Refugiat (X)

Anterior

TERCERA PART

Agressió

X

La Saba es gratava distretament mentre repassava un dels molts llibres que havia suggerit la Tris, ja que l'aire càlid i sec de la biblioteca li produïa picors a les escates. Però ella tot just era conscient d'aquella incomoditat: estava massa concentrada a la informació que estava llegint. S'havia sorprès de la facilitat amb què s'havia acostumat en aquella forma d'investigació. Quan van començar, li havia semblat que mai s'acostumaria a passar les pàgines: li semblava una gran pèrdua de temps. No obstant això, ja estava fullejant els llibres amb la facilitat i confiança amb què els llangardaixos skotcarp del seu planeta lliscaven pels vessants pedregosos de la muntanya Ste'vshuulsz.

-Has trobat alguna cosa de moment?

La Saba va aixecar la vista i va advertir que la Mara l'estava mirant des del final d'un passadís d'altes prestatgeries. Va negar amb el cap, amb un cert aire de disculpa, mentre tancava el llibre que havia estat consultant. Havia estat llegint el que es comptava d'un món de la vora exterior de les Regions Desconegudes, on vivia una espècie d'insectes xanquers en una atmosfera molt oxigenada. Les seves llegendes parlaven d'un déu del foc que sortia del centre del planeta cada tres anys per cremar grans extensions del seu món, arrasant-ho i iniciant un nou cicle de mort i renaixement. Era molt interessant, però no aportava res a la seva recerca. En el text no es deia res de planetes misteriosos que apareguessin al cel.

-Aquezta no ha trobat rez -va respondre.

La Mara fer que sí amb el cap.

-Per desgràcia, no hem trobat res cap. Suposo que encara estem intentant aprendre a manejar aquests llibres. Resulta frustrant com de lenta que és la tasca.

-Zeria méz lenta encara si no eztiguéz en bàzic. La noztra conztància tindrà el seu fruit -Va dir la Saba-. Zempre el té.

La Saba va deixar a un costat el llibre que havia estat llegint i va agafar un altre del munt que havia portat la Tris. Una altra espècie, un altre carreró sense sortida. Però a ella no li importava. Estava gaudint amb la diversitat de la vida a les Regions Desconegudes. Aquella recerca tenia molt poc a veure amb qualsevol altra missió que hagués realitzat ella abans en qualitat de Jedi, i sabia que podia resultar, en molts sentits, una de les més difícils, donada la quantitat de material que havien de repassar. Però la Saba també sabia que trobar dades resultaria, probablement, el més fàcil; sens dubte, trigarien molt més en examinar-los i en determinar si eren rellevants o no. Dos llibres més tard, va arribar el moment d'aixecar-se i estirar-se. Començaven a doldre-li els ulls amb la lectura, i tenia l'esquena rígida i adolorida. A la recerca d'una nova llista, va recórrer els passadissos fins al centre de l'àmplia sala, on se sentien les veus d'en Jacen i dels altres. Quan es va acostar la Saba, en Luke i la Mara van aixecar la vista de tres munts immensos de llibres. S'havien apoderat d'una taula enorme de fustaneu; era ampla, quadrada, i tenia lloc de sobres per a vint persones. Davant d'ells estaven dispersos diversos datapad en els que havien pres anotacions soltes. El tinent Stalgis va sortir d'un dels passadissos, aclaparat sota el pes d'un altre munt de llibres. No es podia dispensar a ningú d'aquell treball. L'única persona que faltava era, paradoxalment, aquella a la qual hauria fascinat més tot allò, la Soron Hegerty. La doctora, esgotada després de l'episodi a Munlali Mafir, havia optat per quedar-se en òrbita mentre els altres anaven en aquella missió amb els txiss. Però encara hi era en esperit, i se sentia amb freqüència en els intercomunicadors la seva veu, que demanava més dades amb to d'impaciència.

-Mireu això -va anunciar en Luke, aixecant al davant un llibre per mostrar-lo a tots els altres. La Saba va treure el cap per sobre de les espatlles d'en Jacen i de la Mara. Tot i que el gruix del text s'havia traduït al bàsic, encara quedaven passatges en la llengua cheunh nativa que requeririen l'ajuda de la bibliotecària. La Saba es va concentrar per interpretar les paraules que tenia davant.

Les pàgines per les que obria en Luke el llibre mostraven la situació i la història d'un món anomenat Yashuvhu. L'havien colonitzat els humans feia uns tres mil anys estàndard, però només recentment s'havien trobat amb els txiss. Un repàs ràpid de les pàgines no revelava cap al·lusió a planetes errants, encara que es descrivia a una dona antiga anomenada la Profetessa que s'encarregava del desenvolupament espiritual de la colònia. Aquella dona ensenyava que existia un camp d'energia viva que impregnava i connectava totes les coses i que, si s'accedia a ella de la manera adequada...

-Està parlant de la Força -Va dir la Mara.

-Això crec -Va dir en Luke-. Mireu.

Va obrir una pàgina que contenia imatges de la Profetessa, el nom veritable va resultar ser Valara Saar. Les il·lustracions mostraven a una dona d'edat avançada però en estat excel·lent de conservació. L'equip de contacte txiss havia intentat visitar el seu lloc de residència, a les muntanyes Yashaka, però havien estat rebutjats. Segons semblava, ningú es podia presentar en el lloc de retirada de la Profetessa sense invitació prèvia.

Les il·lustracions eren mers esbossos i representaven la confusió d'una retirada precipitada, però hi havia un detall que s'apreciava clarament.

-Està empunyant un sabre làser! -va exclamar en Jacen.

-Sí que ho sembla i molt -va assentir en Luke, manifestant una mica més de calma que el seu nebot, que estava emocionat.

-Quant temps fa que està allà? -va preguntar la Saba.

-Els registres no ho diuen -Va dir la Mara-. Però pot ser que siguin dècades, si la van entrenar de nena.

-Serà això, o hi haurà trobat un holocró -va proposar en Jacen.

-No anem a saltar a conclusions precipitades -Va dir en Luke-. Estrictament, no és això el que hem vingut a buscar aquí.

Tot i això, es veia que en Luke havia aprofundit molt en la informació que tractava de Yashuvhu i de la Profetessa. La Saba va observar que al seu voltant hi havia altres llibres oberts que tractaven del mateix tema. La dona mateixa no s'havia dignat a parlar al grup de desembarcament dels txiss, però molts dels seus acòlits sí havien parlat. En els registres apareixia una llista dels seus ensenyaments essencials: la paciència, la humilitat, la compassió, la claredat de pensament, l'equilibri entre la potència física i la mental, el règim alimentari estricte i, finalment, una vida solitària. Durant tots els anys que la Valara Saar havia estat ensenyant a la gent de Yashuvhu, mai havien sabut que prengués un company; i, per tant, no havia tingut fills. De fet, el seu únic company constant havia estat una criatura anomenada duuvhal, que ella havia criat des que era cadell.

-Ei, crec que he trobat alguna cosa!

Tots van tornar l'atenció cap a la Danni, que sortia d'un passadís portant un llibre molt gran. Per sota del serrell del seu pèl regirat s'apreciava l'emoció dels seus ulls quan va dipositar pesadament el llibre sobre la taula i va passar diverses pàgines.

-Mireu: Aquí, i aquí...

La Saba i els altres van mirar on assenyalava la Danni. La jove científica havia trobat una referència a un cinturó d'asteroides que havia estat pertorbat per forces gravitacionals recents. Milions de fragments rocosos de totes les mides, des de grans de sorra fins a penyals gegants, havien estat desplaçats de les seves òrbites per una cosa molt gran en les tres últimes dècades. Allò no era tan estrany: els sistemes solars solien ser inestables; apareixien planetes de l'espai interestel·lar, es creuaven amb les òrbites d'altres o marxaven, seguint els capricis de les pertorbacions caòtiques. Però aquest cas era únic perquè es conservaven les observacions realitzades per la civilització d'un dels planetes interiors, abans que es vetllés la seva atmosfera. Hi havia impactat contra el planeta més d'una dotzena de grans roques, deixant-la inhabitable.

A les ruïnes hi havia murals que representaven un estel nou en el cel, una estrella verda blavosa que havia aparegut un estiu sense previ avís, per desaparèixer després mig any més tard. La seva aparició havia desencadenat una guerra religiosa terrible per la que havia quedat sotmesa una nació sencera, i una altra havia estat reduïda a enderrocs. Els vencedors havien celebrat la visita de l'estel. Però les seves celebracions s'havien convertit ràpidament en lamentacions. Primer havia plogut foc del cel; després, el nou sol havia desaparegut. Al cap de dues generacions havien quedat reduïts a un estat de salvatgisme.

-Una altra visita passatgera, una altra cultura violenta -Va dir la Mara, tallant el silenci-. La correlació es torna més forta.

-Jo no veig cap indici que Zonama Sekot estigui intentant deliberadament fer mal als pobles que troba -Va dir en Luke, pensatiu.

-En qualsevol cas, és el que fa -Va dir la Mara.

-Sense adonar-se'n, potser -Va dir en Luke-. No de manera deliberada.

-Potser no estigui pensant bé, senzillament -va suggerir l'Stalgis.

-O no estava pensant bé -va afegir en Jacen-. Al cap i a la fi, aquesta referència és antiga.

-És veritat -Va dir en Luke-. I, mentre no vegem una cosa més recent, no crec que puguem jutjar-ho.

Només llavors va advertir la Saba la lluita interna que mantenia Luke amb si mateix sobre Zonama Sekot. Un ésser tan poderós com era un planeta intel·ligent podria estendre's amb tanta facilitat a fer el mal com a fer el bé. De manera que, encara que el trobessin, l'Aliança Galàctica encara hauria de decidir si confiarien en ell o no. Tot indici que hagués estat responsable de destruir una civilització (sabent-ho o no) es tindria en compte en la seva contra.

-Bon treball, Danni -Va dir en Luke-. I dic el mateix a tots. Anem a poc a poc, però anem avançant.

La Saba va rebre una altra llista de la Tris i va seguir la Danni entre el laberint de llibres.

-Saps, Saba? -Va dir la jove científica humana-. Crec que la feina que estem fent aquí és d'allò més fàcil. Has intentat alguna vegada extrapolar mapes estel·lars a partir d'esquemes antics com els que estem trobant aquí? És gairebé impossible!

-Aquezta zozpita que aquezta éz la idea -va respondre la Saba, amb un parlar papissot que li sortia del profund de la gola.

La Danni va treure un llibre que tractava d'un altre sistema solar més, proper al que explorava la Saba. Estava molt lluny de les altres regions de contacte conegudes. Si trobaven alguna cosa allà, això indicaria que Zonama Sekot, en la seva recerca d'un refugi, havia estat molt extensa a través de les Regions Desconegudes. Si hi havia seguit una pauta aleatòria en la seva recerca, potser no existís tan sols un rastre clar, el que indicaria que, per molt que investiguessin a la biblioteca, això no els hi serviria per trobar-lo.

* * *

La Jaina va relaxar la postura a contracor, desactivant el sabre làser i baixant els braços. No estava completament convençuda que tot marxés bé, però tampoc tenia la menor intenció de causar mala impressió als membres de la cèl·lula de rebels de la Malinza.

El bosc en miniatura va cruixir en separar les fulles, de les que van sortir tres persones. La dona tenia una aparença notable; portava afaitats els costats del crani, i la resta de la seva cabellera rossa estava recollida en una cua amb aspecte de fuet. L'home més pròxim a ella portava un uniforme esparracat de les forces de seguretat, cosa de dues talles més gran que ell; tenia el cabell castany regirat i semblava que portava una setmana sense afaitar. El tercer era un rodià; la seva pell verda es confonia gairebé del tot amb el fullatge.

-Aquesta és la Jaina Solo -els hi va dir.

La Jaina els va saludar amb un concís moviment de cap, fent ullades inquietes a l'arbre per si podia entreveure a la quarta persona que ella sospitava que seguia oculta allà.

-I què vol la Jaina Solo exactament? -va preguntar la dona de cabells rossos.

La Jaina respondre per la Malinza.

-Aquí, a Bakura, passa alguna cosa. Voldria descobrir de què es tracta.

-Vols dir que passa alguna cosa fora del que és habitual? -va preguntar l'home humà-. A banda de l'explotació dels febles pels poderosos, del malbaratament dels recursos naturals, de la corrupció dels innocents...?

-Tranquil, Zel -va dir la rossa-. No l'espantem abans que ens hagi dit tot el que ens ha de dir.

-Vigila, Jjorg -Va dir el rodià amb veu aspra-. Una Jedi bé pot ficar coses en una ment tan oberta com la teva.

-Això funciona només amb els que tenen la ment feble -Va dir la Jaina-. A més, jo no he vingut aquí per rentar el cervell a ningú.

-I nosaltres hem de creure't sense més?

-Ei, ja n'hi ha prou -Va dir la Malinza amb fermesa-. Jjorg, on està Vyram? He de parlar amb ell.

-Està rondant per algun lloc -Va dir en Zel-. Com de costum.

-Suposo que serà ell qui està allà dalt, en els arbres -Va dir la Jaina, assenyalant cap a on sospitava que s'amagava la quarta persona.

Va sortir d'entre l'espessor un breu riure.

-Tens bons ulls, Jedi -Va dir una veu-. Si és que t'estàs servint d'ells.

Les fulles van tornar a separar-se i va treure el cap la quarta persona. Era un home molt prim, de cabell negre, potser una mica més gran que la Jaina en edat. Tenia els pòmuls sortints malgrat tot entre la seva barba esclarissada, i es movia amb seguretat per la copa de l'arbre.

-He après a no fiar-me només dels meus ulls -va respondre ella.

L'home del que la Malinza havia dit que era el cervell de Llibertat va somriure fugaçment.

-Bé, has vingut amb la Malinza -Va dir-. Amb això en tinc prou, de moment.

La Jaina gairebé va sentir físicament l'espurna que va saltar entre la noia que estava al seu costat i l'home de cabell fosc de l'arbre; però cap dels dos va manifestar obertament que hi hagués una relació entre ells més enllà de la professional.

-Baixa'l, Zel, perquè puguem pujar nosaltres -Va dir la Malinza-. Estic cansada de parlar a crits amb tu des d'aquí.

L'humà de cabells regirats va desaparèixer entre el fullatge. La Malinza va acompanyar la Jaina fins a unes escales pròximes i, mentre baixaven, va sentir un mareig momentani. Aquella sensació estranya li va fer aturar-se i agafar-se a alguna cosa per no perdre l'equilibri; i va ser llavors quan va comprendre que el bosc en què es trobava no era el que semblava ser. Tota aquella zona era una construcció artificial recoberta de lianes i d'altres plantes, suspesa en l'aire sobre un llit d'aquells repulsors tan comuns a Bakura, perquè passés desapercebuda a primera vista. Es va preguntar si es tractaria d'una estructura ja existent, descoberta i aprofitada pels de Llibertat, o si l'haurien anat construint ells a poc a poc per no cridar l'atenció. Des d'allà no hi havia manera de saber-ho.

Quan la Malinza i ella van haver arribat a la planta baixa, la base de l'estructura estava per sobre dels seus caps, a l'abast de les seves mans. La distribució no era especialment elegant; semblava una sèrie de contenidors de càrrega rectangulars, units i envoltats de moltes capes de bastides tubulars i de cables pesants, amb jardineres i emparrats per a les plantes que els cobrien; però el camuflatge resultava eficaç. La Jaina va trobar indicis d'espais foscos a l'interior i escaletes que pujaven més amunt encara.

La Malinza va aixecar la mà per agafar una de les barres horitzontals que estaven suspeses sobre elles i es va hissar cap a la densa coberta vegetal. La Jaina es va penjar el sabre làser del cinturó i va fer el mateix. L'estructura, deixant anar un cruixit, va tornar a ascendir fins a la seva posició original, a certa distància de terra.

La Jjorg i en Salkeli, el rodià, estaven a l'entrada del contenidor més baix, i van ajudar a la Malinza a entrar-hi. No van oferir la mateixa ajuda a la Jaina i aquesta va haver de valer-se per si mateixa, el que va fer sense dificultat. En Vyram les estava esperant dins del contenidor, assegut en una caixa, en un racó.

-Benvinguda al Munt -Va dir a la Jaina, indicant-li tot el seu entorn amb un ampli moviment del braç-. No és gran cosa, però em temo que és tot el que tenim.

-On són els altres? -li va preguntar la Malinza.

-Dispersos per aquí. O de patrulla -va respondre ell. Els ulls foscos li brillaven a la tènue llum elèctrica-. Les coses s'han posat... difícils.

-La teva detenció ens tenia molt preocupats -Va dir en Salkeli.

-Però a mi no -Va dir en Zel, deixant-se caure a l'interior del contenidor per un forat del sostre-. Jo sóc fred.

-Sí -Va dir la Jjorg en to de burla-. Fred com una nana vermella.

La Malinza no va fer cas de cap dels dos.

-Estic segur que tornaran els altres quan corri la veu que m'he fugat -va dir.

-I jo suposo que aquesta ha tingut alguna cosa a veure amb la teva fugida -Va dir en Salkeli.

-Jaina? La veritat és que jo havia suposat que seria cosa teva, Vyram.

L'home de cabells negres va negar amb el cap.

-Ho vaig intentar, però la seguretat era massa estreta. Anava a intentar-ho de nou demà matí, quan tots estiguessin atenent a la consagració.

La Malinza va arrufar les celles.

-Si no has estat tu, qui ha estat?

-Algun dels altres grups, potser -Va dir en Vyram, encongint-se d'espatlles-. O algú des de dins; pot ser que algun guàrdia que simpatitzi amb nosaltres.

-O algú que simpatitzi amb vosaltres més amunt, potser -aventurà la Jaina.

-Què vols dir? -va preguntar la Malinza.

-Cundertol no creia que fóssiu culpables -va respondre la Jaina-. De manera que, si t'havien tendit un parany i ell no podia fer res al respecte, potser hagi optat per facilitar-te la fugida, almenys.

-El Primer ministre? -Va dir en Zel, aparentant més desconcert que abans. Va deixar anar una rialleta per dissimular-ho-. De cap manera! Això seria massa estrany.

-Ara mateix no té importància -Va dir en Vyram-. M'alegro que estiguis amb nosaltres, res més.

La Jaina va tornar a sentir que entre Vyram i la jove líder de Llibertat es produïa una onada d'alguna cosa que era més que respecte mutu.

-Encara no està fora de perill -Va dir la Jaina-. No oblideu que la Malinza segueix sent una fugitiva, amb independència de qui l'hagi ajudat. Haurà de seguir amagada fins que puguem descobrir qui va segrestar veritablement a Cundertol.

-Jo he estat remenant -Va dir en Vyram-, però les dades que he trobat no donen cap pista.

-Seria possible que jo veiés aquestes dades? -va preguntar la Jaina.

El jove va mirar amb incertesa la Malinza, i aquesta va fer que sí amb el cap.

-Vinga, doncs -Va dir l'home, posant-se dret-. Però espero que no tinguis por de les altures. El meu taller està al capdamunt del Munt.

-Estic segura que me les manegaré.

En Vyram, amb un somriure irònic, va sortir del contenidor hissant-se pel forat del sostre, i la Jaina i els altres el van seguir. Des d'allà van anar pujant per escales i per altres espais habitables quadrangulars durant quinze metres més fins arribar a la cúspide mateixa de la selva interior, on estava disposat el lloc de treball d'en Vyram, en equilibri sobre l'estructura dels rebels. La Jaina no dubtava que el Munt seria sòlid; en cas contrari, els de Llibertat no l'haurien utilitzat com a base; però el seu instint li deia el contrari. Amb qualsevol moviment brusc, els nivells superiors s'agitaven de manera preocupant.

-Acosta't un seient -Va dir en Vyram, assenyalant un munt de caixes buides que estava en un racó. El seu propi seient semblava molt més còmode, ja que era una butaca de disseny, ergonòmica i flotant, disposada davant un conjunt complicat de pantalles i teclats d'ordinador, molts d'ells levitats per repulsors. La Jaina va acostar una caixa, i Malinza, Zel i Jjorg van fer el mateix. En Salkeli de pell verda es va quedar dempeus.

En Vyram va encendre el sistema.

-Ja sé que no és gran cosa, però...

-Estic bastant impressionada, tenint en compte les vostres circumstàncies. -Va advertir que a la cantonada de la caixa hi havia fibres d'insectes, i sota un escriptori, una cosa que semblava ser un niu de ocells-. Esteu connectats a la xarxa planetària des d'aquí?

-Permanentment, no. Tenim un holocomunicador al terrat, però només el fem servir quan necessitem accés directe. És menys perillós connectar-se, descarregar el que ens fa falta i repassar-lo després per si trobem alguna cosa interessant. Això és el que està fent el sistema ara mateix. Els escàners de comunicacions assenyalen qualsevol cosa que em sembli remotament sospitosa, perquè jo ho revisi més tard. En cas necessari, torno a connectar-me per buscar alguna cosa més.

A la Jaina li va semblar lògic. Els nodes il·legals eren difícils de localitzar en qualsevol sistema, encara que existissin sospites, però no era impossible trobar-los. Sens dubte seria molt més difícil que algú localitzés la situació exacta de Llibertat si els seus membres només accedien a la xarxa planetària de manera irregular.

-Què has trobat de moment? -li va preguntar-. Malinza em va explicar que havies descobert proves de corrupció a nivell del Senat. Seria una ingenuïtat creure que això se surt del comú. Em sembla que tots els governs que he vist en la meva vida pateixen això mateix en major o menor grau, inclòs el meu.

En Vyram va assentir.

-Per això ens oposem al govern que tenim. Perquè el Senat i el primer ministre segueixin sent honrats, ha d'existir una oposició forta. Encara que intentin callar-nos, nosaltres hem d'estar aquí per al poble bakurà. Som la consciència del planeta.

-Manteniu les coses en Equilibri -Va dir la Jaina.

-Exactament -Va dir la Malinza, somrient.

-Però com us financeu? -va seguir preguntant la Jaina-. Em figuro que totes aquestes instal·lacions no hauran estat barates.

-Et sorprendries -Va dir en Vyram, amb un somriure ple d'orgull-. Els equips són de segona mà o prestats, i el Munt ja era aquí. Nosaltres ens hem limitat a adaptar a les nostres necessitats el que hem trobat. És una estratègia millor que contreure deutes amb la gent, no et sembla?

-Els nostres aliats d'avui podrien ser els nostres enemics de demà -va assentir la Malinza-. Ja veus, Jaina, que no som ingenus. L'única manera de ser veritablement objectius és conservar la independència.

-Admiro la vostra tasca -Va dir la Jaina amb absoluta sinceritat. Potser no estigués d'acord amb els objectius de Llibertat ni amb els seus mètodes, però el fet que els seus membres haguessin aconseguit passar tant de temps sense trobar-se amb problemes greus ja era una gesta notable de per si-. Però alguna cosa ha canviat. La pregunta evident és: què?

-L'únic que se m'acut és això -Va dir en Vyram. Va moure les mans sobre els teclats, accedint a la memòria codificada-. Hem descobert un desviament secret de fons estatals a través de diversos intermediaris. Les quantitats eren sempre diferents, i els pagaments no eren regulars, però el nostre programari va tenir la sofisticació suficient per detectar-los i assenyalar-los.

-Cap a on es va desviar els diners?

En Vyram negà amb el cap.

-Aquí no hi ha informació sobre això; qui va organitzar el desviament va anar amb compte en aquest sentit. Tot just havíem començat a investigar, quan ens van imposar un bloqueig de comunicacions.

La Jaina havia sentit parlar al llarg dels anys d'aquell cúmul estel·lar infame, però sabia poc d'allò. La seva tia Mara havia entretingut a la petita Jaina amb relats d'aventures en el cúmul, amb Talon Karrde; relats de pirates, de malfactors i de renegats. Si era veritat encara que només fos una part petita dels relats que havia sentit, no en tenia cap dubte que devien existir en el cúmul molts llocs on s'acceptarien de bona gana els crèdits de Bakura, sense que importés que es tractés d'un robatori al govern.

-Creus, doncs, que va ser això el que va conduir a la detenció de la Malinza?

-De què més podria tractar-se? -va respondre en Vyram-. No hem trobat cap altra cosa tan gran com això. Estem parlant de milions de crèdits. Ha d'estar darrere algú del govern, ja que ningú més disposaria dels codis necessaris per accedir en aquests fons i per establir des de dins el sistema de pagaments automàtics. Si arribava a saber-se, l'escàndol seria enorme.

-Suposem que vam fer saltar alguna alarma quan vam accedir a les dades -Va dir la Malinza-. Haurien sistemes de protecció contra la detecció. Qui estigués darrere d'això devia adonar-se'n que havíem detectat la fuga de fons. Van reaccionar de seguida, abans que comptéssim amb proves prou tangibles com per fer-ho públic. De moment, no tenim idea de qui està darrere, ni de per què.

En Vyram fer que sí amb tristesa.

-És la nostra paraula contra la del govern... i després de la detenció de la Malinza, la nostra paraula ha de valer molt menys.

-De manera que necessiteu a un sospitós -Va dir la Jaina, pensant amb vivesa-. A algú que estigui en els nivells més alts del govern. Prou alt com per instaurar els mecanismes de pagament i per ordenar la detenció amb proves falses.

-Com qui?

-Què us sembla Blaine Harris? -va proposar la Jaina-. Va ser ell qui ens va explicar la detenció de la Malinza. I no hi ha dubte que està en el lloc oportú per fer tota la resta.

Malinza i Vyram van intercanviar unes mirades que la Jaina no va poder interpretar. Després, la Malinza va arronsar les espatlles i va dir:

-És possible.

-Puc revisar més a prop les dades -Va dir en Vyram, tornant a moure les mans sobre els seus equips-. Vaig a connectar-me a la xarxa, a veure si trobo alguna cosa sobre ell.

Això va sorprendre una mica a la Jaina.

-Has accedit als fitxers privats del viceprimer ministre?

En Vyram va aixecar la vista un moment per dedicar-li un ràpid somriure.

-Si em dónes un minut, accediré a ells.

La Jaina va observar-lo mentre aquest tancava els documents que havia obert perquè ella els veiés i posava en marxa nous programes. Movia els dits amb rapidesa i amb confiança, preparant el sistema del Munt per connectar-lo a la xarxa planetària. Tampoc era la Jaina l'única que admirava la seva habilitat. A la Malinza pràcticament li brillava la cara d'admiració veient-lo treballar. Però aquesta expressió es va convertir ràpidament en una altra d'inquietud quan van sonar diversos xiulets d'avís en l'equip que tenien davant.

En Vyram va arrufar les celles.

-Cap problema? -va preguntar la Jaina.

-No puc establir la connexió.

En Vyram ho va intentar d'una altra manera, però va rebre com a resposta els mateixos xiulets d'avís.

-Sembla que hi ha algun tipus d'interferència.

-Provocada?

-Crec que no. El més probable és que es tracti d'algun senyal proper que interfereixi amb la comunicació amb el satèl·lit per microones. Vaig a veure si puc connectar amb ella.

Les dades saltaven a les pantalles a mesura que en Vyram anava passant ràpidament d'un programa a un altre.

-Aquí està; escolteu.

Va començar a sonar un xiulet regular en els altaveus del sistema.

-Jo conec aquest so -Va dir en Zel des de darrere d'ells-. És un senyal de localització!

L'ambient del Munt canvià a l'instant. Tots es van aixecar de sobte i es van tornar cap a la Jaina.

-Així que per això va ser tan fàcil la meva fugida -Va dir la Malinza, avançant un pas.

-Espereu un moment! -va protestar la Jaina; però en Salkeli la va fer callar a l'instant amb els seus crits.

-Els has guiat fins a nosaltres!

-És una espia! -Va dir la Jjorg, avançant cap a la Jaina-. Jo dic que la matem!

-Espereu -Va dir en Vyram, manipulant els ordinadors i ajustant una antena direccional-. La font de la transmissió no és ella.

-Com? -Va dir la Jjorg, detenint-se en sec i girant-se per mirar a Vyram-. Llavors, d'on surt?

En Vyram va assenyalar la Malinza.

-Jo?

La líder dels rebels es va posar pàl·lida.

En Vyram va consultar els ordinadors.

-Em temo que sí, Malinza. El senyal és més fort on ets tu.

Els altres miraven el seu líder amb gestos d'atordiment, sense saber reaccionar. Fins al propi Vyram semblava gelat per la indecisió.

-Podem localitzar exactament la situació del transmissor? -va preguntar la Jaina-. Potser poguéssim retirar-lo abans que ens localitzin.

En Vyram va ajustar l'antena i la va passar pel cos de la Malinza. Els xiulets del programa van pujar de to quan li va passar per la cintura. La Malinza va aixecar la jaqueta del seu uniforme carcerari per deixar al descobert la part superior dels seus pantalons. Allà, incrustat entre dues costures, hi havia un bony en el teixit.

-T'han tingut en el punt de mira des del primer moment -Va dir en Zel. Va mirar nerviosament al seu voltant, observant amb frenesí les parets del contenidor, gairebé com si pogués veure a través d'elles als guàrdies de seguretat que queien sobre el Munt. Podrien ser aquí ja mateix!

-Controla't -Va dir la Jjorg amb un to que donava a entendre que el pànic d'en Zel l'ofenia-. Tenim alarmes en el perímetre, no? No podrien acostar-se aquí sense que ens assabentéssim.

-Per què ara? -va preguntar en Salkeli.

-Què vols dir? -va preguntar la Jjorg, tornant-se cap a ell.

-Podrien haver posat alguna cosa així a la Malinza fa mesos -Va dir en Salkeli-. Llavors, per què ara?

-Perquè ara ella és una fugitiva -Va dir en Vyram-. I nosaltres li estem ajudant com a còmplices. Són acusacions criminals concretes, no tan difuses com la d'espiar dades.

La Malinza es va posar dempeus.

-Només serien concretes si la meva acusació primitiva no fos falsa -Va dir-. I ho és.

-En qualsevol cas, haurem d'anar-nos-en d'aquí -Va dir la Jaina.

-Si fugim, semblarem culpables -Va dir el rodià.

-Jo estic d'acord amb la Jedi -Va dir en Zel-. Si ens quedem aquí, ens atraparan.

Es va inundar de sobte l'habitació d'un brunzit estrepitós procedent dels ordinadors. Tots es van girar cap a Vyram, que estava davant la consola, esperant la seva explicació.

Es va posar seriós.

-És l'alarma contra intrusions.

-Ho sabia! -va cridar en Zel, regirant-se inquiet per aquell espai estret-. Ja ho sabia!

-Calla, Zel! -Va dir la Malinza amb veu tallant. Després, amb més calma, va preguntar a Vyram-: Quin és?

-Nord-14 i Sud-7. Vénen per tots dos costats.

-Per aire?

-Encara no.

-Bé.

La Malinza es va tornar cap als altres. Ja no semblava una adolescent espantada. Tenia tot l'aspecte de la líder d'un grup clandestí en situació d'alarma.

-Ara mateix estic oberta a qualsevol suggeriment -va dir.

-Per què no deixem que la Jedi lluiti per nosaltres? -Va dir en Zel, amb una expressió una mica massa entusiasta i maníaca per al gust de la Jaina-. Podria fer front amb facilitat a...

-No! -Va dir la Malinza rotundament. En Zel va callar a l'instant-. No hi haurà lluita. Ja sabeu que no aprovaré mai la violència.

-Potser no ens deixin opció, Malinza -Va dir la Jjorg.

-No; hi ha una altra alternativa -Va dir la Jaina-. Pots treure't el transmissor i donar-me'l. Jo el portaria a una altra banda, per apartar-los de la vostra pista.

-No és una mica tard per això? -Va dir la Jjorg-. Estan a la porta!

La Jaina va resistir l'impuls de deixar-li anar una rèplica. Encara que en Vyram havia demostrat que ella no havia estat la culpable d'atraure els enemics al Munt, se seguia sentint com si tots la culpessin de la situació en què estaven ficats.

-Però encara no són aquí -Va dir en Vyram, pensatiu.

-Sí; però tampoc són tan curts -Va dir la Jjorg-. Sabran quan se'ls està enganyant.

-No, si els presentem moltes variables al mateix temps. Fa temps que tenim preparada una distracció, per si arribava el moment en què ens trobaven -respirà profundament i es va girar cap a la Malinza-. Jo diria que ha arribat aquest moment, no et sembla?

La Malinza va assentir, i es va arrencar ràpidament el transmissor del cinturó i l'hi va lliurar a la Jaina.

-S'apropen -Va dir el jove líder, mirant les pantalles quan va començar a sonar una altra sirena-. Jo, en el teu lloc, em donaria pressa.

-Hi aniré amb tu -Va dir en Salkeli-. Conec els carrers millor que tu.

La Jaina titubejà un moment, però va cedir, i ho va indicar assentint amb el cap. No podia negar la lògica del que havia dit el rodià.

-D'acord -Va dir. I va preguntar a la Malinza-: Podeu dir-me, almenys, on aneu?

-Crec que serà millor que no ho sàpigues -Va dir la noia. Va tendir a la Jaina la mà; aquesta la va encaixar-. Però estic segura que tornarem a trobar-nos.

La Jaina es va limitar a assentir amb el cap. No hi havia temps per a llargs comiats.

-Tu primer -Va dir a Salkeli; i el rodià es va deixar caure del contenidor amb els peus per davant.

* * *

El treball a la biblioteca era un procés penós, i al cap de tantes hores de llegir llibres la Saba començava a sentir la pressió de la fatiga en els músculs tensos, per sota de les seves escates, que li picaven. Però, afortunadament, havien trobat entre les cultures innombrables un nombre suficient d'al·lusions a un planeta errant com perquè tots mantinguessin l'optimisme. Després que la Danni trobés la primera referència, la Saba havia descobert de seguida dos més, i en Jacen havia trobat un altre més a la poca estona. A partir de llavors, en anar seguint la pista de més a prop, les aparicions havien sortit a la llum amb regularitat. Quan alguna cosa que ells consideraven que era Zonama Sekot havia passat prop d'un món relativament civilitzat, podien determinar les dates precises de la seva aparició; en cas contrari, podien fer estimacions basades en registres més o menys imprecisos i en els indicis físics. La Saba va pensar que tenien sort de no estar perseguint un succés que hagués tingut lloc segles enrere. En molts casos havien aparegut testimonis vius que havien pogut relatar als equips de contacte txiss els seus records personals de la «arribada de la nova estrella» o del «alba del sol de la mort», o com l'haguessin anomenat ells. A partir d'aquests records, sumats a les exploracions més recents de tots els sistemes solars dels dominis dels txiss, havien començat a reconstruir gradualment els moviments del planeta.

Zonama Sekot havia aparegut per primera vegada en els límits de les Regions Desconegudes que limitaven amb l'Imperi, i havia visitat tres sistemes en el transcurs d'un parell d'anys. Després, havia saltat fins al límit exterior de la galàxia, on els sistemes habitables eren pocs i dispersos. Allà s'havia trobat amb una espècie que, abans que els yuuzhan vong la reduïssin a l'esclavitud en els primers temps de la invasió, va relatar als visitants txiss l'arribada d'un món ardent i fumejant que havia estat suspès durant un mes al seu cel. Per descomptat que allò no concordava amb la descripció que havia fet la Vergere d'un món exuberant i pacífic, però sí que concordava amb les prediccions de les tensions que podia patir l'escorça d'un planeta en els salts d'entrada i sortida dels pous gravitatoris per l'hiperespai. No existien dades experimentals, ja que ningú havia sentit parlar mai de tal gesta, però la ciència planetària més elemental donava a entendre que Zonama Sekot no hauria sortit indemne dels seus salts vertiginosos d'un costat a un altre de la galàxia.

Després d'allò, s'havia retirat a l'interior, cap al nucli de la galàxia. Allà s'havia trobat amb diverses espècies en ràpida successió, fins establir-se en un sistema solar concret durant gairebé un any. Aquella llum en el cel havia inspirat un afany competitiu entre els habitants del món habitable d'aquell sistema, que normalment eren tranquils, i els dos països principals havien emprès una mena de «carrera espacial» per veure qui seria el primer de llançar una nau no tripulada que aterrés al visitant misteriós. No obstant això, molt abans que les naus d'exploració arribessin a l'òrbita del planeta, aquest va desaparèixer un cop més. Les imatges que havien pres abans de la seva desaparició tornaven a mostrar un món completament cobert de fum i cendres, que es coïa en el seu propi calor. La Saba va sentir una fiblada de compassió per aquell món fugitiu, en contrastar de nou aquelles imatges amb les del testimoni de la pròpia Vergere, que havia relatat Jacen, d'un món ric en vida, en harmonia constant amb la Força.

Però, cosa estranya, els informes posteriors procedents d'altres punts més allunyats en la vora exterior galàctica parlaven d'un món que tornava a ser verd; així doncs, o bé Zonama Sekot havia aconseguit guarir-se, o estava aprenent a fer salts per l'hiperespai sense patir greus danys. Anava i venia sense previ avís, saltant discretament d'estrella en estrella a la recerca de... de què? La Saba s'ho preguntava, però no podia imaginar-s'ho si més no. Va pensar que potser hagués perdut pel camí a l'única companyia que havia arribat a conèixer, als colons ferroans que havien viscut en la seva superfície durant generacions, i que potser estigués buscant ara a uns substituts...

Però la Saba també sabia que ella mateixa, sent com era un dels últims membres de la seva pròpia espècie, que encara lamentava la pèrdua del seu planeta d'origen, potser estigués exterioritzant els seus propis problemes, traslladant-los a Zonama Sekot. No podia pretendre saber el que passava per la ment d'un ésser tan incomprensible que...

Un xiscle agut i sobtat sobresaltà la Saba, fent-li fer un salt i gairebé deixar caure el llibre que estava retornant al seu prestatge. Es va tornar i va veure a una dona alta, d'edat madura, vestida amb un uniforme verd sota una túnica negra, que estava dreta al fons del passadís i es cobria la boca amb les dues mans. Estava clar que s'havia sorprès en descobrir a l'enorme barabel.

Darrere d'ella estava una noia humana rossa que aparentava uns catorze anys. Portava un uniforme negre que semblava una reproducció en miniatura de l'uniforme de l'FDEC. La noia va mirar amb desdeny a la dona gran, com si la seva exclamació l'avergonyís molt.

-Jo... Jo... -va balbucejar la dona, baixant les mans. Un somriure nerviós no va ser suficient per ocultar la seva dificultat evidentment-. Ho sento; m'has sobresaltat.

-No éz necezzari dizculpar-ze -Va dir la Saba-. Aquezta també z'ha zobrezaltat. Crèiem que eztàvem zolz a la biblioteca.

-Ho esteu. És a dir, ho estàveu -Va dir la dona, que encara semblava desconfiar una mica de la Saba.

-El que vol dir la meva mare és que acabem d'arribar -Va dir la noia-. Estem buscant al meu pare, Soontir Fel.

La noia va dir això mirant a terra d'una manera que donava a entendre en certa manera que no deia la veritat. No obstant això, la Saba va començar a entendre-ho quan va sentir el nom del baró.

-Llavors has de ser Syal Antilles?

La dona va somriure, aquesta vegada de manera més relaxada, dissolent la seva incomoditat en part, encara que no del tot.

-Sí -Va dir-. I aquesta és la meva filla, Wyn.

La Saba va fer una breu reverència respectuosa. Li agradava conèixer la dona d'en Soontir Fel, mare d'en Jagged Fel i germana d'en Wedge Antilles.

-Aquezta éz Zaba Zebatyne.

-Què estàs buscant? -li va preguntar la Wyn, que es posava de puntetes per mirar el llom del llibre que acabava de deixar la Saba al seu lloc.

La Saba va titubejar, sense saber amb certesa quant havia de desvetllar.

-Aquezta eztava inveztigant la hiztòria d'una ezpècie anomenada Hemez Arbora.

-No havia sentit a parlar mai d'ells -Va dir la noia, arronsant les espatlles.

La Saba va tornar a baixar el llibre i el va obrir per mostrar un d'aquells mapes estranys, en dues dimensions, que es preferien en aquells arxius. El va tocar amb una urpa.

-El zeu lloc de procedència era aquezt, Carrivar, i van emigrar aquí, a Ozzeriton, pazzant per Umaren'k. Aquezta ha detectat la zeva influència zobre la cultura Umaren'k'za.

-Què significa això?

-Wyn... -li va dir la seva mare, a manera d'advertència.

La Syal Antilles esperava a certa distància... a una distància «segura», segons va observar la Saba. Malgrat els anys que havia viscut entre els txiss amb el baró Fel, era probable que seguís desconfiant dels alienígenes no humans, com desconfiaven, pel que semblava, molts imperials.

-He de demanar disculpes per la curiositat de la meva filla. Estic segur que tens molt a fer perquè vingui a molestar-te ella amb les seves preguntes.

-En aquezta no li molezta la teva filla -li va assegurar. Després, fent l'ullet a la noia, es va tornar cap a ella per donar resposta a la seva pregunta anterior.

-La noztra recerca éz d'un planeta determinat. A part del seu únic món habitat, Ozzeriton éz un ziztema buit. Si hi hagués hagut un món nou, elz Hemez Arbora z'haurien fixat.

La Wyn va riure alegrement.

-Tens una manera rara de dir les coses!

-Wyn!

La noia, que feia potser mig metre menys que la Saba, va aixecar el cap cap a la barabel i va aixecar els ulls al cel, sense deixar de donar l'esquena a la seva mare.

La Saba va somriure i va dir a Syal Antilles:

-No té importància. En aquezta no li ofenen lez zevez paraulez.

En sentir això, Wyn li va tornar el somriure, i va tornar després la seva atenció als mapes, amb ulls gairebé lluents de sorpresa.

-Has de fer una vida meravellosa. Viatjar a tants llocs! Tenir aventures de totes classes!

La Saba va assentir amb el cap, figurant-se que allò devia semblar cert des del punt de vista d'un nen. Als Cavallers Jedi els acompanyava a tot arreu una aurèola de misticisme. Però era poc probable que la tasca que estava realitzant la Saba a la biblioteca en aquells moments guardés alguna relació, per remota que fos, amb les aventures que evidentment s'estava imaginant la Wyn...

-De manera que és cert -va murmurar la Syal, avançant un pas. Tenia un gest de desconfiança en la cara-. És veritat que preteneu que ens creguem que esteu buscant a Zonama Sekot.

La Saba no es va molestar a negar-ho.

-Aquezta éz la noztra empreza, zi.

-Però Zonama Sekot no és més que una llegenda, un mite. -La Syal negà amb el cap i va aclucar els ulls, traient a relluir la seva desconfiança-. Què és el que busqueu en realitat?

-Aquezta no zap què volz dir amb...

-Vull dir que em costa creure que heu vingut fins aquí per perseguir una ombra!

La Saba va arrufar les celles, contraient fortament les arrugues de les celles. No entenia per què havia canviat de sobte l'estat d'ànim d'aquella dona, ni on volia anar a parar.

-Per què ens anava a portar ací, si no, el Meztre Zkywalker?

-Per la Biblioteca de l'FDEC, és clar. Us dóna accés a tot el que sabem sobre tots els pobles i tots els llocs coneguts pels txiss!

-Però per què voldríem zaber això?

-Perquè esteu buscant aliats -va dir ella-. Nosaltres ens hem defensat dels yuuzhan vong molt millor que vosaltres. Ens necessiteu a nosaltres molt més que nosaltres a vosaltres.

-Creuz que eztem buzcant una manera de convèncer-uz perquè uz uniu a la Federació Galàctica d'Aliancez Lliurez?

-O una manera de coaccionar-nos, potser -va replicar la Syal bruscament.

-Mare -Va dir la Wyn. Hi havia en la seva veu un matís de vergonya i de retret. Després, la noia es va dirigir a la Saba amb gest de demanar disculpes-. No pensa el que diu. Només tem que intenteu emportar-vos al pare, com us vau portar a Jag.

-Wyn!

Els ulls de la dona deixaven anar espurnes d'ira cap a la seva filla, i en la seva veu es percebia la negació.

-Ai, vinga, mama! -Va dir la noia, tornant-se cap a la seva mare-. Has estat preocupada pel pare des que va marxar en Jag!

-Això no és veritat -Va dir la Syal amb fermesa; però hi havia en els seus ulls una cosa que donava a entendre que el que deia la seva filla era cert. Al cap d'un moment, va deixar anar un sospir i va negar amb el cap a poc a poc-. No ha estat des que va marxar Jag, Wyn; ha estat des de la caiguda de Coruscant.

La Saba començava a sentir-se fora de lloc. Desitjava que fos allà present el Mestre Skywalker per fer front a aquelles acusacions en lloc d'ella; el Mestre sabia portar aquelles coses molt millor.

-Abans d'això de Coruscant, jo mateixa intentava convèncer a Soontir que se sumés a la lluita contra els yuuzhan vong -hi havia perdut tota l'acritud de la seva veu, la qual cosa agraïa la Saba. Semblava que ara intentava explicar la seva hostilitat anterior davant la presència d'ella-. Jo volia que se sumés a la Nova República, com havia fet en Jag, ja fos amb tots els altres txiss o sense. Però ell no volia lluitar; deia que la Nova República era capaç d'encarregar-se dels yuuzhan vong, com fèiem nosaltres al nostre costat de la galàxia. Després, vosaltres vau perdre la vostra capital, i... -va titubejar breument, com si estigués ordenant les seves idees-. Llavors, jo vaig comprendre dues coses: que ell canviaria d'opinió, i que vosaltres anàveu a perdre.

Va mirar alternativament a Wyn i la Saba mentre afegia:

-No consentiré que us l'emporteu amb vosaltres. No ho consentiré.

-Creuz que eztarà fora de perill aquí zi elz txizz no z'uneixen a nozaltrez en la guerra?

L'expressió de la cara de la Syal va comunicar a la Saba tot el que havia de saber. La dona sabia que els txiss no tenien cap opció si queia en mans dels yuuzhan vong la resta de la galàxia; al cap d'alguns anys, els invasors alienígenes es reforçarien i serien capaços de superar fins a la més ferma de les defenses dels txiss.

-No cometeu l'error d'infravalorar als yuuzhan vong -va intervenir de sobte la Danni des de l'altre extrem del passadís. Tots els ulls es van tornar cap a ella. La Saba no havia sentit arribar a la científica i no sabia amb certesa quant temps portava escoltant-los. L'expressió de la Danni estava carregada de cansament, però havia pronunciat les seves paraules amb la claredat que li atorgava la seva experiència personal-. Som massa els que hem pagat ja un preu terrible per haver-ho fet així. La Nova República, l'Imperi, els hutt, els ithorians, els rodians... la llista s'allarga més i més a cada any que dura aquesta guerra. És evident que sabeu el que ha estat passant; heu d'adonar-vos de la gravetat que és l'amenaça que representen aquests invasors. Creieu de veritat que us salvareu per sempre amagant-vos aquí? Ells poden prendre en qualsevol moment la decisió d'escombrar-vos, tal com van intentar fer amb el Romanent Imperial.

-La voztra pozició éz indefenzable -va afegir la Saba-. No canviarà perquè ho negueu.

-No vull perdre -va xiuxiuejar l'Antilles, amb l'expressió d'una persona atrapada entre dues emocions contraposades-. No ho suporto més. No puc...

-Mare... -Va dir la seva filla, que semblava espantada.

-No t'azuztiz -Va dir la Saba, donant a la seva veu aspra de rèptil tota la comprensió que podia-. No zom enemics voztrez; comprenem la voztra por.

La Wyn va aixecar la vista per mirar-la fixament, amb els ulls molt oberts.

-Però aquezta guerra no té zolució fàcil -va seguir dient la Saba-. No dezapareixerà amb donar-li l'ezquena. Necezzitem zolucionz a llarg termini; necezzitem treballar juntz. Aquezta eztà completament zegura d'això, Zyal Antillez.

La Syal va assentir llavors amb el cap, encara que estava clar que mantenia la seva incertesa.

-Ets la Syal Antilles? -li va preguntar la Danni, acostant-se.

-Sí -va respondre la dona-. Per què?

-Acaba d'arribar el baró Fel -Va dir la Danni-. Però no ha dit res que t'estigués esperant.

-No m'esperava -Va dir ella, confirmant la sospita anterior de la Saba que la Wyn havia mentit-. Ens havíem assabentat que havia arribat gent de la nostra pàtria, i volíem veure-us, res més.

La mare i esposa espantada havia desaparegut, i havia ocupat el seu lloc una dona controlada i plena de confiança que dirigia un ampli somriure agradable a una desconeguda que potser no hagués sentit tots els dubtes que acabava d'expressar ella.

-I ara que ja us hem vist, potser ha arribat l'hora de què marxem -creuà breument la mirada amb la de la Saba, intercanviant emocions de tota mena, entre les quals destacava l'agraïment-. T'agraeixo les teves paraules, Saba. I et prego que acceptis les meves disculpes per les meves.

-No zón necezzàriez -Va dir la Saba, fent una lleu reverència.

La Syal Antilles li va tornar el gest.

-Anem, Wyn.

-Crec que podria quedar-me a ajudar-los, si no els importa -Va dir la noia, dirigint-se a la Saba i la Danni. Les dues van assentir amb el cap.

-No em sembla bona idea, Wyn -Va dir la seva mare-. No voldran que els destorbis mentre ells intenten treballar.

-No; està bé -Va dir la Danni-. La veritat és que la seva ajuda ens vindria bé.

-Estàs segura? -va preguntar la Syal. Semblava que li quedava encara una resta de compromís per les seves expressions anteriors.

Però la Saba sabia que la injecció d'entusiasme juvenil que podia aportar-los la Wyn seria precisament el que els feia falta en aquests moments.

-Aquezta eztà zegura que la Wyn no zeria una càrrega.

A la Wyn se li va il·luminar la cara immediatament.

-No ho lamentareu. Conec aquests registres millor que la majoria de la gent... millor que la pròpia Tris!

-Això ho dubto de debò -Va dir la seva mare.

La Wyn no va respondre; en lloc d'això, es va dirigir a la Danni i li va preguntar:

-És veritat que és aquí, amb els Skywalker, un dels bessons Solo?

La Danni va somriure i va assentir amb el cap.

-Sí: Jacen Solo.

-I podré conèixer-lo jo?

-Estic segura que sí -Va dir la Danni.

-No corris tant, Wyn -li va dir la seva mare. Encara no semblava decidida a deixar que la seva filla es quedés allà-. Encara hem de consultar-ho amb el teu pare.

-No li importarà, mare -Va dir la Wyn, pràcticament fent salts de puntetes. El seu entusiasme donava a entendre que portava molt de temps sense que passés en la seva vida res emocionant.

-Aquezta z'ocuparà d'ella mentre tu ho consultez, zi volz.

La Syal va assentir, encara amb alguna incertesa, mentre la Danni l'acompanyava cap a la sortida.

-Us ho agraeixo molt tot això! -va exclamar la noia quan la seva mare i la Danni es van haver perdut de vista per un altre passadís-. Això serà fantàstic!

-També zerà un treball dur -li va prevenir -. I, a méz, éz una feina molt important.

-Ah, això ho entenc -Va dir la Wyn, fent un esforç per tranquil·litzar-se. Després, va mirar al seu voltant, va obrir els braços com per abastar tota la biblioteca, i va preguntar-: Per on voleu començar?

* * *

Següent