Refugiat (XIII)

Anterior

XIII

-Si puja la temperatura una mica més aquí dins, em fondré -Va dir la Tahiri, assecant-se el front amb el dors de la mà.

-Ajusta els controls de la ventilació -Va dir en Goure. La veu li sonava apagada, ja que també ell estava revestit del seu vestit per a entorns hostils. El vestit, un exosquelet supersòlid, un metre més alt que ell, li ocultava el rostre darrere d'una sèrie de droides sensors, i li aportava una força superior per realitzar diverses tasques desagradables. La Tahiri portava un altre vestit idèntic, pintat d'un color marró metàl·lic mat, amb símbols d'identificació raspats a l'esquena i al pit, i contemplava el món que l'envoltava a través d'una varietat desconcertant de visors i de sensors. Se sentia com si portés posada una armadura antiga.

-Baixa el termòstat i començaràs a sentir-te millor.

-Ja està al mínim -va respondre ella. Podrien haver-se comunicat per intercomunicador, però en Goure havia dit que no volia córrer el risc que els escoltés algú. Els vestits tenien micròfons i altaveus externs, que funcionaven bastant bé... millor que el seu sistema de refrigeració.

La Tahiri va empènyer els comandaments amb la barbeta mentre intentava netejar la suor salada dels ulls a força de parpellejar. Estava acostumada als ambients calorosos, ja que s'havia criat entre els habitants de les sorres... però allò ja era el súmmum.

Una cosa la va colpejar per l'esquena, seguit d'un clic perceptible. El vestit es va omplir a l'instant d'un corrent d'aire gelat que va produir a la Tahiri un alleujament tan intens, que ella només ho va poder expressar amb un sospir.

-Tenies bloquejat el tub de refrigeració -Va dir l'Arrizza, l'escombriaire kurtzen que els acompanyava en el llarg desplaçament en turboascensor. En Goure havia dit d'ell que era conspirador en les estones lliures però que no formava part de la xarxa dels ryn. Hi havia explorat el funcionament intern del complex del Senat bakurà, sense interessar-se per anar més enllà. Ell mateix no realitzava més activitats polítiques, però tenia molt de gust en ajudar la Tahiri a entrar i sortir del complex sense que es fixessin en ella.

-Em sembla que acabes de salvar-me la vida -Va dir la Tahiri, fent broma només en part mentre es regirava dins del seu vestit perquè l'aire fred li arribés fins a l'últim centímetre del seu cos xop de suor. En fer-ho, el seu vestit EH, dissenyat per captar els moviments minúsculs dels seus membres i magnificar-los, multiplicant la seva força i la seva flexibilitat, donava saltirons estranys.

-Sé d'un que va morir treballant per excés de calor -va respondre el kurtzen-. Haureu de cuidar-vos l'un a l'altre allà baix.

Ella no va saber què respondre davant aquell pragmatisme brusc.

-Gràcies -Va dir per fi-. Procuraré recordar-ho.

El turboascensor es va aturar amb un soroll metàl·lic i l'àmplia gàbia d'acer es va obrir davant d'ells. Arrizza va sortir primer. Portava un vestit més ple de rascades encara que el d'en Goure. En l'únic en què es distingien, en la pràctica, era en un cinturó de cuir amb bosses que duia a la cintura. La Tahiri va suposar que serien eines, encara que dubtava que els dits curts del vestit poguessin manejar amb precisió útils tan petits.

Van caminar en fila índia pel passadís d'accés als soterranis inferiors. Els vestits EH passaven de sobres pel passadís, que estava dissenyat per donar pas a tot tipus de màquines de manteniment. La Tahiri va recordar que cap d'aquestes màquines seria un droide, per descomptat, atès que als bakurans no els agradava la maquinària automàtica. Com els droides no podien fer la feina bruta, havien de fer-ho les persones. D'aquí els vestits que portaven posats.

L'Arrizza els conduïa a un altre turboascensor que arribava fins a la part inferior de les càmeres principals del Senat. Per allà podrien entrar en el complex mateix, evitant les mesures estrictes de seguretat de les entrades normals. Integrats en un equip de neteja de residus que feia la seva ronda matutina habitual, podrien moure's pels nivells inferiors del complex sense que els veiessin, o almenys sense que els detinguessin. Potser no poguessin entrar a la càmera mateixa del Senat, però des d'allà podrien accedir amb relativa facilitat a les xarxes internes de dades.

-Tens alguna idea del que passa? -va preguntar la Tahiri.

-No. La seguretat ha estat en alerta des del segrest d'en Cundertol. No he pogut descobrir qui estava darrere, però sé que no va ser la Malinza Thanas. No és el seu estil.

-Qui ha estat, doncs?

-No ho sé amb certesa...

Després de caminar una estona en silenci, la Tahiri va passar a un canal privat i aventurar una altra pregunta.

-Sempre et mous amb aquestes coses? -li va preguntar mentre seguien endavant, trepitjant pesadament amb les botes d'acer sobre el sòl reforçat-. Hi deu haver maneres més fàcils de desplaçar-se.

-Per desgràcia, l'alerta de seguretat m'ha tancat les fonts habituals -Va dir ell-. Sobretot, amb l'arribada del Keeramak i la cerimònia d'avui. Ja sé que això és rudimentari, però és l'únic que em queda de moment. Espero que no condueixi a què m'atrapin i a què es descobreixin les meves activitats.

-I si et descobreixen, què passaria? Et substituirien?

-Quan corregués la veu, sí; enviarien a un altre dels meus perquè em substituís.

-Però com podria córrer la veu? No sé com seria possible, tal com estan d'interrompudes les comunicacions.

-Bé, quan arribem als nostres llocs, el primer que fem és establir plans que cobreixin les emergències d'aquest tipus. Els de la meva família no fem servir la Força, ni tampoc confiem en les comunicacions convencionals. En això rau la nostra força, te n'adones? Arribem fins on ningú es figura, senzillament perquè ningú es fixa en nosaltres, i no per mitjà de tecnologia ni de poders avançats, que és el que sempre busca la gent. De la mateixa manera, qui es fixa en una nota o dues, lliscades en una nota d'embarcament? En un murmuri d'un descarregador del port a un androide? O en una història que s'explica innocentment en una taverna? Bakura rep a bastants transportistes i comerciants, fins i tot quan s'ha imposat el silenci a les comunicacions. Tothom necessita repulsors. Jo utilitzo les tècniques més senzilles i universals per difondre el que dic per mitjà d'aquests viatgers. Pot ser que sigui lent al principi, però és eficaç.

La Tahiri va intentar assimilar el concepte.

-M'estàs dient que ets una mena de centre de les xafarderies de la galàxia?

-Dit així sona malament. En realitat, és molt eficaç. Si un dels meus missatges regulars no arriba cada dia a un lloc determinat a una hora determinada, es transmet un altre missatge al ryn següent de la cadena, i aquest demanarà un substitut.

-A qui? -va preguntar la Tahiri, incapaç de contenir la seva curiositat sobre la xarxa dels ryn. No havia sospitat ni tan sols la seva existència fins allò de Galantos, però semblava que la seva influència era tan penetrant com ho havia estat la dels de la Brigada de la Pau.

-No puc explicar massa, Tahiri -Va dir en Goure, rient a sota veu-. Una organització secreta només pot funcionar amb eficàcia si el seu funcionament segueix sent secret. Com tu ja saps que existim, puc dir-te que nosaltres, els ryn, no tenim un sistema estrictament jerarquitzat com el de vosaltres, els Jedi. Però sí tenim un líder que és qui rep, en última instància, la informació que aportem cadascú. És ell qui pren totes les decisions importants.

-El vostre líder té nom?

-Per descomptat. Però desvetllar-lo equivaldria a posar en perill la seva seguretat. Amb aquesta finalitat, ni tan sols nosaltres coneixem la seva veritable identitat. Sabem que algú va veure necessària una xarxa com aquesta de cercadors d'informació; aquest mateix algú em va entrenar a mi, i a molts altres com jo, en l'art de la infiltració, i ens va designar els nostres llocs. Recorda el que et dic: arribarà el dia en què es cantaran cançons que parlin d'ell, si és que no es canten ja.

En Goure es va aturar quan van arribar al segon turboascensor. Estava tan usat i atrotinat com tota la resta d'aquell nivell. La porta es va obrir lliscant amb un sospir profund; quan van entrar, va ascendir donant batzegades. La Tahiri va moure les mans instintivament cap als costats per guardar l'equilibri.

Se li van posar en tensió inquieta tots els músculs. Va procurar distreure's fent una altra pregunta.

-Com es poden cantar cançons sobre algú que no té nom?

Dels altaveus del vestit EH d'en Goure va sortir una espècie de tos que la Tahiri va comprendre que devia ser un riure, encara que no ho semblava especialment.

-Tu sempre tan pràctica, oi?

Però abans que la Tahiri hagués tingut temps de respondre a la pregunta, l'Arrizza havia aixecat una mà per imposar silenci a tots dos.

-Ja gairebé hem arribat -Va dir-. Recordeu el que s'ha dit.

La Tahiri va assentir movent el cap dins del seu casc integral. Des de llavors només havien de dir-se entre si pels noms de Yon, Gaitzi i Scod, membres d'un equip de neteja subterrània que portava el nom familiar del Trípode.

La plataforma de l'ascensor es va aturar grinyolant un moment més tard, i les portes immenses van tornar a obrir-se deixant al descobert un altre passadís de servei que no semblava molt diferent del que havien deixat enrere, tret que aquest només tenia uns metres de longitud i acabava en unes gruixudes portes blindades. L'Arrizza es va acostar a les portes, i la Tahiri el va seguir, imitant el caminar pesat del seu vestit EH amb l'esperança de donar la impressió que amb aquell gruixut equip estava tan còmoda com amb roba normal.

-Identificació -Va dir una veu estrepitosa des de l'altre costat de les portes. Diversos feixos de llum làser van recórrer els vestits, llegint codis d'identificació que portaven pintats amb diverses pintures reflectants.

-Trípode de guàrdia -Va dir l'Arrizza amb veu rutinària. Després de breus moments d'espera, va afegir en to rondinaire-: Vinga, Schifil! Deixa'ns passar, vols? No puc perdre aquí tot el dia.

-Amb tanta feina important que tens, eh? -Les portes dobles es van obrir amb una xiulada hidràulica-. Hi ha un bloqueig en el compactador J que t'està esperant, Yon. Ahir a la nit vas haver de ser un noi dolent.

L'Arrizza es va limitar a grunyir mentre passava davant el post de seguretat, seguit dels altres dos. Dos guàrdies els van veure passar des d'una cabina oberta, amb les armes sobre els genolls i somriures burletes en els rostres. Ells podrien haver-los esclafat com a insectes amb els vestits EH; però la categoria social superior valia molt més que la força física.

La Tahiri va passar humilment davant els guàrdies, afegint al seu caminar pesat un abatiment d'espatlles que li semblava adequat per a una treballadora de baix nivell. Estava tan centrada en la seva actuació, que va trigar un moment en adonar-se que un dels guàrdies li estava parlant.

Es va aturar i es va tornar a poc a poc cap al guàrdia, aprofitant aquells segons per llegir-li la ment i descobrir que el guàrdia creia que estava parlant amb la netejadora anomenada Gaitzi.

-Tens un petó per a mi avui, Gaitzi? -va preguntar el guàrdia, arrufant grotescament els llavis mentre el seu company reia.

La Tahiri va fer petar els llavis imitant un petó humit, i després es va girar i va seguir endavant.

-Deliciós -va murmurar en Goure quan van haver deixat enrere el post de control i van estar fora de perill, seguint l'Arrizza cap als soterranis del complex del Senat bakurà-. Mai deixa de sorprendre'm en què es converteixen els mascles de gairebé totes les espècies quan se'ls dóna una arma i un uniforme.

-I jo suposo que els ryn homes estan per sobre d'això, no? -Va dir la Tahiri amb sequedat.

-Doncs sí que ho estem! -Va dir ell, defensant-se amb indignació-. Per això treballem en secret, sense bells títols ni privilegis. La nostra raó de ser és oposar-nos als mètodes superbs que fan servir grups tals com la Brigada de la Pau. De fet, corre la veu que el nostre fundador es va inspirar en el Gran Riu, la xarxa de cases segures i de rutes de fugida que va fundar el Mestre Skywalker per salvar els Jedi de les traïcions.

-Per això ens van ajudar els ryn a Galantos?

-Encara no m'han arribat les notícies del que va passar allà -Va dir ell-. Però, sí; si hi era la Brigada de la Pau, nosaltres faríem tot el que poguéssim per resistir-nos a ells. Considera-ho la nostra aportació a l'esforç bèl·lic. Nosaltres no podem fer front directament als yuuzhan vong; ni tan sols nosaltres podríem infiltrar-nos en una societat com la d'ells; per això apuntem més avall, als que podreixen l'Aliança Galàctica des de dins.

-Una segona línia de defensa -va proposar la Tahiri.

-Nosaltres preferim considerar-la una primera fila -Va dir ell-. De res serviria mirar de derrotar als yuuzhan vong si, abans d'això, ens derrotem a nosaltres mateixos.

Malgrat com de fosc que li havia semblat, s'hi apreciaven ressons de les incerteses filosòfiques d'en Jacen sobre les conseqüències que podria tenir guanyar la guerra a força de pura violència. També s'aproximava una mica més a l'arrel dels problemes de la pròpia Tahiri.

-No haurem de desencallar aquest compactador d'escombraries, oi? -va preguntar ella per canviar de tema, pensant no només en els munts de residus fumejants sinó també en les parets aclaparadores.

-No -Va dir l'Arrizza-. Vosaltres aneu a les vostres coses. Jo m'ocuparé que es realitzin les tasques.

-Tenim senyals que ens enviem si ens necessitem l'un a l'altre -va explicar Goure a la Tahiri.

-Si us molesta algú o si us separeu -va afegir el kurtzen, digueu a seguretat que us han bloquejat els localitzadors i que busqueu al Sector C. Jo em reuniré amb vosaltres allà.

La Tahiri fer que sí amb el cap.

Van arribar a una cruïlla i es van separar sense afegir paraula: Arrizza va anar cap a la dreta per a realitzar les funcions de l'equip de neteja, i la Tahiri i en Goure van seguir pesadament pel passadís de l'esquerra per emprendre la seva exploració. La Tahiri sabia que els riscos es multiplicaven a partir d'aquest moment. No sabia amb quanta atenció se solia vigilar els equips de neteja ni fins on podien avançar pel complex abans que algú observés que no estaven seguint la seva rutina habitual; l'únic que podia fer era actuar de pressa i esperar que comptessin amb el temps suficient per fer el que havien vingut a fer.

En Goure la va conduir per una ruta llarga i tortuosa a través dels nivells dels soterranis inferiors, prenent de vegades turboascensors de pujada o de baixada o donant voltes per magatzems plens de contenidors segellats.

-En el complex hi ha una mica més del que sembla a primera vista -va comentar la Tahiri quan van passar per un búnquer subterrani enorme, ple fins al sostre de queviures.

-Després de la guerra contra els ssi-ruuk, es va redissenyar perquè servís de refugi -li va explicar en Goure-. El Senat, i una proporció considerable de la població de Salis D'aar, podrien sobreviure aquí bastant temps, sempre que no es travessessin les barreres defensives de la superfície, és clar.

-I si es travessaven?

-També hi ha un dipòsit d'armes -va respondre el ryn-. Suficients per a un petit exèrcit. Creu-me, no es rendirien sense lluita.

Coneixent els horrors de la tecnificació, la Tahiri comprenia que el Senat hagués pres tantes mesures per evitar-los. Amenaçats durant dècades per l'espectre de l'esclavització i de la mort, la por a una invasió de tornada devia ser molt profunda. No era d'estranyar, per tant, que algunes persones es neguessin a tenir res a veure amb els p'w'eck, amb independència que fossin o no antics esclaus.

«Llavors, per què el canvi sobtat?», Es va preguntar. La princesa Leia havia comentat que el primer ministre Cundertol havia estat antialienígena quan havia exercit al Senat de la Nova República. Per què havia canviat ara?

Es va obligar a si mateixa a deixar de banda la qüestió per concentrar-se en el que tenia entre mans.

-Sí guardaven aquí aliments i armes, també deu haver algun tipus de centre de comandament -Va dir.

-Exactament -va respondre en Goure-. I és allà on anem.

Van donar una mica de volta per recollir una màquina flotant de polir sòls, i van seguir endavant. Van passar per un post de seguretat buit i van baixar per un nou turboascensor. La Tahiri observava constantment els espais que els envoltaven a la recerca d'indicis que estiguessin ocupats, però els soterranis estaven sempre buits. No veia cap diferència entre allò i recórrer les ruïnes ben conservades d'una ciutat antiga i abandonada.

Però no per això deixava d'haver càmeres de seguretat en totes les cantonades. N'hi hauria prou amb que una persona tingués sospites...

Dues grans portes florides es van apartar per deixar al descobert el post de comandament desocupat. La Tahiri i en Goure van entrar amb aire de confiança, com si passessin per allà tots els dies. En comptes d'estirar el coll hidràulic, la Tahiri va dirigir els sensors del seu vestit EH per totes les consoles buides i pels holoprojectors apagats. Hi havia lloc perquè treballessin cinquanta persones, o més, al voltant d'una estrada central on ella suposava que el primer ministre i els seus funcionaris principals dirigirien les operacions en cas de guerra. Encara que estava clar que el post portava buit molts anys, tenia aspecte de preparació; el duracer polsegós donava una impressió d'expectativa, com si estigués esperant que li arribés el moment.

«Encara pot arribar -va pensar ella amb cruesa-, si les intencions del Keeramak no són el que semblen».

En Goure es va aturar al centre de l'àmplia sala i va posar en marxa la màquina de neteja. Mentre la sacsejava d'un costat a un altre, va dir, fent-se sentir entre el grinyol constant:

-Fes com que netes. Jo em posaré en els sistemes i buscaré la Jaina. Passa els teus monitors al canal disset per seguir els meus avenços.

-No es fixarà algú en el que estem fent?

-No, si sóc prou bo. I sóc prou bo -Va dir ell, somrient-li darrere de la visera del casc. Amb major serietat, va afegir-: Encara hem de seguir al centre per accedir a les seves xarxes, serà millor que no fem res que cridi l'atenció, com encendre les pantalles. Els vestits EH poden fer aquest treball per nosaltres -va tornar a agitar les espatlles del seu vestit-. Suposo que només tindrem una oportunitat, o sigui que serà millor que l'aprofitem bé.

La Tahiri es va donar per assabentada de les instruccions i va fer el que li havia indicat en Goure, donant grans mostres d'estar posant en joc la força i la flexibilitat del seu vestit per treballar, per si l'estava mirant algú. Mentre treballava, no perdia de vista els progressos d'en Goure, servint-se de la meitat superior de l'interior del seu casc a manera de caputxa VR rudimentària. Al principi no va veure més que línies i més línies de programa en llenguatge màquina complex, mentre en Goure aplicava diverses tècniques senzilles per infiltrar-se en les xarxes de baixa seguretat del complex. A partir de llavors, la tasca es va tornar molt més difícil, i va trigar algun temps a superar el nivell següent. Des d'allà va poder accedir a dades administratives com ara les detencions i les posades en llibertat; però no es deia res de la Jaina.

Al cap de vint minuts més de treball de codificació, en Goure va aconseguir arribar fins al cor mateix de la burocràcia bakurana, on es guardaven els veritables secrets, segons deia ell. La Tahiri es va meravellar el principi de la seva habilitat, fins que va recordar que els ryn tenien fama pels seus dots com a hackers. A més, Bakura, que era un sistema situat en els límits remots dels mons de la Vora, segurament no devia disposar del programari sofisticat necessari per garantir el silenci, com el que ella donava per sabut que s'utilitzava a Mon Calamari. Malgrat tot, aconseguir saltar-se les proteccions més fortes del sistema en menys d'una hora i mitja no deixava de ser impressionant.

-Interessant -va murmurar ell en un moment donat.

-Has trobat alguna cosa? -va preguntar la Tahiri, interessada immediatament. Ja s'estava cansant de netejar la pols i treure lluentor.

-Em temo que no es tracta de la Jaina. He aconseguit accedir a les holocàmeres ocultes en habitacions en les quals no se suposa que hauria d'haver-les.

La meitat superior del casc de la Tahiri va mostrar una presa d'imatge, i va veure un llit gran, circular, envoltada de domassos luxosos.

-Sembla que algú s'ha estat dedicant a espiar una mica -Va dir la Tahiri.

-Ho dubto. El més probable és que sigui un excés de zel per part d'algun cap de seguretat. Aquestes coses es veuen per tot arreu. Es donen quan la mà esquerra no es fia de la mà dreta.

Va recórrer algunes càmeres ocultes més, observant més habitacions suposadament segures. La qualitat de la imatge oscil·lava entre les 3-D plenes i imatges borroses en 2-D i en blanc i negre. En general, es veien despatxos buits o imatges de senadors que realitzaven els seus preparatius matutins disposant-se a assistir a la cerimònia de consagració. Res que fos massa emocionant.

Després de revisar les imatges de moltes càmeres, la Tahiri començava a preguntar-se si anaven a trobar alguna cosa útil. Però, llavors...

-Espera! -va exclamar-. Torna enrere!

Però en Goure ja havia tornat enrere, a la imatge d'en Han i la Leia, i la manipulava per enfocar-la. Els dos estaven en una oficina sumptuosa, davant l'escriptori ampli i brunyit del primer ministre Cundertol. La Leia tenia una expressió curosament controlada, com sempre, però la frustració d'en Han era inconfusible.

La Tahiri es disposava a preguntar si hi havia so, però en Goure se li va avançar, encenent-lo.

-... Comprenc la vostra inquietud -deia en Cundertol-, però la veritat és que a hores d'ara no puc fer res; sobretot, quan sembla que pot haver estat complicada en la fugida d'un criminal perillós.

En Han va donar mostres d'enuig.

-Si ha ajudat a la Malinza a fugir, ha degut tenir bons motius -Va dir.

-Serà així, capità Solo; però el que és indubtable és que ha violat la llei. Si la vostra filla creia en la innocència de la Malinza, podia haver recorregut a les vies legals. Però tal com estan les coses, heu de fer-vos càrrec que tinc les mans lligades. Des del punt de vista jurídic, és difícil negar que és culpable.

-Culpable d'ajudar a fugir a una innocent! -Va dir en Han.

-Malinza Thanas té poc d'innocent -Va dir el primer ministre amb serietat-. Amb la seva banda d'insurrectes, havia fet el dany suficient a la pau de Bakura per justificar la seva situació de perseguida per la justícia. Ja era hora que la tanquessin.

-Però tu mateix la creies innocent! -va exclamar en Han, incrèdul.

En Cundertol va adoptar una expressió d'estranyesa i perplexitat.

-Què t'ha fet pensar això?

La Leia va intervenir amb calma, evitant una explosió de proporcions corellianes.

-Primer Ministre, jo sospito que la Jaina ha estat víctima d'un muntatge. Es va posar en contacte amb nosaltres algú que assegurava tenir una informació per a nosaltres. Sobre la base d'aquesta informació, la Jaina va anar a visitar la Malinza Thanas, però sense més intenció que la de parlar amb la noia. Per descomptat que no va anar allà per ajudar-la a fugir. Si va participar, ha d'haver estat sota coacció.

-Llavors, per què no s'ha presentat per donar explicacions de la seva conducta? -va preguntar en Cundertol-. En les imatges gravades se la veu clarament acompanyant la Thanas en la seva fugida de la penitenciaria, per voluntat pròpia. No hi havia cap coacció.

-Llavors, la van enganyar -Va dir la Leia.

-Per què?

-Si ho sabéssim, per ventura estaríem perdent el temps amb tu? -Va dir en Han amb sorna-. Arreglaríem el problema nosaltres mateixos.

La Leia va recolzar una mà a l'espatlla del seu marit.

-No tenim intenció de criticar -Va dir-. L'únic que ens preocupa és el benestar de la nostra filla.

-I què hi ha de la vostra altra companya? De l'altra Jedi? Ha tornat ja?

El gest sorrut d'en Han es va tornar més marcat; però la Leia va conservar la seva expressió tranquil·la i sòbria.

-No, per desgràcia. I també començo a preocupar-me per la seva seguretat.

-De manera que ja són dos Cavallers Jedi els que ronden al seu aire per Salis D'aar. Estic segur que dispensareu el suggeriment que passa alguna cosa estranya, però és que això arriba en un moment molt especial. Quan Bakura es disposa a segellar, l'endemà, una pau duradora amb el seu antic enemic, es presenta l'Aliança Galàctica i sembra el desordre. No puc menys de preguntar-me si voleu que trenquem els nostres llaços amb la resta de la galàxia. O potser necessiteu encara una mica de nosaltres i temeu que ja no us ho anem a donar...

-Dubto molt que creguis això, primer ministre -Va dir la Leia, sense immutar-se per les acusacions-. Ens coneixes, i saps que només actuem en nom de la pau.

-Em temo que encara no he vist la menor prova en aquest sentit, princesa.

En aquell moment va sonar a l'escriptori del primer ministre un brunzit agut. Cundertol es va posar dret immediatament i es va allisar els cabells cap enrere. La seva conducta va experimentar un canvi important. S'havia quedat impertèrrit davant l'actitud amenaçadora d'en Han, però un simple xiulet d'alarma semblava posar-lo francament nerviós.

-Ho sento, però haureu de disculpar-me: tinc un altre compromís. En tot cas, podeu tenir la seguretat que farem tot el que estigui a les nostres mans per trobar a les Cavallers Jedi desaparegudes, a més de la Malinza Thanas.

Va afegir després, gairebé entre parèntesis:

-Confio veure-us als dos a la cerimònia de consagració. Ja falta poc temps, i no vull que penseu que, pels últims esdeveniments, tindrem la grolleria de rescindir-vos la invitació. Princesa Leia, capità Solo, seguiu sent els nostres il·lustres hostes fins que tinguem motius de pensar el contrari.

La Leia va tenir pràcticament de treure arrossegant al seu marit del despatx. Estava clar que tots dos havien quedat descontents de l'audiència amb el primer ministre; però fins i tot a la pròpia Tahiri, que observava l'escena des de lluny, comprenia que poc podien fer en aquests moments.

Quan es va tancar la porta darrere d'ells, Cundertol va tornar a seure. Va passar una llarga estona completament immòbil, com meditant per ordenar els seus pensaments.

-La Leia ha parlat de tu -Va dir la Tahiri a Goure-. Vas ser tu qui et vas posar en contacte amb nosaltres, qui vas enviar la Jaina a la penitenciaria. Segurament creu que estàs relacionat amb els embolics en els que s'hagi ficat la Jaina.

-Una raó més perquè ens assabentem de què li ha passat. Anem a veure si podem captar alguna cosa en...

-Espera... Mira!

S'havia obert la porta del despatx d'en Cundertol. Van entrar quatre guàrdies p'w'eck d'escates mat, amb arnesos de cuir complicats i llançar-raigs de pala als costats. Van prendre posicions a banda i banda de l'escriptori i van reconèixer la sala amb mirades desconfiades. Va entrar després Lwothin caminant pesadament, i darrere d'ell, amb pas serè i consumada elegància, va entrar un personatge que en termes generals s'assemblava a un p'w'eck, però que per altra banda es distingia bastant d'ells en gairebé tots els seus detalls.

«El Keeramak», va pensar la Tahiri. No va poder menys d'admirar les belles escates arremolinades i multicolors de la criatura. Les figures que formaven brillaven amb tons irisats sota els llums forts del despatx. A cadascun dels seus moviments dansaven noves espurnes. El ssi-ruu tenia el físic d'un caçador refinat, polit al llarg de milers d'anys de domini sobre els p'w'eck, atrofiats i d'aspecte insegur. El Keeramak anava més dret i amb un port més equilibrat; les seves extremitats eren més llargues; els seus músculs, més esvelts, i en els seus ulls brillava una intel·ligència i una astúcia tals que, al seu costat, el líder avançat Lwothin semblava tan amenaçador com un ewok.

El seguien dos guàrdies p'w'eck més. Les portes es van tancar fermament a l'esquena. El Keeramak va caminar fins a l'escriptori d'en Cundertol i es va quedar dret davant seu, agitant la cua.

Cundertol es va posar dret i va fer una reverència formal.

El Keeramak va dir alguna cosa amb els sons sibilants, forts i profunds, de la llengua ssi-ruuvi. La Tahiri va esperar una traducció, però no va sonar cap. Va suposar que en Cundertol portava un auricular que li retransmetia directament les paraules del Keeramak en Bàsic. Mala sort, però tampoc era una tragèdia.

«Almenys, podrem sentir la resposta d'ell», va pensar la Tahiri.

Però el que va passar a continuació la va prendre completament per sorpresa. Quan el Keeramak va haver acabat de parlar, el primer ministre Cundertol va obrir la boca i va respondre a l'alienígena amb fluïdesa en ssi-ruuvi, una llengua que cap ésser humà podia somiar en pronunciar.

La Tahiri mirava fixament la pantalla i veia que la laringe d'en Cundertol donava uns saltets molt estranys mentre emetia per la boca una ràpida sèrie de xiulets.

-Això no és possible -Va dir, atònita.

La parla d'en Cundertol va quedar interrompuda per una sonora exclamació del Keeramak. Una mà proveïda d'urpes fendí l'aire entre els dos. Cundertol protestà per alguna cosa, però el Keeramak va tornar a interrompre'l. Per fi, Cundertol va assentir amb expressió agra i es va recolzar en el seu seient, creuant els braços sobre el pit.

Va tornar a parlar en la llengua extraterrestre, al que va respondre el Keeramak amb una bufada que va poder ser un riure ssi-ruuvi. Lwothin va intentar intervenir en la conversa, però el Keeramak el va apartar d'una rude empenta. Això va fer somriure a Cundertol.

-Això no m'agrada -Va dir la Tahiri.

-A mi tampoc -va respondre en Goure-. Si tingués alguna manera de gravar això... o, almenys, de connectar-lo amb un traductor. Però no puc fer cap de les dues coses sense que em detectin els de seguretat.

-Llavors, potser és això el que hem de fer -Va dir la Tahiri-. O sigui, algú ha d'assabentar-se d'això!

Tot just havien sortit les paraules dels seus llavis quan va concloure la conversa entre Cundertol i el Keeramak. El primer ministre es va posar dret i va fer una altra lleu reverència. Lwothin i el seu líder ssi-ruu van sortir de la sala, envoltats de la seva guàrdia personal armada.

Quan Cundertol va tornar a quedar-se sol, es va ensorrar pesadament en el seu seient un cop més, aquesta vegada amb expressió d'alleujament.

-No tinc ni idea de què és el que acaba de passar -Va dir en Goure-; però tens raó: hem de dir-ho a algú.

-Però què els hi direm? -va preguntar la Tahiri. Encara que només havien transcorregut uns segons de l'incident, a ella mateixa ja li resultava difícil de creure. Com anaven a creure-ho als altres, sense proves? -. Ens presentem i diem sense més que el primer ministre pot ser una mena d'híbrid humà-ssi-ruuk? Mai ens creurien!

-Hi ha algú que sí que podria creure'ns -Va dir en Goure, pensatiu.

-Qui?

-Una cosa així acabaria amb la carrera d'en Cundertol, sens dubte, amb independència de quines siguin les seves intencions. Qui creus que podria guanyar més amb això?

-El Viceprimer ministre -va dir la Tahiri, assentint amb el cap.

-Exactament. Té els seus motius per fer alguna cosa, i té, a més, el poder suficient per fer-ho de seguida. Si poguéssim arribar fins a ell...

-... Abans de la cerimònia! -va concloure ella, avançant-se-li-. Si el Keeramak pensa trair Bakura, nosaltres haurem de guanyar-los per la mà. L'única cosa que els impedeix atacar obertament és la por que tenen a perdre les seves ànimes. Quan Bakura estigui consagrat, no hi haurà manera de detenir-los.

-Així és. I, per tant, no ens queda massa temps.

La imatge del primer ministre Cundertol va desaparèixer i va ser substituïda per un diagrama de les comunicacions de complex.

-On és exactament Harris ara mateix? -es va preguntar en Goure.

Abans que hi hagués tingut temps de localitzar amb precisió al viceprimer ministre, va ressonar al centre de comandament una veu estrident.

-Atenció, equip de neteja. Qui us ha ordenat ser-hi aquí?

En Goure va activar un intercomunicador extern; la seva veu va sonar desagradablement prop de l'orella dreta de la Tahiri.

-El Supervisor Jakaitis, senyor.

-El Supervisor Jakaitis nega haver demanat un equip en aquest punt -va ser la resposta immediata-. La vostra presència no està autoritzada.

-Estic segur que, si li ho pregunteu una altra vegada...

-Esteu violant els articles del quatre al setze de la Llei de secrets. Quedeu-vos on sou fins que arribi un gran grup. Us escortaran a un post de detenció, on sereu processats formalment.

La veu va deixar de sonar al centre de comandament.

La Tahiri va deixar anar una maledicció entre dents i, tot i la refrigeració del seu vestit, va començar a suar de nou. Havien estat prestant massa atenció a Cundertol i massa poca a guardar les aparences d'estar fent un treball manual.

Ara que els havien detectat, era gairebé segur que els de seguretat els estarien escoltant. Goure va recolzar el casc del seu vestit EH contra el de la Tahiri perquè poguessin parlar sense que els sentissin. Almenys, no s'havien descobert les seves identitats.

-A la porra el pla -Va dir.

-Hem de sortir d'aquí -Va dir ella. Sentia una sensació incòmoda i creixent. No percebia a ningú a les proximitats, però el pilot de seguretat ben podia estar compost per droides.

-No et preocupis -Va dir ell. Segueix-me i fes exactament el que faci jo.

-Que hi ha d'en Harris?

-El vaig trobar abans que ens detectessin -Va dir en Goure-. L'únic que hem de fer és arribar-hi.

-I l'Arrizza?

-Sap compondre-se-les sol. Som-hi!

Abans que la Tahiri hagués tingut temps de fer més preguntes, Goure s'havia apartat i dirigia el seu vestit amb energia cap a la sortida. Encara que aquells equips enormes eren pesats i no estaven dissenyats pensant sobretot en la velocitat, si es podien moure ràpidament en cas necessari. Ella el va seguir a grans passos, les vibracions li pujaven per les cames de metall i li estremien el cos. El soroll de l'esforç dels motors hidràulics li ressonava amb força a les orelles.

En Goure la va guiar de nou fins al primer turboascensor que havien pres. Sabia que els de seguretat els estarien observant, i ni es va plantejar tan sols agafar el turboascensor. En comptes d'això, va dur la Tahiri per una altra sèrie de passadissos fins a una escala circular. L'escala tremolava perillosament sota el pes conjunt dels dos, però allò era millor que quedar-se atrapats en un ascensor, on només els quedaria esperar que vinguessin a detenir-los.

Van pujar deu pisos sense aturar-se. La seva inquietud per l'estabilitat de l'escala va deixar pas a una altra preocupació molt diferent quan van caure del cel dues esferes negres que udolaven i emetien espurnes d'advertència.

-Droides de seguretat! -va cridar en Goure. La veu que sortia dels seus altaveus va ressonar pel forat de l'escala.

La Tahiri va aixecar la vista. Els droides, limitats a l'escala, havien baixat pel centre del pou. Afortunadament, només eren dos, però la Tahiri no dubtava que no trigarien a arribar altres. Les seves porres atordidores serien inútils contra els vestits EH blindats; però disposaven d'altres armes més poderoses.

-Esteu detinguts! -els hi van anunciar-. Esteu detinguts! Deposeu les armes i no feu cap moviment més!

Que t'ho has cregut, va pensar la Tahiri, obrint una escotilla metàl·lica de l'exterior del vestit i buscant alguna cosa dins. Abans de ficar-se en el vestit, havia ocultat el seu sabre làser entre les eines de neteja, en previsió d'una emergència com aquella. El sabre semblava minúscul en l'enorme puny de metall, i ella hauria de concentrar-se el doble per superar la malaptesa natural del vestit; però es va sentir millor a l'instant només per tenir-lo a la mà.

-No! -va cridar en Goure al veure el que feia-. Si l'actives sabran qui ets!

«Quina importància pot tenir això ja?», Va voler replicar ella. Si no ho sabien, ho sabrien quant la detinguessin i l'obliguessin a sortir del vestit.

Però un instint la va portar a confiar en Goure. No semblava que Goure marxés sense rumb. Estava clar que la portava cap a on ell creia que podrien fugir. I hi havia maneres de lluitar sense emprar el sabre de làser.

Va enviar un impuls psicocinètic per deixar fora de combat al droide més proper. El droide va començar a girar descontrolat, emetent una pluja d'espurnes mentre rodava veloçment per la paret de pedra, fins que va caure a plom fins al fons del forat de l'escala. El segon droide va retrocedir cosa d'un metre, alçant les armes amenaçadorament. La Tahiri li va enviar una onada d'energia pels circuits de propulsió, que li va produir un efecte semblant al primer. Els crits de protesta del droide es van anar apagant ràpidament mentre es perdia de vista entre les ombres de dalt.

-Bon treball -Va dir en Goure, aixecant la mà per aixafar una càmera de seguretat pròxima-. Ara, per aquí.

Van sortir del forat de l'escala tretze nivells més amunt del centre de comandament secret. L'àrea en què van entrar no estava dissenyada per a realitzar treballs de manteniment pesats, i la Tahiri va haver d'ajupir-se per passar pel passadís. En Goure no es va molestar a ajupir-se. Va anar fregant amb el més alt del seu cap de metall al sostre, fent caure rajoles i destrossant llums, deixant un rastre de destrucció al seu pas. Quan passava davant d'una càmera de seguretat, no s'aturava. Es limitava a aixecar la mà i aixafar-la, sense perdre el ritme si més no.

-Suposo que saps on anem, oi? -Va dir la Tahiri. Començava a perdre la confiança que havia posat en ell. No podia menys de preguntar-se si tindria un veritable pla, o si no pretendria altra cosa que fer el major dany possible.

-Si no em falla la memòria, per aquí hi deu haver un pou de manteniment en algun lloc...

Tenien davant seu una columna cilíndrica de dos metres que anava del terra al sostre. En Goure se li va acostar i va trencar la paret exterior de la columna posant en joc la força del seu vestit. La Tahiri va veure que per l'interior transcorrien molts cables i canonades. Estava clar que la columna s'estenia a molts pisos per amunt i per sota d'ells, servint serveis essencials a les àrees que l'envoltaven.

En Goure va passar un moment buscant el cable que necessitava. No va trigar a deixar-se dominar per la impotència, i va començar a estirar grapats de cables a l'atzar.

-Vinga -va murmurar la Tahiri, mirant al seu voltant nerviosament, a la recerca d'indicis d'altres droides de seguretat. No podien estar molt lluny.

Sortien espurnes i vapor de la columna a mesura que les mans poderoses del vestit EH d'en Goure arrencava cables i conductes. Quan ja estava ficat fins als colzes en fluids bullents i en aïllants fumejants, va agafar amb les dues mans una cosa que va trobar molt al fons i li va donar un poderosa estirada.

Els llums es van apagar al seu voltant a l'instant, i tota la planta va quedar sumida en la foscor.

-Bé -va sentir dir la Tahiri, més aviat sense alè. La Tahiri va passar als infrarojos i va veure que s'apartava de la columna i passava després a un pou de ventilació i l'obria.

-No tenim molt de temps. Això no els aturarà molt.

Es va produir un xiulet quan el seu vestit EH es va obrir per l'esquena. Hi va aparèixer per l'obertura el cap, seguit dels braços. La Tahiri es va acostar a ajudar-lo. El vestit EH d'ella el va aixecar com si fos un ninot. En Goure remenava la cua amb alleujament evident veient-se lliure d'aquell tancament.

-Abans de sortir, posa els teus circuits de control sota el comandament dels meus -li va indicar. Ella ho va fer així, i després va donar al botó de SORTIDA RÀPIDA. Va inspirar profund, gaudint de l'aire fresc que li va banyar el cos immediatament.

-I ara, què? -va preguntar la Tahiri, recuperant el seu sabre làser del puny inert del vestit.

En Goure va assenyalar el pou obert.

-Trepem. Però abans...

Va buscar sota l'aixella del seu vestit i va activar un interruptor. Els dos vestits es van tancar amb un brunzit i es van tornar per marxar caminant ràpidament, deixant sengles rastres de destrucció en la seva marxa pels passadissos de sostre baix.

-Aquest rastre no se li pot passar per alt a ningú -Va dir en Goure, amb el rostre il·luminat uns moments per les espurnes mentre els vestits s'allunyaven entre la foscor-. Els he programat perquè corrin en llibertat, pujant sempre que puguin. Si arriben al forat de l'escala, les coses poden posar-se interessants. Si no arriben... almenys ens hauran fet guanyar un minut o dos.

La va ajudar a pujar al pou, i després la va seguir, tornant a posar la tapa darrere d'ells.

-Hauria d'haver un pou central d'aire no lluny d'aquí -va explicar ell-. Quan el trobem, pujarem. Quan arribem a la superfície, podrem buscar el lloc per on sortir del pou. A partir d'allà, estarem lliures.

-Esperem -va afegir la Tahiri.

-Esperem -va assentir en Goure amb serietat.

-I què hi ha del viceprimer ministre?

-Podrem trobar a Harris a temps, si és que no s'allunya gaire. Però només tenim una hora abans que comenci la cerimònia, i hem de pujar disset pisos.

Fora del pou es va encendre la il·luminació d'emergència. Sentien al lluny les trepitjades dels vestits i crepitar dels trets de làser.

En Goure va assentir de nou en la foscor ombrívola i rogenca, i els dos van començar a grimpar sense dir una paraula més.

* * *

Següent