Romanent (XIV)

Anterior

XIV

En Gilad Pellaeon va sentir les paraules una fracció de segon abans de sentir que una vibració recorria l'Enviduadora quan es van encendre els motors d'ions de la fragata. La vibració era prou poderosa com per fer-se notar sobre els amortidors d'inèrcia i es va comunicar al fluid del tanc de bacta a través del casc, fent que semblés com si vibrés el món sencer. Va allargar una mà per immobilitzar-se contra la mampara transparent que contenia el fluid curatiu, intentant-se concentrar en les coses bones de la situació. Sí, el seu cos ferit estava confinat a un tanc de bacta en una vella fragata durant la qual possiblement fos la batalla més important del que li quedava de vida, però almenys estava en possessió de totes les seves facultats. Tenia la ment clara i, la veritat, no necessitava res més.

-La flota enemiga es concentra en els Sectors Tres a Vuit -va dir a l'orella la veu de l'oficial de servei a l'Enviduadora.

No necessitava una retransmissió constant, però la va mantenir per assegurar-se que no se li escapava res quan no feia servir el comunicador de la seva màscara respiratòria. El visor modificat de la màscara li mostrava imatges clares i tridimensionals de l'acció mentre aquesta tenia lloc en el sistema, mentre que els sensors connectats a les seves mans i canells li permetien canviar d'imatges a voluntat.

-Canviem de rumb per adoptar una posició primària.

L'Enviduadora va girar per situar-se entre el planeta Borosk i la flota yuuzhan vong. Era un món relativament petit i hauria estat completament oblidable de no ser pel paper que havia tingut en la defensa de l'Imperi. Lloc simbòlic de retenció després de nombroses retirades, estava fortament armat per assegurar-se que no era pres per la Nova República, la qual cosa havia fet que els mons veïns s'armessin al seu torn per si Borosk resultava ser l'inici d'una altra invasió. La conseqüència era que el planeta estava fortament armat amb turbolàsers, canons d'ions i escuts planetaris semiautomatitzats, i envoltat per amplis anells de mines iòniques espacials, tot això constantment a punt per al combat. A la seva manera, el planeta estava millor defensat del que ho havia estat Bastió, atès que, en un univers entenimentat, ningú hauria atacat primer allà. La flota imperial que s'havia congregat al voltant de Borosk havia tingut el temps just per a organitzar-se en nous equips i esquadrons. Les pèrdues de Bastió havien estat elevades i el xoc enorme, però la disciplina seguia sent fèrria en el cos. Qualsevol idea de dissolució va desaparèixer quant Flennic va començar a donar ordres en nom d'en Pellaeon, restablint ràpidament la cadena de comandament. Quedaven suficients destructors estel·lars com per a consolidar la defensa al voltant de quatre grups de combat definits, designats segons el nom de les naus al comandament: l'Incondicional, que en Pellaeon no havia permès que Flennic retingués, tenia l'avantguarda de la defensa; l'Implacable i el Protector protegien els flancs; i el Dret de Comandament protegia la rereguarda.

Hi havia cinc destructors més dedicats a la defensa Borosk, el que donava un total de nou. La resta de l'armada s'havia quedat amb Flennic a Yaga Minor, només per si de cas els yuuzhan vong atacaven allà de totes maneres. Allà hi havia també el Quimera, en reparacions després d'haver aconseguit arribar a Yaga Minor amb prou feines, amb l'hipermotor severament danyat entre moltes cicatrius, però intacte al menys.

Malgrat no tenir la seva nau de comandament, Pellaeon sentia que una vella emoció li inundava mentre veia desplegar als grups de combat. Aquest moment previ a la batalla era simultàniament el més meravellós i el més aterridor del món. Tot era al seu lloc: les naus funcionant al màxim de la seva capacitat, els pilots en el seu millor moment; gairebé podia dir qui guanyaria basant-se només en la disposició de les forces, abans que es disparés un sol cop. A vegades desitjava que les victòries s'obtinguessin d'aquesta forma tan senzilla, sense que es perdessin vides, es malbaratessin els recursos, o es gestessin rancúnies...

Però aquesta no era una d'aquestes vegades. Aquest cop només volia lluitar, aixafar l'atac enemic, reduir-lo a les seves molècules i components bàsics. I veient la flota que s'acostava, va saber que l'altre bàndol desitjava el mateix per al seu enemic. Els yuuzhan vong mai compartirien el desig d'en Gilad Pellaeon d'una victòria sense pèrdues. El sacrifici, gloriós o no, era bàsic per al seu sistema de creences. Intentar imaginar-los sense això era com imaginar-se Coruscant sense edificis.

L'Incondicional va enviar quatre esquadrons de caces TIE per enfrontar-se a les primeres naus mentre encara estaven recuperant-se del salt hiperespacial. En Pellaeon va comptar dos anàlegs de cuirassat encapçalant aquesta avantguarda, ovoides tan llargs com un destructor estel·lar amb enormes braços de corall al costat del morro dels que brollaven coralites com si fos pol·len. En rereguarda hi havia tres anàlegs de vaixells de càrrega, també amb branques i coralites; aquests anaven acompanyats al seu torn per nombrosos artillers capaços de llançar andanades de plasma contra qualsevol cosa que s'atrevís a acostar-se'ls-hi. I hi havia un anàleg de cuirassat per a cada un dels altres dos punts d'atac, i el seu aspecte lleig i deforme era com un creu contra les estrelles. Va comptar cinc creuers i destructors momentàniament endarrerits, esperant per envoltar la rereguarda o proporcionar reforços en cas de ser necessari.

Dotzenes de caces yuuzhan vong van sortir escopint plasma per interceptar les forces imperials. Els esquadrons TIE, liderats per Luke Skywalker en el seu Ala-X XJ3, només anaven equipats amb làsers, per la qual cosa no els era possible el tret intermitent, En comptes d'això, atacaven dos o tres alhora, i el foc làser múltiple tenia un efecte similar en sobrecarregar els dovin basal dels coris. La telemetria dels yammosk els permetia identificar les naus de control central. Els guerrers yuuzhan vong van quedar sorpresos, ja que esperaven una resistència menys eficient, i van començar a dispersar-se, sent destruïts o rebutjats. Però no va passar molt temps sense que els coordinadors bèl·lics de les naus capitals recalibressin la situació i augmentessin les forces d'entrada al sistema. Les explosions de protons eren com flors blanques en el buit, mentre les descàrregues de plasma traçaven línies vermelles en la negror.

-Retrocedeixi, Skywalker -va ordenar en Pellaeon pel comunicador de la seva màscara respiratòria-. Crec que ja ho ha deixat clar.

-Vaig a quedar-me una estona més per aquí, Gilad -va ser la resposta.

-Vés amb compte, Luke -va sentir que deia la Mara des de l'Ombra de Jade, al costat de la Danni Quee, al flanc del Protector que donava al sol.

La sanadora era a l'Enviduadora, amb el llangardaix gegant i amb ell mateix, aquest ancià mig mort que se suposava que dirigia la funció. Si la situació no hagués estat tan greu, en Pellaeon hauria trobat la situació d'allò més graciosa.

-Com li va a Jacen? -va preguntar en Luke.

-Està obtenint resultats -va dir la Mara.

El seu to esquerp va fer que en Pellaeon fes un cop d'ull.

En Jacen Solo, el noi que havia estat tan deliciosament prop de superar el Moff Flennic era al Dret de Comandament. En les hores posteriors a la reagrupació de Yaga Minor, s'havia modificat i enviat d'una nau a una altra de la flota a milers de droides ratolí MSE-6 amb els algoritmes detectors de yuuzhan vong desenvolupats per l'Aliança Galàctica, i havien identificat a tres infiltrats yuuzhan vong. L'anàlisi de les comunicacions d'aquests infiltrats havia permès que en Jacen descobrís més d'una dotzena de simpatitzants. No s'havia enfrontat directament a cap d'ells, però tots havien estat destinats al Dret de Comandament i rebut ordres individuals de presentar-se a una "reunió de personal» i tenia la intenció d'acabar immediatament amb les seves activitats.

En Jacen havia organitzat la reunió en una sala de conferències d'aspecte innocent, però fortament modificada amb alguns dels sistemes de seguretat més sofisticats de què disposava l'Imperi, els quals permetien a Pellaeon veure el que succeïa gràcies als monitors de la seva habitació. A prop de la sala hi havia un esquadró de soldats apostats i disposats a acudir en ajuda d'en Jacen, en cas de requerir-ho. Igual era un risc organitzar semblant concentració de l'enemic en un sol lloc, però a Jacen li havia semblat menys arriscat tenir en aquest mateix enemic dispers per diverses naus. Així hauria estat més difícil coordinar la seva captura, mentre que reunint-los a tots en una mateixa sala tenien una situació controlada, més fàcil de contenir en cas que alguna cosa sortís malament. Els traïdors van arribar un a un, en intervals de dos minuts per assegurar-se que no es trobaven al passadís i així sospitar que estaven ficant-se en un parany. En Jacen es va asseure pacientment a la capçalera de la sala sense dir res a mesura que entraven. Els últims a entrar van ser els alienígenes disfressats. El primer va arribar cinc minuts després que s'haguessin assegut tots els traïdors. Era una dona que va entrar tranquil·lament, prenent nota de tots els asseguts amb una sola mirada. La seva expressió era inescrutable, i tan humana que en Pellaeon amb prou feines va poder creure que no fos el seu rostre real, en comptes d'un exemple de les màscares biotecnològiques que els yuuzhan vong deien emmascaradors ooglith. A tots els efectes era una dona alta i corrent, amb el llarg cabell gris recollit en un sever monyo, sense res especialment destacable.

Però alguna cosa en la forma en què va titubejar lleugerament en veure els simpatitzants humans va convèncer a Pellaeon que no era el que semblava ser.

-Salutacions, Fiula Blay -va dir en Jacen, des de la capçalera de la sala, recolzant-se en el podi en parlar, traspuant falta de respecte en la seva actitud casual-. Vol prendre seient mentre esperem l'arribada dels altres?

La dona el va mirar fixament, però va fer el que se li demanava sense comentaris. En Pellaeon va notar que la por començava a apuntar als ulls de quatre dels espies que van reconèixer a la cap de la seva cèl·lula concreta.

-Què passa aquí? -va exigir saber un d'ells-. No té dret a retenir-nos aquí!

-Retenir-los aquí? -va repetir en Jacen amb un to exagerat d'indignació-. Ho diu com si fossin presoners. Com se li ha ocorregut això?

L'home va empassar saliva però no va dir res més.

-Es us ha reunit aquí perquè puguem tenir una petita xerrada -va seguir dient Jacen-. Res més.

-Molt bé -va dir un altre tallant. Aquest vestia uniforme de coordinador d'intel·ligència-. Doncs anem a això, no?

-Quan estiguem tots -va dir en Jacen amb calma.

-No tenim temps per això -va continuar dient enfadat, aixecant-se-. Per si no ho ha notat, hi ha una guerra fora!

En Jacen es va incorporar i va fer un pas endavant.

-Per això precisament som aquí -va dir, mirant fixament al traïdor.

L'home va tornar al seu seient amb un grunyit queixós i va callar.

-Almenys podria dir-nos qui és vostè -va dir un tercer, un oficial de seguretat.

-No ho endevina? -va dir en Jacen.

En aquest moment es va obrir la porta i va entrar el segon dels yuuzhan vong, aquest disfressat de corpulent caporal de l'Implacable. També ell va titubejar en veure el grup reunit davant seu, però, igual que la Fiula Bay, va controlar la seva expressió.

-Què vol dir això? Què faig aquí? Hauria d'estar en el meu lloc, on se'm necessita.

-Tot s'explicarà -va dir en Jacen, indicant un seient buit-. Segui, si us plau.

La tensió a la sala va augmentar mentre tothom esperava incòmodament a què arribés l'últim dels infiltrats. No es va dir, però el llenguatge corporal dels asseguts a la taula parlava a crits. En Pellaeon va calcular que almenys vuit dels onze simpatitzants havien endevinat el que passava, i probablement els tres restants començaven a sentir en els budells el principi d'una sospita.

Es notava en les seves mirades furtives, en les seves expressions acalorades i en la forma en què es removien incòmodes en el seu seient. Els únics que no es movien o mostraven preocupació eren els dos yuuzhan vong disfressats. Ningú podia endevinar el que passava per la seva ment. Per fi, la porta es va obrir amb un xiuxiueig i entrà el tercer yuuzhan vong. Torvin Xyn era un home enorme d'espatlles tan amples com els d'un wookiee que va interpretar l'escena a l'instant i la seva expressió es va tornar ferotge així que els seus ulls es van aturar en Jacen.

-Jeedai! -xiuxiuejà-. Puc ensumar-te!

Diversos dels asseguts van començar a aixecar-se quan la pell d'en Torvin Xyn es va pelar del seu rostre, revelant el rostre ple de fúria i cicatrius del yuuzhan vong que hi havia sota. La pell que li cobria pit i braços es va agitar i de sobte hi va haver un amfibastó a les seves mans. En Jacen va retrocedir un pas cap al podi.

-No hi ha necessitat d'això -va dir-. Ningú ha de sortir ferit!

Però, mentre parlava, el yuuzhan vong va proferir un rugit inintel·ligible i es va llançar a per Jacen. Gairebé inaudible sota l'ensordidor crit de guerra de l'alienígena es va sentir l'espetec i el xiuxiueig del sabre làser verd d'en Jacen estenent-se. El va posar entre els dos amb una brillant taca de moviment, traçant un arc per desviar el cop d'amfibastó destinat al seu coll. Llavors, va dipositar el seu pes a la cama dreta, es va moure a una banda, el just per esquivar la càrrega del gegant. El yuuzhan vong va baixar l'amfibastó en un arc per tallar les cames d'en Jacen, però per llavors aquestes ja no trepitjaven el terra, i una donava un cop de peu cap amunt per colpejar-lo i fer-li perdre l'equilibri. Amfibastó i sabre làser van tornar a xocar quan els altres dos espies es van desfer de les seves disfresses i es van unir a la topada. Els simpatitzants humans eren presa del pànic en adonar-se que havien estat descoberts. Qualsevol idea que l'enemic tenia les de guanyar va desaparèixer quan la porta es va obrir de cop i va entrar l'esquadró de soldats, apuntant als alienígenes amb les seves armes. Darrere d'ells van entrar droides de seguretat. Una ràpida successió de trets va derrocar a dos dels infiltrats yuuzhan vong, que en quedar exposats sense la seva armadura de cranc vonduun van morir amb un rugit dels seus rostres horriblement mutilats.

L'últim guerrer va caure quan va alçar l'amfibastó disposat a aixafar el cap d'en Jacen i aquest va resultar ser massa ràpid. Hi havia aixecat la seva arma per bloquejar el cop del guerrer quan tot just s'havia iniciat el cop, i després la va enfonsar en el seu tors sense esforç aparent. La força del cop va ser tal que abans d'aturar-se ja havia partit gairebé per la meitat el pit de barril de l'alienígena. En Jacen es va apartar del cadàver fumejant d'en Torvin Xyn, assecant-se amb l'avantbraç la cara amarada de suor i es va tornar cap als traïdors sumits en el pànic que s'amuntegaven lluny de la lluita. Uns pocs balbucejaven disculpes i suplicaven pietat, perduts en la babel de tanta gent intentant parlar alhora.

-No té sentit que manifesteu la vostra innocència -va dir en Jacen alçant la veu. Quan el soroll es va aplacar, va deixar que s'apagués el sabre làser, retornant l'empunyadura al seu cinturó. En el rostre del jove Jedi hi havia una mirada que va sorprendre a Pellaeon, doncs semblava com si li desagradés la baralla en què s'havia vist implicat. Però, al mateix temps, hi havia una seguretat pètria en ell-. S'han registrat les vostres cabines i s'han controlat els vostres moviments. La vostra culpabilitat és inqüestionable. L'únic que queda per saber és si hi ha més de vosaltres dels que no sapiguem res, el coordinador d'Intel·ligència d'ulls gèlids va fer un pas endavant.

-Escòria Jedi -va dir, escopint a terra als peus d'en Jacen-. Només heu posposat l'inevitable.

-Espero que de forma permanent -va dir en Jacen, inamovible. Va mirar al seu voltant-. Algú més té alguna cosa a dir?

Ningú va respondre, però en Pellaeon es va fixar en dos que semblava que sí que ho farien en circumstàncies diferents, més privades. Davant un senyal d'en Jacen, els soldats se'ls van endur per a ser interrogats.

-Missió complerta -va anunciar pesadament.

La seva veu va arribar a Pellaeon pel comunicador privat al mateix temps que la sentia pels micròfons de la falsa sala de reunions.

-Ben fet, Jacen -va dir la Mara Skywalker des de l'Ombra de Jade-. Et trobes bé?

En Pellaeon mirà mentre el noi Solo s'examinava el dors de la mà.

-Només és un tall. Estaré bé -Va mirar els cadàvers dels yuuzhan vong-. Això no era necessari. Van tenir l'oportunitat de lliurar-se de forma pacífica.

-De veritat creus que ho haurien fet?

-Mai se sap -va dir amb un mig somriure-. Potser si segueixen enviant als seus guerrers més perillosos i agressius perquè els matem acabin reduint els seus recursos genètics i donin peu a un yuuzhan vong més mesurat.

En Pellaeon mai havia tingut ocasió de riure dins d'un tanc de bacta, però aquesta vegada no va poder evitar-ho.

-A la victòria per selecció natural? Un pla interessant, Solo.

-Sol·licito permís per retrocedir fins darrere dels anells de mines, gran almirall -el va interrompre la capitana Yage.

En Pellaeon havia mantingut un ull alerta a la disposició de la batalla mentre mirava com s'ocupava Jacen del problema dels espies. Les flotes yuuzhan vong havien entrat en combat en els quatre fronts i la lluita era més crua allà per on havien entrat primer en el sistema.

-Permís concedit -va dir. Quan la fragata va començar a descendir a una òrbita inferior al voltant de Borosk, Pellaeon va passar a un canal de comandament general, i es va dirigir als nombrosos generals, capitans i comandants als quals havia confiat els detalls de la batalla-. Comencin el replegament. Primer els grups de combat del Dret i el Protector, després els de l'Incondicional i l'Implacable. Control orbital, activin les mines en quan el gruix de l'enemic estigui al seu abast. Control planetari, assegurin-se de què els sistemes de localització d'objectius se centrin en les naus més petites, en la mesura del possible; els escuts i les mines s'ocuparan de mantenir a ratlla les naus capitals perquè ens ocupem d'elles. I recordin que estem jugant a esperar. Com més els dessagnem, més mal els hi farem.

Una sèrie d'afirmacions van arribar a ell per la línia. Estava segur que, sense infiltrats yuuzhan vong entre les forces imperials, el rígid Mestre Bèl·lic que hi havia darrere de l'atac creuria que el replegament de la seva flota era una retirada contrària a les ordres. Estava segur que els turbolàsers i canons ben carregats de Borosk els ensenyarien als yuuzhan vong l'error que havien comès. I llavors, per fi, podria començar de veritat la batalla en si.

-oOOOo-

La Saba xiuxiuejà quan un transport d'esclaus va aparèixer en la vora de la pantalla, sortint de l'atmosfera del planeta. La seva cua es va agitar picant a terra quan la seva visió li va portar el record de la destrucció del seu planeta.

La capitana Yage va alçar la mirada.

-Què passa?

La barabel va assenyalar a la pantalla. El transport havia sortit de l'hiperespai lluny del front i estava poc protegit. Els seus tentacles assotaven el buit com famolencs llimacs espacials buscant menjar. El que abans havia estat una esfera aplanada semblava haver engreixat.

«Està més plena», va pensar la Saba.

-Eztan zegurs del zeu èxit -va dir. Un ànsia terrible li corroïa les entranyes.

-Potser tenen motius per aquesta confiança -va dir la Yage sorrudament.

La dona corpulenta es va apartar un moment per donar instruccions a la tripulació dispersa per la nau. El pont de l'Enviduadora funcionava de forma productiva i controlada, però seguia sent sorollós a oïdes d'un barabel.

-Aquezta pot zentir -va dir la Saba, tancant els ulls i buscant amb la Força.

Més enllà de les fonts de vida properes que comprenien el planeta Borosk i l'exèrcit de l'Imperi, i més enllà del buit mar que eren els atacants yuuzhan vong, va sentir una cicatriu concentrada a la Força, una cicatriu que coïa amb dolor i por. Va sentir sufocació, empresonament, claustrofòbia, tenebres, totes les coses que no havia percebut quan es van portar al seu poble per culpa de les emocions d'ira i ràbia que va ser incapaç de dominar. La concentració de totes aquestes sensacions era massa intensa per poder-la ignorar, de fet era tanta que se li anava el cap. Però no es va moure d'on era. No podia. Necessitava acceptar aquest dolor, compartir-lo, en l'esperança que fer-ho alleujaria d'alguna manera la culpa amb la qual carregava.

«Persegueix el moment...»

Els que anaven dins del transport estaven amuntegats com animals camí de l'escorxador. Tot indicava que molts d'ells moririen abans d'arribar a destinació. Per molt que li horroritzés la idea, sabia que tenia sentit des del punt de vista dels yuuzhan vong. Per a ells, aquests éssers eren poc més que animals, així que què importava si es perdia part del bestiar en el viatge, sempre que sobrevisqués el suficient per enviar tropes al front?

Però la Saba Sebatyne era una jedi, i no podia creuar-se de braços i permetre que passés. Havia de fer alguna cosa, alguna cosa que compensés les morts de tots els barabels que havia matat.

«De quina millor manera se'ls podria recordar?»

-Aquezta parlarà amb l'Ombra de Jade -va dir a la Yage.

La capitana va arrufar les celles insegura, però va fer els arranjaments amb el seu oficial de comunicacions.

-Allà -va dir, assenyalant a una estació de comunicacions desocupada.

Conscient que els ulls de la tripulació estaven clavats en ella, per ser possiblement el ser no humanoide més evident que havien vist de prop en anys, es va acostar a l'estació i va parlar suaument pel micròfon.

-Mara, aquezta té un pla.

Hi va haver un lleuger retard abans que l'Skywalker respongués.

-Tens la meva atenció, Murmuris. El que tinguis en ment sempre serà millor que encaixar trets i mirar els retropropulsors d'en Luke.

-Veuz el tranzport d'ezclauz? Aquezt éz l'objectiu. Si perden això, la batalla serà inútil per a ellz.

-Estàs dient que hauríem d'acabar amb ell? No podem fer això, Saba, està ple de...

-No el deztruirem -la va interrompre la Saba, i va fer una pausa mentre considerava l'audàcia del que estava a punt de proposar. L'estómac li va rugir-. Aquezta dezitja alliberar-loz.

Aquesta vegada hi va haver un silenci encara més llarg.

-Espera un segon -va dir al final la Mara. A la pantalla, la Saba va veure com l'Ombra de Jade s'apartava de la batalla, seguida de prop per l'Ala-X del Mestre Skywalker-. Vaig a connectar amb el canal de comunicacions del comandament.

Els holoprojectors van titil·lar cobrant vida, mostrant la cara de la Mara i del gran almirall Pellaeon. La Saba es va apartar perquè la capitana Yage pogués seure.

-He sentit bé? -va preguntar en Pellaeon.

-La Saba vol alliberar les persones atrapades a la nau esclavista -va dir la Mara.

-I què pensa vostè d'això? -va preguntar el gran almirall.

-Crec que l'objectiu val la pena -va dir la Mara.

-El que no vol dir que sigui pràctic -contrarestà en Pellaeon.

-No, però l'argument de la Saba és vàlid. Prendre la nau salvaria moltes vides, almirall.

L'ancià imperial va assentir, fent que flocs de pèl blanc onegessin en el fluid que l'envoltava. La seva expressió quedava oculta darrere de la màscara respiradora.

-I com es farà? -preguntà-. Està a l'altre costat de la flota yuuzhan vong.

-Exacte -va dir la Saba-. L'atenció eztarà centrada en el front, en l'atac. La rereguarda zerà vulnerable.

-Tot i així haurem de sortejar als seus interceptors -va assenyalar la Mara-. I no romandrà molt de temps sent vulnerable. Tenen bastants naus capitals. Qualsevol partida d'assalt es veuria envoltada de seguida per ella, Saba i molt lluny dels reforços.

-I no mouran la nau esclavista fins que estiguin segurs que hem perdut -va dir en Luke, ficant-se en la conversa a través del seu comunicador.

-Potser és la manera de fer-ho -va dir en Pellaeon-. De totes maneres, anem de retirada.

-És massa arriscat -va dir la Yage-. Pràcticament hauríem de lliurar-los Borosk perquè s'ho creguessin, i no hi ha garanties que poguéssim recuperar-lo.

En Pellaeon va tornar a assentir, i la Saba va tenir la clara impressió que estaven enfocant la discussió més com un exercici teòric que com una proposta seriosa, tot i que també sentia que li agradaria que algú ho fes funcionar.

-Requerirà que hi hagi un sacrifici -va dir-. I caldrà portar-lo directament a l'objectiu.

-No ho entenc -va dir la Yage, tornant-se lleugerament per mirar a la barabel que s'inclinava sobre ella. L'aroma de la dona era penetrant per l'olfacte de la Saba, però no ofensiu.

-Creuran que zabem el que éz la nau ezclavista. Potser per això l'han tret tan aviat. Eztan dient «Podeu conziderar-voz ezclauz. Noméz éz qüeztió de tempz»-davant aquest insult, la Saba va treure les urpes romes. Va ocultar les mans portant-se-les a l'esquena, avergonyida pel seu acte reflex. Semblava que es podria ficar el Jedi a la barabel, però no sempre es podia treure la barabel del Jedi-. Atacarem com ezperen que fem, reptant-noz en això.

-Però si ens repten en això, és que esperen que reaccionem -va dir la Mara.

-Zí. Així que perdrem.

-Crec que començo a seguir-te -va dir la Yage-. Enviem una nau d'assalt a pel transport d'esclaus. L'eliminen, però no abans de servir de distracció per a un altre atac, és això?

-No -va dir la Saba-. Aquezt zerà l'atac. Zi la nau no queda completament deztruïda, recolliran als zeuz tripulantz. No elz malbarataran.

En Pellaeon va riure a través de la màscara respiradora.

-Per les orelles de l'Emperador! Està suggerint el que crec que està suggerint? No parla de «sacrifici» sinó d'engreix.

-Dezde dinz -va dir la Saba, assentint entusiasta-, aquezta eztarà més ben situada per apoderar-ze de la nau. Dezpréz de tot, no éz una nau. És un vaixell de càrrega glorificat. Depèn d'altrez per defenzar-ze. En el pitjor delsz cazoz, inutilitzar-la permetrà que ez pugui dezcarregar la zeva mercaderia amb méz facilitat.

-Aquest és el següent problema -va dir la Yage-. On es farà això?

-Allà mateix -va dir la Mara-. Un cop la Saba hagi matat al cervell de la nau només serà qüestió d'emportar-se als captius a un lloc segur.

-Aquezta eztà penzant en un vell truc de Barab I -va dir la Saba-. La millor manera d'enverinar un trencalòz éz donant-li a menjar un hka'ka viu que ha menjat vzzt enverinat. El trencalòz no nota el verí finz que acaba de menjar, i per llavors eztà mort -va encongir les amples i escamoses espatlles-. No és una forma honorable de caçar, però de vegades és millor que morir.

L'expressió del gran almirall es va posar seriosa.

-Si ho aconsegueix, serà l'operació més demencial que hagi vist en la meva vida i tindran la gratitud de l'Imperi per sempre. Donar-li l'esquena a les persones capturades pels vong va ser una de les coses que més m'ha destrossat haver de fer. És un pes del que m'encantaria poder-me alliberar.

-Luke?

-Assumeixo que vols participar, Mara -va dir el Mestre Skywalker, ignorant el xiulet preocupat de l'R2-D2.

-L'Ombra de Jade seria un vsst enverinat ideal -va dir-. I té un raig tractor que sé que ens vindrà molt bé.

-Pots comptar també amb mi -va dir la Danni, traient el cap sobre l'espatlla de la Mara.

-Estàs segura? -va preguntar la Mara, arrufant lleugerament les celles.

-La Saba i jo hem treballat abans juntes, i serà una gran oportunitat per veure de prop com funciona la biotecnologia vong.

-Massa a prop pel meu gust -va mussitar la Yage-. Però suposo que la decisió és vostra.

Els ulls d'en Pellaeon ballaven darrere del vel translúcid del seu visor. Era evident que examinava imatges en 3D ocultes per als que veien el seu holograma.

-Si fem això, posem-nos ja en marxa. Cada minut de retard és un altre minut en què es mata als meus pilots. Cal preparar moltes coses en molt poc temps, i crec que he trobat el vostre... com es deia, Saba?

-Hka'ka -aportà ella.

-Això -va dir en Pellaeon-. Els Jedi estareu bojos, però el que aneu a salvar són vides imperials. No vull que surti res malament. Entesos?

La Saba va recordar l'enorme i tràgica pèrdua recent del seu poble i només va poder assentir solemne.

-oOOOo-

En Nom Anor va despertar amb el so dels crits i es va adonar que no estava fora de perill ni en les profunditats de Yuuzhan'tar.

Anys de punyalades per l'esquena, de vegades literals, per ascendir de posició li havien ensenyat a tenir el son lleuger. Era un hàbit que li havia servit bé, salvant-li la vida més d'una vegada en els anys previs al seu exili. Però fins i tot allà, a les entranyes del planeta, dormia tenint sempre a mà el ganivet coufee que s'havia fet amb una escata de corall abandonada, i la conca amb el plaeryin bol sempre mig oberta. Si algú era prou idiota com per intentar-lo atacar durant la nit acabaria mort als pocs moments d'entrar on dormia. Aquesta reacció reflexa gairebé havia fet que un dels seus nous companys tingués un desafortunat final una setmana abans. La Niiriit Esh l'havia visitat en les hores fosques, de forma inesperada, atès que ell no havia fet res per guanyar-se el seu favor. Hi havia sentit la seva presència en el seu habitual estat semiinconscient i va saltar de la seva màrfega, amb les extremitats en posició d'atac, amb el coufee a punt per tallar-li el coll al seu enemic. Tot just va aconseguir frenar a temps l'atac. La feble lluentor d'un vidre lambent havia descobert en els seus ulls la sorpresa més que el pesar. Ella, silenciosa en la seva mortificació, va sortir precipitadament, passant les mans per les parets nacrades camí de la seva habitació. En els dos batecs que van seguir a la seva fugida, ell es va adonar amb cert embaràs que era gairebé segur que no anava armada, i que en els seus actes no hi havia intenció hostil alguna. Tot el contrari.

Però allò havia succeït llavors; aquest despertar no deixava cap dubte: tant ell com els altres Avergonyits estaven sent atacats. La commoció de l'exterior li va dir que el crit que l'havia despertat era el del sentinella, Yus Sh'roth, en ser assassinat. Una pena, va pensar ociosament; l'antic cuidador havia estat un membre vital per a la comunitat d'Avergonyits. Tot i així, en Nom Anor no tenia ni temps ni ganes de plorar-lo. La realitat era que la ranera d'en Sh'roth podia significar la vida per als altres, perquè els hi donava temps per preparar-se de cara als invasors, fossin els que fossin. Igual només era un solitari que havia trobat casualment el campament i havia resultat sorprès per Sh'roth, o una altra banda d'Avergonyits que esperaven robar-los en silenci mentre el campament dormia...

Però, no. S'enganyava. El so de l'espetec d'un amfibastó no deixava cap dubte que els atacants eren guerrers. El seu campament estava massa profund perquè l'hagués trobat una patrulla per casualitat, la qual cosa només significava una cosa: aquests guerrers, aquests assassins entrenats, havien estat enviats deliberadament a exterminar-los.

Aquesta certesa va ser més que suficient per empènyer-lo a actuar. Va reunir ràpidament les seves coses i va sortir del seu humil estatge, sabent que era improbable que tornés a ell. Un cop fora, va estar a punt de ser enderrocat per algú que va passar corrent presa del pànic, camí del llarg passadís en espiral que recorria el conducte de ventilació en desús. Segurament l'I'pan, va pensar, donada l'habilitat que tenia el lladre per escapar de les situacions difícils.

En Nom Anor va esperar a l'ombra un segon més, atent al so d'algú que pogués estar perseguint-lo. Però no va sentir res. Només petjades distants i crits ofegats. No sabia quants guerrers hi hauria, però era evident que portaven les de guanyar. La caverna s'omplia ràpidament amb el so de la massacre dels Avergonyits.

«Però no amb aquest Avergonyit», es va jurar en Nom Anor, tornant-se per seguir a I'pan passadís avall cap a les profunditats del conducte on hibernava el chuk'a, mentre desitjava als seus antics companys un ràpid passatge a l'altra vida, si és que l'havia. Era indubtable que els Avergonyits l'havien salvat d'una situació molt difícil quan va fugir de la còlera d'en Shimrra. Hi havia aguantat més del que s'esperava a força de menjar llimacs de granit, però hauria acabat sucumbint en aquest entorn alienígena a mans d'algun depredador o per una cosa tan simple i estúpida com beure aigua enverinada. Els hi devia la vida i, gràcies a les seves històries sobre els Jedi, hi havia una possibilitat que també els hi degués el seu futur.

Però quin futur tindria, es va preguntar, si pujava passadís amunt i carregava contra un esquadró de guerrers armats? Ell només era un contra un nombre desconegut de guerrers.

Podria haver-li degut la vida a algunes persones; però a ningú li devia la mort.

Amb això en ment, va arrencar un vidre lambent de la paret i va descendir pel suau i corbat vessant en la direcció que havia pres l'I'pan. Però, abans de poder donar una dotzena de passos, un xiscle agut li va fer aturar. Es va quedar un moment immòbil, i va mirar cap enrere, en direcció al crit, sabent en el seu cor que procedia de la Niiriit Esh.

Titubejà durant el que li va semblar una eternitat, ja que el seu acabat de descobrir sentit de la responsabilitat li causava un gran conflicte. La Niiriit seria una Avergonyida, però seguia sent una guerrera, i mai hauria fugit del combat. Hi hauria lluitat fins a la mort, pel seu honor, per Yun-Yammka, per...

Va moure el cap amb força. Això estava malament, es va dir. Seguia pensant en ella en els termes del món de dalt. Quan ja no era una guerrera, sinó una Avergonyida. No havia d'haver donat la seva vida per Yun-Yammka, l'Aniquilador; s'havia d'haver sacrificat per salvar els seus amics, com havia fet el Jedi. El seu record es mereixia la veritat, encara que seguís semblant-li malament.

Es va tornar i va continuar descendint pel passatge, pràcticament olorant la set de sang de l'esquadró d'assassins que el perseguia en la foscor.

-oOOOo-

L'enorme massa d'un vell dreadnaught classe Katana es va elevar maldestrament des de l'òrbita inferior de Borosk, on hi havia assetjat des que el principi de la batalla sense ser notat. La Saba estava familiaritzada amb aquestes naus, coneixia bé la seva història. Era un supervivent de la Flota Negra que l'almirall Thrawn havia utilitzat contra la Nova República amb tanta efectivitat. S'havia recuperat i recondicionat amb unitats esclaves dirigides des d'un ordinador central perquè funcionés amb el mínim de tripulació. Així i tot, el seu lent hipermotor i els seus febles escuts havien fet que les naus de la seva classe fossin ràpidament superades per models més recents, i a la Saba li'n va sorprendre veure un encara operatiu. No era l'única.

-Aquest munt de ferralla no ens portarà molt lluny -havia dit la Mara veient-lo.

-És just el que se suposa que has de pensar -li havia replicat Pellaeon pel comunicador-. A més, se suposa que no ha de fer-ho.

En aquells moments, la Saba havia canviat de nau i s'havia vestit amb un dels micos blindats bruns que, des de la missió a la mónnau de Myrkr, eren estàndard per als Cavallers Jedi que anaven a entaular combat amb els yuuzhan vong. La Danni Quee també s'havia posat un i s'asseia nerviosa al costat de la Saba mentre escoltava la discussió sobre la nau que anava a transportar-les fins la posició.

La Saba flexionava les urpes, plena d'una necessitat primària d'atacar als qui li havien llevat al seu poble.

«De quina millor manera se'ls podria recordar?»

-El reservava per a un atac suïcida -explicava el gran almirall-. Està dissenyat per morir dues vegades. La primera vegada, el que veu l'enemic són errors selectius de l'escut i càrregues explosives dissenyades per fer semblar que li fallen els motors. Llavors, quan sembla anar a la deriva en el buit, desperta i enxampa tothom per sorpresa.

-O això s'espera -havia dit la Mara tallant.

En Pellaeon s'havia encongit d'espatlles en el seu tanc.

-El cas és que aquest és el pla. No havíem tingut motius per usar-lo abans.

-La diferència entre una mort falsa i una real és escassa -havia comentat la Mara.

-Sóc conscient d'això -havia dit ell amb serenitat-. Per això s'ha reduït la tripulació al mínim. Vàrem trobar vells cervells droides en naftalina en un magatzem. L'Emperador Palpatine els va recuperar quan el Projecte SD del governador Beltane es va abandonar fa dècades. Atès que mai hi va haver un SD-11 i que necessitàvem tots els recursos possibles que poguéssim disposar, vaig pensar a combinar les dues coses i crear una cosa nova. La nau és de sobres capaç de volar fins a l'objectiu, creant una aparença d'atac convincent, i mantenint viva la seva tripulació mentre «mor» la seva closca externa, per iniciar la segona operació encoberta d'acord amb les seves noves instruccions. A dins hi ha lloc de sobres per estabilitzadors i amortidors d'inèrcia, perquè és bàsicament una closca buida. Normalment anirien en ell un esquadró de caces TIE i alguns soldats que farien volar la closca quan poguessin maximitzar la sorpresa, per després retirar-se si podien. Però estic segur que podem fer lloc per a una altra classe de càrrega.

La Saba sabia que per «una altra classe de càrrega» es referia a l'Ombra de Jade i a un contingent reduït de caces TIE. Si tot anava d'acord al pla, el dreadnaught, anomenat inicialment el Brau Braxant però rebatejat precipitadament com Trencalòs Braxant en honor al seu pla, ompliria les seves buides entranyes amb esclaus alliberats.

En un extrem de l'enorme espai s'havia instal·lat una unitat despressuritzadora, i el raig tractor de l'Ombra de Jade els ajudaria a capturar el transport d'esclaus i el seu contingut; els camps de força mantindrien dins l'atmosfera i la càrrega el temps necessari per a deixar-la anar en un lloc segur mentre l'Ombra de Jade i els caces els cobrien les espatlles. Almenys aquest era el pla. Com havia dit Pellaeon, era prou demencial com perquè funcionés. La Saba va mantenir els seus pensaments acuradament apartats del que li agradaria fer-li als yuuzhan vong de donar-se l'oportunitat. En comptes d'això, es va concentrar en els presoners de la nau d'esclaus. Ells eren l'important. No ella. No el que havia perdut.

-Tot en ordre -va dir la veu d'en Jacen per la línia segura de comunicacions-. A punt perquè atraquis, tia Mara.

Les toveres de l'Ombra de Jade es van encendre per situar-se en la mateixa òrbita que el Trencalòs.

-Tots els sistemes llestos? -va preguntar la Mara.

-Salt inicial programat; els motors estan calents. Estarem llestos quan ho estiguis tu.

Jacen havia volgut implicar-se en la missió quan va saber d'ella. Però Pellaeon li havia aconsellat en contra.

-Has de quedar-te enrere -li havia dit el gran almirall-. És on ha d'estar un líder responsable.

En Jacen va semblar desconcertat per això.

-Però si no sóc líder de ningú.

-Ho seràs un dia -li havia dit Pellaeon-, i els deus a qui et segueixen estar per a ells, tant durant com després de la campanya.

El comentari havia estat un compliment al caràcter d'en Jacen, però no va semblar compensar la idea de quedar-se al marge de la missió. Encara apreciava la confiança que el gran almirall dipositava en ell, seguia sense voler quedar-se enrere. Al final havien arribat a un compromís. Seria el cervell humà darrere de les ments droides durant l'atac del Trencalòs, amagat dins de la closca del dreadnaught, des d'on dirigiria l'operació.

Per sofisticats que fossin els droides de combat SD-10, no eren rivals per un Jedi, i la Saba se sentia millor sabent que podia confiar que el dreadnaught faria el que se suposava que havia de fer estant Jacen darrere d'ell. Un cop la Danni i ella estiguessin a bord de la nau esclavista, voldrien saber que tenien a on poder fugir.

La Danni va comprovar els segells de pressió pel que semblava la mil·lèsima vegada mentre l'Ombra de Jade entrava a la coberta de vol d'aspecte corrent del Trencalòs. Tindrien aire suficient per a sis hores. Si no havien sortit per llavors, haurien de buscar zones pressuritzades a la nau esclavista o trobar una forma alternativa de respirar.

-No pazza rez -va dir la Saba a la Danni, que havia passat de comprovar nerviosament el seu vestit a furgar en el seu equip d'instrumental per a assegurar-se que no es deixava res-. Recordeu-voz de la cacera de yammosk.

-Allò era fàcil al costat d'això.

La Danni semblava molt més jove amb els cabells recollits dins de la caputxa del mico. Tot just ocupava la meitat que la Saba i no hi hauria pogut passar ni per una nena barabel, però la Saba tenia molt clar del que era capaç la dona. Hi havia sobreviscut als yuuzhan vong en nombroses ocasions. Alguns feien broma dient que ella donava bona sort. La Saba no sabia res d'això, però sí que sabia que la dona era sensible a la Força, i que això havia de comptar al seu favor.

Va respirar en llargues i profundes onades, omplint-se de una energia que feia mesos que no sentia. Pensar en el desafiament que els esperava era excitant i preocupant alhora. Es va dir que estava a l'altura, però sabia que no importava si ho estava o no. Havia d'intentar-ho. Era l'única manera que tenia d'alliberar-se.

Una sèrie de sons metàl·lics van anunciar que l'Ombra de Jade havia creuat el fals casc interior de la coberta i s'havia ancorat amb les pesades àncores dissenyades per resistir els impactes que rebria el dreadnaught durant la primera etapa de la missió. Per sobre de les espatlles de la Mara, la Saba va poder veure dues fileres d'atapeïts caces TIE gronxant-se en amortidores xarxes d'energia. La falsa coberta de vol es va omplir de vells caces TIE pilotats per cervells droides menys sofisticats, concebuts per servir d'esquers durant l'atac inicial.

-Deixem l'òrbita -va dir en Jacen. La nau seria vella, però els seus amortidors d'inèrcia eren de primera. La Saba no va notar res quan es van encendre els motors-. Em dirigeixo al punt del salt.

-Vola bé, Trencalòs Braxant -va dir la veu del gran almirall Pellaeon pel comunicador-. Nosaltres els mantindrem aquí tan ocupats com puguem.

-Gràcies, Gilad -va dir la Mara-. Tu assegura't de seguir després aquí per recollir els nostres trossos.

-Serà un plaer tornar el favor.

La Saba va sentir una agitació en la Força com si Luke i la seva dona es comuniquessin en privat, i després res excepte el silenci de l'hiperespai. La seva connexió amb l'univers viu havia desaparegut. Estaven en camí.

-Iniciat el primer salt -va dir en Jacen.

-Estat òptim -va dir una veu de droide, profunda però amb un irritant to nasal; la veu dels cervells droides fent la feina que normalment feien milers de tripulants-. Projecció òptima. Tots els sistemes òptims.

-Temps estimat d'arribada?

-Set punt cinquanta-tres minuts estàndard -va replicar el droide-. Completament òptim.

-Suposo que no hi ha possibilitat de fer-ho més que òptim, oi? -va preguntar en Jacen.

-Bona pregunta -va dir la Mara, apartant-se els cabells de la cara mentre es recolzava al seient ergonòmic-. Estaria bé poder guanyar uns pocs segons.

-Qualsevol cosa que no sigui òptim seria malgastar -va replicar el droide.

La Saba xiuxiuejà lleugerament davant l'irritant pragmatisme del droide.

-No puc deixar de pensar que tant de bo tinguéssim aquí uns quants droides CYV d'en Lando Calrissian per donar-nos un cop de mà -va dir la Danni alçant la mirada després d'ajustar els tancaments de la seva motxilla.

-No ets l'única -va dir la Mara amargament-. Els ensenyarien en aquests cervells SD que hauria de preocupar-los alguna cosa més que complir amb l'horari previst. L'obsolescència és una cosa terrible per a un droide, saps?

En Jacen va riure, però el droide va romandre en silenci. La Saba va tornar a xiuxiuejar i es va recolzar a l'espera, amb les urpes poc comunicatives i la cua relaxada, aparentant ser el perfecte retrat de paciència Jedi. Només un altre barabel hauria reconegut els senyals de nerviosisme que exhibia: la lleugera rigidesa de les escates de l'esquena i la inquieta extensió i retracció de les parpelles interiors. Ni tan sols l'entrenament Jedi podia eliminar completament les seves ansietats.

«Persegueix el moment...»

-oOOOo-

Següent