Refugiat (XII)

Anterior

XII

L'audiència no anava bé.

-Yu'shaa, la teva paraula es difon més i més cada dia, però ens segueixen menyspreant. Ens maltracten i ens maten com sempre. Quant de temps ha de passar perquè tornem a ser lliures?

En Nom Anor va respondre:

-Només serem lliures quan als no-Avergonyits ens acceptin com a iguals, com ho som a ulls dels Déus. El nostre Missatge, la filosofia dels Jedi els persuadirà si el difonem prou. Si no els convenç, llavors nosaltres farem que l'acceptin, i que ens acceptin a nosaltres també. Només llavors aconseguirem el nostre objectiu -va fer una pausa significativament-. Ja sé que el camí és difícil; però cal recórrer-lo.

-Però, si nosaltres fem la feina de Yun-Yuuzhan, llavors la seva voluntat també es revelarà per a l'enemic. No haurien de veure, ells també, les veritats que ens porten els Jeedai?

-Pots ensenyar una cosa a un cec mil vegades, i no ho veurà; pots dir un missatge a un sord fins que l'univers es quedi fred, i no el sentirà. El mateix passa amb els nostres enemics. Només els que estan oberts a la veritat poden acceptar la veritat que porten els Jedi. A més, els que no estan oberts, els que segueixen propugnant una filosofia perversa del dolor i de sacrificis inútils, aquests són els que hauran de ser sacrificats al seu torn. Només poden ser artífexs de la redempció dels que tenen capacitat de ser redimits.

L'acòlita que havia formulat la pregunta va fer que sí amb el cap, a poc a poc i amb inseguretat, com si la resposta d'en Nom Anor només l'hagués satisfet a mitges. Nom Anor va observar atentament a l'Avergonyida a la recerca d'algun detall que la distingís de la resta de la congregació. A la processó habitual d'invàlids i malalts se sumaven cada vegada més sans i de major categoria social, insatisfets amb la situació a la superfície. Però tot i el munt de cicatrius i de bioimplants fallits que caracteritzaven en aquest membre de la congregació com una Avergonyida, Nom Anor no podia menys de percebre que hi havia alguna cosa que la distingia dels altres. Portava una túnica sense adorns i era esvelta sense arribar a prima. Tenia els ulls plens de la intel·ligència furiosa del que està consumit pels dubtes. No tenia aquest port enfonsat, acovardit, de tants altres penitents habituals.

-Però, Mestre -va seguir dient l'acòlita-, i si algun dels enemics posés en dubte, en efecte, el que li han ensenyat? És difícil resistir-se a una vida sencera de mentides, sobretot si se li ha ocultat la veritat. L'enemic al qual menysprees només escolta el que li han explicat, filtrat en passar per moltes orelles i boques. Els que són, en efecte, els teus enemics, distorsionen el missatge, l'ennuvolen, t'atribueixen heretgies de totes classes només per condemnar-te. Què és de qui vol sentir la veritat però no pot aconseguir-la? És la ignorància una excusa a ulls de Yun-Yuuzhan?

En Nom Anor aclucà els ulls darrere del seu emmascarador ooglith.

-La nostra missió ha de ser arribar a tots els yuuzhan vong, amb independència de la seva casta i del seu rang, perquè tinguin l'oportunitat de veure la veritat. Comencem pels nivells més baixos, no només perquè és més fàcil arribar-hi, sinó perquè són, a més, els més nombrosos. Apreciem en ells més necessitat.

-Però la necessitat de llibertat no és el mateix que la necessitat de redempció, Mestre.

-No s'arriba a una sense l'altra.

-No; però encara que posis de la teva part a tots els Avergonyits i a tots els descontents, encara estaries enfrontat als que estan a la part alta, que ostenten un poder aclaparador sobre les eines de l'Estat. Trigaries anys sencers a enderrocar-los, i jo crec que no disposem d'aquests anys. Ara mateix s'estan implantant plans per eradicar el teu moviment i per enfonsar els teus somnis en la pols.

La congregació estava paralitzada. També Nom Anor estava envaït d'una fascinació morbosa. Aquella penitent se sortia del comú. Parlava massa bé; havia reflexionat massa a fons sobre les qüestions, i no es limitava a regurgitar les mateixes preguntes vàcues que solien sortir de les boques dels que acudien a veure el profeta, buscant tots ells les respostes que, senzillament, no existien en el món real. No: aquella havia vist els problemes que havia d'afrontar Nom Anor i els havia considerat acuradament. I, com Nom Anor, només havia estat capaç de trobar solucions incompletes... o cap.

Havien aparegut altres amb ments tan agudes com aquella. Kunra i Shoon-mi els havien portat a part per formar-los com a deixebles, els havien ensenyat les lliçons que volia propagar Nom Anor i els havien tornat a enviar al món perquè seguissin difonent el Missatge entre les masses. Ja hi havia sis deixebles com aquells, i Nom Anor sabia que necessitaria molts més si volia arribar a tots els que tenien fam de redempció. Molts més com l'Avergonyida que tenia davant aquell dia.

Però el dubte que es llegia en aquells ulls...

No, va tornar a pensar en Nom Anor. Aquella no era una penitent corrent.

-Sentim rumors que parlen de contramesures -Va dir en Nom Anor, mesurant acuradament les seves paraules. Li hauria agradat netejar la sala per posar fi a les preguntes capcioses de l'acòlita, però allò s'interpretaria com a senyal de dubte-. Hem intentat determinar el que hi ha de veritat en aquests rumors.

-Però els intents han fracassat.

-Sí.

-I han cridat l'atenció.

En Nom Anor va clavar la vista a l'acòlita durant diversos llargs segons abans de respondre.

-En efecte. Però no podem fer una altra cosa.

-Sempre hi ha alternatives, Mestre. És inútil atacar una fortalesa si és inexpugnable. Cal debilitar-la des de dins.

-És més fàcil dir que fer -Va dir en Nom Anor-. Com ho aconseguirem, si no podem entrar?

«Com has donat la volta en això perquè sigui jo el que faig les preguntes?», Hauria volgut preguntar-li.

-Has d'esperar que t'arribi l'oportunitat -Va dir la penitent-. I quan t'arribi l'oportunitat, has d'aprofitar-la i utilitzar-la de la manera més avantatjosa per a tu.

A la sala regnà un silenci absolut. En Nom Anor ho va entendre per fi.

-Qui ets tu? -li va preguntar.

-Que potser importa? -va replicar ella-. He vingut aquí, i vull unir-me a vosaltres. Em sembla, i començo a creure-ho, que teniu les respostes que hem vingut a cercar els yuuzhan vong en aquesta galàxia. O, si no les teniu vosaltres, sens dubte les tindran els Jeedai. Els déus ja no parlen per boca dels qui pretenen parlar per ells, i jo ja no vull ser enemiga de la veritat.

En Nom Anor va advertir la sinceritat d'aquestes paraules, tot al mateix temps que comprenia la seva fragilitat. Hi havia trobat una persona que pensava com ell. No era la ment d'un simple seguidor, consumida per passions poc més nobles que les dels animals. No; aquella era una ment superior, com la del propi Nom Anor. Els qui acudien a Yun-Yuuzhan a la recerca de respostes quedarien desil·lusionats inevitablement; perquè, encara que existissin els déus, per ventura les veritats que transmetien no serien infinitament més complexes del que era capaç de comprendre un simple mortal?

Res d'això s'apreciava en el rostre de la penitent, però això es devia al fet que la seva cara era tan falsa com la d'en Nom Anor. També ella portava un emmascarador ooglith dissenyat per imitar l'aparença d'una Avergonyida. Tot era il·lusió, engany...

«Pot ser aquesta? -es va preguntar en Nom Anor. Pot ser el vincle amb Shimrra que he estat esperant?». No era tan ingenu com per esperar que es tractés d'una guerrera o una administradora d'alt nivell. Aquests tenien rentat el cervell a fons. N'hi hauria prou amb una simple criada; amb algú que tingués accés en aquests llocs privats que ell ja no podia veure; amb algú capaç d'escoltar el que es deia en les reunions on es prenien les decisions.

Amb una espia al cor mateix del cercle privat del gran Senyor, bé podria anar minant al seu enemic des de dins, tal com havia dit la penitent, aprofitant els coneixements obtinguts d'aquestes fonts per dirigir la seva campanya, reclutant a altres al mateix temps per no haver de dependre tant d'una sola persona.

Però com podia confiar en una persona sense saber el seu nom? I si aquella penitent havia estat enviada deliberadament per Shimrra perquè difongués informacions falses sobre les seves intencions? Era capaç de tal subtilesa el gran Senyor?

Va sentir dubtes molt dins seu.

-Acosta't -Va dir, indicant amb un gest a la penitent que s'aproximava. Sentia sobre ell el pes de les mirades de tota la congregació. Estaven presenciant un moment significatiu, i ho sabien. La seva actitud durant els minuts següents seria transcendental.

La penitent es va acostar fins a tenir-lo a l'abast de la mà, prou a prop com per matar-lo amb honor, va pensar en Nom Anor. Li va indicar que s'acostés més encara, fins que van poder parlar mútuament a cau d'orella.

-Com sé que puc creure en tu? -va xiuxiuejar en Nom Anor.

-Pots creure en mi -la veu de la penitent era poc més que un sospir-. Els déus m'han portat fins aquí, no és així?

En Nom Anor va retrocedir una mica per clavar la seva mirada d'acer en els ulls de la penitent.

-Busquem infiltrats; no demanem proves de fe.

Aquells ulls van tornar un somriure a Nom Anor.

-Podeu donar-me per bona en tots dos sentits.

-Pot ser -Va dir en Nom Anor-. Però no som tan ximples com per creure que atraparem a tots els espies que venen a nosaltres. Són de tota mena i espècie, i presenten molts rostres diferents.

-Això ho saps tu millor que jo, Nom Anor -va xiuxiuejar la penitent-. Al cap i a la fi, era la teva especialitat.

En Nom Anor es va quedar fred i va apartar de si a la penitent.

-Com...?

-Et vaig reconèixer quan et vaig veure, fins i tot darrere d'aquest emmascarador ooglith. -La penitent no va apartar els seus ulls dels d'en Nom Anor; els tenia plens d'una cosa semblant al triomf, com si la reacció d'en Nom Anor li hagués confirmat el que fins llavors no era més que una suposició-. Al principi, no em semblava possible: ens havien dit que havies mort. Però com més et sentia parlar, més segura estava que eres tu. L'audàcia i la sorpresa sempre han estat els teus segells, Nom Anor. Quan Shimrra et va expulsar...

-Prou! -va exclamar en Nom Anor, apartant-la més d'ell com qui aparta una cosa impura-. Ja he sentit prou!

Va buscar desesperadament amb la vista a Kunra i a Shoon-mi. Tenien plans per a un cas així; sempre podien produir-se emergències. Els dos havien d'estar tancant hermèticament la sala i preparant-se per la matança; ara que s'havia pronunciat el seu nom veritable, no podia consentir que ningú sortís viu d'aquella estada.

Però no es movien. Estaven drets al fons, al costat de la porta, amb cares d'estranyesa. No havien sentit el murmuri de la penitent! No sabien el que estava passant!

La penitent estava decidida.

-Espera -Va dir, avançant-se i ficant sota la túnica una mà retorçada-. Tinc una cosa per a tu.

En Nom Anor va reaccionar instintivament. No hi havia temps per pensar. Que l'hagi reconegut una persona ja representava una amenaça suficient; el menor indici que pogués treure-li una arma va ser suficient per fer-lo reaccionar.

La sang va anar als músculs de la seva òrbita esquerra. Va augmentar la pressió on havia tingut el globus ocular. Va sentir un dolor breu i agut quan li va explotar el plaeryin bol, que va escopir dards enverinats sobre la cara de la penitent.

La seva atacant va caure d'esquena a terra deixant anar un crit violent.

La congregació es va esvalotar. Nom Anor es va enfonsar en el seu tron ​​amb els músculs flàccids com la gelatina. Va sentir xiscles, confusió, crits que demanaven ordre. Dins seu només sentia el buit. Havia estat molt a prop de la mort. El plaeryin bol que tenia implantat a la conca on era abans el seu ull esquerre l'havia salvat. Ell sempre havia sabut que un dia li salvaria la vida. Però també sabia que només li havia atorgat un respir momentani. Havien enviat a una assassina perquè el destruís, i li havia faltat molt poc. Vindrien altres, i ell no podria estar segur mai més!

Es va forçar a si mateix a pensar, a actuar. Kunra i Shoon-mi estaven imposant l'ordre entre la multitud i esperaven les seves instruccions. La penitent es retorçava als seus peus, mentre anava estenent-se pel seu cos el verí paralitzador. En Nom Anor es va agenollar al seu costat i va pressionar amb les urpes a banda i banda del nas de la penitent, buscant el punt de pressió que faria que es deixés anar l'emmascarador ooglith. No li importava si la criatura s'emportava amb ella la meitat de la cara de l'espia. Havia de saber qui era aquella a la qual havia enviat Shimrra; havia de mirar a la cara a qui havia volgut assassinar-lo.

L'emmascarador ooglith es va deixar anar amb un soroll grotesc, com un teixit que s'esquinça. A sota es va veure una cara que a Nom Anor li va resultar més familiar del que havia esperat. No era la d'una guàrdia ni la d'una servent anònima. Ni molt menys.

La penitent era Ngaaluh, sacerdotessa de la secta de l'engany. La coneixia pels intents de la secta d'infiltrar-se entre els infidels en el passat. L'havia vist en companyia d'en Harrar, un altre sacerdot que anava ascendint a la cort d'en Shimrra.

-Tu? -Va dir en Nom Anor, arrufant el gest-. Per què tu?

-Jo... -Ngaaluh tenia els ulls molt oberts, terroritzats; les bosses blavoses sota els ulls resultaven gairebé invisibles. El verí estava enviant foc pel seu sistema nerviós, dificultant la respiració. Aviat se li detindria el cor i tot hauria acabat. Intentava dir-li alguna cosa a través del dolor. La Ngaaluh va aixecar una mà, però en Nom Anor la va defugir.

Després, va tornar a mirar-la i va veure que de la mà de tres dits de la sacerdotessa queia alguna cosa. No es tractava d'una arma, com havia sospitat en Nom Anor. Era un unrik vivent, un bloc de teixit extret del cos de la Ngaaluh com a ofrena als Déus. L'unrik es mantenia viu per mitjà de la biotecnologia, i servia de símbol de la servitud de la Ngaaluh... i l'hi havia volgut oferir a Nom Anor!

-Imbècil!

Es va agenollar al costat de la Ngaaluh quan aquesta començava a patir convulsions. Existia un antídot per al verí del plaeryin bol, però ell no havia esperat mai haver-lo d'utilitzar. Tenia atrofiades per falta d'ús les vies neuronals corresponents, i va haver de concentrar-se perquè entrés en joc la bioconstrucció oculta. Se li va estirar amb un espetec l'articulació del polze dret. Va estrènyer les dents per contenir una exclamació en sentir un dolor ardent a l'articulació. Va sorgir per sota de l'arpa una agulla prima com un fil. La va fer lliscar al coll de la Ngaaluh, on encara bategava una vena. Va sentir més dolor quan l'antiverí es va abocar en el corrent sanguini de la sacerdotessa, però el seu dolor no era res comparat amb el que sentia la femella que tenia davant. En Nom Anor va subjectar la Ngaaluh mentre tots els músculs d'aquesta patien espasmes, cremant energia en un últim paroxisme agònic. De la boca fortament tancada de la sacerdotessa sortia un soroll com un xiulet planyívol, que es feia més fort amb cada espasme.

Llavors, de sobte, la sacerdotessa va quedar inert. En Nom Anor es va inclinar sobre ella tement el pitjor.

-Yu'shaa...

La paraula va ser poc més que un sospir; i després de pronunciar-la, la Ngaaluh va tancar els ulls. En Nom Anor va posar la mà al lloc del coll de la sacerdotessa on havia injectat l'antídot. Malgrat les aparences, mantenia un pols feble que donava fe que la sacerdotessa seguia estant al món.

Va aixecar la vista. Els membres del públic el miraven amb alarma i amb sorpresa. No sabia quant entendrien del que acabava de passar, però dubtava que algun d'ells arribés a copsar ni tan sols remotament el que significava allò. Els Déus havien respost a les oracions d'en Nom Anor enviant-li a la sacerdotessa... i ell havia estat a punt de matar-la!

L'unrik estava al costat de la figura inconscient de la Ngaaluh. En Nom Anor el va recollir. Estava càlid, i bategava suaument entre les seves mans. La Ngaaluh havia hagut de robar-lo del sancta sanctorum del gran sacerdot per venir a oferir-lo als nous déus. En Nom Anor no podia figurar-se com i per què havia arribat a creure en ells. Però sabia reconèixer una oportunitat, i no tenia intenció de deixar passar aquella.

Va indicar a Shoon-mi que acudís al seu costat. El seu servent va obeir immediatament, obrint-se camí a empentes entre la multitud esvalotada.

-Mestre, va tot bé?

-En aquesta acòlita se li prestaran les millors cures que puguem oferir-li.

No serien gran cosa, donada la seva escassetat de recursos, però sempre seria millor que res.

-És important, Shoon-mi. Entesos? No li ha de passar res.

En Shoon-mi va fer una reverència.

-Així es farà, Mestre -Va dir l'Avergonyit, i va córrer a improvisar una llitera.

En Nom Anor va fer després un senyal a Kunra. L'ex-guerrer va acudir i es va agenollar al seu costat per poder parlar en veu baixa.

-Què ha passat? -li va preguntar-. Qui és aquesta femella?

-És una sacerdotessa pròxima a Shimrra. La vaig conèixer abans de la meva caiguda. M'ha cridat pel meu nom, Kunra -l'ex-guerrer va obrir molt els ulls, i en Nom Anor va saber que havia comprès la importància d'allò-. Però crec que podem confiar-hi. M'ha donat... seguretats.

El bategar lent de l'unrik coincidia amb el pols visible a la vena principal del coll de la Ngaaluh.

-Podria ser precisament el que ens calia -va dir Kunra.

-Exactament. Però primer hem d'assegurar-nos que ningú ha sentit massa.

Els membres del públic s'impacientaven per moments, movent-se d'un costat a un altre i murmurant.

-hauré de prendre precaucions, potser?

-No.

En Nom Anor sabia que en Kunra no tindria cap inconvenient a matar tots els penitents per assegurar-se la seguretat, però no era la solució òptima. La Ngaaluh es preguntaria què havia estat d'ells, i el mateix es preguntaria Shoon-mi.

-No podem permetre'ns malbaratar recursos ni alimentar rumors. Si desapareixen tots, a alguns els trobaran a faltar. Serà millor comprovar si el meu secret està fora de perill i deixar que marxin.

-Alimentar la llegenda... -va pensar en Kunra en veu alta, i va assentir amb el cap-. Així es farà.

En Nom Anor es va aixecar per dirigir-se a la multitud.

-Avui ha estat un dia venturós! -Va dir amb dramatisme, sabent que era massa perillós desvetllar la veritat-. He patit un atemptat, i he sortit il·lès i enfortit. Aneu i expliqueu-ho a tots! No tindran prou amb això per seguir privant-nos del respecte que mereixem!

La multitud va acceptar aquesta declaració amb alguns dubtes, però el cas va ser que ho van acceptar. En Nom Anor ja els havia comunicat el gruix del seu missatge abans que l'interrogatori de la Ngaaluh el desconcertés. Ja havien sentit tot el que havien de sentir. Quan Kunra hagués comprovat que no havien sentit més del compte, se'ls deixaria marxar perquè emprenguessin la seva tasca proselitista.

-La nostra hora es va acostant -els va dir quan començaven a sortir-. I, gràcies als fets d'aquest dia, pot estar més propera del que jo mateix esperava.

* * *

Següent