Romanent (IV)

Anterior

IV

El matalàs d'entrenament va absorbir la major part de l'impacte, però tot i així la caiguda va deixar sense alè a Jagged Fel. Va romandre un moment tombat d'esquena, panteixant, i llavors es va incorporar sol.

-Bon moviment -va dir, fent-se un massatge els músculs de l'espatlla esquerre-. Per ser una rebel esparracada.

Es va posar en la clàssica posició de «defensa forbeleana» txiss. Des d'aquesta posició podia bloquejar pràcticament qualsevol classe d'atac. A l'altra banda del matalàs, la Jaina Solo s'espolsava la pols del seu folgat vestit d'entrenament.

-Tots els aristòcrates sou iguals -va fer conya-. Sota aquest rude aspecte extern, sou tan tous com una medusa de Mon Cal.

-I ho diu la filla d'una princesa!

Ella va obrir la boca per replicar, però ell no li va donar oportunitat de dir res. En comptes d'això, es va llançar contra ella en un altre atac. Dos passos la van posar al seu abast. Es va ajupir per esquivar la finta defensiva que sabia que utilitzaria ella, i va alçar l'espatlla per desviar el braç i girar cos i cama dreta per enderrocar-la.

Si va arribar a sorprendre-la, ella no va donar mostres d'això, perquè va saltar quan la puntada giratòria d'ell li va tocar els peus, i va aprofitar la inèrcia del cop per girar el cos al voltant del seu centre de gravetat i aterrar cap per avall sobre una mà sense esforç aparent i desafiant la gravetat. Només va ser una fracció de segon, però era tot el que ella necessitava. La seva cama esquerra li va tornar la inèrcia angular colpejant-lo al pit, i tornant a fer que volés pels aires. Abans que ell xoqués amb el matalàs, ella ja s'havia posat en peu amb una tombarella i estava en posició, preparada, esperant pacientment que ell es recuperés.

Ell es va asseure, fregant-se el pit.

-Fill de Sith, Jaina! -Sentia el pit com si fos una nau punyent amb un escapament-. Això ha dolgut.

-T'ho mereixes -va dir ella, sense esbufegar gens-. El meu pare sempre diu que no has de permetre que algú et digui "esparracat". -Relaxà la postura en veure que ell no tenia pressa per contraatacar-. A més, creia que els txiss mai atacaven els primers.

-Ja, bé -va balbucejar ell, incorporant-se una mica més-. És que vas insultar al meu pare.

-També creia que no permetien que el cor s'imposés a la ment durant un combat.

-Ha estat per usar la Força durant un combat d'entrenament sense armes...

-Però si encara no l'he fet servir -va apuntar ràpidament la Jaina, apropant-se a ell.

-Però es notava que anaves a fer-ho.

-De veritat? Llavors, tu també has de tenir la Força, amiguet -ella li va somriure i li va oferir una mà per ajudar-lo a aixecar-se-. Pots dir en què estic pensant ara?

Ell va acceptar la mà i va tirar d'ella perquè s'assegués al seu costat en el matalasset.

-Pots dir-me tu què estic pensant-ho?

«Vull ser molt més que el teu amic, Jaina Solo», va pensar ell.

El somriure d'ella es va fer més ampli enredant les cames en les del seu contrincant i apropant-se més a ell.

-No necessito la Força per saber-ho.

Es van besar, només un moment, però va ser prou per tenir la respiració accelerada en quan es van separar. A Jag li complaïa saber que encara que ella podia enviar-lo d'una puntada a l'altre extrem de l'habitació sense cap esforç, només necessitava un simple petó per accelerar-li el cor. Així que va tornar a besar-la, aquesta vegada durant més temps, gaudint de la sensació dels llavis d'ella contra els d'ell.

No va permetre que cap idea d'honor o propietat s'interposessin en aquest moment. Aquesta vegada estava més que content de deixar que el seu cor s'imposés a la seva ment. Les oportunitats que tenien de quedar-se a soles eren escasses, massa escasses per no aprofitar-les.

Encara no li havia dit que aquest era el principal motiu pel qual havia lluitat perquè l'incloguessin en la missió dels seus pares. Sí, se sentia com un cable tens, a punt de trencar-se si es tensava encara més, però sabia que lluitaria més enllà del que és raonable si així ho requeria la guerra. El seu entrenament txiss feia èmfasi en la necessitat d'un descans regular per poder actuar en plenes facultats. Tots els membres de l'Esquadró Txiss ho sabien també. Però podia veure el cansament en els seus ulls, i fins i tot ell havia comès errors recentment. La seva segona a mà li ho havia fet veure. Ella havia admès que li havia passat el mateix, però que era en Jag qui s'hauria d'haver adonat. I, per descomptat, havia tingut raó.

La missió diplomàtica era un regal dels déus, una manera d'assegurar que tots descansarien una mica mentre seguien fent una tasca valuosa, alhora que li donava la possibilitat de passar més temps amb la Jaina.

La Jaina va buscar aire i es va fer enrere, posant les mans al pit d'ell. En Jag es va preguntar si ella podria sentir els batecs del seu cor a través del fi uniforme d'entrenament.

-El deure crida -va dir al cap d'un moment-. I voldria veure abans la Tahiri -va fer una expressió pesarosa-. Ho sento.

-L'únic que hauries de lamentar, Jaina Solo, és haver fet trampa.

Ella li va pegar enjogassadament l'espatlla abans d'aixecar-se.

-Guanyar ho és tot.

-De veritat creus això?

Ella es va posar seriosa per un moment.

-Ho creia, abans -va dir ella. Llavors, va tornar a allargar-li la mà-. Anem.

Ell va agafar la mà que li oferia, aquesta vegada permetent que l'ajudés a posar-se dret. Però, a mig camí ella el va deixar anar i va tornar a caure en el matalasset amb un cop sord.

-Ets massa confiat, Jag -va dir ella, somrient. Li va picar l'ullet i es va dirigir a les dutxes.

-oOOOo-

Van tornar a reunir-se més tard. Van caminar l'un al costat de l'altre, sense tocar-se, rumb a la infermeria, on ella anava a veure la Tahiri abans de reunir-se amb els seus pares per repassar un cop més els plans. Mentre ell anava a una reunió amb els oncles d'ella. Necessitarien tota la informació sobre els txiss que ell pogués proporcionar-los si de veritat anaven a anar a les Regions Desconegudes buscant ajuda.

Mentre caminaven, en Jag es va fregar l'estèrnum. Encara el tenia sensible per la puntada que li havia donat.

-Em sap greu haver-me barallat amb tanta duresa -va dir ella, notant la seva incomoditat-. És que... -es va encongir d'espatlles-. No sé, Jag. Crec que estic una mica enfadada perquè m'aparten del combat.

-I et baralles amb més força per provar que no t'has estovat? -va dir. Ella va assentir-. Mira, Jaina, ningú diu això.

-No, però està implícit. Estic segur que per això em volen en aquesta missió. Volen que descansi.

-Estàs paranoica. Però, en tot cas, què passa si aquesta missió et permet aconseguir una mica de descans? T'ho has guanyat, no? No veig quin és el problema, Jaina.

-Em sorprèn que t'ho estiguis prenent tan bé -va fer ella quan van girar una cantonada, gairebé xocant amb una parella de ho'din que caminava en direcció contrària-. Esperava que estiguessis tan molest com jo. De fet, havia esperat que estiguessis maleint i deixant anar renecs!

Ell va arronsar les espatlles.

-A l'acadèmia txiss no solen aprendre molts renecs.

-De veritat?

-Sí, de veritat. El pitjor insult que vaig aprendre va ser moactan teel.

-I què vol dir?

-Que ets de pèl clar -va dir amb cert embaràs. Era un insult que només funcionava a l'Espai Txiss on tothom tenia els cabells molt negres. Aquí, entre tantes variacions de color capil·lar, resultava ridícul-. Ho sento.

Ella va riure a cor que vols.

-Et disculpes per l'insult al meu pèl, o si més no per com de lamentable que és l'insult?

Ell va sentir que es posava vermell, però no va respondre a la provocació.

-Si vols bons insults, hauries d'escoltar al meu pare. Amb els anys he après molts d'ell. I més et val anar amb compte, si no vols que els dirigeixi contra tu.

Es van separar en la infermeria sense mostres evidents d'afecte. Ell era massa conscient de la gent que els envoltava. No parava de pensar en el que dirien els altres si els veien junts: "Què fa aquest foraster amb la Jedi?". La seva educació txiss l'havia deixat amb prevencions socials contra el desplegament d'afecte en públic. No volia ser vist fent el que no devia, i estava segur que la Jaina no confonia la seva precaució amb desinterès.

Va continuar caminant pels serpentejants passadissos camí de la seva reunió amb els Skywalker. Part d'ell desitjava que aquesta hagués estat la missió en la qual anaven a participar la Jaina i ell. Li hauria encantat que ella veiés una altra vegada la capital txiss, la gelada Csilla, amb els seus camps de neu blava i els seus cels clars. Des que va ingressar a curta edat en les falanges, les vint unitats colonials que comprenien la força militar domèstica txiss, sempre havia buscat oportunitats per tornar al planeta capital, per no dir l'estat en què s'havien instal·lat feia poc els seus pares, el baró Soontir Fel i Syal Antilles. Els yuuzhan vong havien estat atacant les Regions Desconegudes com ho havien fet amb la resta de la galàxia. La vida havia estat frenètica fins i tot per a un jove i inexpert pilot de caça.

«Ja no sóc inexpert», es va recordar quan es va obrir la porta de la sala oval de conferències i va entrar-hi.

A l'enfosquida sala va trobar al Mestre Jedi Luke Skywalker i la seva dona, Mara, estudiant nombrosos mapes i gràfics en una clara pantalla vertical. En entrar, la porta es va tancar darrere seu i el Mestre Jedi es va redreçar, per mirar-lo a través d'una secció incompleta d'un dels mapes. En Jag va reconèixer al punt aquesta part concreta de la galàxia com la zona que la Nova República i l'Imperi anomenava les Regions Desconegudes, i ell anomenava llar.

En Luke va reconèixer la presència d'en Jag amb un lleu assentiment.

-Sabem molt poc dels txiss -va dir sense més preàmbul, envoltant la pantalla per apropar-s'hi -. M'agradaria pensar que podem rectificar aquesta situació.

En Jag estudià el rostre del Mestre Jedi buscant algun senyal d'hipocresia. Com sempre, no el va trobar.

-Els actes del gran almirall Thrawn ens van deixar en mal lloc -va dir en resposta-. Comprenc la reticència de la gent a tractar amb nosaltres...

-I segurament el contrari és cert. No dubto que us haureu trobat amb molta gent que deia representar la Nova República. Les Regions Desconegudes sempre han estat refugi de criminals i proscrits, a més de per renegats imperials.

En Jag va inclinar el cap admetent l'argument.

-Què vols saber?

-En primer lloc voldria saber si els txiss coneixen l'existència de cert planeta en les Regions Desconegudes.

-Per això hauries de contactar amb la Flota de Defensa Expansionista.

-Hi ha algú concret amb qui hauria de parlar?

-No puc donar-te noms.

En Luke va alçar una cella, però no va qüestionar la resposta.

-Molt bé -va dir, portant-se les mans a l'esquena i caminant davant la pantalla-. Llavors, necessito parlar amb els que tinguin un lligam més estret entre la teva gent i l'Aliança Galàctica.

-El mateix departament s'ocuparà d'això.

-Però no voldria que la cosa es bloquegés allà -va dir, deixant de caminar i mirant-lo d'enfront -. Aquest no és un assumpte a considerar només per la família Nuruodo que s'ocupa d'allò militar i dels afers exteriors. També afecta comunicacions i justícia. Si la meva informació és correcta, són les famílies Inrokini i Sabosen les que s'ocupen d'aquestes qüestions. També és una qüestió colonial, atès que els yuuzhan vong afecten a tots, i això ho supervisen els...

-Els Csapla, sí -va dir en Jag-. Les teves fonts són correctes, siguin quines siguin.

-Ens seria molt útil un contacte en qualsevol d'aquests departaments, Jag -va dir la Mara des de l'altre costat de la pantalla, la feble llum dels mapes titil·lava en els bells cabells vermell-or de la dona.

-Ho sento, però, de nou, no puc proporcionar-vos noms -podia sentir la seva frustració i va fer un intent sincer d'aclarir-ho -. Comprenc els motius pels que m'ho pregunteu, i us asseguro que no intento ser un obstacle. Senzillament, no puc contestar.

-Per què, Jag? -va preguntar la Mara.

-Per dues raons, la veritat. Una, que no estic en posició de saber qui ostenta quin rang en cap de les famílies adequades. Sé qui representa cadascuna, però això només són càrrecs polítics. No tinc ni idea de qui fa realment el treball. És amb aquesta gent amb qui necessiteu parlar, i són els que us buscaran un cop es coneguin les vostres intencions.

En Luke va assentir pensatiu.

-I la segona raó?

-En cas de saber-ho -va dir en Jag, sostenint la mirada del Mestre Jedi-, no t'ho diria. Veuràs, als txiss se'ns ensenya des dels primers dies d'entrenament que l'important no és la persona que ostenta el càrrec, sinó el càrrec en si. Els individus s'han de sotmetre al paper que la societat espera que representin. Si preguntes per algú pel seu nom, aquest algú no parlarà amb tu per principis. Però si preguntes pel seu rang, no ho dubtaran.

-I per quin rang he de preguntar? -va preguntar en Luke.

-En el primer cas, respecte al planeta que busques, hauries de preguntar pel navegant en Cap de la Flota de Defensa Expansionista Txiss. Pel que fa als enllaços amb l'Aliança Galàctica, necessitaràs al síndic ajudant del mateix departament.

-No és el càrrec que ara ocupa el teu pare? -va preguntar la Mara.

En Jag no va dignificar la pregunta amb una resposta, encara que era cert. Cada vegada estava més irritat que sabessin tant com sabien.

-Estic segur que us escoltaran si dirigiu les vostres preguntes en aquests àmbits -va dir.

-I, en la teva opinió, aconseguirem el que volem? -va preguntar en Luke.

-Depèn de massa factors per afirmar-ho amb seguretat. El més obvi és si hem vist o no el planeta que busques. La forma en què ens estiguin afectant els yuuzhan vong és un altre.

-Tenia la impressió que no us afectaven en absolut.

En Jag es va concedir un mig somriure per respondre.

-Crec que podem admetre que els yuuzhan vong ens afecten a tots en major o menor grau. És bo que vulguis enfocar això com si fos un problema que afecta tota la galàxia, perquè això és just el que és.

La Mara va envoltar la pantalla com si volgués veure'l bé.

-Així que, voleu la nostra ajuda però no ens diràs amb qui parlar perquè puguem oferir-la-hi? Ho trobo interessant.

En Jag va reconèixer la provocació deliberada, però no es va ofendre.

-Em disculpo si creus que no estic sent raonable.

-No estàs sent raonable. Però estàs sent el que la teva cultura espera que siguis, i, la veritat, t'admiro per això. És només que nosaltres no actuem així.

-Sens dubte, el temps revelarà moltes més diferències com aquesta entre els nostres pobles.

La Mara va somriure; era evident que no hi havia mal ambient entre ells.

-Sens dubte.

-Voldria preguntar-te una cosa més -va dir en Luke-. Com segurament saps, a l'Aliança Galàctica no li sobren molts recursos en aquests moments. De fet, hi ha zones on les nostres forces són tan escasses com les dels yuuzhan vong. Quins creus que són les probabilitats de rebre ajuda de l'FDET?

-Suposo que dependrà de com vagin les negociacions. Si pots convèncer la Flota de Defensa Expansionista Txiss que la teva missió té valor estratègic per als txiss, pot ser que et concedeixin alguna escorta. Però, potser no. I si la teva missió és prou valuosa, potser acabis havent de competir amb l'FDET.

La Mara va alçar les celles simulant alarma.

-Ens traurien la missió?

-Depèn de què és consisteixi -va replicar en Jag.

-Ben plantejat -va dir en Luke amb una rialleta. Es va recolzar a la pantalla transparent i va creuar els braços sobre l'estómac-. T'estàs defensant molt bé aquí, Jagged. No ha de ser fàcil estar atrapat entre dues cultures. I de forma doble, en ser un humà criat entre txiss, enviat a tractar amb l'Aliança Galàctica.

-No -va replicar ell, pensant en la Jaina-. A vegades no és fàcil.

-Però crec que és bo. Per a tots. Necessitem un altre exemple txiss que ens ajudi a jutjar la seva naturalesa, i ets tan bo com qualsevol. Thrawn era brillant, però no el millor ambaixador que podria tenir una cultura.

En Jag es va tensar, a la defensiva.

-Els txiss no volen que se'ls jutgi, Mestre Skywalker. Ni per tu, ni per ningú.

-Però vosaltres ens jutgeu -no hi havia acritud en el to-. Ho fem tots, Jag. És natural. I coneixem prou de la vostra política exterior com per saber el que penseu de les civilitzacions «inferiors». Nosaltres hem de ser una.

En Jag sentia que l'arrossegaven cap a on el gel era perillosament prim.

-Estic segur que us adoneu que ni el gran almirall Thrawn ni jo som ambaixadors. Només va fer el que va considerar més apropiat en el curs d'una situació militar concreta.

-Igual que tu. Ho entenc -va dir en Luke-. Gràcies per la teva ajuda, Jag. Ho agraeixo.

A Jag li va sorprendre que la reunió hagués ocupat tan poc temps. Esperava un interrogatori més insistent. Però, mentre en Luke el guiava cap a la porta, es va adonar que la cosa no havia acabat. Una mà petita però ferma li va agafar per l'espatlla.

-Cuida de la meva aprenent, vols? -va dir la Mara.

En Jag va mirar als ulls verds de la dona que tenia al seu costat.

-Sé que és una Cavaller Jedi feta i dreta, però en alguns sentits continua sent una nena, encara que molt precoç -els ulls verds van somriure-. Espero que puguis ser una part benèfica de la seva educació.

-Això pretenc.

-Bé -va dir ella, retirant la mà i assentint-. M'alegro.

-oOOOo-

En Jag encara havia d'organitzar moltes altres coses amb la seva segona al comandament, i va anar directament a les barraques que els havien donat a parlar amb ella. Eprill estava preparada esperant-lo, completament uniformada.

-Què els has dit? -va preguntar, gairebé en to de retret. Estava al corrent de la reunió amb els Skywalker i desaprovava les seves intencions.

-Res que no sabessin ja -va dir ell.

-Potser això ja sigui massa -va respondre ella, mirant-lo amb ulls vermells des de la seva cara blava.

En Jag va obrir la boca per replicar, però la seva disciplina es va imposar abans que brollessin les paraules. No podia enfadar-se amb ella només per fer la seva feina. L'Esquadró Txiss podia haver anat allà en una missió de recollida de dades, però s'havia quedat, per decisió d'ell, per combatre als yuuzhan vong. Les negociacions i la compravenda d'informació quedaven en mans de la Flota de Defensa Expansionista.

Però, al mateix temps, la seva consciència no li permetia deixar que l'oncle, la tia i el germà bessó de la Jaina es fiquessin a cegues en una situació potencialment complicada. Tenien bones intencions i objectius admirables. Una part d'ell volia proporcionar-los tota l'ajuda que pogués, encara que això signifiqués violar el jurament de secret txiss que havia fet.

No sabia què pensaria el seu pare. El baró també era humà, però hi havia abraçat la cultura txiss tan completament com ella a ell. Dubtava que el seu pare, d'establir contacte amb els Skywalker, els hagués dit res de valor. Ells s'haurien limitat a faronejar per veure el que deia en resposta. En Jag va desitjar poder preguntar al seu pare com anaven les coses, però això s'hauria considerat una senyal de debilitat. Hi havia estat ell qui va decidir mantenir l'Esquadró Txiss a l'espai de l'Aliança Galàctica i havia d'afrontar les conseqüències d'aquesta decisió. Esperava que el seu pare se sentís orgullós de la forma en què l'havia manejat.

Però la situació era encara més complexa que això, massa perquè la manipulés una persona sola. Volia que el seu govern s'impliqués, i esperava que el Mestre Skywalker se les arreglés per aconseguir-ho.

Va arronsar les espatlles deixant de banda el problema i es va asseure amb l'Eprill, la seva segona al comandament, per decidir els torns de les següents setmanes. Ella es quedaria enrere per assumir el comandament de l'Esquadró Txiss. Es quedarien sis pilots, suficients per a funcionar com a unitat independent al costat dels nous pilots del programa d'entrenament. En Jag sabia que l'Eprill estava tan cansada com ell. De la mateixa manera sabia que s'ofendria si no la deixava enrere per fer aquest treball. Era una gran oportunitat per a ella, la forma en què demostraria la seva capacitat de comandament en combat, en comptes de limitar-se a acatar ordres. La va mirar en aquell moment, amb el seu uniforme planxat, la seva postura perfectament recta, els cabells negres tirants i recollits en un monyo al clatell d'acord amb les regulacions estàndard dels soldats txiss, i va saber que es mereixia cada èxit. Era l'epítom d'un oficial txiss.

De fet, li recordava a Shawnkyr, la seva amiga de la infància que va tornar a l'Espai Txiss després d'Ebaq IX. La Shawnkyr era gairebé massa perfecta com a pilot, com a oficial i com a txiss. La classe de persona amb la que hauria d'haver acabat, i no amb algú com la Jaina, la filla tossuda i cap dur d'uns pares que menyspreaven obertament l'autoritat militar. Coneixia la Shawnkyr des de la seva victòria sobre els saquejadors durant els anys d'acadèmia; coneixia la Jaina des de feia només un parell d'anys. La Shawnkyr tenia una comprensió i acceptació perfecta de la cadena de comandament; la Jaina era coneguda com una rebel que només acatava ordres quan coincidien amb el seu codi moral. El contrast no podia ser més extrem.

No tenia ni idea del que pensaria la seva família de la Jaina. Donat el seu passat, podien acceptar-la sense problemes. Però també era possible que no. I si no l'acceptaven, com afectaria a la seva posició entre els txiss el fet d'haver triat una dona de fora? No sabia què triaria si l'obligaven a triar entre la Jaina i el seu poble. Envejava al Luke més del que podia manifestar; enyorava poder tornar a veure les tres llunes de Csilla. Però, li sabria encara més greu deixar enrere la Jaina? No ho sabia, i una part d'ell tampoc tenia especials ganes de descobrir-ho.

-Jag?

-Ah? -va sortir dels seus pensaments-. Oh, perdona, Eprill. Tenia la ment en una altra part.

-Era evident -hi havia un indici de desaprovació en la seva veu-. Et preguntava si creus que Sumichan hauria d'anar amb tu, o si prefereixes que es quedi amb mi per treballar en les seves maniobres.

Va sospirar. Aquests dies, la Jaina ocupava gairebé tots els seus pensaments. Dubtava que pogués lliurar-se ella, ni encara que volgués fer-ho.

-Pot venir amb mi -va dir-. Només necessita temps per practicar i segur que on anem tindrem temps lliure de sobres.

«És clar que -va afegir per a si-, tenint en compte com actuen els Solo, potser no...»

-oOOOo-

Els anys anteriors s'havia sabut molt sobre els infidels que ocupaven la galàxia promesa pels Déus als yuuzhan vong. En Nom Anor havia tingut un paper important a l'hora de reunir i interpretar aquest coneixement. Per tant, es considerava justificat per pensar que comprenia l'enemic millor que ningú. Però ni tan sols ell aconseguia entendre una cultura que permetia que la superfície natural d'un planeta quedés enterrada sota transpariacer i metall sense vida, i no només una vegada sinó milers de vegades, de manera que a qualsevol ésser viu més gran que un rosegador o més constant que la molsa li resultés gairebé impossible sobreviure allà baix.

Yuuzhan'tar no era el món que en Nom Anor hauria triat conquerir. De no haver estat el centre de poder de la galàxia, hauria permès encantat que s'asfixiés en la seva pols i la seva contaminació mentre la resta de la galàxia cobrava vida amb la gloriosa invasió yuuzhan vong. La duresa de les vils incrustacions que asfixiaven el planeta, les coses construïdes i les obscenitats anomenades màquines tan estimades per l'enemic, era tal que el dhuryam responsable de convertir-lo en un món més adequat semblava incapaç de superar-la. Els centenars de milers d'anys de vivència tenien la seva pròpia inèrcia i els pocs klekket d'ocupació yuuzhan vong no podien donar-li la volta a això de la nit al dia. Les arrels d'aquestes coses construïdes s'encarnaven profundament al planeta, i portaria temps arrancar-les per complet.

Enlloc era això més obvi que en les profunditats. Edificis construïts sobre edificis més antics, que al seu torn havien estat construïts sobre altres encara més antics, fins que una esquerda al soterrani d'un s'obria al que una vegada va ser un àtic d'un altre. I com el fet de construir d'aquesta manera poques vegades es feia sense deixar escletxes, hi havia milions d'estrets senders que no figuraven en cap mapa. I va ser per aquests senders pels quals Vuurok I'pan va conduir a Nom Anor, descendint amb cura per empinades travesses que semblaven tenir teules, com si un cop haguessin estat teulades.

El va conduir per zones immensament àmplies, però d'altura prou escassa com per haver de recórrer encongits, zones encaixades entre enormes blocs de ferrociment i piles de runes allisades pel temps. Res d'això agradava a Nom Anor. No era un covard, però li posava nerviós la idea d'haver de moure's per espais així.

No van trigar a arribar a un túnel impossiblement gran i vertical que se submergia en unes avencs de foscor que en Nom Anor no havia imaginat possibles. Van descendir en espiral per l'interior d'aquest túnel durant el que va semblar una eternitat, per graons metàl·lics que cruixien contínuament i gemegaven sota el seu pes. Era tan gran que podia haver contingut fàcilment tot un vaixell de càrrega, solament que estava gairebé omplert per complet per una columna misteriosament platejada. La cosa s'elevava perdent-se en les tenebres sobre ells, ocupant tant espai que tot just semblava haver lloc per als esglaons pels quals descendien. En Nom Anor no sabia quina finalitat tenia aquesta columna. Potser va ser la part externa d'una altra canonada construïda dins de la vella, també abandonada al seu torn, com tot el que hi havia als forats buits: metall mort abandonat perquè morís, perquè s'oxidés.

Oxidar-se. Aquest era un concepte que coneixien els yuuzhan vong. La reacció entre els elements ferro i oxigen era molt important en la biologia. L'inesperat era l'aversió que tenien al procés aquests constructors de màquines. A vegades, Nom Anor ho considerava una bona metàfora de com hauria d'haver estat la invasió yuuzhan vong: de forma lenta, insidiosa, erosionant els fonaments dels constructors de màquines fins que les seves torres brillants i antinaturals caiguessin i s'esfondressin convertides en pols. Però allà, en les profunditats, podia veure la fal·làcia d'aquesta idea. L'òxid necessita temps, i els yuuzhan vong no són coneguts per la seva paciència. Les mónnaus es morien, el seu poble necessitava llars. Si els fonaments de Yuuzhan'tar seguien resistint, fins i tot després de tant de temps sense rebre cures, la invasió per òxid hauria resultat massa lenta.

Així i tot, estava segur que hi havia alguna cosa vàlida en el concepte. La idea va acompanyar-lo mentre seguia a I'pan, internant-se en les profunditats d'aquest abominable planeta, a tal profunditat que la fredor dels nivells superiors acabà sent substituïda per una calor sufocant i una olor que recordava la sortida posterior d'un coralita.

«Serà aquesta la meva tomba? es preguntava. Les entranyes d'un planeta en el qual la seva mateixa naturalesa és blasfema?»

No! Va frenar ràpidament els seus pensaments. No moriria allà com qualsevol feristela sense valor, en un forat on ni els Déus podrien trobar-lo, si és que alguna vegada havien existit. Viuria, per molt que baixés. Havia de viure. No li preocupava no tenir en aquell moment plans o qualsevol recurs que no fos la seva ment: qualsevol objectiu era preferible a rendir-se, i la seva ment no era cosa de riure.

No sabia quant temps portaven movent-se, però al final van sortir a una enorme caverna que va reconèixer a l'instant com el refugi dels Avergonyits renegats. Podia olorar-los, olorar la seva por i la seva desesperació, I'pan es va aturar uns passos davant d'ell, i va mirar a Nom Anor amb una nova confiança, a més del que semblava un cert alleujament. Havia de pensar que almenys allà tenia el suport dels seus companys, i que era menys probable que l'ataqués.

-És aquí -va dir l'I'pan de forma innecessària; fent un gest amb la mà al seu voltant. Fins i tot allà, amb aquesta confiança nova, la seva veu seguia tenint el mateix to obsequiós-. Hem arribat, senyor.

El lloc era ample i circular, amb un sostre alt amb forma de cúpula. Per tot el lloc hi havia estructures disperses amb forma d'ampolla que en Nom Anor va identificar com minshal, cultivats per ser un alberg temporal. Tot el lloc estava il·luminat per bombolles globus luminescents que penjaven del sostre.

A un costat, un conducte d'aire inclinat s'endinsava encara més avall en els soterranis aparentment interminables de la ciutat. De la seva ampla gola brollaven vibracions rítmiques i greus que van fer vibrar les cames d'en Nom Anor. En apropar-se, va veure al seu interior un processador chuk'a de deixalles, els musculosos segments ingerien runes a mesura que s'obria pas pel conducte, convertint-los en parets, sostres i terres de cases per als Avergonyits, omplint els espais buits de la mateixa manera en què alguns insectes construeixen el seu niu.

-Vam trobar al chuk'a uns nivells més amunt -va dir l'I'pan-. Creiem que el van abandonar donant-lo per mort, i ha estat molt útil per cobrir les nostres necessitats.

A la llum de l'estranya llum verdosa dels globus bioluminescents, en Nom Anor va poder veure millor la desfiguració de l'I'pan. El rostre de l'Avergonyit havia rebutjat els implants de corall i mancava de la bellesa brutal de les veritables cicatrius. Tenia la pell antinaturalment llisa i, a part de nas, els seus trets tenien una simetria que ofenia al refinat sentit estètic d'en Nom Anor. No era d'estranyar que l'haguessin rebutjat. Els Déus l'havien avergonyit d'una manera que podia veure tothom.

-Vostres? -va preguntar en Nom Anor, sense malgastar energies en mostrar-se compassiu-. Aquí només et veig a tu, I'pan. On són aquests altres dels que parles, i per què s'amaguen?

-Ens amaguem pels mateixos motius que tu -va dir l'I'pan. El seu to de veu no era acusador, així que en Nom Anor no va tenir motius per atacar-lo-. Hem après a fer-ho per necessitat, per autoconservació -llavors va fer sonar una campana que penjava d'un trípode a l'entrada del conducte, i cridà: Ekma! Sh'roth! Niiriit! Tenim visita.

Veus ofegades van respondre a la crida de l'I'pan i el so del chuk'a va decaure. En Nom Anor es va aixecar en sentir trepitjades provinents d'arreu al seu voltant. Ara que els Avergonyits tenien minshal i un chuk'a ja no li semblaven tan indefensos o disposats a acatar la seva voluntat. Allà baix, en el seu món, només era un individu més entre molts.

«Tot i així -va pensar-, cap quantitat d'Avergonyits hauria de preocupar a algú que havia desafiat al Summe Senyor en persona». Es va aixecar tot l'orgullós que va poder mentre esperava el seu destí, la mà ferida penjant flàccida, encara degotant sang.

De les ombres del seu voltant va sortir una dotzena d'ombres, i tres més del conducte d'aire. El van envoltar, estudiant-lo. Tots vestien parracs i eren deformes, encara que no tant com l'I'pan. De fet, dos d'ells semblaven completament sans, alts i amb cicatrius rituals de guerrers. Però en Nom Anor mai havia vist guerrers tan bruts, i els seus parracs estaven molt lluny de ser una armadura de cranc vonduun.

Un d'aquests dos va fer un pas endavant. Era una dona de rostre prim i angulós, amb profundes cicatrius que s'entrecreuaven en galtes i temples.

-Et conec -va dir ella, a tot just un pas d'ell. Tampoc va demostrar cap por, només seguretat, per la qual cosa en Nom Anor va sentir admiració per ella. Per un moment havia pensat que tots serien com l'I'pan.

-Bé, jo a tu no -va respondre amb el mateix to. Estava tens sota la seva aparent calma, preparant-se per a l'atac. Un dard del seu plaeryin bol i la dona tindria una mort ràpida i dolorosa.

-Que potser importa qui sóc? -va saltar ella-. Vas fallar moltes vegades al nostre Mestre Bèl·lic, Executor, però dubto que alguna vegada et fixessis en els que queien amb tu. Molts com jo vam patir la teva ineptitud. No tots van trobar honor en la mort.

-Tu encara pots trobar-la -va dir en Nom Anor, a punt de fer servir el plaeryin bol.

Però es va contenir. Matar-la posarà als altres en contra seu. Mostraria contenció mentre no estigués segur de ser traït, cosa molt poc característica d'ell.

-És cert -va dir ella, les borses blaves sota els seus ulls bategaren lleugerament per emocions contingudes que ell només podia endevinar-. Encara puc.

Ella li va donar l'esquena, i ell es va empassar la ràbia davant aquest gest insultant tan deliberat. Al cap d'uns segons, amb tots els presents silenciosos, a l'espera de la reacció d'ell, la femella es va girar i li va somriure amb les seves dents brutes...

-Sóc Niiriit -va dir-, antiga guerrera del Domini Esh. I tu ets l'antany gran Nom Anor -el va mirar de dalt a baix amb una bufada desdenyosa-. Suposo que hauràs tornat a fallar al Mestre Bèl·lic. Per què sinó anaves a ser aquí baix amb éssers com nosaltres?

Ella va caminar al seu voltant, exhibint la seva superioritat davant els seus compatriotes en vergonya. El seu abillament era poc més que parracs esquinçats, però tenia un port fort i musculós. En Nom Anor no va poder evitar admirar-la, per molt que pensés en matar-la.

-No he fallat -va respondre a l'acusació de la Niiriit, però dirigia l'ull bo cap als que s'amuntegaven al seu voltant. Era sobre ells sobre qui havia d'imposar la seva autoritat.

-Llavors, mesures l'èxit de forma diferent a com m'esperava.

Només aleshores ell va mostrar les dents.

-Si vols burlar-te de mi, fes-ho de forma oberta, no com els covards.

-Perdona -va dir ella, tornant a aturar-se davant ell-. No tenia intenció de burlar-me de tu, només recalcar quina és la teva situació. Has d'afrontar-la. Tots l'hem afrontat a la nostra manera, i per això ens va bé aquí baix. Vivim, estem fora de perill i estem construint una llar -va assenyalar al conducte d'aire-. Ens manca una provisió fiable de menjar i roba adequada, però aviat podrem fer créixer el que no podem robar. Aquí Sh'roth era cuidador -posà la mà en un dels més ancians del grup-. Molts de nosaltres vam treballar un cop en els camps, i entre tots tenim el coneixement necessari per crear una comunitat autosuficient que no necessita un dhurvam. El que passi a la superfície és irrellevant aquí. Només volem que ens deixin en pau per trobar la nostra pròpia classe d'honor.

L'actitud reptadora de la Niiriit va cridar l'atenció d'en Nom Anor. Era una Avergonyida, però no estava derrotada.

-Estic impressionat -va dir, sentint com es creixia el seu propi instint de supervivència. Si podien sobreviure allà baix, sense ser vistos pels equips de neteja i els escombrats ocasionals de seguretat, no era impossible que també ell pogués aconseguir-ho.

-No ho fem per impressionar. Ni busquem la teva admiració.

-Així i tot -en un temps hauria mort abans de proferir les paraules que anava a dir, però sabia que tenia poca elecció-. Em quedaré un temps amb vosaltres, si m'ho permeteu.

-Per què? -va dir ella sense variar d'expressió.

-Necessiteu gent capaç, i estic disposat a treballar.

-Per què? -va tornar a preguntar.

Això era més difícil de respondre.

-El sol encara no s'ha posat per la sort d'en Nom Anor. Amb el temps, tornaré a recuperar-me.

-I nosaltres amb tu? -va dir un dels Avergonyits de la seva esquerra.

-Sí -va dir, mirant vagament en la seva direcció-. Us dono la meva paraula que restauraré el vostre honor si recupero la meva posició.

Un murmuri d'assentiment va recórrer ràpidament als Avergonyits. Era evident que l'oferta els havia afectat.

-Com podeu escoltar-lo? -va dir l'ex-guerrer mascle situat darrere la Niiriit, donant un pas endavant-. No tenim raons per fiar-nos d'ell.

-Ho sé, Kunra -va dir la Niiriit, que no apartava la vista d'en Nom Anor. Però ara és un de nosaltres. Si ens traeix, es trairà a si mateix. No és així, Nom Anor?

L'antic Executor es va empassar l'orgull, i li va semblar bilis. Tot el que havia dit la Niiriit era cert. Podien confiar en ell, perquè l'únic que tenia allà, en les profunditats d'aquest món ofensiu, eren els Avergonyits. Sí, els havia dit que els retornaria el seu estatus si ell recuperava la seva antiga posició, i era una oferta que li encantaria complir. En Nom Anor faria qualsevol sacrifici que fos necessari per recuperar el seu propi honor.

-Som aliats, Niiriit Esh -va dir, dirigint-se a ella amb el seu nom complet-. No us trairé.

Va alçar els tallats dits i es va preparar per tornar a obrir-se la ferida i demostrar amb el seu sacrifici que estava a la seva mercè. Era un gest instintiu, imbuït en ell després d'anys en la cort d'en Shimrra.

La Niiriit avançà cap a ell i el va detenir.

-Això aquí baix no és necessari. Tenim un honor diferent, uns Déus diferents.

-Déus diferents?

La Niiriit va assentir, somrient.

-I sé que t'agradaran -va dir ella, i els seus ulls foscos van brillar a la llum verdosa dels orbes-. De fet, has conegut a algun en persona. Fins i tot has parlat amb ells.

-Et refereixes als Jeedai? -va preguntar, resultant impossible contenir la seva sorpresa.

-T'horroritza això, Nom Anor? -negà amb el cap com si ell li hagués decebut-. Viu i aprèn, amic meu, o mor amb els altres quan arribi el moment. Tu tries.

-I trio lliurement -va dir, fent una pronunciada reverència per ocultar la seva sorpresa.

El culte als Jeedai? A Yuuzhan'tar? Havia sentit rumors al respecte provinents d'espies a les mónnaus, però era impensable que hi hagués arribat fins tan a prop d'en Shimrra. No, més que això. Ho hauria cregut impossible. Però, impossiblement, era així. El que tenia lloc a les profunditats de Yuuzhan'tar era una cosa més que supervivència. Era heretgia.

«Viu i aprèn -es va dir, repetint les paraules de la Niiriit com si fossin un mantra-. Potser al final sí hi hagués un manera».

-Parla'm dels Jedi. Estic impacient per saber més.

-oOOOo-

Següent