Refugiat (XVI)

Anterior

QUARTA PART

Consagració

XVI

-Desil·lusionat? -el matís d'incredulitat de la veu d'en Jag tot just ocultava la seva irritació-. La Jaina segueix desapareguda, i creus que estic desil·lusionat per perdrem la cerimònia?

La veu de Bessó Tres quedà en silenci. El seu intent d'alleujar la tensió havia estat mal rebut.

En Jag va transmetre dos clics per recordar als seus pilots que no havien d'ocupar les freqüències de ràdio sense necessitat; al mateix temps, es renyava a si mateix per haver donat aquella resposta tallant. Li preocupava la llarga absència de la Jaina, però també havia de confiar en la capacitat d'aquesta per tenir cura de si mateixa. A més, estava segur que si a la Jaina li passava alguna cosa terrible, la Leia seria capaç de percebre-ho. El fet que la Jaina no hagués demanat ajuda encara per mitjà de la Força donava a entendre que, fos quina fos la situació en què es trobava, encara podia controlar-la.

I mentre ella no es posés en contacte amb ningú, en Jag hauria de limitar-se a seguir endavant com si tot fos normal... el que significava concentrar-se en volar.

Havia sortit amb un grup mixt per patrullar els límits de l'òrbita del Selònia, tement qualsevol activitat «no autoritzada» mentre tots tenien l'atenció centrada en la superfície del planeta. Tant el contingent p'w'eck com el bakurà estaven tranquils; els dos grans porta-creuers d'assalt, l'Errinung'ka i el Firrinree, estaven en òrbita en quadrants diametralment oposats als dels dos defensors locals, el Defensor i el Sentinella. El segon tenia dos esquadrons complets de caces p'w'eck en les seves proximitats, a més de dues naus guia petites. Si les coses es posaven lletges per qualsevol motiu, podien fer molt de mal mentre els bakurans intentaven posar-se en situació d'equilibri. Encara que en Jag esperava, és clar, que no passés res dolent, tenia l'obligació de considerar les possibilitats tàctiques.

El seu pare li havia dit una vegada: «No només has de ser més llest que el teu enemic, sinó que has de veure més enllà d'ell. Dóna per descomptat que ell va dues jugades per davant en la partida en curs, i vés tu a tres jugades per davant».

En Jag va conduir el seu Punyent, amb els seus dos companys de vol, traçant un ampli arc al voltant del Selònia. La fragata s'escalfava al sol de Bakura, tranquil·lament i sense que les forces que l'envoltaven li prestessin la més mínima atenció, pel que semblava.

En Jag percebia al seu voltant diverses partides que s'aproximaven a la seva culminació. Li seguia molestant estar tan lluny de l'acció que estava tenint lloc en la superfície de Bakura. Però si allò quedava en res i si les seves previsions resultaven ser infundades, tampoc se sentiria desil·lusionat. Estava bastant d'acord amb l'opinió de la Leia que potser, només potser, aquell tractat amb els p'w'eck resultaria ser el millor que havia succeït mai a Bakura...

Va interrompre de sobte els seus pensaments la veu de l'operador de comunicacions del Selònia.

-Llançaments detectats!

-Estic sobre això -Va dir, virant ja el Punyent cap a les moltes naus que havien detectat els seus sensors, procedents dels hangars de llançament del Sentinella. Els seus companys de vol, que anaven darrere seu, el van seguir per veure allò més de prop.

-Ens ha notificat els llançaments la Flota de Defensa Bakurana? -va preguntar.

El nombre de naus que havien sortit del creuer ja ascendia a vint, i anava en augment.

-Em sembla que no es consideren obligats a notificar res -va ser la resposta-. Però vaig a consultar-los-hi, en tot cas.

En Jag ja estava prou a prop per detectar els tipus de naus que sortien dels hangars de llançament, però allò només va servir per produir més confusió. Era un conjunt heterogeni d'Ala-Y i Ala-X de les Forces de Defensa Bakuranes, juntament amb un nombre igual de caces droides de la classe Eixam ssi-ruuk... millor dit, p'w'eck, es va recordar a si mateix. Sortien dels hangars en formació elegant i passaven a òrbita disgregant-se en grups de tres i de cinc, també repartits més o menys per igual entre les dues forces.

-Pel que sembla, es tracta d'una escorta d'honor -Va dir l'operador del Selònia-. Ho he comunicat a la capitana Mayn.

Una escorta d'honor? Va suposar que podia ser cert. Les naus volaven en formació tancada, i era evident que tenien ben assajades les seves maniobres. Allò donava mostres de cert grau de col·laboració i de confiança entre les dues forces.

Però no deixava d'inquietar-li. El nombre de naus s'aproximava ja a les cinquanta, massa amb molt perquè l'Esquadró Sols Bessons, delmat com estava, pogués fer-los front per si sol... sobretot, si els trobaven desprevinguts.

«Vés a tres jugades per davant...».

-Creus que els importaria que l'Aliança Galàctica s'unís a ells, perquè presentéssim també els nostres respectes? -va preguntar al Selònia.

-Els ho preguntaré.

Mentre esperava resposta, va alertar per un altre canal als pilots dels Sols Bessons que estaven de guàrdia, dient-los que s'equipessin i enlairessin el més aviat possible.

-Anem cap allà -Va dir la Jocell; i va afegir amb sequedat-: Em sembla que cap esperàvem que aquest fos un dia tranquil, oi?

En Jag va triar un grup de tres naus, dues de les quals eren caces droides, i es va posar a seguir-les en el seu curs al voltant del planeta. El trio no va reaccionar a la seva presència, però al cap de poc temps va rebre una transmissió del Selònia que li va confirmar que els havien detectat.

-Sol·liciten que ens mantinguem a distància -Va dir la capitana Mayn pel canal obert-. Jo els he comunicat que obeiríem amb molt de gust, però que haurem de donar els passos necessaris per garantir la nostra seguretat.

En Jag va somriure lleument per dins. El que li estava dient la Mayn era que, si bé Jag no havia provocar un altercat, tenia carta blanca per fer tot el que considerés necessari.

Tenint-lo present, es va mantenir darrere el trio de caces. El nombre de naus de la «escorta d'honor» acabava d'arribar al centenar, i seguia pujant.

* * *

-Ens ataquen!

La Saba es va despertar a l'instant i (es va aixecar precipitadament. Desconcertada, va intentar orientar-se. Va recordar llavors on estava: s'havia estirat a reposar en una gandula gran, a la luxosa coberta panoràmica de la barcassa de gel. S'havia quedat adormida i havia tingut un son tranquil en el qual estava a la part alta dels vessants dels Pujols Listians. El cel era vermell i ennuvolat, la brisa tenia una aroma relaxant, i ella, allà estesa entre les pedres calentes, havia escoltat els lleus grunyits dels seus companys de niu, que hi eren a prop...

Llavors, el crit de la Mara, que havia rebut a través de la Força, l'havia tornat bruscament a la realitat, i havia descobert amb certa desil·lusió que el grunyit que sentia en el somni era, en realitat, el frec dels molts repulsors de la nau contra la superfície del gel, per sota d'ells. Rondinant, es va treure de sobre el somni i es va dirigir cap a on estaven ja reunits els altres.

La barcassa era una nau de poc calat, de forma ovalada, que lliscava amb més rapidesa que elegància sobre la superfície de les glaceres i dels camps de gel. Les tres cobertes de passatgers treien el cap de la part superior com si fossin un suplement afegit, envoltades dels poderosos generadors i repulsors que mantenien la nau en l'aire. Estava dotada d'escuts pesats que la protegien del vent gelat, però els udols seguien sentint-se al lluny, apagats, com el lament d'un ixll. Al voltant de la vora corbada de la barcassa hi havia quatre emplaçaments d'armes, que en aquells moments apuntaven a alguna cosa que s'entreveia i es perdia de vista a estribord, entre la densa cortina de neu.

-Tenim dos per darrere -Va dir en Soontir Fel, assenyalant una pantalla amb un dels seus gruixuts dits. Deu objectius veloços envoltaven la barcassa. El programa va identificar els objectes com a menors que un lliscant de neu, però tan armats i escudats com aquests. Semblaven monedes gruixudes que fendien l'aire posades de cairell-. En vista de la velocitat amb la que es desplacen, em penso que són voladors monoplaces.

Un tret d'avís per la banda de babord va rebotar en els escuts de la barcassa i es va estavellar en una gelera. Del punt d'impacte va saltar a l'aire un núvol blanc de vapor.

-Pirates? -va preguntar el Mestre Skywalker.

-Pot ser -Va dir en Fel, desplaçant la barcassa cap el lliscant de neu, obligant-lo a desviar-se.

-No hauríem d'intentar-nos posar en contacte amb l'espaiport per comunicar el que passa? -va preguntar la Mara.

-Ja ho he intentat -va dir en Fel, virant sobtadament la barcassa a estribord. Es va sentir un fort bum quan els escuts de la barcassa van entrar en contacte amb un dels lliscants-. Però ens estan bloquejant les comunicacions.

-Si no són pirates, poden ser enemics vostres? -va preguntar l'Stalgis.

-És clar, però quins? -va grunyir en Fel-. Siguin els qui siguin, no podem deixar-los enrere, ni tenim més potència de foc que ells. El nostre únic avantatge és l'escut, i estic bastant segur que no ens el poden treure. Aquí dins estarem fora de perill, tret que portin una cosa més gran.

La Syal Antilles li va posar una mà a l'espatlla.

-Els de seguretat els rebutjaran quan arribem a l'espaiport -va dir.

Una explosió propera sacsejà la barcassa de gel de proa a popa. Els fragments de gel rebotaven en l'escut de la barcassa i s'agitaven en el seu deixant. Una altra explosió va esquerdar el gel per davant doni ells, produint fissures que es van estendre com dits per la plana blanca infinita. En Fel es va desviar per evitar la inestabilitat. Quan va intentar tornar al seu rumb primitiu, nous trets procedents dels lliscants de neu els van obligar a desviar-se de nou.

-Si és que arribem allà -Va dir, a manera de resposta retardada al comentari de la Syal.

-Intenten obligar-nos a variar el rumb -Va dir la Mara.

-Crec que tens raó -va grunyir en Fel-. Si estigués sol, m'arriscaria a ficar-me per aquestes esquerdes. Però... -va fer una mirada a la Syal, que seguia dreta darrere d'ell, encara amb una mà sobre la seva espatlla. Va negar amb el cap-. Ara mateix no estic en condicions d'assumir aquest risc.

-Ho sento -Va dir en Luke-. Vénen a per nosaltres.

-No estiguis tan segur d'això. Jo caic malament a alguns síndics, perquè vull canviar els seus costums. N'hi hauria prou que un d'ells decidís fer alguna cosa mentre estic distret...

Una altra explosió va sacsejar la barcassa, obligant-la a virar més a estribord.

-En qualsevol cas, ara mateix estem ficats junts en això -Va dir la Mara.

-Si em lliurés a ells, potser us deixessin en pau als altres -Va dir en Fel.

-No! -va respondre l'instant la Syal-. Això no t'ho vaig a consentir!

En Luke estava d'acord.

-Seria un sacrifici inútil -Va dir-. No deixaran testimonis, i tu ho saps. A la pràctica, els serviríem de bocs expiatoris. No seria versemblant una baralla entre antics enemics... sobretot si els culpables es resisteixen a ser detinguts i cal matar-los?

En Fel ho va reconèixer amb un gest del cap.

-Què proposes, llavors?

-Evidentment, és inútil fugir, i tampoc podem vèncer per la força bruta -En Luke va mirar al seu voltant mentre reflexionava un moment-. Proposo que deixem de resistir-nos.

-Em semblava que acabaves de dir que no els donéssim el que volien -va dir la Syal.

-Això vaig dir.

-Llavors, què dius ara? -va insistir la dona.

El Mestre Skywalker va somriure.

-Dic que potser hem de donar-los una mica més del que esperen.

* * *

La Leia seguia a un uixer que els va indicar els seus seients, acompanyada d'en Han, de C-3PO i dels seus dos guardaespatlles noghris. L'estadi era enorme; era, pràcticament, un cràter gegant cobert de graderies, amb llotges més còmodes en la part superior, des d'on els convidats més privilegiats podien contemplar millor els actes que aviat tindrien lloc al centre de l'estadi. Naturalment, la delegació de l'Aliança Galàctica es comptava entre aquests convidats privilegiats. Tenien seients reservats a la dreta del lloc que ocuparia el primer ministre Cundertol, que estaria envoltat de senadors d'alt rang, en una tribuna gran que apuntava d'entre les graderies. Feia un dia calorós. Els para-sols flotants circulaven mandrosament sobre la multitud, impulsats pels repulsors omnipresents. La Leia va veure rètols i pancartes entre la multitud, encara que no va entendre amb exactitud el que deien. Va suposar que pertanyien tant a opositors com a partidaris del Keeramak i dels seus revolucionaris p'w'eck. Aquell era un dia important per a Bakura, i hi havia molt en joc.

Però, de moment, no succeïa gran cosa. El primer ministre encara no havia fet acte de presència; i, després de la reunió de primera hora del matí, no hi havia dubte que, quan aparegués, evitaria als de l'Aliança Galàctica. Quaranta soldats p'w'eck formaven un cercle perfecte al voltant de la zona en què havia de tenir lloc la cerimònia, al centre de l'estat, força lluny de la primera fila de seients.

En Han va buscar la mà de la Leia i la hi va estrènyer amb força. Ella va sentir una onada de calor, que li va fer recordar per què l'estimava. Fins i tot en els moments més difícils, quan les circumstàncies semblaven absolutament aclaparadores, ell sempre estava amb ella. Darrere dels seus rampells d'irritació s'amagava una profunditat d'emocions que sorprenien a vegades fins al propi Han, i de les que la Leia s'alegrava de ser la destinatària.

-Creus que aguantarà sense ploure? -li va preguntar en Han. Ella va seguir la seva mirada. A l'horitzó, a ponent, s'amuntegaven núvols espessos que anunciaven una tempesta tropical.

-Si no aguanta, suposo que ens anem a mullar -Va dir ella.

-Fantàstic. Això sí que serà ploure sobre mullat.

Quan estaven ocupant els seus seients, va sonar una fanfàrria que anunciava l'arribada oficial dels líders bakurà i p'w'eck. El primer ministre Cundertol, vestit amb una magnífica túnica porpra, i el Keeramak, anaven al capdavant d'un grup nombrós d'autoritats humanes, kurtzen i p'w'eck, al llarg d'un camí que s'havia aclarit entre la base de l'estadi i el cercle central. Després, entre els acords emotius de l'himne bakurà, es van tornar cap a la multitud i, simbòlicament, cap a la pròpia Bakura.

-Poble meu -va començar a dir en Cundertol, amb veu multiplicada mil vegades pels altaveus que suraven molt alts, per sobre de l'estadi-, us dono la benvinguda a tots en aquesta ocasió magnífica. Ens unim als nostres aliats, els p'w'eck per rebre una nova era de pau i de prosperitat. Com veïns i amics, abraçarem les veritats universals que uneixen totes les cultures. Bakura fa realitat avui el seu destí, lliure de por als seus antics enemics i treballant amb uns aliats nous per construir un futur comú.

El públic va respondre amb aclamacions i esbroncades a parts iguals quan Cundertol es va retirar per deixar parlar al Keeramak. El ssi-ruu mutant estava radiant, amb un arnès platejat brillant adornat de cintes multicolors i de cascavells que dringaven delicadament a cada moviment. Les escates li brillaven a la feble llum del matí, de tal manera que resultava difícil distingir on acabava la seva pell i on començava el seu vestit. Ni tan sols el mantell ennuvolat creixent podia enfosquir la seva bellesa única.

Les notes ensordidores que van sorgir de la seva gola van ressonar per l'estadi, eixordadores.

Quan el Keeramak va haver acabat el seu discurs, va començar a sonar la traducció.

-Poble de Bakura, em sento orgullós de ser aquí com a líder d'un poble alliberat. L'espècie p'w'eck, que ja no està sotmesa a un règim opressor basat en la crueltat i en el vessament de sang, s'uneix a vosaltres en comunió espiritual, i les nostres dues grans nacions han d'establir un vincle que serà molt més profund que una simple amistat. Una vegada signat el tractat, serem un; els nostres destins quedaran units per sempre!

La reacció de la multitud va ser tan desigual com la que havia rebut Cundertol; però no va semblar que això desconcertés a cap dels dos líders. Es van dirigir sengles reverències, i després el primer ministre va tornar entre la multitud al seu seient, seguit del seu seguici. Tal com havia suposat la Leia, es va limitar a saludar al Han i a ella amb un fred gest del cap.

En Han murmurà alguna cosa així com que tindria molt de gust canviar a Cundertol per una bota plena de fems de mynock. La Leia el va fer callar. No es veia per enlloc al viceprimer ministre; ningú havia comentat aquella absència, però a ella li va semblar interessant.

Però tampoc tenia temps de pensar-hi, ja que la cerimònia va començar immediatament. Uns sacerdots p'w'eck, adornats de cintes, van començar a trinar un càntic monòton mentre el Keeramak recorria el límit de l'espai buidat, sembrant fragments cristal·lins brillants en un cercle perfecte al voltant del grup alienígena. Com a contrapunt al càntic, el Keeramak aixecava el cap cada pocs segons i entonava una frase en la seva pròpia llengua. En aquesta ocasió no hi havia un intèrpret públic que expliqués el que es deia.

-Pots traduir això? -va murmurar la Leia a C-3PO.

-Només en part, princesa. No és el mateix dialecte en què parlen normalment els p'w'eck. Sembla que es tracta d'una llengua antiga, ritual, conservada potser per...

-Estalvia't els detalls, Lingot d'Or, i vés al gra, vols? -Va dir en Han a sota veu amb to irritat.

-Com vulguis, amo. El Keeramak es dirigeix ​​a l'esperit vital de la galàxia, suplicant-li que l'escolti i li concedeixi els seus desitjos. «La llum daurada d'aquest matí és teva», diu. «El cel tenyit de blau i els núvols blancs són teus. On hi ha fulles verdes i flors multicolors, hi ets. On les cries es fan fortes de cos i de cor, hi ets».

-Molt poètic -va murmurar en Han-. Queda molt?

-Segons el programa, la cerimònia durarà una hora, amo.

-Què fantàstic -Va dir en Han, estirant les cames i creuant les mans darrere del clatell-. Desperta'm quan hagi acabat, vols, Leia?

* * *

El camió flotant es va aturar davant d'una entrada de l'estadi que no estava custodiada. En Goure, als comandaments de l'aerocotxe que seguia al camió, va passar de llarg, va girar una cantonada i es va aturar. La Tahiri va ser la primera que es va baixar, i va córrer de nou fins a la cantonada. En Goure la seguia de prop. Un cop allà, els dos van treure el cap amb cautela, a temps de veure com Blaine Harris portava la Jaina, la Malinza Thanas i dos a l'interior de l'estadi.

-Quina seguretat -va murmurar la Tahiri, amb el fons dels càntics que sortien dels altaveus de l'interior del estadi-. A la porta no hi ha ningú. Han entrat com si res!

-Sospito que estava preparat -Va dir el ryn, fregant-se rítmicament les cames amb el moviment de la seva cua-. I nosaltres també podrem aprofitar la situació si ens afanyem.

Es van dirigir junts a l'entrada amb pas ràpid però prudent, conscients que podien saltar les alarmes en qualsevol moment. Finalment, van aconseguir arribar a la porta sense incidents i colar-se sense ser detectats. La remor de la multitud de l'interior de l'estadi els va embolicar com una abraçada càlida i acollidora. La Tahiri va pensar que el que estigués passant dins de l'estadi, fos el que fos, semblava impressionant.

-Perceps a la teva amiga? -li va preguntar en Goure.

La ment de la Jaina havia estat brillant com un far des de bastant abans que sortís del despatx d'en Blaine Harris, pocs minuts després de l'arribada de la Tahiri i en Goure. Mentre el ryn i ella intentaven convèncer un guàrdia de seguretat perquè els deixés passar a veure el viceprimer ministre, la Tahiri havia detectat que la Jaina es movia. Després de retirar-se dels despatxos ministerials, en Goure i ella havien trobat una interfície droide per mitjà del qual el ryn havia pogut descobrir, a través d'imatges de les càmeres de seguretat, que en Harris es desplaçava juntament amb la Jaina. Tot i que no tenien idea d'on la duia el viceprimer ministre, van emprendre la persecució, mentre la Tahiri començava a desconfiar de ser capaç d'arribar fins a Harris a temps d'aturar la cerimònia. Era una veritable sort que haguessin acabat a l'estadi en què s'estava celebrant la cerimònia mateixa. Va pensar que potser el viceprimer ministre hagués tingut la mateixa idea que ells i voldria aturar la cerimònia abans que entrés en joc el pla d'en Cundertol, fos quin fos.

Però en els pensaments de la Jaina s'apreciava un matís que minava la confiança de la Tahiri. Alguna cosa no anava bé del tot. Si la Jaina era presonera d'en Harris, què volia dir allò? A la Tahiri li estava semblant cada vegada més difícil entendre de quina part estava cada un, de manera que li resultava gairebé impossible saber què fer.

-I bé? -va preguntar en Goure.

La Tahiri fer que sí amb el cap.

-Sí, sí que la percebo -Va dir.

Després, van seguir avançant en silenci pels passadissos, seguint la presència de la Jaina fins a les profunditats de l'estadi.

* * *

-On ens portes? -va preguntar la Jaina.

En Harris, que anava uns passos per davant, no li va fer cas. En Salkeli li va donar una empenta amb l'empunyadura de l'arma. El missatge era senzill: calla i segueix endavant. Ella així ho va fer, seguint al viceprimer ministre, que va baixar per una rampa ampla i va passar sota una sèrie d'arcs pels que tot just cabia dreta la seva alta figura. A la poca estona es van aturar davant d'una porta tancada que semblava prou gran perquè passés per ella un lliscant.

En Blaine Harris va marcar al pany una llarga clau alfanumèrica, i la porta es va obrir.

-Moveu-vos -li va ordenar lacònicament, indicant a la Jaina i als membres supervivents de Llibertat que passessin per davant d'ell.

La Jaina es va trobar en un magatzem de materials, on no hi havia res més que un únic contenidor de metall al centre de l'habitació.

-Una mica nua de decoració per al meu gust -Va dir la Jaina amb sequedat-. Però suposo que servirà de moment.

-Qualsevol lloc serveix per morir, no et sembla? -Va dir en Harris. Va tancar la porta i va acudir al costat de la Jaina.

-Mira la caixa i digues què veus.

La Jaina es va ajupir per mirar-la més de prop, encara fingint curosament que tenia ben lligats els canells. Després de pensar-s'ho un moment, va arronsar les espatlles.

-Un detonador remot?

-Molt bé -Va dir en Harris-. Ara, prem el botó vermell.

Ella va riure sense humor.

-No ho diràs de...

-Fes-ho -va insistir en Harris, aixecant la seva arma i recolzant-la al front de la Malinza-. Fes-ho, o li foto un tret a la noia.

La Jaina mirà la Malinza. Aquesta tenia cara de determinació, però no podia amagar la por als ulls. Les dues sabien que en Harris no amenaçava en va.

-D'acord -Va dir, avançant les mans aparentment emmanillades i prement el botó. Es va encendre un comptador numèric que va començar un compte enrere a partir de deu minuts estàndard.

En Harris va assentir amb satisfacció, baixant la pistola làser.

-I ara que ja estan les teves empremtes en el botó, la teva sort està tirada. Quan estiguis morta i hagi esclatat la bomba, ningú al·legarà res en la teva defensa.

La Jaina va centrar la seva energia, forçant-se a mantenir la calma.

«Aviat -es va dir a si mateixa-. Només una miqueta més».

-Saps una cosa? -Va dir, incorporant-se-. Volar l'estadi no serà bo per a les vostres relacions amb els p'w'eck.

Ho deia tant per distreure a Harris com per sostreure-li tota la informació que pogués.

-Si aquesta fos la meva intenció, llavors, sí, no tinc cap dubte que un acte així posaria en un greu compromís les relacions amb els p'w'eck -Va dir-. Però no ho és. Bé, no pretenc volar tot l'estadi. Només la part on estan asseguts els meus enemics.

«Els meus enemics...».

-El Primer ministre Cundertol? -va preguntar ella. Després, comprenent una veritat terrible, va exclamar-: Els meus pares?

El somriure d'en Harris va ser ampli i cruel.

-Sí, estimada -Va dir-. Quan lliguin caps, el que quedarà clar és que tu vas posar la bomba per fer fracassar el tractat amb els p'w'eck. Els Jedi no volien que Bakura sortís de l'Aliança Galàctica i no van reparar en mitjans per impedir-ho. Per desgràcia, els teus pares van haver de sacrificar-se per la causa. La Malinza Thanas creia que tu l'estaves ajudant, i es va deixar convèncer per tu per segrestar-me i per ajudar-te a entrar a l'estadi, on tenies preparada una bomba. Però la jove Malinza, equivocada però lleial al cap i a la fi, va descobrir en l'últim moment el teu pla maligne i va ajudar a alliberar-me a costa de la seva vida i de les vides dels seus amics. Per desgràcia, no va arribar a temps d'impedir la detonació de la bomba. Morirà el primer ministre, juntament amb una bona part del Senat.

-I llavors intervens tu per garantir que la cerimònia segueix endavant segons el planejat, oi? -va concloure la Jaina per ell.

-En record de la valenta Malinza Thanas, naturalment -va afegir ell, encara amb una ampli somriure-. Tot això és força poètic, no et sembla?

-És abominable -va murmurar la Malinza, incapaç de dissimular la tremolor de la seva veu.

-Jo més aviat el qualificaria d'eficient.

Mentre en Harris s'omplia de satisfacció, la Jaina mirà el comptador. Només li quedaven set minuts i mig per treure del mig a Harris i a Salkeli i desactivar la bomba. Allò semblava massa, fins i tot per a una Jedi.

* * *

La Leia observava amb interès la cerimònia, en la qual els sacerdots p'w'eck havien afegit al seu càntic estrany una dansa de moviments fluids. El Keeramak havia completat el cercle i es tornava cap al cel, obrint els braços com per abastar tot el món.

- «Els oceans de l'espai s'han obert per crear aquesta illa de béns» -seguia traduint C-3PO-. «Fins i tot al desert del buit ha d'haver un oasi. Us convidem a compartir aquest amb nosaltres, en l'esperit de la unitat galàctica: Una sola ment, un sol esperit, un...». Em temo que no sóc capaç de traduir aquesta última frase.

-Recordeu-me altra vegada per què hem hagut de venir a això -va xiuxiuejar en Han. La Leia li va imposar silenci un cop més.

-Les estrelles somriuen amb bondat sobre aquest món -Va dir el Keeramak-, doncs és un lloc beneït.

La Leia no ho tenia tan clar. Bakura havia tingut bastants problemes, i ella dubtava que allò pogués canviar per la benedicció d'uns alienígenes. Si seguien avançant els yuuzhan vong, no se'ls anava a detenir a força de gestos de les mans i de fer sonar uns quants cascavells.

És clar que, si els p'w'eck resultaven ser tan bons lluitadors com havien estat els ssi-ruuk, era probable que posessin les coses difícils als yuuzhan vong, va pensar la Leia. Els ssi-ruuk lluitaven bé quan es veien forçats en això. A causa de la seva por a morir lluny d'un món consagrat, totes les batalles que havien de lliurar fora de l'Imperi tenien un ritme precipitat, gairebé frenètic; potser fos per això pel que dominaven tan bé el cop de mà ràpid, va considerar la Leia. Havien anat polint aquesta tàctica al llarg dels anys fins a convertir-se en mestres de la mateixa. I com més cops de mà donaven amb èxit, més forts es tornaven, ja que el seu objectiu solia ser, a més de la destrucció, prendre captius per sotmetre'ls a la tecnificació.

Amb tot, la Leia no podia contenir una sensació d'inquietud creixent a mesura que anava augmentant la intensitat de la cerimònia. Els càntics havien aconseguit un to febril, fins al punt que C-3PO amb prou feines era capaç de seguir traduint el que deia el Keeramak.

La multitud havia quedat en silenci absolut. El mateix Han havia deixat d'aparentar falta d'interès i s'inclinava cap endavant com hipnotitzat pels alienígenes que cantaven i s'agitaven.

- «... Estrènyer els vincles... units en sinergia gloriosa... encara que l'espai ens separi... sent uns en el si de les estrelles...».

Tot d'una, la Leia va sentir que la travessava una punxada com un avís urgent. Al principi no va saber d'on procedia, fins que va identificar la seva font com la Força, i d'alguna cosa externa a ella.

-Han -va murmurar. Després, va dir més fort, per fer-se sentir sobre la veu del p'w'eck-: Han, és la Jaina!

En Han es va incorporar immediatament d'un salt en el seu seient.

-On? -va preguntar, mirant confús entre la multitud a la recerca de la seva filla-. On? Està bé? No la veig!

-No és aquí! -La Leia s'esforçava per interpretar el que sentia-. M'està cridant en la Força. Té problemes... però els seus pensaments no estan centrats en ella mateixa. Intenta advertir-nos. Està... -negà amb el cap, incapaç de captar perfectament el missatge-. Passarà alguna cosa.

Han es va tornar cap a la seva esposa.

-De què es tracta?

La Leia va tancar els ulls per posar ordre en un remolí d'impressions sense paraules. La inundaven unes imatges que no sabia interpretar, com una marea d'urgència creixent.

-Han, crec que hem de marxar d'aquí. De pressa!

En Han es va posar dempeus immediatament. Sabia per experiència que no li convenia dubtar de l'instint de la seva dona i de la seva filla. Mentre Cakhmaim i Meewalh envoltaven de prop la Leia, Han es va posar dempeus i va emprendre el camí de sortida de l'estadi, seguit dels altres. Ningú els hi va prestar atenció; tot el públic atenia a l'espectacle que tenia lloc més baix, al centre de l'estadi.

Van arribar sense obstacles a la vora de la tribuna de preferència. No s'havia abalançat sobre ells cap assassí que sorgís d'entre la multitud, ni els havien proferit cap amenaça. Però la inquietud de la Leia era innegable. Fos el que fos el que li estava transmetent la Jaina per mitjà de la Força, es tornava més urgent a cada moment.

-Què passa, Leia? -li va preguntar Han per fi-. On està?

-Està prop d'aquí. No vull distreure-la, Han. Està...

Es va formar en la seva ment una imatge gairebé perfecta: explosius, un temporitzador, un compte de segons que es reduïen ràpidament.

-Ai, ja arriba! -va exclamar-. Hem de baixar! Correu tots! Correu!

Va cridar això últim al públic que l'envoltava, però ningú va donar mostres de prestar-li atenció. Tots seguien absorts en el que passava al centre de l'estadi.

Els seus guardaespatlles noghris van obrir pas als dos humans i a C-3PO cap a una sortida de l'estadi.

-No! -va cridar ella-. No hi ha temps! A baix! A baix!

Els seus guardaespatlles la van tirar sobre el sòl i la van cobrir, recorrent amb els seus ulls de saure la multitud a la recerca de qualsevol indici de perill. El càntic dels alienígenes havia arribat a la seva culminació i grinyolava pel canal, de manera que era gairebé impossible sentir qualsevol altra cosa.

Llavors li va arribar una altra imatge desesperada de la Jaina, tan clara que el va formar paraules en la ment:

«Tahiri, no!».

El món es va tornar blanc, i la seva connexió amb la Jaina es va tallar immediatament.

* * *

La barcassa de gel va reduir la velocitat fins aturar-se a cobert d'una duna de neu gegant. El grinyol dels seus repulsors es va reduir, mentre la nau es posava sobre el seu ample ventre. Les mans d'en Fel manejaven els comandaments amb la soltesa fruit de la pràctica, i va guiar la nau fins a un aterratge gairebé perfecte.

Quan tot va haver quedat en repòs, el corpulent humà va mirar al Luke, com preguntant-li: «Estàs segur que saps el que fas?».

Quan Luke li ho va assegurar amb un gest del cap, en Fel va apagar els escuts. La barcassa va començar a tremolar de sobte, assotada pel vent gelat i udolant.

-Necessitarem vestits de supervivència -Va dir la Syal.

En Fel negà amb el cap.

-No estarem fora el temps necessari per a necessitar-los. Tot haurà acabat en un o dos minuts.

La Danni va mirar amb les celles arrufades les deu formes circulars que planaven al voltant de la barcassa posada. Estava ullerosa per la fatiga.

-Aquí en ve un -Va dir, assenyalant un volador de neu que traçava un viratge per aterrar a prop de la barcassa.

-I un altre -Va dir l'Stalgis, assenyalant també.

La Saba va observar l'aterratge de la nau d'estrany aspecte, que es va posar de cairell. Els seus motors cremaven vivament amb un color infraroig que brillava més que el sol fred. Van sortir quatre suports prims per sostenir sobre la neu al disc vertical. Quan va estar estabilitzat, es va obrir amb efecte de diafragma un panell circular del seu costat i va sortir una pilot vestida de negre, amb un uniforme sense insígnies de rang ni cap altre senyal identificatiu. Era alta i esvelta, com tots els txiss que havia vist la Saba en la seva vida. La Saba va veure que la dona caminava amb confiança fins al costat corb de la barcassa i saltava àgilment a bord.

Un segon pilot es va sumar a ella, portant un rifle de dues mans com els que havia vist la Saba a la sala d'immersió. S'havia assabentat que els txiss els anomenaven xarrics. La primera pilot es va treure el casc i va deixar al descobert uns trets rudes i aguerrits, amb un pèl molt curt. La pell blava de la seva cara semblava més freda que el gel que l'envoltava.

-Ganet -Va dir en Fel amb disgust-. Hauria d'haver-ho suposat.

-Qui és? -va preguntar en Luke.

-Està al comandament d'una falange al servei d'una facció rival que s'oposa als canvis que jo vull instaurar. I sé que tampoc seria partidària de vosaltres.

El Mestre Luke va treure importància amb un somriure en aquella advertència vetllada.

-Llavors, potser és el moment de veure'ns amb ella -Va dir.

En Fel no li va tornar el somriure. Es va limitar a posar-se un parell de guants negres i prims mentre es tornava cap a la seva esposa.

-Tot preparat?

La Syal va assentir i va prémer un botó dels comandaments de la barcassa de gel. En una pantalla a un costat del panell principal d'instruments començà un compte enrere.

«Dos minuts... un minut cinquanta-nou segons... un minut cinquanta-vuit segons...».

La porta principal es va obrir cap amunt i cap a l'exterior, i l'aire calent de la cabina va ser absorbit a l'instant cap a l'exterior. El fred intens va envoltar la Saba, que va serrar les dents preparant-se per la temperatura gelada. Com passava a gairebé totes les espècies de saures, el fred l'alentiria, i hauria de recórrer a la Força per contrarestar aquest efecte. Així ho va fer, encenent en el seu pit una bola de calor que es difonia cap a tot el cos. Només li va perdurar una sensació de fred a la punta de les extremitats, que va mantenir ben recollides, tancant els punys i recollint la cua prop de les cames.

En Soontir Fel va sortir de la barcassa el primer, irradiant calma i seguretat. Inspeccionà el que tenia davant, i va travessar després el llindar per deixar pas als altres. Va sortir després el Mestre Luke, seguit de la Saba, la Mara i l'Stalgis. La Danni i la Syal es van quedar dins.

«Un minut quaranta-cinc segons...».

En Fel es va aturar davant la pilot i la va mirar de cap a peus amb desaprovació silenciosa. Per fi, va negar amb el cap.

-No em sembla que estiguis feta per participar en una franca rebel·lió, Ganet.

-Prefereixo considerar-ho una amputació -va respondre ella amb calma.

-El cas és buscar una justificació per als teus actes, no?

Un altre pilot va arribar després de la dona de trets aguerrits i es va apostar darrere d'ella amb el xarric disposat. Van aterrar a prop seu dos voladors de neu més.

-No he vingut aquí a intercanviar agudeses amb tu, Fel -Va dir la Ganet-. El que vull és la teva col·laboració. I l'aconseguiré, perquè tenim a la teva filla.

La Saba va detectar que en Fel es posava lleument més rígid, però va mantenir la fermesa i la seguretat en l'expressió i en el to de veu.

-I qui sou vosaltres exactament, Ganet?

-Això no importa -Va dir ella, aixecant l'arma i apuntant-li al pit-. El que importa és que la tenim, no?

-Almenys, digues-me per què -Va dir en Fel, avançant i desafiant la punta de l'arma amb l'ample pit-. Li ho he donat tot als txiss des que em vaig unir a vosaltres; he de tenir dret...

-Et vas unir a Thrawn, Fel! Això no és el mateix que unir-te als txiss. Nosaltres tenim unes tradicions i costums que ell va trencar, i unint-te a ell vas demostrar que tu tampoc els respectes.

-No és una d'aquelles tradicions la de no disparar a un enemic fins que ell hagi disparat primer?

La Ganet va somriure amb calma.

-Però tu no ets el meu enemic, Fel. No m'entenguis malament en aquest sentit. No ets més que una molèstia que no trigaré a treure't d'en mig.

«Un minut...».

-I què hi ha de nosaltres? -va preguntar el Mestre Luke.

La Ganet va fer un pas a la dreta, apartant-se de l'abast d'en Fel i va dirigir la seva atenció als altres.

-Se us va convidar a venir aquí amb un pretext que l'FDEC no es creu -Va dir-. Potser hagueu enganyat a les cases, però les vostres rondalles no ens impressionen. Això de Zonama Sekot és una cortina de fum que amaga alguna cosa més sinistre. Només que encara no sabem en què consisteix.

-Llavors, us proposeu treure'ns del mig també a nosaltres.

La Ganet va riure.

-Sempre havíem tingut la intenció de treure-us del mig, Jedi! Mai vam pensar de deixar-vos marxar d'aquí.

-Llavors, el termini... -va començar a dir l'Stalgis.

-No era més que un ardit perquè poguéssim actuar contra vosaltres, és clar.

-De manera que no som més que peons en la juguesca de poder del navegant en Cap Aabe? -va preguntaren Luke, negant amb el cap-. Què li vas prometre? El càrrec d'en Soontir, quant quedés vacant?

«Trenta segons...».

-Ens va proporcionar el mitjà de resoldre una situació difícil -Va dir ella, assentint amb el cap-. Rebrà la deguda recompensa quan arribi el moment, en efecte.

-De la mateixa manera que esteu «recompensant» a Soontir ara mateix? -Va dir la Mara-. És que no teniu consciència?

-Coneixem el concepte -Va dir la Ganet, aixecant el xarric-; però no té lloc en la guerra. I això és la guerra, Mara Jade. Que no et càpiga el menor dubte. En la lluita contra els yuuzhan vong no poden existir mitges tintes: només hi ha aliats i enemics. Com els txiss no necessitem aliats, em temo que només ens queda la segona opció.

Va indicar a l'altre pilot de volador de neu que s'avancés, mentre que dos pujaven a la barcassa de gel.

-Feu el favor d'apartar-vos de la porta i de girar-vos... tots.

«Deu segons...».

-Això inclou la teva esposa, Fel.

En Fel indicà a la Syal i la Danni que es reunissin amb ells, i elles van obeir ràpidament.

-Et prometo una mort neta, Fel -Va dir la Ganet-. Acceptar el teu destí no és cap deshonra.

Tres segons...

-Pels Txiss!

-Així és -Va dir la Ganet, interpretant el crit de batalla d'en Fel com un comiat-. Pels...

-Ja! -va ordenar en Luke.

Saba, Danni i Mara van saltar immediatament a la lluita, juntament amb Soontir Fel, una fracció de segon abans que es disparessin simultàniament tots els canons de la barcassa.

El pla de distracció va donar resultat. La Ganet i els seus còmplices van quedar desconcertats un instant per les explosions... i els Jedi en tenien prou amb un instant.

En Fel es va desplaçar àgilment a l'esquerra. La Ganet el va seguir instintivament, amb el xarric a la mà, disposat per disparar. El sabre de làser d'en Luke va cobrar vida donant un gràcil tall cap amunt per partir en dos el canó de l'arma de la Ganet. En Fel la va tombar d'una ràpida puntada a les cames, mentre en Luke es dirigia cap al segon pilot, a qui va fer caure sense esforç amb una empenta de la Força.

-M'has sentit? -va cridar en Luke a Fel-. No sabia que eres sensible a la Força.

-No ho sóc -va respondre en Fel-. Però sé comptar!

La Mara es va tornar sobre si mateixa en veure passar un raig d'energia al costat del cap d'en Luke, i va veure que els altres dos pilots adoptaven postures de tret a la vora de la barcassa. La Mara va desviar el primer tret amb el seu sabre de llum, fent que una duna de neu que estava a cent metres es dissolgués en forma de núvol blanc. El segon tret anava mal dirigit. La Saba va estendre una mà mental i va arrencar al pilot el seu rifle. L'altre pilot li va apuntar amb el seu xarric i va disparar. Era un bon tret, que li hauria encertat al cap si aquesta no l'hagués desviat amb el seu sabre de llum. El pilot va caure d'esquena sobre la borda de la barcassa i va anar a parar a la neu.

Un soroll grinyolant va anunciar un atac des de dalt. Els raigs de rifles làser traçaven gruixudes línies negres sobre la part superior de la barcassa i passaven prop de la Saba, mentre el volador de neu passava al seu costat i virava després per fer una altra passada. Dos dels cinc prenien posicions per fer el mateix.

-Torneu a activar aquests escuts! -va cridar l'Stalgis, recollint un xarric i llançant un tret al volador que es retirava. El tret va rebotar al costat de la nau, però no li va fer reduir la marxa en absolut.

-Vinga, Saba -Va dir la Mara, assenyalant dos dels voladors que havien aterrat-. Mentre tenim l'oportunitat!

La Saba va comprendre a l'instant el que volia dir la Mara. La barcassa de gel seria vulnerable als sis voladors de neu que quedaven, encara que tingués activats els escuts. Si volien arribar a l'espaiport, havien de combatre de manera més ofensiva.

La Saba va córrer cap a la borda de la barcassa, posant en joc els músculs de les seves potes poderoses, i es va llançar a la neu.

Va arribar just a temps. La vora de l'escut, en activar-se, li va agafar la cua. Ella la va flexionar per lliurar-se d'aquella sensació de picor i coïssor i va córrer pujant per la duna de neu cap al volador més proper. La Mara es va dirigir al que tenia a la seva dreta, ajudant-se de la Força per obrir-se pas a través de la neu espessa. Els voladors eren més grans del que semblaven vistos en l'aire; tenien almenys el doble de l'alçada de la Saba, i el seu gruix era com tres vegades l'ample del seu cos. Va arribar fins a la base i va pujar per l'escaleta d'accés. La nau planava sobre ella com una roda negra, lluent, que estigués encallada en la neu.

Els comandaments eren diferents de qualsevol altres que ella hagués vist en la seva vida; però, a semblança dels xarrics, el seu funcionament es basava en principis que ella entenia. La nau no tenia cap sistema de seguretat sofisticat i va respondre al contacte dels seus dits freds. La Saba va enroscar la cua sobre el seu maluc i va activar els motors.

Les potes del volador es van retirar amb un lleu brunzit i la nau va ascendir suaument. Després, mentre la cabina vibrava per l'efecte dels potents repulsors de la nau, aquesta va ascendir bruscament cap al cel, fent que la Saba s'enfonsés en el seu seient i deixés anar un grunyit de desgrat per haver-se aixafat momentàniament la cua. El sistema d'armament del volador era auster i fàcil de manejar. La Saba va muntar el canó de làser i va apuntar a un dels sis voladors de neu enemics que acudien a respondre a la nova amenaça. El seu primer tret va passar lluny del blanc. Ella va ajustar la punteria, familiaritzant-se ràpidament amb les reaccions del volador de neu. El seu segon tret va passar més proper a l'objectiu, però encara va haver de fer alguns ajustaments. Va procurar no atendre als moviments marejants de l'horitzó, mentre el volador que perseguia virava ràpidament intentant treure-se-la de la cua. Havia passat molt temps des de l'últim combat de caces de la Saba, prop de Barab I, però va comprovar de grat que no havia perdut facultats.

Un lleu grunyit li va sonar a la gola quan el volador se li va posar en el punt de mira. Va disparar.

Va saltar un rastre d'espurnes com la cua d'un estel: el tret havia fet saltar l'estabilitzador de babord del seu objectiu. La nau es balancejà maldestrament pel cel mentre el seu pilot s'esforçava per fer un aterratge d'emergència controlat. La Saba no es va quedar esperant a veure si ho aconseguia; estava massa ocupada tornant enrere amb el seu propi volador per buscar un altre objectiu.

També la Mara havia fet caure a un altre volador, però allò no va desanimar per res als quatre restants. Reagrupats en formació de quadre tancada, van deixar d'atacar la barcassa de gel, que ja estava disparant amb el seu propis canons, a través dels seus escuts, als voladors enemics. La Saba i la Mara tenien el desavantatge de no poder-se comunicar entre si; però la Força ho compensava amb escreix. La Mara transmetia instruccions subtils que dirigien a la Saba cap a blancs nous. Ella les seguia sense dubtar-ho, tot i que semblaven oposar-se al que li deia el seu propi instint.

Quan la Força li va dir que fes un gir volat a través del centre mateix de la formació en rombe dels txiss, ella ho va fer exactament així, separant-los i disgregant-los en quatre direccions. La Mara va triar a un que passava seguint l'estela de la Saba, i va reduir la seva inferioritat numèrica a una situació més manejable de tres contra dos.

«A la teva cua, Saba!».

La Saba es va tornar al seu seient per veure el que tenia a la seva esquena, però es va penedir al moment d'aquella reacció impulsiva. El moviment sobtat en l'estret seient li va produir agulletes a la cua. Un tret procedent de la seva cua va passar terriblement prop de la coberta d'estribord de la seva cabina. Forçant-se per no prestar atenció a la incomoditat, va baixar amb força la palanca de comandament i va tornar a pujar, fent un bucle amb el volador que la va posar a la cua del que abans la perseguia. Aquest va baixar en picat intentant desenganxar-se d'ella, però no a temps d'esquivar una salva de foc de làser que li va truncar el canó i li va fer un forat a la cabina. L'efecte del vent sobre els danys desvià la nau i la va fer caure en una gelera, amb una explosió brillant que va dispersar les restes fins molt lluny del punt d'impacte.

La Mara va realitzar una maniobra espectacular que va fer caure del cel un altre volador i la va deixar en trajectòria de col·lisió frontal amb l'únic que quedava. No obstant això, el pilot txiss no es va desviar del seu rumb en el més mínim, mentre les dues naus es dirigien l'una a l'altra a tota velocitat. La Saba contemplava allò amb franca inquietud, sabent que la Mara no flaquejaria mai en un desafiament com aquell. Es va obrir per complet a la força, va tancar els ulls i va deixar anar tres ràpids trets de canó. Quan va tornar a obrir els ulls, el volador txiss queia en espiral a terra, amb els comandaments de control danyats.

Van fer una ràpida passada d'inspecció sobre la barcassa de gel posada abans d'aterrar. El Mestre Skywalker i els altres havien reunit a Ina'ganet'nuruodo i als altres tres pilots i els hi van posar les manilles. Els quatre estaven de genolls al costat de la borda de la barcassa, contemplant amb amargor com la Syal desactivava l'escut de la barcassa i la Saba i la Mara aterraven a prop seu.

La Saba agitava amb alleujament la cua a la seva esquena mentre es pujava a la barcassa per reunir-se amb els seus amics. Després de la calor de la batalla, l'aire semblava encara més fred que abans.

-Ben pilotat -Va dir en Luke, dirigint el compliment tant a la Mara com a la Saba.

La Saba no va poder menys de sentir-se orgullosa davant aquelles paraules, dites per un pilot tan consumat com el propi Mestre Jedi.

-Gràciez -Va dir, sentint que s'enrojolava de color verd fosc sota les seves escates.

-El bloquejador de comunicacions està en el voladora de la Ganet -Va dir en Luke, assenyalant amb el cap un dels voladors que seguia posat allà prop-. No l'hem desactivat; per això no han pogut demanar ajuda.

-Però ara sí podem, oi? -va preguntar la Mara.

Totes les mirades es van girar cap a Fel, que era qui sabia millor com reaccionarien les forces de seguretat locals davant aquells esdeveniments.

-Crec que hem de dirigir-nos a l'espaiport, segons el planejat -Va dir, després de pensar-s'ho un moment-. Mentre seguim aquí fora, segueixen tenint l'oportunitat de treure'ns del mig i esborrar les proves. Crec que serà millor que els presentem els fets consumats, presentant-nos vius -Va dirigir una mirada sinistra a la Ganet, que, de genolls davant ell, el mirava amb ràbia-. Quan es mostra als txiss el pitjor que poden fer, sol sortir a la llum el millor que tenen. Això era, probablement, el que ens feia falta per demostrar la futilitat de mantenir-nos inactius mentre la resta de la galàxia està en guerra. És inútil fer veure que som forts mentre la nostra pròpia estructura de comandament es desfà al nostre voltant.

La Syal va acudir al costat del seu espòs.

-No vull que vagis a la guerra -Va dir-, però prefereixo això a veure com et traeix el nostre propi poble.

En Fel li va posar una mà a l'espatlla i l'hi va estrènyer suaument. No va dir res, però s'apreciava en els seus ulls l'afecte que sentia cap a ella.

-Hem de recollir als altres pilots dels voladors enderrocats -Va dir en Luke-. No podem deixar-los allà fora, perquè es morin de fred.

-Per què no? -Va dir l'Stalgis, mirant la Ganet amb duresa-. No semblava que a ells els importés matar-nos a nosaltres.

La Ganet li va tornar la mirada sense ànim de disculpar-se.

-Però nosaltres no som ells -va observar amb tranquil·litat el Mestre Jedi-. Saba, perceps a algun d'ells allà fora?

Un ràpid examen per mitjà de la Força dels voltants desolats va servir per localitzar amb facilitat als pilots restants.

-Quatre zón viuz; trez d'ellz, feritz. Aquezta uz conduirà cap a ellz.

En Fel va indicar als quatre presoners que es posessin drets.

-A dins -els hi va dir-. I no intentis res, Ganet, perquè pots creure'm si et dic que no donaré tantes mostres de compassió com els Jedi.

La dona li va dirigir una mirada malèvola amb els seus ulls vermells, però va fer el que deien sense discutir.

-I què passa amb la Wyn? -va preguntar la Syal-. Què fem amb ella?

-No et preocupis -Va dir en Luke-. Conec a Jacen, i sé que ja s'estarà ocupant d'això.

* * *

Següent