Romanent (XVII)

Anterior

XVII

A Borosk, els triomfants informes procedents dels grups de combat de l'Implacable es veien alguna cosa més que enfosquits per les terribles pèrdues sofertes pel Protector i l'Incondicional. Per cada grup de combat que aconseguia acostar-se a la nau amb el yammosk identificada per l'Aliança Galàctica, cinc més fracassaven i eren destruïts. Presenciar la situació era penós i frustrant, i en Pellaeon no podia deixar de preguntar-se a què es devia. Es devia a una desconfiança inherent als Jedi que havien aportat aquestes tècniques, o una incapacitat per adoptar amb rapidesa aquestes noves tàctiques?

Va seguir atent a la batalla en curs des del seu tanc de bacta.

-Blau Tres, mantinguin el foc de cobertura. Vaig a entrar!

-Vermell Set, els té a la cua.

-Tinc una bona entrada al Sector Catorze, Líder Blanc.

-A la seva dreta i amunt, Verd Deu... A la seva dreta!

-M'han donat! Els estabilitzadors fallen! Vaig a...

El silenci va regnar mentre una altra vida queia sota el plasma enemic.

Escoltar la babel del canal obert feia poc per tranquil·litzar la ment d'en Pellaeon, però es mantenia a l'escolta per què li proporcionava proximitat al conjunt de la batalla. No podia dirigir a cada participant, però hi havia cert valor en contemplar-lo des de lluny. Hi havia les tropes al front espantades, excitades, reticents o compromeses? Aquestes coses podien marcar una enorme diferència en el resultat d'un conflicte, i un bon comandant feia bé de no ignorar-les.

En línies generals, l'instint li deia que estaven perdent terreny. La retirada cap als anells de mines de Borosk havia estat al principi una tàctica que li permetia concentrar les forces imperials al voltant del planeta i resistir a l'enemic en diversos fronts simultanis. Havia vist en enregistraments el que havia passat a Coruscant quan va ser atacat pels yuuzhan vong, i encara que Borosk no s'enfrontava a un exèrcit tan gran, tampoc estava tan ben defensat. Esperava poder resistir al planeta el temps suficient perquè els yuuzhan vong perdessin la paciència o es quedessin sense recursos. Però l'exèrcit estava perdent més del que guanyava. La persistència dels yuuzhan vong s'estava cobrant un preu en la moral dels seus soldats, i això afectava directament a la seva eficàcia en combat. Sabia que acabarien perdent-ho tot si no aconseguia capgirar aquesta tendència.

-Mantinguin les naus en trios escudats com s'ha ordenat! -va bordar un pilot.

-A qui volem enganyar? -va replicar altre-. Això no funcionarà i ho saps.

-Calla, Gris Quatre. Tenim coses millors que fer que escoltar els teus plors.

Un xiulet agut es va superposar al canal obert, reclamant la seva atenció. Pellaeon es va apartar del combat i va acceptar la trucada.

-Què passa? -va preguntar cansat. La veu de la capitana Yage va reemplaçar a l'ambient de combat. S'havia convertit en la seva ajuda de camp de facto durant la batalla de Borosk, desviant preguntes no desitjades i assegurant-se que només li arribaven les importants.

-Tinc un informe de l'almirall Arber, senyor -va informar tallant-. El MAG s'ha instal·lat al Rebel i està llest per a ser provat.

-Excel·lent.

En Pellaeon va sentir que li envaïa una fosca satisfacció. Les naus imperials no solien portar moduladors d'amplitud gravitacional; de fet, eren aparells rars i cars. Aquest s'havia portat fins allà des d'un sistema veí per procediment urgent i havia estat reprogramat per enginyers imperials acord a les especificacions de l'Aliança Galàctica. Si tot anava bé, i bloquejava el coordinador bèl·lic yuuzhan vong, com havia promès l'Skywalker, aquest podia ser el moment decisiu de la batalla.

-Ordeni al tinent Arber que prescindeixi de proves prèvies i que procedeixi directament a usar-lo en combat -ordenà- informe a la capitana Essenton que proporcioni tota la seva cooperació a Arber. És una vella rondinaire, però segur que canviarà d'opinió quant vegi el que pot fer el MAG.

La Yage no va qüestionar l'opinió d'en Pellaeon, encara que sabia tan bé com ell que cap imperial havia vist funcionar a un bloquejador de yammosk. Ho dipositaven tot en la paraula de l'Skywalker i de la seva Aliança Galàctica. Si s'equivocaven, pot ser que no aconseguissin l'avantatge que necessitaven per guanyar la batalla, per no parlar de la guerra. En Pellaeon va mirar com el destructor estel·lar Rebel girava i abandonava les òrbites defensives que mantenien les altres naus capitals per sota de les mines d'ions. L'acompanyava un eixam de caces TIE i bombarders, que esquivaven els atacs de coralites i s'obrien camí cap al conjunt de naus capitals yuuzhan vong entre les quals hi havia la identificada com contenidora d'un yammosk. L'enemic s'estava esforçant molt per defensar-la constantment contra els intents per enderrocar-la del grup de naus de l'Incondicional. Igual que abans, els yuuzhan vong es van amuntegar al voltant de la nau del yammosk com insectes protegint a la seva reina, acudint en massa per desviar l'atac i colpejar als assaltants on podien. El Rebel es va veure castigat per dolls de plasma prou brillants com per apagar la llum dels seus motors iònics. Els seus escuts van ser assotats per dovin basal i atacats des de l'exterior. Va respondre amb el foc dels seus canons turbolàser, disparant intermitentment amb diferents freqüències a mesura que enderrocava del cel grups sencers de coralites. L'espai que l'envoltava es va espessir amb les restes del combat, amb arremolinades nebuloses de gas ardent i flamejants runes que brillaven amb l'energia que descarregaven. En Pellaeon va admirar l'habilitat i determinació de la capitana Essenton en fer avançar el destructor estel·lar fins a les files enemigues. El Rebel era com un gegantí dard enverinat que es precipitava cap al cor de l'enemic. Quant el va tenir en el seu radi d'acció, el tinent Arber va activar el bloquejador de yammosk. En Pellaeon coneixia per sobre el seu funcionament, si bé se li escapaven els detalls precisos. La màquina transmetia pulsacions gravitacionals codificades dissenyades per interferir amb les pulsacions similars que emprava el yammosk per comunicar-se amb les naus al seu comandament. Anul·lar el yammosk tenia l'efecte d'acabar amb la ment que coordinava els atacs de coralites; se suposava que bloquejar els seus senyals els confondria. En Pellaeon va tornar a pensar en l'analogia de l'eixam d'insectes, i va imaginar l'efecte que tindria treure fum en un rusc per entorpir el moviment dels insectes.

Els efectes van ser evidents i instantanis. El que abans havia estat una dansa letal es va tornar maldestre i descoordinada. La miríada de coralites mancats d'un cervell central es van veure obligats a dependre del seu propi judici, i en Pellaeon sabia molt bé el pobre que pot arribar a ser aquest quan el caça es veu atrapat enmig d'una gran batalla. Sense accés al comandament central, la batalla va derivar en centenars de petites escaramusses.

Seguia havent moments ocasionals d'ordre en combatre el yammosk el bloqueig dels seus senyals i recuperar el control d'alguns grups de combat sota la seva influència. Però, el casc punxegut del Rebel va seguir avançant malgrat tot, disparant incessantment torpedes i míssils de concussió, dedicant cada caça que tenia a un atac concentrat contra el grup de naus capitals que protegia al yammosk central. Aquest es defensava el millor que podia. Fins i tot els coralites confusos trobaven difícil fallar un objectiu tan gran com un destructor estel·lar. Els làsers estaven constantment ocupats amb la rajada d'atacs suïcides contra la torre del pont, i els bombarders imperials van formar una barrera defensiva al voltant del destructor assetjat, forçant que els atacs es concentressin en determinades vies d'acostament i acabant amb els coralites que s'apropaven per allà. Les forces yuuzhan vong no estaven prou dirigides com per reaccionar atacant als bombarders, de manera que la tàctica obria buits enormes en les forces de coralites que se suposava defensaven al yammosk.

Els caces TIE van descendir contra les naus enemigues, vessant sobre elles una pluja d'energia que no podia absorbir cap quantitat de dovin basal. En aquest moment, el yammosk ja sabia que anava a perdre i va començar a utilitzar les naus capitals que tenia prop en infructuosos intents de desviar l'atac. Però les forces imperials, en adonar-se que posar fora de combat al yammosk era el camí per assolir la victòria definitiva, van mantenir l'atac, negant-se a què qualsevol nova tàctica els distragués de l'objectiu. Un atac rere l'altre va cosir atrets molt durament la nau central fins que aquesta va començar a escorar-se i a perdre atmosfera i cossos per nombrosos forats del casc. Però el yammosk continuà lluitant, causant l'autodestrucció de dues de les seves naus germanes que van projectar prou energia i matèria pel camp de batalla com per bloquejar momentàniament l'atac imperial. L'ona de xoc va escombrar l'espai en tots els seus fronts, sobrecarregant els sensors de punteria de les bateries de turbolàser del Rebel i fent que els caces TIE perdessin el control. Els coralites van girar i van brillar com cendra calenta sobre una foguera. Un pilot d'un caça TIE que es va recuperar abans que la majoria va aconseguir un impacte directe en el tanc de suport vital del yammosk, llançant al buit a la criatura multitentacular embolicada en un tremolós encaix de cristalls de gel. El Rebel va fer mitja volta per acabar amb les naus capitals que quedaven al seu pas i van delmar a l'enemic que seguia a la zona.

En Pellaeon no va poder evitar sentir-se complagut pel resultat. Havia estat un moviment valent i finalment efectiu, i enviava un missatge clar al comandant de la flota yuuzhan vong: podem fer-vos mal!

Però la batalla estava lluny de la seva fi, i mentre el Rebel estava ocupat, l'enemic havia aconseguit obrir en els camps de mines un forat que el Dret de Comandament només començava a tancar ara. La demanda de turbolàsers i escuts planetaris augmentava a mesura que més i més coralites s'aproximaven a la superfície del planeta. Si a la flota yuuzhan vong hi havia un altre yammosk, no trigaria a assumir el control de l'atac. Temps. Això era el que necessitaven.

En Pellaeon no sabia quant de temps dedicaria el comandant Vorrik a destruir l'armada imperial, però si la seva missió era un simple atac per doblegar l'esperit de l'Imperi, s'havia ficat en un conflicte molt més prolongat del que esperava. La capitana Essenton del Rebel va informar que havien localitzat a un segon yammosk. Demanava permís per atacar, i en Pellaeon l'hi va concedir. El més important en aquest moment era mantenir la pressió, encara que això signifiqués deixar que l'atac arribés a les defenses del planeta. I com més naus destruïssin, més possibilitats d'èxit tindrien. Podia sentir que la batalla s'acostava a un moment crucial. Només esperava que es resolgués a favor seu.

La veu d'en Luke Skywalker va brollar del receptor gairebé com responent als seus pensaments.

-Almirall, crec que li agradaria saber que el Trencalòs està de tornada.

-I la missió? -va preguntar esperançat al Mestre Jedi.

-Un èxit, suposo -va ser la resposta-. Vaig parlar breument amb la Mara abans que saltessin a l'hiperespai i semblava satisfeta.

Probablement sentint l'estat d'ànim de les forces imperials, l'Skywalker s'havia retirat de primera línia i atracat el seu Ala-X a l'Enviduadora. Contemplava la batalla des del pont, produint un efecte calmant en la tripulació de la Yage. En Pellaeon va somriure.

-En aquest cas, suposo que aviat tindrem notícies dels nostres amics yuuzhan vong.

-Seria un error confiar massa ara, almirall -va prevenir-lo l'Skywalker-. Els yuuzhan vong no són propensos a la retirada, ni tan sols quan ho tenen tot en contra.

-Tampoc són estúpids. Si el que m'ha dit vostè és cert, Shimrra no es pot permetre una campanya llarga aquí, i en Vorrik ho sabrà. A la llarga, desobeir ordres li perjudicaria més que fugir d'una batalla.

El Mestre Jedi no va dir res, però el seu silenci va ser revelador.

-Sé el que està pensant -va dir en Pellaeon amb suavitat-. Jacen li va dir al Moff Flennic que l'Imperi no és res al costat de l'Aliança Galàctica, que només som una distracció. Tenia raó, i això vol dir que jo també tinc raó. Shimrra vol intimidar-nos, no destruir-nos, i des del punt de vista d'en Vorrik ja s'ha assolit aquest objectiu. Ha arrasat Bastió, ens ha obligat a retirar-nos a Borosk, i probablement atacarà les drassanes en el camí de tornada. Pot argumentar que ha fet la seva feina.

Un altre xiulet va sonar al canal.

-Transmissió de l'enemic, senyor -va dir la capitana Yage.

-Posi-la en un canal obert -va dir en Pellaeon-. Vull que tothom senti això.

-Només retarda l'inevitable -estava dient en Vorrik, escopint les paraules amb més bilis de l'habitual-. No tindrem pietat. No es perdonarà a cap. Arrasarem les vostres cases i farem servir els vostres restes com a fertilitzant per a les nostres collites! Els vostres mons seran absorbits en el gloriós imperi yuuzhan vong quan devori tota la galàxia. Us...

-Potser se m'escapa alguna cosa, Vorrik -el va interrompre en Pellaeon-. Però no veig cap prova d'aquest gran pla seu. Estem exterminant els seus yammosk, hem matat els seus espies, estem rescatant als qui consideraven els seus presoners. No té les forces necessàries per prendre aquest planeta, per no parlar dels altres. Les seves amenaces són tan buides com vana la seva fanfarroneria.

-Et menjaràs aquestes paraules quan...

-Buides -va repetir en Pellaeon per sobre de la renovada diatriba del comandant.

-... Convertim les vostres abominacions en escòria i...

-Buides!

-... Reduïm les vostres restes a la pols del que vau néixer!

-Buides, Vorrik! -va bramar en Pellaeon. El comandant yuuzhan vong va proferir un so com el d'una rata womp en ser estrangulada, però no va tenir temps de parlar-. Ja és hora que faci realitat les seves promeses, comandant: o acaba amb nosaltres o se'n va!

-Pels Déus del meu poble, infidel, et prometo que t'empassaràs aquestes paraules!

-Potser algun dia, Vorrik, però no avui. S'hauria d'haver pensat dues vegades aquest gambit seu, sobretot en no tenir els recursos necessaris per tirar-lo endavant -en el batec que va intervenir entre paraules, el seu to va perdre tota mena de burla per tornar-se fred i seriós-. No tenim intenció de rendir-nos... ni ara, ni mai. Potser guanyi alguna batalla ocasional contra nosaltres, Vorrik, però l'Imperi sempre contraatacarà. Això li ho puc prometre.

En Vorrik va iniciar un altre degoteig d'insults que en Pellaeon va ignorar.

-Pot dir-li a Shimrra de la meva part que si vol que es faci aquest treball, haurà d'enviar una flota molt més gran, i amb un comandant més competent al comandament.

Va apagar la comunicació abans que en Vorrik tingués oportunitat de dir alguna cosa més, i es va relaxar en la reconfortant abraçada dels fluids del tanc de bacta. Estava content amb la forma en què havia manejat al comandant yuuzhan vong, encara que havia corregut un risc calculat en provocar-lo. Però les seves paraules anaven dirigides tant als homes del seu propi exèrcit com a Vorrik. En Pellaeon havia volgut assegurar-se tenir a tot l'exèrcit recolzant-lo en cas que el comandant yuuzhan vong decidís contravenir les seves ordres i quedar-se. Però, afortunadament, al cap d'uns moments de trencar el contacte, la meitat de les naus d'en Vorrik va començar a retirar-se. L'altra meitat va iniciar una pauta de foc pensada per impedir que les forces imperials aprofitessin la retirada. Els comandants d'en Pellaeon sabien què no havien de saltar a l'atac, però van aprofitar l'oportunitat per portar la batalla a l'altre bàndol. Els turbolàsers planetaris van escopir energia contra l'enemic que fugia, mentre el Rebel enviava ones de fluctuacions gravitacionals a la massa de naus en retirada. Els líders d'esquadró van aprofitar també qualsevol obertura en l'acció de rereguarda per atacar per darrere.

Llavors les naus capitals van començar a saltar a l'hiperespai i la flota yuuzhan vong es va concentrar en la retirada. Les nombroses imatges que arribaven a la màscara respiradora d'en Pellaeon mostraven les naus enemigues abandonant el sistema en grups de combat de diverses mides. Alguns eren petits i estaven compostos per un anàleg de creuer i alguns coralites, altres consistien en diverses naus capitals volant sincronitzades, coordinades pel yammosk que seguia amagat entre elles. Veient-les marxar, Pellaeon va sentir un alleujament que sabia que no s'havia de permetre. No era navegant, però tenia molta experiència a calcular el rumb d'una nau que entrava a l'hiperespai. Fins i tot sense veure les dades, s'adonava que la flota es batia en retirada cap més d'una destinació.

-On van? -va preguntar la Yage.

-Els vectors inicials suggereixen que dos terços de la flota surten de territori imperial.

-I el terç restant?

-Va en direcció contrària. No podem calcular amb precisió, però crec que s'adreça a...

-Yaga Minor -va acabar per ella.

-Això sembla, senyor -va dir la Yage-. Ha de creure que podrà sortir-se'n amb la seva mentre les nostres forces són aquí.

En Pellaeon ho va meditar un moment abans de parlar.

-Que l'Incondicional segueixi atacant i pressionant. Que la seva evacuació sigui el menys digna possible. I vull que l'Implacable i el Protector s'adrecin immediatament a Yaga Minor. També el Rebel i l'Incomparable. En Flennic necessitarà tota l'ajuda possible per protegir les drassanes.

-I el Dret de Comandament, senyor?

El vell destructor estel·lar era parcialment responsable de protegir l'Enviduadora i les altres naus tàctiques, sí que havia vist poc combat des de la seva posició en les òrbites interiors de Borosk.

-Es queda -va dir en Pellaeon-. Tinc altres plans per aquesta vella nau.

-Sí, senyor.

Un cop la Yage va tallar, Pellaeon va obrir un canal privat amb Luke Skywalker.

-Bé, Jedi, ho vam aconseguir.

-Vostè ho va aconseguir -va replicar l'Skywalker-. Jo vaig fer poc més que mirar, almirall.

-Que era just el que es necessitava -contrarestà el gran almirall. No tenia intenció de permetre que el Mestre Jedi infravalorés el seu paper en la victòria-. Encara que potser mai acceptem ordres seves, Skywalker, crec que avui ha provat que a vegades redunda en el nostre benefici acceptar la seva ajuda.

-La línia que separa les dues coses és molt fina, almirall -va dir en Luke.

En Pellaeon va somriure davant el to cansat del Mestre Jedi. Ell tampoc era aliè havent de reconciliar diferents elements conflictius dins del seu propi poble. A vegades es necessitava molt més que un enemic comú per unir antics enemics, i encara que havien guanyat una primera batalla contra els yuuzhan vong, sabia que l'esperava la guerra. El més dur encara estava per arribar.

-Sí que ho és -va dir ombrívolament, mentre examinava imatges de la retirada yuuzhan vong-. Sí que ho és.

Un altre grinyol va assenyalar una nova trucada pel canal privat. Pellaeon la va acceptar i va sentir la veu del nebot de l'Skywalker.

-Aquí el Trencalòs Braxant -va dir en Jacen Solo des del pont improvisat del dreadnaught-. Tenim un celler ple de persones que requereixen atenció mèdica urgent. Sol·licito instruccions, si us plau.

- Trencalòs, aquí l'Enviduadora -va sentir que responia la Yage-. Ha d'atracar a la plataforma mèdica Retorn de Hale. Li transmeto els detalls.

En Pellaeon va estudiar el dreadnaught per l'escàner de llarg abast, mentre els ordinadors de combat intercanviaven dades. Havia estat castigat per dues andanades seguides de foc enemic i el casc fumejava literalment en els llocs on havia estat foradat. Sabia que el pla consistia que la nau adquirís aquest aspecte, però la forma en què es movia li deia que part del dany rebut havia estat molt real.

-Has rebut alguns impactes -va dir.

-No més del que s'esperava -va dir el jove Jedi, llevant importància a la gravetat del seu estat-. El truc va funcionar a la perfecció.

-Ben fet, Jacen -va dir en Luke-. Ho heu fet tots bé.

Hi va haver una petita pausa mentre en Jacen examinava les dades del rumb que li havien enviat i confirmava la trajectòria dels droides de combat que havien de seguir a través de l'exèrcit imperial.

-Què li ha passat a la guerra? -va preguntar, sonant tan sorprès com alleujat.

-Es va acabar -va dir en Pellaeon sardònicament.

-Però no molt lluny -va afegir en Luke-. I tampoc per molt temps.

-No et preocupis -va continuar en Pellaeon-. Estarem a punt per quan tornin. Els yuuzhan vong lamentaran el dia en què em van arrossegar a això.

-No permeti que la seva confiança per aquesta única victòria li ennuvoli el judici, almirall -va dir en Luke-. Els yuuzhan vong no es prendran aquesta derrota a la lleugera. Això només és el principi, li ho asseguro.

En Pellaeon no necessitava l'advertència.

-Crec que té raó, amic meu -va dir, assentint dins del tanc de bacta-. És el principi de la seva fi.

-oOOOo-

La veu va córrer amb rapidesa per entre els esquadrons fia, i malgrat la seva inexperiència I a moltes pèrdues, els Ala-Y estaven aconseguint algunes victòries ocasionals contra els atacants yuuzhan vong. En una ocasió, en Jag gairebé no va tenir temps de notar que tenia un cori a la cua abans que l'enderroqués del cel una onada de foc procedent de babord.

-Bon tret, Set -va dir agraït, descendint per ocupar-se d'un altre cori que intentava posar-se darrere de l'Ala-Y.

Una andanada de trets va anunciar l'arribada de l'Orgull de Selònia, que venia de fer una passada devastadora sobre la més propera de les dues naus esclavistes enemigues que baixaven al planeta per collir la població fian. La nau amb forma de bufeta s'havia partit al llarg del llom provocant un lleig vessament de fluid vermellós. En Jag va contemplar com milers de petites formes aletejants de gnullith yuuzhan vong escapaven de l'enorme esquerda de la nau, retorçant-se i morint en el buit com ocells congelats.

La Jaina i el seu amics de l'Esquadró Cirera van llançar un eixam de torpedes que es van precipitar contra la bretxa, per retirar-se precipitadament a continuació mentre les explosions la feien miques.

-Un menys -va dir la Jaina triomfant. S'alegrava de tornar a sentir aquesta seguretat en la seva veu-. Com et va, Jag?

En Jag va tornar a concentrar-se en el bombarder. Hi havia girat com si volgués retirar-se, però no l'enganyava. Els yuuzhan vong no eren emocionalment capaços d'acceptar la derrota amb tanta elegància. Estava segur que preparaven alguna cosa.

-Ha de ser un truc -va avisar als seus companys-. Si ens acostem massa ens...

Però l'avís va arribar massa tard, ja que tres Ala-Y es van acostar per castigar la part inferior del lànguid vaixell. Tot d'una, els dovin basal del bombarder van deslligar la seva energia combinada. El fogonada subsegüent va ser tan brillant que va semblar tornar transparent el bombarder abans de desintegrar-lo en àtoms. L'ona de xoc resultant es va emportar per davant als tres Ala-Y i va afectar greument a cinc més que eren a prop.

En Jag va sospirar un cop es va dissipar l'ona de xoc.

-Ho sento, Indi. Hauria d'haver-vos avisat abans.

-No tens la culpa, Líder Bessó -li va tranquil·litzar Indi Cinc després d'una breu pausa-. Estem molt poc educats en l'art de combatre als yuuzhan vong. La culpa només és nostra.

Un reduït Esquadró Indi va acudir en ajuda de la Jaina per rematar la nau esclavista que quedava, mentre els esquadrons Sols Bessons i Verd-i-gris acabaven ràpidament amb els coris restants. La batalla es va acabar en poc temps, i en Jag es va permetre relaxar als controls.

Quan els batecs del seu cor es van calmar i va estar segur que ja no hi havia més coralites a prop, va trucar al líder dels Ala-Y de Galantos.

-Digui'm, capità Syrtik, què passarà quan torni? El sotmetran a una cort marcial?

-Això depèn -va dir l'estoic fia-. La nostra missió és protegir a Galantos d'atacs, però estem sota l'ordre directa del conseller i els seus primats. Si ens acusen de desobeir una ordre directa...

-Però, és això el que han fet? -va interrompre la Jaina-. Et va dir que no ens ajudéssiu?

En Jag va notar el perillós to en la veu de la Jaina però no va dir res. Les emocions sempre es sobredimensionaven després d'una batalla.

-Això depèn de com defineixi vostè ordre -va dir en Syrtik.

-No em puc creure aquests llimacs espacials -va continuar la Jaina-. Nosaltres intentem salvar-los la pell i ells tenen el morro de... -la frase sense acabar es va resoldre amb un profund sospir-. No, això pot esperar. Però quan la mare s'assabenti d'això, s'armarà una de bona.

-Crec que s'armarà de totes maneres -va dir en Jag-. Després de tot, van intentar retenir-la presonera a Galantos, i quan van arribar les naus esclavistes potser fins i tot pretenien negociar una amnistia.

El silenci es va apoderar de la línia. I llavors, en Jag va veure en les pantalles que el castigat Ala-X de la Jaina buidava els torpedes que li quedaven contra el costat de la destrossada nau esclavista que quedava, dispersant els seus continguts contra el paisatge estrellat.

-Estàs bé? -va dir a la Jaina per un canal privat.

-No, no estic bé -va replicar ella tallant-. És que, per què ens molestem, Jag? De què serveix intentar defensar aquesta gent que insisteix en apunyalar-nos per l'esquena? No té sentit!

-Estic segur que en Miza diria el mateix, Jaina.

Ella va guardar silenci per un moment, mentre assimilava el nom del pilot txiss mort.

-M'estic comportant com una criatura, oi?

-En realitat t'estàs comportant com la Jaina Solo, que no és una cosa del que t'hagis d'avergonyir, t'ho asseguro.

Ella va riure baixet.

-Gràcies Jag.

-A disposar.

Mirà les pantalles. Els esquadrons d'Ala-Y ja tornaven a Galantos, amb el seu número reduït en una quarta part. El Selònia llançava droides sonda per examinar les restes de les naus esclavistes mentre el que quedava de l'Esquadró Sols Bessons tornava als seus molls d'atracada.

-Hem de posar-nos al dia de moltes coses -va dir ell-. Igual hauríem d'aterrar i informar-nos en persona. Ella va tornar a riure, i aquesta vegada el riure va semblar sortir-li de forma natural.

-Mira, aquesta ha de ser la cosa més romàntica que m'ha dit ningú en anys.

Ell va somriure, alegrant-se de sentir que cada vegada sonava més al seu estat normal.

-Llavors, és una cita?

-És clar -va dir ella, mentre el seu Ala-X girava per posar-se a la seva altura-. Per què no?

-oOOOo-

Següent