Romanent (VI)

Segona part:

En Destinació

VI

La Saba Sebatyne va saber que alguna cosa anava malament quan l'Ombra de Jade va emergir de l'hiperespai prop de Bastió, capital del Romanent Imperial. La seva ment va vibrar amb les harmonies clares i inquietants de la vida extingint-se en gran nombre. Però era una cosa més, era l'absència de vida en si, com si parts de l'univers vital s'haguessin buidat, quedant més buides que el mateix buit.

-Yuuzhan vong! -va rugir al mateix temps que la Mara.

-On? -va preguntar en Luke des del seient del copilot.

-Per tot arreu! -les mans de la Mara es van moure pels controls-. Agafeu-vos bé, tots! Això pot posar-se dur!

La nau es va estremir amb violència. La Saba no necessitava que les pantalles li diguessin que havien estat vistos per l'enemic. Els punts buits que eren els yuuzhan vong i les seves estranyes naus vivents giraven al seu voltant com el pol·len en un huracà en miniatura. L'Ombra de Jade ballava entre ells, entrant i sortint dels enfrontaments, intentant treure's desesperadament de sobre qualsevol nau enemiga que pogués voler sortir en la seva persecució. La nau vibrava amb el so dels trets de les armes, tant alienes com pròpies.

Les urpes contretes de la Saba van deixar marques a la tela del seient del navegador que ocupava. No va ser conscient del grunyit greu que emetia la seva gola fins que en Jacen Solo va creuar el tremolós pont per agenollar-se al seu costat.

-Ho sents, Saba? -preguntà-. Pots veure en la Força el que està passant?

-Ho zento... -Va prémer les dents amb més força quan li va recórrer una altra onada de mort. Bastió estava sent martellejat pels yuuzhan vong; les vides s'extingien per milions.

No tenia paraules.

-Jo sento vida -va dir en Jacen-, però de forma caòtica.

La Saba va assentir. Podia sentir energies vitals disperses per tot el sistema: algunes al planeta, espantades, intentant escapar dels invasors; altres en òrbita, retrocedint davant l'aclaparadora invasió; i altres per tot el sistema allà on intentaven reagrupar-se les forces. Estaven superats en nombre pels yuuzhan vong, però hi eren.

-Puc distingir almenys quinze naus capitals! -va cridar la Mara des de la seva posició als comandaments-. I són molt grans! -negà amb el cap, frustrada-. Bastió rebrà una pallissa!, fem el que fem.

-Jo crec que s'estan retirant -va dir en Luke-. Es repleguen per reagrupar-se en una altra part. Mira -una figura destacava en la pantalla-. Són naus civils. Han evacuat Bastió.

Hi va haver un moment de tens silenci mentre assimilaven el significat d'aquesta frase. L'Imperi havia d'haver rebut un cop molt fort per evacuar Bastió. Però encara no estava acabat. Per dolorosa que fos una retirada, de vegades era el millor des del punt de vista tàctic. Les naus que sortien en onades de Bastió ho feien protegides pels escuts planetaris. Semblava que aguantarien prou com per salvar a gran part de la població. Si s'haguessin quedat al planeta, el foc concentrat dels yuuzhan vong hauria acabat amb elles.

Aquesta part de la batalla estava decidida. La Saba va enviar la seva ment per tot el sistema, a on la llum de la vida es reunia en petits grups. Calculà que el més gran contenia l'equivalent a dos destructors estel·lars, a més d'un bon nombre de naus de suport. Es movien darrere del gegant gasós, atrapats en la seva gravetat i castigats per un poderós contingent enemic.

La Saba es va concentrar en les pantalles que tenia davant, buscant equivalències entre el que havia vist i les coordenades del món real. L'Ombra de Jade era massa petit per influir en el que succeïa a Bastió, però podia marcar una diferència en un terreny més petit.

-Allà -va grunyir, assenyalant amb un gruix dit-. Aquella zecció d'allà. Però haz d'anar de prezza. Eztan en problemez.

En Jacen es va incorporar i es va acostar a la seva tia per comunicar-li la informació. La Saba va tancar els ulls quan l'Ombra de Jade va saltar cap endavant, esquivant i accelerant. La Mara va fer un curt salt a l'hiperespai que els va apropar al gegant gasós, i per un breu i beneït moment només hi va haver silenci.

«Noméz éz un altre planeta atacat pelz yuuzhan vong -es va dir-. Perzegueix el moment».

Una petita mà peluda va agafar el canell escamós. Va tornar a obrir els ulls i va veure que la Tekli ocupava l'espai que un moment abans ocupava en Jacen. La diminuta chadra-fan va emetre una onada de feromones que la Saba trobava calmant. Sabia que l'aprenenta de sanadora havia après a controlar els seus aromes químics per produir compostos de propietats terapèutiques per a diverses espècies, però no se li havia ocorregut que entre elles poguessin estar els barabels.

Va sospirar agraïda, encara que antany li hauria semblat estrany el consol d'una criatura que semblava més un dinar que un igual, i es va permetre relaxar-se i deixar-se portar per l'apaivagador aroma. Un moment després, massa aviat, tornava a estar alerta pel combat.

Un inflat gegant gasós groc ataronjat va omplir els miradors. Al seu voltant s'amuntegaven nombrosos anells i llunes, com si s'haguessin refugiat allà, i moltes mostraven signes d'estar-se ensorrant pel pas, i fins i tot l'atac, de les flotes en competició. I la Saba va poder sentir més baix, a través de la densa atmosfera, que l'alarma es propagava per una colònia de formes de vida que eren com globus, molt semblants als beldons gegants de Bespin, massa primitius per comprendre el que significaven les pertorbacions que tenien lloc en el cel.

L'Ombra de Jade va envoltar el planeta com si pretengués envestir les restes de la flota imperial, trepitjant-li els talons dos coralites molt decidits. La Mara va traçar un hàbil gir gravitacional al voltant d'una de les principals llunes del gegant gasós, a mesura que s'acostava als dos destructors estel·lars que havia percebut la Saba. Els coralites van continuar darrere, atacant els escuts de la nau amb els seus dovin basal. El plasma va castigar la rereguarda de l'Ombra de Jade fins que la Mara va disparar intermitentment contra ells per distreure'ls quan el seu vector es va alinear amb el de la flota imperial i es va posar a la vista dels destructors, emprant llavors la Força per colar dues bombes-ombra entre les seves defenses.

Els coralites van florir convertint-se en energia. Un cop es va dissipar l'ona expansiva de l'explosió, la nau va disminuir la velocitat i va anunciar la seva presència.

-Aquí Mara Jade Skywalker, capitana del transport de l'Aliança Galàctica Ombra de Jade, trucant al destructor estel·lar imperial Quimera. Em rep, Quimera?

El comunicador subespacial va cruixir abans que els hi arribés la resposta.

-Està molt lluny de casa, capitana Skywalker.

-Se'm va acudir deixar-me caure per aquí a veure com ho portaven -va dir ella amb sorna-. I crec endevinar que no molt bé.

-No pot ser més oportuna -va dir l'encarregat de comunicacions amb cansament a la veu-. Suposo que no vindrà amb una flota.

-Em temo que no, Quimera, però els hi podria anar pitjor si no concentren el seu foc en el creuer de rereguarda. Té un yammosk. Acabin amb ell, i igual descobreixen que la seva sort canvia.

-Un yammosk...? Com pot saber això?

-Deixi les preguntes per a després, quan sàpiga que tenia raó.

-Entesos, Capitana Skywalker. Passaré la informació.

-Abans que faci això, voldria parlar amb el gran almirall Pellaeon.

-Li comunico amb el pont, capitana Skywalker.

La línia va guardar silenci i, tot just segons després, un esquadró de caces TIE va sortir dels hangars del Quimera, allunyant-se del gegant gasós per atacar al creuer que transportava el yammosk. Encara que l'atac dels yuuzhan vong havia remès momentàniament, resultava evident que la batalla havia estat molt intensa abans que arribés l'Ombra de Jade. Els dos destructors estel·lars estaven marcats pel foc enemic; el Quimera tenia negres esvorancs en el seu ventre que exposaven a l'espai gran nombre de cobertes. La Saba podia sentir als tripulants lluitant per seguir amb vida, juntament amb els febles senyals dels que havien fracassat en l'intent. No podia dir quants ferits o moribunds hi havia, només que eren molts.

-Si ha vingut a dir-me ja li ho vaig dir, no m'interessa, Skywalker -va anunciar amb sequedat el gran almirall-. No és moment per...

-No se'm coneix per presumir, Gilad -va dir en Luke inclinant-se sobre la Mara per parlar pel comunicador-. Com a vostè no se li coneix per rendir-se.

-Els dos Skywalker? A què he de aquest honor?

-Doni-li la culpa al destí, o la bona sort. En qualsevol cas, les seves tropes estan rebent una pallissa. Ens pot dir què ha sortit malament? Donat la grandària de la seva flota, vaig suposar que podrien encaixar un atac.

-Ens van agafar per sorpresa -va dir irritat el gran almirall-. Al principi ens vam defensar bé. Llavors els vong es van retirar. Crèiem haver-los posat en fugida, però només s'estaven apartant.

La Mara va assentir, comprenent.

-Grutchin?

-Per milers -va dir l'almirall-. Quant van obrir un forat en les nostres defenses, els yuuzhan vong van tornar a la topada. Des de llavors només cedim terreny.

La Saba xiuxiuejà davant la menció de les horribles criatures insectoides. Eixams de grutchins havien acabat amb massa defenses durant la guerra amb els yuuzhan vong per dubtar que hi hagués passat el mateix.

-Almirall -va dir en Luke-, l'oferta d'unir les nostres forces segueix en peu.

-La seva germana va estar per aquí fa poc, intentant vendre'ns aquesta idea. Creia que els Moff van deixar llavors molt clar que no volíem la seva ajuda.

-I on són ara els Moff, Gilad?

La Saba va notar el titubeig d'en Pellaeon. Seria un comandant amb orgull, però també era prou llest com per reconèixer quan necessitava ajuda, per molt que li fes mal admetre-ho.

-D'acord, Skywalker -va dir el gran almirall al cap d'un moment-. Ja discutirem això més tard, si és que hi ha un més tard. Tinc entès que ens han proporcionat certa telemetria que podria alterar la situació. Si això funciona, ens reagruparem amb la resta de la flota a Yaga Minor. Els refugiats civils es dirigeixen ara a Muunilinst, però sospitem que els vong seguiran les nostres forces per mantenir-nos desequilibrats. Si vostè arriba abans que nosaltres, busquin a la capitana Arien Yage de la fragata Enviduadora. Va servir amb mi al Quimera; si va sortir amb vida de Bastió, els escoltarà.

-Entesos -Mara i Luke intercanviar una mirada-. Bona sort.

El gran almirall va tallar la comunicació. Per un moment, ningú va parlar a bord de l'Ombra de Jade. Va ser en Jacen qui va acabar declarant el que era obvi.

-Havia de passar. Sabíem que era inevitable, encara que ells no volguessin admetre-ho.

-Això no fa que sigui més fàcil de presenciar -la veu d'en Luke era lleugerament reprovadora. En els seus ulls es reflectia el dolor que sentien tots davant tantes morts.

-Tant de bo poguéssim fer alguna cosa -va mussitar la Tekli.

-A no ser que puguem fer aparèixer una flota del no-res, més et val no desitjar res -va dir la Mara, mirant-la un moment-. Van tenir l'oportunitat d'unir-se a nosaltres, i no la van aprofitar. Aposto al fet que els yuuzhan vong els van deixar en pau, sabent que els imperials mai s'unirien a nosaltres, no sense provocació. Quan els seus espies els van dir que s'havien pres el seu temps per superar allò d'Ithor, que havien relaxat les seves defenses, els vong van atacar amb tot el que tenien a mà. És el que jo hauria fet al seu lloc. Arrasar l'Imperi amb tots els recursos que poguessin disposar i desfer-me d'una molèstia, per després enviar aquests recursos a la veritable batalla en una altra part. Si es fa amb la rapidesa suficient, ni tan sols es troba a faltar en aquestes forces.

-Si l'Imperi sobreviu, potser els ensenyi que pot ser alguna cosa més que una molèstia -va dir en Luke. Es va apartar per permetre que la seva dona pogués accedir als controls-. Com es diu l'altre destructor estel·lar? El reconeixes?

-Està molt castigat, però crec que és el Superior.

-Els yuuzhan vong no els deixaran vagarejar sempre per aquí.

-La teva conjectura sobre quant podran durar aquí és tan bona com la meva, Luke. En Pellaeon podrà amb ells, si aconsegueixen acabar amb el yammosk, però una força major convertirà la seva nau en pluja metàl·lica sobre aquesta lluna.

-I a nosaltres amb ells, si ens quedem aquí -va respondre el Mestre Skywalker, clarament disgustat amb la decisió que es veia obligat a prendre.

La Saba va suposar que, d'una banda, en Luke volia quedar-se i afegir-hi l'Ombra de Jade a les forces imperials que es retiraven de Bastió.

I de l'altra, havia de pensar en la missió de trobar a Zonama Sekot. Acabar destruït no resoldria res. Li picaven les ganes davant la idea de fugir del combat, de deixar un altre planeta a la inexistent mercè dels yuuzhan vong. Però, per dur que fos, el més intel·ligent semblava ser deixar enrere Bastió per seguir amb la missió.

-Ens trobarem amb ells a Yaga Minor -va dir en Luke, sospirant sonorament.

-El nostre terrer.

-Pots treure'ns sense problemes de la gravetat d'aquest gegant?

La Mara va respondre sense dubtar-ho.

-Per descomptat. Puc deixar enrere als cara-tallades amb els ulls tancats.

-Llavors, fes-ho -va dir el seu marit.

-Posa't el cinturó. Això no serà el passeig promès.

La Saba els va deixar fer-se càrrec de l'Ombra de Jade i es va posar l'arnès de seguretat en un seient de la sala de passatgers. La Danni Quee, que havia romàs pàl·lida i callada durant tota la trobada, es va mantenir on era, a la dreta de la Saba, al costat d'en Jacen Solo i la Tekli. Era una distribució familiar. Malgrat les paraules de la Mara, gran part del viatge l'havien passat preparant-se per al pitjor. Les naus interceptores yuuzhan vong era una preocupació constant cada vegada que sortien de l'hiperespai, fins i tot en els salts més llargs, de manera que sempre ho feien amb l'arnès de seguretat posat, per si de cas.

I ara havien deixat enrere aquest «per si de cas». La Saba trobava tranquil·litzant aquesta familiaritat. La cacera havia començat. Només quedava per veure si moririen en ella, o si seria el caçador qui passaria gana. Encara no havia decidit qui era caçador i qui presa entre els yuuzhan vong i l'Imperi. Però pel poc que havia percebut del gran almirall Pellaeon, no era dels que es deixava caçar fàcilment. Sorprendria a molts presumptes caçadors tornant-se contra ells en l'últim moment i ensenyant uns ullals inesperats. Potser aquesta vegada també fora una d'aquestes.

La recurrent idea que fins els ullals més esmolats poden quedar roms amb el temps la va acompanyar mentre l'Ombra de Jade viatjava per l'hiperespai fins al punt de trobada.

-oOOOo-

Quan van sortir de l'hiperespai a una distància discreta de Yaga Minor, en Jacen es va asseure al lloc de navegador a la cabina de l'Ombra de Jade. El planeta era conegut per les seves drassanes, al servei del Romanent Imperial, i a través de les pantalles va poder veure, impressionat, les vastes fàbriques orbitals que empetitien l'única i petita lluna de Yaga Minor. Allà es feien servir des de microsoplets a fonedors de nucli en la fabricació de naus per a la creixent flota. En l'estreta abraçada d'una de les drassanes es veien dos destructors estel·lars a mig acabar, mentre els altres s'afanyaven a construir vaixells de càrrega, fragates, grues i caces TIE. Un camp de proves per a motors situat al costat d'una de les drassanes s'il·luminava amb tots els colors de l'arc de Sant Martí, i algun més, durant el recorregut de les naus que buscaven ser considerades adequades per al servei.

Quan va arribar l'Ombra de Jade, la resta de la flota estacionada al voltant de la capital imperial i del seu veí Muunilinst, s'estava situant lentament en òrbita al voltant de Yaga Minor, descoratjada per la seua retirada però decidida a presentar combat. Les primeres supervivents atracaven al costat de les Plataformes Defensives Golan III que orbitaven el planeta, mentre les necessitades de reparacions es dirigien a les drassanes, encara que els atracadors disponibles no van trigar a omplir-se. Yaga Minor no estava pensada per acomodar tota la flota a la vegada, ni tan sols minvada per l'atac sorpresa a Bastió.

Els sensors a llarga distància de l'Ombra de Jade van detectar l'arribada de tres destructors estel·lars procedents de Bastió, però cap era el Quimera o el Superior. Jacen va esperar ansiós qualsevol senyal de l'almirall Pellaeon. No veia moltes possibilitats de convèncer els imperials si l'almirall no sobrevivia a la batalla de Bastió. En Pellaeon havia estat moltes vegades la veu de la raó en l'orgullós estat aïllacionista. Si algú podia convèncer els Moff perquè s'unissin a l'Aliança Galàctica, aquest hauria de ser ell.

-Quant de temps esperarem que aparegui? -va preguntar la Danni al Jacen en veu baixa, no volent sobresaltar-lo.

Encara semblava nerviosa. La sortida de Bastió havia estat més difícil del que havia fet veure la Mara, i la Danni era prou sensible a la Força com per endevinar-ho.

De fet, tot el viatge des de Mon Calamari, travessant territori ocupat pels yuuzhan vong, havia estat suficient per posar-los a tots dels nervis. En Jacen havia suposat que estarien fora de perill una vegada arribessin al Romanent Imperial, però l'atac a Bastió havia acabat amb aquesta tranquil·litat.

-La veritat és que no ho sé. Però, el que sí sé és que Gilad Pellaeon és un supervivent. Si pot sortir d'allà, sortirà. Es van sentir les alarmes de proximitat i en Jacen va concentrar la seva atenció en la veu de la seva tia que explicava que eren a un esquadró de caces TIE que havien localitzat l'Ombra de Jade en una de les òrbites més allunyades del planeta. En la veu del líder d'esquadró no es percebia l'habitual hostilitat imperial que era d'esperar. Si de cas, semblava alleujat perquè l'Ombra de Jade no fos una avançada dels yuuzhan vong, que explorava el planeta per al següent atac.

«L'enemic del meu enemic és el meu amic», es va recordar en Jacen. Si Gilad Pellaeon no aconseguia sobreviure, almenys tindrien això a favor seu.

Però el seu alleujament va ser breu quan va arribar una altra trucada per la banda subespacial.

-Vehicle no autoritzat que s'identifica com a Ombra de Jade, respongui si us plau -va dir la profunda veu gutural per la unitat de comunicacions. En la seva veu, Jacen només va detectar un to oficialista.

-Aquí l'Ombra de Jade -va replicar la Mara-. Què passa ara?

-Se li requereix que declari les seves intencions i es disposi a ser abordat.

-Com? Venim en missió pacífica.

-Això està per veure -va continuar la veu-. Facin el que se'ls diu immediatament, o destruirem els seus motors.

-M'agradaria veure com ho intenta -va bordar la Mara-. Amb qui parlo? Quin idiota li envia?

-Sóc el comandant Keten i represento el Moff Flennic de Yaga Minor. Estan violant l'espai imperial i dispararem com no obeeixin les nostres regulacions.

Això s'assemblava més al que Jacen esperava dels imperials. Va creuar la cabina per trobar al Luke i la Mara discutint com respondre a la petició del comandant. A través de l'enorme dosser de transpariacer va poder veure el transport imperial armat que es dirigia a la seva òrbita acompanyat d'una dotzena de caces TIE.

-Què vols fer? -deia en Luke.

La Mara semblava insegura.

-No ho sé. Necessito temps per pensar.

-Temps que no tenim, amor.

-No veig quin és el problema -va intervenir en Jacen-. Per què no els deixem pujar a bord? Tampoc tenim res a amagar.

En Luke va assentir.

-Té raó, Mara. A més, serà un gest de bona voluntat.

En Jacen es va sentir animat pel suport del seu oncle. Però la Mara no estava tan convençuda. Va negar amb el cap, rebutjant la idea.

-Conec els que són com Flennic -va dir-. Tindrà un ressentiment més gran que un superdestructor estel·lar. Si caiem en el seu poder acabarem la resta de la nostra vida fent treballs forçats en alguna drassana perduda.

-Que no serà molt llarga si els yuuzhan vong segueixen atacant per aquí -va replicar secament en Luke.

-Si us plau, responguin immediatament -va dir el comandant-. O ens veurem forçats a actuar.

Un somriure va apuntar als llavis de la Mara quan una idea es va formular en la seva ment.

-Amb tots els Jedi que hi ha a bord, només hem de fer que vingui Keten per resoldre el problema.

Va connectar el micròfon i va dir:

-Comprenem el seu punt de vista, comandant. L'espai per a passatgers és limitat, però ens complaurà donar-li la benvinguda a bord. Quan vegi amb els seus propis ulls que...

Keten la va interrompre amb una rialleta.

-No creurà de veritat que seré jo qui pugi a bord? Abans ficaria el cap en una tovera que arriscar-me amb els seus trucs mentals Jedi. No, la partida que pugi a bord estarà composta per droides de seguretat Mark Cinc.

La Mara va maleir entre dents.

-A passeig la idea.

-No pots culpar-lo per mostrar-se suspicaç -va dir en Jacen-. Després de tot, pretenies fer servir amb ell aquests mateixos trucs mentals Jedi.

El seu oncle va sospirar.

-I ara tampoc podem rebutjar-lo -va dir-. No després d'acceptar que pugin a bord.

El comunicador va llançar un xiulet. S'acostava un altre transport.

-Aquí la capitana Yage de l'Enviduadora -va dir una veu de dona pel comunicador-. Comandant Keten, pot anar-se'n. Jo mateixa abordaré aquesta nau, ja que vostè no desitja fer-ho.

-Però, Capitana... -va començar a dir en Keten.

La Yage el va interrompre amb brusquedat.

-He de recordar-li, Comandant, que ara mateix el supero en rang. Li ordeno que es quedi al marge, i espero que obeeixi sense discussions.

Va regnar una llarga pausa abans que en Keten respongués.

-Em sotmeto a la seva autoritat, capitana, però vull que consti que ho faig sota protesta.

-Així constarà, comandant. Yage fora. El transport armat i el seu contingent de caces va accelerar fins situar-se en una òrbita inferior, deixant que l'Ombra de Jade s'enfrontés al nouvingut.

-Sol·licito permís per atracar, Ombra de Jade -va dir la capitana Yage pel comunicador.

-La mateixa capitana Yage que Pellaeon ens va dir que busquéssim -li va recordar en Luke a la Mara.

-No és una gran recomanació, però haurà de valer -va dir la Mara, connectant a continuació el comunicador-. Té permís per igualar velocitats i estendre l'umbilical, capitana. Benvinguda a bord.

En Jacen va creuar la nau per preparar la resclosa d'aire. L'Ombra de Jade estava relativament ple de gom a gom, donat l'equip extra que portaven al costat dels subministraments necessaris per a una missió tan llarga. Tenia cinc sales de reunions, una cabina de passatgers, un celler i una zona comuna que donaven a un passadís central. La principal resclosa d'aire amb la seva porta estava situada a la zona de babord.

En creuar la cabina de passatgers, es va creuar amb la Danni que anava en direcció contrària.

-Va tot bé? -va preguntar ella ràpidament en passar ell.

-Millor de com podia haver anat -va dir-. Vaig a saludar als vilatans.

Va dubtar a l'entrada al passadís principal, i va mirar cap enrere a la científica, fent-li un senyal amb el cap. Pel que portaven de viatge, la Danni no havia tingut oportunitat per col·laborar en res. No podia culpar-la per semblar i sonar tan ansiosa. L'expressió de preocupació d'ella es va dissoldre en un somriure d'agraïment mentre li seguia fora de la cabina de passatgers, evidentment complaguda per poder fer alguna cosa a la fi. Un cop a la resclosa, en Jacen va comprovar que portava el sabre làser penjat del costat, només per si la tal capitana Yage no era tan fiable com Pellaeon havia suggerit. De cua d'ull va notar que la Danni l'observava. La va mirar de front en notar l'aprensió a la cara.

-Estàs bé?

Ella va negar amb el cap.

-Per què em deixo convèncer sempre per ficar-me en aquestes coses, Jacen?

Ell va arrufar les celles, confús.

-No crec haver-te convençut de res. Només vaig pensar que t'agradaria acompanyar-me a saludar...

-No, això no! Em refereixo a la missió!

En Jacen va assentir, comprenent les seves reserves.

-Els vilatans tampoc són tan dolents -va dir, intentant apaivagar la seva preocupació amb un somriure.

Ella va arronsar les espatlles.

-Mai he vist imperials. Però recordo les històries que solien explicar-me els meus pares -va fer una pausa, i la seva mirada es va passejar nerviosa de la resclosa d'aire a Jacen-. No poden ser tots uns monstres, oi?

-No. Són humans, Danni, com nosaltres -es va recolzar en la mampara, gaudint de la pau momentània que se'ls havia concedit-. A vegades em pregunto com seran les coses quan s'acabi la guerra. Què creus que farem quan no se'ns demani que fem coses així?

-Suposo que tornarem a fer el que sigui que fèiem abans que comencés tot això.

Ell va riure.

-Ha passat tant de temps que els dies anteriors a l'arribada dels yuuzhan vong són com una taca. Cada vegada em costa més i més recordar com eren les coses llavors.

-Potser això és bo. És trencar amb el passat. Si aconseguim que l'Imperi s'uneixi a nosaltres, convertirem l'Aliança Galàctica en una cosa nova de veritat. Qui sap? Igual aconseguirem la unitat galàctica.

-Això està molt bé i és bo, però també ho dic per les coses petites. Com què faré jo, a part del que li passi a la galàxia.

-Faràs el que semblen fer millor els Cavallers Jedi.

Ell la va estudiar un moment.

-El què?

-Ficar-se en embolics, és clar -va dir ella. I va forçar un somriure malgrat el seu nerviosisme.

Ell va somriure al seu torn, alegrant-se que estigués de millor humor.

-Jo em conformaria amb una vida tranquil·la en algun lloc. Encara tinc molt en el que meditar. Suficient per a una o dues vides.

-Això podria ser molt solitari.

-Podria ser-ho, sí -ho va considerar un comentari casual fins que la seva mirada es va creuar amb la d'ella. Tot d'una li va costar mirar a un altre costat.

-Jacen? -la veu de la Mara pel comunicador li va fer reaccionar.

-Sí -va dir, alçant-se-. Sóc aquí.

-Deu segons. Desbloquejaré l'escotilla externa quan estigui pressuritzat l'umbilical.

Un moment després, un cop sord va vibrar per tot el casc quan el transport imperial va estendre un umbilical que uniria les dues naus. Les lectures de pressió a l'altre costat de la resclosa van augmentar de forma constant fins que el soroll va desaparèixer. Menys d'un minut després, en Jacen va sentir un suau xiuxiueig quan la resclosa va trencar el segell i es va obrir.

Va mirar la Danni. Tenia una expressió decidida a la cara, sense rastre de la vulnerabilitat que havia sentit un moment abans. Però es va tensar visiblement quan tres persones amb uniforme imperial van creuar la resclosa d'aire. La primera a entrar va ser una dona de constitució sòlida, d'uns quaranta anys i pèl negre recollit en un monyo molt tens, que Jacen va suposar que era la capitana Yage, seguida de prop per dos oficials homes amb els rifles làser preparats, els seus guardaespatlles.

-Benvinguts a bord de l'Ombra de Jade -va dir en Jacen amablement, fent un pas endavant. Es va presentar i va presentar la Danni, mantenint respectuosament les mans a l'esquena en tot moment. La Yage es va inclinar succintament davant de cada ells per torn, però no va fer cap esforç per presentar als seus acompanyants-. Voldria donar-li les gràcies per la seva ajuda.

-No hi ha de què -va dir la capitana-. Mai m'ha agradat la burocràcia que malgasta els temps, sobretot si prové d'idiotes oficiosos com Keten -mostrà un somriure tens-. Per descomptat, això queda entre nosaltres.

-Per descomptat.

En Jacen va fer un gest als convidats perquè passessin a l'àrea comuna, on els esperaven la Mara i en Luke. A un costat estaven la Saba i la Tekli. Jacen va notar la forma en què els guardaespatlles de la Yage es van sobresaltar en veure l'enorme barabel, i van alçar lleugerament els rifles. Estava segur que també la Yage s'havia sobresaltat, però va ser prou professional com per contenir qualsevol signe de sorpresa. La Saba roncà suaument i els soldats van baixar les armes.

La Yage inclinà educadament el cap davant les dues persones no humanes quan se les van presentar, però de seguida va tornar a centrar la seva atenció en Luke i la Mara.

-Per fi conec als llegendaris Skywalker -va dir, avançant per estrènyer-los la mà-. He sentit moltes coses de vosaltres.

-Totes falses, estic segura -va dir la Mara amablement.

-Espero que no. En Gilad parla molt bé dels dos.

-Suposo que no sabrà si el gran almirall Pellaeon ha tornat de Bastió.

Una ombra va semblar cobrir la cara de la capitana Yage.

-Em temo que arran de l'atac yuuzhan vong, la flota s'ha quedat sense el seu departament d'Intel·ligència.

-S'ha assabentat de com és possible que l'enemic pogués causar tants danys tan ràpid?

-Això ho sabia ja. Malauradament, l'atac ens va agafar desprevinguts. Els nostres espies van informar que la flota invasora es dirigia a Nirauan, no aquí, i sembla que els nostres espies no eren tan fiables com crèiem. Tot i així, hauríem d'haver d'estar preparats. Qualsevol amb mig cervell hauria vist la fallada en el raonament que si encara no ens havien atacat era improbable que ho fessin. La nostra negativa a unir-nos a la resta de la galàxia en la lluita no ens va posar fora de perill. Aquesta classe de lògica no va salvar als Hutt, així que per què anava a funcionar-nos a nosaltres?

-Em sembla que esteu pagant el preu per l'escassa visió del Consell -va dir la Mara.

-Potser ara els Moff entrin en raó -va afegir en Jacen. La  Yage es mig va tornar per mirar-lo.

-Tu creus? Ja has vist el que el Moff Flennic pensa de vosaltres. Intentarà resistir als yuuzhan vong, però mai s'unirà als que li van treure l'Imperi -els va mirar un a un, fins que la seva mirada es va posar finalment en Luke-. Per això han vingut, no? Per tornar a intentar que ens unim. Ja tenim un tractat. Què més volen?

-L'ideal -va dir en Luke-, seria que l'Imperi es convertís en part de l'Aliança Galàctica, però això li correspon als nostres respectius representants legals. Per ara ens conformem amb una mica d'ajuda mútua abans d'anar més enllà.

-Podem combatre'ls sense la seva ajuda -va assenyalar de seguida la Yage. Seria més cortès i diplomàtica que en Keten, però seguia sent una imperial orgullosa-. Ara estem preparats per a ells.

-No aconseguiran molt emprant les seves tècniques actuals -va dir la Mara-. Els nostres principals científics han buscat una forma de contraatac acabant amb els yammosk que fan tan difícils de vèncer als yuuzhan vong. Podem donar-los aquestes tècniques.

-A canvi de què? -va interrompre-la la capitana, amb una lleugera sospita corbant-li la comissura de la boca.

-De res -va dir en Luke-. No sóc diplomàtic, capitana. Sóc Jedi, defenso la vida i la pau, i mai retindré res només per guanyar avantatge polític. Prefereixo dedicar-me a salvar vides.

En Jacen va sentir un calfred en sentir les paraules del seu oncle i antic professor. Coincidien amb la nova filosofia de la Força que intentava definir. Però la capitana Yage no s'impressionava fàcilment i va alçar una cella amb escepticisme.

-Que potser les vides dels yuuzhan vong no compten? -va preguntar.

En Luke no va esquivar la resposta.

-Els yuuzhan vong són els agressors, i la nostra ajuda no garanteix la seva derrota. El que facin amb la informació dependrà de vostès.

-Per ser sincers, Skywalker, si depengués de mi, la faria servir encantada -va dir-. Però la cosa serà difícil sense en Gilad defensant la seva causa. Els radicals sempre creuran que l'Imperi en els seus dies de glòria hauria pogut rebutjar amb facilitat als invasors, i que el que ens ha portat a la destrucció ha estat el que vostès ens afeblissin. I si serem destruïts, caurem amb orgull -la seva veu sonava banyada d'amargor-. Els últims refugiats de Bastió van arribar fa estona. No esperem més. Si en Gilad hagués sobreviscut, ja seria aquí. Tenint això en compte, més els val assumir que no podrà ajudar-los.

L'ambient a l'Ombra de Jade es va tornar taciturn.

-Llavors caldrà formular un pla alternatiu -va dir en Luke-. Hem de parlar amb Flennic, encara que no vulgui escoltar-nos. Pot portar-nos fins a ell sense que quedem a mercè de gent com Keten?

Ella va arrufar els llavis pensativa.

-Puc intentar-ho. Però sense Gilad per destorbar, les forces contràries a l'Aliança Galàctica es creixeran. I si a això li afegim que el Consell Moff estarà fet miques després dels atacs a Bastió i Muunilinst, comprendran que dubti a garantir el que sigui en... -es va interrompre al sonar el seu comunicador-. Disculpeu.

La capitana Yage es va tornar per agafar la trucada, intercanviant algunes paraules amb la persona en l'altre extrem. En Jacen va saber que passava alguna cosa abans que ella acabés de parlar i pogués veure-li la cara. Sentia irradiar d'ella una poderosa emoció.

-Què passa? -va preguntar quan ella va tornar el comunicador a la cintura.

-Era el meu segon al comandament en l'Enviduadora -va dir-. Acaba d'arribar una llançadora amb ferits del Quimera -els seus ulls plens de dolor es van clavar en els d'en Luke-. En Gilad anava a bord.

-Són bones notícies, no? -va dir en Jacen.

Ella va negar amb el cap.

-La veritat és que no. Està en coma, i no s'espera que visqui.

-oOOOo-

Següent