Romanent (XVI)

Anterior

XVI

El chuk'a era una criatura simple, criada per convertir en nacrat material de construcció dels components bàsics de la pedra i la pols, i quan se li demanava que descansés el seu sopor era complet. Per tornar-lo a la vida calia aplicar una sèrie específica d'estimulacions; el ex-cuidador Yus Sh'roth hauria pogut dir-li a Nom Anor quins eren. De la mateixa manera, li hauria previngut contra despertar-lo bruscament de la seva hibernació, perquè, depenent de les circumstàncies, això podia donar peu a un desastre. La daga clavada al costat de la «tapa» del seu costat va treure a la criatura del seu somni, sumint-la en un món de dolor, i el xoc va provocar un espasme defensiu que li va fer retreure els ancoratges als costats del conducte. La massa del chuk'a era massa gran per al sòl de l'estructura que havia construït i a la que seguia unit. El resultat va ser que la closca nacrada sobre la qual estaven Nom Anor i Kunra va cedir, precipitant-los cap avall, juntament amb la criatura. Per sort, encara que en aquest moment no ho va semblar, el vessant de conducte proporcionà la fricció necessària per aturar la seva caiguda. També va fer que el chuk'a i el tros de petxina al qual anava unit rebotessin contra ella, llançant als seus dos passatgers d'un costat a un altre del petit espai, xocant contra la petxina endurida i de vegades tallant-se amb vores esmolades.

En Nom Anor es va fer una bola per protegir estómac i cap i va intentar relaxar tots els músculs del cos. En Kunra era a prop, en algun lloc, udolant de por mentre continuaven caient. Podien sentir a través de la closca com el chuk'a esgarrapava sense resultat els costats de les parets intentant agafar-se a elles a mesura que passaven. Les seves extremitats grassonetes no tenien èxit i sortien danyades contra aquestes superfícies que no cedien. En protegir la petxina només d'una banda, va acabar força castigat en la caiguda, quedant-se silenciós i immòbil moments abans d'arribar al final del túnel de ventilació. Nom Anor i Kunra no sabien que s'acostava el final del conducte. En un moment estaven rebotant contra les parets de ferrociment i al següent estaven en caiguda lliure. A la seva manera, aquest descens silenciós va ser pitjor que xocar i copejar-se contra les parets. Era impossible saber el que els esperava al final de la seva caiguda ni com de lluny que podia estar aquest final, i no hi havia res per a frenar aquesta acceleració. El chuk'a va arribar al final del seu viatge de descens amb un cruixit devastador seguit per un altre moment de girar en l'aire, abans de xocar amb un impacte que va semblar més brutal que l'anterior. El so de la petxina en esquerdar-se va ressonar fort a les orelles d'en Nom Anor mentre la tapa es partia en dos i queia a trossos al voltant del cos de la criatura que l'havia creat. La inèrcia que li quedava el va empènyer diversos metres per la superfície del que semblava un bol gegant. Desfets de segles van cruixir i es van trencar sota ell mentre gemegava i rodava de costat. Tots els centímetres del seu ésser cridaven de dolor, com si dotzenes d'amfibastons li colpegessin el cos alhora. Quan el silenci es va allotjar al seu voltant, va forcejar per aixecar-se. Li feia mal, però es va negar a admetre-ho amb un gemec o un crit. Amb els anys havia après a no ser esclau del dolor inevitable, ja utilitzar-lo com a esperó. Es va moure sobre mans i genolls per entre la runa, serrant les dents, fins agafar el vidre lambent que havia caigut a prop, estel solitari en un món de tenebres. El va agafar i va examinar el lloc en el qual havien arribat.

Era un bol buit, però fet d'alguna classe de metall i envoltat per una vora de gairebé un metre d'alt. Era tot el que podia veure; el bol semblava penjar en un vast espai buit, un espai tan gran que els ressons de les seves distants parets quedaven ofegats per les silencioses ombres. No es veia el final del conducte de ventilació, ni restes de cap altra cosa que pogués haver-los seguit fins allà baix. Això significava que el niu dels Avergonyits seguia intacte. D'haver-se deixat anar de les parets del conducte i haver-los seguit fins allà, els guerrers que vinguessin per ell haurien estat l'última de les preocupacions d'en Nom Anor. El mateix chuk'a semblava estar mort. La seva forma de mol·lusc havia rebentat i esquitxava gran part del bol, després d'haver encoixinat als seus passatgers amb el seu cos i la seva petxina haver encaixat la major part de l'impacte. Mirés on mirés, trossos de carn gris traspuaven un líquid i es veien trencats fragments de petxina per tot la destrossa orgànica, alguns encara assentant-se. Tot d'una, en Kunra va cridar de dolor enmig del silenci. Temorós de fins a on pogués arribar el so, en Nom Anor es va posar de pressa dret i va envoltar el cos del chuk'a fins on estava l'ex-guerrer. Estava caigut d'esquena, amb una cama empalada en un tros de petxina. Va intentar seure mentre allargava la mà cap a la llum del lambent que se li acostava, però el moviment va ser excessiu per a ell i va tornar a caure cap enrere amb un altre crit.

-Ajuda'm -va panteixar sense alè quan va tenir a Nom Anor al seu costat.

-Per què? -En Nom Anor només sentia menyspreu pels lamentables gemecs d'en Kunra davant el dolor.

-Què? -va escopir l'ex-guerrer.

-Per què hauria d'ajudar-te? -va repetir en Nom Anor amb calma.

-Perquè m'estic dessagnant.

En Nom Anor va dirigir la llum del lambent cap a les moltes ferides d'en Kunra. Donada la forma en què el fluid fosc brollava per la ferida de la cama, i de l'alarmant to pàl·lid de la seva pell, el més probable era que el diagnòstic de l'ex-guerrer sobre el seu estat fos encertat.

-Vas abandonar als teus amics a la mort -va dir en Nom Anor-. Creus que mereixes viure?

-I tu? -la seva expressió deixava clar que el simple fet de parlar havia de causar-li molt patiment.

-No eren els meus amics.

-Niiriit... -En Kunra es va interrompre, fent una ganyota per un dolor que era tant físic com mental.

En Nom Anor es va agenollar al costat de l'ex-guerrer.

-Era això el que et preocupava des de la meva arribada, Kunra? -va dir, somrient tot i el terrible batec de les seves pròpies ferides-. Quant vaig arribar jo, va deixar de tenir interès per tu. No eres ningú.

En Kunra va fer una ganyota i xarrupà aire per entre els estretes dents.

-Tu ho vas espatllar tot -va xiuxiuejar.

En Nom Anor negà amb el cap.

-I tu no vas estar per a ella ni tan sols al final, oi? Si de veritat t'hagués importat...

-D'acord! -va panteixar en Kunra. Les borses blaves sota els seus ulls s'estaven posant tan blanques com les seves cicatrius-. No em va importar prou com per morir amb ella. És això el que volies sentir? No em va importar prou. Però, ajuda'm. Si us plau! Faré el que sigui. No em deixis morir!

Les súpliques d'en Kunra es van tornar fragmentades i confuses. El batec de la seva cama s'havia reduït fins a ser un degoteig. En Nom Anor va esperar que l'ex-guerrer se sumís per complet en la inconsciència abans d'agenollar-se al seu costat i rebuscar en la motxilla que portava, traient les poques provisions mèdiques que havia rescatat en les excursions amb I'pan.

La cama de l'Avergonyit no estava trencada. Era una sort. En Nom Anor havia decidit prendre l'esforç de curar-li la ferida, però hi havia un límit al que podia fer. Va injectar microscòpics insectes knuth en el sistema circulatori del moribund que reemplaçarien la sang perduda. Escarabats ganxo tancarien la ferida un cop li llevés el corall. Un rentat amb porrh mantindria a ratlla els gèrmens i un netejahlat cobriria la ferida sota un embenat vivent. Però no tenia res per al dolor; els yuuzhan vong no usaven d'això. I en el cas que tingués alguna cosa, no ho hauria administrat. Volia a Kunra completament viu quan despertés. Despert i agraït. Va explorar els voltants mentre esperava que arribés aquest moment. La vora del bol no era uniforme per tot arreu. En un punt hi havia una esquerda del que sorgia un llarg braç excessivament llarg que es perdia en la foscor, presumiblement per unir el bol amb alguna paret en la distància.

La part superior del braç era plana, d'uns dos metres d'ample; caldria recórrer-lo i veure si portava a algun lloc. Sota el bol no es veia res, i no estava disposat a arriscar-se amb una altra caiguda. Mentre mirava la foscor, es va adonar que s'havia tret una pesada càrrega de sobre. No només havia sobreviscut a les profunditats de Yuuzhan'tar, sinó que havia sobreviscut a un atac dels seus. Ara era definitivament un fugitiu, la qual cosa li deixava molt clar que no n'hi havia prou amb que es limités a sobreviure. Qualsevol pau que pogués trobar en aquestes catacumbes sempre seria il·lusòria, al marge que el que atragués als guerrers fos el seu nom o una heretgia. En Kunra va gemegar. Nom Anor es va acostar a ell i va pressionar el coufee contra el coll de l'home ferit en el moment en què aquest obria els ulls.

-Compren una cosa -va dir en Nom Anor-. He pogut deixar-te morir. No permetis que el fet d'estar viu et faci creure que no et mataré ara o en el futur.

En Kunra no semblava espantat; probablement estava massa feble per les seves ferides per sentir alguna cosa que no fos el xoc.

-No sóc tan idiota com per creure-ho, Nom Anor -va dir en Kunra. El fluid envaïa els seus pulmons en parlar; va tossir una vegada per aclarir-se'ls, escopint el moc gris verdós a terra. Llavors, va tornar a fixar la mirada en Nom Anor-. Sóc massa conscient de la teva reputació. No faràs res que no beneficiï a la teva causa.

-I quina és ara la meva causa, Kunra? -En Nom Anor va fer èmfasi en la pregunta augmentant la pressió del ganivet.

-Digues-m'ho tu -va panteixar en Kunra.

-Vull moltes coses, i pretenc aconseguir-les totes amb el temps. En canvi, el teu temps és limitat. Pots ajudar-me a aconseguir aquestes coses, o et mataré ara. No tens una altra opció.

En Kunra va posar els ulls en blanc i va intentar riure, però el dolor era evident sota la seva façana.

-No crec que vagis a concedir-me una mica de temps per pensar-m'ho, oi?

-Ja m'has endarrerit bastant -va dir en Nom Anor amb fredor-. Tria ara, o mor indecís. A mi tant me fa.

L'ex-guerrer va tancar els ulls, i després va assentir una vegada.

-Suposo que t'ajudaré, Nom Anor.

-Bé.

Estava convençut que la seva resposta era sincera. En Kunra era un covard; faria el que fos per salvar la vida, encara que això signifiqués trair-se a si mateix. Aquesta desesperació el convertia en un bon guardaespatlles, per un temps.

Almenys, en aquesta qüestió es comprendrien l'un a l'altre.

-Necessites saber dues coses més -va dir, apartant el ganivet del coll d'en Kunra i embeinant-lo sota el cinturó-. La primera és que no pots qüestionar les meves instruccions. Com a mínim, no més d'una vegada, perquè mai hi haurà una segona vegada.

Va fer una pausa perquè la idea calés en ell.

En Kunra va assentir.

-I la segona?

-No tornaràs a utilitzar el meu veritable nom -va dir-. Va ser el nom que va conduir a la mort a la Niiriit i als altres, de manera que he d'evitar que en el futur torni a passar una cosa semblant.

-I com he dir-te llavors?

-Encara no m'he decidit per un nom. Amorra servirà per ara. És el nom que usava en visitar els nivells superiors amb I'pan. Però temo que fins i tot aquest pugui ser reconegut. T'ho faré saber quan hi hagi triat un altre.

Va allargar la mà i va ajudar a Kunra a aixecar-se. La cama de l'ex-guerrer seguia tendra, però almenys podia caminar. La biotecnologia yuuzhan vong era més efectiva en el teixit viu que la maquinària de l'infidel, o fins i tot, sospitava, que la nebulosa Força dels Jedi.

-On anem? -va preguntar Kunra, aturat en una posició en la qual es recolzava a la cama bona.

-Amunt -es va limitar a dir en Nom Anor, mirant a la foscor sobre els seus caps-. He d'ocupar-me d'uns assumptes allà.

-oOOOo-

El comunicador de la Saba va emetre un espetec al mateix temps que la Danni deia:

-Espera, Saba! Mira!

La Saba va veure, a través dels sentits dels escarabats que quedaven, que un dels guerrers yuuzhan vong als controls de la nau esclavista queia de genolls, per a després desplomar-se lentament a un costat. El segon també tenia problemes al seu torn. Va perdre l'equilibri en acudir en auxili del seu company caigut, un cop al cap contra la consola. Es va recuperar prou per tornar a posar-se dempeus, i, llavors, també ell es va desplomar.

-El verí ha funcionat! -les paraules de la Danni contenien un riure incrèdul d'alleujament tot just contingut-. Només ha necessitat una mica més de temps del que esperàvem.

-Això no canvia rez -va dir la Saba amb sobrietat-. Seguim allunyant-nos del Trencalòs.

La barabel va treure el sabre làser al mateix temps que obria un canal de comunicacions. No semblava lògic evitar les comunicacions per més temps.

-Jacen, aquí la Saba -va dir amb urgència-. Ens han dezcobert. Zi uz plau, contezta.

La resposta estava esmorteïda per les capes de persones i de gelatina blorash que l'envoltaven.

-Et sento, Murmuris. Ja ho havíem suposat. Tinc senyals apropant-se per totes portes, anant a per vosaltres. Podreu sortir d'aquí?

L'expressió de la Danni va passar de l'alegria a la consternació. Igual que la Saba, sabia que l'única manera de sortir d'allà era a través del casc i que això tindria com a conseqüència la mort gairebé segura de tots els captius que havien anat a rescatar.

Però igual havia una manera, va pensar la Saba. Era arriscat i anava contra pràcticament tots els instints del seu cos, però igual funcionava.

Hi havia jurat que no permetria que tornés a passar una cosa així...

-Buideu la coberta principal -va dir apressadament-. Mantingues l'Ombra de Jade atracat i digues-li a la Mara que prepari el raig tractor.

La Danni va obrir molt els ulls en la foscor rogenca.

-Saba, no estaràs...?

-No tenim una altra sortida -va replicar la Saba tallant-. Ara, agafa't a alguna cosa.

La Saba va pressionar l'extrem del sabre làser contra la paret carnosa de l'interior de la nau esclavista. El so que va fer en encendre's va ser horrible, ja que va cremar la carn fins a arribar al buit de fora. La nau es va estremir quan va moure la fulla al llarg de la paret, convertint un forat en un tall d'un metre de llarg, de dos metres. El teixit es resistia a separar-se fins i tot mentre movia el sabre làser, cauteritzant les vores i matant terminacions nervioses. Es va formar un gran embalum quan els músculs van empènyer des de totes bandes, resistint-se a la diferència de pressió intentant mantenir units els llavis del forat. Però la Saba va seguir tallant, lluitant com podia contra la carn, preparant-se per allò inevitable.

Quan l'esquinç de la paret va tenir cinc metres, la Saba va sentir que el múscul tremolava i cedia. L'escletxa es va obrir, buidant el contingut de la nau a l'espai en un espès raig.

-Saba, què estàs fent? -va cridar la Mara-. Aquesta gent morirà congelada en el buit!

-No, no morirà -va replicar la Saba, lluitant contra el corrent que intentava arrossegar-la també a ella per l'obertura. La gent xocava contra ella en ser absorbida pel forat, dificultant la tasca-. L'aïllament de la gelatina blorazh aguantarà diverzoz minutz, prou perquè puguiz ficar-loz a la coberta de vol.

-I com se suposa que respiraran fins aleshores?

-Pels gnullith, és clar.

-Saba, els gnullith no funcionen en el buit.

-No eztaràn en el buit, zinó en la gelatina blorazh, que éz on han eztat rezpirant finz ara -va grunyir sonorament quan dos cossos més van xocar amb ella en sortir-. Confia en aquezta, Mara. Pugeu-loz a la coberta de vol el méz aviat pozzible i tot zortirà bé.

«Ezpero», va afegir en silenci per si mateixa. La Mara va riure nerviosa.

-És una idea de bojos. Només podria ocórrer-se-li a una barabel.

La Saba xiuxiuejà suaument per a si mateixa, prenent-se les paraules de la Mara com el compliment que pretenien ser. Subjectà l'empunyadura del sabre làser amb les dues mans i va ampliar el forat tot el que s'atrevia, ja que si es passava els esclaus es dispersarien pel cel en un arc massa ampli perquè la Mara pogués recollir-los a tots, però si es quedava curta la nau esclavista no es buidaria amb la rapidesa necessària, donant als reforços yuuzhan vong temps per arribar. Al cap d'uns moments, va apagar el sabre làser i es va arrossegar al voltant del forat fins on la Danni s'agafava desesperadament a l'embalum de comandament.

-Éz hora de zortir d'aquí -li va dir la Saba, envoltant les espatlles de la dona amb un braç gairebé tan llarg com la Danni era alta.

-L'única cosa bona que té aquest pla teu. Murmuris -va dir la Danni-, és que ni de lluny pot ser tan dolent com la forma en què vam entrar aquí.

-Zortim ja, Mara -va dir la Saba pel comunicador. Va agafar la Danni, subjectant-la prop del seu pit, i es va deixar anar, veient-se arrossegada a l'instant pel corrent i absorbida a l'espai sense cerimònia alguna. Les extremitats dels altres captius van seguir copejant-la mentre sortia, així que es va encongir al voltant de la Danni per protegir-la. Llavors va desaparèixer la suau acceleració que havia sentit a la nau i es va trobar girant en l'espai; dues persones vives entre un grup d'unes quaranta mantingudes unides per la gelatina blorash. El material es va tornar rígid al seu voltant com si se solidifiqués, mantenint la pressió.

-Eztem fora -va dir al cap de poc.

-Segueix parlant -va dir en Jacen-. Ens permetrà rastrejar-vos.

-No, rezcata a altrez...

No va aconseguir dir res més. La gelatina blorash seguia solidificant-se, pressionant-li el pit i fent que li fos gairebé impossible respirar, molt menys parlar. Atrapada i amb poc més que fer a part d'esperar, va mirar a través de la gelatina translúcida a la galàxia que girava indolent al seu voltant, preguntant-se si seria l'últim que veuria. Va pensar en la forma en que el seu poble s'havia vessat sobre Barab I des de la nau d'esclaus. Hauria estat algun conscient per fer-se presumptes semblants? O havien estat tots com els captius que l'envoltaven, inconscients i aliens al perill en què estaven?

Mentre vagava per l'espai, va notar que unes llums eren més brillants que d'altres. La més lluminosa era el sol de Borosk, que girava mandrós al seu voltant, i va suposar que les altres eren dels caces TIE que el Trencalòs havia llançat per deixar lloc als rescatats de la nau esclavista. I seguia sense haver senyals d'un atac yuuzhan vong, la qual cosa era afortunada.

-Preciós -va grunyir la Danni a través de la seva mandíbula tancada, fixant la vista en els enormes glòbuls de gelatina solidificant-se que vagaven a prop. Les esferes vermelles relluïen a la llum del sol, girant al voltant d'elles en una espiral cada vegada més gran amb un punt de partida que era el costat de la nau esclavista que es desinflava ràpidament.

La Saba no tenia ni alè ni energia per comentar res. L'única cosa que podia fer era mirar, i preguntar-se morbosament què els hi passaria quan la gelatina se solidifiqués completament...

Però aquest pensament es va interrompre quan la bombolla que les contenia es va moure bruscament, detenint completament el seu gir. Una sensació de caiguda es va apoderar d'ella, i es va adonar amb immens alleujament que acabaven de ser agafats pel raig tractor de l'Ombra de Jade. La seva bombolla i una dotzena més estaven sent lentament atretes cap a la bodega del Trencalòs.

-Ja us tinc -va dir en Jacen. No amagava el seu alleujament-. Esteu les dues bé?

-Jo estic... aquí -va dir la Danni amb esforç-. No sé... Saba...

La Danni semblava portar millor que la Saba la solidificació de la gelatina. Igual era per la menor capacitat pulmonar dels humans, va pensar la Saba mentre empitjorava la pressió en el seu pit. A un barabel li costava molt més esforç respirar amb una pressió alta ja que necessitava més energies per poder inflar el seu major tòrax. Però la Danni i els altres humans podien sobreviure amb més facilitat a base de respiracions més ràpides i curtes. Teoritzar estava molt bé. Però conèixer el problema no l'ajudava a trobar una solució, sobretot quan podia sentir la foscor apuntant-se a les vores de la seva visió. Va tancar els ulls per no haver de pensar en desmaiar-se, concentrant-se en les tècniques de respiració Jedi per conservar les energies. Això es va veure interromput quan una altra forta sacsejada els va remoure a un i altre costat. A la Saba li va semblar sentir a Jacen parlant, però sonava massa lluny i difús. Va sentir més veus, i per un segon va pensar que potser els cervells droides s'havien unit a la conversa, però tampoc estava segura d'això. Tot estava tan confús.

Fogonades de llum coincidien amb un so de cops feble i distant, i va saber instintivament que el Trencalòs Braxant estava rebent impactes en els seus escuts reactivats. Hauria de sentir-se alleujada per haver estat rescatada, però només podia pensar en les altres persones atrapades a la gelatina blorash. Esperava que haguessin estat rescatades abans que arribessin els yuuzhan vong. Un calfred de temor li va recórrer quan els esclats es van intensificar bruscament. Podien estar ja els yuuzhan vong tan a prop? No, va pensar atordida. Les fogonades eren de trets làser no de plasma. Va obrir els ulls amb cert esforç i va mirar al seu voltant per veure què passava.

-No, Saba -va panteixar la Danni a prop d'ella-. Mantingues-los... tancats. No falta molt, la meva... escamosa amiga.

Malgrat les paraules de consol de la Danni, li costava mantenir la calma Jedi amb tantes fogonades, per no parlar de la gelatina que se solidificava al seu voltant com si fos ferrociment. Però tot i així va intentar concentrar-se. Les seves oïdes van detectar un feble xiuxiueig, un cruixit, que va anar augmentant de volum. La massa de gelatina es va estremir violentament. Va sentir que la pressió sobre el seu cos cedia lleugerament, però una mica més al cap d'uns segons. Aviat la Danni es va remoure en la seva abraçada i es va adonar amb gran alleujament que podia tornar a respirar. La Saba va obrir els ulls i el món es va precipitar sobre ella. Entre les fogonades dels làsers talladors i els manipuladors robòtics que l'agafaven, podia sentir als cervells droides anunciant que l'alliberament s'havia efectuat amb «eficiència òptima», mentre caces TIE informaven sobre la situació de la defensa del dreadnaught. I en Jacen estava parat al seu costat, arrencant trossos de gelatina del mico de la Danni, i feia el mateix amb el de la Saba. La ment de la barabel seguia confusa, i tenia les mans rígides i insensibles mentre recuperava lentament la circulació. Va necessitar diversos minuts per a comprendre del tot l'escena que passava al seu voltant. Estava en una coberta d'aterratge. Més de cinquanta esferes de gelatina solidificada omplien l'espai gairebé fins al límit. De les esferes sobresortien braços i cames, a més d'algun cap ocasional de captius humans inconscients. Els làsers talladors ja treballaven en diverses de les esferes, alliberant a la gent perquè la poguessin atendre. Podia sentir-los a través de la Força: tots necessitarien atenció mèdica per invertir els efectes de la droga que els inoculaven els gnullith, però semblava que la majoria d'ells viuria.

Va riure sonorament mentre en Jacen i la Danni l'ajudaven a aixecar-se. La Danni va abraçar a la barabel en una exhibició d'alleujament i gratitud, mentre en Jacen li donava copets a les escates de l'espatlla en gest de felicitació. Un enorme sentiment de satisfacció li va recórrer, i era tan potent que, per un moment, va témer que li cedissin les cames.

-Salt inicial programat -van anunciar els cervells droides per sobre del batec dels turbolàsers.

-Treu-nos d'aquí -va dir en Jacen mentre s'apartava de la Saba i de la Danni per tornar a la seva carlinga TIE i supervisar la fugida del Trencalòs.

La Saba va mirar com s'allunyava sentint un fort batec al pit. Podia percebre com d'orgullós que Jacen estava d'ella. Per a ell, això era el que significava ser un Jedi: salvar vides, protegir la llibertat, enfrontar-se al mal. S'alegrava que, en una guerra amb tants horrors, hauria pogut donar-li, i donar-se a si mateixa, una cosa de la qual sentir-se orgullosos.

«De quina millor manera se'ls podria recordar?»

La Saba va obrir la boca tot el que va poder i va prendre una glopada de l'aire més dolç que havia assaborit mai.

-oOOOo-

-Aquí el capità Syrtik de la guàrdia de Galantos -va anunciar el líder dels Ala-Y que s'acostaven.

Els aparatosos caces, de morro rom i diverses dècades més vells que Jag Fel, van abandonar la gravetat de Galantos seguint un rumb de vol molt estricte. Els seus motors d'ions estaven antiquats però seguien sent prou potents com per avançar l'Orgull de Selònia que es dirigia a reforçar l'Esquadró Sols Bessons. Les bateries de turbolàser de la fragata van seguir als Ala-X en passar, llestos per a qualsevol gest hostil.

-Declari les seves intencions, capità Syrtik -va dir la capitana Mayn.

-Venim a ajudar -el líder dels caces sonava molt decidit-. Digueu-nos a qui cedir el comandament i farem tot el que puguem.

-El conseller Jobath ha entrat en raons, eh? -va dir la Mayn. Hi va haver un lleuger titubeig abans que en Syrtik respongués.

-La veritat, capitana, és que estic actuant sense haver rebut ordres-. Aquesta vegada li va tocar titubejar a la Mayn.

-Molt bé -va dir, sense ocultar la seva sorpresa-. Comuniqui's amb l'Esquadró Sols Bessons per rebre instruccions. Ens unirem a vostès quan puguem.

-Capità Syrtik, aquí el líder de Sols Bessons -va dir en Jag pel comunicador un segon després-. Passi al canal vint-i-nou per a rebre aquestes instruccions.

En Jag va examinar atentament la batalla en els seus monitors. Les dues naus d'esclaus s'havien ajuntat per oferir un blanc menor mentre els coralites reorganitzats mantenien una defensa tancada. L'anàleg de bombarder cuirassat seguia enrere, protegit per un trio de decidits coris. Va passar al nou canal.

-Fins ara el més prioritari era acabar amb les naus esclavistes -va dir-. Però aquesta situació ha canviat. Els caratallades s'estan agrupant, així que haurem d'acabar amb aquesta última nau. Allà hi haurà el que sigui que pensi per ells.

-Un yammosk? -va preguntar la Jaina.

-Suposo -va dir en Jag. Llavors va afegir per als nouvinguts-: Tenim bloquejadors en el Selònia. Però haurem de sortir-nos-en sols fins que hi arribi.

Va fer una pausa i va arrufar les celles en mirar la pantalla. Hi havia notat l'absència del Falcó, però abans no hi havia assimilat el que significava això. Hi havia tornat a Galantos quant els Ala-Y van aparèixer, gairebé com si tingués altres assumptes que atendre. Probablement no seria res, però no podia evitar sentir-se preocupat per això. La Tahiri anava a bord del Falcó...

Va apartar aquest pensament. Ja tenia força del que ocupar-se i no necessitava afegir una altra preocupació més.

-Anem a dividir-nos en tres -va dir als nous aliats-. Un esquadró vindrà amb mi a atacar la nau de darrere. Bessó Dos ja ha fet alguns progressos amb les naus esclavistes, així que seguirà amb elles, ajudat pel segon esquadró. El que quedi proporcionarà les distraccions que puguin necessitar.

-No tens instruccions específiques? -va preguntar una nova veu una mica tremolosa.

En Jag va posar els ulls en blanc en recordar com de precisos i organitzats que els agradava ser als fia. Hi havia suposat que els caces anirien pilotats per espècies més adequades a l'interior de la cabina d'un Ala-Y; havien d'haver fet canvis substancials als seients estàndard per poder acomodar els seus físicament grans culs.

-Ho fareu bé -va dir-. Només cal que seguiu el nostre exemple, entesos? Ara, separem-nos. -Va escolli a l'atzar un dels esquadrons del trio que s'acostava-. Blau, amb mi.

-És Indi -li va corregir el capità Syrtik.

-Perdona, Indi. Bessó Dos agafarà a Roig.

-Cirera.

En Jag va arronsar les espatlles irritat.

-Molt bé, això deixa a Verd per...

-Verd-i-gris -van tornar a corregir.

-D'acord, llavors això deixa a l'Esquadró Verd-i-gris per l'atac general. Tothom té clar el seu paper?

Per la línia oberta va sonar un cor d'afirmacions.

-Molt bé, Líder Indi, passa a freqüència disset i anem a per ells.

A mesura que els nouvinguts entraven al camp de batalla, en Jag es va distreure un segon per reprogramar la pantalla de diagnòstic que tenia davant. El nombre de naus eren ja més del doble i, sense conèixer la capacitat de pilotatge dels fia, necessitaria tot el suport tècnic que pogués aconseguir.

-Estàs d'acord amb això, Escuradents? -va preguntar per un canal privat.

-D'acord -va replicar la Jaina. El seu Ala-X es va separar per guiar a la seva nova bandada en un gir tancat al voltant de les naus esclavistes, sorprenent a un parell de cauts coris que tenia davant-. Esperem que això s'acabi aviat.

-Et sento -va dir-. Em fa por que la pedanteria fian acabi convertint això en l'escaramussa més llarga en la que m'he ficat.

-No és el que esperava sentir, Jag -va dir la Jaina amb to cansat. Li va preocupar l'evident fatiga que percebia en la seva veu. Seguia sense conèixer tota la història del que va passar a N'zoth, però això hauria d'esperar a què solucionessin el problema en què estaven. Va guiar als seus nous companys al voltant de les naus esclavistes i en un rumb d'atac cap a l'anàleg de bombarder. Els coralites van aparèixer de seguida per detenir-los, dividint en quatre la formació d'Ala-Y. Dues de les velles naus van seguir amb Jag, però només van aconseguir mantenir-se a la seva alçada perquè ell es contenia i reduïa les seves maniobres al mínim. Però des de què el primer dels coris va aparèixer a la seva retícula de tret, va deixar que els seus instints es fessin càrrec. El cori ballà davant els seus visors, esquivant per poc el foc intermitent que dirigia contra la seva cua blindada amb corall. Els dovin basal robaven energia del buit, absorbint avariciosament tot allò que se'ls hi llançava. Els seus dos companys es van unir a la batussa, però no dominaven les noves tècniques i la seva contribució va ser poc més que una distracció. Tot i així, apreciava l'ajuda que li proporcionaven.

-Es fa així, nois -va dir, enganxant-se molt a la cua del cori i llançant pulsacions energètiques per llançar ràpidament un torpede de protons a la boca del sobrecarregat dovin basal.

El coralita va explotar en un núvol de partícules de pols que van cosir la seva cabina quan va passar entre les restes de la nau.

-Entesos? -va dir després d'assegurar-se que no el perseguien.

-Una tècnica enginyosa -digué un pilot-. La seva eficàcia augmenta en directa proporció a la irregularitat aplicada al...?

-No tenim temps per a això Indi Cinc -va dir un altre pilot-. Ja discutirem després aquests detalls.

En Jag va respirar alleujat quan va sentir que una onada de trets làser arribava al costat del bombarder. Els seus companys van fer el mateix, evitant els rajos de plasma amb què els hi contestaven.

-oOOOo-

Següent