Refugiat (XIV)

Anterior

XIV

-Què vols dir amb que prefereixes deixar la lluita en mans de la teva germana? -Va dir Wyn Antilles a Jacen, mirant-lo com si s'hagués tornat boig. Amb el seu auster uniforme negre i el seu pèl ros recollit cap enrere, semblava una escolar que volgués fer-se passar per un Gran Moff. Potser conegués les regles, però no tenia la maduresa suficient per a representar el paper.

-En el meu lloc d'origen no tenim costums que impedeixin que les dones combatin en la guerra -va respondre en Jacen de bon humor-. La veritat és que no creia que vosaltres les tinguéssiu tampoc.

-No les tenim -Va dir ella-. Seria una ximpleria, oi, comandant Iròlia?

L'oficial txiss va assentir fredament des de l'altre extrem de la taula, des d'on veia a Jacen introduir en datapads dades procedents de la recerca a la llibreria per sotmetre'ls a noves anàlisis. La Wyn s'havia sumat a Jacen i a la Danni en la seva tasca de revistar electrònicament les seves dades, mentre els altres membres del grup seguien parlant amb els pares de la noia. Al principi, la Wyn s'havia emocionat molt de conèixer a Jacen, i li interessava parlar amb ell de la recerca de Zonama Sekot. Però quan hi va haver decaigut aquesta conversa, va resultar clar que la noia havia pensat que seria divertit fer un pols amb Jacen, posant en dubte constantment el lloc que ocupava en la missió i en l'univers en general. En Jacen no tenia clar si la noia li interessava de veritat el que deia ell, o si s'estava oposant sistemàticament a tot el que deia, provant fins on podia punxar a un Jedi fins que a aquest se li s'esgotés la paciència.

-L'únic que he volgut dir és que has de lluitar quan has de lluitar. Les teves preferències no tenen res a veure en això. El teu enemic no es retirarà, només per què tu no vulguis lluitar. O estàs tu a l'altura de les circumstàncies, o mors.

Dures paraules per dir-les una persona tan jove, va pensar en Jacen. Però va recordar els seus antecedents familiars, la cultura i l'època en què s'havia criat, i li va semblar que potser no fossin tan sorprenents.

-Suposo que el que hauria d'haver dit és que prefereixo posar-me en situacions que es puguin salvar per mitjà d'habilitats diferents de les del combat -Va dir en Jacen. Va intentar expressar els seus sentiments amb paraules amb la màxima precisió, sense tornar a donar-li ocasió a ella que s'aferrés a la menor ambigüitat. Però no li resultava fàcil, tenint en compte com de cansat que estava-. No tots els conflictes es poden resoldre amb la violència, Wyn. En alguns, la dificultat de resoldre'ls es multiplica en quan ha entrat en joc la violència. Pot ser que la Força necessiti els dos aspectes de la vida (el naixement i la mort) per estar equilibrada; però això no vol dir que no puguem buscar solucions pacífiques. El mateix pot dir-se quan sembla que la violència és l'única opció, o fins i tot la més fàcil.

Va veure amb alleujament que la Wyn reconeixia la validesa de la seva postura assentint pensativament amb el cap.

-D'acord; això ho entenc. Però i la teva germana? Què li sembla a ella que li consentis que arrisqui la vida aplicant l'opció «fàcil»?

-No crec que sigui una qüestió que jo li consenti fer res -Va dir en Jacen-. Senzillament, a ella se li dóna millor seguir aquest camí quan sorgeix la necessitat. Mentre jo em passo mitja vida reflexionant filosòficament sobre com són les coses, ella centra la seva energia a l'exterior, en el que pot canviar. Però, pel que a mi respecta, en el fons els dos estem abordant un mateix problema, només que des d'angles diferents.

-Tu portes un sabre làser -va observar la Wyn.

Ell va arronsar les espatlles.

-És un símbol dels Jedi, ni més ni menys que les insígnies de l'uniforme de la comandant Iròlia.

-Malgrat tot, aquesta arma que portes al costat sembla fora de lloc en un home que diu que li desagrada la violència.

«Com responc a això? -es va preguntar ell-. Si dic que no odio la violència, contradic tot el que li he dit. Si confirmo que sí l'odio, m'estic rient de les meves pròpies conviccions. M'he acorralat a mi mateix en aquesta contradicció?».

-No ens hem desviat una mica del tema? -Va dir la Danni, estirant-se amb gest de cansament-. Estàvem buscant a Zonama Sekot, recordeu?

En Jacen va fer que sí amb el cap. La sessió havia estat esgotadora, i el seu èxit només havia estat parcial. El nombre de «encerts», de sistemes solars trobats on s'havien registrat relats que parlaven d'un planeta errant, s'estava quedant estabilitzat. Se'ls havien esgotat ràpidament els més fàcils de trobar. De moment, tenien seixanta aparicions confirmades o possibles en un període de quaranta anys que abastava des de poc abans de la formació de l'Imperi fins a alguns anys després. Si Zonama Sekot s'havia establert en algun lloc, sembla ser que allò hauria passat cosa de vint anys abans de l'arribada dels yuuzhan vong.

-Però tu havies dit que probablement estaves buscant en el lloc equivocat -Va dir la Wyn.

La Danni va sospirar, i quan va tornar a parlar va ser amb clar to de frustració.

-Estem buscant principalment per mitjà de registres sociològics -Va dir-. La millor opció per a nosaltres serien les dades astronòmiques. Hem de buscar concretament sistemes que hagin adoptat un planeta nou en les seves zones habitables, amb independència que aquestes zones estiguin habitades o no.

-Però a l'Espai Txiss i en els seus voltants hi ha centenars de milers d'estrelles -Va dir la Wyn-. A més d'un nombre semblant de mons orfes que van a la deriva per l'espai interestel·lar. Es deuen estar capturant i perdent planetes constantment.

-La veritat és que no -va respondre la Danni. Amb els èxits que havia tingut descobrint els secrets biològics dels yuuzhan vong, resultava fàcil oblidar que la primera especialitat de la científica era l'astronomia-. Tot i que la captura de planetes extrasolars si es produeix de manera completament natural, és un fet molt rar, i més rar encara en plena zona habitable dels sistemes. Un percentatge important d'aquests sistemes han estat visitats més d'una vegada per sondes droides en missions d'exploració profunda, i la configuració bàsica dels altres sistemes s'haurà registrat, almenys, des dels sistemes propers pels detectors interferomètrics de gran escala. Els txiss han revisat tots els sistemes interessants almenys dues vegades durant els últims seixanta anys. Tota discrepància sortiria a la llum en una recerca senzilla.

La Wyn va assentir.

-Podríem preparar un escombrat que busqués coses afegides a qualsevol dels sistemes dels que existeixen registres. Puc parlar amb la Tris i...

Va callar en veure aparèixer per un dels passadissos al Luke, seguit de prop per la Saba.

-Em sap greu interrompre -Va dir en Luke-. Hem decidit portar l'Ombra a un espaiport més proper. Si voleu netejar-vos i prendre-us un descans, aquesta pot ser la millor ocasió.

-Crec que em conformaria amb qualsevol de les dues coses ara mateix -Va dir la Danni.

-I tu, Saba? -Va dir en Luke, tornant-se cap a la barabel, que portava un altre volum d'aspecte pesat per llegir-lo.

-Una dutxa zembla bona idea -Va dir, amb veu en què s'apreciava clarament l'esgotament-. Finz elz millorz caçadorz han de netejar-ze.

-D'acord; llavors, us veurem a tots dins d'una estona a la barcassa -Va dir en Luke-. Quan tornem, ens portarem a R2. Potser pugui ajudar-nos a buscar entre les dades menys clares.

-Bona idea -Va dir la Danni, posant-se dreta-. Vens tu? -va preguntar a Jacen.

Aquest va negar amb el cap.

-Crec que em quedaré aquí. Ha de quedar algú a repassar les dades que hem recollit. Hi ha molt a revisar, i només ens queda un dia.

La desil·lusió de la Danni va ser evident, però en Luke va assentir amb un gest caut.

-No et forcis massa, Jacen. Estic segur que la comandant Iròlia et pot deixar una llitera i una unitat de bany quan et sembli que ho necessitis.

-És clar -Va dir la comandant.

-Syal i Soontir vindran amb nosaltres a la barcassa de gel -va seguir dient en Luke-. Tu també estàs convidada a venir, Wyn, és clar, si t'interessa.

-La veritat és que crec que em quedaré a ajudar a Jacen, si li sembla bé.

-No hi ha problema -va assentir en Jacen-. Podem emprendre aquesta recerca que has pensat tu, Danni. T'asseguro que et trucaré si apareix alguna cosa, d'acord?

La Danni va mirar a Jacen i la Wyn i va fer un gest d'assentiment escarit i poc entusiasta.

-És clar -Va dir, i es va tornar després cap al Luke-. Quan sortim?

-Ara mateix, si vols.

-Em sembla bé -Va dir la Danni-. Com més aviat, millor -va afegir, fent una brevíssima mirada a la Wyn.

L'oncle i la tia d'en Jacen, juntament amb el tinent Stalgis, van sortir cap a la barcassa acomiadant-se ràpidament de tots, i la Danni i la Saba els van seguir poc després.

-Què vols que fem, doncs? -va preguntar la Wyn quan es van haver marxat tots-. Et puc ensenyar tot això, si vols. O també podem...

-No em sembla bona idea -Va dir en Jacen, tallant-la amb fermesa, encara que amb delicadesa. La comandant Iròlia es va instal·lar en silenci davant la paret del fons, una posició que li permetia no perdre'ls de vista -. La veritat és que no tenim gaire temps fins que s'esgoti el termini, i si no descobrim res, ens haurem quedat com estàvem.

La noia va aixecar els ulls al cel i va deixar anar un sospir amb una expressió de desil·lusió que només era seriosa a mitges.

-Llavors, serà millor que ens posem a treballar -Va dir ella.

«No», va pensar en Jacen. Allò era exactament el que no podrien fer. Si arribaven a descobrir el que buscaven, tot quedaria obert de bat a bat. Seria el principi de la fi de tot el que havien arribat a donar per fet en els darrers anys.

Era un secret que es guardava. Quan pensava en el futur, la imatge que rebia de la Força estava vetllada invariablement. Encara cremava dins d'ell la visió d'una galàxia que queia en la foscor, i no li agradava pensar que cap falta seva pogués contribuir a un resultat com aquell. Estava decidit a fer realitat la solució pacífica del seu oncle. I tot i sentir una punxada de remordiments, no podia consentir que els sentiments de la Wyn el destorbessin.

* * *

«Havia d'haver-ho sabut...».

La Jaina es va esforçar per aferrar-se al món que l'envoltava, mentre el mantell de la inconsciència intentava embolicar-la i enfonsar-la. L'únic senyal que rebia del seu cos era una sensació ardent entre els omòplats, on havia rebut el tret. Sospitava que no estava greument ferida, però la pistola làser havia tingut prou fort l'atordidor i ella encara tenia una mica desconcertat el sistema nerviós.

Quan va començar per fi a dissipar-se la foscor i ella va aconseguir sortir a la llum, no sabia si havien transcorregut minuts o setmanes senceres. Va intentar moure's, deixant anar un gemec, però va descobrir que en Salkeli l'havia lligat fermament de peus i mans. A més, la Jaina portava posada al cap una caputxa translúcida.

-Veig que ja estàs desperta -va sentir que li deia des de prop, pujant la veu per fer-se sentir entre el brunzit regular del motor del seu lliscant terrestre. Atesa la manera en què saltava i s'agitava el món sota ella, va suposar que estava tirada al seient reclinat del vehicle. Tot i la situació en què es trobava, aquest descobriment li va semblar tranquil·litzador; donava a entendre que no havia estat massa temps sense sentit, al cap i a la fi.

-On em portes? -va preguntar.

-A veure algú.

-A qui?

-No hi fa res. Té diners, i això és l'únic que m'importa ara mateix.

La Jaina va buscar dins seu el seu centre immòbil, amb l'esperança d'arrencar directament de la ment de l'altre les seves intencions; però tenia l'enfocament dispers pel dolor i la desorientació.

-Els has traït -Va dir amb repugnància.

-Vols dir als de Llibertat?

-Els has venut.

-S'ho van fer ells mateixos. És a dir, què esperaven? Si plantes cara als canons grans, has d'esperar que et disparin.

-Però has estat tu qui ha premut el gallet.

-És millor això que fer de blanc. A més, això podria no haver succeït mai si ells no haguessin provocat tants problemes.

-Llavors, és veritat que estaven a punt d'atrapar a algú?

-Creus de veritat que em trauràs alguna informació? -Va dir ell, rient-. Jo crec que no, Jedi.

La Jaina va intentar de nou emprar la Força, i aquesta vegada va sentir un parpelleig de resposta. Es va aferrar a ell com si fos una bassa salvavides.

-Podries deixar-me anar sense més -Va dir, donant a les seves paraules el màxim grau de persuasió possible-. Jo no tinc importància...

-Tens raó -Va dir-. Llavors, bé et puc fotre't un tret i acabar d'una vegada.

La Jaina va sentir treure la pistola làser de la funda.

-No, espera!

El tret li va donar a l'espatlla i va tornar a sumir-la en la foscor.

* * *

«Centenars de milers d'estrelles».

Era fàcil dir aquestes paraules, però resultava molt més difícil fer-se càrrec del seu veritable significat. Sobre el mapa, les Regions Desconegudes només abastaven un 15% del volum total de la galàxia; però quan aquest 15% es converteix en zona de recerca d'una cosa tan petita com un planeta (que, a escala còsmica, era molt, moltíssim més petit que una agulla en un paller), llavors s'apreciava amb tota la seva claredat la veritable immensitat de la tasca.

I havien de fer-la en només dos dies!

En Jacen es va concentrar en repassar les dades que havien descobert la Saba i la Danni, mentre la Wyn treballava en l'algoritme de recerca. Calia revisar milers d'informes de missions. Eren comuns els asteroides errants i les trobades properes amb estels, i no sempre resultava fàcil distingir l'aparició misteriosa d'un cometa. Jacen no va trigar a perdre el compte de tants noms desconeguts, entre els milers de pobles i de llocs que trobava.

-Qui és aquest Jer'jo Cam'Co que surt tantes vegades en els registres? -va preguntar a la Wyn.

La noia va aixecar el cap i va arronsar les espatlles.

-No tinc ni idea.

-Jer'Jo Cam'Co va ser un dels nostres síndics fundadors -Va dir la Iròlia des del lloc on s'havia mantingut al marge amb paciència mentre treballaven la Wyn i en Jacen-. Va ser ell qui va proposar la formació de la Flota de Defensa Expansionista després que diverses expedicions d'exploració descobrissin nombrosos recursos vitals.

En Jacen fer que sí amb el cap. Així s'explicaria que aparegués el nom d'aquell home en molts informes antics. Existien almenys set naus que portaven el seu nom, a més de dos sistemes solars. En els registres antics i recents de la República no es parlava d'ell, la qual cosa resultava il·lustratiu de quant els quedava per aprendre sobre els txiss.

Per això li va divertir comprovar que la ignorància era mútua, en fer-li Wyn una pregunta.

-Explica'm, com és Coruscant? -li va preguntar.

En Jacen va fer tot el que va poder per descriure el món-capital tal com el recordava. Però els seus records estaven tenyits per les seves experiències més recents amb els yuuzhan vong, i els seus coneixements de tantes coses que havien estat belles havien quedat perdudes o deteriorades en el seu record. S'entristia en imaginar-se l'antic Palau Imperial en ruïnes, o la Plaça del Monument convertida en un camp de corall Yorik, però era molt possible que estiguessin així. I el més trist era que encara que l'Aliança Galàctica derrotés als yuuzhan vong al dia següent, els danys que havia patit Coruscant potser fossin irreparables per sempre. Potser no quedessin més que records per a les generacions posteriors.

La Wyn va escoltar amb serietat, interrompent poques vegades per fer-li alguna pregunta. La idea d'un món desproveït de vida natural, en el qual la majoria dels seus habitants vivien en subterranis, pel que semblava no la va sorprendre tant com Jacen havia suposat. Però també podia ser que el món d'ella no fos tan diferent. A Coruscant, la roca mare estava recoberta per la ciutat; a Csilla es tractava de gel, però l'efecte era, en essència, el mateix.

-Crec que m'agradaria anar-hi algun dia -Va dir la Wyn quan Jacen va haver acabat de parlar-. En acabar la guerra, és clar. Veuré si puc convèncer al meu pare que em deixi fer servir el Flamarada Estel·lar, el nostre iot familiar. Tinc llicència de pilot, saps? Encara que tampoc tinc moltes ocasions, perquè sempre l'està fent servir en Cem!

La noia devia estar esperant que ell es brindés personalment a servir d'amfitrió quan ella volgués fer una visita; però Jacen no va picar l'ham. Va somriure sense dir res.

-Bé. Si la Saba i la Danni tenen raó, suposo que no importa, en tot cas -veient que Jacen arrufava les celles, va afegir-: De vegades no es recorden que jo estic davant, i parlen de coses... -va fer una pausa incòmoda-. Creus de veritat que és possible que no puguem vèncer els yuuzhan vong?

En Jacen fer que sí amb el cap a poc a poc.

-Sí, Wyn; aquesta és una possibilitat molt real.

També ella va assentir amb el cap, i també a poc a poc, però amb una tristesa infinitament més gran, com només podia mostrar una adolescent a la qual diguessin que potser no li quedés molt temps de vida.

-A vegades penso... -Va dir, i es va quedar callada sense concloure la frase, baixant la mirada. Evidentment, era una idea que l'espantava.

-Què és el que penses de vegades, Wyn?

-No té importància -Va dir ella-. A ningú li importa el que penso, en tot cas.

-Si no m'importés, no t'ho hauria preguntat -Va dir en Jacen amb serietat.

Ella va aixecar la vista de nou, esbossant un somriure d'agraïment.

-A vegades penso que com més aviat puguem alliberar-nos dels yuuzhan vong, millor. No vull que passi aquí el que va passar a Coruscant, Jacen. Crec que hauríem de fer tot el que hàgim de fer per assegurar-nos d'això.

-Encara que això signifiqui aliar-se amb nosaltres?

-Sí -Va dir ella, assentint-. Però, per desgràcia, el pare i jo estem en minoria en aquesta postura. La majoria de la gent creu que, si els yuuzhan vong s'assabentessin que ens hem aliat amb vosaltres, ens atacarien amb el doble de força. Altres temen simplement que ens corrompeu amb els vostres costums, de manera que als yuuzhan vong els resultaria més fàcil esclafar-nos quan arribi el moment. I em temo que la conducta d'en Jag no ha fet més que reforçar aquest argument.

-Què vols dir? Què passa amb la conducta d'en Jag?

-Jag i el seu esquadró havien d'haver tornat fa mesos -va explicar la Wyn-. Alguns consideren que el que no hagin tornat no fa més que demostrar la mala influència que heu exercit sobre ells. Abans, no hauria estat fora tant de temps sota cap concepte.

-Jo no sabia que això representés un problema -Va dir en Jacen, preguntant-se si la Jaina ho sabria-. Però puc dir que ens ha prestat una gran ajuda en la lluita contra l'enemic. Espero que la teva gent sigui conscient.

-Però aquesta és la qüestió, precisament. Com no s'ha posat en contacte com devia, ningú sap veritablement què ha estat fent.

-Potser hagi estat massa ocupat lluitant contra els yuuzhan vong com per comunicar-se.

-Pot ser -Va dir la Wyn-. O pot ser que, senzillament, hagi estat passant una mica més temps del compte amb la seva nova núvia.

En Jacen la va observar amb curiositat durant uns instants.

-Com és possible que sàpigues alguna cosa d'això?

-No he dit que no s'hagi posat en contacte; només he dit que no s'ha posat en contacte com devia -Va dir ella, amb un somriure sorneguer-. La diferència és important per als txiss, saps?

Tenia una expressió d'innocència exagerada amb un fons de mala intenció. I el seu somriure no deixava dubtar a Jacen que la noia sabia que la núvia d'en Jag era, precisament, la pròpia germana d'en Jacen.

-Bé, potser voldria que la seva vida privada segueixi sent privada -Va dir ell, amb un to que donava a entendre que no volia seguir per aquell camí.

A la Wyn li van brillar els ulls. Sabia provocar a les persones.

-Ei, si a ella li sembla bé, a mi també. Així no hauré de carregar amb ell durant algun temps, almenys. Pot arribar a ser molt pesat.

Tot i l'evident intel·ligència de la noia, els seus comentaris d'aquest tipus no servien més que per recordar a Jacen de com de jove que era en realitat, vacil·lant com estava a la frontera entre l'adolescència i l'edat adulta. Jacen no dubtava que la Wyn estimava a Jag però que, al mateix temps, no la impressionaven les gestes del seu germà gran.

-I el teu pare? -li va preguntar Jacen per anar avançant en el tema-. Què opina ell?

-Bé, ell mateix ha representat una influència negativa fins a cert punt -Va dir ella-. Als txiss no els hi agrada emprar droides en combat, doncs afirmen que són massa lents i vulnerables. El pare està d'acord en general, però no sempre. Diu... hum, que «la prescindibilitat pot ser un factor decisiu en una guerra». Ha posat a un equip d'enginyers a treballar en un prototip de caça droide que haurà de...

Va callar de sobte quan la Iròlia escurà el coll significativament. La comandant va dirigir a Jacen una mirada d'advertència amb una expressió que li indicava clarament que no es creia en absolut que estigués fent aquelles preguntes per mera curiositat.

-Ho sento -es va apressar a dir en Jacen, dirigint les seves disculpes a les dos-. No hauria d'haver preguntat. La meva missió aquí consisteix a trobar Zonama Sekot, i no entremetre'm en els vostres assumptes. M'has ajudat molt, Wyn -va afegir, dirigint-se en aquesta-, i jo t'ho agraeixo. No voldria que tinguessis cap problema per culpa meva.

-No ho tindré -Va dir ella, enviant a la Iròlia una mirada ràpida i una mica escarmentada-. Però potser hem de canviar de tema.

Els dos van tornar a atendre l'holoimatge que tenien davant.

-Com marxa aquest algoritme, en tot cas? -va preguntar en Jacen després d'estudiar les dades un moment-. Ja gairebé ho tens?

-Preparat per funcionar. Només has de donar-me els criteris de selecció.

-El que hem dit abans: s'ha d'assenyalar per a la nostra atenció tot sistema que hagi adquirit un nou món habitable durant els últims seixanta anys. Si la Danni té raó, amb això s'estrenyerà la nostra recerca espectacularment. Pots fer-ho?

-És clar -Va dir la noia, i va baixar el cap posant-se a la tasca, sense aixecar-se quan uns passos es van dirigir cap a ella a través de la biblioteca.

Tampoc va haver de tornar-se en Jacen per saber de qui es tractava. Ho va comprendre en veure com es posava ferm a l'instant la comandant Iròlia, així com per l'hostilitat que irradiava aquell home entrant a la sala.

-Descansi, Comandant -Va dir el navegant en Cap Aabe.

Jacen i Wyn es van tornar cap a ell, fent girar les seves cadires.

L'home calb es va dirigir a la taula amb pas regular, amb un guàrdia txiss a cada costat. Va arribar fins on era asseguda la Wyn i li va posar una mà a l'espatlla.

-El teu pare m'ha demanat que vingui a recollir-te.

La noia semblava preocupada.

-Això de parlar dels droides ho he fet sense voler -Va dir-. Ho juro. Si em deixes que em quedi a...

-Això no té res a veure amb allò, nena -Va dir l'Aabe amb veu ferma-. Però si desobeeixes les ordres del teu pare, estarà més descontent amb tu, no et sembla?

La Wyn enfonsà les espatlles, i després es va posar dreta.

-Ho sento, Jacen -Va dir, dirigint-li una mirada nerviosa-. Però et desitjo bona sort amb la recerca.

-Gràcies -Va dir ell, i es va quedar contemplant com Aabe se l'emportava de la sala, sense poder protestar-. Espero que algun dia tinguis l'oportunitat de visitar-me a casa meva.

Ella li va dedicar un ràpid somriure quan ja es tancava la porta entre els dos. I, després, es va perdre de vista, i en Jacen va quedar a soles amb la comandant Iròlia. La comandant va seure pesadament, evitant amb els seus ulls vermells la mirada d'en Jacen. Aquest advertia que tampoc a ella li havia agradat com s'havien dut la Wyn de la sala.

Encara que no van creuar cap paraula, en Jacen no va poder menys de sentir una certa inquietud pel que acabava de succeir. D'alguna manera, alguna cosa li produïa mala impressió.

En efecte, la recerca de la Wyn estava preparada per funcionar, tal com havia assegurat ella. En Jacen va consultar una llista de referències en el seu datapad i es va posar a pensar per on començaria. Va passar diversos minuts fent veure que estava sumit en una reflexió profunda; però, per una vegada, no estava pensant en Zonama Sekot.

Es va despenjar del cinturó l'intercomunicador i es va girar per donar l'esquena a la Iròlia.

-Oncle Luke? Em sents? -va preguntar, reduint al mínim la veu i el volum de l'intercomunicador.

-Et sento, Jacen. Has trobat alguna cosa?

-Encara no. Només volia assegurar-me que esteu bé.

-Tot va bé. Seguim en la barcassa de gel, a prop de l'espaiport. Estarem de tornada aquí en dues hores -hi va haver una breu pausa-. Va tot bé per aquí?

-Bé, acaba de passar una cosa rara. Saps si Soontir Fel ha estat en contacte amb el navegant en Cap Aabe en l'última mitja hora, o cosa així?

-No, que jo sàpiga. Ha estat sempre amb nosaltres.

L'Aabe havia mentit quan havia dit que en Fel l'havia enviat a recollir la Wyn. Però per què? En Jacen reflexionà a fons. Es va preguntar què pretenia l'Aabe. Aïllar a Jacen, potser? Va mirar a la comandant Iròlia. Aquesta estava asseguda, completament immòbil, vigilant-lo en silenci. No percebia res inoportú en el to dels pensaments d'ella (ni impaciència, ni inquietud), i en la Força no s'apreciava res que indiqués que es disposés a atacar-li. L'amenaça devia estar dirigida a una altra banda. Però a on?

-Jacen? -li va preguntar el seu oncle, que semblava preocupat-. Què passa?

-Probablement no serà res -va respondre ell-. Només que...

Però sense que hagués tingut temps d'acabar la frase, li va arribar a través de la Força una sensació d'alarma extrema. Tampoc procedia d'en Luke, sinó més aviat d'algú proper al seu oncle. I aquell pensament venia entremesclat amb una impressió d'un erm desolat, blanc i fred, amb vents udolants.

-Ens ataquen! -Va dir un crit urgent per l'intercomunicador.

-Tia Mara!

Encara que estava a milers de quilòmetres de distància, Jacen es va posar dempeus instintivament d'un salt i va buscar el seu sabre làser.

També la Iròlia es va posar dempeus, sobresaltada per la reacció inexplicable d'en Jacen, i també ella va portar la mà automàticament a la seva arma.

-Què passa? -va preguntar amb inquietud, clarament desconcertada.

En Jacen no li va fer cas.

-Oncle Luke! Tia Mara! -va cridar per l'intercomunicador-. Responeu!

La resposta del seu oncle va trigar uns segons a arribar, però a Jacen li van semblar segles de silenci turmentat.

-Jacen, ara no puc parlar -Va dir en Luke entre cruixits d'interferències.

Després, Jacen es va quedar sol, necessitant desesperadament saber el que havia passat, però comprenent que podria trigar un temps en adonar-se'n. En l'aire es respirava la traïció, tan densa i embafadora que per un moment es va sentir incapaç de respirar.

-Que la Força t'acompanyi -va murmurar en veu baixa al seu oncle, deixant anar a pesar seu l'empunyadura del seu sabre làser. Els seus pensaments es van tornar cap a la Wyn, estigués on estigués-. I a tu també.

* * *

Següent