O morir en l'intent

O morir en l'intent

El Nou Orde Jedi 16.5

Sean Williams i Shane Dix

Pel que sembla, els nadius d'Onàdax tenien cinquanta paraules diferents per anomenar la pols. El petit món estava cobert d'ella, amb munts que es formaven en totes les cantonades i que arribaven a l'altura dels genolls, densos sediments que avariaven els droides i altres màquines, gruixudes motes que irritaven els ulls. Hi hauria acceptat de bon grat un aspirador... o, més aviat, un bany.

La pols pertorbava fins i tot la seva concentració. Quan va saltar ajudada per la Força a l'interior del complex de seguretat que era l'objectiu de la seva missió, el seu peu va relliscar i va colpejar amb la punta d'un dit la part superior del mur del perímetre. El dany era mínim, però molest. Va aterrar amb una ganyota de dolor, maleint en silenci.

Per sort, la seva ensopegada va passar inadvertida. Es va posar dreta a la vora d'una zona plana i ben il·luminada que envoltava els edificis centrals del complex. OMEEI es prenia seriosament la seva privadesa; ni tan sols sabia què significaven les sigles de la companyia. Vuit guàrdies jenet amb aspecte de rosegadors vigilaven la zona oberta des de quatre torres d'observació, una a cada cantonada dels murs del perímetre. La Jaina va reconèixer que això tenia sentit. A vegades, les tècniques de seguretat més senzilles eren les millors. La tecnologia avançada podria ser capaç de superar qualsevol ull o oïda electrònica que escanegés el complex, però creuar aquesta zona oberta sense ser vist per vuit guàrdies, sempre resultaria difícil. Difícil, és clar, per a algú que no disposés de la Força.

Ajupint-se, la Jaina va comprovar el seu vestit de combat per assegurar-se que tot estava al seu lloc. Després, romanent ajupida, va lliscar fora de la seva cobertura per travessar el complex.

Un guàrdia de la torre més propera la va veure immediatament. Abans que el seu dit pogués prémer el botó per fer sonar l'alarma, la Jaina va tocar els seus pensaments superficials i va canviar la noció d'intrús per una més tranquil·litzadora, tan sols un altre mynock. Onàdax tenia una incontrolada població mutant d'aquesta plaga basada en el silici, heretada dels primers dies del petit món com aglomeració d'asteroides, de manera que no va ser difícil imposar aquest pensament en la ment del jenet.

El guàrdia va retirar el seu dit del botó d'alarma tan ràpidament com l'havia apropat, i es va apartar amb una bufada. Un segon guàrdia, una torre més enllà, també la va advertir; ella va exercitar el mateix truc sobre ell. Per quan va arribar als edificis interiors, sis dels vuit guàrdies l'havien vist. Però després que el guàrdia inicial hagués fet servir el seu comunicador per queixar-se als altres per la infestació, els guàrdies restants ja estaven esperant veure el que ella volia que veiessin, fent-li més fàcil esmunyir-se davant d'ells.

En el moment en què va deixar enrere l'extensió oberta, va canviar el seu pas a un passeig més relaxat i confiat, permetent-li que el magolat dit del seu peu descansés. Es va dirigir a l'edifici que l'Enviduadora li havia indicat des de l'òrbita.

La seva missió era senzilla. Estava caçant droides... o, més exactament, fabricants de droides. Després de la traïció de Bakura per l'infame Primer Ministre Cundertol, ella i els seus pares havien emprès la tasca de trobar la font de l'androide rèplica humana que havia fet possible aquella calamitat, mentre buscaven al mateix temps el líder de la xarxa ryn que els havia ajudat en el passat. Abans de deixar Bakura, havia extret el nom d'Onàdax de la ment d'un antic associat del capità Rufarr, el contrabandista wookiee amb un cruel destí que va ser transportar Cundertol abans i després de la seva tecnificació, el procés que va col·locar la seva energia vital en una estructura droide. Una pista en el terreny li havia dirigit cap a la companyia anomenada simplement "OMEEI". Ara s'estava dirigint a l'interior del complex d'OMEEI amb l'esperança de reduir la probabilitat que altres ARH apareguessin en altres llocs.

La Jaina es va tocar el pit en el lloc on l'ARH d'en Cundertol li havia colpejat. La ferida feia temps que havia curat, però el record del cop encara feia mal. Havia estat increïblement poderós, fins i tot per a una Jedi com ella. Fora com fos la seva font, no podia permetre que aquests droides rèplica s'estenguessin a la galàxia sense control.

3PO havia examinat el tràfic de senyals entrants i sortints del complex principal i havia localitzat plànols que incloïen els seus punts d'accés. La porta exterior tenia dos metres de gruix i estava assegurada amb frontisses de duracer més gruixudes que el braç de la Jaina. No podria superar-la ni amb tecnologia ni amb la Força. Però no passava res. Havia estat vigilant el complex des de la seva arribada a Onàdax i va seguir a un guàrdia de seguretat yarkora quan va fer el canvi de torn. Una suau empenta mental va ser tot el que va fer falta per forçar-lo a deixar caure el seu passi de seguretat perquè ella pogués recollir-lo. En aproximar-se a la porta, el va brandar davant un escàner. Quan no hi va haver resposta immediata, la Jaina es va allunyar un pas i va provar de nou. Aquesta vegada, una sèrie de sorolls passats van sonar apagats des de l'interior del mecanisme de tancament de la porta. Després, lentament, com es mouen els continents d'un planeta, la porta va girar cap a un costat.

La Jaina la va creuar amb el seu polze acuradament col·locat sobre el botó d'encesa del seu sabre de llum, conscient que a partir d'aquest moment la seva missió es tornaria considerablement més perillosa. 3PO havia obtingut accés al pla bàsic del centre d'investigació droide, però això era tot. No tenia ni idea de quanta gent hi treballava, o quants guàrdies patrullaven per l'edifici, o si els passadissos estaven plens de paranys. Pel que ella sabia, un esquadró sencer podria estar-la esperant més enllà de la cantonada.

Un ràpid examen a través de la Força li va assegurar que aquest no era el cas. L'edifici estava ocupat, però no per cap exèrcit de cap tipus. Hi hauria potser una dotzena de persones, humans i alienígenes, dispersos per l'edifici. Es va permetre assumir amb seguretat que la major part d'ells serien investigadors treballant... a part d'algun que un altre guàrdia de seguretat.

De les ments que podia sentir al seu voltant, una sobresortia... una que era subtilment diferent de les altres. Ja havia sentit una ment semblant abans, i tornar-la a sentir ara li va produir una barreja de satisfacció i aprensió.

La gegantesca porta es va tancar darrere seu amb un ressonant soroll metàl·lic. Va maleir en veu baixa, ja que era altament probable que aquest soroll cridés l'atenció sobre la seva presència. Però després d'esperar en silenci que sonés alguna alarma, no en va sonar cap.

Massa fàcil, va pensar, avançant lentament en el seu camí pels passadissos de sostre alt inundats per una llum groguenca i càlida. No podia llegir la ment que es trobava davant d'ella, però com més s'apropava, més li deien el seu instint i les seves entranyes que aquesta ment l'estava esperant.

Quan va arribar a l'entrada de la sala on l'ésser l'esperava, va activar el sabre de llum. Mantenint-lo alerta davant seu, va fer passar el passi de seguretat del yarkora per l'escàner. La porta es va obrir amb suavitat.

-Puc assegurar-te -va dir immediatament una veu amb fort accent corellià i amb aire culte i educat- que la teva arma no serà necessària.

La Jaina va observar com un home atractiu, a la trentena, vestit amb un senzill mico negre, apareixia davant la seva vista. La immensa sala contenia dos Fabricants de Droides autoregulats de la Corporació Loronar; gegantines màquines amb forma de llosa amb un únic propòsit que era prendre grans quantitats de matèria primera i convertir-les en droides. Cada unitat tenia forma de maó, només que molt, molt més gran. Estenent-se en la distància a banda i banda de l'home, sense parts mòbils visibles a través de les seves parets semitransparents, aquests "maons" emetien un profund brunzit, gairebé subsònic.

Ella va fer un cautelós pas cap a la sala. No va sentir a ningú més allà, a part de la persona que es trobava davant d'ella, però la seva aprensió no va desaparèixer.

-Potser, però seguiré amb ella igualment.

L'home va començar a riure.

-Aquí tots som persones civilitzades.

-Comprendràs que no em fiï de la teva paraula al respecte -va dir la Jaina, acostant-se un parell de passos més. Va mantenir la mirada fixa en ell tota l'estona. Definitivament, estava mentint almenys en un punt: La seva ment no pertanyia en absolut a una persona. Ja no, almenys.

-Quina hostilitat -va dir ell, endinsant-se distretament en la sala, donant-li l'esquena a la Jaina tant en invitació al fet que li seguís com en gest de confiança-. Deixa que tracti d'endevinar per què ets aquí. No recordo haver fet negocis amb tu, de manera que no pots ser una clienta descontenta. La teva intranquil·litat suggereix que tampoc ets una futura clienta. Ets una competidora? Una espia comercial? Els Cavallers Jedi no solen involucrar-se en assumptes comercials, estan per sobre d'aquestes coses, segons he sentit. -Va tornar a mirar-la, tendint-li les mans de forma suplicant, amb un exagerat gest d'estranyesa en la cara-. Em temo que hauràs d'ajudar-me. M'estic quedant sense idees.

-El meu nom és Jaina Solo -va començar.

-Solo? -L'expressió en el rostre de l'home va passar a ser de curiositat-. Alguna relació amb Han Solo?

-És el meu pare.

-Ep! El meu germà va estar a l'Acadèmia Imperial amb ell. Un curs per davant, si recordo bé. -L'home va moure pronunciadament el cap-. Que petita és la galàxia.

-Acabo d'arribar de Bakura -Va dir ella, sense permetre que la conversa prengués altres camins.

-I com estan els nostres amics, els ssi-ruuk?

-Crec que l'Imperi està actualment sota foc pesat dels yuuzhan vong. No sabem si sobreviurà. Si cau, serà un crim més que recaurà a sobre la teva esquena.

Els ulls de l'home es van estrènyer.

-Què té això a veure amb mi?

-Estic aquí pels teus ARHs. Te n'adones que has posat en perill la població de tot un planeta?

-Impossible. Els Androides Rèplica Humana estan dissenyats per salvar vides, no per acabar amb elles.

-Si això és veritat, llavors per què t'ocultes aquí, al Cúmul de Minos? Aquesta no és l'acció d'algú que estigui orgulls dels seus èxits.

-Potser temi que l'Aliança Galàctica reclami aquesta tecnologia per a si. -El seu somriure tornà-. No, la raó per la qual som aquí és per evitar enfrontar-nos a gent com tu... aquells disposats a jutjar-nos sense escoltar la nostra versió de la història. I també per protegir la identitat i les reputacions dels nostres clients... com el nostre amic de Bakura.

-Llavors admets que el Primer Ministre Cundertol va venir a vosaltres?

-Només admeto que vam tenir un client de Bakura. No sé el seu nom. Va pagar la tarifa i li vam proporcionar el servei. Després se'n va anar. El que va passar després no és de la meva incumbència.

-El que va passar després va ser que en Cundertol va matar a tota la tripulació de la nau que li va portar aquí per protegir el seu secret. Va trair al seu món a canvi d'un va intent d'aconseguir la immortalitat.

-No hi ha res de va en això, t'ho asseguro.

-Jo diria que és qüestió d'opinions.

-I jo diria en resposta que la galàxia pot tolerar moltes diferències d'opinió. -Abans que la Jaina pogués respondre, l'home davant seu va estendre les mans, com si apel·lés al seu sentit comú-. Aquí només regenta un negoci. No podem rendir comptes del que els nostres clients fan amb les seves vides després del procediment que els hi oferim, no més del que podem retre comptes de les seves accions anteriors en aquest. La meva responsabilitat envers aquest Cundertol va acabar el dia que va abandonar els nostres laboratoris.

-De manera que tot es redueix als crèdits, no? Mentre paguin, no us importa gens ni mica qui siguin. No et preocupa haver pres criminals vells i malalts i haver-los deixat anar a la galàxia perquè continuïn amb les seves activitats criminals indefinidament.

-Fas que sembli que això és l'únic que fem.

-I què més feu? Infiltrar espies en xarxes de seguretat? Proporcionar als psicòpates membres robòtics perquè juguin amb ells?

-Venem vida, Jaina Solo, no mort -va replicar l'home a la defensiva-. Potser si puc explicar qui sóc i com va arribar a mi aquesta operació, això resulti d'ajuda. El meu nom és Stanton, i si no fos per aquest procediment, jo no seria aquí ara. Encara que l'experimentació de la República amb els ARH es va aturar quan el seu Projecte Esquer va fallar, la investigació no es va aturar allà. Un home anomenat Simonelle continuà allà on Esquer s'havia aturat, i va tenir cert èxit. Un dels seus investigadors, Massad Thrumble, va aconseguir efectivament tenir èxit en la creació d'un ARH completament operacional, que va ser, per desgràcia, emprat com a assassí.

-No m'estàs explicant res de nou -va dir la Jaina-. Simonelle és mort, igual que Thrumble. Ja els hem investigat. I l'assassina de la qual parles es deia Guri. Ella treballava per al príncep Xízor en l'organització Sol Negre.

L'Stanton va assentir, com si estigués complagut amb l'exposició dels fets que la Jaina presentava.

-Però vosaltres creieu que va ser destruïda després d'haver fet esborrar els seus records.

-M'estàs dient que no va ser així?

-El teu oncle creia que mereixia l'oportunitat d'una vida decent. La seva actitud va ser, al nostre parer, completament correcta. Ella tenia tot el dret a viure, com qualsevol altra espècie conscient. El fet que hagués estat construïda en lloc d'engendrada no hauria de suposar cap diferència.

La Jaina va avançar unes passes a la sala, amb el sabre encara en posició d'alerta. Sabia la rapidesa amb què es podien moure els ARH.

-No estic dient que no estigui d'acord amb ell. Jo hauria aplicat els mateixos principis sobre ella... o sobre tu... com ho faria davant de qualsevol humà o extraterrestre. Però si està treballant com assassina, o involucrada en qualsevol tipus d'activitat criminal, llavors el meu deure és abatre-la.

-Puc assegurar-te que aquest no és el cas -va dir ell, i va continuar suaument-, de manera que la teva rude justícia no serà necessària. La Guri ja no té res a veure amb la nostra línia de negocis. Tot el que va fer va ser permetre que la féssim servir com a plantilla per modelar els nostres ARH subsegüents. Hi ha parts basades en ella dins meu, igual que en els nostres clients. Ella és la nostra mare, si ho prefereixes, i la tenim en alta estima.

-Ho va fer voluntàriament?

-Per descomptat. Llavors ja li havien esborrat la seva programació d'assassina. Quan el meu germà la va conèixer i va descobrir qui era, immediatament es va imaginar aquest negoci. Van ser socis durant l'etapa d'I + D. Després, van seguir camins separats.

La Jaina va advertir la nova referència a un germà. Si aquest germà era la ment mestra darrere de l'operació, llavors era a ell a qui anava buscant.

-Aquest és el mateix germà amb qui el meu pare va anar a l'Acadèmia?

-Potser hagis sentit parlar d'ell. El seu nom és Dash Rendar.

Parpellejà, sorpresa.

-Però en Dash Rendar és mort.

-Al contrari.

-Llavors on és?

El somriure de l'Stanton es va eixamplar.

-Sincerament, no esperaràs que t'ho digui, oi?

-Si insisteixes en què no esteu fent res dolent, llavors per què no parlaria el teu germà amb nosaltres? O amb el meu oncle, almenys?

-I trobar-se davant de la punta d'un sabre de llum? -Negà amb el cap-. No ho crec.

Va fer el gest d'adreçar-se a la porta, i ella es va posar netament en el seu camí.

-Tens bones reaccions -va reconèixer ell, alçant innocentment les mans-. Ho aprovo. Quants anys et va costar dominar el sabre de llum? Sintonitzar-te amb la Força?

-Això no és assumpte teu.

-Ah, però és que precisament sí que ho és. La gent ha d'obtenir el màxim del que té... o del que pot tenir. Tu, com Jedi, segurament has d'estar d'acord amb això. No pots veure l'oportunitat que s'alça aquí davant teu?

El somriure de l'Stanton seguia al seu lloc, però els seus ulls eren durs. Els reflexos del seu sabre en ells semblaven surar com petits llampecs congelats.

-Si estàs suggerint el que crec que estàs suggerint...

-Per què no? Després de tot, no hi ha efectes secundaris negatius. Podem fer-te més forta, més bella, més alta... el que vulguis. Usant la tècnica de tecnificació ssi-ruuk, et permetem mantenir una completa connexió amb la Força. Tu, Jaina Solo, pots ser l'avantguarda d'un valent nou règim!

La Jaina va estrènyer l'empunyadura del sabre de llum.

-No ho crec, Stanton.

-No rebutgis la meva oferta tan a la lleugera. Pensa en la guerra contra els yuuzhan vong... una guerra que sembleu estar perdent. Quant duraria el seu armament biològic contra un exèrcit de soldats ARH? Pensa en tota la gent que ha mort o ha estat ferida des que va començar la guerra. No hi ha ningú a qui salvaries si poguessis fer marxa enrere en el temps i donar-li un cos indestructible? Pensa en tu mateixa. M'he adonat que coixeges lleugerament d'una cama. Estàs ferida? Si acceptessis la meva oferta, aquest tipus de coses mai tornarien a passar. Pensa en això.

L'Stanton es va acostar un pas, i aquesta vegada ella no el va detenir.

-Pensa en això, Jaina, abans de tornar a dir que no tan ràpidament.

La Jaina va pensar en això. Una imatge de la Tahiri va creuar per la seva ment: Tahiri en coma, enfrontada en una estranya batalla psíquica amb la ment alienígena que tractava d'apoderar-se d'ella. I l'Ànakin, el seu germà, mort abans d'hora per una ferida infligida pels yuuzhan vong.

Imagina't la llibertat que assoliràs quan t'hagis despullat de les cadenes de la carn i l'os, l'havia temptat Cundertol quan el Keeramak, el líder dels ssi-ruuk, l'havia amenaçat amb la tecnificació. Podràs viure per sempre!

Realment seria tan dolent?

-Puc assegurar-te -va continuar l'Stanton- que els nostres mètodes han avançat considerablement des dels primers dies. No hi ha dolor ni incomoditat en absolut. Només un despertar a una nova existència superior. També estem treballant en ARMs, Androides Rèplica Multiespecie, de manera que aviat no seran només els humans els que es beneficiïn d'aquesta tecnologia. Crearem noves classes de cossos que mai hagin existit abans a la natura. No hi ha límits al que serem capaços d'aconseguir!

-Les implicacions socials...

-Són enormes -la va tallar amb entusiasme-. Ho sé. D'una banda, la galàxia no està preparada per als ARH. Però pensa-ho: Podem donar a la gent la immortalitat, resistència i força física augmentada, i llibertat sobre totes les petites molèsties que fan que viure en carn sigui una condemna... incloent la mort! Qui no voldria fer negocis amb nosaltres? Que aquest servei actualment només estigui disponible per als rics... o, com en el teu cas, per als molt mereixedors... no és la culpa nostra, perquè el procés és extremadament car. Però això no impedirà que bilions de persones ho sol·licitin. Ningú vol morir, no si pot evitar-ho. Deixa que corri la veu que hi ha una alternativa a la mort, i les revoltes subsegüents faran que la invasió yuuzhan vong sembli una fotesa en comparació.

»Però per altra banda -va continuar-, per ventura no és hora que algú s'enfronti al major enemic de la vida? A la pròpia mort? I qui millor per fer-ho que els Jedi?

La mirada de la Jaina va vagar lluny de l'Stanton en pensar en una galàxia lliure de la fam, la malaltia i la mortalitat. Aquest era realment l'objectiu del moviment Jedi no és cert? I si això significava un possible final a la guerra, no justificava això la seva implicació total?

Però després, quan la guerra s'hagués guanyat... llavors què, quan els exèrcits que desbaratessin els bojos plans d'en Shimrra tornessin victoriosos? Qui mantindria sota control als ARH, impedint que es rebel·lessin contra els qui els havien alliberat de la tirania de la carn? Qui impediria que caiguessin en el Costat Fosc i destruïssin tot pel que una vegada havien lluitat?

Va pensar en un Emperador invencible, en un Darth Vader immortal, i es va estremir.

-No -va dir-. I aquesta vegada ho he pensat. Els Jedi han vist massa sovint el que passa quan la gent no té res per mantenir-se sota control. Que estiguis lliurant aquesta tecnologia a criminals em dóna encara menys seguretat que els teus motius siguin purs.

L'Stanton Rendar va sospirar.

-Veig que faran falta més que paraules per convèncer-te.

Ella es va posar en tensió, alçant el seu sabre.

-Potser no estigui disposada a deixar-me convèncer.

Ell va riure.

-Jaina, mai et processaríem contra la teva voluntat! Simplement vull dir que caldrà temps per convèncer-te, més que paraules. I creu-me quan et dic que tinc tot el temps de la galàxia. Parlaré amb tu en una altra ocasió, quan siguis gran i fràgil i els teus pares hagin desaparegut; quan els teus fills siguin més grans del que tu ets ara, i la mort t'aguaiti de prop... i jo tindré exactament el mateix aspecte que tinc avui. Potser llavors estiguis més receptiva davant el que he d'oferir-te.

-No comptaria amb això, Stanton -va dir ella, avançant un altre pas-. I a més, pretenc parlar amb tu molt abans que això. Serà un dia en un futur no tan llunyà quan estiguis tancat, incapaç de fer mal a ningú. O potser desmuntat com a peces de recanvi.

L'Stanton es va calmar.

-La vida és tot el que tenim, nena. Creus que vaig a deixar que me l'arrabassis? Tinc planejat viure eternament o...

-O morir en l'intent -va acabar la Jaina per ell-. Sí, molt divertit. El meu problema amb tu no és la teva vida o com la mantens, sinó el que fas amb ella. Més concretament, com fan servir els teus clients la segona oportunitat que els hi dónes. Si no aconsegueixes ser capaç de veure que tens la responsabilitat d'assegurar-me que ningú perillós posa les seves mans en aquesta tecnologia, llavors...

-Estalvia'm la retòrica -la va interrompre l'Stanton. Va mirar el cronòmetre instal·lat a la paret a la seva dreta-. No tinc més interès en ella que el que tinc en aquesta conversa. De manera que, si no t'importa, crec que m'agradaria que marxessis ara.

-No tinc cap intenció d'anar-me'n d'aquí sense tu, Stanton.

-De veritat? -Amb una palmellada, dues línies de lluents droides de combat van sortir de darrere de les dues màquines Fabricants de Droides Loronar-. Les paraules volen quan la gent pregunta per OMEEI. Sabia que els Jedi em buscaven, de manera que naturalment em vaig preparar per al pitjor.

La Jaina va somriure amb naturalitat en observar els droides. Va adoptar una postura defensiva, preparant-se per l'atac.

-Hauràs de fer alguna cosa millor que això -va dir.

-Per descomptat. Cap droide pot esperar ser rival per a tot un Jedi, llevat que sigui un Jedi dins d'un droide. -Un somriure li centellejà a la cara i després va desaparèixer-. Però la teva mort mai va ser la meva intenció, Jaina Solo. Mentre estàvem parlant, la meva llançadora ha estat preescalfant-se i la meva plantilla ha escapat en ella. Escaparem ara, mentre tu lluites contra aquests per obrir-te pas.

-La teva llançadora mai escaparà de l'òrbita.

-Una amenaça lamentable, en el millor dels casos -va dir, somrient àmpliament-. Sospito que estaràs una mica massa ocupada com per donar la veu d'alarma. Ja veus, no només hauràs d'ocupar-te d'aquests primitius amics, sinó que hauràs de fer-ho el més ràpid possible. En uns cinc minuts, tot aquest complex esclatarà en una bola de foc prou calenta com per incinerar qualsevol simple carn al seu interior.

Va estrènyer les dents, preguntant-se si faronejava.

-Destruiries totes les teves instal·lacions només per cobrir el teu rastre?

-Sempre podem construir altres. Això és, en part, pel que les nostres tarifes són tan altes. -L'Stanton va efectuar una petita reverència burleta-. M'acomiado de tu, Jaina Solo. Esperava per un instant que entressis en raó. Series perfecta per a la nostra causa: tant potencial, tanta vitalitat! Però suposo que aquesta vegada no serà així. No obstant això, t'asseguro que si tornem a trobar-nos, la nostra conversa acabarà d'una manera molt diferent.

Es va allunyar precipitadament quan els droides de combat es van moure per atacar la Jaina. L'últim que ella va poder veure d'ell va ser la seva esquena desapareixent en girar la cantonada d'una de les Fabricants de Droides... i llavors es va trobar bloquejant furiosament, enviant projectils d'energia i parts corporals de droides volant en totes direccions. La Força fluïa per ella com un foc vigoritzador, responent a cada petició que ella li feia; augmentant els seus sentits, accelerant els seus reflexos, permetent-li anticipar els moviments dels seus oponents una fracció de segon abans d'ells els comencessin. Els droides de combat semblaven moure's a càmera lenta, agitant en va les seves extremitats davant ella, pràcticament pregant que els tallessin en trossos.

L'últim va caure en una dutxa d'espurnes, llançant un tret final que li va fallar per més d'un metre. Va rebotar en la distància, estavellant-se inofensivament contra el mur llunyà. La Jaina es va redreçar i va observar la carnisseria de metall mort que s'escampava per terra, deixant anar espurnes i brunzits.

Va usar la Força per buscar l'Stanton, però no hi havia rastre d'ell enlloc del complex. La seva llançadora s'havia enlairat; ja era lluny.

La Jaina va maleir. Cinc minuts, havia dit. Ja havien passat més de tres. Posant tota la carn a la graella, va fer un salt mortal ajudada per la Força per allunyar-se de l'anell de trossos de droides i es va abalançar cap a la porta. La sortida del complex estava tancada. Obrir-la amb el seu passi de seguretat va trigar gairebé cinc segons, cada un d'ells una agonitzant eternitat. Quan la gegantina porta es va fer a un costat i ella la va creuar, un projectil d'energia va passar fregant sobre la seva espatlla, disparat per un dels guàrdies jenet del perímetre. Ella va córrer en ziga-zaga per la zona oberta, rebutjant qualsevol cosa que s'acostés massa al seu sabre.

En el mur del perímetre, va posar tota la seva concentració en saltar per sobre. Trets làser van xiular a la seva esquena quan va arribar al punt superior del seu salt i va començar a caure. Va rodar per absorbir l'impacte i estava dreta corrent abans que els guàrdies jenet poguessin efectuar un altre tret. Sota la cobertura de la nit, i amb quantitat de carrerons foscos per ocultar-se, estava segura que ningú podria atrapar-la...

El complex va explotar darrere d'ella amb un so tan fort que la va deixar momentàniament sorda. Una brillant llum groga centellejà a la seva esquena, i l'ona de xoc va fer que els seus peus deixessin de tocar a terra. Va sortir volant un metre o més per l'aire, i es va doblegar sobre si mateixa formant una espècie de bola per, en tornar a caure a terra, poder rodar i tornar a posar-se dempeus, sense deixar de córrer. Pocs metres més enllà, quan va estar clar que el pitjor ja havia passat, la Jaina es va aturar i va tornar la mirada a l'edifici cremant.

Res havia sobreviscut. El complex era una ruïna ardent. Qualsevol evidència de les Fabricants de Droides havia desaparegut, juntament amb l'empresa que havia operat a Onàdax.

Pensar que l'Stanton havia escapat la va posar furiosa. El record del seu somriure tort la fastiguejà quan es va girar per dirigir-se cap al Falcó Mil·lenari. Però no es podia permetre retardar-se massa. I, es va recordar, la seva missió no havia estat un fracàs total. La cerca no havia arribat a un punt mort. Ara tenia un nom almenys, això era una cosa sobre el que treballar.

Espero que tinguis raó, Stanton, va pensar, assaborint els batecs del dit gros del peu, que li recordaven que encara seguia viva, que seguia sent ella. Espero que tornem a trobar-nos algun dia. Perquè quan ho fem, vaig a fer-te pagar per tot el que va passar a Bakura! O jo mateixa moriré en l'intent...

Va somriure davant aquest pensament. Li proporcionava una ombrívola espècie de tranquil·litat pensar que encara no havia acabat tot. Col·locant-se el sabre de llum de nou al cinturó, es va obrir pas a través dels polsosos i poc recomanables carrerons d'Onàdax, de tornada al lloc on els seus pares l'esperaven al Falcó.

FI