Bane i la perdició dels Sith

Bane i la perdició dels Sith
 

Kevin J. Anderson

Com una daga llançada a la recerca del seu blanc, el Valcyn apunyalava l’hiperespai; un únic supervivent allunyant-se del camp de batalla, del lloc de la massacre.

Tots els Lords Sith estaven morts després de la seva última parada a Ruusan... tots excepte un.

La insidiosa “bomba mental”, feta esclatar en un gloriós gest suïcida pel Lord Sith Kaan havia també arrasat amb tots els Cavallers Jedi sota les ordres d'en Lord Hoth. Tots i cada un dels usuaris de la Força a Ruusan havien estat aniquilats, tant els guerrers de la llum com els de la foscor. Però hi havia altres Jedi disseminats per la República, mentre que la Germandat de la Foscor quedava ara extinta.

A excepció d'en Darth Bane.

"Ets un covard", va dir una buida veu espectral costat d’ell, ferma i càlida a les rodalies de la llustrosa cabina de la nau. "M’has fallat. A mi, a Lord Kaan i a tots els teus germans Sith".

Amb els seus artells blancs empunyant els controls del Valcyn, Darth Bane va deixar anar els seus llavis, mostrant les seves dents premudes. Els seus ulls eren amplis i es mantenien alerta a mesura que navegava a través de les espirals de l'hiperespai, fugint cap al que esperava que fos un refugi... i un nou començament.

Al seu costat, sense ocupar espai a l’interior de la nau amb forma de ganivet, romania l’espectre del Lord Sith Qordis, un home embolicat en ombres. Crepitava amb negra energia del Costat Fosc, el malvat residu d’un home mort.

En Qordis tornà la seva macabra i llarga cara cap a Bane. Els seus ulls eren brases de foc adornant tenebrosos buits. L’espectre va apuntar un acusador dit en forma d’urpa cap a Darth Bane. Els reflexos dels seus recordats anells incrustats d’obsidiana brillaven a la llum de la cabina.

"No, Mestre Qordis", va dir en Bane, un gran home encorbat a la cabina. "No sóc un covard. Només he fet el que calia. Algú havia d’escapar perquè les flames de la saviesa fosca no s’extingissin completament". El seu cap era llis i afaitat, el seu cuir cabellut estava cobert de taques descolorides. La mandíbula d'en Bane era ferma i quadrada, els seus ulls, tan grans com fanals. El seu cos era prou musculós com per intimidar qualsevol enemic, però l’esperit acusador del seu Mestre Sith feia que fins i tot la resolució del fornit Lord Sith es convertís en aigua freda.

"Ens vas abandonar, Darth Bane".

"No, només pretenia protegir el llegat dels Sith! He de continuar la tasca de la Foscor, o en cas contrari tota la nostra existència, la Germandat completa, caurà en l’oblit".

Tractant de concentrar-se en la seva nau tot i l'amenaçadora presència que es trobava darrere seu, en Bane va estudiar les coordenades. Va manipular els controls del Valcyn i la nau va emergir de l’hiperespai, com si un buit surreal s’hagués trencat al seu voltant. L’esvelta nau va caure en la foscor esquitxada d’estrelles, descrivint cercles descendents pel seu propi impuls, augmentat per poderosos propulsors.

Darth Bane va avançar cap a la potent i brillant llum del sol d'Onderon. En aquest sistema solar, només un planeta era habitable, el mateix Onderon, que s'envoltava d’un conjunt de quatre erràtiques llunes, incloent la lluna salvatge de Dxun.

Potser allà aconseguís redimir-se i mitigar aquell desastre.

En Bane va estrènyer els seus freds llavis, murmurant en veu baixa i lluitant contra la seva culpabilitat. Ell havia parlat a Lord Kaan de la niciesa del seu pla de la “bomba mental”, havia discrepat d’aquesta tàctica de tan completa i destructiva rendició. En els camps de batalla de Ruusan, maleïts i coberts de cadàvers, havia argumentat contra el suïcidi en massa de la Germandat Sith, fins i tot encara que signifiqués un fort cop als Cavallers Jedi. Un mal negoci, havia insistit, aixecant un enguantat puny a l’interior dels pavellons de guerra on els colèrics i ferits senyors foscos només pensaven en la venjança contra els seus camarades.

Però, com havien fet durant tant de temps, els deixebles Sith estaven més interessats en les seves disputes personals, tractant de pujar sobre les espatlles dels altres per elevar l’estatus personal. No veien el que estaven fent amb els seus gloriosos somnis foscos?

En Darth Bane ho havia vist passar. Fins i tot quan la Germanor de la Foscor s’enfrontava a l’absoluta derrota a Ruusan, encara estaven més interessats en la glòria personal que en unir-se contra l’enemic comú.

Havien estat derrotats per la seva niciesa. En Bane s’alegrava d’estar allunyat de necis amb massa poder...

"Excuses i autojustificació", va dir la fantasmal figura del mort Lord Qordis, aniquilat a Ruusan com tots els altres. "Sempre vas ser una decepció com a estudiant, Bane. Els meus altres aprenents seguien les ordres, però tu les qüestionaves massa. Et negaves a fer el que calia, i mai et vas preocupar per completar el teu entrenament". En Qodris semblava engrandir-se, fins que la cabina del Valcyn no podia contenir el colèric esperit. "Ara, com completaràs la teva missió?"

"Jo sempre faig el necessari, per a la meva supervivència i per a benefici dels Sith", va murmurar en Bane. "Però cap de vosaltres vau voler escoltar-me". El Valcyn solcava l’espai interplanetari, dirigint-se cap a Dxun, on Bane esperava trobar un nou futur per als Sith. "Ara esteu tots morts, i per fi puc reconstruir als Sith de la manera adequada".

La leprosa i verda lluna queia directament en el seu cercle de navegació. Encara que pressionada i picada per les tensions mareals, Dxun estava poblada de vegetació; estava coberta d’una cancerosa coberta de formes de vida salvatge, intricades jungles infestades per unes criatures depredadores més terrorífiques del que qualsevol Cavaller Jedi pogués imaginar. En Bane havia sentit parlar sobre la llarga història del Costat Fosc a la lluna, i esperava trobar un lloc de refugi allà, a Dxun.

En mirar al costat d’ell, va veure que l’espectre d'en Lord Qordis s’havia esvaït. Va sospirar alleujat en començar a baixar cap al pou gravitatori de la lluna salvatge, preguntant-se on trobaria un lloc d’aterratge segur en el malson de fullatge d'allà baix.

El seu alleujament havia vingut massa aviat. "No quedaràs impune!" Les paraules d'en Qordis van esclatar a la ment d'en Bane. Del tauler de control del Valcyn van començar a sorgir espurnes com guèisers de foc. Els motors panteixaven com si haguessin estat estrangulats, i llavors es van esgotar amb un soroll agonitzant. La danyada nau es va sacsejar i va estremir mentre queia a través de l’aire com una pedra en forma de falca. Tots els sistemes de la nau estaven completament morts.

En Bane va lluitar per tornar a encendre els seus propulsors, tractant d’esprémer només una mica més d’energia dels repulsors. El casc es va escalfar fins a un color vermell cirera i alhora el Valcyn esquinçava l’atmosfera de Dxun. Els llampecs crepitaven al seu voltant. Explosions tempestuoses sacsejaven la seva nau d’un costat a un altre.

"Maleït siguis, Lord Qordis", va dir amb la gola seca.

Mentre les copes dels arbres s’acostaven amb rapidesa, va contenir el seu pànic, es va desfer de la seva indefensió i va recórrer desesperadament dels seus poders Sith. L’energia del Costat Fosc va aconseguir retenir la caiguda de la nau prou com perquè s’estavellés amb les copes dels arbres amb una força lleugerament inferior a la letal.

Moltes branques es van fer estelles. Les fulles cremaven en flames per la fricció del seu pas. El casc del Valcyn es va destrossar, fet miques per les punxants branques. Darth Bane es va escudar amb tot el poder Sith que posseïa per esmorteir l’impacte.

El Valcyn va travessar el dosser del bosc i va xocar contra el suau i fangós terra. La nau va obrir un llarg solc i va arrencar d’arrel arbres i plantes, incendiant-los darrere d’ella.

Quan, finalment, la nau es va immobilitzar, Darth Bane es va trobar intacte, tot i que la nau necessitaria mesos per a la seva reparació, si és que aquesta era possible. Feble, i tot i així revitalitzat pel mateix fet de la seva supervivència, en Bane va aconseguir sortir de la danyada nau. El fumejant casc li cremava els dits en tractar d'alliberar-se. Llavors, es va deixar caure a l’accidentada i irregular superfície.

L’únic supervivent dels Sith portava una bossa amb provisions i el seu sabre de llum d’empunyadura corbada, res més. Es va incorporar amb les mans a la cintura, inspeccionant les furioses jungles de Dxun, i va meditar el seu següent pas. Romandria allà per un temps.

Els llampecs seguien rugint sobre el seu cap com un demolidor vidre elèctric. Es va allunyar del lloc de l’accident entre la tallant pluja, en la foscor de la nit. No sabia cap a on anar... només s’allunyava de l’arruïnat Valcyn. La lluna salvatge semblava romandre ajupida i preparada per saltar.

Encenent el seu sabre de llum, va caminar entre la jungla, emprant la palpitant fulla com matxet contra les ganxudes enfiladisses que es retorçaven cap a ell. Anava tallant la mala herba, però el fullatge es feia cada vegada més dens, més resistent. Les seves fosses nasals flamejaven d’ira mentre donava gambades cap endavant, obrint-se pas a cops de matxet.

"No et pots amagar, Bane".

Es va girar per veure l’avatar d'en Lord Qordis elevat sobre ell, eteri i venjatiu. En Bane va carregar contra el seu difunt mestre. "Un Sith no s’amaga". De nou, va colpejar furiosament amb el sabre de llum, desfent d’un gran arbre en una pluja d’espurnes. "No sento por".

Darrere d’ell, en la pasterada de mala herba, una forta explosió va esquinçar la jungla. Es va elevar una columna de foc, desintegrant encara més l’espès fullatge. Una ona expansiva procedent de les cèl·lules de combustible i l'esquerdat nucli del motor que havien explotat van arrasar la jungla en cent metres a la rodona. Metralla fumejant i trossos de la xapa metàl·lica del casc van caure al voltant d’en Bane com una pluja de meteors.

Ara, res quedava de la seva avariada nau, excepte un ardent cràter espetarregant a la freda pluja.

Enfurismat, Darth Bane es va tornar cap el cregut espectre del costat fosc. "Veig que no pretens posar-m’ho fàcil".

"Pretenc fer-t'ho mortífer". El malvat esperit va deixar anar una severa riallada i es va difuminar entre les ombres de la jungla.

En Bane va reafirmar la seva determinació i va rebutjar decididament mirar enrere alhora que s’endinsava encara més en la immensitat de Dxun. Avançava lluitant a través de la jungla, que es negava a concedir-li tres passos sense tornar-li la baralla. El sòl sota els seus peus tremolava causa de la inestabilitat mareal de la lluna. Sinistres sorolls de caça omplien la jungla, i en Bane romania alerta. Coneixia la sagnant i fosca història del lloc i era conscient del perill que l’amenaçava.

Eons abans, la lluna salvatge de Dxun havia anat desplaçant la seva erràtica òrbita fins acostar-se perillosament al seu planeta pare. En les seves primeres trobades, les atmosferes de Dxun i Onderon es van tocar i van unir, permetent a les horripilants criatures voladores de Dxun viatjar a través d’aquest pont i caure sobre la confiada i primitiva població d'Onderon. Les bèsties van depredar sobre els indefensos humans, massacrant-los fins que els supervivents van aprendre a protegir-se. Els humans van inventar armes, van fortificar els seus llogarets i van entrenar als seus combatents per matar les malignes bèsties.

En continuar la seva òrbita la lluna, les atmosferes es van separar de nou. Però un cop l’any es tocaven de nou, i llavors més monstres podien viatjar cap a les riques terres d'Onderon.

Segles després, havent-se desenvolupat la civilització d'Onderon en resposta en aquesta horrible tensió, les òrbites finalment van tornar a variar, alliberant Onderon del mortífer petó de Dxun. Però les ciutats van romandre fortificades, la cultura va seguir sent bèl·lica, i alguns dels seus líders s’havien exercitat al Costat Fosc.

L'un cop Gran Freedon Nadd havia governat aquí durant un temps, i dos ancians nobles, el Rei Ommin i la Reina Amanoa, també havien utilitzat secrets Sith per assentar el seu poder. Ommin i Amanoa es trobaven enterrats al costat d'en Freedon Nadd a la lluna salvatge. Anys després, Exar Kun, el Senyor Fosc del Sith que havia ressuscitat la Germandat Sith, va venir també a Dxun, irrompent en la vella tomba d'en Nadd a la recerca de secrets del Costat Fosc.

En Darth Bane sabia que havia d’haver-hi més coses a obtenir d’aquest corrupte i sinistre lloc...

Lleugera com una ploma, però movent-se amb energia i elegància assassina, una llustrosa criatura felina va caure de les retorçades branques superiors. La criatura era una màquina de músculs, urpes i pell.

Encara que es va sorprendre que el predador hagués pogut esmunyir-s'hi amb tanta facilitat, els sentits del Costat Fosc d'en Darth Bane es van estremir en l’últim moment. Va saltar cap a un costat, evitant un cop letal, però l’impacte de la criatura, semblant a una pantera, el va llançar a terra. Xocant amb rígides branques, en Bane es va allunyar, elevant el seu sabre de llum.

El felí predador tenia un pelatge de color gris acer intercalat amb minúscules escates del color del bronze, que li conferien una brillantor reptiliana. Les seves urpes van escombrar l’aire com un puny cobert d’espases, però en Bane va retrocedir a temps, evitant l’impacte. L’animal va saltar de nou, i aquesta vegada les seves dues cues van trencar el tronc d’un arbre amb un grinyolant impacte.

Bane el va evadir de nou i va veure que cadascuna de les cues de la pantera acabava en un llarg i ganxut agulló inflat en un extrem bulbós. En els punts on els agullons havien foradat el tronc de l’arbre, un corrosiu verí anava obrint un ennegrit i ardent orifici a través de l’escorça i el tronc.

Aclucant els ulls, en Bane va sentir l’energia del Costat Fosc al seu voltant. Va agafar fermament l’empunyadura del seu sabre de llum. La criatura-pantera mostrava els seus llargs ullals i udolava, però no retrocedia quan Bane sacsejava la seva espasa d’energia d’un costat a un altre.

La pluja seguia caient, fent saltar fumejants espurnes del resplendent sabre de llum. La "pantera" es va amagar sobre les seves potes, alhora que contreia els seus fibrosos músculs. En Bane podia sentir els pensaments de la bèstia, sabia quan anava a saltar; i quan el monstre es va abalançar sobre ell com un torpede de pell, escates, urpes i ullals, en Bane va atacar amb el seu sabre de llum, elevant la fulla en un poderós arc. Va esbudellar al monstre, obrint-la entre els seus bessones cues verinoses i descrivint una corba perquè la fumejant fulla pogués sortir del poderós llom de la pantera.

La criatura va caure a terra, retorçant-se i regirant-se com dues peces de carn fregint-se. En Bane va respirar profundament en veure's esvair la llum dels ulls d’aquell dimoni, alhora que les seves urpes es flexionaven i contreien compulsivament.

Igual que en l’accident del Valcyn, de nou sortia sense una esgarrinxada. Va omplir els seus pulmons amb l’agre aire de la jungla, detectant l’elèctric ozó de la fulla del seu sabre de llum, la socarrimada pell i la bombollejant carn del massacrat monstre.

En Bane, cridant un bestial lament en les ombres de la jungla. "Vas ser tu qui m'ha portat això!" Esperava que el seu mestre Qordis reaparegués, rient-se d’ell. Però en lloc del seu venjatiu espectre fosc, va veure l’ombrívol esperit del Lord Sith Kaan, el líder caigut de la Germandat de la Foscor que havia aniquilat als Sith i als Jedi a Ruusan.

La veu del Lord Sith era ressonant i poderosa, com sempre, però calmada. Va girar el seu ombrívol cap cap a la criatura morta que jeia en la mala herba. "És un depredador. Només pot pensar en la fam i en la sang. No li importa si ets bo o dolent, Darth Bane. Simplement volia alimentar-se". L’espectre va començar a allunyar-se. "Vine".

Sense fregar ni una fulla ni una branca, el sinistre esperit es va endinsar a la jungla, fent-li gestos. Però abans que en Bane pogués seguir-lo, Lord Kaan s’havia esvaït en la foscor.

Decidit, en Darth Bane va accelerar el seu pas entre la immensitat de la jungla, intentant seguir el camí traçat per Lord Kaan, però sense saber on pretenia anar, a on podria guiar-lo el Costat Fosc. Resinoses enfiladisses li tancaven el pas, però ell anava obrint-se camí. Les espines se li clavaven a la cara, però ell no permetia que les ratllades o la sang l'incomodessin. El seu sabre de llum generava una olor a saba cremada i a tronc fumejant.

Va invocar les seves habilitats Sith, deixant a la seva ment expandir-se per abastar la corrupta maldat, el sinistre poder potencial disponible per a ell. Encara que havia estat sota la tutela d'en Lord Qordis, mai va finalitzar el seu entrenament. Hi havia escoltat altres instructors i estudiat algunes de les antigues escriptures, però encara tenia molt per aprendre del Costat Fosc.

Ara, en Bane no tenia altra opció que ensenyar-se a si mateix, i tenia l’incentiu d’aconseguir totes les habilitats Sith. Esperava que l’espectre d'en Kaan li assistís, però fins i tot sense aquesta sinistra ajuda, en Bane faria tot el possible per ressuscitar la Germandat Sith.

Desorientat entre la densa mala herba, va caminar durant hores en la direcció indicada pel lluent esperit d'en Lord Kaan. Va seguir els seus instints com una brúixola dirigint-lo cap a una concentració d’energies del Costat Fosc, una poderosa font que s’havia ocultat a Dxun durant molt de temps.

En no tornar a veure cap esperit, es va preguntar si els malignes espectres l’havien abandonat. No ho creia així. Només estaven esperant i observant, permetent-li fer el següent moviment...

Va fer un tall a un negre arbre mort, abatent les seves branques nues com dits encorbats, coberta la seva escorça amb escabroses incrustacions fúngiques. Quan l’arbre trencat es va enfonsar, en Bane va fer un pas endavant sota la pluja torrencial, cap a una petita obertura en la qual fins i tot l’herba s’havia fet marró i marcida. Allà s’aixecava una estructura geomètrica, una piràmide d’irregulars superfícies i angles incorrectes, construïda amb un metall mat, com un gegantí fragment d’armadura.

En Bane es va aturar, obrint la boca. Va absorbir en una profunda inspiració l’humit i fètid aire. Havia sentit a parlar d’aquest lloc, sabia que era un focus de poder del Costat Fosc: la tomba d'en Freedon Nadd, una oculta estructura construïda per mantenir les malignes energies que havien infectat els cossos de llegendaris usuaris de la Força Fosca. La piràmide era un reliquiari de perduts artefactes i informació que evocaria els prodigis perduts dels Sith. Era una oportunitat perquè la Germanor de la Foscor comencés de nou, sota els seus propis criteris. Ara les coses canviarien sota la seva ferma visió.

Sentint el sotrac de l’energia a cada pas, en Bane va lliscar cap a la clariana. El seu sabre de llum brunzia i crepitava com si ansiés estirar-lo cap endavant. Sentia la seva pell electrificada pel poder d’aquell lloc.

La tomba d'en Freedon Nadd, en ruïnes i envaïda per la vegetació, semblava atreure els llamps i la pluja. En Bane es va aixecar davant de l’estructura, apreciant els seus flancs de pur metall i les tacades i corroïdes parets de ferro mandalorià. La perduda cripta havia estat profanada milers d’anys abans, oberta per algun altre saquejador -potser l'Exar Kun- i exposada així als ferotges elements de Dxun.

Ajupit sota el sortint resguard de l’entrada, va descansar, exhaust d’aquell penós calvari: primer el vol des de Ruusan, després l’accident a Dxun i ara la perllongada i difícil expedició a través de la jungla. Va utilitzar una espurna del seu poder Sith per encendre foc amb una mica de fusta morta. Una austera llum taronja i groga centellejà, lluitant contra la penombra.

En Bane va agafar fortalesa de les ombres que l’envoltaven. Va creure sentir veus xiuxiuejants, un potencial preparat per explorar a la tomba. I, amb tot, es va sentir còmode. "Aquí trobaré la meva herència. El mal ressona en aquest lloc".

A fora, a la clariana, les gotes de pluja travessaven l’ombrívola imatge d'en Lord Kaan com si no hi fos. "El mal està en tu, Darth Bane, com ha de ser. Si anessis a les brillants torres de Cinnagar, o a les luxoses estances de Coruscant, o als rics llençols de Thule, el mal encara seguiria en el teu interior".

En Bane el va escoltar i va somriure.

En Kaan va continuar, "Tu ets una llavor. Deixaràs que la Germandat Sith creixi... o que es marceixi?"

Revitalitzat, va tornar a encendre el seu sabre de llum. Usant-lo com torxa, es va introduir a la tomba d'en Freedon Nadd, preparat per a l’exploració. Els humits passadissos que l’envoltaven estaven fets amb gruixudes parets de pedra, revestides de verda molsa. El terra estava cobert amb una pel·lícula de fulles i vegetació putrefacta acumulada al llarg de segles. Per les cantonades es trobaven escampats trencadissos ossos de rosegadors i els cruixents exosquelets d’insectes morts. Encara que va veure molts signes de mort, no va percebre aranyes corrent ni cap altre tipus de criatura viva. Era com si la tomba d'en Freedon Nadd s’hagués empassat tota la força de la vida, retenint-la a manera de font d’energia.

Es va trobar amb estades amagades i habitacions segellades, tres sarcòfags trencats dels que els lladres havien robat tot cos o joia, encara que en Bane va sospitar que qualsevol lladre prou neci com per assaltar una cripta Sith probablement hauria patit una horrible mort no gaire temps després...

A les cantonades dels tortuosos passadissos, l’eteri espectre d'en Lord Kaan el precedia, guiant-lo a través del laberint. En Bane no qüestionava al seu antic líder; simplement el seguia al mateix temps que l’expectació creixia en ell.

A la fi, en Kaan es va aturar a l’entrada d’una petita càmera; els seus ulls resplendien amb un espantós foc. Les parets de l’alcova semblaven humides i reflectants. Sobre el sòl, com si algú l’hagués llançat allà descuidadament, jeia una irregular piràmide, amb sortints en forma d’estrella i sinuosos jeroglífics.

En Bane va introduir el seu sabre de llum a través de l’entrada perquè la crepitant brillantor de la seva fulla d’energia il·luminés la pètria estada. "Això és un holocró Sith?" Mirà ple d’admiració a l’ombra d'en Lord Kaan.

"Aquest objecte conté totes les respostes que busques, tot l’entrenament i instrucció que necessites per dominar els secrets dels Sith. Una gran riquesa d’informació".

”És tota la riquesa que necessito", va dir en Bane amb la veu reduïda a una freda respiració.

Gràcies a la brillant llum de la seva arma, va veure que l’aire de l’habitació estava ple de platejades i enganxoses teranyines. Rodones incrustacions a manera de percebes cuirassats cobrien el baix sostre. L’estada tenia una aura claustrofòbica i amenaçant, i en Bane va titubejar.

"Entra, has d'agafar l'holocró", va insistir l’estrepitosa veu d'en Kaan.

Apartant els seus dubtes, Darth Bane va entrar a la cambra, retirant les delicades teranyines. Va romandre mirant atemorit el transcendental holocró.

Sobre ell, va escoltar un humit moviment, un so de succió, i va elevar la seva mirada per veure les arrodonides incrustacions desplaçant-se, com si haguessin estat despertades per la seva presència. Gèlids brins fluïen a manera de primes gotes de saliva. Es va ajupir quan un d’aquests "percebes" va alliberar la seva subjecció al sostre i va caure sobre ell.

Va rebutjar d’un cop la dura closca, i va colpejar amb el seu sabre de llum un altre percebe que estava caient. Sorprenentment, tot i que rebotaven, les incrustacions no eren destruïdes per la fulla d’energia.

Els "percebes" van començar a ploure des del sostre en gran nombre. Un d’ells el va colpejar a l’omòplat esquerre, i instantàniament la closca es va fixar al seu múscul, a manera de gran ventosa. Va començar a corroir el teixit de la gruixuda roba d'en Bane, fusionant-la amb la carn de la seva esquena.

L’agonia era indescriptible.

Va cridar i es va regirar, tractant d’esgarrapar la incrustació de la seva espatlla. Va arquejar l’esquena i va elevar la seva mirada just a temps per veure caure un objecte encara més gran en el centre del seu pit, i es fixà instantàniament a ell amb increïble força.

En Bane cridava i es recargolava de dolor, però la criatura ja havia devorat la seva armadura i començava a abrasar els seus pectorals, soldant-se al seu estèrnum. Va tirar d’ell amb força, però el paràsit s’havia adherit fèrriament.

Les criatures restants bombollejaven i es movien pel sostre, com expectants. Brandant encara el seu sabre de llum en una mà, en Bane es va treure de la cintura un punyal de fulla negra. El ganivet, amb forma de navalla, centellejà en la pàl·lida llum de la cripta. Va tractar d’apunyalar la criatura-percebe, però la fulla va rebotar en la closca del paràsit, sense deixar cap marca.

Estrenyent les dents, en Bane va apunyalar la seva pròpia pell per desprendre la seva carn de les vores de la gruixuda i vivent incrustació. Va començar a brollar una fosca sang, i llavors va tallar més profundament, excavant amb la negra punta del ganivet per expulsar la criatura.

No obstant això, per a la seva sorpresa, en Bane va veure que, en fer la incisió, la ferida es tancava espontàniament, cicatritzant en pocs moments. El dolor romania, com una punyent sensació a través dels seus nervis.

"Tu em vas portar aquí!" Va cridar, buscant l’espectre d'en Lord Kaan. "Tu em vas atreure en aquesta cambra". Va usar el seu puny i l’empunyadura despuntada de la seva daga per picar la cuirassada criatura; però, d’alguna manera, se sentia més fort, rejovenit... i traït. "Què són aquestes coses?"

Llavors va aparèixer Lord Qordis a la tomba, emergint el seu negre espectre al costat de l’ombra d'en Kaan. "Es diuen orbaliskos", va dir en Qordis, mostrant a la seva cara un maligne somriure. "En el seu moment, et donaràs compte dels avantatges d’aquests simbionts".

Va començar a parlar Lord Kaan, amb veu poc compassiva, de ferro. "Només són un petit preu, Bane. No estàs disposat a pagar res per assolir el teu destí?"

Al sostre de l’estada, els orbaliskos encara bullien, però no l'atacaven ara que ja estava infestat. El foc cremava la seva pell des del seu pit i l’espatlla, on els percebes paràsits havien incrementat la subjecció al seu cos, assegurant-se, excavant profundament.

Darth Bane va estrènyer les dents i va mirar amb desdeny als espectres d'en Kaan i Qordis. En els seus ulls foscos va trobar la fortalesa per reprimir el dolor. Va agafar l'holocró Sith. L’antiga relíquia l’esperava, clamant malignes promeses. Ja no quedava cap obstacle en el seu camí.

Va apagar el seu sabre de llum, adonant-se que podia veure i sentir tot el que hi havia a l’estada. Es va agenollar al fred i fangós sòl, ignorant els orbaliskos que hi havia sobre ell i tota la resta a Dxun. Es va inclinar davant l'holocró i el va sostenir a les mans, entre les humides i opalescents teranyines.

Va activar l'holocró i va sentir com si caigués en un pou sense fi de prodigis, informació... i oportunitats.

Ja sol, es va asseure, perdut en la meravellosa biblioteca de la foscor...

* * *

Encantat i inspirat per tot el coneixement begut de l’holocró Sith, Darth Bane va perdre tota noció del temps que havia romàs amagat a la humida i fosca cambra de la tomba d'en Freedon Nadd.

Després, molt després, va emergir amb el cos entumit i adolorit, amb la seva ment dolguda i plena de secrets. Va retrocedir a través dels estrets i claustrofòbics passadissos de la cripta i va sortir finalment al pestilent aire de la lluna salvatge.

La tempesta havia passat, i el terra s’havia assecat. Havien d’haver passat molts dies, però en Bane no se sentia feble ni famolenc. Parpellejà. Fins i tot en la boirosa llum de Dxun, havia de tapar-se els ulls. Es va subjectar a la freda paret de ferro de la tomba per mantenir-se ferm.

Mirant-se el pit, va veure que l’arrugat i escamós orbalisk havia començat a brollar, estenent al voltant dels seus marges per cobrir una superfície major del seu pit. Sens dubte, l’altre s’estava estenent també per la seva esquena. És possible que arribessin finalment a cobrir tot el seu cos.

Encara que les criatures s’estaven alimentant d’ell, creixent per cobrir una superfície cada vegada més gran de la seva pell, els paràsits també estaven assortint-li d’adrenalina i fortalesa. Era una relació simbiòtica basada en les energies del Costat Fosc, i ara, després d’haver absorbit el coneixement que tancava l'holocró Sith, Darth Bane sabia que hi hauria suficient poder del Costat Fosc per a tots ells.

Es va dirigir a la clariana de la jungla, més enllà de les ombres de la vella cripta. En Bane va pensar en tot el que havia après, i va rememorar l’èpica derrota dels Lords Sith a la Batalla de Ruusan. Ningú l'havia escoltat. Els altres Germans Sith s’havien barallat entre ells en lloc de planificar una victòria estratègica sobre els seus veritables enemics. En Bane coneixia el defecte fonamental de la vella Germandat de la Foscor. Ara que només quedava ell, ara que ell era la llavor que causaria la florida del nou arbre del mal, va decidir que els Sith mai serien ja grans exèrcits intentant aixafar la civilització a través de la força bruta. Ja havia tingut bastant de la fanfarroneria i els cops al pit d'en Lord Qordis, o del “govern del més fort” d'en Lord Kaan. Aquest obert militarisme contra els Cavallers Jedi havia fallat miserablement a Ruusan.

Des d’ara, els Sith dependrien del secretisme, treballarien entre bastidors per desgastar des dels seus fonaments el govern de la República. Amb els Sith propers a l’extinció, afeblits fins al punt de la ineptitud, en Bane va decidir que l’estudi de la saviesa fosca havia de passar a la clandestinitat. S'ocultaria i treballaria en les ombres de la societat, usant tot el que havia après de l'holocró.

Establiria també una nova norma inviolable per prevenir les lluites internes i guerres civils que havien robat la victòria als Sith. En cada moment, només podria haver-hi dos Sith: un mestre i un aprenent. Tots dos aprendrien del Costat Fosc íntimament, i es convertirien en brillants titellaires per manipular els necis de la República.

Però ell estava atrapat allà a Dxun. El gegant planeta Onderon creuava el cel a través de la immensitat de l’espai, a prop, però impossiblement lluny. L’espectre d'en Lord Qordis havia destruït la seva nau, i ara en Bane estava sol, probablement era l’únic ésser humà viu a la lluna salvatge.

Dempeus a la clariana, reunint els seus pensaments, en Bane va escoltar un crit al cel. Una gegantina silueta alada es va abalançar des dels foscos núvols, advertint la seva presència amb uns esmolats ulls de rapinyaire aguaitant a la seva presa fresca.

En Bane va agafar instintivament el seu sabre de llum, va prémer la corbada empunyadura contra el seu canell i va encendre la fulla. La criatura, semblant a un pterodàctil, descendia en picat; la seva verdosa pell es tensava al llarg d’un ossut esquelet, assemblant les seves ales a dentades cometes. La bèstia tenia una cara aixafada i una boca plena de prominents ullals. Els ulls negres, molt propers, eren diminuts, i la seva boca s’obria àmpliament, alhora que les seves llargues i triangulars ales es batien i maniobraven.

En Bane va carregar amb el seu sabre de llum, però la criatura voladora el va esquivar amb les seves penjants urpes, enormes dalles arquejades a l’extrem de les seves potes. Les urpes van envestir el pit d'en Darth Bane, un moviment que hauria reduït a miques a qualsevol altra víctima. Encara que en Bane va ser llançat a terra, els apinyats orbaliskos li van donar suficient fortalesa i blindatge com perquè el monstre volador no li causés cap mal.

Sentint-se invencible, en Bane es va aixecar, apartant els bocins del seu uniforme i sentint la dura placa d'orbaliskos. Quadrà les seves espatlles i va brandar el seu sabre de llum al mateix temps que la bèstia descrivia cercles disposada per al cop mortal. En primer lloc, en Bane va considerar matar el monstre, reduint-lo a polpa amb els seus nous poders Sith, però en lloc d’això, va invocar les seves habilitats i va detenir la bèstia en l’aire, adreçant-la al terra.

La criatura va batre les seves ales, estenent les seves ganxudes urpes, colpejant amb les seves armades potes. Però en Bane dominava al monstre, retenint-lo al terra encara humit. Va continuar exercint pressió a través del Costat Fosc, i finalment, amb un grunyit i una explosió de nauseabunda respiració, la criatura voladora es va rendir. Va inclinar els seus nuosos genolls i va arquejar el seu llarg coll davant de la tomba d'en Freedon Nadd.

En Bane va estudiar a la criatura per un moment. Llavors, com els antics i llegendaris genets de bèsties d'Onderon, va pujar sobre el llom del monstre preparat per muntar-lo. Era un bon presagi, un signe del seu futur, i en Darth Bane va somriure.

Va tirar del coll de la bèstia voladora, que va batre les seves pelludes ales, elevant-se cap a la pesada atmosfera. Va escopir i va barallar-se, però finalment va cedir davant la presència del Lord Sith en el seu llom. En Bane va muntar la seva nova cavalcadura.

Ara que comprenia les profunditats dels poders Sith, pensava que podria fins i tot prendre el control de mons i llunes, que seria capaç de jugar amb les seves òrbites i amb la gravetat com un nen juga amb bales de colors.

Fa molt, Dxun havia fregat el planeta Onderon, s’havia acostat tant que les criatures podien passar a través de les seves fusionades atmosferes. Potser en Bane podia acostar la lluna salvatge prou com perquè ell pogués viatjar al proper planeta que omplia el cel.

Entre la matança i el caos, en Darth Bane aniria a Onderon... i allà es trobaria amb el seu aprenent.

FI