Regla de dos (VII)

Anterior

7

En Bane podia escoltar el brunzit dels motors del Valcyn mentre la nau tallava a través de les capes superiors de l'atmosfera de Dxun, protestant mentre pressionava el navili als seus límits. Normalment el viatge des de Ruusan fins a la lluna descomunal d'Onderon hauria portat a un creuer de classe T com el Valcyn entre quatre i cinc dies. En Bane havia cobert la distància en només prop de dos.

En unes hores després de deixar Ruusan -i la Zannah- enrere, havia estat maleït amb el retorn dels mals de cap gairebé insuportables. I amb ells hi havia vingut un indesitjat i poc agradable company. L'ombra espectral d'en Lord Kaan es va alçar sobre ell a la cabina de comandaments per tot el primer dia de viatge, una manifestació visible del dany que la ment d'en Bane havia patit per la bomba mental. L'esperit mai va parlar, merament l'observava amb la seva mirada acusadora, una presència constant en els límits de la consciència d'en Bane.

L'aparició fantasmal li havia portat a adoptar un pas irresponsable, fins i tot perillós per al viatge. Hi havia pressionat al Valcyn molt més enllà dels paràmetres de seguretat recomanats, com si part d'ell estigués tractant d'utilitzar la velocitat de la nau per fugir de la seva pròpia bogeria. Estava desesperat per arribar a Dxun, per poder trobar la tomba d'en Freedon Nadd i esperançadament descobrir alguna forma de lliurar-se a si mateix de les al·lucinacions torturadores.

En Kaan havia desaparegut cap al final del primer dia del seu viatge, només per ser reemplaçat per una visita encara pitjor. No era el fundador de la Germandat de la Foscor el que surava al costat d'ell ara, sinó en Qordis: l'antic director de l'Acadèmia Sith de Korriban. Pàl·lida i semi-translúcida, la figura era tanmateix una rèplica perfecta del que el Lord Sith havia semblat en el moment de la seva trobada final, quan Bane l'havia matat. Alt i demacrat, Qordis tenia els trets esquelètics que semblaven més en conseqüència en un esperit del que ho havien estat mai en un ésser de carn i ossos. Al contrari que en Kaan, però, Qordis realment li va parlar, escopint una interminable lletania de culpa, denunciant tot el que en Bane havia aconseguit.

-Tu ens vas trair -va dir el fantasma, estenent un llarg i prim dit acabat en una ungla similar a una urpa. En Bane no necessitava mirar-lo per saber que el dit estaria adornat pels pesats anells enjoiats que Qordis havia portat en vida-. Tu vas destruir la Germandat, tu vas portar la victòria als Jedi. I ara fuges de l'escena com un lladre covard a la nit.

No sóc un covard! Va pensar en Bane. No tenia sentit donar-li veu a les paraules en veu alta; la visió estava en la seva ment. Parlar amb ella només seria un senyal que la seva condició mental s'estava deteriorant encara més. Vaig fer el que havia de fer-se. La Germandat era una abominació. Havien de ser destruïts!

-La Germandat tenia la saviesa del Costat Fosc. Saviesa que s'ha perdut per sempre gràcies a tu.

En Bane s'estava cansant del refrany massa familiar. Havia tingut aquesta conversa amb si mateix abans que decidís destruir a Kaan i als seus seguidors, i ara estava revivint-la un cop i un altre a través de les il·lusions de la seva ment ferida. Tot i així rebutjava permetre que qualsevol dubte o inseguretat debilités la seva resolució; havia fet el que calia.

La Germandat havia perdut el seu camí. Havien caigut del veritable camí del Costat Fosc. Tot l'estudi i l'entrenament pel qual va fer passar als estudiants amb potencial a l'Acadèmia era inútil.

-Si això fos cert, -contraatacà l'aparició, responent als seus arguments silenciosos-, llavors com expliques la teva missió actual? Clames rebutjar els meus ensenyaments, tot i així jo vaig ser el qui va descobrir la localització de la tomba perduda d'en Freedon Nadd.

Tu no vas descobrir res. Tu només ets una al·lucinació. I en Qordis podia haver ensopegat amb aquesta informació, però no sabia què fer-ne. Un veritable Mestre Sith hauria deixat Ruusan per buscar la tomba d'en Nadd. En el seu lloc, va decidir quedar-se i ajudar a Kaan a jugar als exèrcits amb els Jedi.

-Excuses i justificacions, -va respondre l'esperit-. Kaan era un guerrer. Però tu preferiries ocultar-te dels teus enemics a lluitar contra ells.

En Bane va prémer les dents mentre el Valcyn colpejava les turbulències de la densa cobertura de núvols de Dxun. La nau encara anava massa ràpid, forçant-li a agafar la palanca de direcció tan fort per mantenir el seu navili en la ruta que els seus artells es van tornar blancs. Va escoltar els cruixits i grunyits mentre el casc sobre-estressat tallava a través de la densa atmosfera.

-Tu ens vas trair -va dir en Qordis de nou.

En Bane va maleir sota el seu alè, fent el que podia per ignorar les divagacions de la imatge conjurada per la seva pròpia ment. Quantes vegades havia escoltat aquesta conversa exacta en l'últim dia? Cinquanta? Cent? Era com escoltar un holoprojector avariat repetint el mateix missatge una vegada i una altra.

-Tu vas destruir la Germandat, tu vas portar la victòria als Jedi. I ara fuges de l'escena com un lladre covard a la nit.

-Calla! -va cridar en Darth Bane, ja incapaç de contenir la seva ira-. Ni tan sols ets real!

Ell va colpejar amb la Força, alliberant una explosió d'energia del Costat Fosc dins de la cabina de comandaments, determinat a fer cremar la visió ofensiva en l'oblit. En Qordis es va esvair, però la victòria d'en Bane era de vida curta. Els llums d'emergència van començar a parpellejar dins de la nau, acompanyades per l'estrident crit de l'alarma de fallada crítica.

La consola de la nau havia estat fregida per l'explosió de poder que havia desfermat. Maleint a Qordis i al seu propi desplegament imprudent d'emoció, Bane va començar una lluita desesperada per portar la nau, d'alguna manera, a un aterratge segur. A tot arreu al seu voltant podia escoltar el riure fantasmagòric i burleta d'en Qordis.

El Valcyn estava en caiguda lliure, precipitant-se directament cap avall, cap a la superfície densament poblada d'arbres de Dxun. En Bane va tirar cap enrere la palanca amb totes les forces de la seva envergadura massiva, aconseguint redirigir la nau en un angle superficial d'acostament. Però si no trobava alguna forma de frenar, això no anava a importar.

Va colpejar els controls, intentant reiniciar els propulsors dels motors amb una mà mentre l'altra encara lluitava per mantenir recta la palanca. Sense obtenir resposta, va tancar els ulls i es va estendre amb la Força, excavant en el profund dels circuits cremats i els cables fosos de la nau.

La seva ment corria a través del laberint d'electrònic que controlava tots els sistemes del Valcyn, reacoblant-los i arranjant-los de nou per trobar una configuració que restaurés l'energia a l'interruptor d'ignició mort. El seu primer intent va resultar en una pluja d'espurnes disparant-se des del panell de control, però el seu segon esforç va ser recompensat amb el rugit dels propulsors tornant a la vida.

En Bane va aconseguir posar els motors al complet del revés, només a un parell de centenars de metres sobre la superfície de Dxun. El descens de la nau va disminuir, però ni tan sols s'acostava a aturar-se. Mig segon abans que el Valcyn s'estampés contra el bosc de sota, en Bane es va embolicar a si mateix en la Força, creant un capoll protector que només podia esperar que fos prou fort com per sobreviure a la col·lisió inevitable.

El Valcyn va colpejar les copes dels arbres en un angle de quaranta-cinc graus. Les potes d'aterratge es van trencar en l'impacte, deixant-se anar amb un sorollós cruixit. Amplis talls van aparèixer en els laterals de la nau, el casc precipitant-se cap a les gruixudes branques i troncs amb prou força com per trencar a través de les làmines reforçades de metall i pelar-les del seu marc.

Dins la cabina de comandaments, en Bane va ser llançat contra les parets i el sostre. Va ser girat, llançat, i colpejat contra els laterals de la cabina de comandaments mentre el navili s'escorava a través dels arbres. Fins i tot la Força no podia escudar-lo per complet del cop devastador mentre la nau gravava una franja d'un quilòmetre de llarg de fullatge cremat i trencat abans de colpejar contra el terra tou i enfangat d'un pantà, i finalment arribava a descansar.

Per diversos segons en Bane no es va moure. La seva nau havia estat reduïda a un munt d'escombraries fumejant, però miraculosament ell havia sobreviscut, salvat per les energies del Costat Fosc que embolicaven la seva forma. No hi havia escapat il·lès, però. El seu cos estava cobert de macadures doloroses i contusions, la seva cara i mans tallades pels fragments de vidres trencats que havien perforat el seu capoll protector; el seu bíceps dret estava sagnant bastant per una franja de cinc centímetres de profunditat. La seva espatlla esquerra havia estat dislocada i dues costelles estaven trencades, però cap havia perforat un pulmó. El seu genoll dret ja estava inflamat, però no semblava haver cap dany de cartílag o lligament. I va assaborir la sang a la boca, traspuant del buit on dues de les seves dents havien estat arrencades. Afortunadament, cap de les seves ferides amenaçava la seva vida.

En Bane es va alçar dret lentament, afavorint el seu genoll ferit. El que quedava del Valcyn havia anat a descansar sobre el seu lateral, girant-ho tot a la cabina de comandaments en un angle desorientador de noranta graus. Movent-se cautelosament, Bane es va obrir pas cap a l'escotilla de la sortida d'emergències, el seu braç esquerre penjant inútil pel seu costat. Donada la posició de la nau, la seva escotilla de sortida estava ara sobre ell, encarant al cel.

Per fort que fos, en Bane sabia que no seria capaç de tirar de si mateix cap a la llibertat amb només un braç bo. Un Jedi podria haver estat capaç d'utilitzar la Força per guarir les seves ferides, però en Bane era un estudiant del Costat Fosc. Fins i tot si la seva habilitat per cridar la Força no hagués estat temporalment exhausta per sobreviure al xoc, curar-se no era una habilitat amb la qual els Sith estiguessin familiaritzats. Abans de convertir-se en un Mestre Sith, però, en Bane havia servit com a soldat, on havia rebut l'entrenament mèdic bàsic de camp.

El Valcyn estava equipat amb un medpac d'emergència sota el seient del pilot. Dins d'ell hi havia estimulants de curació que podia utilitzar per tractar les pitjors de les ferides. Però quan es va obrir pas per buscar sota el seient, el kit ja no hi era.

Adonant-se que s'havia d'haver deixat anar durant el xoc, va rebuscar al voltant de la cabina de comandaments fins que el va trobar. L'exterior del kit estava abonyegat i lleugerament doblegat, però d'una altra manera semblava sense danys. Li va portar tres intents obrir la sivella amb només una mà bona. Quan finalment va tenir èxit, es va alleujar en veure que diversos dels estimulants de curació havien sobreviscut intactes.

En va agafar un i se'l va injectar directament a la cuixa. En uns segons podia sentir les propietats curatives del seu propi cos començant a moure's per dirigir una resposta al tret curatiu. La sang que fluïa dels seus talls van començar a coagular-se. Més important, el tret va ajudar a mitigar el dolor del seu genoll inflamat i les seves costelles trencades, permetent-li caminar i respirar amb més llibertat.

La seva espatlla dislocada, però, requeria un tractament més directe. Agafant el seu canell esquerre ferit amb la mà dreta i prement les seves dents contra el dolor, Bane va tirar amb totes les seves forces, esperant que l'espatlla tornés al seu lloc. Gràcies a la seva grandària i força, havia estat reclutat més d'un parell de vegades pels metges de camp per ajudar a recol·locar les extremitats dislocades dels companys soldats durant els seus dies militars. Un procediment simple, requeria una tremenda quantitat de torsions perquè funcionés eficientment, i en Bane aviat va descobrir que ell simplement no podia tenir la inclinació que necessitava per fer la maniobra sobre si mateix.

Grunyint i suant pels seus esforços, es va adonar que hauria de prendre mesures més extremes. Baixant fins a una posició d'assegut a terra, es va inclinar cap endavant i va doblegar els genolls per poder agafar el canell del seu braç ferit de forma segura entre els seus turmells. Va prendre alè profundament, llavors va posar rectes les seves cames mentre llançava el seu tors cap enrere.

Va cridar mentre l'espatlla colpejava de tornada a la seva cavitat amb un pop audible. El raig de dolor sobtat era atroç; es va emportar fins a l'última part de les forces que li quedaven per evitar perdre el coneixement. Com estava, simplement es va recolzar sobre la seva esquena, pàl·lid i tremolant per l'estratègia. Va ser recompensat un parell de segons després amb rampes i punxades de sensació ràpidament restaurades en els dits de la mà esquerra.

Amb un parell de minuts i una altra injecció més tard, va ser capaç d'utilitzar els dos braços per llançar-se amunt a través de l'escotilla de sortida i enfilar-se pel lateral de les restes del Valcyn per alçar-se, malparat però no derrotat, sobre la superfície de Dxun.

No estava sorprès de trobar a Qordis esperant-li.

-Estàs atrapat, Bane, -es va mofar l'esperit-. La teva nau està destruïda més enllà de qualsevol esperança de reparació. No trobaràs un altre navili aquí, no hi ha criatures civilitzades o intel·ligents a Dxun. I no pots esperar a un equip de rescat. Ningú sabia que venies aquí. Ni tan sols la teva aprenenta.

En Bane no es va molestar a respondre, però en el seu lloc va fer una última comprovació en el seu equip. Hi havia agafat un pack de subministraments bàsics de la nau i se'ls havia lligat a la seva esquena. Contenien racions de menjar, bastons de llum, un grapat d'estimulants de curació, i una fulla simple de caça que es va escolar a la bota. El pack i els seus continguts, a més del sabre làser que penjava en el seu cinturó, eren les úniques coses que valia la pena salvar de les restes.

-Les jungles de Dxun estan plenes de depredadors mortífers, -va continuar l'esperit-. Et sotjaran dia i nit, i en el moment en què baixis la guàrdia donaran el cop. I fins i tot si sobrevius als terrors de la jungla, com vas a sortir d'aquest món?

»No hi ha escapatòria, -provocà el Qordis fantasmal-. Moriràs aquí, Bane.

-És Darth Bane, -va dir l'home gran amb un somriure ombrívol-. I encara no estic mort. Al contrari que tu.

La resposta va semblar satisfer a qualsevol part del seu subconscient que estigués conjurant la imatge, perquè en Qordis abruptament va desaparèixer.

Sense la distracció, en Bane va ser lliure per examinar el seu entorn de més a prop. La densa coberta de boscos bloquejava la majoria de la llum; fins i tot encara que fos mig dia, es trobava a si mateix banyat en el crepuscle. Tot i així, no necessitava els seus ulls per veure amb claredat.

Estenent-se amb la Força, va prendre una major envergadura dels seus voltants. Era al mateix cor del bosc; els arbres anaven per centenars de quilòmetres en cada direcció. I mentre sondejava el fullatge dels voltants a la recerca de senyals de vida, es va adonar que l'aparició havia tingut raó en una cosa: els boscos de Dxun vessaven de bèsties mortals i voraces. En Bane es preguntava quant passaria abans que un dels residents de la jungla es decidís a esbrinar on encaixava ell en la cadena alimentària.

Tot i així no tenia por. Fins i tot abans que la tomba d'en Nadd hagués estat ocultada allà, els Sith antics s'havien sentit atrets per Dxun. Els Jedi l'havien condemnat com un lloc del mal, però en Bane la va reconèixer pel que realment era: un món imbuït amb el poder del Costat Fosc. Ell se sentia fort allà, rejovenit... encara que era prou llest com per entendre que les criatures que rondaven a l'espessor se sentirien atretes pel mateix poder.

I llavors les seves exploracions mentals van arribar al que estava buscant. A molts quilòmetres de distància va percebre una concentració de poder. Hi havia localitzat la font de l'energia del Costat Fosc que entelava el bosc al seu voltant, radiant poder com una balisa emetent un senyal.

Havia de ser la tomba d'en Nadd, i ara que era aquí, Darth Bane sentia que el lloc li cridava. Deixant enrere les restes del Valcyn, es va obrir pas cap a la font. Marxava en una línia recta perfecta, prenent la ruta més directa possible al seu destí, utilitzant el seu sabre làser per tallar i llaurar un camí a través de la densa vegetació que bloquejava el seu pas.

Mantenint un racó de la seva ment centrat a seguir la ruta cap a la tomba d'en Nadd, Bane va centrar la resta de la seva consciència en un estat d'hipervigilància. Com en la majoria dels ecosistemes de bosc, les criatures que havien evolucionat a Dxun eren mestres del seu ambient. Més d'un parell haurien desenvolupat probablement l'habilitat per camuflar-se, combinant-se no només amb les branques i els arbres sinó amb el brunzit permanent del Costat Fosc que surava al bosc també.

Fins i tot amb aquesta cura, en Bane va ser agafat gairebé desprevingut quan l'atac va arribar. Una enorme criatura felina va caure des de dalt, silenciosa excepte pel lleu xiuxiueig de la seva pota davantera tallant l'aire on la gola de la seva presa havia estat un simple segon abans.

En Bane havia percebut a la bèstia en l'últim instant possible, la seva alerta en la Força li donava un advertiment precognitiu que li va permetre ajupir-se lliure de les urpes letals. Fins i tot així, l'enorme cos de la bèstia el va colpejar, enviant-lo cap enrere.

El Lord Fosc dels Sith hauria mort just aquí si la criatura no hagués estat momentàniament atordida per l'error inesperat de la seva emboscada. La confusió de la bèstia li va donar a Bane el segon que necessitava per lliurar-se rodant del seu enemic i caure en una postura de lluita.

Amb la bèstia ja no amagada pels boscos de Dxun, Bane va donar el primer cop d'ull bo de la cosa que gairebé l'havia matat. Li estudiava amb lluminosos ulls verds que definitivament eren felins, encara que la seva pell era una capa grisa metàl·lica marcada amb diminutes plaques de bronze que brillaven mentre els músculs es movien sota la pell. Feia un metre i mig a l'altura des de la creu de l'espatlla, pesant amb facilitat tres-cents quilograms. Tenia quatre cames gruixudes, musculades, que acabaven en urpes retràctils esmolades com fulles.

Però el tret que va cridar immediatament l'atenció d'en Bane van ser les cues bessones serpentejades, cadascuna acabada en un fibló mortal que gotejava un verí verd brillant.

En Bane va retrocedir lentament fins que la seva esquena va arribar contra el tronc nuós d'un arbre alt. La monstruositat sense nom va avançar, llavors amb un grunyit baix que va fer que la pell d'en Bane s'ericés, va saltar contra ell de nou, amb les cues bessones fuetejant salvatgement. En Bane es va llançar cap al costat, volent calibrar les tàctiques del seu oponent abans d'enfrontar-lo en un combat directe. Va veure les urpes davanteres colpejar i volar per l'aire sobtadament buit, i va observar mentre les cues bessones s'arquejaven sobre l'esquena de la bèstia per apunyalar l'espai en el qual havia estat uns minuts abans. Els agullons van colpejar a l'arbre contra el qual en Bane havia retrocedit amb la suficient força com per partir el tronc, injectant el seu verí corrosiu en la fusta i deixant dos cercles negres fumejants.

La criatura va aterrar a quatre potes simultàniament i va girar per enfrontar-se a Bane de nou abans que tingués una oportunitat de colpejar el seu flanc desprotegit. Un cop més va començar un avanç lent. Però aquesta vegada quan va saltar, en Bane estava preparat.

La bèstia actuava per instint; era un animal sense ment que confiava en la força i la velocitat per derrotar als seus enemics. Els seus mètodes d'atac havien evolucionat després d'innombrables generacions fins que eren la seva segona naturalesa, i era inevitable que utilitzés la mateixa seqüència exacta de moviments per fer-lo caure una segona vegada.

Va arribar per dalt, arribant amb les seves urpes just com havia esperat. La reacció natural de la majoria de preses seria retirar-se de les urpes saltant cap enrere, només per ser empalat per les cues mortals amb fibló que colpejaven cap endavant. En Bane, però, es va ajupir sota les urpes i llavors va accelerar per trobar-se amb l'atac de la criatura, el seu sabre làser sostingut alt sobre el seu cap.

La fulla va tallar a través de l'abdomen de la bèstia, perforant carn i nervi i ossos. En Bane va girar l'espasa mentre corria per la longitud de la criatura, redirigint-la en un cop lleugerament diagonal que amb seguretat tallaria diversos òrgans vitals. El moviment era simple, ràpid, i mortal.

L'impuls del felí va portar-lo sobre el cap d'en Bane i va caure a terra al costat d'ell, el seu cos partit i obert des del pit fins a les seves cues encara retorçant-se. El cos es va estremir una vegada, les cues es van quedar immòbils, i una pel·lícula lletosa es va escampar per ennuvolar els seus ulls lluminosos.

El cor d'en Bane bategava per l'entusiasme del combat. Va caminar lluny del cos del seu enemic derrotat, amb l'adrenalina encara bombant a través de les seves venes. Amb un riure triomfant, va llançar enrere el seu cap i va cridar.

-És això tot el que tens, Qordis? És això el millor que pots fer?

Ell va mirar al voltant, mig esperant veure la imatge fantasmagòrica del seu antic Mestre materialitzar-se. Però no va ser en Qordis el qui va aparèixer davant seu aquesta vegada.

-Tu de nou-, va dir en Bane a la imatge espectral d'en Lord Kaan-. Què és el que vols?

En Kaan, com sempre, no va parlar. En el seu lloc, la figura es va girar i es va allunyar caminant cap a les profunditats del bosc, la seva forma incorpòria passant sense esforç a través de les branques i la vegetació. Li va portar un segon a Bane adonar-se que es dirigia en direcció a la tomba d'en Nadd.

-Que així sigui, -va murmurar ell, utilitzant el seu sabre làser per tallar un camí en la seva persecució.

El seu guia il·lusori va romandre amb ell la resta del camí, sempre just prou lluny per davant perquè en Bane hagués de lluitar per mantenir el ritme. Li va portar gairebé quatre hores d'esforçar-se a través de la jungla per arribar al seu destí: una petita clariana al bosc en la qual no creixia la vegetació. Una piràmide irregular de metall llis i gris s'alçava fins a una alçada de vint metres des del cor de la clariana.

En Bane es va aturar a la vora. La terra de davant no era més que pols i fang; cap organisme vivent podia nodrir-se en l'ombra de la cripta d'en Nadd. Fins i tot les plantes i arbres que vorejaven la clariana estaven atrofiades i deformes, corrompudes pel poder del Costat Fosc que s'aferrava a les restes del gran Mestre Sith en mort. La pròpia tomba era d'una manera desconcertant; les parets de la piràmide estaven en uns angles rars i discordants, com si la pedra de la cripta hagués estat enredada i retorçada per sempre.

Hi havia una única entrada a l'estructura, una porta que una vegada havia estat segellada però que semblava com si hagués estat aixafada per obrir-se molts segles abans per algú que busqués els secrets de l'últim lloc de descans d'en Nadd. La figura fantasmal d'en Kaan s'alçava a l'entrada, assenyalant a Bane abans de desaparèixer dins.

En Bane va anar cap endavant lentament, amb els sentits en sintonia per les moltes trampes que encara havien de quedar a l'espera. La seva ment va tornar enrere a les tombes antigues de la Vall dels Sith de Korriban. Just abans de deixar l'Acadèmia, s'havia aventurat en aquelles fosques i perilloses criptes a la recerca de guia. Havia llegit registres d'esperits Sith que apareixien per compartir els secrets del Costat Fosc amb poderosos aprenents que els buscaven. Però tot el que en Bane havia trobat a Korriban eren pols i ossos.

Va lliscar la seva motxilla fora de les seves espatlles perquè no li carregués. De dins va agafar mitja dotzena de bastons de llum i els va posar en el seu cinturó, llavors va deixar el pack a terra prop de l'entrada de la cripta.

El sostre dins de la piràmide era baix, i en Bane va haver d'ajupir-se mentre anava dins. Utilitzant un bastó de llum per a la il·luminació, es va trobar a si mateix dins d'una petita avantcambra, amb passadissos que portaven en tres direccions diferents. Escollint una a l'esquerra, va començar les seves exploracions. Habitació per habitació va buscar en la piràmide, sense trobar res de valor. Diverses de les càmeres mostraven evidències que un altre havia estat ja allà, i en Bane va recordar els relats d'Exar Kun, un Jedi Fosc d'un temps fa molt oblidat que també es rumorejava que havia localitzat l'últim lloc de descans d'en Nadd. D'acord amb les llegendes, Kun havia sortit amb poder més enllà de la seva més salvatge imaginació. Tot i així, mentre en Bane continuava les seves exploracions sense fruits, el dubte començava a enfilar-se per la seva ment. Era possible que aquesta cripta -igual que en les que havia buscat a Korriban- no fos altra cosa excepte una tomba buida, inútil?

Amb la frustració acumulant-se va continuar la seva recerca, corrent de camí a través dels passadissos fins que va arribar a una càmera aparentment insignificant, gairebé enterrada al mateix cor del temple. Tant Kaan com Qordis eren allà esperant-lo.

Estaven a un metre de distància, cadascun a un costat d'una petita entrada perforada a la paret del darrere. La porta era només d'un metre d'alt, i estava bloquejada per una llosa de pedra negra fermament encaixada, donant-li esperances a Bane un cop més. La pedra semblava haver estat sense pertorbar per qui fos que hagués estat allà abans que ell. Era possible que ningú hagués trobat aquesta habitació, oculta al final del retorçat laberint de passadissos. O potser algú l'havia trobat però havia estat incapaç de moure la llosa de pedra. Era fins i tot possible que la petita entrada hagués estat oculta un cop per les arts perdudes de la bruixeria Sith, i l'encanteri que l'ocultava s'hagués esvaït gradualment durant els segles, fent-la visible només ara.

Mirant ràpidament a les manifestacions bessones a cada costat de la petita entrada, Bane es va ajupir per examinar la llosa. La seva superfície era llisa, i s'estenia només un parell de centímetres fora del passadís, fent impossible tenir una subjecció ferma. Per descomptat, hi havia només una altra forma per moure-la.

Invocant la seva força, en Bane es va estendre amb la Força i va tractar de tirar de la pedra cap a ell. Amb prou feines es va moure. La pedra era pesada, però era més que la seva pròpia massa la que la mantenia al seu lloc. Hi havia alguna cosa lluitant contra el seu poder, resistint-se a ell. En Bane va prendre alè profundament i va inclinar el seu cap de costat a costat, sonorament fent cruixir el coll mentre es preparava per a un altre intent.

Aquesta vegada va ser més profund, estirant el pou de poder que residia en el seu nucli. Va arribar fins al seu passat, traient a la llum records enterrats en el més profund del seu subconscient: records del seu pare, Hurst; records de les pallisses; records de l'odi que albergava per l'home que l'havia criat. Mentre ho feia, sentia el seu poder alçant-se.

Va començar, com sempre ho feia, amb una única espurna de calor. L'espurna ràpidament es va convertir en una flama, i la flama en un infern. El cos d'en Bane tremolava per l'esforç mentre lluitava per contenir el poder, deixant que l'energia del Costat Fosc es convertís en una massa crítica. Es va forçar a si mateix a resistir la calor insuportable tant com pogués, llavors va llançar el seu puny cap endavant, canalitzant tot al seu interior cap a la pedra que el bloquejava del seu destí.

La llosa pesada va volar per l'habitació i va colpejar la paret oposada amb un cop sec i fort. Una esquerda llarga vertical va aparèixer a la paret, encara que el propi bloc de pedra fosca va romandre intacte. En Bane va caure de genolls, panteixant per l'esforç. Va mirar amunt per veure els observadors fantasmals encara mantenint la seva vigília al costat de l'entrada. Amb un capcineig, va gatejar cap a l'entrada ara oberta i va mirar dins.

L'habitació de l'altre costat estava fosca, així que en Bane va treure un dels bastons de llum del seu cinturó i el va llançar a través de l'obertura. Va aterrar a terra, il·luminant l'habitació. Pel que podia veure, era una càmera circular, de sostre alt d'uns cinc metres de diàmetre. Un pedestal de pedra s'alçava en el mateix centre. A la part superior hi havia una petita piràmide de vidre que en Bane va reconèixer a l'instant com un holocró Sith.

Els antics mestres del Costat Fosc havien utilitzat Holocrons per emmagatzemar tota la seva saviesa, coneixement, i secrets. Un holocró podia contenir rituals antics de poder devastador, o les claus per desbloquejar la màgia dels antics bruixots Sith, o fins i tot avatars que simulaven la personalitat del creador original de l'holocró. La informació del seu interior era tan valuosa que per molts segles els Holocrons havien estat l'única eina més valuosa per passar el llegat dels grans Lords Sith a les generacions futures.

Desafortunadament, l'art de fer Holocrons Sith s'havia perdut diversos mil·lennis en el passat. I amb els anys, els Jedi havien pentinat la galàxia per trobar tots els Holocrons Sith coneguts, els quals havien amagat lluny en la seva biblioteca de Coruscant perquè ningú pogués aprofundir en el seu coneixement prohibit. Trobar realment un holocró com aquest, un que pogués contenir els ensenyaments del propi Freedon Nadd, era una bona fortuna més enllà de qualsevol cosa que en Bane pogués haver imaginat mai.

Ajupint-se, va estrènyer les seves espatlles enormes a través de l'estreta entrada. Poc sorprenentment, Kaan i Qordis ja estaven esperant-lo dins. En Bane va mirar cap a ells, llavors cap amunt del sostre de cinc metres d'altura. Per la llum del bastó de llum podia entreveure moviment, com si una catifa de criatures vivents estigués reptant per la superfície sobre el seu cap.

Es va quedar immòbil, les orelles captant sons humits de glops. Mentre els seus ulls s'acostumaven a la tènue llum va ser capaç d'entreveure una colònia d'estranys crustacis penjant del sostre. Eren gairebé plans, i d'alguna manera de forma ovalada, una closca circular que s'esmolava en un punt a cada extrem. Variaven en mida de lleugerament més petits que un puny, a tan grans com un plat pla, i els seus colors anaven del bronze a un daurat vermellós. El so dels glops arribava mentre s'arrossegaven pel sostre, reptant uns sobre els altres i deixant rastres brillants de moc al seu pas.

Mentre les estudiava, una de les criatures va caure lluny de les altres i va caure cap a ell. En Bane se la va treure amb desdeny amb una mà, enviant la seva closca dura rebotant i patinant pel terra de la caverna.

Un segon després del primer es va alliberar i va caure. En Bane va encendre el seu sabre làser i el va tallar. El cop va allunyar la criatura, enviant-la donant voltes cap a la cantonada oposada de l'habitació. En Bane va mirar sorprès, el sabre làser hauria d'haver tallat netament a la criatura. Però la seva arma no havia deixat ni una marca en la seva closca dura, brillant.

Donant-se compte de sobte que estava en un greu perill, Bane es va llançar cap a l'holocró. Mentre la seva mà es tancava al seu voltant, la colònia de crustacis es va alliberar en massa i va caure en cascada sobre ell en un eixam quitinós. Amb una mà agafant l'holocró, va escombrar cap a ells amb el seu sabre làser i va reflectir als altres amb el poder de la Força. Però hi havia massa per mantenir-los a tots a ratlla; era com si estigués tractant de protegir-se de les gotes de pluja en una tempesta.

Un li va colpejar a l'espatlla i se li va enganxar, cremant-li instantàniament a través de la seva armadura i vestint-lo amb una secreció àcida abans d'acoblar-se a la seva pell. En Bane va sentir milers de diminutes dents enterrant-se en la gruixuda carn de la seva esquena, seguits pel dolor punyent de la secreció àcida fonent la seva carn.

Va cridar i va colpejar la seva esquena contra la paret esperant que la criatura es deixés anar, però va aguantar. Mentre lluitava per desenganxar-se-la, una segona el va colpejar de ple al pit. Va cridar de nou mentre l'àcid cremant i les dents diminutes perforaven la roba, pell, i fins i tot els seus gruixuts músculs pectorals per ancorar-se directament en el seu os pectoral.

En Bane va trontollar sota la massacre de dolor, però va aconseguir colpejar-les amb la Força. La resta de les criatures van ser llançades lluny d'ell com fulles escombrades per un vent ferotge; van xocar i repicar mentre colpejaven les parets de l'habitació. El breu respir li va donar a Bane una oportunitat de caure de genolls i precipitar-se a través de l'estreta obertura i tornar a la petita habitació per la qual havia entrat originalment.

Ignorant l'agonia de les dues criatures encara unides a ell, es va estendre amb la Força i va elevar el bloc de pedra de l'altre costat de l'habitació en l'aire. Els seus poders eren augmentats tant pel dolor com per la urgència desesperada, i el bloc es va moure fàcilment per a ell aquesta vegada, volant per la càmera per encaixar-se a l'entrada abans que qualsevol dels estranys crustacis pogués escapolir-se darrere d'ell.

Per un segon simplement es va quedar aquí panteixant, agafant l'holocró i tractant d'ignorar el dolor que venia dels dos organismes paràsits que s'alimentaven del seu cos. Podia escoltar a la resta de la colònia a l'altre costat de la paret, els clapoteigs humits de les seves boques esgarrapant i barrejant-se amb la repicadissa aguda de les seves closques dures mentre s'enfilaven per les parets de tornada als seus galliners, al sostre.

Va imaginar haver escoltat un altre so, també: el riure dur, burleta d'en Qordis i Kaan fent ressò en les parets de la tomba d'en Freedon Nadd.

Següent