Refugiat (III)

Anterior

III

En Jacen va haver de fer un esforç per no vomitar mentre veia la Tekli operar al soldat d'assalt ferit. L'home jeia cap per avall sobre la taula d'operacions, nu de cintura cap amunt i alimentat per nombrosos tubs i goters intravenosos. Havien arribat amb prou feines a la infermeria de l'Enviduadora. Si en Luke i el mateix Jacen no haguessin donat suport a les defenses del soldat amb fortes dosis de la Força, el més probable era que l'invasor alienígena hagués superat completament l'actual sistema immunitari i l'hauria matat. En qualsevol cas, la Saba Sebatyne havia de seguir reforçant el soldat mentre la Tekli intentava aïllar l'organisme, tallant i retallant acuradament els teixits delicats amb el seu vibroescalpel. Es tractava d'un treball difícil i perillós; però, al cap de gairebé tres quarts d'hora d'operació meticulosa, semblava que la Tekli havia deixat al descobert el problema.

Resultava que la criatura d'aspecte de centpeus que havien fet menjar per força al soldat d'assalt a Munlali Mafir no era, després de tot, un «menjar» sinó, tal com havia sospitat la Hegerty, un hoste no desitjat. El jostran juvenil havia resistit els àcids de l'estómac de l'home el temps suficient per obrir-se camí per la cavitat abdominal i trobar la columna vertebral. Un cop allà, s'havia servit de les puntes de les seves moltes potes per infiltrar-se en els nervis i passar a l'espina dorsal. Hi havia anat pujant cap al crani, apropiant-se del cos a mesura que avançava. La Tekli l'havia agafat al capdamunt de l'espina dorsal de l'home, quan estava a punt d'envair-li el cervell. El seu cos central ja havia enviat dotzenes de palps prims com pèls, que s'endinsaven en els teixits neuronals delicats, i que estaven dificultant molt l'extracció. La Tekli no dubtava que la criatura havia de disposar de molts mecanismes de defensa dissenyats per dificultar la seva retirada. Els filaments podien danyar físicament les cèl·lules del teixit nerviós durant l'extracció, o podien produir diverses substàncies químiques dirigides a matar tots els teixits on arribessin les seves proximitats. Només amb l'ajuda d'en Jacen va ser capaç de salvar, fil a fil, d'un final terrible al soldat d'assalt. Jacen va sintonitzar la seva ment amb la del jostran per mantenir-lo dòcil mentre treballava la Tekli. Li va resultar molt més fàcil quan el jostran estava sol que quan estava integrat en una rajada d'onze.

Mentre la Tekli extreia el cos de l'alienígena, que es retorçava, i el deixava caure en un recipient per a mostres de teixits, en Jacen no podia treure's de sobre la imatge esgarrifosa del que podria haver passat. Penjaven de la criatura palps prims com les arrels d'una planta.

-Bon treball, amiga meva -Va dir en Jacen-. La Mestra Cilghal estaria orgullosa de tu.

-Gràcies, Jacen -Va dir la Tekli, apartant-se de la taula i llevant-se els guants, mentre un droide metge s'ocupava de suturar la ferida del pacient-. Però potser hem de deixar les felicitacions per després que es passin els efectes de l'anestèsia.

La chadra-fan tenia les orelles baixes de fatiga, i el seu pèl tenia un aspecte mat. Estava clar que la concentració immensa que havia hagut de dedicar a l'operació li havia passat factura.

-Estàs esgotada -Va dir en Jacen.

Ella va assentir amb el cap.

-Em sento tan cansada com sembles estar-ho tu.

En Jacen va agrair el comentari amb un lleu somriure. No havia tingut temps de treure's la roba i l'equip que havia portat a Munlali Mafir. Només havia pogut rentar-se la brutícia i la suor de la cara i de les mans. En conjunt, suposava que el seu aspecte denotava la fatiga que sentia veritablement.

Van deixar el pacient a càrrec de meditècnics imperials. En sortir de la infermeria es van trobar amb el tinent Stalgis, que estava esperant al passadís estret. S'havia tret el casc, deixant al descobert una cara llarga, amb arrugues, que indicava una edat molt superior als trenta anys que havia de tenir aproximadament; però, com Jacen, tampoc havia tingut temps de canviar-se i rentar-se del tot.

-Com està?

-Està bé -li va assegurar en Jacen-. Necessita temps per recuperar-se de l'operació, res més.

-Aquesta cosa, el jostran... -L'Stalgis va fer una ganyota de repugnància-. S'ha...?

-Ha estat retirada.

El tinent va emetre veritables onades d'alleujament.

-No puc expressar com d'agraït que estic als dos. En Tarl és un amic, a més de ser membre del meu equip de desembarcament. Si hagués mort... si no haguéssim arribat a temps... -L'Stalgis es va expressar amb gestos, a falta de paraules.

En Jacen va posar una mà en la cuirassa que revestia el braç del tinent.

-Li hem ajudat amb molt de gust. Però ara et recomano que descansis una mica. El teu amic et necessitarà quan desperti.

L'Stalgis va fer un gest d'assentiment gairebé formal amb el cap i va marxar pel passadís.

-Potser hauries d'aplicar-te els teus propis consells tu mateix, Solo.

En Jacen es va girar i va veure que tenia a la seva esquena la Danni Quee. La Danni somreia, però se li apreciava una inquietud inconfusible.

-Estic bé.

-Estàs cansat -Va dir ella, mirant-lo fixament amb els seus ulls verds-. I no intentis negar-ho si més no.

La Tekli es va acomiadar d'ell tocant-li al dors de la mà. En Jacen va enviar per mitjà de la Força una ona d'agraïment a la chadra-fan, i va tornar a dedicar després tota la seva atenció a la Danni. Aquesta estava davant d'ell amb la roba habitual d'expedició dels Jedi, i tenia els braços creuats sobre el pit. S'havia tallat els cabells rossos i arrissats a l'altura de les espatlles.

-És veritat -va reconèixer ell, aproximant-se a ella-. Ara estic cansat. La veritat és que donaria qualsevol cosa per poder fer-me un cabdell a la meva llitera i passar-me dormint un dia o dos.

-Ni tan sols has intentat negar-ho. Estic impressionada, Jacen. Per desgràcia, no tindràs temps per dormir. Et necessiten en el pont de comandament.

Va sorgir dins d'en Jacen una impressió momentània d'alarma, però ell la va aplacar.

-Passa res dolent?

-Res que no pugui esperar deu minuts perquè et rentis.

-Es tracta dels txiss? -va insistir ell.

-Tindràs totes les respostes d'aquí a deu minuts. Però si et presentes davant la comandant Iròlia amb aquesta fatxa, el més probable seria que ho interpretés com una declaració de guerra.

-No ens deixa seguir?

La Danni va seguir fent cas omís de les seves preguntes.

-... Ús il·legal d'armes biològiques, o alguna cosa així...

-Dóna'm una pista, almenys!

-... Càstigs cruels i desacostumats...

-Està bé! Està bé!

Somrients, i carregats d'energia per la seva breu conversa, van caminar pels passadissos estrets de la fragata imperial fins a la cabina que havien assignat a Jacen.

-Digues a l'oncle Luke que arribaré de seguida.

-Per això hi ha els intercomunicadors -Va dir ella amb una expressió de falsa indignació, però que es va convertir en un somriure quan es va apartar d'ell i es va dirigir al pont de comandament.

* * *

-El planeta és una llegenda -Va dir la comandant Iròlia. Els seus trets juvenils estaven emmarcats en línies que indicaven tossuderia i confiança en si mateixa-. No em puc creure que el vostre objectiu principal sigui trobar-lo.

-T'asseguro que és molt més que una llegenda -Va dir el Mestre Skywalker. El seu autodomini sorprenia a la Saba. Aquesta sabia que en Luke estava esgotat i irritat, però no deixava sorgir al seu rostre res més que calma i paciència-. Tenim proves que va existir. L'única qüestió és si existeix encara en el nostre temps.

-Quines proves són aquestes?

-Qui ens va parlar a nosaltres de Zonama Sekot va ser la Vergere, un Cavaller Jedi de...

-Vergere? -la Iròlia va arquejar les celles en sentir aquest nom-. La mateixa Vergere que va sabotejar la iniciativa Alfa Roig?

El Mestre Skywalker no va defugir la veritat.

-Sí; la mateixa Vergere que va impedir un genocidi com no s'ha vist un altre igual en aquesta galàxia.

-Pretens que confiï en el seu testimoni? -Va dir la comandant, amb un cert to de burla.

-Ningú t'obliga a acceptar res -Va dir la capitana Yage, clarament molesta per la burla de la comandant txiss-. Només volem seguir amb la nostra tasca. Això és tot.

-Però quina és la vostra tasca? Això és el que intento descobrir.

La reunió tenia lloc al pont de comandament de l'Enviduadora, davant de la tripulació. La Iròlia es comportava com si la nau i la tripulació fossin seves. El seu to i la seva postura eren d'absoluta confiança en si mateixa. La Saba sabia que, si passava alguna cosa a l'oficial txiss o a la seva petita escorta de guàrdies, el Mestre Skywalker i la seva expedició patirien greus conseqüències. Més encara, la Iròlia sabia que ells ho sabien; i calia suposar que aquesta fos la causa de la seva confiança.

Encara que la Saba no era experta en les aparences dels humanoides, va suposar que la comandant txiss es consideraria molt atractiva entre la seva pròpia gent. Tenia la cara prima i angulosa; la seva pell blava era llisa i d'aspecte suau. Els seus grans ulls vermells tenien caràcter i intel·ligència, i quan hi havia entrat al pont de comandament havia recorregut ràpidament amb la vista a tots els presents. La Saba no dubtava que els havia avaluat a tots amb la mateixa rapidesa.

-L'únic que demanem és que se'ns deixi buscar-lo amb llibertat -Va dir en Luke.

La Iròlia va donar tres passos cap a la seva esquerra, reflexionant sobre les paraules d'en Luke.

-Aquest és el nostre territori -Va dir-. T'adonaràs d'això.

-Reconeixem la vostra autoritat sobre regions pròximes en aquest lloc, si. Però no érem conscients que la Flota de Defensa Expansionista s'hagués annexionat aquest sistema concret.

-Si us diem que així és, us marxaríeu?

-Som una expedició de pau -Va dir en Luke-. Impediríeu el pas al vostre territori a una missió comercial, o a un equip científic?

La comandant va riure.

-No intentis enganyar-me, Skywalker! Tu tens de comerciant el que jo. I respecte dels vostres supòsits motius científics, et pregunto el següent: si trobeu aquest planeta, què faríeu amb ell?

Quan Luke va titubejar, es va alçar una nova veu a l'esquena.

-Tenim l'esperança que Zonama Sekot ens ajudarà en el nostre esforç bèl·lic, salvant així bilions de vides... entre elles la teva.

La comandant Iròlia va dirigir la seva atenció a Jacen Solo, que acabava d'entrar a la sala.

-Llavors, és clar que les vostres intencions no són científiques, sinó militars. Llavors, per què hauríem de permetre-us que perseguíssiu aquests objectius, quan vosaltres esteu tan disposats a obstaculitzar els nostres?

- Alfa Roig no hauria servit per guanyar la guerra -Va dir en Luke-. Ens hauria convertit en monstres a tots.

-Aquesta és la guerra de la qual parlo jo -Va dir en Jacen, passant al centre del pont de comandament circular per reunir-se amb els altres-. De la guerra contra nosaltres mateixos.

La Iròlia va pensar en això durant un llarg moment.

-Em sorprèn veure imperials i als de la Nova República treballant junts -Va dir per fi.

-Ja no ens diem la Nova República -Va dir en Luke-. Ara tenim un nom nou: Federació Galàctica d'Aliances Lliures.

-I l'Imperi s'ha unit lliurement en aquesta aliança? -va preguntar la Iròlia, fent una mirada a la Yage.

-Així és -Va dir la capitana.

-Suposo que els txiss estem convidats a unir-nos també.

En Luke no va donar mostres de desconcert davant el sarcasme de la comandant.

-La decisió seria vostra. Però, sí, se us convidaria de bona gana a unir-vos en el moment oportú.

La Iròlia va deixar anar un esbufec ​​de menyspreu, però no va respondre al comentari del Mestre Jedi. En comptes d'això, va dir:

-Em sembla que el que més em preocupa aquí és la composició de la teva tripulació de més rang.

El Mestre Skywalker va arronsar les espatlles.

-Ja t'he explicat que el contingent militar és purament defensiu.

-Potser sigui veritat. Però la intenció es tanca en els seus caps. Mara Jade Skywalker, Luke Skywalker, Jacen Solo... tots ells guerrers Jedi ben coneguts.

-La Danni Quee és una gran científica -va observar en Jacen.

-Sí; la conec de nom. I també coneixem a Soron Hegerty, és clar. Concorden amb els plans que declareu.

La Danni va semblar sorpresa i afalagada alhora per ser reconeguda; Hegerty, per la seva banda, no va manifestar cap reacció.

-Però porteu entre vosaltres a un barabel -va seguir dient la Iròlia-. Què fa aquest ésser entre vosaltres?

La Saba es va posar tensa.

-És una Cavaller Jedi -Va dir en Luke.

-Un altre guerrer, per tant?

-No en el sentit que vols donar a entendre.

-De veritat? La majoria de les espècies rèptils que he conegut han estat agressives i depredadores.

La Saba va assotar el sòl amb la cua. No podia evitar-ho.

En sentir això, la capitana Yage va avançar un pas.

-Digues, comandant, què et semblaria si et digués que la majoria dels txiss que he conegut jo han estat han estat arrogants i condescendents?

En Luke va demanar paciència amb un gest.

-La Saba és sensible a la vida. Esperem que detecti a Zonama Sekot per les seves emissions de Força quan ens aproximem a ell.

-Heu tingut algun èxit en aquest sentit fins ara?

-Encara no. Per això hem de seguir buscant.

La Iròlia, després de rumiar-s'ho una mica, va assentir amb el cap.

-Molt bé, Mestre Skywalker. Vaig a accedir a això, només perquè també nosaltres volem que es posi fi en aquesta guerra.

Va fer un senyal als seus guardaespatlles, que li van lliurar un paquet pla, rectangular, que veia a tenir la mateixa mida de la seva mà estesa.

-Aquest disc de memòria conté codis d'autoritat i rutes suficients perquè arribeu a Csilla. Seran vàlids durant una setmana. Dins d'aquest termini, haureu de presentar-vos en persona per sol·licitar permís per viatjar dins de les nostres fronteres. Sense aquest permís, tota entrada sense autorització es considera un acte d'agressió, a conseqüència del qual sereu expulsats o destruïts. Està clar?

En Luke va acceptar el disc amb cara de resignació.

-Molt clar.

-Llavors, la meva missió aquí ha conclòs -Va dir la comandant Iròlia, i va recórrer breument la sala amb la vista-. Potser ens tornem a veure tots a Csilla.

-Has vingut per això, res més? -li va preguntar la capitana Yage-. Per dir-nos que ens presentem davant els teus superiors?

-No només per a això -va respondre la Iròlia-. Em van ordenar que us lliurés el disc només si us considerava de fiar.

-I en cas contrari?

Davant d'aquesta pregunta, la comandant txiss va somriure, però no va donar cap resposta. Es va limitar a acomiadar-se movent el cap i va marxar del pont de comandament, ordenant amb gest imperiós als seus guàrdies que la seguissin.

-Vaja, aquesta cria envanida...

En Luke va tornar a fer callar a la capitana Yage amb un gest.

-No fa més que complir el seu deure, Arien. No podem tirar-li-ho en cara.

-Malgrat tot, em quedaré més a gust quan s'hagi enlairat de la meva nau.

La Yage es va retirar per coordinar el desembarcament de la llançadora txiss.

-Entenc perfectament com et sents, capitana Yage. -L'holograma va emetre espurnes d'interferències, i després va quedar enfocat per mostrar la cara de la Mara Jade Skywalker, que estava davant els controls de l'Ombra de Jade-. Jo ni tan sols vull veure en aquesta dona en les meves pantalles.

-Ho has rebut tot, Mara? -va preguntar en Luke, posant davant la imatge de la seva dona a l'holocamp.

-Forta i clar.

-El que a mi em puja als propulsors és el cas que els hem de donar explicacions d'alguna classe. L'Imperi porta anys col·laborant amb els txiss, des dels temps d'en Thrawn. Però no hi ha cap tractat. No els hi devem res. La idea mateixa d'haver de donar-los comptes de tots els nostres moviments em posa els pèls de punta.

-Ara que estem al seu territori, hem de respectar-ho, Arien -Va dir en Luke-. I ells fan les coses de manera diferent a la nostra.

-Suposant que estiguem veritablement al seu territori -Va dir la Mara-. I si mirem aquest disc?

En Jacen va agafar el disc de mans del seu oncle i el va ficar en un lector. Tal com havia promès la Iròlia, contenia rutes i codis de seguretat, però res més. Els txiss eren reticents a l'hora de comunicar informació. Podien donar gràcies que els haguessin donat allò.

-Algú vol opinar? -va preguntar en Luke-. Seguim endavant sense més, o hem d'obeir les seves exigències i ens presentem?

-Has de decidir-ho tu -Va dir la Yage.

-Sí; però voldria sentir les opinions de tots abans de prendre aquesta decisió.

-Crec que no tindria gens de dolent fer el que diuen -Va dir la Mara-. Encara que em molesta.

-Jo els enviaria a les Goles -va intervenir la Yage-. No tenen per què dir-nos el que hem de fer.

En Luke va assentir en silenci amb el cap als comentaris de les dues.

-Jacen?

-Ens caldrà accedir a la seva informació -va respondre el seu nebot-. Ens simplificaria molt les coses. Les dades de la Soron són exactes, però no cobreixen més d'un deu per cent de les Regions Desconegudes.

La xenobiòloga havia presenciat el debat de tipus polític amb cert aire d'avorriment, però va donar mostres d'animar-se ara que entrava en la conversa.

-Els txiss s'han estat expandint durant dècades per aquesta secció de la galàxia. Estava clar que la Iròlia coneixia la llegenda del planeta errant, pel que ha de tractar-se d'una dada ben coneguda pel seu poble. Crec que l'accés a les seves dades seria preciós.

-Però et sembla que arribaria a marcar la diferència? -Va dir en Luke, unint les mans davant seu com solia fer quan reflexionava sobre qüestions transcendentals.

-És molt possible que sí -Va dir la Hegerty, indicant el mapa amb un gest del cap-. Aquest petit volum de dades ja ens ha fet saber alguna cosa interessant. Observeu els límits exteriors del seu territori. Veieu com s'han mantingut ferms davant les incursions dels yuuzhan vong? O bé han desenvolupat tècniques de bloqueig de comunicacions i de combat similars a les dels vostres propis caces, o l'enemic ha frenat la seva ofensiva per poder concentrar-se en altres zones. Em figuro que la clau d'aquest misteri tindria interès per als vostres tàctics.

Aquesta observació va ser seguida d'un murmuri general d'assentiment. Semblava que els dirigents de l'Aliança Galàctica estaven molt, molt lluny de les Regions Desconegudes; però la Hegerty tenia molta raó, i la Iròlia també. La missió d'en Luke tenia un caràcter militar, almenys en el sentit que la informació de caràcter militar que es recaptés s'aplicaria immediatament a l'esforç bèl·lic. Tot i que les comunicacions a nivell galàctic no arribaven a les Regions Desconegudes, podien retransmetre transmissions subespacials a través d'un holocomunicador aïllat en la vora de l'espai de l'Aliança Galàctica. Totes les comunicacions de la missió es retransmetien immediatament a Cal Omàs.

En Luke va assentir.

-Potser tens raó. Però, digues-me, Saba: has detectat algun rastre de Zonama Sekot a les rodalies? Si li estem trepitjant els talons, potser no haguem de posar-nos en contacte amb els txiss necessàriament.

La Saba es va aixecar, obrint involuntàriament les aletes del nas.

-No percebo res. Si Zonama Zekot eztà aquí, eztà ben amagat.

-Això em va semblar. És com buscar un droide en un desert. És més fàcil que ell et trobi a tu, que trobar-lo tu a ell -En Luke va tornar a assentir amb el cap-. Sóc de l'opinió que hem de fer el que diu la Iròlia i presentar-nos a les autoritats locals. Com ha dit la Soron, no ens vindrà malament. I qui sap? Potser pugui resultar útil.

Va recórrer a tots amb la mirada, esperant que algú presentés alguna objecció al seu pla. En veure que ningú prenia la paraula, va dir:

-D'acord, llavors. Deixaré en mans de la Mara i de l'Arien la preparació dels detalls de la nostra ruta. Els que acabem de tornar de Munlali Mafir hem de descansar una mica abans de poder-nos ocupar d'una altra cosa.

La capitana Yage va somriure.

-Estic segura que la doctora Hegerty et donarà la raó en aquest sentit -Va dir.

La reunió es va desfer llavors, i la Mara Jade Skywalker i la capitana Yage es van quedar per debatre els detalls del mapa dels txiss. En Luke va cridar amb un gest a la Saba, en Jacen i la Hegerty, que es van reunir amb ell per mantenir un canvi d'impressions en veu baixa a prop de la sortida del pont de comandament.

-Com li ha anat a la Tekli amb el jostran? -va ser el primer que va preguntar al seu nebot.

-La cosa va estar molt malament durant una estona -va respondre el jove Jedi-. Un centímetre més, i hauria estat massa tard. Però el va detenir.

-Això està bé -Va dir el Mestre Jedi amb expressió seriosa-. No m'hauria agradat gens perdre a un més.

Aquell record dels altres dos soldats d'assalt que havien mort a Munlali Mafir va ser entristidor.

-Aquezta ha examinat lez dadez que haz reunit, Meztre -Va dir la Saba-. Hi ha una correlació amb la rezta de lez regionz per lez que hi ha conztància que ha pazzat Zonama Zekot. Elz zimbiontz joztran-krizlaw no zón avançatz tecnològicament, per la qual cosa no reprezenten una amenaça immediata. Però zón agrezziuz per naturaleza. Zembla que el planeta vivent ha aplicat tàctiques evazivez zimilarz en altrez partz.

-Els Krizlaw són francament agressius -va assentir en Luke-. En aportar intel·ligència els jostran, s'han tornat encara pitjors. Em pregunto, llavors, si pot ser això del que està fugint el planeta. Al cap i a la fi, sabem que Zonama Sekot té una presència poderosa en la Força. Potser no intenti res més que ocultar-se de qualsevol cosa que es relacioni amb la violència.

-Éz Pozzible -Va dir la Saba.

Es va produir un moment de silenci pensatiu. La Saba va sospitar que aquell silenci es devia més al cansament que a una altra cosa. El seu nas sensible percebia l'olor de l'esgotament que brollava dels tres humans que l'envoltaven, sobretot del Mestre Skywalker i del seu nebot.

-Heu de dezcanzar -els hi va dir-. Zi no, no zereu rez per a ningú.

-Tens molta raó, Saba -Va dir en Luke-. Estava pensant en Dif Scaur. Evidentment, ha explicat als txiss la seva versió de la història.

La Saba va assentir amb el cap. Scaur era cap dels serveis d'Intel·ligència de la Nova República; havia treballat molt amb els científics txiss en el projecte del virus Alfa Roig, que hauria exterminat per complet als yuuzhan vong i tota la seva tecnologia si s'hagués aplicat. L'Scaur estava molest pel fet que els Jedi havien impedit que es portés a la pràctica el pla. Potser fos capaç de prendre mesures per frustrar els plans del Mestre, al seu torn.

-Ja veurem el que ens espera a Csilla -Va dir en Jacen, tornant la mirada cap al lloc on estava la Danni Quee, a l'altre costat del pont de comandament-. Val més prevenir que curar.

-Però la prevenció pot portar a una conclusió precipitada -va observar en Luke-. No hem d'avançar-nos a nosaltres mateixos. El que menys ens cal ara és una profecia que tendeixi a provocar el seu propi compliment.

-Noméz enz cal un delz correntz -Va dir la Saba, xiulant amb humor.

Però, com solia succeir quan intentava donar alguna de les seves mostres d'enginy, ningú va riure. Es van limitar a mirar-la d'una manera estranya.

* * *

El primer que va observar la Tahiri quan va entrar pel llindar del Sentinella va ser la tensió. Era com una olor aclaparadora que emanava de tot el que l'envoltava: l'aire, les parets, els sòls, els elements d'il·luminació... fins i tot de les persones mateixes. Va fer un gest de dolor; va ser, més aviat, una reacció física davant alguna cosa que percebia per mitjà de la Força. Però no sabia què era el que ho provocava. Només sabia que allò era.

La segona cosa que va observar va ser la marcialitat de la salutació que van rebre la princesa Leia i en Han en passar per les rescloses d'aire. Els guàrdies, d'uniforme verd fosc, es van posar ferms d'un salt, tensos com filferros. Però la Tahiri no va considerar que aquella reacció fos fruit de cap disciplina a l'estil d'en Palpatine; Bakura era un món pacífic, sense antecedents de dictadors des que l'últim governador de l'Imperi, Nereus, havia estat enderrocat quan la crisi ssi-ruuvi. Li va semblar més probable que els guàrdies estiguessin reaccionant a la mateixa tensió que havia detectat ella en l'aire. Hi havia alguna cosa que tenia a tots amb els nervis de punta.

Un home de curta alçada, d'esquena recta, cabell vermell esclarissat i bigoti es va avançar entre les files de guàrdies de seguretat bakurans.

-Grell Panib -Va dir a manera d'introducció, fent profundes reverències, primer a la Leia i després al Han. Va saludar amb un concís gest del cap a la resta del grup (la pròpia Tahiri, Jaina, C-3PO, els guardaespatlles noghris de la Leia , i una petita guàrdia d'honor de l'Orgull de Selònia-. Benvinguts a Bakura.

-Ha passat molt temps -Va dir en Han amb sequedat.

-Vas servir a les ordres d'en Pter Thanas, oi?

A la princesa Leia no se li escapava res.

Una ombra de tristesa va sorgir a la cara del general Panib.

-Tens bona memòria, princesa. Tot just ens vam veure.

-El viatge va ser memorable -Va dir la Leia, somrient com si alguna cosa d'allò li fes gràcia. Després, va presentar a la resta del grup.

-Us agraeixo a tots que... -va començar a dir Panib; però llavors el va interrompre un enrenou que es va produir darrere dels guàrdies de seguretat. Es va sentir un forcejament com si algú intentés obrir-se pas.

-Et vaig dir que esperessis a què et cridés!

No es tractava d'algú, va pensar la Tahiri, a la qual li va palpitar de sobte amb força el cor quan va veure, entre la massa de persones, a una criatura reptiliana que saltava cap a ells. Es tractava d'alguna cosa!

Va treure a l'instant el seu sabre làser quan el record dels seus somnis es va dissipar per deixar al descobert els seus temors. «Tahiri... Tahiri... Tahiri...», li cridava la criatura dels seus somnis, com un llangardaix diví.

Va pestanyejar un cop, dos, per aclarir-se el cap, mentre crugia davant ella el seu sabre de llum.

-Una emboscada! -va cridar la Jaina. També ella va treure el sabre làser. Alhora, els soldats d'assalt van aixecar les pistoles de làser i els guàrdies noghris es van avançar per protegir la princesa.

-No! -va exclamar en Panib, apressant-se a interposar-se entre la criatura reptiliana i les armes dels altres-. Les seves intencions no són hostils!

La criatura va sorgir d'entre la fila de guàrdies de seguretat; les seves urpes van produir un sonor grinyol contra el terra quan es va aturar darrere del general.

L'alienígena era un rèptil dotat de bec, amb cua llarga i musculosa. Les seves escates eren d'un color marró mat, i els ulls daurats li ballaven de manera alarmant sota uns arcs superciliars prominents. Portava un arnès de cuir del que penjaven nombrosos objectes que podien ser eines o insígnies del seu rang.

-És Lwothin -Va dir el general Panib, clarament alterat per la reacció dels visitants-. Us asseguro que...

El va interrompre una sèrie sobtada de sons aguts i penetrants procedents de la criatura.

Quan va haver acabat, en Han va fer posat de netejar-se la oïda.

-Algú ha entès alguna cosa?

-Jo, amo -va respondre C-3PO, sense atendre al fet que la pregunta d'en Han havia estat purament retòrica-. Diu que és el líder avançat del Moviment d'Emancipació P'w'eck, i que ens dóna la benvinguda. Ens anomena «aliats dels lliures».

La Tahiri va percebre la incertesa dels que l'envoltaven mentre la criatura proferia més xiulets sorollosos.

-No vull fer-vos mal -traduí 3PO.

-Bé, em quedo molt més tranquil -Va dir en Han, amb un to que donava a entendre exactament el contrari.

-Demano disculpes per tot això -Va dir en Panib-. Els p'w'eck no estan acostumats al protocol avançat, ni humà ni de cap altre tipus. Fa poc que s'han lliurat de les seves cadenes i que han començat a parlar per si mateixos, per així dir-ho.

La Leia va ordenar que tots guardessin les armes, mentre sortia d'entre els seus guardaespatlles noghris, que es van apartar per deixar-la passar sense protestar. Va arribar fins a Lwothin amb un lleu somriure, nerviosa potser.

-3PO, digues-li a Lwothin que tenim molt de gust en conèixer-lo -Va dir a l'androide de protocol-. O en conèixer-la, si s'escau.

-És mascle, segons ens diu -Va dir en Panib-. I tampoc cal que el teu androide faci de mediador en el teu diàleg amb ell. Entén perfectament el que dius. Com aquí no ens agrada molt servir-nos d'androides, si ho prefereixes podem facilitar-vos traductors auriculars que us faran el mateix servei.

C-3PO es va encrespar davant el suggeriment que el seu talent podia ser innecessari, o fins i tot desagradable.

-Amb el degut respecte, senyor, a mi em van dissenyar precisament per a situacions com aquestes. Domino amb fluïdesa més de sis milions de llenguatges, i...

-El que vol dir, general, és que ja ens les arreglarem -Va dir la Leia, interrompent-lo.

Les llengües olfactives d'en Lwothin assaborien l'aire mentre seguia la conversa. El p'w'eck era menor que un ssi-ruu mitjà, tot i que no gaire, i no deixava de ser més gran que un humà mitjà. Sota la seva pell coriàcia s'apreciaven gruixuts músculs, i la seva gruixuda cua s'agitava a un costat i un altre amb ritme pausat i regular. Era una presència alarmant, que a la Tahiri li neguitejà més encara quan va mirar a la cara de la criatura i va veure que els seus ulls ambarins, de tres parpelles, la miraven fixament, gairebé com si estigués llegint la seva desconfiança. Encara que la Tahiri havia sentit l'ordre de la Leia que tots guardessin les armes, no deixava de tenir el polze prop del botó d'encesa del seu sabre de llum.

-Veniu amb Cavallers Jedi -va cantar Lwothin per mitjà de C-3PO-. Tenia ganes de conèixer a algun. El sabre làser és una arma deliciosa, una combinació elegant d'energia vital i disseny material. Les nostres tecnologies divergents coincideixen en aparells com aquest.

L'actitud cauta de la Leia es va tornar clarament més freda.

-Seguiu emprant la tecnificació?

En Panib va ​​tornar a avançar-se.

-Em sembla que no és el moment ni el lloc per debats tan profunds. Potser haurem de passar a un entorn més còmode per a totes les espècies. D'acord?

-No anem enlloc mentre la Leia no rebi una resposta -Va dir en Han, tornant a portar la mà a la seva pistola làser-. No estic disposat a què em xuclin l'energia vital mentre estic amb la guàrdia baixa.

En Lwothin es removia, agitat, mentre xiulava a C-3PO amb urgència.

-Ens assegura que el procés no és com el recordàvem -els va informar l'androide daurat-. S'ha refinat considerablement. Diu que els p'w'eck vénen en so de pau, no en peu de guerra.

En Han va tornar el cap amb desconfiança.

-Leia?

-Malgrat com d'incòmoda que em sento amb això, no veig sentit a tornar-nos enrere ara -Va dir. Es va tornar cap a Panib-. Però enteneu el següent: la Federació Galàctica d'Aliances Lliures no aprovarà mai cap tipus d'aliança amb un govern que exploti l'energia vital dels seus súbdits, siguin aquests o hagin estat els que siguin.

-Creus que els p'w'eck s'estan rescabalant-se dels seus antics amos? -Va dir en Panib-. Puc assegurar-te que no és així.

-Ja no es tecnifica ningú en contra de la seva voluntat -va seguir traduint C-3PO-. T'ho explicarem si ens ho permets.

La Leia va assentir amb el cap amb gest solemne.

-M'agradaria sentir això. I, de passada, podríeu explicar-me el que ha passat al primer ministre Cundertol.

En Panib va ​​fer una reverència, i en Lwothin es va regirar, inquiet.

-Feu el favor de seguir-me -Va dir el general Panib.

En Han es va acostar a la Leia i la va envoltar suaument amb un braç, i els dos van caminar junts seguint els passos del general, que els feia endinsar-se al Sentinella. La Jaina i la Tahiri els seguien, i C-3PO anava entre ells i els guàrdies de l'Aliança Galàctica que els seguien. La Jaina era la viva imatge de l'energia controlada, mirant tot allò que l'envoltava... excepte a la Tahiri. Era com si estigués defugint deliberadament els seus ulls.

Allò feia mal a la Tahiri. Des d'allò de Galantos, la Jaina amb prou feines li havia dirigit un monosíl·lab. I en Jag Fel no es portava millor amb ella. La Tahiri se sentia algunes vegades com si l'estiguessin contemplant des de lluny. No calia que li diguessin res; ella sentia la desconfiança dels dos, i allò li feia més mal que qualsevol paraula imaginable.

Quan es van posar en camí junts, la Tahiri va sentir que li picaven les cicatrius del front. Es va resistir a l'impuls de gratar-se. Ja li produïen bastant vergonya de per si, i no volia cridar més l'atenció cap a aquelles lletges senyals. Les que s'havia fet ella mateixa en el braç estaven pràcticament curades i quedaven ocultes per la màniga de la seva túnica. Havia pensat treure-se-les, però havia optat per quedar-se amb elles de moment, moguda per un instint que no era capaç d'entendre del tot i en el qual no volia pensar massa. Hi havia coses molt més importants en què reflexionar.

* * *

Següent