Regla de dos (XII)

Anterior

12

En Johun es regirava en el seu seient, tractant de trobar una posició més còmoda i de pensar com de fàcil que havia estat carregar amb la part feixuga del viatge en nau espacial en la seva joventut. Però ell ja no era un adolescent a la cúspide de la maduresa. Era més alt, per començar, 1,85 metres d'alçada. I la seva constitució lleugera s'havia envoltat de músculs en forma, nerviüts. L'única resta del jove que havia estat era el pèl ros que encara li queia fins a les espatlles, un contrast fort amb la barba negra descurada que cobria la línia de la seva mandíbula.

Es va regirar de nou i va mirar emfàticament a Tarsus Valorum, descansant fàcilment al seient contigu a ell. El Canceller estava en els seus seixanta anys ara, encara que a part d'un lleuger gris en el seu pèl al voltant de les temples, es veia força igual al que havia estat quan Johun l'havia conegut. En Tarsus va trobar la mirada ferotge del Jedi amb un somriure i un encongiment d'espatlles... el més proper que en Johun tindria mai a una disculpa per haver de resistir el llarg vol interestel·lar a bord d'aquest vaixell de segona.

El Nova Albada era una llançadora de classe Emissari, servicial, però lluny de ser luxosa. Hauria estat un problema simple per a Tarsus Valorum, antic Canceller Suprem de la República Galàctica, sol·licitar una nau més extravagant per al seu ús personal: una de les noves llançadores Cygnus de classe Theta, o possiblement fins i tot els magnífics creuers espacials consulars tan populars entre la comunitat diplomàtica. Donada la seva posició prèvia, hi havia poc dubte que el Senat hagués aprovat els fons per a la compra. Però en Valorum havia insistit que el diminut Nova Albada, amb la seva tripulació de dues persones, seients de passatgers per a sis, i hiperconducció de Classe Sis, era més que adequat per a les seves necessitats ara que oficialment havia deixat la seva posició.

Era un petit gest de modèstia i utilitat que parlava força sobre el propi home. Durant els anys, Johun havia observat al Canceller en públic i en privat, i com més arribava a conèixer-lo més respecte li tenia. Però això no volia dir que l'home no pogués ser tossut i fins i tot obstinat, com havia demostrat quan va rebutjar l'oferta del Senat d'un acompanyament d'una guàrdia d'honor per a les seves missions diplomàtiques.

Un polític retirat no és cap amenaça per a ningú, havia argumentat. I amb certesa no sóc ja prou important perquè altres es posin en perill per mi.

En Johun encara viatjava al seu costat, però això era per elecció seva, no la del Canceller. Sabia com de valuós que Valorum seguia sent per a la República, i sabia que hi havia enemics que li farien mal si se'ls hi donava l'ocasió. Hi havia tractat diverses vegades de convèncer a Tarsus de viatjar amb més seguretat sense èxit. Així que fins que el seu tossut amic acceptés una guàrdia personal, en Johun estava determinat a acompanyar-lo en cada missió.

-Espero que arribem aviat-, murmurà en Johun, donant veu a la seva incomoditat.

-Sempre pots entrar en un dels teus tràngols meditatius per passar el temps -va dir el Canceller fent broma-. No ets algú amb qui tenir converses banals de totes maneres.

En Tarsus només permetia que Johun l'acompanyés a causa de la llarga relació entre ells. El Jedi havia estat un membre de la Guàrdia del Canceller durant la major part del primer mandat de quatre anys d'en Valorum i tot el segon. Ara la seva posició oficial era de conseller Jedi, encara que en Johun mai presumiria de «aconsellar» al Canceller sobre res.

En Tarsus Valorum era conegut a tota la galàxia com l'home que va salvar la República. Iniciant les Reformes de Ruusan a través del Senat, havia acomodat una nova era de pau, prosperitat, i expansió. Tot i així, no era el que havia aconseguit el que li feia un gran home als ulls d'en Johun; era com ho havia fet.

Servint al costat del Canceller, el Jedi havia vist el veritable poder de les paraules i idees. Tarsus Valorum era un home de convicció profunda, aquesta rara estirp de polítics que realment creien les seves pròpies paraules. Determinat a crear una Edat d'Or per als ciutadans de la galàxia, havia perseguit amb un vigor incansable el seu somni d'una República renascuda i reunida. Centenars de mons que s'havien allunyat durant els últims segles de guerra i revolta galàctica van ser portats de tornada al plec de la República durant el seu regnat. I quan el seu servei de mandat va acabar i li va arribar l'hora de passar la seva posició a la seva successora, es va assegurar que tot estigués al seu lloc perquè ella continués la seva feina.

Més sorprenentment, la gran reunificació s'havia aconseguit amb un mínim de vessament de sang i batalles. Confiant en ambaixadors i tractats, havia aconseguit el que mai podria haver-se fet a través d'exèrcits i guerra. Per guanyar un món, has de guanyar els cors i ments de la seva gent, li havia explicat un cop el Canceller, poc després que en Johun li hagués estat assignat. Ara, després d'una dècada de testificar tot el que Valorum havia aconseguit, sabia que mai s'havien dit paraules més certes.

-Arribada estimada en cinc minuts, -va cruixir la veu del pilot pel comunicador de bord-. Prepareu-vos per a l'aterratge.

En Johun va fer un sospir exagerat d'alleujament, i el Canceller va riure entre dents suaument. Era una rutina familiar per a tots dos. Encara que estava retirat, Tarsus no era un home que simplement es fés a un costat del regne de la política. Romania com un defensor vigorós per a la República. En els dos anys des que el seu ofici de mandat va acabar, en Johun l'havia acompanyat a prop de cinquanta missions diplomàtiques personals... com en la que estaven ara.

El planeta de Serenno era un món important per a la República. Les famílies nobles al comandament estaven entre els individus més rics de la galàxia. A més de donar enormes sumes a organitzacions caritatives i polítiques altament visibles, tenien el capital financer per ajudar a assegurar enormes projectes d'infraestructures de govern.

Més important, els seus vasts recursos també els permetien finançar grups que s'oposaven a la República si ho triaven. Les faccions separatistes sovint buscaven benefactors rics a Carannia, Saffia, i Fiyarro, les tres ciutats més grans de Serenno.

En Valorum havia arribat per trobar-se amb els caps de les sis famílies més poderoses en el món. Els esperava convèncer d'utilitzar la seva influència per persuadir les altres famílies de tallar tots els finançaments a les faccions anti-República. Era una missió difícil, ja que els Comtes de Serenno no eren famosos per accedir a les exigències dels estranys.

Per fer més fàcils les negociacions, la visita havia de ser conduïda a través de canals no oficials. En Valorum li havia explicat un cop a Johun que molts governants i polítics es comportaven de manera força diferent quan les seves accions eren exposades a l'ull públic. Massa sovint simplement donaven l'aparença de perspectives trobades, una tàctica que Tarsus personalment menyspreava. En un fòrum públic, els oficials freqüentment oferien promeses de suport a una causa en la qual no creien, només per invertir la seva posició un cop que l'atenció pública sobre l'assumpte s'esvaís.

Al revés, els governadors podien oposar-se o rebutjar una idea que donaven suport per no semblar febles de ment o fàcils de manipular. Com era el cas de Serenno. Si era àmpliament conegut que un representant de la República anava a anar per pressionar a l'acció, s'oposarien a ell per mers principis.

Mai confiïs en una promesa feta davant d'un holoprojector, li advertia sovint el Canceller. Si vols que alguna cosa es faci, necessites reunir-te a porta tancada i mirar a la persona directament als ulls.

-Fent l'aproximació final -va anunciar el pilot, i en Johun va sentir la seva llançadora inclinar-se lleugerament a babord.

Estava programat que toquessin terra a l'espaiport privat del Comte Nalju, cap d'una de les sis Grans Cases de Serenno i un acèrrim aliat de la República. En aterrar en una localització recòndita de l'estat de la família Nalju, prendrien un speeder terrestre fins a les reunions preorganitzades amb els representants de les Grans Cases perquè Valorum pogués exposar el seu cas.

Van sentir el lleuger cop d'aterrar i van escoltar el wush de la rampa de sortida descendint. Ansiós per sortir i estirar les cames, Johun saltà als seus peus.

-Hem de desembarcar, Sa Excel·lència? -va preguntar ell, utilitzant l'honorífic a què el Canceller encara tenia dret fins i tot en el seu retir.

En Valorum es va alçar de la cadira, llavors va comprovar per última vegada la seva aparença. Johun estava vestit amb els tradicionals abillaments marró i canyella del seu Orde, però en Tarsus estava portant un vestit elaborat a la moda i costum de la reialesa de Serenno. Havia estat vestit amb pantalons blau fosc i una samarreta ampla blanca, ambdues fetes a mà per mestres sastres. Envoltada sobre les seves espatlles hi havia una capa de seda de color negre fosc, un regal del Comte Nalju. Les vores de la capa, juntament amb el coll i punys de la seva samarreta, estaven brodats amb un patró repetitiu de tres cercles sobreposats posats sobre un fons blau, l'emblema i els colors de la Casa Nalju.

Tot el vestit havia estat dissenyat únicament a partir dels materials més fins i més cars; en Johun s'esforçava a imaginar quant havia costat. Tot i això, els vestits era un símbol de l'indestructible suport que la Casa Nalju donava a la causa de l'antic Canceller. Sense el mecenatge d'una Casa poderosa i antiga, la noblesa simplement rebutjaria a Valorum com un estrany o inferior.

En Johun sabia que en Tarsus podia haver demanat al Senat que li reemborsés la despesa. No obstant això, com era la seva naturalesa, Valorum havia escollit pagar ell mateix.

Van desembarcar per trobar-se a si mateixos en una petita plataforma d'aterratge construïda sobre un alt sortint de pedra que s'alçava com un pilar de l'oceà. A cinquanta metres hi havia els cingles elevats de la costa, els seus cims de la mateixa altura que la plataforma d'aterratge. Una única passarel·la de duracer de dos metres d'ample connectava la plataforma d'aterratge amb els cims dels cingles. A mig camí de la passarel·la, perfectament centrada entre els cingles i la plataforma d'aterratge, hi havia una plataforma més àmplia de cinc per cinc metres, recolzada per sota per un esquelet de bigues reforçades.

No hi havia baranes ni a la plataforma d'aterratge ni a la passarel·la. En Johun sabia que la manca de baranes -com tants altres aspectes de la cultura de Serenno- era simbòlica. Hi havia una tradició antiga de ferotge independència entre la noblesa. Les baranes a la passarel·la o a la plataforma d'aterratge haurien estat un senyal de debilitat, una admissió de la fragilitat i la mortalitat que hauria minat l'orgull i posició de la Casa Nalju. Fins i tot així, el Jedi no podia evitar preocupar-se per la seguretat del Canceller quan va contemplar la caiguda de cinquanta metres des de la vora fins a les fredes aigües de sota.

L'únic propòsit de la seva arribada era evitar el guirigall i l'atenció, així que no era de sorprendre que només hi hagués un grapat de persones esperant per trobar-se amb ells. En Johun va suposar que eren servents del comitè de benvinguda del Comte Nalju, ja que portaven robes similars a la capa personalitzada d'en Valorum.

Quatre figures estaven ajupides juntes a la plataforma al mig de la passarel·la esperant-los, bufetejades per la brisa forta de l'oceà que tirava de les seves robes i feia les seves capes onejar darrere d'elles. Tres d'ells eren humans, dos homes i una dona. El quart era un home twi'lek amb una pell vermella brillant; Johun es preguntava si era algun tipus de símbol d'estatus per als nobles donar feina a un lethan entre els seus membres de benvinguda.

Esperant al cim dels cingles més enllà de la plataforma hi havia dos servents més, en peu al costat de l'speeder que els portaria a les seves reunions previstes. Al contrari d'aquells en la plataforma, estaven massa lluny perquè en Johun esbrinés qualsevol detall que indiqués la seva espècie o gènere.

Els motors del Nova Albada es van apagar, només per ser reemplaçats pel ritme aclaparador de les onades mentre colpejaven incessantment contra la cara dels cingles.

-No seria la meva primera elecció de llocs on aterrar, -va assenyalar en Johun, alçant la seva veu prou perquè en Tarsus pogués escoltar-lo sobre les onades i el vent.

-Bé, li vaig demanar a Nalju que ens deixés aterrar en algun lloc remot, -va cridar en Tarsus amb un riure-. Veig que només han vingut fins a mig camí per trobar-se amb nosaltres, -va afegir ell, assenyalant amb el seu cap en direcció a les quatre figures que esperaven a la plataforma.

-Aniria vostè més lluny per aquesta passarel·la del que hauria de fer-ho? -va preguntar en Johun.

-Suposo que no, -va admetre el Canceller, llavors va baixar el seu cap contra el vent alçant-se i es va obrir pas fora cap a la passarel·la.

En Johun el va seguir un moment després, encara que va sentir una intranquil·litat sobtada sobre tota la situació.

-Vagi amb compte, -va cridar cap endavant a Valorum-. Si es cau per la vora no puc prometre-li que l'agafi.

L'altre home o no el va escoltar o estava massa ocupat concentrant-se a obrir-se pas de forma segura com per respondre.

Hi havia només un parell de metres des de la vora de la plataforma quan Johun va ser colpejat amb una poderosa premonició, una pertorbació innegable en la Força que el va advertir que alguna cosa terrible estava a punt de passar. Fins llavors, la seva atenció havia estat centrada en el progrés d'en Valorum per la passarel·la traïdora. Ara va obrir la seva consciència i va permetre a la Força fluir a través d'ell, pintant una imatge perfecta de tot el seu voltant.

Les quatre figures esperant a la plataforma estaven armades amb blàsters i vibro-armes. Les dues al costat de l'speeder -un home baix, fornit, els braços i coll estaven coberts per tatuatges verds i morats i una dona txiss- també estaven armats. Més alarmantment, la txiss semblava estar ocultant alguna cosa a la mà.

Fins i tot sense donar-se la volta, la seva consciència augmentada li va permetre veure al Nova Albada descansant a la plataforma d'aterratge darrere d'ell. Al voltant de la circumferència del pilar, just sota la vora i acuradament ocult de la vista, va percebre una cosa, potser un explosiu. Va suposar que el que la txiss sostenia a la mà era un detonador remot.

En Johun va assimilar cada detall de l'escena en un parpelleig. Fins i tot així, no va ser prou ràpid per salvar al Nova Albada o la seva tripulació. La txiss va colpejar l'interruptor a la mà, i les càrregues connectades al voltant de la plataforma d'aterratge van explotar. L'explosió va estripar l'exterior de la nau, deixant grans forats fumejants en el seu casc sense armadura. Els fragments de runa van destrossar al pilot i al navegador de l'interior, matant-los a l'instant.

La meitat superior de la columna de pedra de la plataforma d'aterratge es va ensorrar, enviant al Nova Albada trontollant cap avall. Va rebotar a la roca destrossada de la cara del pilar i llavors va colpejar l'aigua amb un cop que va fer ressò, enviant un esprai d'escuma disparat cap amunt; es va enfonsar gairebé a l'instant sota la superfície freda i escumosa.

Mentre queia la plataforma d'aterratge, la passarel·la de duracer es va desplomar i es va doblegar, enviant a Valorum esfondrant-se per la vora. Enfortit per la Força, Johun va saltar cap endavant i va aterrar sobre el seu estómac, amb el seu braç disparant-se per la vora per agafar a Valorum per la punta de la seva capa un instant abans que caigués a la seva mort. El Canceller es va quedar allà penjat un segon abans que en Johun l'aixequés amb una mà, balancejant-se per la capa perquè caigués fora de perill a la passarel·la inclinada al costat del Jedi.

En Johun va encendre la fulla verda del seu sabre làser just a temps per reflectir un raig blàster disparat cap a ell per la dona en la plataforma, llavors va saltar sobre els seus peus per enfrontar-se als seus atacants. Ells van vacil·lar veient la seva arma distintiva, considerant les seves oportunitats contra un Jedi.

El seu retard li va donar a Johun una oportunitat d'avaluar la situació. Retirar-se era impossible: la secció de la passarel·la de duracer en la qual estaven ara sobresortia en un angle descendent des de la plataforma on els seus enemics es reunien; l'altre extrem hi havia estat estripat i ara portava al cel buit. L'única escapatòria era anar cap endavant, cap als cingles, fins i tot si això significava passar a través dels seus enemics.

-No es mogui! -va cridar a Valorum mentre saltava cap endavant, aterrant a la plataforma fins i tot mentre la dona i els dos homes desembeinaven les seves vibroespases i atacaven. Només el twi'lek es va quedar enrere.

Els tres portaven armes aliades amb cortosis, permetent que les seves espases xoquessin amb el sabre làser d'en Johun sense ser partides en dos. Només el va portar la primera passada per adonar-se que cada un d'ells era un oponent altament hàbil. Reflectint un ràpid tall amb intenció d'esbudellar-lo per part del primer home, Johun va rodar per interceptar un fort escombrat cap al seu coll per part de la dona. Va donar una puntada giratòria al seu costat, enviant-la cap enrere fins i tot mentre arribava la part del darrere de la seva esquena amb el seu sabre làser per bloquejar una salvatge empenta per part del tercer home en el seu flanc desprotegit.

L'entrenament d'en Johun al combat amb sabre làser estava limitat als cops i bloquejos de la Forma VI, Niman, el més equilibrat de tots els estils. Col·loquialment coneguda com la Forma Diplomàtica, el Niman no tenia forces o debilitats específiques. La seva versatilitat general li havia servit bé durant les impredictibles grans melés dels camps de batalla de Ruusan. Però durant la passada dècada havia fet només els seus esforços més bàsics per mantenir la seva habilitat amb l'espasa. En el seu lloc hi havia centrat la seva atenció en desenvolupar talents diplomàtics. Tot i així encara era un Jedi, i un enemic formidable per a qualsevol que se li enfrontés.

Podia estar superat en nombre, però els seus enemics atacaven com a individus, incapaços de coordinar el moment dels seus cops. La dona va recuperar el seu equilibri i es va precipitar cap a dins, però Johun girà a un costat i la va empènyer cap al primer home. El seu impuls la va enviar xocant contra el seu company, tots dos trontollant cap a terra en un desastre enredat d'extremitats.

Sabent que els altres dos estaven momentàniament incapacitats, va centrar tota la seva atenció en el segon home. Atacant com un trio, havien forçat a Johun cap a la defensiva. En un un a un, però, era capaç de passar a l'acció. Va arribar al seu únic oponent de forma agressiva, sense contenir-se, sabent que estava lluitant per salvar-se no només a si mateix sinó al Canceller, també. La seva espasa ballà i xiuxiuejà, movent-se massa ràpidament perquè l'ull la seguís.

L'home va caure enrere sota el més alt, bloquejant frenèticament els cops i retirant-se fins que va sentir els seus talons penjant per la vora de la plataforma. En desesperació es va llançar cap endavant amb una punyalada maldestra cap al pit d'en Johun. El Jedi simplement va colpejar amb la seva espasa cap a un costat i va acabar amb la vida de l'assassí amb un simple tall de sabre làser pel seu pit.

Els altres dos estaven de nou drets ara. La dona es va abalançar cap a ell incessantment una vegada més. Aquesta vegada en Johun va mantenir la seva posició, ajupint-se sota l'ampli arc i pla de la seva fulla escombrant des d'un lateral. Ell va estendre el braç amb la mà esquerra i va agafar el seu canell mentre rodava sobre la seva esquena, usant l'impuls de la seva pròpia càrrega contra ella. Tirant fort del seu canell, va trontollar cap enrere i va alçar els dos peus cap amunt, plantant-los enmig del seu estómac. Va completar el moviment fotent-li una puntada de peu amb les dues cames, enviant-la volant sobre la vora de la plataforma. Ella va cridar de camí avall, els seus crits acabant abruptament quan va colpejar l'aigua i les roques de sota.

En Johun ja estava de nou dret, preparant-se per l'atac del primer home. Però en lloc d'enfrontar-s'hi sol, el seu adversari restant es va girar per fugir, corrent cap a la passarel·la que portava des de la plataforma de tornada a la costa.

Va passar per davant del twi'lek corrent per la seva vida, llavors es va aturar com si el seu cos s'hagués tornat rígid i les seves mans van volar cap a la seva gola. Ell es va girar lentament de manera que estava mirant a Johun agafant-se l'obertura sagnant just sota la seva mandíbula mentre s'inclinava cap endavant i queia de bocaterrosa sobre la plataforma.

Va passar tan ràpid que a Johun li va portar un moment registrar-ho. Llavors es va adonar de les petites espases de fulla corba amarrades a ambdues mans del twi'lek. Semblaven com falçs en miniatura; la de la seva mà esquerra era d'un platejat brillant, la de la seva dreta gotejava de vermell.

La txiss i l'home tatuat havien estat obrint-se pas cap a la plataforma per unir-se a la batalla. En veure el twi'lek tallar al seu còmplice escapant, abruptament ho van reconsiderar. Enfrontar-se a un Cavaller Jedi iracund i a un aliat que els mataria si intentaven fugir de la confrontació a la plataforma, van fer l'única elecció lògica i van córrer de tornada cap a la passarel·la fins al seu vehicle en espera. Pujant, van encendre els motors i van accelerar, sense voler formar part d'un pla que havia anat tan malament.

Caminant sobre el cos encara panteixant del còmplice que acabava de matar, el twi'lek es va ajupir en una postura de combat. No semblava saber o importar-li que els altres l'haguessin abandonat. Els seus lekku penjaven darrere seu com cues bessones, les puntes retorçant-se i doblegant d'anticipació.

-Sempre he volgut provar les meves habilitats contra un Jedi-, va dir ell, llançant el desafiament.

En Johun estava més que disposat a acceptar. Va saltar cap endavant, movent-se amb la velocitat encegadora de la Força mentre apunyalava amb el seu sabre làser directament al pit del twi'lek per posar un final ràpid al seu enfrontament. Amb una gràcia gairebé casual, el twi'lek de pell vermella merament es va inclinar cap enrere i girà fora del camí, tallant amb les estranyes espases corbades cap a la gola d'en Johun.

El Jedi girà el seu cos en l'últim segon, evitant la primera fulla completament, però agafant l'altra amb la carn de la seva espatlla dreta. Va tallar profund en el múscul, fent sortir un grunyit de mal d'en Johun.

Va retrocedir per veure el twi'lek ajupit de la mateixa manera, sostenint les espases corbes i alçant-les davant d'ell com un boxejador. En Johun es va aproximar amb més cura aquesta vegada, reconeixent que el seu oponent era molt més perillós que els altres tres junts.

Utilitzant talls curts i talls ràpids, va provar les defenses del seu enemic amb el seu sabre làser, tractant d'aprendre els patrons i ritmes de les estranyes armes del seu enemic. El twi'lek va desviar cada cop cap a un costat amb una facilitat desdenyosa, alternant les mans per poder deixar sempre una de les corbades amunt en una posició defensiva.

Les armes inusuals sacrificaven l'abast per la velocitat i la maniobrabilitat, es va adonar Johun. Era vulnerable si deixava al twi'lek apropar-se, però si podia mantenir a distància tenia l'avantatge. El twi'lek semblava adonar-se'n també, i va començar a moure's lentament.

En Johun va tractar de forçar-lo a retrocedir amb una seqüència d'atacs agressius, però era incapaç de penetrar les defenses del twi'lek. No importava el que intentés, el seu enemic sempre era capaç de mantenir almenys una de les fulles corbes enrere per bloquejar els seus cops.

Frustrat, Johun es va estendre en un dels seus cops, portant el sabre làser a una fracció de centímetre massa alt i ampli i posant massa pes en el seu peu davanter. L'error gairebé li va resultar fatal.

El twi'lek apartà l'espasa d'en Johun cap a un costat i va fer un pas endavant, escurçant la distància entre ells a menys d'un metre mentre lliscava dins de l'arc de l'abast efectiu del sabre làser. La falç de la seva mà esquerra va tallar cap avall amb un cop alt vertical mentre la de la seva dreta donava un tall baix horitzontal. En Johun va ser capaç de retrocedir i evitar els cops inicials, però no va tenir tanta sort quan el seu oponent va invertir el seu atac, permetent que les fulles corbes tracessin de nou els seus camins originals en direcció oposada.

Una de les espases va tallar cap amunt, obrint una ferida a la galta d'en Johun i fallant per poc el seu ull. L'altra va deixar un llarg tall, superficial sobre el lateral esquerre de les costelles del Jedi, dolorós però no debilitant.

El seu enemic estava massa a prop perquè en Johun utilitzés el seu sabre làser per aguantar eficientment; tot el que podia fer era banyegar amb el seu cap, cosa que va fer que el seu front copegés amb força la cara del twi'lek. Hi va haver un cruixit humit mentre el cartílag del nas del seu enemic s'aixafava sota l'impacte. El twi'lek va trontollar cap enrere, llavors es va col·locar de nou en la seva postura de lluita ajupida. La sang queia lliurement de les seves fosses nasals, el flux carmesí fosc visible fins i tot contra la seva complexió vermella brillant.

En Johun va tractar de reunir la Força per llançar al seu oponent fora de la vora de la plataforma. Però reunir la Força requeria concentració, i per una fracció d'instant va portar la seva concentració fora de la batalla. El seu enemic va percebre el seu lapsus momentani i va saltar cap endavant, les falçs gravant arcs mortals semicirculars per l'aire.

En Johun es va llançar cap enrere en l'últim instant, el poder que havia acumulat desapareixent sense danys mentre anava en retirada per evitar l'assalt mortal. Caient per sota fins a terra, va tractar d'escombrar els peus per sota del twi'lek. El seu oponent va anticipar el moviment i va saltar àgilment sobre el seu peu estès, alçant el seu genoll per colpejar directament a la mandíbula d'en Johun.

Veient les estrelles, en Johun va rodar per allunyar-se, evitant per poc la decapitació, mentre les espases corbes escombraven de nou. Va recuperar el peu i va fer una escombrada salvatge cap al seu oponent. Esquivant el cop, el twi'lek es va acostar, i Johun va ser forçat a cedir terreny de nou per sobreviure a una altra sèrie d'atacs llampec.

El twi'lek va pressionar l'atac romanent prou a prop d'en Johun com per què les úniques opcions del Jedi fossin bloquejos i parades. Movent-se ràpidament de costat a costat, va tallar els camins de retirada d'en Johun, lentament fent-li retrocedir fins que estava en equilibri en la vora de la plataforma.

En Johun sabia que no podia derrotar-lo. El seu oponent era més ràpid, les seves habilitats augmentades per anys d'intens entrenament. Podia continuar lluitant, però el resultat era inevitable, moriria en aquesta plataforma. No podia escapar del seu destí, encara que podia sacrificar-se a si mateix per salvar el Canceller.

No existeix la mort; només hi ha la Força.

El twi'lek s'havia preparat per a un contraatac desesperat, esperant que en Johun tractés de lluitar per sortir de la vora de la plataforma. En el seu lloc el Jedi va deixar caure la seva arma i dues mans es van disparar cap endavant per agafar fermament la part davantera de la samarreta del seu oponent. L'empunyadura del sabre làser d'en Johun va trontollar en la superfície de duracer de la plataforma, la fulla extingida en el moment que va caure de la seva mà.

El moviment inesperat va agafar al twi'lek completament fora de guàrdia, i va vacil·lar durant mig segon abans que els seus ulls s'obrissin prou amb por i un començament de comprensió. Va tallar frenèticament cap als canells i avantbraços d'en Johun, fent ferides profundes en la carn. Però l'adherència del Jedi mai va flaquejar.

Amb els seus talons ja penjant sobre el precipici, en Johun simplement havia de deixar-se caure cap a enrere, arrossegant al seu enemic amb ell. El twi'lek va cridar mentre queien cap a les roques mortals que s'alçaven des de les ones a cinquanta metres avall; Johun no va sentir res excepte una serena pau interior.

Van semblar caure durant una eternitat, el món movent-se a càmera lenta mentre Johun es rendia a si mateix per complet al poder de la Força. Fluïa a través d'ell, més forta del que l'havia sentit abans. Un instant abans que colpegessin l'aigua va mirar als ulls terroritzats del seu enemic i va somriure. Mai s'havia sentit més en pau del que ho va fer en aquest moment.

Caure des de cinquanta metres cap a l'oceà no era com saltar a una piscina; la tensió superficial de l'aigua els va colpejar amb l'impacte d'un martell hidràulic. Durant la caiguda s'havien girat lleugerament, així que l'impacte va agafar a Johun pel costat dret. Va sentir les seves costelles trencar-se, i llavors un xoc fred mentre les aigües gelades els embolicaven.

Li va portar a Johun diversos segons adonar-se que no estava mort. Fins i tot sense donar-li a les roques, una caiguda des d'aquesta altura hauria d'haver estat letal. No obstant això d'alguna manera havia sobreviscut, tot i que ara estava enfonsant-se ràpidament en les profunditats furioses de l'oceà. La Força, va pensar sorprès. S'havia cedit al seu poder durant la caiguda; a canvi li havia salvat la vida.

Es va adonar que encara s'estava agafant amb fermesa a la part davantera de la samarreta del twi'lek. A través de les aigües tèrboles podia veure el cap del seu oponent inclinant-se cap a un costat en un angle poc natural, el seu coll trencat quan havien colpejat la superfície ferma de l'oceà.

Deixant anar la seva adherència va nedar cap a la superfície, tirant amb poderosos cops. Just mentre els seus pulmons amenaçaven amb col·lapsar-se, va emergir, panteixant i empassant enormes glops d'aire. Les bigues que recolzaven la plataforma s'alçaven fora de les aigües davant d'ell, només a un parell de metres de distància. Amb les seves cames va donar cops i va estendre els braços per agafar-se al duracer relliscós i humit amb les mans ja adormint-se en les fredes aigües, llavors va començar el lent ascens de tornada al cim.

La sang sortia lliurement dels talls dels seus avantbraços. Però encara que les ferides eren profundes, no havien colpejat cap nervi o tendó crítics, i va ser capaç d'utilitzar les seves mans per ajudar-se mentre s'enfilava per les bigues.

Hi havia assolit el punt mitjà quan es va aturar per descansar, estremint-se davant el vent. Una veu cridà el seu nom; mirant cap amunt, va veure la cara del Canceller Valorum mirant avall cap a ell. Sabent que necessitaria estalviar alè per a la resta de l'ascens, Johun només va respondre amb una feble salutació d'acceptació.

A mig metre del cim el braç d'en Valorum es va estendre cap avall sobre la vora per agafar el seu. El Jedi exhaust estava agraït per l'ajuda mentre el Canceller l'ajudava a enfilar-se amunt i de tornada cap a la seguretat de la plataforma. En Johun va tractar de posar-se dret, però les seves extremitats li van trair. Tot el que va poder intentar va ser rodar sobre la seva esquena i mirar amunt cap al cel, panteixant i sospirant mentre tractava de recuperar l'alè.

-Has salvat la meva vida-, va dir el Canceller, asseient-se al costat d'ell per esperar que el Jedi es recuperés de la seva gesta-. Mai podré pagar-te pel que has fet, però si hi ha alguna cosa que vulguis de mi simplement demana-m'ho.

-Hi ha una cosa. -Va panteixar en Johun des de la seva esquena, encara massa cansat per tan sols intentar asseure's-. Contracta un kríffid equip de seguretat.

Següent