Dinastia del mal (X)

Anterior

10

La Zannah realment mai havia posat un peu a Nal Hutta abans, però coneixia el món prou bé per la seva reputació. Mentre que el govern dels clans Hutt havia cobert completament la superfície de Nar Shaddaa, la lluna propera, amb un paisatge urbà extens, Nal Hutta romania majorment subdesenvolupat. El terreny predominantment natural de pantans havia estat enverinat per la contaminació llançada sense control pels centres industrials dispersos pel món, convertint la superfície en una fossa sèptica de pantans fètids capaços de suportar només vida d'insectes mutats. La ciutat capital de Bilbousa s'encongia sota un perpetu cel de fum gris greixós puntuat només per núvols foscos que deixaven caure pluja àcida sobre els edificis tacats i marcats de sota.

La lletjor física del món era un reflex de la seva corrupció moral. L'espai Hutt mai havia estat part de la República, i les lleis del Senat no tenien cap jurisdicció aquí. Les poques normes que havia havien estat creades pels poderosos clans Hutt que controlaven la propera Nar Shaddaa, fent de Nal Hutta un refugi per a contrabandistes, pirates, i esclavistes.

Però la protecció del reforç legal de la República venia amb un preu. Els Hutts consideraven a les altres espècies inferiors, i tots els aliens residents tant a Nar Shaddaa com a Nal Hutta havien de pagar una important taxa mensual a un dels clans governants pel privilegi de viure sota la seva protecció. El preu exacte fluctuava salvatgement, depenent de la pujada i la caiguda de les fortunes del clan respectiu, i no era inusual que es doblés o fins i tot tripliqués sense previ avís. En aquests casos, aquells que no estaven disposats o no eren capaços d'enfrontar el nou preu tendien a desaparèixer, amb totes les seves possessions i actius sent reclamats pel clan mecenes, d'acord amb la llei Hutt.

Els prejudicis contra altres espècies haurien fet difícil per a la Zannah obtenir la informació que necessitava. Les autoritats portuàries de Nal Hutta tenien una desconfiança profundament arrelada contra els estrangers que feien preguntes, i era improbable que qualsevol quantitat de crèdits pogués convèncer-los de deixar de banda els seus prejudicis per dir-li alguna cosa útil. Afortunadament per a ella, però, la xarxa d'informadors i agents d'en Bane incloïa diversos membres d'alt rang del clan Desilijic, una de les faccions Hutt més prominents, i estables. A la guisa familiar de l'Àllia Omek, la Zannah era capaç d'utilitzar aquests contactes -juntament amb el registre de la nau emmagatzemat en l'últim panell de dades d'en Pommat- per rastrejar l'home de pèl platejat que havia seguit fins aquí des de Doan.

Ella va saber que el seu nom real era Set Harth, i hi havia un rumor persistent que havia estat una vegada un Jedi. També hi havia descobert que era increïblement ric. I mentre que ningú amb qui parlés semblava saber la font exacta de la seva vasta fortuna, tots estaven d'acord en què els seus guanys eren gairebé amb seguretat il·lícits. A Nal Hutta, això era generalment vist com una cosa admirable.

Un altre fet interessant també havia sortit a la superfície durant les seves investigacions: Set Harth era un element fix en l'escena social canviant de Nal Hutta. Malgrat el fet que la ciutat era un forat llardós, greixós, governat pels clans opressius de Nar Shaddaa -o potser gràcies a això- els residents no hutt de Bilbousa eren propensos a celebrar opulentes i extravagants festes, cadascuna, una celebració d'excés hedonista. En Set Harth mai havia fallat en rebre una invitació en aquestes funcions, i era fins i tot conegut per celebrar-les diverses vegades l'any.

Afortunadament estava en una d'aquestes gales aquesta nit, donant-li a la Zannah una oportunitat de colar-se en la mansió d'en Set per tractar d'obtenir un millor enteniment de l'home que possiblement es convertiria en el seu aprenent.

Les seves primeres impressions van ser que, de moltes maneres, la seva mansió s'assemblava a l'estat que en Bane havia establert a Ciutric IV: era menys una llar que un temple d'elegància i luxes en la qual no s'havia reparat en despeses. Una llum dissenyada a partir de vidre Dalonian dominava l'entrada, reflectint la llum del pal de llum de la Zannah amb tonalitats turquesa suau. Els passadissos estaven alineats amb rajoles de marbre, i diverses de les habitacions que la Zannah va inspeccionar contenien catifes rodianes, cadascuna teixida durant diverses generacions per una successió de mestres artesans. L'enorme menjador podia albergar fàcilment a vint convidats en una taula feta de fusta de greel carmesí. L'escriptori en l'estudi d'en Set era fins i tot més extravagant; ella ho va reconèixer com el treball de mestres artesans d'Alderaan, tallat a mà del rar roure kriin.

Però el moble empal·lidia quan es comparava amb els rars i cars treballs d'art que accentuaven cada habitació. Tenia una afició per les peces atrevides, que destacaven, i la Zannah estava gairebé segura que tots eren un treball original. Va reconèixer les estàtues tallades per Jood Kabbas, el famós escultor duro, paisatges d'Unna Lettu, la pintora més famosa d'Antar IV, i diversos retrats que portaven l'inequívoc estil d'en Fen Teak, el brillant mestre muun.

Clarament, el propietari era algú que preferia les coses més fines a la vida. L'estat d'en Bane a Ciutric se suposava que havia de donar la mateixa impressió als visitants, tot l'art extravagant i mobles opulents era part d'una façana, clau per mantenir la disfressa d'un reeixit empresari galàctic. En el cas d'en Set, però, no estava segura que la decoració extravagant fos una actuació. Hi havia una vibració aquí. Les coses se sentien reals. Vives. Com més mirava al voltant, més començava la Zannah a creure que el Jedi Fosc no estava només jugant un paper: la seva llar era un autèntic reflex de la seva personalitat. En Set òbviament gaudia gastant la seva fortuna en béns materials; cobejava l'atenció i enveja que s'inspirava en els altres.

El pensament li va donar a la Zannah una pausa. En Bane li havia ensenyat que la riquesa només era un mitjà per a una fi més gran. Els crèdits no eren res excepte una eina; pastar una vasta fortuna no era res excepte un pas necessari en el camí cap a l'autèntic poder. El materialisme -una lligam als béns físics més enllà del seu valor pràctic- era un parany; una cadena per amarrar als ximples a la seva pròpia avarícia. Aparentment en Set encara havia d'aprendre aquesta lliçó.

Això és pel que necessita una Mestra. Necessita algú que li ensenyi la veritat sobre el Costat Fosc.

Continuant el seu viatge, la Zannah pujà per una gran escala en espiral que portava fins a la segona planta. Fent córrer la seva mà absentment pel fi acabat de la barana del balcó que estava sobre la sala d'estar de sota, ella es va obrir pas fins a la part posterior de la mansió. Allà va arribar a la biblioteca d'en Set. Centenars de llibres s'alineaven a les parets, però la majoria eren novel·les escrites purament per a l'entreteniment: treballs que ella no consideraria dignes per llegir-los ella mateixa. Un prestatge li va donar esperances, però: una col·lecció de manuals tècnics i guies escrites per experts en més de dues dotzenes de camps àmpliament variats. Suposant que en Set realment els hagués llegit i estudiat tots, era un home d'amplis coneixements i nombrosos talents.

A la part posterior de la biblioteca hi havia una porta anodina; darrere d'ella, la Zannah podia percebre el poder del Costat Fosc. Aproximant-se amb cura, ella va sentir el poder créixer. No estava venint de cap persona o criatura; ella coneixia la sensació d'un ésser viu en sintonia amb la Força. Això era diferent. Li recordava als polsos invisibles d'energia que havia sentit emanant dels cristalls de Força que havia usat per construir el seu sabre làser.

Ella va provar la porta i es va sorprendre quan es va obrir fàcilment. Òbviament, en Set confiava en la seva privadesa, però llavors, sens dubte mai havia sospitat que un Sith podria anar de visita. Caminant cap a l'habitació, la va trobar petita i simple en comparació a la resta de la mansió. No hi havia treballs d'art, i l'únic moble era una vitrina d'exposició posada contra la paret del darrere a un parell de metres de distància. Per la llum del seu llum de brillantor, podia veure un conjunt de joieria amb cura reunit a la vitrina d'exposició: anells, collarets, amulets, i fins i tot corones, tots imbuïts amb el poder del Costat Fosc.

La Zannah havia vist col·leccions com aquesta abans. Feia deu anys, Hetton, un noble serrenià sensible a la Força obsessionat amb el Costat Fosc, li havia mostrat un tresor similar d'artefactes Sith: una oferta que havia esperat que la convencés a prendre'l com el seu aprenent malgrat la seva avançada edat. Desafortunadament per a Hetton, les seves llaminadures i quincalla no havien estat capaces de salvar-lo a ell i als seus guàrdies entrenats quan es van enfrontar al propi Mestre de la Zannah. En Bane havia mostrat a Hetton l'autèntic poder del Costat Fosc, una lliçó que li havia costat a l'home més gran la seva vida.

En Bane també col·leccionava els tresors dels Sith antics, però preferia la saviesa continguda en els textos antics. La Zannah sabia que mirava als anells, amulets, i una altra parafernàlia amb desdeny. L'espurna del Costat Fosc que cremava dins d'ells era com una única gota de pluja caient a l'oceà de poder que ja governava; no veia necessitat d'augmentar les seves habilitats amb joieria estrident dissenyada feia segles per antics bruixots Sith. El seu Mestre creia que la veritable força havia de venir de dins, i havia arrelat aquesta creença en la seva aprenenta. Aparentment aquesta era una altra lliçó que hauria d'ensenyar a Set Harth, suposant que demostrés ser digne de ser el seu aprenent.

La Zannah es va quedar gelada mentre sentia una presència sobtada dins de la mansió. Estenent-se amb la Força, va confirmar les seves sospites: Set havia tornat de la seva festa, i estava sol. Apagant el seu bastó de llum, es va moure en la perfecta foscor de tornada cap a l'entrada principal, deixant que la Força guiés el seu camí.

Lliscant silenciosament fins a la barana situada sobre la gran sala d'estar en els peus de les escales, va veure a la seva presa gairebé directament sota ella. Per la llum del llum en un extrem d'una taula propera podia veure'l descansant en un exquisit sofà de cuir, una ampolla de vi sullustà fi en una mà i un got mig ple en l'altra. Encara estava vestit amb les robes que havia portat a la festa: una samarreta blava turquesa de fina seda dramassiana, bombatxos entallats negres, i botes fins al genoll polides a la perfecció. El coll de la camisa estava descordat i les seves mànigues llargues, amples, penjaven pels seus canells, balancejant-se suaument mentre onejava el vi per alliberar tot el seu cos entre cada glop.

Ella no va fer cap intent d'emmascarar la seva presència; sentia curiositat per veure si en Set la percebria a través de la Força de la mateixa manera que ella l'havia percebut a la seva arribada. Molt per la seva decepció, semblava completament ignorant, perdut en les comoditats de casa i el gaudi de la seva beguda.

La Zannah va saltar sobre la barana i va caure a cinc metres del terra avall, aterrant darrere d'ell, silenciosament excepte pel suau onejar de la seva capa negra. En Set es va alçar davant el soroll, girant en el seu seient per fixar la seva mirada borrosa a la intrusa.

-Salutacions-, Va dir ell amb un somriure, aparentment no sorprès per la seva arribada-. No crec que hagi tingut el plaer. Em dic Set Harth.

Ell va alçar la seva beguda i va inclinar el seu cap com si brindés per la seva arribada.

-Sé qui ets, -va respondre la Zannah fredament.

En Set acuradament va posar l'ampolla de vi i el seu got en l'extrem de la taula propera, llavors es va girar cap a la Zannah i va colpejar el coixí al seu costat.

-Per què no et poses còmoda? Hi ha un munt de lloc per als dos.

-Prefereixo quedar-me dempeus.

La Zannah estava tant confusa com decebuda per la seva reacció. En lloc d'estar en guàrdia, alerta, o fins i tot iracund en descobrir a una intrusa a casa, en Set semblava estar tirant-li els trastos. El seu to era juganer i suggeridor. No podia percebre que la seva vida penjava a la balança? No podia percebre el perill en què estava?

En Set va respondre al seu rebuig amb un encongiment d'espatlles fàcil.

-Em vas seguir des de la festa, no? -suposà ell-. Normalment no oblidaria una cara tan bonica.

La Zannah es va maleir com una idiota. Hi havia anat buscant a un aprenent i no va trobar una altra cosa excepte un idiota faldiller massa interessat en fer avenços maldestres com per reconèixer el seu poder. El seu fracàs era vergonyós; ella sabia amb certesa que Darth Bane hauria vist a Set pel que era just ara.

-Encara no m'has dit el teu nom, -li va recordar en Set, movent un dit davant de la seva cara-. Ets una noia molt entremaliada.

L'atac va arribar a l'instant en què Zannah va obrir la seva boca per respondre. Va arribar sense cap advertència, en Set movent-se amb la velocitat preternatural de la Força. El sabre làser del Jedi Fosc es va materialitzar en la seva mà, encenent-se i girant per l'habitació cap a ella més ràpid que el pensament.

La Zannah tot just va aconseguir ajupir-se fora del seu camí, la fulla del sabre làser partint una secció de la seva capa mentre ella es llançava a terra. Per quan l'arma va completar el seu camí en bumerang i tornà a la mà d'en Set, ell estava dempeus... com ho estava la Zannah.

Ella es va adonar que la salutació inicial d'en Set havia estat tot una actuació. Havia estat esperant amb el seu sabre làser sota la seva màniga tot el temps, simplement esperant que la Zannah baixés la guàrdia. Potser hi havia esperances per ell encara.

-Et mous ràpid, -es va adonar en Set, una ombra d'admiració en la seva veu.

Les seves paraules ja no portaven el to lleuger i fàcil d'un convidat a una festa; havia perdut tota la pretensió ara. Els seus ulls blaus eren aguts i centrats, perforant al seu oponent buscant qualsevol debilitat que pogués explotar.

La Zannah es va preparar per al seu següent assalt. En la seva ment els següents pocs segons van aparèixer en milers d'escenaris diferents, cadascun únic en els seus detalls específics, cadascun una visió d'un futur possible entrevist a través del poder de la Força. El pur nombre de possibilitats podia ser aclaparador, però en Bane l'havia entrenat bé. Instintivament, va col·lapsar la matriu de probabilitats en els resultats més probables, eficientment permetent-li anticipar i reaccionar al següent moviment del seu oponent fins i tot abans que passés.

En Set va disparar una aguda explosió de poder del Costat Fosc en una onada brillant dissenyada per tirar dels seus peus. La Zannah fàcilment contraatacà llançant una barrera d'energia protectora, la forma més simple i efectiva per a un usuari de la Força de defensar-se contra els atacs d'un altre. Era una tècnica ensenyada a cada Padawan Jedi, i havia estat una de les primeres lliçons que en Bane havia requerit que ella dominés.

-Ets una Jedi? -va exclamar en Set.

-Una Sith, -va respondre la Zannah.

-Vaig pensar que els Sith estaven extints, -va respondre ell, casualment girant el seu sabre làser en una mà, sense apartar els ulls de la Zannah.

-Encara no, -ella es va quedar tranquil·la, el seu propi sabre làser encara enganxat al seu cinturó. Però estava alerta ara: Set gairebé l'havia enganyat una vegada, i no anava a deixar que passés de nou.

-Deixa'm veure si puc arreglar-ho.

Mentre saltava sobre el sofà cap a ella, la Zannah va encendre la seva pròpia arma. Les fulles bessones saltant a la vida, i ella va caure en la dansa familiar.

En Set va arribar per sota per començar, tallant cap a les seves cames. Quan ella va bloquejar la seva espasa que arribava, ell es va apartar girant ràpidament, movent-se fora de l'abast abans que pogués contraatacar. Amb la Força, ell va agafar un bust de bronze d'un costat de l'habitació i el va llançar cap al seu flanc esquerre. Alhora, ell es va enfonsar cap endavant en una tombarella que el va portar prou a prop com per colpejar al seu costat dret mentre ell rodava darrere d'ella.

La Zannah fàcilment va repel·lir les dues amenaces, les seves fulles giratòries tallant el bust en dos fins i tot mentre pivotava just prou com perquè l'arma d'en Set fallés el seu maluc per menys d'un centímetre. Per bona mesura ella li va fúmer una coça forta a l'esquena mentre rodava, un cop que no era per deshabilitar-lo, sinó per provocar-lo a més agressió.

Quan dos combatents hàbils s'enfrontaven l'un a l'altre amb el sabre làser, les fulles es movien tan ràpidament que era impossible pensar i reaccionar a cada moviment. En Bane li havia ensenyat a confiar en l'instint, guiada per la Força i polida per milers d'hores d'entrenament en les formes marcials. Aquest entrenament li permetia adonar-se amb el primer parell de passades que en Set estava utilitzant una variació modificada d'Ataru, un estil definit pels cops ràpids, agressius. En només el primer parell de moments de la batalla ja havia avaluat al seu oponent, adonant-se de la seva velocitat, agilitat, i tècnica. En Set era bo. Molt bo. Però la Zannah també sabia sens dubte que ella era molt, molt millor.

En Set, però, encara havia d'arribar a la mateixa conclusió. El seu cop de peu havia tingut l'efecte desitjat: quan ell va arribar a ella la següent vegada, la seva cara estava recargolada amb una ira desdenyosa. La seva fúria li permetia cridar al Costat Fosc, fent-li fins i tot més perillós mentre alliberava el seu següent sèrie d'atacs. Saltant alt en l'aire, ajupint-se a terra, llançant-se cap endavant, botant cap enrere, girant, rodant, i retorçant-se, arribava a ella des de qualsevol angle concebible en una barrera incansable amb la intenció d'aclaparar les seves defenses, només perquè la Zannah tirés enrere els seus esforços amb una eficiència freda, gairebé sense importància.

Les batalles de sabre làser eren brutals en la seva intensitat; pocs duels duraven més d'un minut. Fins i tot per un Jedi entrenat, l'esforç del combat al màxim era exhaustiu... particularment quan s'usaven les maniobres acrobàtiques de l'Ataru. No li va portar molt a la Zannah percebre que el seu oponent s'estava desgastant. Ella, d'altra banda, amb prou feines estava cansada. Davant la urgència d'en Bane, ella s'havia convertit en una experta en les seqüències defensives de la forma Soresu. Era simple per a ella bloquejar, redirigir, o evadir els cops del seu oponent utilitzant el propi impuls d'en Set contra ell, fàcilment mantenint al Jedi Fosc a ratlla.

En la seva curta trobada, se li van presentar almenys una dotzena d'oportunitats per a donar-li un cop letal a l'home de pèl platejat. Però no hi havia vingut a matar-lo; encara no, almenys. Ella havia vingut a provar-lo, per veure si era digne de ser el seu aprenent.

Ell no havia de derrotar-la per tenir èxit a ulls de la Zannah; ell només havia de demostrar potencial. Malgrat la seva incapacitat de penetrar les seves defenses, ella havia vist prou com per satisfer-la. Ell podia haver estat implacable i salvatge amb el sabre làser, però també era imaginatiu i fins i tot, de vegades, una mica impredictible. Hi havia demostrat prou astúcia quan es van trobar per primera vegada en fer que la Zannah li subestimés. I, més important, ella podia percebre el poder del Costat Fosc rabiant dins d'ell mentre es tornava més i més determinat a eliminar-la... per fútils que fossin els seus esforços.

Ella ara estava jugant amb ell, allargant la batalla. No n'hi havia prou que ella volgués a Set com a aprenent; ell també havia de voler que ella fos la seva Mestra. Ella havia de demostrar la seva superioritat tan completament que ell estigués disposat a servir-la. No era suficient només derrotar el Jedi Fosc; ella havia de trencar-lo.

Quan ell va anar un pas més lent en retirar-se després d'un dels seus cops, ella va xutar els peus per sota d'ell i el va enviar de cara contra el terra, només per retrocedir i deixar-li posar-se dempeus de nou. Quan es va tornar a moure, ella va girar el seu sabre làser en un moviment agut, poc ortodox, enganxant una de les seves fulles a la seva i arrencant-li l'arma de la mà.

En Set va saltar cap enrere immediatament i va utilitzar la Força per tirar de l'empunyadura de tornada al seu palmell, llavors tossudament va reprendre els seus atacs. Però mentre els segons passaven, el foc del Costat Fosc era menys i menys capaç de lluitar contra la fatiga que s'estava assentant en les seves articulacions i extremitats. Era inevitable que el seu cos desgastat li traís, i prou aviat ell va venir amb la seva espasa sostinguda massa lluny cap a un costat, en lloc de fermament davant d'ell. La Zannah va caminar cap endavant i va colpejar-lo amb el seu peu recte amunt, enxampant-li sota el mentó. Ell va trontollar cap enrere udolant de dolor mentre un seguit de reguitzells inintel·ligibles sortien per la seva boca, juntament amb un esquitx de sang.

-Et rendeixes? -va preguntar la Zannah.

La seva única resposta va ser escopir un quall de sang a la catifa cara als seus peus i precipitar-se cap al davant una vegada més.

La Zannah va sentir un petit bot de decepció. Hi havia esperat que fos prou intel·ligent per no continuar una batalla que no podia guanyar. Una altra lliçó que hauré d'ensenyar-te.

Mentre s'apropava, ella va respondre no amb violència física, sinó més aviat amb un poderós encanteri de bruixeria Sith que va atacar la ment d'en Set. Ell va tractar d'alçar una barrera de Força protectora en resposta, però el poder de la Zannah esquinçà les seves defenses, deixant-li completament vulnerable.

La bruixeria Sith era tan part del Costat Fosc com els raigs mortals violetes d'energia que el seu Mestre alliberava de les seves mans, i quan Bane va reconèixer per primera vegada el seu talent per la subtil però devastadora màgia, l'havia encoratjat a estudiar allò arcà. Dels textos antics havia après a retorçar i turmentar els pensaments dels seus enemics. Ella podia fer-los veure els malsons com la realitat; podia fer que les seves pors més profundes es manifestessin com dimonis de la psique. Ella podia, i ho feia, estripar les ments dels seus enemics amb un simple pensament i un gest. Amb Set, però, no pretenia destruir-lo per complet. En el seu lloc ella el va embolicar en un núvol de total desesperació i desesperança. Ella va arribar als recessos més interns de la seva ment i la va embolicar en el no-res del buit.

Els ulls d'en Set es van posar en blanc, la seva mandíbula penjant, i el seu sabre làser va lliscar dels seus dits sense vida. Ell lentament va col·lapsar a terra, els seus ulls tancant-se i el seu cos tremolant lleugerament mentre s'arraulia en una posició fetal.

Aquesta seria la seva prova final. Una ment feble es col·lapsaria sobre si mateixa per pansir-se i morir, deixant a la víctima comatosa per sempre. Si en Set era fort, però, la seva voluntat contraatacaria l'horror. A poc a poc estriparia el buit, negant-se a morir, agafant-se de camí de tornada a la superfície fins que la consciència finalment tornés.

Si en Set realment era digne de ser el seu aprenent, es recuperaria de la seva condició actual en un dia o dos. Si no, ella simplement hauria de començar la seva recerca de nou.

Següent