Regla de dos (XVII)

Anterior

17

Un vent gelat bufava a través del bosc, baixant la temperatura ben per sota de la congelació, però en Johun va ser capaç de reunir la Força per escalfar-se i mantenir allunyat el pitjor del fred.

El Cavaller Jedi estava frustrat. S'havia fet poc progrés en la construcció del monument a Ruusan durant les últimes setmanes, el projecte víctima d'una campanya de vandalisme i sabotatge.

Havia començat amb la destrucció dels carros flotants, les bobines repulsores menjades per algun tipus de substància tòxica refregada a la superfície. Hi havia portat quatre dies preparar l'enviament i la instal·lació de les bobines de reemplaçament.

El segon incident havia vist a tot l'equip pesat embolicat amb una densa saba, enganxosa, que va resultar ser un poderós adhesiu. Guants, botes, i altres robes dels treballadors s'havien enganxat ràpidament, quedant-se permanentment unides a qualsevol superfície contra la qual es freguessin ni tan sols; afortunadament ningú havia fet contacte amb la pell nua. Hi havia portat hores trobar i aplicar solvents químics prou forts com per trencar la unió, i dos dies complets per netejar el residu enganxós de l'equip.

En Johun havia considerat posar a part del seu equip com a guàrdies durant la nit. Però el lloc del monument era remot; cada matí els equips eren portats per una llançadora d'aire. Qualsevol assignat a vigilar el lloc es quedaria completament sol, i si els vàndals desconeguts estaven armats, els guàrdies podrien ser ferits o fins i tot assassinats. Això era una cosa que el Jedi no estava disposat a arriscar.

Durant un parell de nits després del segon incident, havia contractat un equip de seguretat privat perquè patrullés la regió, esperant que poguessin enxampar qui fos el responsable. Aquestes nits havien passat sense incidents, però, el possible sabotejador probablement s'hagués espantat per la mostra de força. Però el finançament del projecte era limitat, i en Johun ja estava sense fons a causa dels anteriors contratemps. Finalment, havia acabat el contracte amb les patrulles de seguretat... i dues nits més tard els vàndals van colpejar de nou.

El tercer incident va començar amb l'equip arribant al matí per trobar que algú havia escampat pol·len picant per tot el lloc de construcció. A mesura que els sols es van alçar, una gran esbart de diminuts ocells -desenes de milers de criatures grallants, carrisquejants- van descendir sobre el lloc, atrets per l'aroma. Els seus números van enfosquir els sols bessons mentre volaven i es llançaven sobre l'equip, fent impossible treballar. Fins i tot després que el pol·len se n'anés, l'olor va romandre durant dos dies, atraient de tornada als ocells cada matí per aturar la construcció.

En Johun havia decidit prendre l'assumpte amb les seves pròpies mans. Qui fos que estigués darrere de la mala passada era cautelós, i un equip de seguretat marxant pel perímetre era massa visible per ser un dissuasiu eficient. Així que durant les passades tres nits, quan el seu equip abordava la llançadora esperant-los i tornaven a la comoditat dels seus llits, s'havia quedat enrere, determinat a enxampar els vàndals en l'acte i fer-los portar a la justícia.

Com a Jedi, podia passar diversos dies sense dormir, en el seu lloc, llançant-se cap als tràngols meditatius lleugers però reconfortants que li permetien romandre al corrent dels seus voltants. I si els perpetradors resultaven estar armats o fins i tot ser hostils, en Johun confiava que no estaria en cap perill.

Estava aclofat sota una persiana de camuflatge oculta en els arbres que envoltaven el lloc de construcció. Situat sobre un cingle petit que s'elevava sobre el lloc i armat amb ulleres de visió nocturna, tenia una clara vista de tot l'àrea. Les primeres nits havien passat sense incidents, i en Johun havia començat a témer que qui fos que estigués darrere dels atacs sabés que era. Si no passava res aquella nit, va decidir ell, hauria d'intentar un altre curs d'acció.

Gairebé dues hores després, la seva paciència va ser finalment recompensada quan, a través de les ulleres, va veure una única figura reptant des dels arbres a menys de cent metres d'on Johun s'estava amagant. Al seu costat, hi havia un objecte llarg, prim, que podria haver estat una arma, un bastó, o possiblement fins i totes dues coses.

En Johun va escanejar els boscos del voltant, mirant per veure si la persona estava sola. L'únic company que es mostrava en les ulleres de visió nocturna era una massa amorfa verda petita, surant en el refugi de les branques. En Johun el va reconèixer com un dels bouncers indígenes de Ruusan, i va sentir una esgarrifança involuntària mentre recordava el terror que aquesta espècie havia inspirat en els Jedi després d'un poderós ritual Sith que va destruir casa seva en els boscos i els havia tornat bojos.

Tindria sentit si els bouncers resultessin estar darrere del vandalisme. Per protegir a les seves tropes, Hoth hi havia, en els últims dies de la guerra, donat ordres directes de disparar a les criatures a la vista, i centenars havien mort a les mans dels Jedi. Encara que els membres supervivents de l'espècie havien tornat a les seves maneres pacífiques, guaridors, era possible que encara alberguessin un ressentiment contra l'Orde pel que havia passat. Però això encara no explicava la involucració de la figura humanoide que s'obria pas lentament cap al campament.

En Johun va sortir del seu lloc ocult. Sabia que el bouncer fugiria en aproximar-se, llançant-se cap al bosc, a les branques altes en l'aire on no pogués seguir-lo. Si hagués volgut matar-lo -la qual cosa no anava a fer- no hagués estat capaç de fer-lo caure. Però el seu adversari es movia amb una velocitat sorprenent, i el Jedi es va adonar que la seva presa estava, almenys en algun petit nivell, en sintonia amb la Força també.

En terreny obert, Johun encara era més ràpid, però estava a uns deu metres enrere quan l'home va arribar a la vora del bosc i es va ficar en l'espessor. Va prendre un camí que li hauria lliurat de gairebé qualsevol persecució: gronxant-se i llançant-se dins i fora dels densament compactes troncs dels arbres, ajupint-se sota branques esmolades, i saltant sobre arrels gruixudes, protuberants a un pas veloç. Atraient fortament la Força, però, Johun va ser capaç d'igualar el seu progrés, aixafant les branques i fulles que amenaçaven amb colpejar-li la cara i àgilment evitant les arrels que li haurien enviat a terra.

Va esprintar a través del bosc durant diversos quilòmetres, sense ser capaç de guanyar terreny en la seva competició. La caça va acabar quan van sortir a una petita clariana amb una diminuta cabana de fang construïda al centre, i en Johun es va adonar que la seva presa, encegada pel pànic, havia corregut instintivament a casa seva.

L'home va córrer a la porta, com si esperés escapar tancant-se dins. Llavors es va aturar, donant-se compte de sobte de l'error que havia comès. Amb les espatlles caigudes es va quedar al costat de la porta, sense fer cap intent de fugir mentre Johun s'aproximava acuradament.

-No vaig creure que ningú pogués mantenir el meu ritme a través del bosc -va dir ell, derrotat mentre obria la porta de la seva petita cabana-. Bé podries entrar i treure't el fred.

L'interior era simple però net, i just prou gran perquè els dos homes compartissin l'espai sense sentir-se atapeïts. L'únic moble era una petita estoreta per dormir a la cantonada. Brases brillants en un forat al centre produïen suficient calor perquè en Johun fos capaç de treure's la seva túnica gruixuda d'hivern i deixar-la al costat d'ell mentre s'asseia de cames creuades a terra.

El seu hoste també es va treure els seus abillaments més pesats, llevant-se múltiples capes abans d'agenollar-se davant del seu convidat no convidat. En Johun va suposar que l'home era de vint-i-pocs, només un parell d'anys més jove que el mateix Jedi. Tenia un pèl fosc malgirbat i una barba llarga esclarissada; hi havia un salvatgisme en els seus ulls. Però va ser només quan Johun es va adonar que li faltava la mà dreta quan el va reconèixer com el famós Ermità de Ruusan.

-Saps qui sóc? -va preguntar en Johun.

-Sé que ets un Jedi, -va respondre l'ermità-. És la raó per la qual no vaig poder lliurar-me de tu.

-Em dic Johun Othone. Estic al càrrec del projecte de construir un monument per a aquells que van sacrificar les seves vides aquí a Ruusan.

En Johun va esperar, donant a l'altre home una oportunitat de respondre o contestar. Però l'ermità simplement mirà a terra, la seva mà bona descansant sobre la seva falda, agafant el monyó amb el seu braç dret.

-Per què destrosses el nostre equip en el lloc de construcció? -ell mig esperava que l'ermità fes algun tipus de negació; després de tot, Johun no l'havia enxampat realment en l'acte. Però en el seu lloc, ell lliurement va admetre el que havia fet.

-Volia aturar-vos. Vaig imaginar que si us costava prou temps i crèdits abandonaríeu i us giraríeu de tornada d'on vau venir.

-Per què? -va preguntar en Johun, confús davant el verí en la veu de l'ermità.

-No volem als vostres a Ruusan, -va deixar anar el jove-. No teniu dret a ser aquí!

-Vaig servir amb el General Hoth en l'Exèrcit de la Llum -va respondre en Johun, tractant de romandre en calma tot i la indignació que sentia-. Vaig veure als meus amics morir. Els vaig veure sacrificar-se a si mateixos per salvar la galàxia dels Sith.

-Sé tot sobre els Sith -es va mofar l'ermità-. I sobre els Jedi, també. Vaig veure la guerra amb els meus propis ulls. Sé el que va passar.

»Mira el que la vostra guerra li va fer en aquest món! -va cridar ell, la seva veu acusadora-. Cada any la neu cau, i amb cada hivern més i més animals moren de fred. Deu anys després de la vostra anomenada victòria, espècies senceres encara són portades a l'extinció pel que vosaltres vau provocar!

-Ho sento pel patiment que aquest món ha suportat -va dir en Johun-. Però els Jedi no poden fer-se responsables de tot. El major mal en aquest planeta va ser fet pels Sith.

-Jedi, Sith, sou tots el mateix -va escopir l'ermità-. Estàveu tan encegats pel vostre odi els uns pels altres que no vau poder veure les conseqüències del que estàveu fent. I al final el vostre general marxà a les cavernes subterrànies per enfrontar-se als seguidors d'en Kaan, sabent que deslligaria la devastació de la bomba mental sobre aquest món.

-Hoth es va sacrificar a si mateix perquè altres poguessin salvar-se, -va protestar en Johun.

-La bomba mental va ser una abominació! Hoth hauria d'haver fet tot el que estigués en el seu poder per evitar que Kaan la utilitzés. En el seu lloc intencionadament va forçar la seva mà.

-No hi havia elecció -va respondre en Johun, defensant les accions del seu antic Mestre-. La detonació de la bomba mental va destruir la Germandat i lliurà a la galàxia per sempre dels Sith.

L'ermità va riure amb força.

-Això és el que creus? Els Sith s'han anat? -Ell va capcinejar i murmurà-. Pobre, petit i il·lús Jedi.

-Què vols dir? -va exigir en Johun. Va sentir un puny gelat tancant-se sobre el seu estómac-. No creus que els Sith hagin estat esborrats del mapa?

-Sé que no van ser escombrats del mapa, -va respondre l'ermità-. Un dels Lords Foscos va sobreviure, i es va dur a la meva cosina com la seva aprenenta.

El cap d'en Johun va caure cap enrere com si li haguessin bufetejat.

-La teva cosina?

Sonava esbojarrat, completament no plausible. Però l'ermità, malgrat els seus ulls salvatges, no li semblava boig a Johun.

-Com saps això?

-Després de que la bomba explotés, vaig baixar als túnels per veure què quedava, -va xiuxiuejar l'ermità, la seva expressió sinistra mentre rememorava els records del seu passat-. Els vaig veure allà, a la meva cosina i a Lord Bane. -Ell va alçar el seu monyó davant la seva cara-. Ells em van donar això.

La ment d'en Johun estava retrocedint. Recordava als mercenaris que s'havia trobat després de la batalla, i els seus relats d'un Mestre Sith que havia massacrat brutalment als seus companys. Encara que més tard es va retractar en la seva posició i va rebutjar els seus registres davant la lògica irrefutable d'en Farfalla, part d'ell sempre s'havia inclinat a creure que la seva història era certa.

Sense evidències i sense pistes, havia abandonat els seus esforços de demostrar que un Mestre Sith havia escapat de Ruusan amb vida. Ara, dins de les parets d'una diminuta cabana de fang, havia ensopegat amb la prova que li havia eludit una dècada abans.

-Vas veure a un Sith anomenat Lord Bane? -va pressionar-lo Johun ansiós, buscant una major confirmació-. Com saps que era ell?

-Durant un temps vaig ser part de l'exèrcit d'en Kaan, -va murmurar l'ermità suaument-. Tots sabíem qui era en Bane.

-Això... Això és increïble! -En Johun quequejà, tots els pensaments del monument i el vandalisme que li havien portat davant l'ermità fora de la seva ment-. Hem de dir-ho al Consell Jedi! Necessitem anar a Coruscant com més aviat millor!

-No.

El rebuig va ser lliurat amb tanta finalitat simple, que va detenir en fred a Johun.

-Però... Els Sith encara hi són allà fora. El Consell ha de ser advertit.

L'ermità va arronsar les espatlles.

-Llavors adverteix-los. El meu lloc és aquí a Ruusan.

-No em creuran, -va admetre en Johun-. Voldran preguntar-t'ho ells mateixos.

-He vist el que passa quan els Jedi i els Sith van a la guerra. No seré part d'això de nou. No aniré a Coruscant.

-Estaves danyant propietat de la República -li va recordar Johun-. Podria arrestar-te i portar-t'hi per enfrontar-te als càrrecs.

L'ermità va riure de nou.

-I llavors què, Jedi? Em torturaràs fins que confessi el que vaig veure? Utilitzaràs els teus poders per retorçar la meva ment i fer-me dir les paraules que vols sentir? Estic segur que el Consell et creurà llavors.

En Johun arrufà les celles. L'ermità tenia raó; l'única manera que el Consell li cregués era si el seu testimoni era donat lliurement.

-No veus el que està en joc? -Va dir en Johun, canviant de tàctica-. Vas veure el que va passar quan els Sith van alçar un exèrcit i van anar a la guerra. Si véns amb mi ara, el Consell escoltarà la teva advertència. Podem buscar en aquest Lord Bane i detenir-lo abans que tingui ocasió d'atreure a altres cap a la seva causa.

Mentre parlava va estendre el braç per tocar la ment de l'ermità amb la Força. No li va incitar a estar d'acord amb la petició; això no serviria al seu propòsit aquí. La persuasió de la Força era una mesura temporal, i per quan tornessin a Coruscant, els efectes s'haurien anat i l'ermità sabria que l'havien manipulat, fent-lo fins i tot més intractable. En el seu lloc Johun simplement va tractar de fer l'home més disposat a escoltar el seu raonament, exercint un vel de calma i tranquil·litat sobre els seus pensaments. Suaument va escombrar l'amargor i el ressentiment de l'home, permetent sospesar la lògica dels seus arguments sense estar ennuvolats per la passió i l'emoció.

-En Bane ha anat a ocultar-se, -va continuar ell-. Si no el trobem, es revelarà només quan hi hagi reconstruït els exèrcits dels Sith, i la galàxia estarà de nou en guerra. Però si véns amb mi ara, podem convèncer el Consell que li busqui. Ajuda'm a detenir-lo, i previndrem una altra guerra.

L'ermità va mirar per molt de temps abans d'assentir acceptant.

-Si això significa aturar una altra guerra, aniré amb tu a Coruscant.

* * *

El cap bibliotecari dels Arxius Jedi era un venerable cerean anomenat Mestre Barra-Rona-Ban.

-Benvinguda a Coruscant, Padawan Nàlia-, va dir ell, alçant-se del seu seient per saludar-la amb un somriure mentre entrava en la seva habitació-. Com va ser el teu viatge des de Polus?

Les cambres privades del Mestre Barra s'assemblaven bastant al que havia esperat: un gran nombre de diaris, notes escrites a mà i targetes de dades cobrien el seu petit escriptori, organitzats en tres petites piles. També hi havia un petit monitor de visualització i un terminal que ella sospitava que estava enllaçat a l'índex principal del catàleg dels Arxius, permetent al Mestre Barra referenciar-los a la seva voluntat.

-El viatge va ser llarg però sense complicacions, -va respondre ella.

La seva veu era calmada i relaxada, tot i que a l'interior el seu cor estava martellejant. La il·lusió que projectava de ser una aprenenta del Costat Lluminós li havia servit bé fins llavors, però ara estava cara a cara amb un Mestre Jedi. Si cometia fins i tot el més lleuger error, tot s'hauria perdut.

-Està bé allunyar-se del fred, -va afegir ella. La Nàlia, al contrari que el seu Mestre, no havia nascut a Polus: originalment venia de les regions tropicals de Corsin.

El cerean va riure, alçant les arrugues del seu front alt, amb forma de con.

-El Mestre Anno no estaria d'acord amb tu, sospito.

Ella va respondre amb una suau rialla.

-El meu Mestre envia salutacions-, va dir ella, recordant del perfil que Anno i Barra havien estudiat junts breument a l'Acadèmia aquí a Coruscant-. Té algun pla de visitar-lo aviat en el futur?

-Em temo que tal viatge seria impossible, -va respondre amb un sospir-. Els Arxius requereixen la meva constant atenció.

-El Mestre Anno em va advertir que diria això-, va dir ella, somrient-. Em va dir que utilitzaria qualsevol excusa per evitar tan sols visitar Polus de nou.

-No tothom es fa al gel i la neu amb l'ardor dels Pyn'gani, -va admetre el cerean amb un astut gest de complicitat del seu ull.

L'intercanvi de complerts va concloure, ell va tornar al seu seient i va introduir una clau en el seu terminal, fent sortir un gran bloc de text a la pantalla.

-He revisat la teva sol·licitud d'accedir als arxius, -li va dir ell-, i crec que et puc admetre.

Ell va teclejar al terminal de nou i va inserir una targeta de dades. El terminal brunzí mentre les dades encriptades eren carregades.

-Els Arxius estan disponibles a totes hores, de dia o de nit, -li va informar ell-. Tindràs lliure accés a la col·lecció general, però si us plau recorda que els continguts de les sales d'anàlisi i la càmera d'holocrons Jedi estan restringits.

-No crec que siguin necessaris per a la meva investigació, -li va assegurar ella-. El Mestre Anno va ser molt específic en el que volia que busqués.

La targeta de dades va sortir del terminal, la descàrrega d'informació completada, i el Mestre Barra la hi va cedir.

-Insereix això en qualsevol dels terminals de catàleg en els Arxius quan vulguis accedir i buscar alguna cosa. Els treballs originals no podran ser retirats de les instal·lacions, però ets lliure de copiar qualsevol material que trobis en aquest disc per al teu ús personal o col·lecció.

-M'he pres la llibertat de carregar prèviament el teu disc amb alguns treballs transcendentals que podrien ser-te d'interès per a la investigació, -va afegir ell, somrient-li un cop més.

-Gràcies, Mestre Barra, -va dir la Zannah amb una reverència.

-Quant planeges quedar-te aquí en Coruscant? -va preguntar ell.

-Un parell de dies com a molt, -va respondre ella. Dubtava que pogués mantenir la il·lusió que escudava els seus poders del Costat Fosc de ser detectats molt més que això-. El Mestre Anno estava ansiós per continuar la seva investigació. Volia que tornés tan aviat tingués la informació que necessita.

El cerean va assentir en enteniment.

-Per descomptat. Però mentre estàs aquí, espero que no passis tot el teu temps estudiant paràsits i simbionts. Tens una rara oportunitat d'explorar tot el coneixement i meravelles de la galàxia, i espero que prenguis profit.

-Ho intentaré, Mestre Barra, -va prometre la Zannah, encara que no tenia intenció de quedar-se ni un segon més del necessari.

-Bona sort amb la teva investigació, Padawan Nàlia, -va dir el bibliotecari, acomiadant-se d'ella.

Amb una altra reverència, la Zannah es va girar i va abandonar la seva habitació, amb més confiança en la seva missió que mai. Si podia enganyar al Mestre Barra, Cap bibliotecari dels Arxius Jedi, per creure que era la Nàlia Adollu, sabia que podria enganyar a qualsevol.

Següent