Romanent (I)

Anterior

Primera part:

Intersecció

I

Tres mesos després

-Jo dic que lluitem!

La veu va reverberar a l'enorme sala voltada que feia de Gran Cambra de Convocatòries de Coruscant, en la qual abans es reunia el Senat. Amb Coruscant en poder dels yuuzhan vong, s'havia triat Mon Calamari com a capital temporal en la qual acollir els representants de l'Aliança Galàctica, que en aquell moment conformaven un ple del Senat molt més petit que l'existent en temps anteriors a la invasió yuuzhan vong, però així i tot seguia sent de diversos centenars.

Cada espècie va respondre a la seva manera en aquesta crida a la lluita. Hi va haver xiulets, grunyits, xiscles i rumors subsònics. Alguns van moure apèndixs, altres donaven trepitjades. I altres, la Leia Organa Solo entre ells, van romandre en silenci. Estava completament immòbil, sintonitzada amb la Força per sentir com guspirejava i refulgia per les emocions oposades dels allà reunits.

L'orador, un sullustà de rostre agre anomenat Niuk Niuv, caminava a banda i banda amb una energia que desmentia el seu volum. Clarament agitat per la sobtada commoció, es va portar una mà a l'orella per evidenciar la seva incomoditat, agitant l'altra per fer callar a la multitud. El nivell de soroll a la cambra feria les seves orelles sensibles, fins i tot connectant els amortidors de soroll.

-Els hem posat a la defensiva -va dir, passejant els seus ulls negres pels allà reunits-. Estan abastant massa i no estan preparats per a defensar-se. No esperen haver de defensar estant tan avançada la partida, i per això hem d'aprofitar aquest avantatge! Ignorar l'oportunitat que se'ns presenta seria tornar a posar el nostre cap col·lectiu a mercè del botxí!

-I qui l'hi va treure al botxí? -el crit va provenir de l'altre extrem de la cambra. La Leia va reconèixer al punt la veu com a pertanyent a Thuv Shinev de l'Hegemonia Tion.

El rostre carnós d'en Niuk Niuv es va tòrcer per proferir un grunyit.

-Això és irrellevant -va dir amb irritació.

-De veritat? -va bramar en Shinev-. No m'ho semblava. Massa temps han tractat alguns als Jedi amb desdeny i sospita. Si per fi tenim possibilitat d'expulsar els yuuzhan vong, el mínim que podem fer és escoltar el que opinen sobre això!

-Si ho creu necessari, donem-los llavors les gràcies -va replicar el sullustà-. No dic que no se les mereixin. Però seria una bogeria fer el que sigui que no comporti atacar als yuuzhan vong, diguin el que diguin els Jedi! Cal demostrar als vong que no podran sotmetre'ns i que no tolerarem la seva opressió! Ja n'hi ha prou. És hora de demostrar-los de qui és aquesta galàxia! Hem de contraatacar, i hem de fer-ho ja!

D'entre els senadors va brollar un crit d'entusiasme dispers. Era sonor, però no tan ensordidor com s'havia temut la Leia. Després de tantes derrotes, la majoria dels representants estaven insegurs que es pogués repel·lir als yuuzhan vong amb tanta facilitat com afirmava en Niuk Niuv. Però el desig d'intentar-ho era innegable.

La Leia va examinar la multitud i els seus ulls es van topar amb la figura alta i el rostre allargat d'en Kenth Hamner, a l'altra punta de la càmera. El nas arrufat al Mestre Jedi li va revelar que estava a punt de parlar contra Niuk Niuv. Però va ser una altra persona qui va donar veu a les seves preocupacions.

-I si tens raó? -La Leia va identificar a Releqy A'Kla, filla del senador de Camaasi Élegos A'Kla, assassinat ritualment pel comandant yuuzhan vong Shedao Shai en els primers dies de la guerra. En haver-lo substituït durant la seva absència, el seu poble l'havia votat perquè seguís en el càrrec durant la crisi-. I si podem vèncer?

-Llavors haurem guanyat! -els grans ulls rodons d'en Niuk Niuv van brillar amb glòria anticipada.

-Però, a quin preu? -el fi plomissol daurat de l'A'Kla es va estremir per l'emoció-. Els yuuzhan vong lluiten fins a la mort, senador. A Ebaq IX l'almirall Ackbar va usar això mateix contra ells. No crec que vostè s'adoni del que significa això.

-Em dono compte. I m'adono que no és la nostra responsabilitat. No hi ha dubte que ells ens farien el mateix si les posicions s'invertissin.

-Ho sento, però el meu poble no pot donar suport a semblant extermini sota cap circumstància -va dir, portant-se al pit les seves esmolades mans de tres dits-. Som pacifistes, senador. No volem portar un horror així en la consciència.

-Respecto l'ètica del seu poble -va replicar en Niuk Niuv, però va seguir parlant, dirigint la mirada a la resta de la càmera-. D'haver alguna alternativa, la tindria en compte. Però en no haver-la, no estic disposat a tornar a posar el meu coll a la mercè dels yuuzhan vong perquè enfonsin un amfibastó en ell.

Una altra aclamació va ressonar a la sala.

-oOOOo-

-Està molt bé que els pacifistes parlin de compassió i contenció, però també es beneficiaran de la pau que aconseguim amb els nostres actes! -En Niuv va tornar a enfrontar la seva mirada amb la de la Releqy A'Kla-. De què serveix el pacifisme un cop mort, senadora?

La Releqy A'Kla va tornar a seure, pestanyejant consternada.

-Esclafarem als yuuzhan vong -va concloure en Niuk Niuv dirigint-se als representants de l'Aliança Galàctica allà reunits, sacsejant un puny en l'aire-. I enviarem les seves restes de tornada al lloc del que van venir!

Aquest cop l'aclamació va ser més sonora. El Cap d'Estat Cal Omàs, company alderaanià de la Leia, no va dir res. En aquest moment hauria estat inútil, atès que la majoria recolzava els sentiments d'en Niuk Niuv.

La Leia va veure com les celles d'en Hamner s'accentuaven mentre negava amb el cap i sortia en silenci de l'enorme sala.

-Per fi se'ns reivindica.

Cavallers i Mestres Jedi, en nombre igualment reduït però no menys apassionat, es van reunir en una habitació no molt lluny de la sala voltada on es reunien els senadors. El Mestre Jedi Luke Skywalker havia convocat la reunió per discutir l'estratègia de les següents etapes de la guerra.

En aquest moment parlava Waxarn Kel, caminant d'un costat a un altre com un corriudolador engabiat. Tenia la cara i el calb cuir cabellut cobert de cicatrius rosades que indicaven com de prop que havia estat de ser una altra víctima de la venjança antijedi dels yuuzhan vong.

-Explica't -va dir en Luke.

Estava assegut a la tarima situada a la part frontal de l'habitació, amb un genoll aixecat on recolzava el colze del braç dret, i recolzant la barbeta en aquesta mà. La fredor antinatural de la pell artificial de la mà contra la seva mandíbula l'ajudava a tenir el cap clar.

En Kel el va mirar amb les celles arrufades.

-De veritat fa falta? -va preguntar amb barreja d'irritació i sorpresa. I llavors va parlar dirigint-se a tots els Jedi-. Ens han difamat, perseguit i assassinat d'un extrem a l'altre de la galàxia. Ens van convertir en el boc expiatori de tot el que feia malament la Nova República per culpa de la seva complaença i la seva incapacitat per actuar. Els hi vam dir coses que no volien escoltar, i com ens ho van pagar? Castigant-nos. Però acaben de reivindicar-nos. El parany d'Ebaq IX i la derrota dels yuuzhan vong han demostrat que som una força amb la qual cal anar amb compte. El sacrifici de la Vergere no serà en va.

-No me n'havia adonat que la nostra lluita era amb els supervivents de la Nova República -va dir en Kyp Durron, recolzat en una de les parets acanalades de l'habitació, portant el seu uniforme de vol i creuant els braços sobre el pit-. Creia que la nostra guerra era amb els yuuzhan vong.

-Ho és -En Kel va mirar a Kyp amb certa irritació-. Els yuuzhan vong són els nostres enemics, no de la mateixa manera en què ho són de qualsevol altre ciutadà de la galàxia, sinó dels Jedi més que de ningú. Això ha estat el més frustrant d'aquesta guerra. La Nova República ha sabotejat tots els nostres intents de defensar-nos. Quan la Brigada de la Pau no intentava capturar-nos per vendre'ns a ells, idiotes com Borsk Fey'lya ens lligaven les mans. Però ara som lliures d'actuar, i de demostrar de què som capaços.

-Suposo que tens alguna cosa concreta en ment -l'expressió d'en Kyp era neutral, però en Luke va sentir darrere d'ella un caut interès, com el d'algú punxant amb un pal un niu d'insectes per veure el que sortia d'allà.

-És clar -va dir en Kel-. Atacar, i amb tot el que tenim.

-Als yuuzhan vong?

-És clar que als yuuzhan vong -els ulls d'en Kel van brillar amb fúria-. Hem d'actuar per assegurar-nos que l'opinió pública no torna a estar en contra nostra.

-Com podria passar això, Waxarn? -va preguntar en Luke.

En Kel el va mirar. El Mestre va poder sentir que el jove Jedi desfigurat descobria conscientment les seves emocions.

-Em temo que podria succeir amb massa facilitat, Mestre -va dir, inclinant lleugerament el cap-. O actuem de forma decisiva per reafirmar la nostra utilitat i bona voluntat, per demostrar més enllà de tot dubte que la guerra només pot guanyar-se amb la nostra ajuda, o correrem el risc de semblar febles. O, el que és pitjor, que sembli que som febles en la nostra lleialtat a l'Aliança Galàctica.

En Luke va somriure amb saviesa.

-És clar, la nostra lleialtat és envers la pau.

-Primer i per sobre de tota la resta, Mestre -es va afanyar a afegir en Kel-. Però cal ser forts per protegir la pau dels que desitgen destruir-la. I de vegades s'ha de lluitar per poder acabar amb la lluita. No és aquest el camí dels Jedi?

«Ho és?», Es va preguntar en Luke, mentre meditava en les paraules del jove que tenia davant. El mateix Luke havia actuat més d'una vegada seguint aquesta filosofia que defensava Waxarn Kel i els que pensaven com ell. Era una postura manifestada moltes vegades al llarg d'aquesta guerra pels que se sentien temptats a prendre el camí aparentment fàcil del Costat Fosc en comptes d'enfrontar-se a les ambigüitats de la Força.

No creia que en Kel s'hagués passat al Costat Fosc. Res en la ira i l'odi que sentia en Kel es diferenciava del que podia sentir en els Jedi allà reunits. Guardaven silenci, permetent que en Kel parlés per ells. Però al Luke no li costava llegir els seus sentiments. Havien estat tants els afectats pels yuuzhan vong o per la Brigada de la Pau que el seu desig de retribució era lògic. Però el que ho fos no significava que estigués bé, i una part de la feina d'en Luke consistia a evitar que els que estaven al seu càrrec es desviessin.

Cap dels que hi eren s'havia passat al Costat Fosc i donava gràcies per això. Alguns s'havien desviat en un altre punt del seu camí, i altres sentien en aquell mateix moment temptacions de fer-ho. Però en Luke tenia fe en tots ells, fins i tot en els que discrepaven vehementment de les seves opinions. Estava segur que la saviesa col·lectiva dels Jedi, i la forta creença en les energies curatives i sustentadores de la Força, acabarien apaivagant el dolor que sentien per si mateixos i per tots els éssers estimats morts a la guerra. En Luke es va incorporar i es va acostar a Waxarn Kel. En un temps se li havia considerat guapo, però en aquell moment estava desfigurat fins a ser irreconeixedor. I sentia que les emocions que el consumien naixien d'això. Cada vegada que es mirava al mirall recordava el que la guerra li havia fet als seus i ell mateix, i el seu odi i la seva ràbia augmentaven.

«El Costat Fosc pot temptar-nos de tantes formes», va pensar en Luke.

-Podrem fer-los molt de mal si ataquem ara -va dir en Kel, sense immutar-se per estar davant el gran Mestre Jedi-. Però si esperem massa, els nostres enemics tindran temps per recuperar-se i...

-Creus que per això hem sobreviscut tant de temps? -el va interrompre en Luke amb calma-. Perquè els nostres enemics són febles? És que els nostres caiguts en combat van morir per ser febles?

En Kel va pestanyejar i la inseguretat va apuntar al seu rostre.

-Mestre, mai se m'acudiria pensar que...

-És clar que no -va continuar en Luke, tranquil·lament-. Els yuuzhan vong són una espècie molt poderosa i van usar contra nosaltres els nostres punts febles, de la mateixa manera en què nosaltres estem aprenent a fer-ho amb ells. Cap espècie és perfecta, i cap guerra es guanya només per la força. Hi ha molts més factors a considerar.

En Kel va assentir, baixant la mirada.

-Sí, Mestre.

En Luke va fer una ganyota per dins. En Kel es dirigia a ell amb el mateix to que un droide al seu amo.

-Sota el meu lideratge -va dir en Luke-, hem vist que les unitats especials de combat entrenades i dirigides per Jedi suposaven una diferència decisiva en combat, i al mateix temps m'oposo al fet que els Jedi aspirin a un càrrec polític concret. Em consideres feble per això?

El jove Jedi estava sorprès davant el suggeriment.

-Mestre, això no és el que...

-He format un nou Consell Jedi, amb membres que no són Jedi -va tornar a intentar en Luke-. Et semblen actes d'un individu feble?

-No, Mestre.

Abans que en Luke pogués tornar a parlar, va ser interromput per la rialleta d'en Kyp Durron. Es va enfrontar a ell, entrellaçant les mans a l'esquena.

-Sí, Kyp?

-Mestre, jo sé que ets feble. -En Durron va fer una reverència formal doblegant-se per la cintura, però amb respecte, sense sarcasme-. Com ho sóc jo -va fer un gest suau amb la mà per assenyalar tota l'habitació-. Com ho és tot el que és aquí. Però estic orgullós de la meva debilitat, ja que em fa ser qui sóc. Oblidar les teves pròpies debilitats és recepta segura per al desastre.

Es va obrir la porta de l'habitació, i en Luke es va tornar per veure entrar a Kenth Hamner. En Luke va assentir, reconeixent la seva presència, ocultant la seva decepció perquè no fos la Jaina. La seva neboda arribava tard a la reunió, i no podia evitar sentir-se preocupat. La pèrdua de l'Ànakin, el germà menor de la Jaina, seguia fent-se sentir en la part del seu ésser que era massa humana, la part aïllada pels ensenyaments del Mestre Yoda per poder rescatar als seus amics; la part que estimava la seva dona, Mara, i al seu fill Ben, més profundament que a qualsevol cosa de la galàxia; la part que podia comprendre la necessitat de tornar-li el cop als que havien ferit als seus éssers estimats. No podia culpar-se per estimar, ni podia considerar això debilitat, però es culparia per no complir amb el seu deure. En aquesta reunió faltaven massa Jedi, a part de la Jaina, com Tam Azur-Jamin, Octa Ramis, Kyle Katarn, Tenel Ka, Tahiri Veila... Si havien mort, sentiria que els havia fallat a tots i cada un d'ells.

La pell d'en Waxarn Kel s'havia tornat d'un feble carmesí sota les cicatrius. En Luke no sabia si el jove havia comprés a la fi l'argument d'en Kyp Durron, precisament el mateix que ell intentava comunicar-li, o si només estava avergonyit per semblar un idiota davant els seus companys.

I alguns d'aquests tornaven a estar inquiets; la tensió era palpable. Era evident que algun seguia considerant-lo un mal líder, malgrat la recent bolcada dels esdeveniments en favor dels Jedi.

-Gràcies, Kyp -va dir, retornant la reverència-. Guanyar aquesta guerra implica més del que suposen els militars. No ho oblideu cap, i potser puguem guanyar-la d'una manera que també ens salvarà de nosaltres mateixos. Va tornar a seure a la tarima i en fer-ho va captar la mirada d'en Jacen. El seu nebot estava al fons, apartat dels altres, i va assentir lleugerament, mentre Waxarn Kel s'asseia i un altre Jedi avançava per manifestar la seva opinió.

-Encara que canviïn el bantha, la carn segueix sent la mateixa.

En Cal Omàs esbufegà davant les paraules d'en Kenth Hamner. El cap d'Estat de l'Aliança Galàctica havia desenvolupat en les últimes setmanes cert afecte per Hamner, tot i que era físicament més alt que ell i trobava el seu rostre inescrutable. Omàs, a diferència de molts polítics, apreciava que es diguessin les coses a les clares.

-A Alderaan no tenim banthes.

Estava parat davant l'immens finestral convex del seu despatx, mirant el paisatge. Sota ell, els terrats de la ciutat flotant es perdien en la distància, fonent-se amb la boira que aixecaven les muntanyenques onades de molt més avall. Més enllà de la boirina només es veia el tumultuós mar perdent-se en l'horitzó. Passava molt de temps contemplant aquest paisatge, esperant poder veure al llegendari krakana del planeta trencar la superfície. Però eren moltes les vegades en què estava massa concentrat en els seus pensaments per adonar-se si ho feia o no.

-Però entenc el que vols dir -li va respondre a Kenth Hamner mirant-lo de reull.

Un murmuri d'assentiment va recórrer al petit grup allà reunit.

Havien passat dues hores de les reunions del Senat i dels Jedi. Omàs havia convocat a un grup selecte de persones per parlar del resultat de les dues reunions. A més d'en Hamner, estaven els dos Skywalker, al costat de la Leia Organa Solo, Releqy A'Kla, i Sien Sovv, comandant suprem sullustà de l'exèrcit de l'Aliança Galàctica que s'estava refent a poc a poc. És a dir, persones en les que podia confiar i que podien ser-li d'utilitat, en el millor sentit de la paraula.

-Us he cridat per demanar-vos ajuda -es va tornar per mirar de cara als allà reunits-. Perquè he de dir-vos que estic fart de tanta lluita.

-Amb els yuuzhan vong? -va preguntar la Mara Jade Skywalker. Estava asseguda davant la gran taula ovalada de transpariacer, amb el seu marit dempeus al seu costat.

L'Omàs va arronsar les espatlles.

-Les coses amb Borsk Fey'lya ja eren bastant dolentes. Haver d'enfrontar-se a ell a cada pas que donava solia donar-me ganes de plorar. Les pèrdues que vàrem patir per la seva estupidesa... -negà amb el cap, com volent perdre aquest record-. Ara que no hi és, vaig tenir la momentània bogeria de creure que això ens facilitaria una mica les coses. Però estava equivocat. La seva mort ha llançat als bothans en aquesta absurda guerra ar'krai, i un dels meus principals comandants reclama un últim esforç per acabar d'una vegada per totes amb els yuuzhan vong. Porto la seva proposta al Senat i només sento més del mateix. Fins i tot per part dels Jedi...

-No de tots -l'arrufament de celles d'en Luke Skywalker era profund, com si se sentís personalment al·ludit.

L'Omàs inclinà respectuosament el cap davant el Mestre Jedi i davant l'A'Kla, que s'havia encarcarat en el seu seient.

-Perdoneu. No, no de tots els Jedi, i tampoc de tot el Senat. Però allà hi ha massa bojos com perquè es puguin prendre decisions de veritat.

-Haig de suposar, llavors, que no aproves aquesta última ofensiva? -va dir la Leia.

-Li demanes a un polític que contradigui la voluntat pública? -Omàs va riure suaument, sense ganes, mentre tornava al seu seient. Es va desplomar en ell amb un sospir-. La veritat és que, en aquest moment, no puc enviar les nostres forces a l'atac, tant ho vulgui com si no. Sí, hem fet alguns progressos en la nostra lluita amb els yuuzhan vong, i sembla que ara mateix ens va força bé, però si augmentem la nostra ofensiva correm el risc de posar-nos en la mateixa situació en què està ara l'enemic.

»Mentre no disposem de prou forces a la reserva per a defensar-nos, iniciar aquesta última ofensiva podria sortir-nos molt malament. No estic preparat per autoritzar res molt dramàtic. De fer-ho, correríem el risc de perdre el poc avantatge aconseguit, i potser acabar pitjor que abans. El primer és consolidar la nostra posició, i després contraatacar.

-Em preguntava per què no estava Traest aquí -va dir en Hamner-. No aprovaria aquesta decisió, oi?

-Haurà de viure amb ella. En Kre'fey és un bon estrateg, i estarà del nostre costat quan ho necessitem, però no és el meu Comandant Suprem. Per això confio en Sien.

En Sien Sovv va assentir, pestanyejant amb els seus grans ulls negres.

-La clau és la consolidació. No estic disposat a arriscar el coll sense assegurar-me abans que la meva vibrodestral és més gran que la dels vong.

-La discreció és la millor part del valor -va dir la Mara.

-Potser. Igual pensaria d'una altra manera si tingués més homes a la meva disposició -va dir en Sovv encongint-se d'espatlles.

L'Skywalker va assentir.

-Comprenc que en aquest cas seria més difícil argumentar contra una ofensiva final. Llavors la situació es reduiria a una discussió moral: si ataquem amb intenció d'exterminar, ens fa això millors que els yuuzhan vong?

El silenci va regnar a la taula. Omàs els va estudiar un a un. L'Skywalker semblava preocupat, i la seva dona el vigilava estretament. La seva germana Leia mostrava una expressió tensa i reservada que ell havia après que significava que estava sospesant amb cura tot el que succeïa al seu voltant. Kenth Hamner i Sien Sovv eren militars fins a la medul·la i solien discutir en termes de recursos i objectius, però trepitjaven més en fals en qüestions filosòfiques. La senadora A'Kla era l'única que mostrava una emoció clara. El borrissol daurat de la camaasi estava pràcticament eriçat per l'agitació.

-Sí, Releqy? -Omàs sabia el que anava a dir abans que obrís la boca. Per això l'havia convidat a la reunió.

-Espero parlar en nom de tots quan dic que el nostre objectiu últim és la pau. No limitar-nos a acabar la guerra.

Un murmuri d'assentiment va tornar a recórrer la taula. Només la princesa Leia discrepava.

-La pau a qualsevol preu no és pau.

-En el millor dels casos no passaria d'un alto el foc temporal -es va afanyar a recolzar-la la Mara.

-Necessitem alguna cosa més permanent en el que basar aquesta nova Aliança Galàctica a part de la derrota d'un enemic -va continuar la Princesa-. A més d'infraestructures sòlides i subministraments garantits, i naus que reemplacin les destruïdes i rutes hiperespacials obertes, necessitem ordre i seguretat i...

-El que ens cal és recuperar Coruscant -Li va interrompre en Sien Sovv-. És el símbol de la nostra autoritat, i tot el que fem sense aquest planeta no tindrà fonaments sòlids.

-Tots són arguments vàlids -va dir l'Omàs, reconeixent que havia dit el seu Comandant Suprem amb un assentiment de cap-. Però em temo que estem aspirant a les estrelles quan tot just hem aconseguit sortir de les clavegueres. La meva principal preocupació ara mateix és mantenir les coses en funcionament dia a dia, a més de reconstruir allò perdut i seguir lluitant. Les xarxes subespacials i l'HoloRed són un desastre. Teniu alguna idea de com de difícil que serà reconstruir les coses sense saber quina part està fent que? La meitat de les parts ja no poden ni comunicar-se entre si.

-Tampoc és que la gent no ho intenti -va començar a dir la Leia.

-Ho sé, ho sé. En Han i tu heu treballat molt en això, igual que la Mara. I en Marrab també fa tot el que pot.

-Gron Marrab? -el va interrompre la Mara-. Hi ha d'haver algú més capacitat que ell.

-Bé, és un Mon Calamari, així que és d'aquí -va dir l'Omàs, incapaç de no posar-se a la defensiva-. I tampoc és que tingui molt on triar. Que és la qüestió, que no tinc on triar. Quan va caure Coruscant, tot el Servei d'Intel·ligència es va dispersar, igual que el Senat. I l'únic que hi ha per substituir-lo és molt d'esforç, però sense coordinació. Hi ha almenys sis cadenes de comandament diferents, i totes utilitzen diferent personal de diferent forma. No parlen entre si, i no em sorprendria que algunes ni parlessin amb mi. I això quan poden parlar. Hi ha parts d'aquesta galàxia tan extenses com el Nucli de les que no tenim notícies des de fa mesos.

»No sabem si és un silenci autoimposat pel col·lapse de les infraestructures, si és un problema tècnic o si es deu a un sabotatge. Només sabem que les comunicacions que abans donàvem per suposades estan tan malament com tota la resta.

-I amb l'absència de comunicacions, l'agitació augmenta -va intervenir en Luke.

-Just -va dir l'Omàs-. Guanyar la guerra serà inútil si la guanyem només per veure com s'ensorra l'Aliança Galàctica.

-Llavors, què vols exactament? -va preguntar la Mara-. Suposo que tindrà alguna cosa a veure amb nosaltres, o no estaríem aquí.

-Necessito un grup de gent compromesa a redreçar les coses -va dir l'Omàs apassionat-. Un destacament mòbil que vagi d'un lloc a un altre reconnectant les comunicacions, per així dir-ho. Cares familiars, de confiança, símbols de pau i prosperitat. Aquest tipus de coses. En qui vaig pensar primer va ser en Luke Skywalker, és clar. I també la Leia. Una presència de la Nova República ajudarà a què les coses es posin en marxa.

-Ara és la "Aliança Galàctica", Cal -Va dir la Leia.

-Sí, és clar -va continuar ell-. Es necessitarà temps per a fer-me a la idea. Aquest destacament no necessitarà tècnics especialitzats per reparar les xarxes de comunicacions tallades; sol·licitaria aquesta ajuda només quan sigui necessari, quan s'hagi aïllat el problema. Si el problema fos militar, s'enviaria un o dos esquadrons com a protecció, però res més. No aniria a intimidar, sinó a comunicar. A buscar els punts foscos i portar-los de tornada al ramat. Encara que només sigui per dir-los que no els hem oblidat.

Va fer una pausa perquè comentessin alguna cosa. En no fer-ho ningú, va dir:

-Bé, què us sembla?

La Leia va ser la primera a contestar, assentint lentament i pensativament.

-En principi, em sembla una bona idea. Segur que en Han estarà d'acord.

L'Omàs va mostrar un feble somriure d'agraïment.

-Esperava que aquest fos el cas. El Falcó seria una gran nau de suport.

-I no tens moltes de sobres -va dir la Leia-. Ho entenc.

L'Omàs mirà al Luke i va sorprendre veure-li arrufar les celles. Això li va desconcertar un moment. Què podia no agradar-li d'aquest pla? Proporcionava als Jedi l'oportunitat de restablir el seu paper de pacificadors de la galàxia alhora que els unia encara més a l'Aliança Galàctica. Si la missió era un èxit, i no hi havia raons perquè no ho fos, ningú al Senat podria tornar a qüestionar la vàlua dels Jedi.

-Luke? -va dir la Mara, veient també les celles del seu marit.

El Mestre Jedi va romandre en silenci una mica més, com si medités en tot el que acabava de dir l'Omàs. Quan va parlar, ho va fer a poc a poc, triant amb cura cada paraula.

-Això només soluciona la meitat del problema -va dir-. Per molt bé que fem la nostra feina, seguirien estant els yuuzhan vong. I aquest problema no desapareixerà per molt que s'aplaqui als agitadors. I si et digués que puc resoldre el problema militar i el problema moral amb una sola operació?

-Estaria interessat, és clar -va dir l'Omàs, alçant a continuació les seves primes espatlles i obrint els braços en gest de súplica-. Però, com?

-El Romanent Imperial -va dir en Sovv, contestant pel Mestre Jedi.

En Luke va mirar al Comandant Suprem, i va assentir.

-L'Imperi.

-Ens van rebutjar abans -va dir la Leia-. En Pellaeon va dir que no estava interessat en què uníssim les nostres forces. Pel que a ells es refereix, s'estan defensant la mar de bé dels yuuzhan vong.

-I en aquell moment nosaltres no -va dir en Luke-. Però ara estem contraatacant, i potser canviïn d'idea.

-Bé, per descomptat, resoldria el problema militar -va dir l'Omàs-. I legitimaria el nom del nostre nou govern.

-La Federació Galàctica d'Aliances Lliures -va dir l'A'Kla-. Exacte. Significa poca cosa si no s'uneixen a ella parts senceres de la galàxia.

L'Omàs va creuar les mans davant seu, concentrant la seva atenció en Luke.

-Proposes una missió diplomàtica, Mestre Skywalker?

-Al Romanent Imperial, i també a Txiss -replicà-. Són els que van refinar la toxina creada pels científics d'Scaur, les bioarmes Alfa Vermell. Aquest projecte segueix penjant sobre els nostres caps. No hem d'oblidar-ho.

-No. L'almirall Kre'fey no deixa que ho oblidi.

-Em pensava que el projecte estava bloquejat -va dir l'A'Kla, el borrissol porpra sobre els seus ulls es va estarrufar lleugerament sota el nas arrufat.

-En termes militars, "bloquejat" només vol dir que has graduat l'arma per atordir -va dir el Comandant Suprem-. Però l'arma segueix carregada i apuntant.

-O ho estaria amb unes poques setmanes de desenvolupament.

El mateix Omàs tenia problemes amb el pla d'usar armes biològiques per vèncer els yuuzhan vong. D'una banda comprenia del punt de vista militar d'exterminar l'enemic d'un sol cop, un cop sense cost en tropes i recursos. Però era utilitzar contra l'enemic les seves pròpies tàctiques. Els yuuzhan vong havien fet servir la guerra biològica en molts mons, inclòs Ithor, els arbres bafforr eren, irònicament, la font de la toxina Alfa Vermell, i havien destruït biosferes completes en el procés. Era una tàctica bruta i envilidora que podia tornar-se fàcilment en contra teva. Tenia malsons en què un sistema rere l'altre queien víctimes d'una plaga grisa alhora que els yuuzhan vong eren exterminats per la bioarma txiss. El resultat final seria una galàxia estèril i sense vida.

No volia que la seva administració fos recordada per això, encara que no quedés ningú per recordar-la.

-Destruir aquestes investigacions trobaria oposició en alguns estaments sota el meu comandament -va dir en Sovv-. No puc garantir que no actuessin pel seu compte per impedir-ho.

En Luke va assentir.

-Sóc conscient, Comandant. Per això no visitaré als txiss per proposar o intentar alguna cosa així. És decisió d'ells, i se la deixaré a ells. Només vull estendre'ls la mà de la pau.

-La gent suposarà automàticament que hi ha una intenció oculta -va dir en Sovv, girant-se cap a Omàs-. Si vas a permetre aquesta missió, Cal, t'aconsello que la presentis com una cosa informal. Autoritzada de forma extraoficial, secreta, com un pla ocult, o com vulguis dir-li. Com menys gent estigui al corrent, millor.

-No serà oficial -va dir l'Omàs-. No sé quant suport podré prestar.

-Em sembla bé -va dir en Luke-. Farem servir l'Ombra de Jade i el meu Ala-X, i igual podem reclamar també alguns favors. L'únic suport que demano és la seguretat que no intentaràs aturar-nos, i que contindràs als bel·licosos mentre estem fora.

-Això no serà problema -va dir l'Omàs-. Hi ha molt amb el que ocupar a la gent -es va recolzar en el seient, percebent que en la petició d'en Luke hi havia alguna cosa més del que aparentava-. Però dubto que els yuuzhan vong ens posin les coses tan fàcils com vol fer-nos creure el senador Niuv.

-És un llarg viatge, no et sembla? -va intervenir en Sovv-. Veuràs, agraeixo que t'esforcis tant per fer tornar a l'Imperi al nostre si, però crec que ets més necessari aquí. No pots enviar a un altre? Aquí Kenth, per exemple, seria més que perfecte per a això. Tant l'Imperi com els txiss respectarien el seu passat.

-És un bon argument, Sien -En Luke va intercanviar amb Mara i Leia una mirada que l'Omàs no va saber interpretar-. Però aquesta mateixa capacitat el converteix en la persona ideal per a mantenir aquí les coses en calma. Ni l'Imperi ni els txiss podrien resoldre per si sols el problema dels yuuzhan vong, militarment parlant. Sent sincers, això només és un objectiu secundari. Hi ha una altra cosa que necessito fer mentre estigui fora.

-Ah -L'Omàs es va inclinar cap endavant en revelar-se la peça que li faltava-. Tant l'Imperi com els txiss estan en o prop de les regions desconegudes.

Un feble somriure es va dibuixar en les comissures de la boca d'en Luke.

-Així és.

-Què és el que busques allà, Mestre Skywalker?

-Si t'ho digués, no em creuries, Cal.

-La solució moral a la guerra?

-Potser. En qualsevol cas, una alternativa.

En Luke va alçar una mà quan l'Omàs va començar a formular una altra pregunta.

El Cap d'Estat va tornar a recolzar-se a la cadira i va somriure amb amargor.

-Suposo que no puc obligar-te a que m'ho diguis -Va mirar a Sovv, i li va resultar evident que sabia tan poc com ell dels plans de l'Skywalker-. M'has proporcionat prou com per poder assegurar personalment que no faré res que pogués dificultar els teus plans. Tenir al nostre costat a l'Imperi i als txiss no ens garanteix la seguretat de l'Aliança Galàctica, però ajudaria. Si a més creus poder trobar una resolució a llarg termini per a la guerra, faré el que pugui per ajudar-te.

El rostre del Mestre Jedi no va revelar res, però la manera com la seva dona li va tocar el braç suggeria que estava contenta amb el resultat de la reunió. Encara que el seu rostre revelava tan poc com el del seu marit.

-Què em dius tu, Leia? -va preguntar l'Omàs-. Faràs el que t'he demanat?

-És clar -va respondre ella, assentint amb el cap-. Pots comptar amb Han i amb mi per fer el que sigui per ajudar.

El Cap d'Estat va assentir al seu torn.

-Us ho agraeixo. Tria una hora amb Sien per discutir la logística. Veurem el que poden proporcionar els d'operacions especials. Sé que tens contactes allà.

Es va aixecar somrient, sabent perfectament que l'Esquadró Sols Bessons de la Jaina Solo estaria entre els escollits per a la missió, i si anava ella en Jag Fel tampoc hi aniria molt lluny. Els dos s'encarregarien de l'aspecte militar de la missió, i potser d'alguna cosa més. Estava segur que a Sien Sovv no li importaria fer servir una mica de força en alguns dels sectors més indisciplinats de la galàxia.

-Si ara em disculpeu, hi ha una cua d'éssers que volen veure'm.

-T'agraïm el teu temps -va dir en Luke, agafant a la seva esposa de la mà quan aquesta es va aixecar de la cadira-. A més de la teva cooperació. Que la Força ens guiï a tots.

-Per la pau -va dir la Releqy A'Kla, unint-se als altres.

-Per la pau -va repetir l'Omàs de cor mentre sortien de la sala.

Sabia que només el temps podria esmussar els ullals de les panteres del desert corellianes que aguaitaven dins de les files del Senat, de la Força de Defensa i dels Jedi. Fos el que fos el que tenia en Luke Skywalker a la màniga, Omàs esperava poder proporcionar-li el temps necessari perquè el pogués fer-ho realitat abans que aquestes panteres apareguessin a la porta del seu despatx reclamant la seva sang.

-oOOOo-

Des de l'espai, el món oceà de Mon Calamari brillava amb un reposat color blau. Sota un cel que brillava com el gel, núvols curvilinis formaven paraules que només podien comprendre les estrelles. Només els ulls més aguts podien veure els esculls de coral, les pantanoses illes i les ciutats flotants disperses pel mar sovint turbulent del planeta. Era la capital provisional de la recentment formada Aliança Galàctica, bressol de dues espècies intel·ligents, i més de vint mil milions de persones ho consideraven la seva llar, entre elles el llegendari almirall Ackbar i la Mestre Jedi Cilghal. Des de l'espai era impossible apreciar els mals temps patits per Mon Calamari en poder del ressuscitat clon de l'emperador Palpatine i de la renegada almirall Daala, mals temps que els habitants del planeta temien tornar a patir abans que s'acabés la guerra amb els yuuzhan vong.

«Aquesta és la bellesa d'un món aquàtic -va pensar la Jaina Solo mentre dirigia el seu Ala-X cap a la ciutat portuària de Hikahi-. No se li veuen les cicatrius».

-XJ-3-23, permís per atracar -va dir la inconfusible veu d'un mon calamari-. Procedeixi a la coberta DA-42.

Va estrènyer les dents quan la protecció del fusellatge del seu Ala-X va entrar en contacte amb l'atmosfera en la reentrada, provocant una violenta tremolor i que la seva unitat R2 xisclés alarmada.

Moments després, quan la nau entrava en els molls d'atracada, el droide va xiular una curta sèrie d'espetecs i brunzits. Ella va mirar al traductor de la nau i va somriure davant el missatge de l'R2.

-No, estic segura que l'alt nivell de salinitat de Mon Cal no serà bo per als teus sistemes. Però tampoc serà un gran problema, Capi. No t'he portat per anar a nedar.

-oOOOo-

Següent