Dinastia del mal (I)

Anterior

1

-... Adherint-se a les normes establertes a través dels procediments subratllats en els precedents, així com en tots els subseqüents, articles. La nostra sisena demanda estipula que un cos de...

En Medd Tandar es va fregar una mà de dits llargs contra la pronunciada cresta frontal del seu alt crani, cònic, esperant fer uns massatges al mal de cap que s'acostava i que s'havia estat formant durant els últims vint minuts.

Gelba, l'ésser amb el qual havia anat a negociar al planeta de Doan, es va aturar a la lectura de la seva petició per preguntar.

-Alguna cosa va malament, Mestre Jedi?

-No sóc un Mestre, -li va recordar el cerean a l'autodenominada líder dels rebels-. Només sóc un Cavaller Jedi. -Amb un sospir va deixar caure la seva mà. Després d'un moment de pausa es va forçar a afegir-. Estic bé. Si us plau continuï.

Amb un curt assentiment, la Gelba va continuar amb la seva aparentment interminable llista d'ultimàtums.

-La nostra sisena demanda estipula que a un cos de representants electes de la casta minera se li doni absoluta jurisdicció sobre els següents assumptes: Un, la determinació de salaris d'acord amb els Estàndards galàctics. Dos, l'establiment d'un Estàndard d'hores setmanals a les que se li pot ordenar treballar a qualsevol empleat. Tres, una llista aprovada de vestimenta de seguretat per a ser proveïda per...

La baixa dona humana, musculada, va continuar monòtonament, la seva veu fent ressò de forma estranya a les parets irregulars de la cova subterrània. Els altres miners assistint -tres homes humans i dues dones properes a la Gelba- semblaven aparentment traslladats per les seves paraules. En Medd no podia evitar pensar que, si les seves eines fallaven alguna vegada, els miners podrien simplement utilitzar la veu del seu líder per tallar la pedra.

Oficialment, en Medd hi era per tractar d'acabar amb la violència entre els rebels i la família reial. Com tots els cereans, posseïa una estructura cerebral binària, permetent processar simultàniament ambdós bàndols d'un conflicte. En teoria, això el convertia en un candidat ideal per mitjançar i resoldre complexes situacions polítiques com la que s'havia desenvolupat en aquest món miner. A la pràctica, però, estava descobrint que jugar la part d'un diplomàtic era molt més desafiant del que havia imaginat al principi.

Localitzat en la Vora Exterior, Doan era una bola de roca lletja, marró. Més del 80 per cent de la massa planetària havia estat convertida en una massiva operació d'explotació minera. Fins i tot des de l'espai, la desfiguració del món era immediatament aparent. Solcs de cinc quilòmetres d'ample i centenars de quilòmetres de llarg travessaven el paisatge desgastat com cicatrius indelebles. Grans pedreres tallades a la roca mare descendien centenars de metres en profunditat, marques irreparables a la cara del planeta.

Des de dins de l'atmosfera plena de fum, la incessant activitat de les gegants màquines era visible. L'equip d'excavació es movia de darrere cap endavant com insectes descomunals, cavant i remenant la terra. Altes grues excavadores s'alçaven sobre cames mecàniques, fent túnels en les profunditats prèviament insondables. Gegants vaixells de càrrega flotants exercien ombres que puntejaven el sol pàl·lid mentre esperaven pacientment que els seus contenidors de càrrega cavernosos s'omplissin de terra, pols, i pedra polvoritzada.

Disperses pel planeta, hi havia un grapat de columnes de cinc quilòmetres d'alt de pedra marró fosc i irregulars, de diversos centenars de metres de diàmetre. Sobresortien del paisatge devastat com dits arribant al cel. Les plataformes planes sobre aquests pilars naturals estaven cobertes de grups de mansions, castells, i palaus que supervisaven la runa ambiental de sota.

Els rars dipòsits minerals i la desenfrenada mineria a Doan havien convertit el planeta en un món molt ric. Aquesta riquesa, però, es concentrava gairebé exclusivament a les mans de la noblesa, que residia en els estats exclusius que s'alçaven sobre la resta del planeta. La majoria de la població estava formada per les castes inferiors de la societat de Doan, éssers condemnats a passar les seves vides en la tasca física constant o empleats en posicions de servei domèstic sense oportunitat de millora.

Aquests eren els éssers que la Gelba representava. Al contrari que l'elit, van fer les seves llars avall a la superfície del planeta en cabanes diminutes artesanals envoltades pels pous oberts i els solcs, o en petites cavernes excavades al terra rocós. En Medd havia provat una mica de la seva vida en l'instant en què va caminar des dels confins climatitzats de la seva llançadora. Un mur de calor opressiu, que es va llançar cap a dalt des del terra erm i calcinat pel sol, li va embolicar. Ràpidament va embolicar un retall de roba al voltant del seu cap, cobrint el seu nas i boca per protegir-se contra els núvols de pols arremolinant-se que amenaçaven amb treure-li l'aire dels seus pulmons.

L'home que la Gelba havia enviat a rebre'l també tenia la seva cara coberta, fent que la comunicació fos molt més difícil enmig de la tremolor de les màquines mineres. Afortunadament, no hi havia necessitat de parlar mentre el seu guia el portava a través de les instal·lacions: el Jedi simplement havia mirat bocabadat el pur paisatge de dany ambiental.

Van continuar en silenci fins arribar a un petit túnel bastament tallat. En Medd va haver d'ajupir-se per evitar fregar el seu cap contra el sostre que sobresortia. El túnel anava per diversos centenars de metres, saltant suaument cap avall fins que emergia en una bona càmera natural il·luminada per llums de brillantor.

Marques d'eines marcaven les parets i el terra. La caverna havia estat despullada de tot mineral valuós que s'hagués dipositat feia temps; tot el que quedaven eren dotzenes de formacions de roca irregulars alçant-se des del terra irregular, algunes de menys d'un metre d'alt, altres que s'alçaven fins al sostre a deu metres per sobre. Podrien haver estat belles si no haguessin estat totes del mateix to de marró apagat que dominava la superfície de Doan.

Les casernes rebels improvisades estaven sense moblar, però l'alt sostre permetia al cerean finalment posar-se recte. Més important, la càmera subterrània oferia una mica de refugi contra la calor, la pols, i el soroll de la superfície, permetent-los a tots treure's les robes amortidores que cobrien les seves cares. Donada l'estridència de la veu de la Gelba, en Medd estava debatent si era del tot una cosa bona.

-La nostra següent exigència és l'abolició immediata de la família reial, i la rendició de tots els seus estats als representants electes especificats en el punt tres de la secció cinc, subsecció C. A més, multes i sancions han de ser cobrades contra...

-Si us plau pari, -va dir en Medd, alçant una mà. Piadosament, la Gelba honrar la seva sol·licitud-. Com li he explicat abans, el Consell Jedi no pot fer res per garantir les seves exigències. No sóc aquí per eliminar la família reial. Només sóc aquí per oferir els meus serveis com a mediador en les negociacions entre el seu grup i el de la noblesa de Doan.

-Ells es neguen a negociar amb nosaltres! -va cridar un dels miners.

-Pot culpar-los? -Contraatacà en Medd-. Van matar al príncep de la corona.

-Això va ser un error, -va dir la Gelba-. No preteníem destruir el seu speeder aeri. Només volíem forçar-ho a un aterratge d'emergència. Estàvem tractant de capturar-lo amb vida.

-Les seves intencions són irrellevants ara-, li va dir en Medd, mantenint la seva veu calmada i regular-. Al matar l'hereu al tron, van portar la ira de la família reial sobre vosaltres.

-Estàs defensant les seves accions? -va exigir la Gelba-. Cacen a la meva gent com animals! Ens empresonen sense un judici! Ens torturen buscant informació, i ens executen si ens resistim! Ara fins i tot els Jedi tanquen els ulls davant el nostre patiment. No sou millors que el Senat Galàctic!

En Medd entenia la frustració dels miners. Doan havia estat membre de la República durant segles, però no hi havia hagut esforços seriosos per part del Senat de la República o de cap cos governant per dirigir les injustícies de la seva estructura social. Comprometent milions de mons membres, cadascun amb les seves úniques tradicions i sistemes de govern, la República havia adoptat una política de no interferència excepte en els casos més extrems.

Oficialment, els idealistes condemnaven la manca d'un govern democràtic a Doan. Però històricament la població sempre havia estat subministrada de les necessitats bàsiques de vida: menjar, refugi, llibertat de l'esclavitud, i fins i tot recursos legals en casos en què un noble abusava dels privilegis del comandament. Mentre que els rics de Doan indubtablement explotaven els pobres, hi havia molts altres mons on la situació era molt, molt pitjor.

No obstant això, la reluctància del Senat d'involucrar-se no havia detingut els esforços d'aquells que buscaven canviar l'estatus quo. Durant l'última dècada, un moviment exigint igualtat política i social havia saltat entre les castes inferiors. Naturalment, hi havia resistència per part de la noblesa, i recentment la tensió havia portat a la violència, culminant en l'assassinat del príncep de la corona de Doan feia prop de tres mesos Estàndard.

En resposta, el rei havia declarat un estat de llei marcial. Des de llavors, hi havia hagut un flux constant d'informes pertorbadors que recolzaven les acusacions de la Gelba. Tot i així, la simpatia galàctica pels rebels era lenta a formar-se. Molts al Senat els veien com a terroristes, i per molt que en Medd simpatitzés amb els seus compromisos, era incapaç d'actuar sense l'autoritat del Senat.

Els Jedi estaven legalment lligats a la llei galàctica de romandre neutrals en totes les guerres civils i lluites de poder intern, tret que la violència amenacés amb escampar-se a altres mons de la República. Tots els experts estaven d'acord que hi havia poca probabilitat de què això passés.

-El que se li està fent a la seva gent està malament, -va estar d'acord en Medd, escollint les seves paraules amb compte-. Faré el que pugui per convèncer el rei d'aturar aquesta persecució de la seva gent. Però no puc prometre res.

-Llavors per què ets aquí? -va exigir la Gelba.

En Medd va vacil·lar. Al final, va decidir que anar amb la veritat per davant era l'únic recurs.

-Fa un parell de setmanes un dels seus equips va excavar una petita tomba.

-Doan està coberta de tombes velles, -va respondre la Gelba-. Fa segles solíem enterrar els nostres morts abans que la noblesa decidís de foradar tot el planeta.

-Hi ha una petita partida d'artefactes dins de la tomba, -va continuar en Medd-. Un amulet. Un anell. Alguns pergamins antics.

-Qualsevol cosa que excavem és nostre! -va cridar enfadat un dels miners.

-És una de les nostres lleis més antigues, -va confirmar la Gelba-. Fins i tot la família reial sap que és millor no intentar violar-la.

-El meu Mestre creu que aquests artefactes podrien estar tocats pel Costat Fosc, -va dir en Medd-. Haig de portar-los de tornada al nostre Temple a Coruscant per salvaguardar-los.

La Gelba va mirar-lo estrenyent els ulls, però no va parlar.

-Els hi pagarem, per descomptat, -va afegir en Medd.

-Vosaltres els Jedi us representeu com a guardians, -va dir la Gelba-. Campions dels febles i els oprimits. Però us importa més un grapat de quincalla d'or que les vides dels homes i dones que estan patint.

-Tractaré d'ajudar-vos, -va prometre en Medd-. Parlaré amb el rei en el vostre favor. Però primer he d'aconseguir aquests...

Ell es va aturar abruptament, el ressò de les seves paraules encara penjant a la caverna. Alguna cosa anava malament. Hi va haver un mal sobtat en la boca del seu estómac, una sensació de perill imminent.

-Què? -va exigir la Gelba-. Què és?

Una pertorbació en la Força, va pensar en Medd, les seves mans caient sobre el sabre làser en el seu cinturó.

-Algú ve.

-Impossible. Els sentinelles al túnel de fora haurien... ungh! -Les Paraules de la Gelba van ser tallades per l'inequívoc so de la rèplica d'un blàster. Ella va trontollar cap enrere i va caure a terra, un forat fumejant en el seu pit. Amb crits d'alarma, els altres miners es van dispersar, corrent buscant cobertura darrere de les formacions de roca que omplien la caverna. Dos d'ells no ho van aconseguir, van caure davant els trets mortalment precisos que els van donar just entre les espatlles.

En Medd va mantenir el terreny, encenent el seu sabre làser i mirant cap a les ombres que perfilaven les parets de la cova. Incapaç de perforar la foscor amb els seus ulls, es va obrir a la Força, i va trontollar cap enrere com si hagués estat colpejat a l'estómac.

Normalment la Força li banyava com un bany càlid de llum blanca, enfortint-lo, centrant-lo. Aquest cop, però, li va colpejar com un puny gelat a les entranyes.

Un altre raig de blàster xiulà al costat del seu sentit. Caient de genolls, en Medd reptà per cobrir-se darrere de la formació de roques més propera, desconcertat i confús. Com a Jedi, havia entrenat tota la vida per transformar-se en un servent de la Força. Havia après a deixar que el Costat Lluminós fluís a través d'ell, enfortint-lo, millorant els seus sentits físics, guiant els seus pensaments i accions. Ara la mateixa font del seu poder aparentment l'havia traït.

Podia escoltar els raigs de blàster rebotant a través de la càmera mentre els miners tornaven el foc contra el seu oponent invisible, però ell va apagar els sons de la batalla. No entenia que li havia passat; només sabia que havia de trobar una forma de combatre-ho.

Panteixant, el Jedi silenciosament va recitar les primeres línies del Codi Jedi, lluitant per recuperar les bones formes. No hi ha emoció, només existeix pau. El mantra del seu Orde li permetia portar la seva respiració sota control. Un parell de segons després es va sentir prou recompost com per tractar de tocar la Força acuradament un cop més.

En comptes de pau i serenitat, només va sentir ràbia i odi. Instintivament, la seva ment es va retreure, i en Medd es va adonar del que havia passat. D'alguna manera, el poder que estava atraient havia estat contaminat pel Costat Fosc, corromput i enverinat.

Encara no podia explicar-ho, però ara almenys sabia com tractar de resistir els efectes. Bloquejant la seva por, el Jedi va permetre a la Força fluir a través d'ell una vegada més en el més lleu degoteig, protegit. Mentre ho feia, concentrava la seva ment a purificar-se de les impureses que havien aclaparat els seus sentits. Lentament, va percebre el poder del Costat Lluminós banyant-lo, encara que era molt menor del que estava acostumat.

Caminant fora des de darrere de les roques, va cridar en una forta veu.

-Mostra't!

Un raig de blàster va emergir des de la foscor cap a ell. En l'últim segon el va reflectir amb el seu sabre làser, enviant-lo lluny sense fer-li mal cap a la cantonada, una tècnica que havia dominat feia anys quan encara era un Padawan.

Massa a prop, va pensar per a si mateix. Ets lent, dubtes. Confia en la Força.

El poder de la Força li va embolicar, però alguna cosa en ella se sentia malament. La seva força va parpellejar i va decaure, com una transmissió plena d'estàtica. Una cosa -o algú- estava distorsionant la seva habilitat per concentrar-se. Un vel fosc havia caigut sobre la seva consciència, interferint amb la seva habilitat d'atreure la Força. Per a un Jedi no hi havia res més aterridor, però en Medd no tenia intenció de retirar-se.

-Deixa en pau als miners, -va cridar ell, la seva veu sense trair res de la inseguretat que sentia-. Mostra't i enfronta't a mi!

Des de l'altra cantonada de l'habitació, una jove dona iktotchi va caminar cap endavant, sostenint una pistola blàster a cada mà. Estava vestida amb una capa simple negra, però s'havia tirat enrere la caputxa per revelar les banyes corbades cap avall que sobresortien des dels laterals del seu cap i s'estrenyien fins a un punt esmolat just sobre les seves espatlles. La seva pell vermellosa estava accentuada per uns tatuatges negres en la barbeta, quatre línies agudes i fines estenent-se com ullals des del seu llavi inferior.

-Els miners estan morts, -va dir ella. Hi havia alguna cosa cruel en la seva veu, com si estigués contaminant-la amb el saber.

Àgilment utilitzant la Força per estendre la seva consciència, en Medd es va adonar que era cert. Com si mirés a través d'una boirina obscura, només podia aconseguir veure els cossos dels miners dispersos per la càmera, cadascun amb un tret letal al cap o el pit. En els pocs segons que li havia portat recompondre's, ella els havia massacrat a tots.

-Ets una assassina, -suposà ell-. Enviada per la família reial per matar els líders rebels.

Ella va inclinar el seu cap en acceptació, i va obrir la boca com si anés a parlar. Llavors, sense advertència, va disparar una altra ronda de raigs de blàster cap a ell.

L'ardit gairebé funciona. Amb la Força fluint a través d'ell hauria d'haver percebut el seu engany molt abans que actués, però com fos el poder que estava enfosquint la seva habilitat de tocar el Costat Lluminós li havia deixat vulnerable.

En lloc de tractar de reflectir els rajos una segona vegada, en Medd es va llançar a un costat, aterrant amb força a terra.

Ets tan maldestre com un nen, es va reprendre a si mateix mentre lluitava per tornar-se a posar dempeus.

Sense voler exposar-se a si mateix a un altre escombrat, va alçar la seva mà lliure, amb el palmell cap a fora. Utilitzant la Força, va tirar de les armes de l'agafada de la seva enemiga. L'esforç va enviar un raig punyent de dolor a través de tota la longitud del seu cap, fent que es doblegués i donés mig pas enrere. Però els blàsters van navegar per l'aire i aterrar sense fer mal a terra al seu costat.

Per a la seva sorpresa, l'assassina semblava no estar preocupada. Podia percebre la seva por i inseguretat? Els iktotchi eren famosos per tenir limitades habilitats precognitives; es deia que podien utilitzar la Força per veure trossos del futur. Alguns fins i tot clamaven que eren telèpates. Era possible que d'alguna manera estigués utilitzant les seves habilitats per pertorbar la seva connexió amb la Força?

-Si et rendeixes, et prometo un judici just-, li va dir en Medd, tractant de projectar una imatge d'absoluta confiança i seguretat en si mateix.

Ella li va somriure, revelant unes dents esmolades en punta.

-No hi haurà judici.

La iktotchi es va llançar amb una tombarella cap enrere, la seva túnica onejant mentre saltava fora de la vista darrere de la cobertura d'un gruix sortint de pedra. En el mateix instant, un dels blàsters als peus d'en Medd bipejà agudament.

El Jedi havia pensat que havia desarmat a la seva enemiga, però en el seu lloc havia caigut en el seu parany ben preparat. Va tenir només el temps suficient com per adonar-se que la cèl·lula d'energia havia estat col·locada en sobrecàrrega abans que detonés. Amb el seu últim pensament va tractar de cridar la Força per escudar-lo de l'explosió, però era incapaç de perforar la boira afeblidora que ennuvolava la seva ment. No va sentir res excepte por, ràbia, i odi.

Mentre l'explosió acabava amb la seva vida, en Medd finalment va comprendre el veritable horror del Costat Fosc.

 Següent