19
-Vaig pensar que havies deixat de banda aquesta
bogeria, Johun, -va dir en Farfalla amb capcineig decebut.
-No és una bogeria -va insistir en Johun-. Ell va estar
allà, Mestre. Ho va veure amb els seus propis ulls!
En Farfalla va sospirar i es va aixecar de la cadira i
va començar a caminar, fent petits cercles estrets sobre la catifa de la seva
cambra privada. En Johun va romandre en el seu seient, centrant-se a romandre
en calma i deixar que els seus arguments fossin guiats per la lògica i la raó.
-Com tractava Hoth amb els teus actes cabuts? -va
preguntar en Valenthyne, detenint-se per alçar les seves mans en exasperació.
-Les seves personalitats són força diferents, -va
assenyalar en Johun-. En Hoth sovint m'acusava de ser massa passiu.
En Farfalla va capcinejar de nou i va tornar al seu
seient.
-Estàs segur que aquest testimoni és de confiança? -va
preguntar ell, al·ludint als mercenaris que Johun havia volgut portar deu anys
abans.
En Johun va assentir.
-Tots els detalls de la seva història quadren. Es diu
Darovit ara, però abans era conegut com Tomcat. Els registres confirmen que va
ser reclutat a Somov Rit per Torr Snapit, i va venir amb els seus cosins per
unir-se a l'Exèrcit de la Llum.
-I un d'aquests cosins és la noia que ell clama que li
va treure la mà?
-Una nena fa deu anys, -va assenyalar en Johun-. Serà
una dona ara. El nom de la cosina era Rain. Es va perdre en un atac per part
dels Sith poc després que aterressin a Ruusan. Estava perduda i suposadament
morta, però va haver de ser trobada per aquest Lord Bane i presa com la seva
aprenenta.
-He sentit aquest nom abans -va admetre en Farfalla,
inclinant-se cap enrere en la seva cadira-. Va ser esmentat en algun dels
testimonis donats pels esbirros Sith que vàrem prendre com a presoners. Si
recordo correctament, ell va ser un dels últims Sith a unir-se a la Germanor.
En Johun va assentir.
-Darovit va dir el mateix. Ell va dir que Bane sempre
va ser reticent a seguir a Kaan. Si va rebutjar unir-se a la resta de la
Germandat a la cova, això explicaria com va sobreviure a la bomba mental!
-És possible, -va admetre en Farfalla-. Però com va
reconèixer Darovit a Bane?
-Desertà amb els Sith prop del final de la guerra. -En Farfalla
alçà les seves mans de nou.
-Un desertor, Johun? Un traïdor als Jedi? El Consell
mai creurà això!
-Això és el que fa la seva història més creïble,
-contraatacà en Johun-. Si estigués mentint podria fàcilment haver trobat algun
motiu per explicar com va reconèixer a Lord Bane. Però lliurement va admetre el
seu crim perquè havia decidit que havia arribat el moment de dir la veritat.
-I per què és això? -va voler saber en Farfalla-. El
teu informe diu que ha viscut com un sanador a Ruusan durant la passada dècada.
Per què de cop i volta decideix donar el pas ara?
-Quan vaig parlar amb ell a Ruusan el vaig convèncer
dels perills que els Sith representen. Vol detenir a Bane abans que comenci una
altra guerra.
En Farfalla alçà una cella.
-Tu el vas convèncer? Després d'una dècada de silenci,
una trobada amb tu i ell està preparat per posar-se a la nostra disposició?
Com, exactament, has aconseguit això?
-No vaig utilitzar la Força per fer-ho -va protestar en
Johun-. No exactament. No vaig utilitzar la Força per obligar-lo. Només el vaig
fer més disposat a escoltar-me.
-Estàs fent això molt difícil per a mi, -va dir en Valenthyne,
alçant una mà per fregar-se les temples.
-Només demano que parli amb ell vostè mateix, Mestre,
-va implorar en Johun-. Escolteu el que ha de dir. Escolti'l, i decideixi si el
portarà davant el Consell.
-Molt bé, Johun, -va dir en Farfalla, assentint-. Em
reuniré amb ell. On és ara?
-Volia saber més sobre les arts guaridores del nostre
Orde, -va explicar en Johun-. El Mestre Barra li va donar accés als arxius.
En Valenthyne va colpejar les seves mans contra les
cuixes i es va posar dempeus.
-Llavors suggereixo que anem a trobar-lo abans que
torni a recobrar el sentit.
* * *
La col·lecció general dels Arxius Jedi estava reunida
en quatre grans sales construïdes a partir d'una enorme rotonda central. Cada
sala contenia un ampli passadís primari, amb centenars de corredors secundaris
que sortien a cada costat. Alineats en les parets dels passadissos secundaris
estaven els prestatges: trilions de cintes i targetes de dades reunides sota
milions de categories, temes, i subtemes. L'accés als discos d'una sala en
particular podia obtenir-se via qualsevol terminal construït al centre del seu
passadís principal. Cada terminal estava equipat amb un índex mestre per ajudar
en aquells que buscaven coneixements sobre un tema en particular per trobar la
sala apropiada, però per fer les coses més fàcils, cada sala també representava
una branca específica, encara que molt àmplia, de coneixements.
La primera sala, la qual tots els visitants travessaven
quan entraven als Arxius des del Temple Jedi, contenia treballs de filosofia i
registres històrics. Inclosos a les prestatgeries hi havia els diaris personals
dels Jedi, líders polítics, i individus de significació històrica. Els tractats
bàsics examinant la Força també estaven arxivats en aquesta secció, encara que
els Padawans tenien restringit accedir a molts d'aquests treballs perquè no
interpretessin malament el coneixement i es corrompessin.
La segona sala contenia treballs dedicats a les
ciències matemàtiques i a l'enginyeria, incloent teories sobre la construcció
d'hipermotors d'espai-temps, plànols de planta d'edificis oficials del govern i
plànols de disseny detallats de cada vehicle, arma, o artefacte mai construït.
La tercera se centrava en la geografia i cultura de milions de planetes
coneguts en la galàxia. Mapes, tant planetaris com interestel·lars, així com
descripcions detallades de cada civilització registrada, el passat i el present
dominava els prestatges de la tercera sala.
No obstant això, era la quarta sala on la Zannah
-encara en el paper de la Nàlia- es dirigia. La quarta sala contenia dades
zoològiques i investigació en virtualment totes les formes de vida conegudes de
la galàxia. Aquest era el seu tercer dia en els arxius, i encara havia de
trobar el que estava buscant. Els treballs precarregats a la targeta de dades
que li havia estat lliurada pel Cap bibliotecari li havien ajudat a reduir la
cerca, però localitzar una part específica d'informació en un oceà infinit de
coneixement no era una tasca simple.
Si hagués tornat al Mestre Barra, o s'hagués aproximat
a qualsevol dels droides d'anàlisi que vagaven pels Arxius, i hagués demanat
informació sobre els orbaliskos en lloc del tema més general dels organismes
paràsits, hauria fet un progrés més ràpid. Però això hauria estat en conflicte
amb la seva història encoberta i hauria aixecat preguntes indesitjades. Així
que la Zannah s'havia vist forçada a buscar la informació utilitzant només les
habilitats que havia desenvolupat mentre estudiava diversos treballs durant el
seu aprenentatge sota Darth Bane.
Els seus esforços havien llançat llum ràpidament a
diversos milers d'articles i experiments que feien almenys alguna referència
als orbaliskos, però encara havia de trobar algun esment de com eliminar-los
sense matar l'hoste. Sabia que s'estava quedant sense temps, però mentre
s'obria pas a través de la primera sala cap a la rotonda, estava determinada a
trobar el que havia vingut buscant.
Hi havia sempre un nombre d'altres estudiants en els
Arxius, però els passadissos principals de cada sala eren amplis, i els
prestatges eren tan nombrosos i profunds que la Zannah mai se sentia aclaparada.
Això permetia que treballés sense por que qualsevol accidentalment descobrís el
que estava investigant. No obstant això, encara sentia una espurna d'aprensió
quan un altre dels patrons de l'Arxiu passava al costat d'ella, sempre
preocupada que la seva aura projectada de poder del Costat Lluminós pogués
flaquejar.
Ella va saludar amb el cap a un dels droides d'anàlisi
mentre entrava a la rotonda central i girava a la dreta, dirigint-se a la
quarta sala. Va passar pels bustos de bronze que honraven membres poderosos i
memorables de la història de l'Orde. Es va aturar sovint davant dels bustos
dels Perduts: els únics dotze individus que havien deixat voluntàriament de
banda els juraments que havien fet en esdevenir Cavallers Jedi i havien
escollit abandonar l'Orde.
Els Perduts servien com un recordatori als Jedi que,
malgrat la seva saviesa i talents en la Força, no eren infal·libles. Els Jedi
veien cadascun dels Perduts com un fracàs de la seva Orde, no com un fracàs de
l'individu. Una placa a cada bust rememorava la història individual de servei,
lloant el que ell o ella havia aconseguit i contribuït abans de sortir de les
files dels Jedi. Curiosament, tot i així, cap de les plaques oferia un motiu
per abandonar.
La Zannah va capcinejar i va continuar. Com a Sith, no
podia imaginar cap motiu per honrar a algú que havia abandonat la seva causa...
encara que amb només un Mestre i una aprenenta, els Sith s'havien transformat
en una cosa molt diferent de l'Orde Jedi i els seus vasts nombres.
Ella es va obrir pas per la quarta sala, dirigint-se a
la privadesa de l'últim terminal de vistes al passadís central. Va inserir la
targeta de dades personal que el Mestre Barra li havia donat per accedir als
catàlegs de l'Arxiu, i llavors va continuar la seva recerca on l'havia deixat
el dia abans.
Reunint una llista de números d'índex, va teclejar una
contrasenya per bloquejar el seu terminal a altres usuaris, llavors va vagar
per les prestatgeries per retirar la mitja dotzena de targetes de dades que
volia estudiar amb més detall. Per necessitat, les targetes de dades en els
arxius eren gairebé dues vegades de la mida de la targeta de dades personal;
cadascuna contenia el text complet de centenars -sinó milers- de títols
diferents.
Durant cinc llargues hores va continuar la seva
investigació sense descans. Una vegada i altra tornava a portar la targeta de
dades al terminal i mirava els seus continguts, només per trobar que no oferien
res de nou. Frustrada, treia les targetes i compilava una nova llista de
possibles fonts, llavors tornava als prestatges per canviar les targetes de
dades antigues per aquelles que prometien millors resultats.
Va ser sentir rugir del seu estómac el que li va dir
que era hora de descansar. Si estava distreta -massa cansada o massa afamada- el
seu encanteri podia flaquejar, exposant la veritable naturalesa de la Zannah en
aquells al seu voltant. Va passar un cop abans, en el primer dia quan es va
pressionar massa i va treballar molt durant la nit. Hi havia durat només un
instant, un lapsus momentani, però podria haver estat suficient per
condemnar-la. Afortunadament, en aquella hora tardana dels Arxius estaven
majoritàriament deserts, i ningú havia estat prou a prop com per percebre a la
Sith al mig. Des de llavors, però, la Zannah havia estat molt més acurada.
Hi havia una última targeta de dades per comprovar;
llavors es dirigiria a la cafeteria i tornaria una vegada que hagués satisfet
la seva fam. La va connectar al terminal i ràpidament va escanejar els
continguts. Quan va trobar el que buscava, va teclejar una clau, un bloc de
text d'un article acadèmic va sortir en pantalla.
UN EXAMEN I EXPLORACIÓ D'UN ORGANISME DELS
MÉS PERILLOSOS I RESISTENTS
pel Dr. OSAF Hamud.
En
els meus anys d'estudi, he trobat un nombre de formes de vida que subsisteixen
primàriament a través de relacions simbiòtiques establertes amb altres
espècies. Algunes d'aquestes relacions són comensalistes, en les que cap
espècie és afectada significativament per la presència de l'altra. Altres són
mutualistes, permetent que les dues espècies es beneficiïn de la seva
existència compartida. I a més d'altres són parasítiques, en què l'organisme
hoste pateix mentre que el simbiont prospera.
Per
descomptat, per classificar apropiadament qualsevol relació simbiòtica en una d'aquestes
tres categories, hem de primer definir explícitament el significat de paraules
com nociu i beneficiós, una tasca a la qual molts s'han referit com...
La Zannah va parpellejar dues vegades per lliurar-se de
l'estupor que s'apoderava d'ella. La col·lecció general dels Arxius ho incloïa
tot, des de diaris d'exploradors que eren tan excitants de llegir com qualsevol
peça de ficció ben escrita, fins a articles acadèmics tan secs i avorrits que
provarien els límits de la paciència d'un Mestre Jedi. Aparentment els treballs
del Dr. OSAF Hamud queien en l'última categoria.
Per un breu instant va considerar simplement treure la
targeta de dades i anar a buscar alguna cosa de menjar, però llavors va fer una
ràpida recerca d'orbalisk al seu lloc. Una dotzena de pàgines van córrer per la
pantalla mentre saltava a la secció rellevant.
...
Anomenades orbaliskos per la població natural de Nikto. Un guerrer va relatar
com havia estat infestat durant prop d'un any complet abans de lliurar-se de
les criatures per que li desfiguraven tant que no podia trobar parella.
Això
ens torna a portar al nostre anterior dilema de com definir nociu i beneficiós.
Reprenent l'anterior discussió, hem ara d'incloure la capacitat de trobar
parella a les nostres discussions...
La Zannah va tornar a portar els seus ulls a la part
superior de la pantalla.
...
Un guerrer va relatar com havia estat infestat durant prop d'un any complet
abans de lliurar-se de les criatures...
En desesperació va teclejar una nova frase, llavors va
pressionar BUSCAR de nou.
És
un fet generalment assumit per la majoria dels zoòlegs que els orbaliskos no
poden ser eliminats sense matar l'hoste. No obstant això, la meva investigació
ha revelat que un hoste infestat pot ser curat, encara que el procés és tant
perillós com extremadament complicat, com detallaré aquí.
Primer,
l'hoste ha d'estar en un estat excel·lent de salut. Com un podria esperar la
pròpia definició d'excel·lent i fins i tot de salut ha de ser debatuda...
Ho havia trobat. Ho
havia trobat!
La Zannah va saltar sobre els seus peus, alçant un puny tancat en una
celebració de victòria silenciosa, tot just capaç de contenir un crit ferotge
de triomf. I en el seu moment d'eufòria, l'encanteri que ocultava la seva veritable
identitat va lliscar.
La Zannah ràpidament va recuperar el control, mirant a
la seva esquerra i dreta per veure si algú se n'havia adonat. Amb el cor martellejant-li,
va colpejar la targeta de dades que el Mestre Barra li havia donat contra el
terminal per copiar l'article sobre l'orbalisk.
Darrere d'ella una veu va dir:
-Rain? Què estàs fent aquí?
* * *
En Darovit vagava per l'ampli passadís de la quarta
sala dels Arxius Jedi, aclaparat pel vast volum de coneixement en els
prestatges.
Breument havia tractat de buscar informació de la flora
i fauna nativa de Ruusan, esperant ampliar el seu coneixement per poder ajudar
millor en aquells que anaven a ell a per ajuda. Estava acostumat a un món més
simple, però, i va trobar la tecnologia dels Arxius colpidora. Un droide
d'anàlisi li havia explicat com utilitzar els sistemes de recerca i retirada
per trobar informació en els prestatges, però el seu tutorial brusc havia
deixat a Darovit fins i tot més confús que abans.
Altres estudiants estaven aquí, i podria haver-se
aproximat a un d'ells per demanar-li ajuda. Però com un home que valorava la
seva pròpia privadesa, era mandrós a interrompre la dels altres. Finalment
simplement havia començat a vagar amunt i avall del passadís, esperant que en Johun
tornés.
En Darovit estava començant a penedir-se de la seva
decisió de venir a Coruscant. S'havia deixat portar pel moment pel Cavaller
Jedi, els pensaments de detenir una altra guerra amb els Sith apel·laven als
ideals romàntics que l'havien portat per primera vegada a Ruusan d'adolescent.
Però aquells eren somnis d'un nen; ell era més vell i més savi ara.
Els Jedi es movien per un món que no era el seu. Les
preocupacions de tota una galàxia pesaven sobre les seves espatlles; les seves
decisions afectaven trilions de vides. Darovit no volia aquest tipus de
responsabilitat. Envoltat per la grandesa i la glòria dels Arxius, tot el que
volia era tornar a la seva cabana senzilla del bosc.
Desafortunadament, això ja no seria una opció. Estava
aquí ara, i Johun semblava determinat a fer-lo parlar davant el Consell Jedi.
Per apartar la seva ment del seu destret, va començar a
estudiar als altres estudiants. Tots eren Jedi: Padawans i Mestres, joves i
vells, humans i d'altres classes. Es va adonar d'una jove atractiva de pèl
llarg, negre que mirava intensament el seu monitor, mossegant-se el llavi
mentre se submergia en algun treball acadèmic.
Hi havia alguna cosa familiar en ella, encara que en Darovit
estava segur que mai l'havia vist abans. Durant l'última dècada, no s'havia
trobat amb ningú excepte aquells pocs individus que el buscaven a la seva
cabana, i la dona certament no semblava com ningú que vingués de les granges o
llogarets de Ruusan.
Ell es va acostar, sense voler interrompre els seus
estudis però tractant d'esbrinar si la coneixia. Durant diversos minuts la va
observar; estava òbviament frustrada, incapaç de trobar el que estava buscant
en les targetes de dades. Tot d'una va saltar, estrenyent el seu puny victoriós,
i en Darovit va sentir una presència familiar banyant-lo.
Durant els primers deu anys de la seva vida, aquesta
presència havia estat al seu costat constantment. De nens, havien compartit un
vincle que anava més enllà de ser cosins, eren tan propers com germà i germana.
I encara que la figura davant d'ell tenia els cabells negres, no rossos, no hi
havia dubte en la ment d'en Darovit de qui era ella.
-Rain? -va cridar ell suaument, per no espantar-la-. Què
estàs fent aquí?
La dona es va girar per encarar-lo, els seus ulls
oberts com a plats. Ella el va mirar amb la mirada perduda, incapaç de
reconèixer l'home que havia vist per última vegada com a un noi deu anys abans.
Llavors els seus ulls van caure cap al monyó de la mà dreta, i la seva
mandíbula es va obrir bocabadada.
-Tomcat?
Ell va assentir, llavors va afegir.
-És Darovit ara. Però de vegades crec que encara
prefereixo Tomcat.
-Ara ets un Jedi? -va dir ella, confusa per la seva
presència en els Arxius.
-No, -va respondre ràpidament, sense voler ser confós
amb algú que no era-. Em vaig quedar a Ruusan després de... després d'això.
-Ell va alçar el seu monyó-. Em vaig convertir en sanador.
-Què fas aquí?
-Vaig venir a... -Ell es va aturar a meitat de frase,
de sobte adonant-se del perill en què estava la Rain. El perill que havia portat
sobre ella.
-Rain, hem de sortir d'aquí! Els Jedi t'estan buscant!
-Tomcat, de què estàs parlant?
-Un Jedi va venir a Ruusan. Li vaig explicar sobre tu i
Bane. És per això que m'han portat aquí!
Els ulls de la jove van brillar amb pur odi i ràbia, i
durant un segon Darovit va pensar que anava a matar-lo enmig dels Arxius Jedi.
-Quant saben? -va exigir ella-. Digues-me tot el que
els hi vas explicar!
-Rain, no hi ha temps, -va protestar ell-. Només estic
esperant aquí perquè vinguin a buscar-me. Podrien ser aquí en qualsevol minut.
Has de sortir d'aquí o et trobaran!
Ella es va girar i va introduir una clau en el
terminal; una petita targeta de dades va sortir. La va agafar i la va ficar
sota les seves robes. Llavors el va agafar pel canell i el va arrossegar de
tornada pel passadís cap a la rotonda central. Ella es va moure tan ràpidament
com va poder sense atreure l'atenció, el seu pas una cosa entre un caminar
brusc i córrer.
En Darovit no va fer cap moviment per resistir, encara
que va preguntar.
-On anem?
-A Tython -va murmurar ella-. He d'advertir al meu
Mestre!
Ells van arribar a la rotonda, però en comptes de
girar-se per la primera sala i dirigir-se cap a la sortida, ella el va portar a
la tercera sala.
-Què estàs fent, Rain? -va preguntar en Darovit, la
seva veu alçant-se lleugerament-. Hem d'anar marxant!
Una dels altres estudiants -una dona gran amb el cabell
vermell rogenc asseguda al costat d'un terminal- es va girar per mirar-los, la
seva atenció atreta per les exclamacions d'en Darovit.
-Silenci, Tomcat-, li va dir la Rain, assentint en
disculpes en direcció a la dona-. Estàs pertorbant als altres clients.
La dona gran va tornar al seu monitor, oblidant-los. La
companya d'en Darovit li va donar al seu braç una brusca sacsejada.
-Ho sento -va murmurar ell, just prou alt com perquè
ella l'escoltés-. Però has de sortir d'aquí. Vés a Tython abans que et trobin
aquí.
-No sé on és Tython -va respondre a través de les seves
dents premudes-. Necessitem trobar una ruta hiperespacial.
Agafant el terminal de més a sota de la dona gran
pèl-roja, la Rain va pressionar una sèrie de botons. Un segon més tard la
pantalla es va encendre amb una llista de números de referència.
-Ho tinc, -va dir ella, empenyent a Darovit al seient
al costat del monitor del terminal-. Espera aquí.
Ella va desaparèixer cap a les prestatgeries, movent-se
amb el mateix mig caminar, mig córrer. Mentre Darovit esperava que tornés, se
li va ocórrer que les seves lleialtats havien canviat de sobte. Havia estat
atret a Coruscant amb la noció d'ajudar als Jedi a escombrar als Sith i
prevenir una guerra. Però el concepte abstracte del sofriment a gran escala
galàctic significava poc quan havia arribat a un cara a cara amb la seva amiga
de la infància. Ara tot en el que podia pensar era en què passaria si la Rain
era enxampada, i es va adonar que estava disposat a fer el que fos per mantenir-la
fora de perill.
Menys d'un minut després, ella va tornar i va introduir
una targeta de dades en el terminal. Inclinant-se al costat d'en Darovit, que
encara estava assegut a la cadira, va teclejar en els controls fins que una
imatge d'un món cobert de núvols va aparèixer a la pantalla.
-Necessito copiar això, -va dir ella, traient la
targeta de dades que havia estat utilitzant quan la va veure per primera vegada
i posant-la a una altra ranura del terminal.
-Per què no simplement t'emportes l'original? -va
preguntar en Darovit.
-Hi ha sensors a les portes de l'Arxiu, -va explicar
ella-. Treure un original dispararà les alarmes.
El terminal bipejà i la targeta de dades va sortir, la
còpia completa. La Zannah se la va ficar en les seves túniques, llavors va
alçar a Darovit per la seva espatlla.
-Anem. Abans de què els teus amics es presentin.
Sense preocupar-se a tornar l'original als prestatges,
ella mig el va portar, mig el va estirar lluny del terminal. Ella el va portar
a la rotonda, llavors baixant el passadís principal de la primera sala i fora
de la sortida, deixant els arxius darrere d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada