Refugiat (XX)

Anterior

XX

Semblava que el temps s'havia congelat. Jag, atrapat en la xarxa dels escuts ssi-ruuvi, vibrava de tensió. No tenia manera de saber què succeïa a la superfície del planeta ni a la resta de l'òrbita. El bloqueig de comunicacions havia tornat poc després de la fi de la transmissió de la Mayn. Se sentia aïllat i impotent, com tots els altres pilots que l'envoltaven, atrapats en els seus caces, esperant que els que els havien captivat els fossin recollint...

Llavors va passar una cosa estranya. Els seus sensors van detectar una lleu reducció de la força dels raigs de tracció que el subjectaven. Va sospitar que s'hauria retirat part de l'escorta ssi-ruuvi, ara que els tenien segurs dins dels escuts, i va consultar la seva pantalla. La seva escorta no s'havia mogut.

Un segon més tard va tornar a baixar l'indicador de la força dels raigs de tracció. Va manipular els seus comandaments i va observar que el Punyent havia recuperat un cert grau de mobilitat.

Va passar un moment resistint l'impuls d'alliberar-se. De què serviria? Encara que s'alliberés, en efecte, què faria després? En qualsevol cas, els escuts que envoltaven al porta-creuers li impedirien escapar, pel que semblava inútil fer res.

Però llavors va tornar a registrar una caiguda del valor, i aquella vegada no va poder contenir-se: va sentir una nova esperança. Sens dubte no es tractava només d'ell. Els ssi-ruuk estaven afluixant la presa sobre els seus captius. Li va envair un calfred d'emoció quan va comprendre el que devia estar passant.

Les naus droides p'w'eck que acompanyaven els caces bakurans en les formacions de la «escorta d'honor» estaven variant a poc a poc la direcció dels seus raigs de tracció. Després d'haver deixat una força d'atac intacta darrere dels escuts enemics, els estaven alliberant... de mica en mica, perquè els ssi-ruuk no se n'adonessin. Els p'w'eck es rebel·laven contra els seus amos... aquest cop, de veritat, i emprant com a arma la potència de foc bakurana!

En Jag va emetre tres clics ràpids per sol·licitar atenció. Els pilots capturats de l'Esquadró Sols Bessons van respondre immediatament amb sengles clics. Hi havia un rumor creixent en els comunicadors que indicava que altres advertien el canvi i es preguntaven què estava passant. Jag no tenia gaire temps; hauria d'actuar de pressa, abans que els ssi-ruuk se'n donessin compte.

Quan va tornar a baixar de nou la intensitat dels raigs de tracció, va enviar dos clics ràpids seguits d'altres dos clics ràpids. Era la clau de «atacar» per al seu esquadró, i la reacció va ser instantània. Jag i els seus pilots van fer passar les seves naus de l'estat de repòs a plena potència pràcticament en un mateix instant. Es van alliberar de les forces afeblides que els subjectaven, van sortir rugint de la formació i van girar sobre si mateixos per atacar als ssi-ruuk desprevinguts. Els caces V'sett van descobrir, amb gran sorpresa per part seva, que estaven subjectes pels raigs de tracció de les naus droides, reduint la seva maniobrabilitat. Tot va haver acabat en qüestió de segons. Els ssi-ruuk havien quedat destruïts, i els raigs de tracció que sostenien a la resta dels captius es van desactivar per complet.

La formació es va dissoldre a l'instant, caient en el desordre. Les comunicacions van quedar obertes. Jag va obrir el seu comunicador en totes les freqüències, amb l'esperança de restablir l'ordre abans que s'establís un nou bloqueig.

-Tranquils tots! -ordenà-. Manteniu les vostres formacions primitives! No dispareu contra les naus droides! Recordeu que les piloten els p'w'eck, i que estan de la nostra part. Són els que ens han portat fins aquí.

-Què té de bo estar aquí? -va replicar un pilot bakurà.

-Aquí tenim un objectiu -va respondre en Jag, apuntant el seu Punyent cap al porta-creuers alienígena-. Estem dins dels escuts, i ells tenen els seus esquadrons fora. No poden demanar reforços sense quedar exposats als atacs del Selònia o del Sentinella -va somriure imaginant la batalla que tenien per davant. Li semblava molt evident-. Ens han donat una oportunitat; No la desaprofitem!

Els pilots bakurans estaven confusos, cosa comprensible després d'aquell espectacular canvi triple d'aliances per part dels p'w'eck, que havien passat d'enemics a aliats, d'aliats a enemics, i ara tornaven a ser aliats. Però els pilots van obeir les ordres d'en Jag i no van molestar als p'w'eck. Es van tornar a formar grups de tres i de cinc, que es van dirigir en formació de combat cap al porta-creuers des del costat interior dels escuts. Jag va reunir al seu voltant al que quedava dels Sols Bessons i va fer el mateix. Els hangars del porta-creuers no estaven buits del tot, i van sortir a fer-los front una dotzena de caces V'sett. Sis caces droides els van perseguir de prop. Les naus ssi-ruuk que havien sortit amb intenció defensiva van quedar atrapades per darrere i van ser dispersades de seguida.

-Apunteu als generadors de raigs de tracció -va indicar en Jag als pilots que l'envoltaven i que buscaven objectius-. Després, doneu passades metrallant els projectors d'escuts deflectors. Procureu reduir al mínim els danys estructurals. Tenim amics allà, i prefereixo que no caigui ni una sola víctima del foc amic.

Després, es va sumir en el remolí, buscant objectius i llançant trets de làser tan de pressa com podia. Va donar un parell de passades als canons d'ions que estaven disposats al voltant del gruix ventre del porta-creuers i va aconseguir destruir-ne tres. Altres membres del seu esquadró van acabar amb els altres.

La reacció del porta-creuers era lenta, i Jag ho va atribuir als p'w'eck, que s'estarien rebel·lant no només fora de la nau sinó dins d'ella. Però no va caure en l'error de suposar que aquell avantatge duraria indefinidament. El porta-creuers, amb els seus 750 metres de llarg, hauria estat un rival temible fins i tot per a cent caces.

Amb tot, va considerar que tots els danys que poguessin causar al porta-creuers servirien per alguna cosa. Com més poguessin fer en aquest sentit, menys treball tindria la Jaina més tard...

* * *

El Selònia va transmetre la notícia de l'alliberament dels caces de l'Aliança Galàctica als pocs moments que quedaren alliberades les comunicacions. Però la Jaina no va tenir temps de sentir els detalls. Un moviment ràpid i sobtat li va cridar l'atenció. Creient que algun dels presoners ssi-ruuvi havia intentat fugir, es va tornar amb el sabre làser en guàrdia, però no va veure més que l'esquena de l'exprimer ministre, que corria pel passadís. En Vyram estava estès d'esquena i es fregava l'avantbraç dret.

-Ho sento -Va dir, posant-se de dret-. Ha estat tan ràpid!

La Jaina no va esperar; va emprendre immediatament la persecució d'en Cundertol. No podien deixar-lo escapar. Si trobava un comunicador, el pla quedaria al descobert i podrien capturar a Jag de veritat. Va seguir els ecos ràpids dels seus passos pels passadissos polsosos, mentre Cundertol sortejava als altres i pujava cap al forat que havia obert la bomba d'en Harris a l'estadi.

No va trigar a comprendre el que havia volgut dir Vyram quan va dir que el primer ministre era ràpid. La velocitat d'en Cundertol era impressionant.

El soroll dels seus passos, per davant d'ella, es va desviar en una direcció nova. Després de girar dues cantonades i de recórrer cinquanta metres més, la Jaina va comprendre per què. Venia cap a ells un escamot de p'w'eck que havien enderrocat als seus amos i bloquejaven la sortida de l'estadi. Cundertol no havia volgut topar-se amb ells i per això havia pres un túnel alternatiu, dirigint-se probablement a la sortida que la Malinza i els altres no havien provat abans. La Jaina no va titubejar; va entrar ella també pel túnel, va sobresaltar al gran grup p'w'eck en passar, però sense aturar-se a donar-los explicacions.

La Jaina va sentir que Cundertol baixava escales dos pisos més avall. El seu pas era ferm i increïblement constant. La Jaina no entenia d'on treia l'exprimer ministre tanta força i resistència.

Fins i tot ella mateixa començava a cansar-se, tot i comptar amb el suport de la Força.

Es va tancar una porta de cop per davant d'ella, i va comprendre que Cundertol havia sortit del pou de les escales al nivell del cinquè soterrani. Es va forçar a si mateixa a córrer més de pressa i, quan va arribar a la porta, es va llançar amb força contra ella. Tot just havia començat a obrir-se la porta quan alguna cosa la va intentar colpejar des de la foscor de l'altre costat. Ella la va empènyer amb una empenta instintiva de la Força i es va apartar rodant sobre si mateixa. Quan es va posar dreta en posició defensiva, va tenir el temps just per percebre a Cundertol al final d'un ample passadís. Una cosa volava per l'aire cap a ella. Va apartar el cap just a temps d'esquivar un petit projectil que va rebotar a la paret darrere d'ella, deixant una osca profunda. El primer que va pensar la Jaina era que Cundertol estava emprant algun tipus de llançador, però tenia les mans clarament buides. Però no va tenir temps de pensar-ho, doncs un altre projectil li va passar xiulant al costat del cap, tan a prop que va sentir que li fregava els cabells.

«Els està llançant a mà!», Va pensar amb incredulitat.

Potser Cundertol tingués més força que punteria, però la Jaina no estava disposada a servir de blanc per a les seves pràctiques. Li va enviar una empenta de la Força que hauria fet caure a un home corrent. Però Cundertol no va fer més que trontollar cap enrere. No va ser gran cosa, però la Jaina en va tenir prou per travessar corrent l'espai que els separava abans que es recuperés l'altre.

En Cundertol no tenia cap intenció de quedar-se a lluitar. En lloc d'això, va desaparèixer amb una velocitat desconcertant a través d'una nova porta. Ella el va seguir, però aquest cop amb més prudència. Què era? D'on treia la seva força i la seva velocitat? Fos quina fos l'explicació, saltava a la vista que la Jaina no podria agafar-lo per pura velocitat. Hauria d'intentar una altra cosa.

Els passos d'en Cundertol van avançar per un altre passadís, i es van aturar bruscament.

La Jaina va vacil·lar a la cantonada i va treure el cap amb cura. El passadís fosc semblava buit, però ella sabia que ell hi era, en algun lloc.

-Hauries de saber que no te'n sortiràs amb això, Cundertol -Va dir en veu alta, amb l'esperança de fer-se almenys una idea de la seva situació en sentir la seva resposta.

-Que no? -va respondre ell. Tenia la veu esmorteïda per alguna cosa més que la distància-. I seràs tu qui m'ho impedeixis, nena?

-Això pretenc, sí -Va dir ella. Va arrufar les celles. No era capaç de determinar la seva posició.

-Em temo que fins i tot les millors intencions solen valer poc -Va dir ell, caient de sobte a la seva esquena-. Almenys, quan està en joc la supervivència.

Ella es va girar per colpejar-lo, però ell la va apartar d'un cop com si fos una nina de drap. Tenia una força i una velocitat molt superiors a les d'un home corrent. La Jaina es va retirar de la paret i va tornar a atacar-lo llançant-li un cop al cap, alhora que encenia el sabre làser amb l'altra mà. Ell es va ajupir abans que arribés el cop i li va llançar un cop de puny de baix a dalt que la va fer caure. La Jaina va volar cinc metres per l'aire. El seu sabre de llum va traçar un ampli arc negre a terra quan queia; però no el va deixar anar.

Cundertol no volia perdre temps amb converses. El seu gest pervers li indicava que només li interessava una cosa: escapar. Mentre ella s'interposés entre ell i el seu objectiu, hauria d'eliminar-la. Es va posar dempeus d'un salt cap enrere abans que ell pogués arribar fins a ella, i ho va fer apartant-lo amb un moviment d'advertència del seu sabre làser.

Ell va fer una finta cap a l'esquerra i la va atacar després per la dreta, colant-se per sota de la fulla i assestant-li un cop al pit que a ella li va semblar que tenia la força d'una pica de força. Va tornar a caure i va aterrar sobre el cul, deixant anar un grunyit de dolor. Aquesta vegada va arribar a deixar anar el sabre de llum, i l'arma va rodar per terra. Abans que hi tingués temps de recuperar-lo amb la Força, Cundertol ja s'havia avançat per acabar amb ella.

-Has lluitat bé -Va dir, mirant-la amb aire amenaçador.

-Encara no he acabat -va replicar la Jaina, atraient cap a ella al seu sabre làser.

El sabre va saltar per l'aire amb un brunzit i un xiulet. Cundertol el va sentir venir i es va fer a un costat, però no va poder evitar que l'encertés la fulla ardent. Va caure d'esquena proferint un rugit i portant-se la mà al braç ferit. La Jaina va aprofitar el moment per posar-se dempeus de nou, encara que amb certa dificultat. Tenia les cames febles per l'atac d'en Cundertol, i li semblava que tot li donava voltes desenfrenadament. Però va aconseguir mantenir-se ferma i va dirigir de nou els seus pensaments al sabre làser. Aquest cop li va volar directament a la mà.

Però en Cundertol ja havia fugit. La Jaina el va veure al final del passadís, estrenyent-se el braç mentre tombava la cantonada i es perdia de vista. Es disposava a emprendre de nou la persecució, quan va sentir soroll de passos a la seva esquena.

-Jaina!

Era la seva mare, que li tirava els braços al coll.

-Estàs bé?

La Jaina va fer que sí amb el cap.

-Cundertol -Va dir, fent un gest imprecís en la direcció que havia seguit aquest-. S'ha marxat per aquí!

-No et preocupis, noia. L'agafarem.

Era la veu del seu pare, la silueta arribava al capdavant d'un grup d'humans i de p'w'eck que avançaven pel passadís seguint l'exprimer ministre.

-Aneu amb compte! -els hi va cridar, mentre la seva mare l'ajudava a seure a terra, on el món, afortunadament, no donava tantes voltes. Va passar allà una estona que li va semblar una eternitat, lluitant contra les nàusees. Cundertol li havia colpejat amb més força de la que havia pensat ella.

-Et posaràs bé -li deia la seva mare-. Tot anirà bé.

La Jaina sabia que no era així. Els seus pensaments eren confusos, fragmentaris. En la seva baralla amb Cundertol hi havia alguna cosa que la inquietava. Què era? Sabia que ella li havia ferit. Li havia fet un tall al braç...

Va ser llavors quan el va veure, estès a les ombres a pocs metres d'ella. Es va deixar anar de braços de la seva mare i es va acostar en aquella cosa, contemplant-la amb una barreja de satisfacció i desconcert.

-Què és? -li va preguntar la seva mare, a la seva esquena.

-El seu braç -Va dir la Jaina, mirant fixament el membre. No només li havia tallat el braç, l'hi havia amputat completament per sota del colze! -. Almenys, la part inferior.

Però hi havia alguna cosa clarament estranya. A part d'algunes taques i un petit vessament de líquids per la ferida, no es veia sang per enlloc. Era cert que de vegades un sabre làser podia cauteritzar les venes, tallant la sang; però el que suscitava les sospites de la Jaina no era només la sang; era l'olor. Feia olor de sintecarn cremada.

-No et preocupis, Jaina -Va dir la seva mare, arribant al seu costat-. Tot ha acabat. L'agafaran, sobretot si està ferit.

Va sentir les paraules de la seva mare mentre comprenia, inquieta, contra què havia estat lluitant. Cundertol era un droide!

-No ho aconseguiran -Va dir, mirant el braç artificial, atordida-. Encara que estigui ferit, s'escaparà.

Abans que hi hagués tingut temps d'explicar-se, es va sentir a prop d'elles una sèrie de sons com notes de flauta.

-Perdoni, mestressa -Va dir C-3PO-, però Lwothin comunica que l'Errinung'ka s'ha rendit als p'w'eck. S'espera en breu la rendició del Firrinree.

«Això compensarà, almenys, la pèrdua del Vigilant i l'Intrús», va pensar la Jaina per a si.

-Què hi ha d'en Jag? -va preguntar a la seva mare-. Hi ha cap notícia?

-N'hi ha -va assentir ella-. Ara mateix dirigeix ​​l'atac contra el Firrinree.

La seva mare li parlava amb veu tranquil·litzadora. La Jaina va interpretar en les seves paraules que volia dir-li: «No és problema teu; estigues tranquil·la».

Potser tenia raó; però la Jaina dubtava que fos capaç de relaxar-se del tot fins que no sabés amb exactitud que en Jag estava a prop i que els dos estaven molt lluny de l'amenaça de la tecnificació...

Següent