Refugiat (XV)

Anterior

XV

La Jaina va obrir els ulls sota una llum forta. Va fer un gest de dolor i d'irritació davant aquella inundació sobtada d'informació.

-On estic? -va preguntar amb veu ronca, mirant a banda i banda amb els ulls entretancats mentre intentava incorporar-se per quedar asseguda. Aquelles tasques senzilles li produïen gemecs de dolor en tots els ossos del cos, i va desitjar per un instant haver seguit inconscient.

Semblava que es trobava en un estudi d'alguna classe, encara que els detalls seguien sent difusos. Li arribava una forta olor de cuir, i els seus dits no van trigar a descobrir el luxós sofà on estava asseguda.

-Benvinguda de nou, Jaina.

Es va tornar lleument cap a la veu, i va distingir una forma borrosa difusa, de cara verda, dret al costat al que semblava ser una porta. En realitat, no li hauria calgut mirar; ja sabia de qui era la veu.

-Salkeli, traïdor de pa sucat...

-No hi és -Va dir algú més quan la Jaina es va posar la mà al costat a la recerca del seu sabre làser. La veu li resultava familiar, però no li va venir immediatament al cap un nom associat a ella-. No et preocupis. No et passarà res dolent... si tu et comportes com cal, s'entén.

Se sentia nua sense el seu sabre de llum, sobretot trobant-se en aquell estat de debilitat. Dos trets atordidors tan pròxims entre si li havien deixat el sistema nerviós molt pertorbat. Els ulls tot just començaven a aprendre a poc a poc a enfocar en els objectes. I no només li faltava el sabre làser; també li havia desaparegut l'intercomunicador, juntament amb tota la resta que podria haver-li permès demanar ajuda.

Es va obligar a si mateixa a seure més recta, tornant-se cap a la segona persona. També aquesta no era més que una taca difusa, però ella no volia que ho sabés.

-Salkeli em va dir que algú volia parlar amb mi -Va dir-. Suposo que tu ets aquest algú.

Qualsevol qui fos, estava assegut darrere d'un ampli escriptori i anava vestit amb riques peces de color vermell.

-Suposes bé.

-Llavors, on sóc, exactament? -va tornar a preguntar ella, recorrent amb la vista els límits de l'habitació amb l'esperança d'identificar alguna cosa que li resultés familiar.

-Estàs a les meves habitacions privades -Va dir l'home-. Aquestes habitacions estan insonoritzades i estan protegides contra qualsevol infiltració electrònica. La porta és blindada, i el seu pany només es pot obrir amb l'empremta del meu polze -es va recolzar en la seva butaca de cuir fent-la cruixir, evidentment intentant-se donar una sensació de calma i de confiança-. Pots creure si et dic que no sortiràs d'aquí sense el meu consentiment.

-Sí, començo a fer-me a la idea -Va dir ella, mirant a un costat i a un altre de nou. Començava a poder enfocar la mirada, el que li permetia distingir les coses amb més claredat. L'estudi estava decorat amb tot de luxe. Les parets estaven recobertes de prestatgeries de fusta polida que contenien delicats ornaments de cristall de roca, principalment petits vasos i bols, alguns d'ells amb vetes de colors vius. No obstant això, la bellesa dels objectes quedava una mica deslluïda per la presència d'en Salkeli, que estava dret davant seu, retornant-li la mirada amb la seva cara verda, en què s'apreciava una expressió de gran petulància.

Quan va tornar a mirar a la persona que estava asseguda darrere de l'escriptori, ja havia recuperat l'enfocament de la vista. El viceprimer ministre Blaine Harris, ossut i d'ulls penetrants, la mirava amb ulls interrogadors.

-I bé? -li va preguntar, estenent els braços com en gest de súplica-. Estàs disposada a col·laborar?

Ella va dissimular acuradament la seva sorpresa.

-Això depèn.

-De què?

-De què penseu fer amb mi, és clar -va respondre ella-. I també del que vau fer amb els crèdits.

Ell va arrufar marcadament les celles.

-Amb els crèdits? Quins crèdits?

-Els crèdits que heu estat desviant del tresor bakurà, és clar -Va dir ella, arriscant-se amb una teoria possible-. Llibertat va descobrir les sortides, i per això vau ficar la Malinza a la presó. Però el que no entenc és per què volíeu tant al principi. O sigui, què podíeu comprar amb tants milions de crèdits?

-Ah, sí -Va dir en Harris, assentint en mostra de comprensió-. Salkeli ja m'ha explicat la vostra petita teoria. Corregeix-me si m'equivoco, però no és cert que Llibertat no va aconseguir demostrar res que m'impliqués?

-Sí; però estic segur que en Vyram ho hauria aconseguit si hagués tingut ocasió.

-Ho dubto molt -Va dir en Harris, ajuntant les puntes dels dits davant la seva cara, en què lluïa un lleu somriure-. Veuràs, en realitat no vaig ser jo qui va robar aquests crèdits.

La Jaina es va forçar a deixar anar un riure d'incredulitat.

-Pretens que em cregui...?

-Francament, a mi no m'importa que em creguis o no -la va interrompre ell-. Perquè la veritat és que no vaig ser jo. Si hagués tingut accés a tants crèdits, creus que hauria estat emprant a espies com aquest?

Va assenyalar a Salkeli amb un gest. El rodià no va donar la menor mostra de contrarietat davant l'evident insult.

-Em sap greu desil·lusionar-te, Jaina -va continuar dient en Harris-, però jo no sóc el lladre que busques. Però m'interessava l'assumpte, i tinc tanta curiositat com tu per descobrir al responsable. Procuraré estudiar-ho amb més atenció quan hagi conclòs aquesta farsa ridícula. No consentiré que es despulli d'aquesta manera a la ciutadania bakurana.

La Jaina va observar al viceprimer ministre amb els ulls entretancats, intentant detectar qualsevol indici de falsedat per part seva. Per molt que buscava, no trobava res. Malgrat tot, no el creia.

-Et portes alguna cosa entre mans -Va dir per fi-. Ho sé.

-Ah, això no ho nego ni per un moment -Va dir ell amb una riallada-. Només que no és el que tu creus.

En Harris va prémer un control en el seu escriptori, i va lliscar cap a un costat una secció de la paret del despatx. Darrere d'ella hi havia un holoprojector de tres metres d'ample. El viceprimer ministre es va aixecar per contemplar-ho des d'un punt de vista millor la imatge que va cobrar vida a l'holoprojector.

La Jaina la va reconèixer per haver-la vist de pas en la seva vinguda a Salis D'aar: un amfiteatre immens, els murs estaven adornats de cintes i banderoles amb els emblemes de P'w'eck i de Bakura. Hi havia pancartes amb missatges de salutació als alienígenes visitants esteses entre les enormes columnes de pedra que s'aixecaven a l'exterior, i sobre l'amfiteatre surava un tendal enorme que cobria l'espai central, i en la part inferior estava pintada la bandera de Bakura. El sol pujava darrere del punt de vista de l'holocàmera, llançant una lluentor daurada sobre les escales i les columnes de pedra. Ja començava a arribar públic als seients, mentre els guàrdies, uniformats de verd, vigilaven que ningú entrés a la zona circular del centre de l'estadi, que era, amb molt, la part més decorada que es veia.

-La cerimònia -Va dir la Jaina.

En Blaine Harris va assentir.

-Ja estarà en marxa d'aquí a una hora. I tinc entès que serà molt impressionant.

-Intentaràs detenir-la?

En Harris va apartar un moment la vista de l'holo per dedicar-li una mirada de desdeny.

-No siguis ximple, nena -Va dir amb evident desdeny, i es va tornar de nou cap a la imatge-. Les meves intencions són molt més complexes que tot això.

La Jaina va intentar forçar-se a pensar. Passava alguna cosa, però què?

-Ho has anomenat «farsa» -va apuntar.

-No em referia a la cerimònia, si això és el que creus.

Va aparèixer a l'holo un escamot de guàrdies p'w'eck. Amb els seus músculs poderosos, el moviment regular s'apreciava sota les seves escates marrons mat, es van dispersar per inspeccionar el cercle del centre de l'estadi, on la Jaina suposava que havia de tenir lloc la cerimònia en si.

-No diuen gran cosa sobre la cerimònia -va seguir dient en Harris, pensatiu, sense deixar de contemplar la marxa dels esdeveniments-. Suposo que tenen dret. És un privilegi per a nosaltres poder-hi participar.

-Jo vaig creure que les gents de Bakura no anaven a ser més que mers espectadors.

-Ah, així és. Però el nostre planeta es tornarà sagrat, i això no passa cada dia.

-Creus de veritat en aquestes coses? -va preguntar la Jaina.

A ell li va fer gràcia la pregunta.

-És clar que no les crec. Però els p'w'eck sí, i amb això en tinc prou -es va girar cap a la Jaina-. No has reparat mai en les semblances entre els ssi-ruuk i els yuuzhan vong? Són dues cultures xenòfobes, estratificades, religioses i expansionistes. Ambdues expressen aquestes tendències en metodologies violentes. Totes dues són, o han estat, enemics poderosos de la Nova República.

-Igual que els yevetha -Va dir la Jaina.

En Harris va arrufar les celles.

-Què tenen ells a veure amb això?

-Potser res -Va dir ella, negant amb el cap. «O pot ser que tot», va afegir per a dintre seu-. Segueix.

-Tant els ssi-ruuk com els yuuzhan vong se serveixen dels seus enemics vençuts com a esclaus; un lleig costum que veig de bon grat que els p'w'eck han abandonat. És una de les dues coses que han après dels seus antics senyors.

-I la segona?

-La fi de la xenofòbia, naturalment -Va dir, com qui afirma una evidència-. Jo tinc l'esperança que les dues coses puguin convertir-se en tres. En consentir el seu ritual, potser puguin aprendre a convertir la seva religió en una activitat no violenta. Després, treballarem amb el seu sistema de castes, intentant donar una mica més de flexibilitat a la seva mentalitat d'esclaus. Veuràs, l'acceptació pot ser una eina de canvi tan eficaç com la dominació i la força.

Ella va arrufar les celles, entenent el que li deia però sense captar el context.

-Ho sento, però crec que no acabo d'entendre el que vols dir-me.

Ell es va apartar de l'holo amb un sospir i va començar a passejar-se per la sala.

-El que vull dir-te, Jaina, és que no necessitem que la Nova República ens digui el que hem de fer aquí, a Bakura. Podem prendre les nostres pròpies decisions, i vosaltres, vigilant-nos tan de prop, no feu més que complicar les coses.

-Però no hem vingut a fer això -va protestar ella-. Només hem intentat assegurar-nos que tot va bé amb...

-De veritat? -la va interrompre ell-. Em resulta molt difícil creure-ho -es va apartar uns passos d'ella i la va mirar als ulls amb duresa-. A la vigília del nostre moment culminant, de l'aliança amb els hereus dels nostres antics enemics, apareixeu vosaltres per sembrar discòrdia. Per casualitat? No ho crec.

-Espera un moment. Ens va cridar a Bakura algú preocupat perquè estava passant alguna cosa dolenta.

-I qui era, exactament?

Ella va desviar la mirada.

-Un informant -Va dir, sense poder donar més dades.

Ell va deixar anar un esbufec.

-Si he après alguna cosa en l'exèrcit, és que un informant mal informat pot fer més mal que un agent doble que sàpiga enganyar. L'única manera de saber alguna cosa amb certesa, estimada nena, és veure-ho amb els teus propis ulls. I fins i tot en aquest cas...

Es va tornar cap a la projecció sense acabar la frase. Quan va tornar a parlar, ho va fer amb to més suau i havent canviat de tema.

-Vaig creure que no arribaria a veure aquest dia. Després de tants anys de pors i de dubtes, Bakura ha descobert per fi el mitjà de ser el que sempre hem volgut que sigui: independent i segur.

»Des d'aquest dia, Bakura serà un món per dret propi, no un món encadenat a l'Imperi, ni a la República, ni als ssi-ruuk. Amb els p'w'eck podem forjar una nova aliança, una aliança escollida per nosaltres mateixos, no imposada per les circumstàncies. Mai tornaran a despullar-nos de la pau unes potències llunyanes. Ha arribat el moment que siguem forts per fi.

La Jaina, recordant el que li havien explicat sobre disturbis i aldarulls, va dir:

-Suposo que no tothom comparteix la teva opinió al respecte.

-Això era d'esperar. La gent pot trigar temps en adonar-se del que és bo per a ells -un somriure de disculpa va apuntar al seu rostre angulós-. Tinc la perspectiva suficient per adonar-me que en això estic traint alguns dels meus propis principis. Però com podrien dir els que creuen en l'Equilibri Còsmic, de vegades cal un mal gran per produir el bé màxim.

-De quin tipus de mal estem parlant, exactament?

Ell no va atendre a la seva pregunta.

-Saps? És estrany que nosaltres, els de Bakura, desafiem tan obertament la voluntat dels Jedi. Vull dir, que no és només que es tracti del teu oncle, Luke Skywalker, que va exercir un paper tan important per salvar-nos dels ssi-ruuk, fa tant de temps, sinó que les nostres creences s'aproximen tant a les vostres. També vosaltres creieu en un sistema còsmic d'equilibri i compensacions que serveix, en última instància, perquè la vida tiri endavant. No sé si estàs familiaritzada amb les creences de la població nativa del planeta, els kurtzen, però ells s'aferren a la fe d'una força vital universal que no és molt diferent de la vostra Força que tot ho aconsegueix. Si haguéssim combinat les dues creences, podríem haver-nos integrat amb vosaltres; però no ha existit mai un Jedi de Bakura, que jo sàpiga. Em sembla estrany.

-Creus que us menyspreem, viceprimer ministre? Es tracta d'això? Hi ha milers de mons. Es triga temps a explorar-ho tot; un temps del qual no disposem, ara que els yuuzhan vong...

El riure d'ell la va interrompre.

-No em mou la gelosia! Veuràs...

Va sonar un brunzit a la porta. Harris va mirar a Salkeli, que es va aixecar i va aixecar la pistola de làser.

-Potser sigui això -Va dir el viceprimer ministre. Va passar darrere del seu escriptori, va comprovar alguna cosa i va assentir amb el cap-. I just a temps -va aixecar el cap per mirar la Jaina amb un somriure-. Sembla que han arribat els reforços. Puc afegir que de manera molt involuntària, però, en qualsevol cas...

Va fer un senyal a Salkeli, i el rodià va creuar la sala per agafar la Jaina del braç, donant-li suport en el costat amb la pistola làser. Ella va decidir seguir-li la corrent de moment. El rodià tenia poca força de voluntat, i segurament a ella no li costaria molt treball fer que tornés la pistola làser contra Harris. Però va pensar que seria més prudent esperar una estona, per si podia descobrir quin era exactament el pla d'en Harris... i si hi havia alguna manera d'impedir-ho.

En Salkeli la va portar a un punt a la cantonada de la sala que no es veia des de la porta. Li va portar la pistola làser al coll i el va collar amb força sota la seva barbeta, mentre li cobria la boca amb una mà coriàcia. Després, va fer un senyal a Harris, i el viceprimer ministre va creuar la sala i va recolzar el polze al pany.

La porta doble es va obrir amb una xiulada i van entrar precipitadament tres persones. La Jaina no les va reconèixer al principi (portaven mantells i caputxes), però va veure que no eren els seus pares amb la Tahiri. Estava clar que no eren els que havia esperat Harris quan hi havia parlat de l'arribada de «reforços». Només quan la porta es va tancar a la seva esquena i el que anava davant es va girar cap a Harris, la Jaina va poder veure de qui es tractava.

-Tenim problemes -Va dir la Malinza Thanas. Els altres es van treure les caputxes, i van resultar ser la Jjorg i en Vyram.

En Harris va donar mostres d'inquietud.

-Què ha estat d'en Zel?

-Li van disparar quan fugíem del Munt -Va dir la Malinza, amb veu entre la ira i les llàgrimes-. Li han disparat, Blaine!

-El més important és que esteu fora de perill -Va dir ell amb tranquil·litat-. Ara tot anirà bé.

-Com pots dir això? Tot just hem pogut arribar fins aquí sense que ens veiessin! I gràcies a què la seguretat està pendent de la cerimònia. No anem a poder aparèixer en públic mai més mentre no descobreixis qui està darrere d'això!

-Darrere de què, estimada?

-De muntar una falsa acusació de segrest, per començar... per deixar-me escapar després, de manera que semblés culpable. És probable que em culpin també de la mort d'en Zel! -la Malinza semblava estar a punt del col·lapse nerviós, però va aconseguir controlar les seves emocions amb un esforç evidentment. També hem perdut a Salkeli. Va haver de fer de distracció mentre escapàvem nosaltres, però no s'ha reunit amb nosaltres en el punt acordat. Temo que...

-Hauries de saber que jo no em deixaria mai atrapar ni matar, Malinza -Va dir el rodià, sortint d'on havia estat ocult i arrossegant amb ell la Jaina-. Però suposo que no em coneixies tan bé, oi?

La Malinza es va girar cap a ell. La seva expressió de sorpresa es va aguditzar quan va veure la Jaina.

-No... No entenc.

-Això resulta cada vegada més clar -Va dir en Harris, traient al seu torn una altra pistola làser de sota de la seva túnica escarlata-. Les armes a terra, si teniu la bondat.

La Malinza, pàl·lida, va deixar caure la seva petita pistola làser a la catifa, davant seu. La Jjorg va obeir amb un grunyit, mentre Vyram feia amb calma el que li ordenaven, sense donar a conèixer els seus pensaments.

-Què penses fer? -va preguntar la Malinza, esforçant-se més encara per tenir sota control les seves emocions.

-Fer?

En Harris va fer un senyal a Salkeli, i el rodià va empènyer la Jaina cap als altres.

-Vaig a fer la tasca que pensàveu fer vosaltres, és clar. Per què anava a finançar-vos, Malinza, si els nostres objectius no haguessin estat els mateixos des del primer moment? Vaig a unir el poble contra l'Aliança Galàctica. Amb l'ajuda dels p'w'eck, vaig a protegir Bakura al màxim de les invasions externes. Dirigirem per sempre el nostre propi destí -va somriure fredament. L'única diferència veritable entre els teus plans i els meus és que, quan els meus culminin, el poble de Bakura estarà unit seguint-me a mi, i no a tu. I serà una pena, per descomptat, ja que el que els mobilitzarà finalment serà la teva mort tràgica. A més de la traïció terrible dels Jedi, que van venir per esclavitzar-nos una vegada més.

-Què? -van exclamar la Malinza i la Jaina alhora.

-Tot us quedarà clar en el moment oportú, us ho asseguro. Ara, Salkeli, tingues la bondat de lligar-los les mans.

El rodià va empènyer la Jaina cap als altres altre cop, va guardar la seva pistola de làser a la pistolera i va treure d'un calaix a l'escriptori d'en Harris manilles electròniques per als quatre. La Jaina va sentir que els membres de Llibertat estaven més inquiets ara que només els apuntava una pistola làser. Va intentar creuar la mirada amb la de la Malinza, però la noia la defugia voluntàriament, tot i que la Jaina no sabia si era per vergonya o per enuig.

-Si creus que ho aconseguiràs, estàs boig -Va dir la Jaina, intentant desviar el pes de la rebel·lió cap a les seves espatlles.

-Aconseguir què, exactament? -Va dir en Harris, rient-. Ni tan sols saps què és el que penso fer!

Al viceprimer ministre li semblava tot allò massa divertit per al gust de la Jaina. Allò li preocupava molt. Allò, i la tranquil·litat freda amb què apuntava als seus captius amb la pistola làser.

La Malinza mirà a Salkeli amb ràbia quan aquest va començar a posar-li les manilles electròniques als canells.

-Havíem confiat en tu -li va dir amb menyspreu.

-Si et serveix d'alguna cosa, Malinza, serà segurament l'últim error que hagis comès en la teva vida.

-Malinza, no! -va cridar la Jaina quan va veure que la noia es posava rígida apreciablement.

Però era massa tard. Sense donar temps al fet que es tanquessin les manilles electròniques i li lliguessin els canells, Malinza va apartar les mans d'en Salkeli i li va clavar un genoll a l'engonal. Quan Salkeli es va doblegar cap endavant, ella el va derrocar d'un cop. Quan tot just havia començat a posar gest de sorpresa, també la Jjorg es va avançar. La rossa de llargs membres es va abalançar a través de la sala, impulsant-se amb les fortes cuixes i tendint les mans cap a la pistola d'en Harris.

Aquest no es va moure si més no, excepte per prémer el gallet. Va sonar un sol tret, i la Jjorg va caure a terra amb un cop esgarrifós.

Després, la pistola va apuntar cap a la Jaina.

-No sé el que estaràs pensant -Va dir amb veu tranquil·la-, però et recomano que no ho facis.

La Malinza va retrocedir, bocabadada d'horror, mirant el cos inert de la Jjorg. En Vyram va fer posat d'ajudar a la seva camarada caiguda, però la Jaina es va afanyar a subjectar-lo.

-Va seriosament -Va dir la Jaina-. Aquesta pistola làser no està en atordir.

-Per què no has fet res? -li va preguntar la Malinza, amb veu carregada de retret i amb les galtes inundades de llàgrimes.

La Jaina va negar amb el cap. No hi havia cap manera agradable de dir-ho.

En Harris li va estalviar la feina, dient:

-Si la Jjorg no s'hagués resistit, seguiria viva.

La Jaina ho hauria dit, potser, de manera menys brusca, i hauria afegit alguna cosa en el sentit que ja tindrien oportunitat d'escapar més endavant, quan s'assabentessin en què consistia exactament el pla d'en Harris; però les paraules d'aquest havien recollit l'essència del missatge.

En Salkeli s'havia posat dempeus altra vegada, amb la pell una mica grisa. Es va acostar a la Malinza i li va grunyir:

-No tornis a intentar una cosa així.

Li va posar llavors les manilles, i la Jaina va veure que la Malinza feia un gest de dolor quan en Salkeli va estrènyer els canells de la noia, evidentment més fort del que era necessari. La Malinza no va protestar; li va deixar fer, estrenyent amb força les dents, incapaç d'ocultar en els seus ulls la ràbia i el sentiment d'haver estat traïda.

-Això em va bé, la veritat -Va dir en Harris, mentre en Salkeli emmanillava a Vyram-. M'heu estalviat la feina de decidir a quin fotre un tret. Res com un cadàver per demostrar que hi va haver lluita, no us sembla? Malauradament, els de seguretat estaven tan distrets pel Keeramak i per la cerimònia, que no van advertir una petita fallada de les càmeres que vigilen l'avantcambra del meu despatx i els passadissos externs. Quan ho descobreixin, no deixaré de reconèixer la teva destresa, Vyram, per haver sabut manipular els ordinadors oficials. Tu series molt capaç de dur a terme una intromissió com aquesta, no et sembla?

La Jaina va oferir les mans quan li va arribar el torn de ser emmanillada. Quan Salkeli li va envoltar els canells per tancar les manilles de duracer, la Jaina li va imposar en la ment una idea senzilla, el clic del tancament de les manilles. Va reforçar la idea fent un gest de dolor semblant al de la Malinza, com si li oprimissin la pell.

En Salkeli va retrocedir dedicant-li una mirada burleta, segur que tots els presoners estaven ben emmanillats. La Jaina li va tornar un somriure de desafiament. Les manilles li estrenyien els canells, però no estaven tancades. Podria obrir-les fent una bona estirada quan arribés el moment oportú. Després, ajudaria la Malinza i als seus amics a escapar.

En Salkeli va treure la pistola làser i es va apostar al costat d'en Harris. La Malinza el mirava amb ràbia i amb ulls d'odi, mentre Harris s'aturava per contemplar a l'holoprojector la multitud creixent, abans d'apagar-lo i de tancar el panell.

-Dins d'una hora, aquest planeta formarà part consagrada del Moviment d'Emancipació P'w'eck. I tu, estimada Malinza, seràs màrtir de la teva causa. No t'omple d'orgull?

La Malinza va escopir a la catifa davant els seus peus.

En Harris es va limitar a tornar-li el somriure, amb expressió de delectar-se en el seu triomf.

-Una resposta digna d'una bona rebel -va dir. Es va tornar cap al seu còmplice-. Salkeli, en posició, si us plau.

El rodià va empènyer als seus tres presoners cap a la porta, i en Harris la va obrir amb la seva empremta del polze. Jaina, Malinza i Vyram van sortir de la sala, apuntats per la pistola làser.

-On ens portes? -va preguntar la Malinza.

-Espera, ja ho veuràs -Va dir en Harris-. Et garanteixo que no quedaràs desil·lusionada.

Següent