5
Coruscant era diferent a qualsevol cosa que la Serra
hagués vist mai. De nena no havia conegut res excepte el simple aïllament del
campament del seu pare. Quan ell l'havia enviat lluny, havia visitat dotzenes
d'altres mons abans d'assentar-se a Doan, però tots ells havien estat planetes
poc poblats de la Vora Exterior. Tota la seva vida l'havia passat en els límits
de la civilització. Aquí, a la metròpolis de la grandària d'un planeta que era
la capital de la República, havia estat llançada a la bogeria del Nucli
Galàctic.
Caleb s'havia assegurat que l'educació de la seva filla
fora ben fundada; havia llegit descripcions de Coruscant, havia memoritzat tots
els fets i figures rellevants. Però saber que un món tenia una població que
s'aproximava al trilió d'individus i veure-ho en persona era totalment
diferent.
La Serra simplement mirà per la finestra de l'speeder
aeri, sense paraules mentre corria i s'enfonsava, lluitant per obrir-se camí a
través del trànsit pesant de la carretera aèria. A sota, un oceà interminable
de duracer i permacret s'estenia fins a l'horitzó en totes les direccions, lluint
amb la brillantor permanent d'un milió de llums. L'efecte era aclaparador: les
multituds, els vehicles, la cacofonia avorrida de sons que podien escoltar-se
sobre el brunzit dels motors, la mateixa magnitud d'això era gairebé més del
que la seva ment podia suportar. Li feia sentir petita. Insignificant.
-Aquí està, -va dir la Lucia, assenyalant amb el cap
cap a la finestra.
En la distància, la Serra podia només entreveure una
gegantina estructura que s'alçava ben amunt sobre la resta del paisatge urbà:
el Temple Jedi. L'speeder de moviments ondulants els estava acostant
ràpidament, i no va passar molt abans que pogués entreveure els detalls únics
de la construcció del Temple.
Els fonaments eren una piràmide de blocs successivament
més petits, creant un efecte escalonat o de ziggurat. Al cim del nivell més alt
hi havia una agulla alta central, envoltada en cada cantonada per agulles més
petites, secundàries. Disperses entre les agulles hi havia places obertes,
amplis passejos, grans jardins naturals, i un nombre d'edificis més petits que
servien de dormitoris o centres administratius.
Mentre l'speeder baixava a la línia principal de
trànsit cap al seu destí, la veritable magnitud de l'estructura es va tornar
aparent. Tot en Coruscant era gran i magnificent, però el Temple dominava el
paisatge aeri. La Serra va recordar que havia estat construït damunt d'una
muntanya. No en una muntanya, com els petits assentaments que els nobles havien
construït en els altiplans de Doan, sinó realment sobre la muntanya, la
piràmide escalonada cobria tota la superfície, empassant-se la muntanya de
forma tan completa que ja no era visible.
El seu vehicle es va inclinar en un ampli cercle al
voltant de l'Agulla de la Tranquil·litat, la torre alta central, abans de tocar
terra en una plataforma d'aterratge a l'ombra d'una torre més petita a la
cantonada nord-oest.
-Acabem amb això, -va murmurar la Lucia, posant-se dreta
ràpidament i oferint la seva mà per ajudar-la a aixecar-se del seu seient.
La princesa es va adonar que la Lucia estava tan
incòmoda com ella, encara que sospitava que la intranquil·litat de la seva
guardaespatlles tenia menys a veure amb les vistes aclaparadores i els sons de
Coruscant i més a veure amb els seus dies com un soldat lluitant contra
l'Exèrcit de la Llum. Fins i tot després de vint anys, la Lucia encara
albergava un ressentiment cap a ambdós, els Jedi i la República. Això, i el fet
que probablement se sentia culpable per contractar l'assassina que havia matat
a l'emissari Jedi.
La Serra, per altra banda, no sentia res excepte
gratitud pel que la seva amiga havia fet. I no tenia intenció de deixar que
ningú -ni el rei, ni els Jedi- esbrinés que la Lucia era la responsable.
-Recorda el que et vaig dir, -va dir ella, posant una
mà reconfortant a l'espatlla de la seva amiga-. He tractat amb els Jedi abans.
Sé com manejar-los. Conec les seves debilitats. Els seus punts cecs. Sortirem
d'aquesta.
La guardaespatlles va prendre alè profundament i va
assentir. La Serra va fer el mateix, centrant-se en anticipació a la
confrontació que s'acostava.
* * *
La Lucia estava sorpresa de com de que calmada i tranquil·la
que semblava la princesa mentre es preparaven per abandonar la llançadora.
Ella sempre anava amb una silenciosa però ferma
resolució. Li donava un aire de confiança i autoritat que atreia els altres.
Quan parlava, la gent donava a les seves paraules acurada consideració... fins
i tot gent com el rei Doan. Però això era diferent. Estaven a punt de reunir-se
amb un Mestre Jedi, i la Serra pretenia mentir-li directament a la cara.
No obstant això, la Lucia no tenia intenció de deixar
que la seva amiga es fiqués en problemes. Al primer senyal que els Jedi
sabessin que la Serra estava sent deshonesta, pretenia confessar-ho tot, no
importaven les conseqüències.
Calmada per la seva decisió, va ser capaç de mantenir
el seu propi exterior de bones maneres mentre desembarcaven. Fora de la
llançadora van trobar una escorta de tres Jedi esperant-les. Dos eren humans,
un home i una dona. La tercera era una dona twi'lek. Cada un portava túniques
llises marrons amb les caputxes cap enrere per revelar els seus trets; els seus
abillaments senzills, un fort contrast amb les vestimentes més formals de la Serra
i la Lucia.
La princesa estava portant un vestit llarg, onejant,
sense mànigues de seda blava; un xal finament teixit daurat cobria les
espatlles i la part superior dels seus braços. El seu llarg cabell negre
penjava solt per sota de l'elaborada tiara daurada que portava, i al voltant
del seu coll hi havia una elegant cadena daurada i un penjoll de safir que
significava la seva estada amb la família reial de Doan.
La Lucia també anava vestida de blau i daurat -els
colors reals- però portava el vestit d'uniforme de la milícia de Doan: uns
pantalons blau fosc amb un cordó daurat que li recorria la cama i una samarreta
estreta, blau clar, coberta amb una jaqueta curta blava, amb un tall daurat,
botonada fins al coll. Com els tres Jedi, però, el seu cap estava al descobert.
La twi'lek va caminar cap endavant amb una reverència.
-Salutacions, Sa Altesa. Em dic Ma'ya. Els meus
companys són Pendo i Winnoa.
La Serra va tornar la reverència amb una inclinació del
seu cap.
-Aquesta és Lucia, la meva acompanyant, -li va tornar
ella.
Els ulls de la Ma'ya van parpellejar cap al blàster
prominentment exposat al maluc de la Lucia, però tot el que va dir va ser:
-Si us plau, segueixin-nos. El Mestre Obba està
esperant per parlar amb vostès.
Pels informes que havia fullejat durant el viatge a
Coruscant, la Lucia sabia que Obba era un membre del Consell del Primer
Coneixement. Com guardians del saber antic Jedi, sovint proveïen de consell i
guia a l'Alt Consell Jedi. També havia estat Mestre d'en Medd Tandar, el Jedi
que havia mort a Doan.
Les tres figures entunicades les van portar des de la
plataforma d'aterratge a un jardí ben atès, puntejat per un nombre de memorials
i estàtues. Una petita multitud de nens van córrer passant-los en un punt,
rient.
-Joves dels dormitoris d'entrenament, -va explicar la Ma'ya-.
Durant les tardes se'ls dóna una mica de temps lliure dels seus estudis perquè
juguin als jardins.
La Serra no va respondre, però la Lucia podia veure la
brillantor de la llàstima en els seus ulls. Sabia que la jove parella havia estat
tractant d'iniciar una família les setmanes abans de la mort d'en Gerran, i
veure els nens sense dubte li portava records dolorosos.
Van continuar en silenci, els Jedi portant-los a peu
cap a la torre nord-oest i després dins. Van grimpar diversos pisos d'escales
flotants; cap al final la Lucia es va adonar que la princesa s'estava quedant
sense alè, encara que ni ella ni els Jedi tenien el mateix problema.
I llavors, en algun lloc, bastament a un quart del camí
cap amunt de la torre, es van aturar fora d'una gran porta. La Ma'ya la va
colpejar, i una veu profunda de l'interior va cridar.
-Entreu.
La twi'lek va obrir la porta, llavors es va fer a un
costat amb una altra reverència. La Serra va entrar a l'habitació, la Lucia
seguint-la a un sol pas enrere. Els seus escortes es van quedar fora, tancant
la porta.
A un primer cop d'ull, l'interior de l'habitació podia
haver-se confós amb un hivernacle. Una única gran finestra a la paret més
allunyada permetia que la llum del sol la travessés, fent-la excessivament
brillant i sobretot càlida. Testos de plantes d'almenys una dotzena d'espècies
diferents s'alineaven a les parets; una altra mitja dotzena creixia en caixes
al costat de l'ampit, mentre que encara més penjaven dels testos fixos al
sostre. No hi havia cadires, ni taules, ni escriptoris. Només llavors quan ella
es va adonar d'una petita estoreta de palla enrotllada en una cantonada, la Lucia
es va adonar que eren les càmeres personals del Mestre Jedi.
-Benvinguda, Sa Altesa. Ens honra amb la seva visita.
El Mestre Obba, un ithorià, estava dret amb la seva
esquena cap a elles mirant fora per la finestra. En els dits allargats d'una mà
portava una regadora. Deixant-la a terra, es va girar per encarar-les.
Com tots els ithorians, era més gran que els humans normals,
fàcilment de dos metres d'altura. La seva pell basta, marró semblava gairebé
com escorça, i el seu coll llarg es corbava cap enrere i endavant abans de
corbar-se cap amunt de nou, fent-li semblar que s'estava inclinant cap a elles.
Mirant als ulls que sobresortien de cada costat a la part superior del seu cap
alt i pla, feia fàcil entendre el per què el sobrenom Caps de martell era
sovint aplicat a l'espècie.
-Aquesta és la meva consellera, Lucia-, li va dir la Serra,
apegant-se a la seva planejada història encoberta-. Gràcies per accedir a
reunir-se amb nosaltres, Mestre Obba.
-Era el mínim que podia fer, donades les seves
circumstàncies, -va explicar l'ithorià, la seva veu profunda i ressonant-. Les
meves condolences pel seu marit. La seva mort va ser una tragèdia terrible.
La Lucia no era experta en les subtileses de la
política, i no podia dir si l'Obba simplement era una ànima compassiva
expressant autèntica simpatia, o un negociador expert tractant de posar la
princesa emocionalment fora d'equilibri en esmentar a Gerran.
-La meva tragèdia es veu reflectida per la seva, -va
respondre la Serra en el to formal d'una diplomàtica amb pràctica. Fossin
quines fossin les intencions del Jedi, les seves paraules no van tenir cap
efecte visible en el seu comportament-. Permeteu-me disculpar-nos en nom de la
família reial pel succés desafortunat d'en Medd Tandar.
El cap de l'ithorià es va inclinar en agraïment.
-Em sap greu la seva mort. I és de crítica importància
que sapiguem la identitat de la persona o persones responsables.
La Lucia va sentir al seu cor saltar-se un batec, tot i
que no va donar cap senyal extern de la seva ansietat.
-Ho entenc, -li va assegurar la Serra-. Les autoritats
en el meu món estan fent tot el que hi ha al seu poder per dur en aquells
responsables davant la justícia.
-Vull creure-la, -va respondre l'Obba-, però pot
entendre que tingui les meves reserves. En Medd va ser assassinat durant un
atac als seus enemics. Hi ha alguns que creuen que el seu sogre va estar darrere
de l'atac.
-Això no té sentit, -va objectar la Serra-. El rei vol
millorar la nostra relació amb el seu reverenciat Orde. És per això pel que va
acceptar deixar a Medd venir al nostre món en primer lloc.
-Hi ha alguns que creuen que el rei va utilitzar a Medd
per ajudar a trobar als seus enemics, -contraatacà l'Obba-. Clamen que va ser
el seu pla tot el temps.
-La mort d'en Medd va ser una tràgica coincidència, no
una part d'algun pla enrevessat per explotar als Jedi, -va insistir la
Princesa-. Simplement va estar en el lloc equivocat en el moment equivocat. Pel
que fa al rei, ell no tenia constància de l'assassinat de cap manera. Li dono
la meva paraula.
-Desafortunadament, la seva paraula no serà prova
suficient per alleujar les pors d'aquells al meu Orde.
-Llavors deixeu que utilitzin la lògica, -va argumentar
la Serra-. El meu sogre no és un imbècil. Si hagués volgut utilitzar als Jedi
per buscar venjança, hauria estat prou llest com per cobrir les seves
empremtes. Hi hauria esperat fins després que en Medd s'hagués anat abans
d'ordenar l'atac.
-A vegades quan estem encegats per la pena, no som
capaços de mirar a través dels nostres desitjos immediats, -va assenyalar el
Jedi.
-Realment això és el que creu, Mestre Obba? O només
està buscant algú a qui culpar per la mort del seu antic Padawan?
L'ithorià va sospirar.
-Admeto que el meu propi judici en això pugui estar
ennuvolat pels meus sentiments personals. És pel que he de confiar en la Força
i permetre-li guiar els meus pensaments i accions.
-No hi ha emoció, hi ha pau, -va assenyalar la
princesa.
-Ha estudiat el nostre Codi.
-Només de forma informal.
-Hauria d'haver-ho sospitat, -li va dir el Mestre-. Puc
percebre que la Força és poderosa en vostè.
Els ulls de la Lucia es van obrir com a plats de
sorpresa, encara que la Serra es va prendre la seva observació completament amb
calma.
-Em temo que sóc massa vella per ser reclutada pel seu
Orde, Mestre Obba, -va dir ella amb un lleu somriure.
-Tot i així, les paraules del nostre mantra poden
servir-te bé, -li va reprendre ell-. Ha d'estar sempre alerta de les
temptacions del Costat Fosc.
-Com els talismans als quals en Medd va ser enviat a
buscar? -Contraatacà la Serra-. És això del que va tot això realment, no?
L'ithorià fer que sí amb gravetat.
-Per molt que em lamenti per la seva mort, he de posar
aquests sentiments a un costat i centrar-me en el propòsit de la seva missió
original.
La Lucia estava impressionada. Fins al moment la
trobada havia anat gairebé exactament com la Serra havia predit. Durant els
seus preparatius per a la reunió, la princesa li havia dit que els Jedi es
preocupaven més per la ideologia i la batalla de la llum i la foscor que de la
gent amb vida. Ella havia planejat explotar aquest coneixement per donar-li la
volta a la conversa lluny de discussions de qui havia contractat l'assassí...
amb una mica d'ajuda de la Lucia.
Els Jedi adoren
sentir-se superiors,
li havia explicat durant el viatge en l'aerotaxi. Consideren el seu deure educar i informar les masses ignorants. Si li
fas a un d'ells una pregunta, no poden evitar respondre-la. Podem d'utilitzar
això en el nostre avantatge durant la nostra reunió.
-Disculpi la meva interrupció, Mestre Obba-, va dir la Lucia,
reconeixent l'oportunitat que li havia donat-, però aquests talismans de
veritat són tan importants?
-Crec que ho són, -va respondre l'ithorià.
-Però... Com pot estar tan segur?
-Sóc membre del Consell del Primer Coneixement, -va
explicar ell, llançant-se a la lliçó just com la Serra havia dit que el faria-.
Som guardians de la saviesa dels Jedi. Mantenim la Gran Biblioteca, supervisem
els ensenyaments dels joves, i busquem les històries antigues i Holocrons que
ens porten un major coneixement del Costat Lluminós de la Força. Però som quelcom
més que cuidadors. També som guardians.
»No tot el coneixement és pur; algun està tocat pel
mal. Hi ha secrets que han de romandre ocults; ensenyaments prohibits que
haurien de romandre enterrats per sempre. Hi ha un Costat Fosc de la Força.
Sense vigilància porta mort i destrucció.
La Lucia va assentir com si absorbís cada paraula, però
en el seu interior no va sentir res excepte menyspreu. L'arrogància dels Jedi
no coneixia límits. Com una soldat servint en la Germanor de la Foscor d'en
Kaan, havia desenvolupat una visió força diferent del Costat Fosc. Els Sith
ensenyaven que l'emoció, la por, la ràbia, i fins i tot l'odi, haurien de ser
abraçats. Havia après a obtenir forces de l'anomenat mal del Costat Fosc, i
això l'ajudava a sobreviure a través de la guerra i els anys de patiment.
Els Jedi mai ho entendrien. Vivien en aïllament,
meditant en grans torres al centre de la galàxia. No tenien ni idea de com era
per als marginats, els privats de drets, i la gent oblidada forçada a viure en
els límits de la societat.
-El Consell del Primer Coneixement ha jurat evitar que
aquest terrible poder sigui alliberat, -va continuar el Mestre Obba, ignorant els
seus autèntics sentiments-. Però la influència del Costat Fosc està dispersa a
través de la galàxia, com ho estan les eines que utilitza per escampar-se:
textos antics de bruixeria Sith; amulets imbuïts amb energies malèvoles; vidres
enverinats que poden corrompre les ments dels innocents.
»A vegades aquests artefactes són descoberts per
accident, i cauen en mans de víctimes insospitades. Es converteixen en agents del
Costat Fosc, causant el caos a través de la galàxia... tret que arribem a ells
a temps. Hem entrenat en el maneig dels artefactes del Costat Fosc. Alguns
poden ser destruïts, però altres són massa poderosos i han de ser
salvaguardats.
-Com podria una cosa així acabar en un món remot com
Doan? -va preguntar la Lucia, encara jugant la seva part.
-Els humans han estat vivint en el seu món durant
almenys deu mil anys, -L'Obba ja estava només disposat a explicar-. Quan les
operacions mineres van començar fa diversos segles, antics túmuls, criptes, i
tombes s'excavaven sovint, així com les restes de llogarets primitius abandonats
fa temps. En rares ocasions, ciutats senceres han estat descobertes, enterrades
mil·lennis abans en les allaus de fang o en antigues erupcions volcàniques.
»Algunes d'aquestes civilitzacions primerenques donaven
suport als Sith i seguien els camins del Costat Fosc. Quan la gent
desapareixia, els artefactes de la seva fe sovint es quedaven enrere.
-Com va escoltar per primera vegada sobre aquests
artefactes? -va preguntar de sobte la princesa, captant una idea.
-No era més que un rumor, -va admetre l'Obba-. Vàrem escoltar
que un equip miner havia descobert una partida d'objectes i estava oferint-los
a la venda a col·leccionistes de fora del món. Basant-nos en les descripcions, vàrem
percebre que els objectes podrien ser talismans Sith. Així que vaig enviar a
Medd a investigar.
-Si vostès van escoltar sobre aquests objectes,
-especulà la Serra-, llavors és possible que altres hagin sentit d'ells també.
L'assassí d'en Medd podria no haver estat un assassí enviat per venjar la mort
del meu marit. Podria haver estat algú interessat a trobar els talismans.
-He considerat aquesta possibilitat-, va confessar el
Mestre Jedi-. Encara que he esperat que no fos així.
L'ithorià els hi va donar l'esquena, clarament
pertorbat. Va començar a caminar lentament cap enrere i cap endavant davant les
seves plantes, com per calmar-se abans de parlar de nou. Un cop més la Lucia
estava sorpresa de com fàcilment havia controlat i dirigit la trobada la
princesa.
L'Obba havia comentat que la Serra era poderosa en la
Força. Això podria ajudar a explicar aquesta presència de comandament que
semblava tenir. Però, es va preguntar la Lucia, era possible que la princesa fos
tan poderosa que fos capaç de manipular a un Mestre Jedi?
-En aquells que han entrenat en els camins dels Jedi
se'ls ensenya a viure per les normes i doctrines del nostre Orde, -va dir a la
fi Obba-. Creiem en l'acte de sacrifici, i creiem que el poder de la Força
només ha de ser utilitzat quan serveix a un bé més gran. Desafortunadament,
malgrat els nostres millors esforços hi ha alguns que s'allunyen dels nostres
ensenyaments. Cedeixen a la debilitat. Sucumbeixen a l'ambició i l'avarícia.
Utilitzen la força per satisfer els seus desitjos i anhels bàsics. Rebutgen la
nostra filosofia i cauen en el Costat Fosc.
-Està parlant dels Sith, -va xiuxiuejar la Serra. La Lucia
va pensar que havia escoltat por en la veu de la princesa, però no podia dir si
era real o simplement part del joc al que estava jugant amb el seu hoste.
-No dels Sith, -va corregir-la ell-. Estic parlant dels
Jedi Foscos.
-Quina és la diferència entre un Sith i un Jedi Fosc?
-va preguntar la Lucia.
L'ithorià va deixar de caminar i es va girar per
encarar-les, instintivament dirigint-se a la seva audiència com un professor
donant una lliçó.
-Els Sith són enemics jurats dels Jedi i la República.
Busquen escombrar-nos de la nostra existència; busquen dominar la galàxia. Van
unir la seva força en la Germanor de la Foscor, atraient a innombrables
seguidors a la seva causa amb falses promeses. Van fer un exèrcit d'individus
prou imbècils i desesperats com per creure les seves mentides, i van ficar a la
galàxia en una guerra que va amenaçar amb destruir-nos a tots.
La Lucia va romandre en silenci mentre l'Obba parlava,
encara que es va tensar involuntàriament davant la seva descripció d'ella i els
seus companys soldats.
-Un Jedi Fosc, d'altra banda, té ambicions molt més
petites. Ell... o ella... creu només en si mateix. Actua pel seu compte. La
meta final no és la conquesta galàctica, sinó la riquesa i la importància
personal. Com un pinxo comú o criminal, es revela en crueltat i egoisme.
Depreda els febles i vulnerables, escampant misèria i sofriment allà on va.
-I vostè creu que algú així podria estar involucrat
aquí, -va assenyalar la Serra-. Té a algú en particular en ment.
L'Obba va inclinar el seu cap en vergonya.
-Set Harth. Com Padawan va perdre al seu Mestre davant
la bomba mental a Ruusan. El vaig prendre sota la meva tutela, i finalment li
vaig recomanar als altres membres del Consell del Primer Coneixement. Com Medd,
es va convertir en un dels nostres agents, buscant en la galàxia artefactes i
tresors del Costat Fosc.
-Però la temptació del Costat Fosc va demostrar ser
massa fort per a Set. Va rebutjar els ensenyaments Jedi per perseguir la
riquesa i els guanys personals a costa dels altres. Massa tard vam saber que
s'havia guardat per a si mateix molts dels artefactes que havia descobert. Per
quan em vaig adonar en què s'havia convertit, s'havia anat, esvaït en el ventre
galàctic de mercenaris sense llei, caça-recompenses, i esclavistes.
-Així que tem que en Set Harth, aquest Jedi Fosc, pugui
haver matat a Medd Tandar a Doan?
-Si l'assassí no era un assassí contractat per algú de
Doan, llavors em sembla la possibilitat més probable. Si en Set de alguna
manera va saber de la partida d'artefactes de Doan, hauria buscat reclamar-los...
i hauria matat a qualsevol que es fiqués en el seu camí.
-Sembla un home perillós, -va assenyalar la Serra.
-Ara que els Sith estan extints, -va proclamar l'Obba-,
Set Harth pot ser l'individu més perillós de la galàxia.
La Serra va mirar. Ella va pensar en l'home d'armadura
negra que havia embruixat els seus somnis durant els últims vint anys, i va
recordar les paraules del seu pare:
Els Jedi i els Sith
sempre estaran en guerra. Tots dos són totalment inflexibles; les seves
filosofies rígides no deixen cabuda a l'existència mútua. Però en el que
fracassen en adonar-se és que són merament dues cares de la mateixa moneda:
llum i foscor. No pots tenir l'una sense l'altra.
-Com pot estar tan segur que els Sith s'han anat? -va
exigir ella-. No hi va haver rumors que alguns dels Lords Sith van sobreviure a
la bomba mental que va destruir a la Germanor de la Foscor?
-Això és cert. Un va sobreviure, -va explicar l'Obba-.
Però ara ell, també, ha caigut... encara que la seva derrota va arribar després
d'un terrible preu.
-No ho entenc.
L'ithorià va sospirar, un so angoixant, trist.
-Vinguin. Els ho ensenyaré.
Amb passos lents i pesats va creuar l'habitació i va
obrir la porta que portava de tornada al passadís. Els tres Jedi que els havien
escortat estaven tots asseguts de cames creuades a terra, meditant en silenci. Van
grimpar dempeus en veure l'ithorià sortir.
-Podeu tTornar als vostres deures habituals, -els va
informar ell.
-Sí, Mestre-, van respondre, inclinant-se a l'uníson.
Despatxats, els Jedi es van dirigir cap amunt de les escales per quals fossin
les tasques que els esperaven en els pisos superiors de la torre.
Movent-se a un pas tan lànguid que fregava la bogeria, l'Obba
els va portar de tornada a baix a la base de la torre i fora als jardins on, en
l'últim moment, es va aturar.
Estaven davant d'un dels molts monuments alçats al
jardí. Aquest en particular era un bloc blanc de pedra d'un metre i mig d'alt i
gairebé dues vegades d'ample. Les empunyadures de cinc sabres làser estaven
incrustades a la cara de la pedra; sota cadascuna hi havia un retrat gravat,
suposadament una imatge de l'amo del sabre làser. Sota això, en lletres més
grans, estava el següent:
En honor d'aquells
que van caure sota la fulla
de l'últim Lord Fosc
dels Sith.
Que els seus records
continuïn, per recordar-nos el que s'ha perdut.
No hi ha l'emoció;
hi ha la pau;
No existeix la mort;
hi ha la Força.
Mestre Jedi
Valenthyne Farfalla
Mestra Jedi Raskta Lsu
Mestre Jedi Worror
Dowmat
Cavaller Jedi Johun
Othone
Cavaller Jedi Sarro
Xaj
Caleb d'Àmbria
Quan els seus ulls van caure sobre l'últim nom de la
llista, la Serra va sentir els seus genolls afeblir-se. Sense paraules, només
va poder mirar al monument, la seva ment incapaç de trobar un sentit al que
estava veient.
-Què és això? -va preguntar la Lucia, fent-se ressò de
la confusió de la seva senyora-. Per què ens ha portat aquí?
-Fa deu anys, el Mestre Valenthyne Farfalla va saber
que un Lord Fosc dels Sith havia sobreviscut d'alguna manera a la bomba mental de
Ruusan. Actuant davant una delació, ràpidament va reunir a l'equip de Jedi que
veuen honrats en aquest monument per intentar aprehendre al Lord Fosc. El van
seguir al Nucli Profund i es van enfrontar a ell en el món de Tython. Cap Jedi
va sobreviure.
-Els coneixia bé? -es va preguntar la Lucia en veu
alta, encara seguint les instruccions de la Serra de fer preguntes en cada
ocasió.
-Vaig conèixer al Mestre Worror i al Mestre Valenthyne
quan tots érem Padawans. Vàrem servir junts en l'Exèrcit de la Llum d'en Lord
Hoth durant la guerra contra la Germanor de la Foscor d'en Lord Kaan.
Durant diversos segons hi va haver silenci, l'Obba
perdut en els seus records i la Serra encara massa atordida per parlar. Va ser la
Lucia la que va trencar l'encantament, fent una altra pregunta més.
-L'últim nom, Caleb d'Àmbria... recordo haver-lo
escoltat durant la guerra. Era un sanador, no?
-Ho era. En la batalla contra els Jedi de Tython, el
Lord Fosc va ser greument ferit. Va anar a Àmbria a la recerca d'un home amb el
coneixement de curar les seves ferides. Però en Caleb es va negar a ajudar-lo.
A l'ull de la seva ment, tot es va tornar clar per a la
Serra. Com el seu pare havia predit, l'home amb l'armadura negra havia tornat.
Com abans, havia anat per intentar obligar-lo a fer el seu art. Com abans, en Caleb
s'havia resistit. Aquest cop, però, el seu pare tenia avantatge. Havent enviat
lluny a la seva filla, no hi havia res que els Sith poguessin fer per
obligar-lo a cooperar.
-Què va passar quan el sanador es va negar? -va
murmurar ella, els seus ulls encara traslladats al nom del seu pare gravat a la
base de la pedra.
-Ningú ho sap amb certesa. El que sabem ara és que poc
després que el Lord Fosc arribés, en Caleb va enviar un missatge alertant al
Consell Jedi. Els hi va dir que l'últim dels Sith estava en el seu campament d'Àmbria,
ferit i virtualment indefens. Volia que els Jedi anessin a capturar-lo.
-Per què faria això? -es va preguntar la Lucia-. Crec
recordar haver escoltat que en Caleb es negava a prendre bàndols en la guerra.
No li era de molta utilitat als Jedi ni als Sith.
-Ell no sempre estava d'acord amb les filosofies del
nostre Orde, -va admetre l'Obba-. Però era un home bo i moral. La guerra ja
s'havia acabat del tot en aquest punt, i la seva consciència no patiria cap mal
de resistir sense prendre acció. Sabia que si deixava anar-se'n al Sith, abans
o després més innocents patirien.
-En rebre el missatge, el Consell va enviar un equip
liderat pel Mestre Tho'natu a Àmbria. Jo vaig ser un dels Jedi escollits per
acompanyar-lo. Desafortunadament, per quan vàrem arribar al campament, en Caleb
era mort.
-Com? -va preguntar la Serra, la seva veu baixa i mancada
de tota emoció.
-El Lord Fosc va saber del missatge. Embogit per la
traïció d'en Caleb, les seves ferides, i la corrupció del Costat Fosc, va fer
una carnisseria del sanador, tallant-li extremitat a extremitat.
-Per quan vam arribar, el Lord Fosc s'havia tornat
completament boig. Encara estava rondant pel campament i es va abalançar per
atacar-nos, un home contra un exèrcit de Jedi. El Mestre Tho'natu va ser forçat
a tallar-lo per protegir la seva pròpia vida.
El pare de la Serra havia tingut raó. Hi havia sabut
que l'home d'armadura negra tornaria. Hi havia percebut el perill, i havia enviat
lluny a la seva filla. Havia salvat la seva vida, al cost de la seva pròpia. I
en fer-ho, havia ajudat a destruir l'home que la Serra temia més que a cap
altre.
Una inundació d'emocions la va banyar. Alleugeriment.
Culpa. Pena. Vergonya. Però darrere de tot això hi havia una ràbia ferotge,
primordial. Més que qualsevol cosa, volia venjança. Volia tornar-li el cop al monstre
que l'havia aterrit de nena i llavors, anys després, va matar al seu pare. Tot
i així això era impossible. Els Jedi l'hi havien robat.
-Com era ell? -va preguntar la Lucia-. L'últim Sith,
vull dir.
-Era una figura tràgica, patètica, -va respondre l'Obba-.
Prim. Fràgil. Podies veure la bogeria en ell quan va carregar contra nosaltres.
Els seus ulls eren tan foscos i salvatges com el seu cabell.
No, va pensar la Serra.
Això no és cert.
-Tenia pèl? -El
cap de l'home d'armadura negra estava afaitat.
-Sí. Pèl com el d'un animal. Llarg. Despentinat. Tacat
de sang.
Una impensable sospita s'estava obrint pas en la ment
de Serra.
-Era un home gran? -va exigir ella, lluitant per evitar
la urgència de la seva veu-. Alt, vull dir?
L'ithorià va negar amb el cap.
-No, no massa. No per ser un humà.
L'home de l'armadura
fosca era un gegant. Almenys tan alt com tu, Mestre Obba.
Ignorant del remolí interior de la Serra, l'ithorià va
continuar el seu relat.
-Els sabres làser dels Jedi caiguts van ser trobats en
el campament d'en Caleb; el Lord Fosc els havia guardat com a trofeus. El
Mestre Tho'natu els va portar de tornada, juntament amb les restes del sanador,
perquè poguessin descansar en un lloc d'honor.
-Aquest monument representa un dels majors triomfs de
l'Orde Jedi, però també un dels seus capítols més funestos. Els Sith ja no
existeixen, però només al preu de moltes vides que seran summament trobades a
faltar. Aquest va ser el preu que vam haver de pagar per lliurar a la galàxia
dels Sith per sempre.
La ment de la Serra estava traient fum, tractant de
reunir les peces. Necessitava temps per pensar, per esbrinar-ho. Però no podia
fer-ho aquí, no amb el nom del seu pare mirant-la des la pedra. Necessitava
anar-se'n abans que digués o fes alguna cosa que exposés el seu secret i
revelés la seva veritable identitat.
-Ens ha donat un munt de coses en què pensar, Mestre
Obba-, va dir rígidament la Serra-. M'asseguraré de confiar tot això al rei.
El Mestre Obba es va aclarir la seva gola en disculpes.
-Tinc tota la confiança en què ho farà, però
m'agradaria enviar a algú de la meva pròpia gent per investigar i veure si els
talismans encara hi són.
Quan la Serra va vacil·lar abans de respondre, la Lucia
va arribar al seu rescat.
-Quin sentit tindria això? Vull dir, si té raó sobre
que en Set Harth va ser l'assassí, no s'haurà anat ja? No es quedaria per allà
després que posés les seves mans sobre aquests talismans, no?
-Probablement tingui raó, -va admetre el Jedi després
de considerar les seves paraules.
-Llavors no veig motius perquè els Jedi continuïn amb
aquest assumpte-, va dir la Serra, recomponent-se prou per agafar l'oportunitat
que el pensament ràpid de la Lucia li havia donat-. Donada la situació política
delicada de Doan, probablement seria millor per a tots els involucrats si les
investigacions fossin portades a terme per les autoritats locals.
Ella podia veure que l'ithorià no estava complagut amb
l'acord, però estava arraconat. Atrapat a la xarxa de la política galàctica,
ara estava indefens per prendre acció sense convertir això en un incident
diplomàtic oficial, cosa que el Senat no miraria amb bons ulls.
-Si sabem d'alguna notícia sobre en Set o els
talismans, -va prometre la Princesa-, té la meva paraula que li informarem
immediatament.
-Gràcies, Sa Altesa, -va respondre l'ithorià amb una
rígida reverència, només ara adonant-se de com havia estat manipulat.
La Serra va fer al Mestre Obba una curta reverència com
a comiat final, llavors ràpidament es va girar per marxar, ansiosa per tornar a
la privadesa de la seva llançadora. La Lucia immediatament va anar a un pas darrere
d'ella. Cap d'elles va parlar mentre travessaven els jardins cap a l'speeder
aeri que les esperava; el silenci va continuar mentre l'speeder les portava
amunt i lluny, convertint els edificis i els eixams de multituds de Coruscant
en una taca sota elles. La Serra encara estava pensant en l'home amb armadura
negra dels seus malsons. Sabia que els seus somnis eren més que records o pors
subconscients sortint a la superfície. En Caleb no havia estat ni Sith ni Jedi,
tot i així havia cregut en el poder natural de la vida i l'univers, i li havia
ensenyat a escoltar al poder del seu interior, per atreure'l quan necessitava
saviesa, coratge, o força d'esperit. Més important, li havia ensenyat a confiar
en els seus instints.
De la mateixa manera que en Caleb havia sabut que
l'home d'armadura negra tornaria, la Serra sabia que encara era viu. Sabia que
d'alguna manera estava involucrat en l'assassinat del seu pare. Els Jedi que
havien anat a Àmbria havien estat enganyats. Estava segura d'això. No hauria
estat difícil; volien creure que els Sith estaven extints. Sempre era més fàcil
fer a la gent acceptar una mentida quan l'havien esperat i desitjat.
Un pla va començar a formar-se en la ment de la Serra.
Durant massa anys, havia estat turmentada per la figura aterridora de la seva
infància. Ara, amb la mort d'en Caleb com a catalitzador, anava a fer alguna
cosa. Venjaria al seu pare. Anava a trobar l'home de l'armadura negra, i anava
a matar-lo. No va parlar de nou fins que ella i la Lucia van estar a soles a
bord de la llançadora privada que els portaria de tornada a Doan. Aquí sabia
que estaven fora de perill, que qualsevol cosa que es digués quedaria entre
elles dues.
Fins i tot així, no estava preparada per a confessar-ho
tot. Ella mantindria els secrets del seu passat -el seu pare, els seus malsons-
una mica més encara.
-L'assassina que vas contractar. Necessito que
contactis de nou amb ella -va ser tot el que va dir-. Tinc un altre treball per
a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada