1
La pau és una mentida. Només hi ha passió.
Amb la passió, obtinc força.
Amb la força, obtinc poder.
Amb el poder, obtinc victòria.
Amb la victòria, les cadenes es trenquen.
El Codi dels Sith
Darth Bane, l'únic Lord Sith en escapar a la devastació
de la bomba mental d'en Kaan, marxava ràpidament sota un pàl·lid sol de Ruusan,
movent-se tranquil·lament pel paisatge desolat i destrossat per la guerra. Era
dos metres d'alt, i les seves botes negres cobrien el terreny en llargs passos,
balancejants, impulsant la seva gran complexió poderosament musculada amb un
sentiment de propòsit urgent. Hi havia un aire d'amenaça en ell, accentuat pel
seu cap afaitat, el seu nas pesat, i la fosca intensitat dels seus ulls. Això,
encara més que la seva imponent armadura negra o el sinistre sabre làser d'empunyadura
corbada penjant del seu cinturó, li marcaven com un home d'un terrible poder:
un veritable campió del Costat Fosc de la Força.
La seva mandíbula robusta estava amb una determinació
seriosa contra el dolor que s'encenia cada pocs minuts a la part posterior del
seu crani nu. Havia estat a molts quilòmetres de distància de la bomba mental
quan va detonar, però fins i tot en aquest abast havia sentit el seu poder
reverberant a través de la Força. Els efectes secundaris van perdurar,
explosions esporàdiques disparant-se a través del seu cervell com un milió de
diminuts ganivets apunyalant els recessos foscos de la seva ment. Hi havia
esperat que aquests atacs s'esvaïssin amb el temps, però en les hores des de
l'explosió, la seva freqüència i intensitat havia augmentat regularment.
Podria haver cridat a la Força per mantenir el dolor a
ratlla, embolicant-se en una aura d'energia curativa. Però aquest era el camí
dels Jedi, i en Bane era un Lord Fosc dels Sith. Caminava per un camí diferent,
un que abraçava el sofriment, atreia la força del sofriment. Transformava el
dolor en ràbia i odi, alimentant les flames del Costat Fosc fins que el seu
aspecte físic semblava gairebé brillar amb la fúria d'una tempesta que amb prou
feines podia contenir.
La imatge aterridora que en Bane projectava contrastava
de forma aguda amb la petita figura que seguia el seu rastre, lluitant per
mantenir el ritme. La Zannah només tenia deu anys, una nena esquelètica amb pèl
curt arrissat. Les seves robes eren simples i senzilles fins al punt de ser
rústiques: una samarreta àmplia i una granota blava clara, totes dues desgastades
i tacades de portar-les contínuament durant setmanes. Qualsevol que la veiés
córrer darrere de la forma enorme d'en Bane, vestida de negre, hauria estat
pressionat a imaginar que ella era l'aprenenta triada del Mestre Sith. Però les
aparences podien enganyar.
Hi havia poder en la nena. Havia vist una gran prova
d'això en la primera trobada, menys d'una hora abans. Dos Jedi sense nom van
ser morts pel seu compte. En Bane no coneixia tots els detalls que envoltaven les
seves morts; havia arribat darrere del fet per trobar la Zannah plorant sobre
el cos d'un bouncer[1],
una de les espècies telepàtiques, de pèl verd natives de Ruusan. Els cossos
encara calents dels Jedi havien estat llançats al costat d'ella, els seus caps
penjant en angles grotescs sobre els seus colls trencats.
Clarament el bouncer havia estat l'amic i company de la
nena. En Bane suposava que els Jedi havien d'haver matat inadvertidament al bouncer,
només per trobar un destí similar quan la Zannah establí la seva venjança.
Sense estar al corrent del seu poder, havien estat agafats amb la guàrdia baixa
quan la nena -dirigida pel dolor adormidor i l'odi pur, vil- havia deslligat
tota la fúria del Costat Fosc contra els homes que havien massacrat al seu
amic.
Eren víctimes de la cruel mala fortuna: en el lloc
equivocat, en el moment equivocat. Tot i així hauria estat poc precís dir que
les seves morts fossin sense sentit. Als ulls d'en Bane, almenys, el seu
sacrifici li havia permès reconèixer el potencial de la jove noia. Per a
alguns, la sèrie d'esdeveniments podria haver semblat predestinat, com si els
Jedi desafortunats haguessin estat inexorablement atrets al seu ombrívol final
amb l'únic propòsit d'unir en Bane i la Zannah. No hi havia dubte que hi hauria
fins i tot alguns que professarien que el destí i el Costat Fosc de la Força
havien conspirat per presentar al Mestre una aprenenta tan apropiada. En Bane,
però, no era un d'ells.
Creia en el poder de la Força, però també creia en si
mateix: Era més que només un servent de la profecia o un titella del Costat
Fosc, subjecte als capricis d'un futur inevitable, inescapable. La Força era
una eina que havia utilitzat per forjar el seu propi destí a través de la força
i l'astúcia. Ell sol entre els Sith havia guanyat de veritat el testimoni de
Lord Fosc, que era lña raó per la qual només ell entre ells encara vivia. I si la
Zannah era mereixedora de ser el seu aprenent, finalment hauria de provar-se a
si mateixa, també.
Va escoltar un grunyit darrere d'ell i es va girar per
veure que la noia havia caigut a terra, caient en la seva pressa per tractar de
mantenir el ritme de l'implacable pas que havia fixat ell. Ella el va mirar, la
ràbia marcava els seus trets.
-Frena! -va deixar anar ella-. Estàs anant massa ràpid!
En Bane va prémer les dents mentre un raig fresc de
dolor travessava el seu crani.
-No vaig massa ràpid-, va contestar ell, mantenint la
seva veu tranquil·la però severa-. Tu vas massa lenta. Has de trobar una forma
de mantenir el ritme.
Ella va trontollar sobre els seus peus, colpejant-se
als genolls esgarrinxats de la seva granota per netejar les restes més òbvies
de terra.
-Les meves cames no són tan llargues com les teves, -va
contestar ella iradament, rebutjant retrocedir-. Com se suposa que he de mantenir
el ritme?
La noia tenia esperit. Això havia estat clar des del
moment de la seva primera trobada. Ella havia reconegut a Bane a l'instant pel
que era: un dels Sith, enemic jurat dels Jedi, un servent del Costat Fosc. Tot
i així, no havia mostrat cap por. En Zannah, Bane havia vist el potencial per a
la successora que necessitava, però ella havia vist òbviament una cosa que
volia en ell, també. I quan ell li havia ofert l'oportunitat de ser el seu
aprenent, d'estudiar i aprendre els camins del Costat Fosc, ella no havia
vacil·lat.
Ell no estava segur encara de per què la Zannah havia
tingut tanta pressa per aliar-se amb un Lord dels Sith. Podia haver estat un
simple acte de desesperació: Ella estava sola, sense cap altre lloc on tornar
per a la seva supervivència. O potser ella va veure el Costat Fosc com un camí
a la venjança contra els Jedi, una forma de fer-los a tots patir per la mort
del seu amic bouncer. Era fins i tot possible que simplement percebés el poder
d'en Bane i s'hagués llançat a reclamar-lo com a seu.
Fossin quines fossin les seves veritables motivacions, la
Zannah havia estat més que disposada a jurar lleialtat als Sith i al seu nou
Mestre. No obstant això, no era ni el seu esperit ni la seva predisposició el
que la feien mereixedora de ser el seu aprenent. El Lord Fosc l'havia escollit
per un motiu, i només un únic motiu.
-Ets poderosa en la Força, -va explicar ell, la seva
veu encara sense trair cap ombra d'emoció o de l'agonia que resistia-. Has
d'aprendre a utilitzar-la. A cridar el seu poder. A doblegar-la per al teu
propòsit. Com vas fer quan vas matar als Jedi.
Ell va veure un resplendor de dubte creuar la seva
cara.
-No sé com vaig fer això, -va murmurar ella-. Ni tan
sols tenia intenció de fer-ho, -va continuar ella, de sobte insegura-.
Simplement d'alguna manera... va passar.
En Bane va detectar una ombra de culpa en la seva veu.
Estava decebut, però difícilment sorprès. Era jove. Confosa. No podia entendre
del tot el que havia fet. No encara.
-Res simplement
ocorre, -va insistir ell-. Tu vas cridar el poder de la Força. Pensa en com ho
vas fer. Pensa en el que va passar.
Ella va vacil·lar, llavors va capcinejar.
-No vull fer-ho, -va xiuxiuejar ella.
La noia ja havia resistit un dolor i sofriment immesurable
des que va arribar a Ruusan. No tenia cap desig de tornar a passar per aquestes
horribles experiències. En Bane ho entenia; fins i tot simpatitzava amb ella.
Ell, també havia patit durant la seva infància, una víctima d'innombrables
pallisses salvatges a mans d'en Hurst, el seu pare cruel i abusiu. Però hi
havia après a utilitzar aquells records per al seu avantatge. Si la Zannah
s'anava a convertir en la seva hereva del llegat del Costat Fosc, havia
d'enfrontar-sa al seu passat. Havia d'aprendre com esgrimir els seus records
més dolorosos. Havia de transformar-los i canalitzar-los per permetre-li portar
el poder del Costat Fosc.
-Sents llàstima per aquests Jedi ara, -va dir en Bane,
la seva veu indiferent-. Sents penediment. Remordiment. Potser fins i tot pena.
-El to fàcil es va anar ràpidament mentre la seva veu va començar a elevar-se tant
en volum com en intensitat-. Però aquestes són emocions que no mereixen la
pena. No signifiquen res. El que necessites sentir és ràbia!
Ell va fer un pas sobtat cap a ella, el seu puny dret
premut davant ell per puntualitzar les seves paraules. La Zannah es va encongir
davant el moviment inesperat, però no va retrocedir.
-Les seves morts no van ser un accident! -va cridar ell
mentre feia un altre pas cap a endavant-. El que va passar no va ser cap error!
Un tercer pas el va portar tan a prop que l'ombra de la
seva envergadura enorme va embolicar la noia com un eclipsi. Ella es va cobrir
lleugerament però va mantenir el terreny. En Bane es va quedar gelat, bloquejant
el dolor a la part posterior del seu crani i prenent les regnes de la seva
fúria. Ell es va ajupir al costat d'ella i va relaxar el seu puny premut.
Llavors va estendre el braç lentament amb la seva mà i la va posar suaument a
l'espatlla.
-Pensa en el que vas sentir quan vas deslligar el teu
poder contra ells-, va dir ell, la seva veu ara un murmuri suau, seductor-.
Pensa en el que vas sentir quan els Jedi van assassinar al teu amic.
La Zannah va deixar caure el seu cap, els seus ulls
tancats. Per diversos segons va estar calmada i en silenci, forçant la seva
ment a reviure el moment. En Bane va veure les emocions creuant la seva cara:
dolor, tristesa, pèrdua. Sota la seva enorme mà en la seva delicada espatlla,
ella tremolava lleugerament. Llavors, lentament, va sentir la seva ràbia
començant a elevar-se. I amb ella, el poder del Costat Fosc.
Quan la noia va mirar amunt de nou els ulls estaven ben
oberts; cremaven amb una intensitat fera.
-Ells van matar la Laa, -va escopir ella-. Mereixien
morir!
-Bé. -En Bane va deixar que la seva mà caigués de la
seva espatlla i va fer un pas enrere, l'ombra d'un somriure de satisfacció
jugant en els seus llavis-. Sent la ràbia. Accepta-la. Abraça-la.
-Amb la passió, obtinc força, -va continuar ell,
recitant el Codi dels Sith-. Amb la força, obtinc poder.
-Amb la passió, obtinc força-, va dir ella, repetint
les seves paraules, responent a elles-. Amb la força, obtinc poder. -Ell podia
percebre al Costat Fosc reforçant-se dins d'ella, creixent en intensitat fins
que gairebé podia sentir la seva calor.
-Els Jedi van morir perquè eren febles-, va dir ell,
fent un pas enrere-. Només els forts sobreviuen, i la Força et farà forta.
-Mentre es girava, va afegir-. Utilitza-la per mantenir el ritme. Si caus
enrere de nou, et deixaré aquí en aquest món.
-Però encara no m'has explicat què he de fer! -va
cridar ella darrere d'ell mentre ell marxava.
En Bane no va contestar. Li havia donat la resposta,
encara que ella no ho sabia encara. Si ella mereixia ser la seva aprenenta, l'esbrinaria.
Va sentir un rampell sobtat de poder corrent cap a ell,
concentrat al taló del peu esquerre mentre tractava de fer-li ensopegar per
ralentitzar-lo. En Bane s'havia preparat per a algun tipus de reacció en el
moment en què li havia donat l'esquena. L'havia pressionat fins al límit;
hauria estat decebut si no hagués fet res. Però havia estat esperant un assalt
més ampli, més bàsic, una onada d'energia del Costat Fosc amb la intenció de
llançar-lo a terra. Un cop concentrat contra un únic taló era molt més subtil.
Mostrava intel·ligència i astúcia, i encara que estava preparat per a això, la
força del seu atac tot i així li va sorprendre.
Tot i així amb tant poder i potencial com tenia la Zannah,
no era rival per a un Lord Fosc dels Sith. En Bane va esgrimir les seves
pròpies habilitats en la Força per absorbir l'impacte del seu atac, atrapant i
amplificant la seva força abans de disparar-la de tornada a la seva aprenenta.
El cop redirigit la va colpejar al pit, prou fort com per tirar-la al terra. Un
grunyit de sorpresa es va escapar dels seus llavis mentre aterrava amb força
amb el seu cul.
No estava ferida; Bane no tenia intenció de ferir-la.
Els cops constant infligits en ell pel seu pare a través de la seva infància
havien ajudat a transformar-lo en el que era avui, però també li havien fet
odiar-lo i menysprear-lo. Si aquesta noia anava a ser la seva aprenenta, havia
de respectar-lo i admirar-lo. No podia ensenyar-li els camins del Costat Fosc
si no estava disposada -fins i tot ansiosa- per aprendre d'ell. L'única cosa
que les pallisses d'en Hurst li havien ensenyat era com odiar, i la Zannah ja
coneixia aquesta lliçó.
Es va girar i va fixar la seva freda mirada en la noia
encara asseguda en un dur clar, bast de terra. Ella el va mirar, furiosa per la
forma en què l'havia humiliat.
-Un Sith sap quan alliberar la fúria del Costat Fosc,
-li va informar ell-, i quan retenir-se. La paciència pot ser una arma si saps
com utilitzar-la, i la teva ràbia pot alimentar el Costat Fosc si aprens com
controlar-la.
Ella estava encara traient fum d'ira, però ell veia
alguna cosa més en la seva expressió ara: una curiositat protegida. Lentament
va assentir mentre el significat de les seves paraules es tornava clar, i la
seva expressió se suavitzava. En Bane podia encara sentir el poder del Costat
Fosc dins d'ella; la seva ràbia encara hi era, però l'havia ocultat sota la
superfície. Estava criant-la, alimentant-la per un temps en què pogués
alliberar-la.
Ella acabava d'aprendre la seva primera lliçó en els
camins dels Sith. I estava alerta d'ell ara, alerta, però no amb por. Just com
ell volia. L'única cosa que necessitava que temés era el fracàs.
Ell es va girar lluny d'ella de nou i va continuar la
seva marxa, suprimint una esgarrifança mentre una fresca falange d'espases
s'obria pas excavant en els seus pensaments. Darrere d'ell, va sentir la Zannah
reunir la Força un cop més. Aquest cop, però, la noia la va dirigir cap a dins,
utilitzant-la per refrescar i rejovenir les seves extremitats exhaustes.
Ella va saltar i es va escórrer darrere d'ell,
movent-se gairebé sense esforç corrent a tota velocitat. Ell va accelerar el
seu pas mentre la seva aprenenta arribava a caminar al costat d'ell, fàcilment
capaç de mantenir el ritme ara que estava sent propulsada per l'increïble poder
de la Força.
-On anem? -va preguntar ella.
-Al campament Sith, -va respondre ell-. Necessitem
subministraments per al viatge.
-Estan aquí els altres Sith? -va preguntar ella-. Amb
els que estaven lluitant els Jedi?
En Bane es va adonar que encara no li havia explicat el
que li havia passat a Kaan i a la Germandat.
-No hi ha altres Sith. Mai els hi haurà, excepte per
nosaltres. Un Mestre i un aprenent; un per encarnar el poder, l'altre per anhelar-lo.
-Què li va passar als altres? -va voler saber ella.
-Jo els vaig matar-, va contestar ell.
La Zannah va semblar pensar en això durant un moment
abans d'arronsar les espatlles amb indiferència.
-Llavors eren febles, -va dir ella amb una convicció
simple-. I mereixien morir.
En Bane es va adonar que havia escollit bé al seu
aprenent.
[1]
.
No he traduït el nom d'aquests éssers originaris de Ruusan, bouncer és com
anomenen vulgarment en anglès als guarda-espatlles, goril·les o els legals,
segurates, segurament pel seu cos voluminós, Bouncer m'ha semblat prou bé com a
nom d'animal com per no traduir-lo. (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada