Romanent (VIII)

Anterior

VIII

En Gilad Pellaeon havia vist morir a massa joves com per pensar que era, o que alguna vegada seria, massa vell per viure. La memòria acudia i se n'anava d'ell a fogonades, com si un far el trobés per un instant enmig d'una boira espessa. La seva vida s'havia convertit en una sèrie de fragments i ja no recordava com encaixava les peces. Hi havia imatges del seu món natal, Corèllia, i de Coruscant, la seva llar durant la joventut, però estaven ofegades sota centenars de records de mons visitats al llarg dels anys, els quals estaven enterrats al seu torn sota milers de records del buit que separava aquests planetes. Havia passat gairebé tot un segle a l'espai, trepitjant poques vegades terra ferma fins que no ho exigissin les circumstàncies. En el més profund del seu cor no reconeixia cap món com la seva llar, ni tan sols Coruscant, el qual com a molt havia suportat mentre hi era, i d'on sempre s'havia alegrat de marxar. No, el més semblant a la llar que havia tingut era el pont d'una nau estel·lar, i havia trepitjat massa per sentir afecte per alguna nau concreta. Fins i tot el Quimera, el destructor estel·lar que li havia servit fidelment durant tant de temps, era, al final, una nau més.

Va arrufar les celles, desconcertat. La batalla de Bastió, com la resta de la seva vida, era en la seva ment un conjunt de fragments. El més clar d'aquests fragments, el més dolorós, era el de la destrucció del destructor estel·lar Superior, crivellat d'incendis i cràters, caient al seu terrible i inexorable destí en el gegant gasós. El Quimera havia estat igual de malament. El seu últim record intacte era el d'un coralita envestint el pont. No recordava res després d'això. Com havia sobreviscut a això? Per molt que s'esforcés, no aconseguia trobar un record que esmorteís la confusió que bategava en les seves temples. Només trobava negror i dolor.

Els records de la seva infància estaven perduts en aquesta mateixa negror. Havia nascut abans de l'Imperi, abans de la propaganda antialienígena, abans de la caiguda dels Jedi, fins i tot abans que nasqués el nen que creixeria per convertir-se en Darth Vader. El seu primer càrrec militar havia estat en les Forces judicials, a les quals es va unir als quinze anys després de mentir sobre la seva edat. Des de la coberta d'una nau havia vist l'ascens i la caiguda de molts polítics, i havia après a ser cínic sobre ells, de la mateixa manera que havia après amb els anys a confiar només en si mateix i en el seu judici.

Així era com havia sobreviscut a tants canvis dramàtics. Rares vegades era qui encapçalava l'exèrcit, agitant l'espasa i liderant la càrrega. Gilad Pellaeon solia ser qui solia fer-se enrere per assegurar-se que els seus soldats estaven ben alimentats, ben entrenats i, sobretot, satisfets. Respectava a tot aquell qui estigués sota el seu comandament, com respectava l'enemic. Creia que era sobretot per això que encara seguia amb vida mentre tants altres queien al seu voltant. Mai se sap quan el teu enemic pot acabar convertint-se en el teu nou cap.

I, en el fons, aquest era el problema amb els yuuzhan vong. No encaixaven en aquesta idea. A Ithor, aquell món boscós completament destruït per l'invasor, havia vist personalment el que podien fer. Hi havia discutit amb els Moff que havien de contribuir en tot el possible a la defensa de la galàxia. Però ells s'havien resistit a la idea de lluitar al costat de la Nova República, proposant en canvi apinyar-se en el seu racó de la galàxia i contemplar com els mons del seu voltant cedien i queien davant els invasors alienígenes, mentre ells estaven alegrement confiats que eren d'alguna manera immunes.

Però aquesta confiança, aquesta arrogància, havia trontollat ​​amb Bastió. Ah, sí, Bastió...

De la boira van sorgir més detalls quan el far de la seva memòria va passar sobre ells: les primeres alarmes quan van aparèixer al sistema els coralites i les estranyes naus capitals, travessant les defenses planetàries com si fossin de paper. La sorpresa no podia haver estat més completa. Li havia horroritzat la forma desorganitzada en què l'Armada Imperial havia reaccionat davant els grutchins. Després d'allò d'Ithor, havia fet tot el possible per preparar l'Imperi de cara un atac yuuzhan vong, però només el seu destructor estel·lar, el Quimera, havia respost en molt poc temps amb eficiència i efectivitat. La seva tripulació havia fet tot el que ell li havia demanat.

El dolor li va traspassar com si algú li hagués enfonsat una pica de força en el costat. Els records van desaparèixer mentre les seves entranyes explotaven en flames. Va arquejar l'esquena, va obrir la boca per cridar en protesta davant el terrible sofriment que li travessava el cos.

Es va encongir i es va estirar i va intentar recol·locar-se en una postura en la qual no sentís dolor, però res semblava aconseguir-ho. Res, és clar, que no fos la veu que el cridava. No importava el que li deia la veu, només la distracció que li proporcionava. Però llavors va tornar a envoltar-li el dolor, acompanyat d'imatges d'armes yuuzhan vong que llançaven cops de geni letals contra la seva nau, i l'explosió brillant, gairebé encegadora, dels caces TIE contra el cel nocturn.

Imatges horribles que van acabar dissolent-se en la negror, deixant només enrere les disperses llums de la galàxia brillant en la foscor infinita de l'espai. Era una visió que havia vist moltes vegades, i de la qual no creia poder arribar a cansar-se mai. Sempre havia considerat alguna cosa ridícula la idea d'un imperi galàctic, ja que la major part era espai buit. Els planetes, llunes i asteroides que componguessin aquest imperi no serien més que grapats de sorra llançats a un vast oceà de res. Cap emperador podria governar un oceà així, per molts que fossin els grans de sorra que pogués considerar seus. Semblant vastitud desafiava qualsevol tipus de captura.

Però aquesta vegada hi havia una diferència. El buit ja no semblava estar-ho tant. En ell hi havia alguna cosa, alguna cosa pel que no trobava paraules amb què descriure-la. Era com una xarxa que cobria un sistema rere l'altre. Un halo. Un corrent que es movia a més profunditat del que aparentava superficialment. Una veritat, potser?

Fos el que fos, feia que la galàxia semblés estar viva.

Llavors la foscor va treure el cap en els confins de la seva visió i fins i tot això va començar a esvair-se, emportant-se el dolor i tot el que ell havia estat alguna vegada. Una part del seu ésser va lluitar contra això, doncs aquesta era la seva naturalesa, però una altra part s'alegrava de deixar-ho marxar. Hi havia lluitat contra la mort tant i durant tant de temps que, potser, no havia dedicat prou temps a viure. No tenia més família que l'exèrcit; no tenia més llar que el pont del Quimera. De què serveix llavors viure quan no es té res pel que viure?

La foscor es va obrir sota ell i va caure com una pedra, enfonsant-se en les profunditats d'un mar impossiblement profund. Va poder sentir fluid al seu voltant, i en els seus pulmons, però, estranyament, no s'ofegava.

«Bacta -va pensar-. Em tenen en un tanc de bacta». Llavors va tornar a sentir aquesta veu, cridant-li.

«Gilad Pellaeon -deia-. Almirall, pot sentir-me?»

Va lluitar per respondre, combatent la foscor que tirava d'ell com si fos un gruixut embolic d'algues. Només va aconseguir dir una única síl·laba ofegada.

-S...

«És vostè, almirall? Pot parlar-me?»

-S... Sóc aquí.

La foscor retrocedia una mica més amb cada paraula. I, en disminuir, va tornar el dolor.

-Em... Fa mal.

«Ho sé...» va dir la veu.

-On...? -volia preguntar on era, però no li va semblar tan apropiat com-: ... on ets?

«He instal·lat una via neuronal en la seva oïda interna -va explicar la veu-. La meva veu li arriba directament al seu nervi auditiu. Si us plau, disculpi la intrusió, però vam haver de prendre mesures dràstiques per mantenir-lo amb vida».

-Qui... Ets?

«Em dic Tekli, almirall. Sóc una sanadora».

El dolor li va recórrer com una flamarada solar, reduint a cendres totes les seves fibres nervioses. O això li va semblar.

-M'està curant o matant? -va panteixar.

«El dolor és inevitable. Ara mateix l'única manera d'evitar-ho seria morint. Però ha de seguir en el seu cos, se li digui el que se li digui».

-No puc...

«Sí pot, almirall. El necessitem. Si vostè mor ara, molts més moriran. No penso permetre que això passi».

No estava acostumat que li parlessin d'aquesta manera, com si li renyés una mestra d'escola.

-No pensa...?

«Ho sento. Hi ha vegades en què hem de suportar el dolor per poder sobreviure. Ara li toca a vostè. La Força ho vol així».

Llavors ho va comprendre. La Força. Aquesta Tekli era una Jedi! Però, què en feia una Jedi a l'Imperi? I on...?

Un altre record va acudir a ell. Havia parlat amb els Skywalker a Bastió, poc abans d'intentar sortir de l'ombra del gegant gasós. Va recordar que li havien ensenyat tàctiques noves amb les qual ajudar-lo en la lluita contra els yuuzhan vong. Aquesta Tekli havia d'anar amb ells.

Però, què feia ell allí, amb ella? El Superior havia estat destruït, Recordava haver ordenat l'evacuació del gegant moribund quan ja es capbussava en el gegant gasós. Com havia aconseguit el Quimera evitar el mateix destí? No podria viure amb ell mateix si havia resultat ferit i la seva tripulació l'havia evacuat posant-lo fora de perill mentre els altres morien. Un bon capità cau amb la seva nau. Hauria d'estar mort.

«No és mort, almirall -la veu de la Tekli era compassiva, però ferma-. Ja li he dit que no permetré que passi. El Quimera i vostè han quedat una mica baquetejats, però els dos poden recuperar-se. Aguanti una mica més, vol?»

Ell va serrar les dents i es va resignar a viure una mica més. Després de tot, quina altra opció li quedava?

-oOOOo-

En Jacen es va inclinar expectant cap endavant quan va sentir que la petita sanadora chadra-fan es relaxava.

-Ara lluita amb nosaltres -va dir ella en veu baixa, a penes audible sobre el brunzit mecànic dels droides que l'ajudaven-. Ja no ho fa contra nosaltres.

-Segur que viurà? -va preguntar, en necessitar quelcom més definit abans de permetre sentir alleujament.

Ella va alçar el coll per mirar-lo, amb una cosa semblant a la irritació en els seus ulls foscos.

-Sí -es va limitar a dir ella-. Però no si continuen interrompent-me. Necessito concentrar-me per ajudar-lo.

Va baixar el cap i va tornar a guardar silenci per concentrar-se completament en curar el gran almirall de l'Exèrcit Imperial. En Jacen va sentir subtils moviments de la Força al voltant d'ella. Es va apartar per no alterar encara més la seva concentració. Els chadra-fan ja eren coneguts per la seva escassa capacitat d'atenció, sense necessitat que la seva interferència empitjorés les coses.

Es va mantenir prou a prop com per ajudar-la si calia, per recolzar la seva sensibilitat relativament feble en la Força amb la d'ell, però va seguir a la part de darrere de la petita infermeria, per no alterar-la.

Havien tret a Pellaeon del tanc de bacta i ara estava estirat a la taula d'operacions, atès tant per la Tekli com pel droide metge 2-1B de la fragata. Les seves nombroses ferides ressaltaven sota la dura llum blanca. En Jacen va poder veure millor del que volia que l'home que tenia al davant hi havia estat extremadament prop de la mort. Els malucs i l'abdomen havien quedat mig empalats i mig aixafats per una consola de control quan el pont del Quimera va ser envestit per un caça enemic. Un dels seus oficials l'havia tret d'entre les restes i ficat en una fragata mèdica amb els supervivents del Superior. La fragata se les havia arreglat per escapar relativament il·lesa, protegint-se en les restes del moribund destructor estel·lar, però no sense que una dotzena de caces TIE se sacrifiqués perquè el gran almirall pogués escapar. El comandant de la llançadora que l'havia portat a Yaga Minor no tenia cap dubte que havia valgut la pena.

Però per un temps havia semblat un sacrifici inútil, doncs Pellaeon havia estat punt de morir. El comandant de la llançadora va calibrar la situació de Yaga Minor amb admirable celeritat i va contactar amb la capitana Yage en comptes del seu directe superior. La Yage va ordenar a la llançadora que atraqués immediatament a l'Enviduadora per així poder transferir al pacient. La Tekli i en Jacen, carregats amb l'equip de la sanadora, s'havien quedat amb el comandant imperial mentre l'Ombra de Jade es retirava a una distància discreta. La chadra-fan posà mans a l'obra quan va arribar en Pellaeon embolicat en un capoll preservador de vida.

Jacen es meravellava del poc que havia faltat. Primer, el xoc de treure a l'ancià almirall del capoll li va parar el cor. Després, quan per fi el van ficar en el tanc, el seu cos no aconseguia respondre al bacta. La Tekli havia ordenat que el traguessin d'allà per poder treballar directament en les lesions més greus, com els talls i els ossos estellats de l'abdomen i cuixes. A la taula d'operacions, l'ancià gotejava sang i fluids, semblava desinflar-se sota les fortes llums, perdent substància amb cada segon que passava, fins que per fi va començar a reaccionar al tractament de la Tekli.

El pilot de la llançadora que havia transportat a l'almirall des de Bastió havia estat tot el temps al seu costat. Era un jove espigat que responia al nom de Vitor Reige, i semblava esgotat i demacrat. Tenia el braç esquerre lesionat, però es negava a què l'atenguessin mentre en Pellaeon no estigués estable, insistint que tota l'atenció es concentrés en l'almirall. Al cap d'uns minuts, una vegada va estar clar que l'estat d'en Pellaeon continuaria millorant, el pilot va sospirar profundament, agraït, com si hagués contingut l'alè tot el temps que havia estat allà. Va mirar al Jacen.

-Em va dir que us busqués. Abans de desmaiar-se per última vegada, ha insistit que havia de buscar als Jedi, en cas que haguessin vingut aquí.

En Jacen va arrufar les celles.

-Creia que podríem salvar-lo?

L'expressió de l'home es va alterar, com si li ofengués la idea.

-Volia que sabessin que els estàvem agraïts -va dir encarcarat-. Si algú ha de guardar-li rancor a l'Imperi, són vostès. Però ens han ajudat, i ell ho apreciava. Tots pensem així. Jo no seria aquí ara, si vostès no haguessin arriscat la vida per ensenyar-nos com lluitar amb aquests...

Es va callar, mossegant-se les paraules. Evidentment, el record del recent combat encara era viscut en la seva ment. En sentir l'embaràs de l'home, en Jacen va canviar de tema assenyalant el braç que l'home se subjectava.

-Hauria de fer-se mirar això -va dir, i abans que el pilot pogués objectar el mateix que abans, va afegir-: Es posarà bé. De veritat. La Tekli cuidarà d'ell.

En Vitor Reige va assentir mostrant el seu agraïment.

-Han salvat la meva vida, a més de la de l'almirall. Sempre estaré en deute amb vostès.

En Jacen va voler dir que no creia en deutes, que la gent havia de fer el que considerava correcte, al marge de qualsevol altra obligació, però en aquest moment la Tekli es va apartar de la taula i es va acostar a ells.

-He fet tot el que calia fer -va dir, encongint les finss espatlles-. La resta depèn d'ell, i de com respongui al bacta.

En Jacen va mirar com els droides metges el tornaven al tanc. Mentre els poderosos fluids curatius actuaven en el gran almirall, aquest es va agitar com si somiés abans de sumir-se en el càlid abric del tanc. Convençuda que en aquell moment no podia fer res més, la Tekli va recollir el seu equip per anar-se'n. En Jacen la va ajudar a carregar amb les seves eines i la guià fora de la infermeria, deixant que els droides s'ocupessin d'en Reige. Només sortir es van trobar amb la capitana Yage, caminant a un i altre costat davant la porta. Es va aturar quan aquestes es van obrir i van sortir ells.

La seva mirada ansiosa es va clavar en Jacen, que va assentir en resposta a la seva muda pregunta.

-Viurà -va dir.

La tensió va semblar evaporar-se de la capitana com un globus en deixar anar l'aire, dissolent la seva expressió preocupada.

-No vaig creure que fos possible -va dir, baixant la mirada cap a la chadra-fan que esperava silenciosa i respectuosa al costat d'en Jacen-. Sento haver dubtat de vostè. Li ofereixo l'agraïment de tot el meu poble per salvar-li la vida a l'almirall.

La chadra-fan inclinà el cap.

-No ho vaig fer sola. La determinació del seu almirall a seguir amb vida va tenir molt a veure. Tot és possible quan hi ha voluntat de viure.

-I Gilad Pellaeon la té, per descomptat -va dir la Yage.

El borrissol al voltant de la boca de la Tekli es va separar quan va somriure a la capitana.

-Encara hi ha molt a recuperar-se, però en sis dies estàndard podrà sortir del tanc de bacta.

L'expressió de la Yage va tornar a passar de l'alleugeriment a la preocupació.

-Sis dies? És massa temps!

-Per què? -va preguntar en Jacen.

-Per als Moff, en Gilad va morir a Bastió. En Flennic ha tingut temps per situar-se al poder, assumint el control de l'Incondicional i de la resta de la flota. Jo no descartaria que arribi a fer qualsevol cosa per no cedir el poder que ara té. Mentre Gilad estigui feble, serà vulnerable, i no podrem guardar eternament el secret de la seva supervivència. Ja s'està corrent la veu que una altra llançadora més va aconseguir sortir de Bastió abans del final de la batalla. No passarà molt temps sense que la gent s'assabenti de qui anava en aquesta llançadora i on va atracar.

-I què passarà quan se sàpiga?

 Ella va arronsar les espatlles.

-No ho sé. Això dependrà del Moff Flennic i els seus sicaris -el seu comunicador va xiular. Va escoltar el breu missatge, va assentir i va respondre que aniria tot seguit-. Sembla que no trigarem molt a descobrir-ho. Acabem de rebre ordre de retirar-nos.

-No pot desobeir? -va preguntar en Jacen.

-Per a això necessitaríem tenir una raó molt bona.

-Potser hauria de deixar-me parlar amb ells. Igual podem arribar a algun acord.

La capitana el va mirar un moment amb evident embaràs i incomoditat. En Jacen sabia el que estava pensant. Ella era la Yage, una capitana amb molts anys d'experiència en una força militar diametralment oposada a ell, i ell esperava que ella acceptés el seu suggeriment de desobeir una ordre directa. Però podia veure com de temptada que se sentia. Un Cavaller Jedi li havia salvat la vida al seu almirall, potser un altre li lliurés d'aquest difícil conflicte. Com a mínim, li lliuraria de la responsabilitat de prendre una mala decisió.

En Jacen es va cuidar de no esmentar que la seva experiència amb els imperials era pràcticament inexistent.

Després de meditar-ho uns moments, ella va alçar la veu per dirigir-se al passadís buit.

-Suposo que ningú té una idea millor?

Va esperar un moment a què el silenci fos tan dens com podia ser-ho en una nau de guerra imperial.

-Bé, havia de preguntar-ho -va dir, fent un gest a Jacen perquè la seguís mentre es posava en marxa-. Vegem si aconsegueix empitjorar encara més la situació.

-oOOOo-

-Esquadró Sols Bessons, quedin-se on estan -va dir la veu de la capitana Mayn pel comunicador del casc d'en Jag Fel-. Hem arribat a la inserció orbital i iniciem el desplegament de satèl·lits. Poden tornar al comandament intern.

-Rebut -va respondre animós abans de passar a la freqüència subespacial interna de l'esquadró, i dirigir-se al resta de l'esquadró-. Ja ho heu sentit; hem arribat sans i estalvis. Anem a explorar el veïnat abans de posar-nos massa còmodes.

L'esquadró es va dividir en grups de quatre, que van accelerar per cobrir diferents segments del món que tenien sota. Des de la seva òrbita, Galantos posseïa un color marró verdós de pantà molt poc atractiu, i al primer cop d'ull evidenciava pocs senyals de civilització avançada. Però no va passar molt temps sense que els habitants de Galantos, localitzessin les naus que orbitaven el seu planeta.

-Vehicles sense identificar -va dir una veu pel subespai-, aquí control de Ciutat Al'solib'minet'ri. Si us plau, identifiqui's i declarin les seves intencions.

-Aquí la capitana Todra Mayn de la fragata Orgull de Selònia, pertanyent a l'exèrcit de la Federació Galàctica de Lliure Aliança. Venim en missió pacífica i diplomàtica. Volem parlar amb el conseller Jobath.

-No tan de pressa, capitana Mayn -la veu del fian era pacient i ferma-. Només ha identificat una nau. Compto catorze.

-Així és, control. Som l'Orgull de Selònia, el Falcó Mil·lenari i l'Esquadró Sols Bessons.

-Està vostè al comandament d'aquesta missió, capitana?

-Només en qüestions logístiques com la present. Fora d'això, estic a les ordres de la Leia Organa Solo.

-Per sota de la Multitud! Leia Organa Solo?

-Correcte, control.

-Llavors li estenem la nostra més càlida benvinguda, capitana -va dir efusivament el fian. I, per descomptat, a tots els seus acompanyants! Estic segur que el conseller Jobath estarà encantat de parlar amb ella una vegada concloses les formalitats.

-Quines formalitats, control? Ja ens hem identificat i declarat les nostres intencions. Què més...?

-Capitana, a Galantos creiem en fer les coses com cal -la veu de control de Ciutat Al'solib'minet'ri era educada però ferma-. Encara no sabem quant de temps pensen quedar-se, quanta gent baixarà a la superfície, quin és l'objectiu precís de la seva visita, on pensen viatjar i tota la resta.

Hi va haver una breu pausa per part del Selònia.

-Molt bé, control -va dir pesadament la capitana Mayn. Havia estat un viatge molt llarg, literalment d'una punta a una altra de la galàxia-. Li informaré. Per on vol que comencem?

-Gràcies, capitana -En Jag gairebé va poder sentir pel comunicador la rialleta melindrosa i petulant en la veu del fian-. El primer de tot, pot proporcionar la designació exacta de la seva missió per als nostres registres, si us plau?

En Jag es va desconnectar mentalment de la conversa, deixant que els que estaven al càrrec s'ocupessin dels detalls. Ja tenia prou en el que pensar. Aquell dia era líder de l'Esquadró Sols Bessons i responsable que tot anés bé durant l'entrada de l'esquadró en un nou sistema. Encara considerava que la Jaina i ell havien fet una bona feina en un termini molt curt, encara calia polir algunes arestes del procediment. La seva nau punyent volava amb un Ala-X a cada costat, mentre dos punyents seguien al caça de la Jaina, repetint la mateixa pauta en l'altra meitat de l'esquadró, per assegurar-se la barreja de membres. Sabien que això redundava en certa incomoditat inicial, però a la llarga garantiria que l'esquadró treballés unit.

Es va inclinar per traçar un ampli arc rumb al pol sud sobre els gelatinosos i pantanosos mars verds del planeta. En algunes de les zones més rocoses i fermes es veia algun poble o instal·lació científica, però no va aconseguir trobar res fora del normal.

-Tot net per la nostra part, líder Bessó -va dir la veu de la Jaina pel comunicador.

-Gràcies, Dos. Què tal vosaltres, Tres i Quatre?

-Cel clar, líder Bessó.

-Bufar i fer ampolles -va afegir Bessó Quatre, pertanyent a l'Esquadró Txiss original d'en Jag.

-No hem vingut a causar problemes -va recordar als seus pilots-. Així que res d'exhibir-se davant dels vilatans.

-Pel que sembla, els vindria bé una mica d'animació -va comentar secament Set.

Control de Ciutat Al'solib'minet'ri seguia demanant informació a la capitana Mayn.

-De veritat necessita conèixer la localització precisa on pretén aterrar el Falcó Mil·lenari?

-Em temo que sí, capitana Mayn. Creguin-me, això a la llarga ens estalviarà problemes. També ha de dir-nos qui compondrà exactament la partida que baixi.

La capitana va sospirar. En Jag va somriure. Normalment solia aferrar-se als procediments, però els fia tendien a portar el protocol a extrems ridículs. D'haver estat ell al lloc de la Mayn, s'hauria limitat a continuar aterrant, al marge del que pogués dir control de Ciutat Al'solib'minet'ri. No creia que les conseqüències haguessin estat molt severes. Els fia no tenien defenses planetàries dignes d'esment, què podrien fer si la capitana Mayn decidia saltar els seus preciosos procediments?

Però, és clar, la diplomàcia no era el seu punt fort. Prou s'alegrava ja per poder deixar la política per a gent com els pares de la Jaina, encara que tenia la clara sensació que en Han Solo hauria estat d'acord amb ell per poc que li punxés.

La rèplica avorrida de la capitana Mayn omplia les ones.

-... Droide de protocol Cybot Galàctica 3PO, Cavaller Jedi Tahiri Veila...

El nom de la Tahiri li va cridar l'atenció. Va passar a un altre canal per poder parlar amb la Jaina sense ser escoltat.

-Sabies que la Tahiri baixava amb els teus pares?

-No -va replicar la Jaina-. Però no és un problema, o sí?

En Jag no va respondre de seguida. Sabia que la Tahiri era amiga de la Jaina i íntima del seu germà Ànakin, la qual cosa no li hauria detingut d'expressar una sospita i tenir alguna cosa definida que la recolzés. Però no tenia res d'això. Només tenia el seu enfonsament a Mon Calamari, i una cosa en la seva conducta. No aconseguia situar-ho, però sentia que en ella hi havia alguna cosa que no marxava.

-Suposo que no -va acabar dient.

Fins al dia en què van sortir de Mon Cal no va ser conscient que la veia de manera diferent als altres membres de la missió. La seva sortida havia estat més discreta que la que havia tingut l'Ombra de Jade, encara que la Leia i en Han tenien reconeixement oficial d'ambaixadors de l'Aliança Galàctica. El Cap d'Estat Cal Omàs, el comandant suprem Sien Sovv i Kenth Hamner hi havien anat a acomiadar-los, per fortuna sense discursos ni fanfàrries. Després de deixar l'Aliança Galàctica en bones mans, el Falcó Mil·lenari va pujar fins a l'Orgull de Selònia als pilots de l'Esquadró Sols Bessons que no estaven ja en òrbita, tenint allà lloc un breu comiat. La Jaina va abraçar als seus pares, en Jag acceptar incòmode un copet a l'espatlla per part d'en Han, la capitana Todra Mayn, una dona alta i prima amb una lleugera coixesa, va saludar els reunits amb el respecte degut. I tot va concloure allà, de no ser per la mirada de la Tahiri que Jag va captar quan tots es dirigien a les seves naus.

S'havia mantingut curosament al marge de l'activitat, quedant-se en la part de darrere. Seguia estant molt prima i pàl·lida; les cicatrius de la tortura a mans dels yuuzhan vong ressaltaven vívidament en el seu front. I els seus ulls... Jag Fel no era propens a vols de la fantasia, però tampoc era dels que ignoraven el que li deien els seus sentits, així que quan va veure el desgrat a la cara de la Tahiri i l'intens odi dels seus ulls, les seves mans van volar automàticament a la pistola làser del costat. Volia estar a punt per si ella feia qualsevol gest en direcció a la Jaina o la seva família. D'haver fet cap senyal d'atacar-los, l'hauria abatut sense dubtar-ho.

Però no ho va fer i el moment va passar sense incidents, tot i que ell va seguir reticent a apartar la mà de l'arma. Li va semblar com si ella hagués sentit la seva mirada i el va mirar al seu torn. Quan les seves mirades es van creuar, ella tornava a ser la de sempre i ell es va sentir lleugerament idiota. Fos el que fos el que havia vist en els seus ulls, havia desaparegut, substituït per una subtil i lleugera incertesa.

Disparar la Tahiri? En què estava pensant? Només era una adolescent malalta desesperadament necessitada de descans, que anava en la missió amb molts guerrers cansats. La Leia i la Jaina creien que tenia dificultats per superar la mort de l'Ànakin, que s'havia guardat la seva pena i dolor tant de temps que ara brollava d'ella d'una manera fosca i retorçada. Quan va exposar la seva preocupació per la seva presència a la missió, la Leia va dir amb fermesa que era just el que la Tahiri necessitava: un clar sentit de direcció proporcionat per gent en qui confiava. Si una altra cosa sortia malament, estarien allà per recolzar-la. Fi de la història.

En Jag no tenia motius per dubtar que aquí s'acabava tot. Tanmateix, no havia oblidat el que va creure veure en el rostre de la Tahiri, i s'havia sorprès pensant repetidament en això durant el llarg salt a Galantos. No sabia què li havien fet exactament els yuuzhan vong a Yavin IV, però sí sabia que l'enemic feia servir tecnologies biològiques molt més avançades que tot el que pogués conèixer-se en l'Aliança Galàctica.

Seria possible que aquesta brillantor malèvola que havia entrevist en ella estigués relacionat d'alguna manera amb això? Era impossible afirmar-ho amb seguretat. Però fos el que fos el que passava darrere de la fràgil façana de la Tahiri, necessitava més informació abans de poder fer alguna cosa. I per aconseguir-ho hauria de vigilar-la en tot moment.

-Estic pensant de presentar-me voluntari per baixar -va dir a la Jaina per la línia privada-. He vist poca cosa de l'Aliança Galàctica, només des de l'espai.

-No podries haver triat pitjor lloc per començar a interessar-te per això, Jag -va dir-. Sembla com si algú hagués buidat aquí un transport de mineral des de l'òrbita!

-Sí, bé, de totes maneres és un canvi -va dir ell rient-. T'apuntes?

-És temptador, però no gràcies. Si et dóna el mateix, prefereixo seguir procediments des d'aquí. Algú ha de quedar-se a vigilar per si arriben els yevetha.

Li va semblar detectar cert retret en la veu d'ella.

-No començo bé, oi? -va dir, no volent revelar el veritable motiu pel qual volia baixar a la superfície-. Tot just portem uns dies a la missió i ja estic volent alterar els torns.

-No, no passa res, Jag. Hauríem de ser lliures per presentar-nos voluntari en aquestes coses, si és el que de veritat vols fer. Només esperava que poguéssim alterar els torns més tard, assegurar-nos que els dos estàvem lliures i a Selònia al mateix temps. -Cert to de provocació substituïa al retret-. Però si la teva idea de passar-ho bé és xipollejar pel fang en comptes de passar l'estona amb mi...

Ell va somriure per dins.

-Saps que no és el cas. Esperava que poguéssim combinar les dues coses.

El riure d'ella era en part sorpresa en part gaudi.

-Portes massa temps aïllat, noi de l'espai. Procuraré denunciar-te a la teva oficial superior la propera vegada que em toqui ser líder Bessó.

La comunicació es va apagar. Un cop convençut de poder incloure el seu nom a la partida sense despertar les sospites o la ira de la Jaina, es va concentrar en reagrupar-se amb la resta de l'esquadró. La Jaina tenia raó: fossin quines fossin les seves sospites respecte a la Tahiri, el seu treball era, per sobre de tot, tenir cura de l'esquadró i garantir la seguretat externa de la missió. Al final, el benestar de la Tahiri era responsabilitat de la persona que l'havia convidat a bord, i si no podia confiar en la Leia Organa Solo, en qui havia de poder confiar?

Tot i així, va decidir presentar-se voluntari. Només per assegurar-se.

-oOOOo-

-Que és vostè què? -el rostre encarnat del general Berrida va mirar a Jacen des de l'holograma de l'Enviduadora.

-Un Cavaller Jedi, senyor -va repetir en Jacen amb calma-. Vinc a ajudar-los.

-A ajudar-nos...? -va quequejar per un segon el general amb sobrepès-. I exactament què li fa pensar que necessitem la seva ajuda, Cavaller Jedi? Jo només veig un nen massa alt vestit amb una túnica.

-Les aparences poden ser enganyoses -va dir en Jacen, negant-se a cedir davant les bravates i l'enuig del general. En Berrida va riure amb sorna.

-I on és aquesta ajuda que ens ofereix, Jedi? On està la seva nau de suport?

-L'Ombra de Jade s'ha retirat a una distància segura. -En Jacen havia parlat amb l'oncle Luke per assegurar-se que es mantindria fora de la vista la resta de la missió, fins a saber si la jugada tenia resultat o no, com semblava ser el cas-. No ha de preocupar-se per ella.

-No em digui de què necessito o no necessito preocupar-me, noi -va grunyir en Berrida. La seva imatge hologràfica parpellejà un moment-. No m'agrada tenir naus desconegudes aguaitant en el meu sistema.

-Un sentiment que comprenc perfectament, general. Per això he vingut a oferir-li la meva ajuda.

-No necessitem la seva ajuda -va dir en Berrida amb obstinació.

-Jo crec que sí -En Jacen va caminar per l'estret pont de l'Enviduadora, esforçant-se per irradiar una sensació de calma i control. Però en el seu interior pensava amb més rapidesa que durant un duel amb sabre làser-. Digueu-me, per què creu que els yuuzhan vong van atacar Bastió?

-No han donat explicacions.

-I probablement no les donaran. Tot i així, han de tenir una. En guerra ningú arrisca els seus recursos sense un motiu. Sé que no és vostè idiota, general, així que estic convençut que tindrà certa idea sobre quin van ser els seus motius. Per què no la comparteix amb nosaltres?

En Berrida es va redreçar, la comissura de la boca tremolava irritada.

-Els yuuzhan vong van atacar en represàlia.

-Per? -va pressionar-lo en Jacen.

-Per Garqi, Ithor, Èxode II...

-I per proporcionar informació a la Nova República, concretament informació sobre les rutes hiperespacials que porten a la Nova República, la qual cosa ens va permetre donar-li la volta a la guerra i fer mal als yuuzhan vong per primera vegada. -En Jacen va gaudir amb la sorpresa que es pintava a la cara d'en Berrida. En el pont de l'Enviduadora, la capitana Yage alçà les celles-. La meva mare va negociar aquest acord amb l'Imperi, general. Per això estic al corrent. I puc assegurar-li que no ho sap molta gent. Hi ha gent al nostre bàndol tan reticent a tractar amb vostès com vostès a tractar amb nosaltres.

-I què? -va deixar anar Berrida. El general no va intentar ocultar la seva creixent irritació amb Jacen-. On vol arribar, noi? Parli amb claredat abans que mani arrestar-lo per obstruir l'esforç de guerra imperial.

-És molt simple, general -va dir en Jacen, somrient amb tota la dolçor que era capaç-. Si el tracte entre l'Imperi i l'Aliança Galàctica era tan secret, com creu que els yuuzhan vong van saber d'ell? Vull dir que quan es va signar només estaven al corrent del mateix els seus oficials de major rang i la meva mare. Ella ho va transmetre als nostres caps militars, que el van utilitzar en l'esforç de guerra. Sabem que la filtració no va estar en el nostre bàndol perquè les rutes van funcionar. Si els yuuzhan vong s'haguessin infiltrat en la nostra cadena de comandament, la informació que vostès ens van proporcionar no ens hauria servit de res. Per tant, l'única manera en què els yuuzhan vong van poder assabentar-se que l'Imperi havia proporcionat a l'Aliança Galàctica informació perjudicial és que hi hagués filtracions en el seu bàndol. -En Jacen va fer una pausa abans de passar a la conclusió-. Tenen un espia, general.

-Ximpleries! -la negació d'en Berrida estava barrejada amb la suficient sorpresa com perquè en Jacen s'adonés que el seu raonament havia donat en el clau-. Això és impossible!

-No és impossible en absolut -En Jacen va canviar el seu to a un més compassiu. Ja havia atacat bastant, ja havia enderrocat les defenses del general. Ara havia de convertir-lo en aliat, no seguir atacant fins fer-lo encara més enemic-. La realitat és que nosaltres també hem tingut problemes amb les filtracions. Primer amb els yuuzhan vong i després amb la Brigada de la Pau. Pot tenir al seu personal infiltrat de suplantadors alienígenes i de simpatitzants sense saber-ho. Tenen disfresses vives anomenades emmascaradors ooglith que els permeten suplantar a qualsevol.

-Farem escombrats de seguretat, registres aleatoris -va dir en Berrida, però Jacen s'adonava que la seguretat de l'home flaquejava.

-Em temo que serà inútil, tret que sàpiguen què cercar.

En Berrida el va mirar ferèstegament.

-I he de suposar que vostè sap què cercar?

En Jacen va assentir.

-Els meus companys i jo hem tingut molta experiència amb els yuuzhan vong. No vull dir que els comprenguem, però crec que cada vegada estem més a prop d'això. I crec que ara mateix això és l'important.

«Més important que destruir», va pensar per a si. Però dubtava que el general estigués preparat per a semblant filosofia. «Tingues paciència -es va dir-. Anem pas a pas».

-Suposem que el crec -va dir en Berrida-, i que accepto la seva paraula de que...

-No ha d'acceptar la meva paraula, general -el va interrompre en Jacen-. L'evidència parla per si sola.

-Llavors, suposem que accepto aquest argument -va insistir en Berrida-. Què passaria llavors? M'està demanant que descobreixi al meu personal a la seva influència? Com sabré que no estic canviant una forma d'infiltració per una altra? No tinc per què confiar en vostè, Jedi, només perquè sembli estar vencent al meu enemic.

-No li demano que faci això, general. Només ofereixo consell tant a vostè com a l'Imperi. Poden acceptar-lo o rebutjar-lo. Només sol·licito l'oportunitat de presentar-lo de forma adequada, i després seran vostès els que decidiran què fer amb això.

-De quina classe de consell estem parlant?

En Jacen començà a enumerar usant els dits.

-Primer, podem aconsellar sobre com detectar i eliminar els espies yuuzhan vong que hi ha entre les seves files. Segon, podem ensenyar als seus pilots tàctiques noves que els ajudaran a lluitar amb més efectivitat. I tercer, puc oferir-li la meva opinió sobre el que haurien de fer a continuació.

El general va grunyir amb desdeny.

-Què és?

-Abandonar Yaga Minor el més aviat possible. Qualsevol espia que pugui haver haurà informat ja als seus superiors que la flota s'ha reagrupat aquí. Si el seu objectiu és destruir-la, és raonable suposar que atacaran aquí aviat, abans que tinguin possibilitat de refer-se.

-Alguna cosa més? -va grunyir el general.

-Només una cosa més: els convidem cordialment a unir-se a l'Aliança Galàctica per poder continuar amb aquest diàleg. Ens hauria vingut molt bé la seva ajuda en diversos moments de la guerra, i sé que ara els vindria bé tenir la nostra. No oferim res amb condicions, general, però els estenem la mà en pau. Només demanem que almenys es pensin la possibilitat d'estrènyer-la.

En Jacen es va posar les mans a l'esquena mentre esperava la resposta del general.

La imatge hologràfica d'en Berrida es va mantenir immòbil el temps suficient com perquè en Jacen es preguntés si no s'havia bloquejat. Llavors el general es va moure, va inclinar el cap a un costat i va fer una ganyota.

-Tornarem a parlar -va dir, abans que la seva imatge desaparegués bruscament.

En Jacen va respirar fondo amb un calfred tremolós, donant-se compte per primera vegada de com d'humides per la suor que tenia les mans.

-No sé si això ha anat millor del que esperava o pitjor del que podia haver imaginat.

-Millor -va dir la Yage, posant-se al seu costat-. No és propi d'aquest idiota negociar o tenir algun pensament original, així que aconseguir que arribi a mig camí d'això és un èxit de per si. Si el conec bé, ara estarà trucant al Moff Flennic, que li dirà que deixi de fer cas a les seves ximpleries i ens arresti sense perdre més temps. Però pot ser que la situació hagi canviat per quan aquestes ordres es posin en pràctica -Va mirar al pont que l'envoltava amb expressió preocupada-. Tot depèn del que li hagi passat a la cadena de comandament.

-Es refereix a qui hagi omplert el buit de poder? -va preguntar en Jacen. La Yage va assentir.

-Exacte. Amb el Quimera encara desaparegut, els Moff suposaran que Gilad Pellaeon ha mort, però no s'arriscaran a treure el coll mentre no ho sàpiguen amb seguretat. I en Flennic no farà cap gest atrevit sense saber abans de quin costat es decantarà el Consell. Amb els suports suficients, fins i tot podria aprofitar l'oportunitat per assumir el poder.

-Això no seria bo.

-Per a vosaltres no. I probablement tampoc per a les nostres possibilitats de sobreviure.

En Jacen no va dir res; no era a ella a qui necessitava convèncer.

-oOOOo-

Següent