8
-El Canceller Valorum els veurà ara-, va dir la
assistent twi'lek des de darrere del seu escriptori.
En veure Farfalla alçar-se, Johun va fer el mateix,
tirant de forma estranya per recol·locar-se les túniques cerimonials, amb les
que estava poc familiaritzat, que el seu nou Mestre havia insistit que portés
per a la trobada. En Johun havia protestat que el seu guarda-roba no tenia res
a veure amb qui era o per què hi eren, però Farfalla simplement havia
contestat:
-A Coruscant, l'aparença importa.
En Johun mai havia estat a Coruscant abans, o en cap
altre dels Planetes del Nucli, en aquest aspecte. Hi havia nascut i s'havia
criat a Sermèria, un món agrícola a la Regió en Expansió entre les Vores Interna
i Mitjana de la galàxia. La seva família havia treballat en una granja a un
parell de quilòmetres fora d'Addolis, uns petits subalterns en el gran complex
agricultor sermerià que produïa una sobreabundància de menjar i vencien a mons
més desenvolupats que no tenien suficients terres llauradisses per sostenir les
seves pròpies poblacions.
Hi havia abandonat Sermèria a l'edat de deu anys per
començar amb el seu entrenament Jedi. En la dècada des d'aleshores, havia
acompanyat al General Hoth a dotzenes de mons, encara que el seu antic Mestre
havia preferit quedar-se a la Vora Exterior, lluny dels polítics i la cultura
urbana de la capital de la República. Els planetes que visitaven tendien a ser
mons rurals menys desenvolupats, molt similars al propi Sermèria. Com a
resultat, Johun mai havia vist res tan sols res similar a la metròpoli
planetària que era la Ciutat Galàctica.
En la seva aproximació inicial al món, Farfalla havia
intentat assenyalar la localització de les estructures importants, com la Gran
Rotonda del Senat i el Temple Jedi. Però per a l'ull provincial d'en Johun, tot
es barrejava en un oceà ferm de permacret, duracer, i llums brillants de
colors.
En aterrar, havien desembarcat i abordat en un speeder
aeri que els havia portat cap a la seva trobada amb el Canceller Valorum. Johun
simplement s'havia assegut i havia mirat embadalit l'espectacle mentre corrien
per la carretera aèria, amb el seu speeder entrant i sortint entre gratacels
tan alts, que el sòl ni tan sols era visible entre ells. Ocasionalment
s'enfonsarien avall o es balandrejarien cap enrere mentre el seu viatge els
portava a sota i sobre de camins de vianants, cartells flotants, i fins i tot
altres vehicles.
Al final del viatge, els sentits ja enlluernats d'en
Johun havien estat completament aclaparats pel constant flux de trànsit i els
números al·lucinants de gent que escollia viure i treballar a Coruscant. Tota
la impressió que va obtenir de l'experiència, era un esborrall malaltís
d'emoció posat contra una cacofonia diàfana de so... massa per a un simple noi
de granja per assimilar-lo.
Farfalla, d'altra banda, estava en el seu element. En Johun
s'havia adonat que el seu nou mentor s'havia avivat en quan van tocar terra,
com si s'estigués alimentant de l'energia de la gran metròpoli. El pas frenètic
i les multituds embogidores semblaven revitalitzar a Valenthyne, la ciutat
eliminant el cansament d'una llarga campanya militar en un depriment petit món
fronterer. Farfalla fins i tot semblava diferent aquí; a joc contra el rerefons
vibrant, cosmopolita de la capital galàctica, les robes que havien semblat tan
banals i estridents a Ruusan ara semblaven estar a l'altura de la moda i
l'estil.
Fins i tot al centre de les sales de poder, Farfalla
semblava completament còmode. Va fer una reverència gràcil de salutació a
l'assistent del Canceller, sostraient un somriure emmurriallat de la jove dona,
llavors es va moure amb un pas confiat encara que ple de propòsit a través de
l'entrada cap a dins del santuari interior d'en Valorum. Johun va fer una
reverència, rígida i forçada, llavors es va afanyar darrere ell.
L'oficina del Canceller estava menys ornamentada i era
més funcional del que Johun havia esperat. Les parets, catifa, i decoració eren
tots d'un marró profund, fosc, donant a l'habitació un aire de significació. Hi
havia una gran finestra en una paret, encara que molt per a l'alleugeriment del
jove Jedi les cortines s'havien corregut per aquesta trobada. Al centre de
l'habitació hi havia mitja dotzena de cadires d'aspecte còmode col·locades al
voltant d'una taula de conferències circular, diversos monitors s'alineaven en
les parets, parpellejant amb actualitzacions de diversos programes de notícies
de l'HoloRed.
Tarsus Valorum estava assegut darrere d'un gran
escriptori que mirava cap a l'entrada, i es va alçar per saludar-los. Ell era
un home alt de cinquanta i pocs anys, tot i que semblava deu anys més jove.
Tenia els cabells foscos; ulls brillants, perforadors; un nas recte,
lleugerament punxegut; i un mentó gairebé perfectament quadrat, una cara que
molts havien anomenat «honesta i determinada». Eren aquests trets, juntament
amb el seu registre exemplar de servei públic, el que havia portat a Valorum a
ser escollit el primer Canceller no Jedi en prop de quatre segles.
En Johun havia escoltat rumors que Farfalla havia estat
realment el que estava en primer lloc per a la posició però l'havia declinat,
de manera que pogués unir-se a l'Exèrcit de la Llum a Ruusan. L'home jove es
preguntava si el seu Mestre aprovava l'home que havia estat escollit per
reemplaçar-lo.
-Mestre Valenthyne, -va dir en Valorum, agafant la mà d'en
Farfalla en un gest eficient, ben practicat de benvinguda-. Gràcies per venir
avisant amb tan poca antelació.
-No em va deixar moltes opcions, Sa Excel·lència -va
assenyalar en Valenthyne.
-Em disculpo per això -va respondre el Canceller, fins
i tot mentre es girava i estenia la seva mà a Johun-. I aquest ha de ser el seu
aprenent-, va dir ell, prenent nota de la llarga trena que marcava el jove com
un que no havia completat el seu entrenament Jedi inicial.
-Sóc el Padawan Johun Othone, Sa Excel·lència.
L'adherència d'en Valorum era ferma però no massa forta,
la perfecta encaixada de mans política. Va sacsejar el braç d'en Johun dues
vegades, llavors va alliberar la seva mà i va assenyalar les cadires al voltant
de la taula de conferències.
-Si us plau, nobles Jedi. Poseu-vos còmodes.
En Farfalla va prendre el seient del final al costat
proper de la taula. Johun va seure a la cadira directament davant d'ell,
deixant al Canceller el seient solitari que encapçalava la taula, entre els dos
Jedi. Una vegada que tothom va estar en posició, va ser en Farfalla qui va
iniciar la discussió, girant-se lleugerament per encarar millor a Valorum.
-El missatge que em va enviar va ser molt inesperat, Sa
Excel·lència. I el moment era d'alguna manera inconvenient. Encara estem
tractant amb les seqüeles de la bomba mental a Ruusan.
-Entenc la seva posició, Mestre Valenthyne. Però també
ha d'apreciar la meva. Les notícies de la derrota de la Germandat han arribat a
l'HoloRed. Fins on sap el públic, la guerra ha acabat. I el Senat està ansiós
per deixar aquesta molèstia enrere.
-Com ho estan els Jedi, -va respondre en Farfalla-.
Però aquesta moció que planeja posar en marxa, l'anomenada Reforma de Ruusan,
semblen més aviat mesures extremes.
-És per això que li vaig portar aquí per discutir les
recomanacions abans que les votem, -va respondre en Valorum-. Volia que
entengués per què s'ha de fer això.
En Johun no havia vist els detalls del missatge que en Farfalla
havia rebut, ni el seu Mestre li havia parlat d'això durant el seu viatge a
Coruscant. Com a resultat, estava tenint dificultats a perforar el seu
llenguatge ambigu polític. Afortunadament, Farfalla va decidir tallar les
formalitats diplomàtiques i referir-se a l'assumpte directament en la seva
següent resposta.
-Es dóna compte de les ramificacions del que està
demanant, Tarsus? La seva proposta crida els Jedi a renunciar als seus rangs
militars i desbandar completament totes les nostres forces militars, navals, i
de caces estel·lars. Ens està demanant destruir l'Exèrcit de la Llum!
-L'Exèrcit de la Llum va ser creat com una reacció a la
Germandat de la Foscor -contraatacà en Valorum-. Sense la Germandat, ja no
serveix a cap propòsit.
En Johun no podia creure el que estava escoltant.
-El seu propòsit és protegir la República! -va esclatar
ell, incapaç de contenir-se.
-Protegir-la de qui? -li va desafiar el Canceller,
girant el cap per dirigir-se a ell-. Els Sith han desaparegut.
-Els Sith mai se'n van de debò-, va dir ombrívolament
Johun.
-I aquí resideix el problema, -va respondre en Valorum-.
Durant els últims quatre segles hem vist als Jedi declarar la guerra als agents
del Costat Fosc un cop i un altre. És una lluita que mai s'acaba. I amb cada
conflicte, més civils són enredats en la seva xarxa de guerra. Éssers innocents
moren mentre els exèrcits s'alien amb vostès o els seus enemics. Els mons
lleials a la República s'independitzen, fracturant una galàxia un cop unida. És
hora d'aturar aquest cicle de bogeria.
En Farfalla va alçar la seva mà, tallant a Johun abans
que el jove pogués dir res més. Va esperar que Valorum apartés la seva atenció
del Padawan, llavors va preguntar:
-Tarsus, de debò creu que els canvis que ha proposat
faran això?
-Ho crec, Mestre Valenthyne. -Hi havia una convicció
innegable en la seva veu-. Hi ha molta gent bona que té por als Jedi i del que
són capaços. Veuen als Jedi com a instigadors de la guerra. Vostès clamen que
les seves accions estan guiades per la Força, però a aquells que no poden
sentir la seva presència els sembla com si el seu Orde no respongués a ningú ni
a res.
-I per tant vol que els Jedi responguin davant vostè. -Va
sospirar en Farfalla-. El Canceller i el Senat.
-Vull que responguin davant els oficials escollits que
representen als ciutadans de la República-, va declarar en Valorum. Llavors va
afegir-: Això no és un intent per agafar el poder per a mi mateix. El Consell
Jedi encara vigilarà el seu Orde. Però ho faran sota la supervisió del
Departament Judicial del Senat. És l'única manera en què podem curar les
cicatrius que han deixat les seves guerres contra els Sith.
»La República està trontollant, -va continuar ell-.
Durant els últims mil anys lentament ha estat decaient i podrint-se. Un
renaixement és l'única manera de revertir aquest procés.
»Moltes de les mesures proposades en la Reforma de
Ruusan són simbòliques, però hi ha poder en aquest simbolisme. Aquest serà el
començament d'una nova era per a la República. Entrarem en una nova edat de
prosperitat i pau.
»Deixin que els Jedi mostrin el seu compromís ena
aquesta pau. Deixin de banda els secrets de la guerra i assumeixin el seu lloc
per dret com a consellers i orientadors. En lloc d'aquesta batalla interminable
per contenir al Costat Fosc, haurien d'ajudar a guiar-nos cap a la llum.
En Valorum va acabar la seva xerrada i va mirar
expectant a Farfalla. En Johun va contenir l'alè, esperant l'explosió del seu
Mestre d'indignació correcta. Volia observar mentre Valenthyne refutava de
manera experta i eloqüent els arguments del Canceller. No podia esperar a
testificar la defensa apassionada de tot pel que s'alçaven i en el que creien
els Jedi que justifiqués tot el que el General Hoth havia fet.
-Parlaré amb el Consell Jedi i veuré que el nostre Orde
compleixi amb les seves demandes, Sa Excel·lència -va dir en Farfalla, la seva
veu pesada.
»I donaré l'ordre per començar la dissolució de
l'Exèrcit de la Llum tan aviat el Senat accepti la seva proposta.
En Johun es va quedar amb la boca oberta, però estava
massa atordit com per dir res.
-La seva cooperació és enormement apreciada, Mestre
Valenthyne, -va respondre en Valorum, alçant-se dret-. Ara si em disculpa, he
de trucar al Senat a una sessió.
Al principi semblava com si anés a escortar-los fora de
l'habitació. Però quan ell va mirar a Johun, òbviament va percebre que el jove
no estava del tot preparat per deixar l'assumpte. El Canceller va vacil·lar,
donant-li una oportunitat per parlar.
En Johun, però, va romandre tossudament en silenci,
Valorum va intercanviar una breu mirada amb Farfalla, llavors va assentir en
deferència al Mestre Jedi.
-Si us plau sentin-se lliures per anar-se'n quan
estiguin llestos-, va dir el Canceller, abans de donar-li a cadascun una
cordial reverència i deixant-los sols a l'habitació.
-Com ha pogut? -va exigir enfadat en el moment en què
es va anar Valorum, inclinant-se sobre la taula cap a Farfalla.
L'home gran va sospirar i es va inclinar cap enrere,
les seves mans juntes i els seus dits formant una agulla just sota la seva
barbeta.
-Sé que això és difícil d'entendre, Johun. Però el
Canceller tenia raó. Tot el que va dir era cert.
-El General Hoth mai hauria estat d'acord amb això! -li
va escopir Johun.
-No, -va admetre en Farfalla-. Mai podria entendre el
valor del compromís. Aquesta va ser el seu major defecte.
-I quin és el teu? -va cridar en Johun, colpejant el
seu puny a la taula i saltant amunt tan ràpidament que va donar la volta a la
cadira-. Trair el record dels teus amics?
-Vigila la teva ràbia-, va dir suaument en Farfalla.
En Johun es va quedar gelat, llavors va sentir la seva
cara vermella de vergonya i xafogor. Va fer diverses respiracions profundes,
alliberadores; un ritual Jedi per calmar i centrar la ment. Una vegada que
tenia les seves emocions sota control es va girar i va redreçar la seva cadira,
llavors va prendre el seu seient de nou.
-Ho sento, Mestre Valenthyne-, va dir ell, lluitant per
mantenir la seva veu regular-. Però això se sent com si li estiguéssim
deshonrant.
-El teu Mestre era un home d'una gran força i una
convicció ferma, -li va assegurar Farfalla, encara assegut amb les seves mans
en agulla sota la seva mentó-. Cap altre podria haver-nos liderat mitjançant la
nostra hora de crisi. Però la galàxia no existeix en un estat de crisi
perpètua.
»Els Jedi són servents jurats de la República -va
continuar ell-. Lluitarem per defensar-la en temps de guerra, però quan la
guerra s'acaba hem d'estar disposats a fer a un costat les nostres armes i
convertir-nos en ambaixadors de pau.
El jove va capcinejar.
-Tot i així això no se sent bé.
-Des del primer dia del teu entrenament, no has conegut
res excepte la guerra, -li va recordar en Farfalla-. Pot ser difícil per a tu
recordar que la violència sòls s'hauria d'utilitzar quan tots els altres
mètodes han fracassat.
»Però sempre has de recordar-te a tu mateix que un Jedi
valora la saviesa i la il·luminació sobre tota la resta. Les grans veritats que
busquem sovint són difícils de trobar, i de vegades és més fàcil buscar un
enemic amb el qual lluitar... especialment quan anhelem venjar en aquells que
han caigut. Aquest és un dels camins que poden fer caure fins i tot a la gent
bona en el Costat Fosc.
-Ho sento, Mestre, -va xiuxiuejar en Johun. Les
paraules semblaven embussar-se en la seva gola, fins i tot encara que la seva
disculpa era sincera.
-Encara ets un Padawan. No s'espera que posseeixis la
saviesa d'un Mestre, -li va consolar en Farfalla-. És per això que t'he portat
aquí: perquè puguis aprendre.
-Faré el que pugui -Jurà en Johun.
-Això és tot el que podria demanar, -va respondre el
seu Mestre.
* * *
Gràcies a l'holocró que havia descobert a la tomba d'en
Nadd, Bane ara sabia que els estranys crustacis que se li havien enganxat es
deien orbaliskos. També hi havia descobert, a través de la seva pròpia prova i
error, que no podia treure-se'ls.
En els moments després d'escapar de la cambra dels
orbaliskos, havia intentat fer palanca amb el del seu pit per deixar-lo anar
amb el ganivet de caça de la bota, sense resultats. Fracassant en això, havia
tractat d'extreure'l perforant la carn del seu voltant. Hi havia portat el
ganivet pel seu pit en una línia llarga, recta, sentint l'agonia de la fulla
tallant prou profund per tallar a través de la pell i el múscul. I llavors
havia observat amb sorpresa com la ferida es guaria gairebé a l'instant, la
criatura fent d'alguna manera que el seu teixit es recuperés.
En Bane havia provat la Força després, sondejant en la seva
profunditat per entendre millor què li estava passant. Podia percebre les
criatures alimentant-se del seu poder, atipant-se de les energies del Costat
Fosc que fluïen a través de cada fibra i cèl·lula del seu ésser. Però encara
que eren paràsits, li estaven també donant alguna cosa a canvi. Mentre
s'alimentaven, bombaven un flux constant de químics en el seu cos. Els fluids
alienígenes cremaven com àcid mentre s'absorbien en el seu sistema circulatori;
se sentia com si cada gota de sang estigués bullint... però els beneficis eren
massa poderosos com per ignorar-se. A més de les seves habilitats guaridores
miraculoses, se sentia més fort que mai. Els seus sentits s'havien aguditzat,
els seus reflexos eren més ràpids. I en el seu pit i esquena on les criatures
s'havien ancorat, les seves closques virtualment impenetrables li servirien com
a plaques d'armadura capaces d'aguantar fins i tot un cop directe d'un sabre
làser.
La relació, es va adonar finalment, era simbiòtica,
mentre pogués resistir el constant dolor punyent dels fluids aliens que s'absorbien
i metabolitzaven en el seu flux sanguini. Un petit preu a pagar.
En Bane havia decidit abans tornar la seva atenció a l'holocró.
Assegut de cames creuades al terra dur de l'avantcambra dins de la cripta d'en
Nadd, es va estendre temptativament cap al Costat Fosc i va fregar la mà contra
la petita piràmide de vidre. Responent a la seva carícia, va començar a
brillar.
Durant els següents quatre dies i nits es va perdre a
si mateix en els secrets de l'artefacte antic. Com sospitava, havia estat creat
per Freedon Nadd. En Bane va aprofundir en els secrets de l'holocró amb l'ajuda
del guardià: una projecció hologràmica en miniatura del Mestre Sith fa temps
mort responsable de la seva creació. El guardià va guiar i dirigir els seus
estudis, servint de mentor virtual per a aquells que buscaven els secrets
perduts d'en Nadd dins de la sinistra piràmide.
Encara que en Nadd havia estat humà, el seu avatar era
la imatge d'un home que havia sucumbit a la corrupció física que de vegades
afectava aquells que aprofundien massa profund en el poder del Costat Fosc. La
seva pell era pàl·lida, la carn atrofiada i enfonsada, i els seus ulls eren
orbes brillants grogues mancades d'iris o pupil·la. Malgrat això, encara
semblava un guerrer formidable: d'espatlles amples, vestit en una armadura de
batalla pesada i el casc que li servia de corona quan s'havia proclamat a si
mateix rei del món proper d'Onderon.
Mitjançant el guardià, Bane va aprendre dels
experiments del Mestre Fosc amb els orbaliskos, i els seus únics esforços amb
un èxit parcial per controlar el seu poder. Hi havia descobert no només com es
deien, sinó també tots els detalls de la seva ecologia. Part de la informació
merament confirmava el que ja sabia: un cop units a un hoste els orbaliskos no
podien ser retirats. Però també va aprendre que, a més de millorar les
habilitats físiques de l'hoste, era possible tocar l'habilitat dels paràsits
per alimentar-se del Costat Fosc i augmentar, en gran mesura, el propi
comandament d'un mateix de la Força.
No obstant això, la investigació d'en Nadd també
advertia de diversos efectes secundaris perillosos de la infestació que anaven
més enllà del constant dolor físic.
Si algun dels organismes moria d'alguna manera,
alliberaria uns nivells ràpidament en augment de toxines, matant al seu hoste
en qüestió de dies. Els orbaliskos també creixerien amb el temps, lentament
escampant-se fins que cobrissin tot el seu cos del cap als peus. Afortunadament,
juntament amb aquesta pertorbadora revelació, en Bane va descobrir plans per a
un casc especial i una protecció facial dissenyada per evitar que els paràsits
creixessin sobre els seus ulls, nas, i boca mentre dormia.
Però la investigació dels orbaliskos era només el
principi. Freedon Nadd havia estat un Jedi que es va tornar cap al Costat Fosc
com a aprenent d'en Naga Sadow, l'antic governador de l'antic Imperi Sith. El
poder d'en Sadow havia estat tan gran, que li havia permès sobreviure durant
sis segles, alimentat per les energies del Costat Fosc. Com el seu aprenent, en
Nadd havia absorbit tota la seva saviesa i ensenyaments, transferint-les a l'holocró
abans d'assassinar a Sadow i prendre el seu lloc.
Poc sorprenentment, la majoria de la informació dins
l'holocró estava oculta, segellada en les profunditats de la seva estructura
cristal·lina on només podia accedir-se a través de temps, meditació, i estudi
acurat. Portaria diversos mesos, fins i tot anys potser, abans que en Bane
pogués clamar els seus majors secrets. I ara mateix hi havia preocupacions més
immediates amb les quals necessitava tractar.
Emmagatzemar l'holocró fora de perill, es va aventurar
cap endavant des de la cripta per trobar una forma d'escapar de Dxun. Els
espectres d'en Kaan i Qordis l'estaven esperant fora.
-Estàs atrapat aquí -va dir en Qordis, caient
immediatament en la seva lletania de fracàs i desesperació-. De què val
l'holocró si mai podràs abandonar aquesta lluna?
En Bane es va estendre cap al seu interior per cridar al
Costat Fosc, drenant-lo no només de si mateix sinó també dels orbaliskos
ancorats al seu pit i esquena. Sentint un increïble arravatament de poder més
enllà de qualsevol que ningú hagués conegut abans, el va alliberar en una
explosió d'energia. Les al·lucinacions que havien omplert la seva ment ferida
des de la detonació de la bomba mental es van esvair, instantàniament i
totalment aniquilades pel seu poder acabat de trobar. Era més fort ara del que
mai ho havia estat, i sabia que les visions dels Sith morts no l'embruixarien
més.
Alliberat dels seus turmentadors, encara havia de
trobar una manera de sortir de Dxun. Quan va mirar amunt al cel, va poder veure
Onderon alçant-se gran sobre ell, el planeta tan a prop de la seva lluna que
les seves atmosferes s'havien intercanviat ocasionalment en els segles passats.
Per una breu finestra de temps, això havia permès a les grans bèsties voladores
de Dxun migrar a l'altre món, on algunes havien estat domades i entrenades per
convertir-se en les temibles muntures dels llegendaris clans domadors de
bèsties d'Onderon.
Mirant amunt al món que estava gairebé prou a prop com
per tocar-lo, Bane podia percebre l'arribada imminent de la Zannah allà. Aviat
tocaria terra en el perillós i sovint mortal planeta, i si el seu Mestre no hi
era amb ella, era poc probable que pogués sobreviure.
Mentre continuava mirant amunt es va adonar d'una
enorme criatura alada que donava voltes a la part alta, caçant per menjar.
Alhora, el caçador es va adonar d'ell. Doblant les seves àmplies ales coriàcies
fortament contra el seu cos, va caure enfonsant-se directe cap ell.
Es va enfrontar a la criatura amb una precisió freda,
analítica, mentre queia en picat cap a ell. Per l'holocró sabia que era un
drexl, un dels depredadors reptilians que dominaven el cel de Dxun. La seva
aparença s'assemblava a la d'un llangardaix alat: amb una pell violeta i
escatada; una cua llarga i gruixuda; i un cos fortament musculat i cames. Un
cap quadrat, de grandària descomunal s'assentava sobre un coll estès, fibrós.
Tenia uns diminuts ulls d'au; un morro pla, cap a dins; i una mandíbula àmplia
plena de dents grogues esmolades. En Bane estimava que aquest espècimen en
particular seria de deu metres de longitud del morro a la cua amb una
envergadura de gairebé vint metres, un mascle ben crescut, fàcilment prou gran
com per suplir les seves necessitats.
Un instant abans que la bèstia escombrés per atrapar-lo
amb les seves urpes esmolades com fulles, es va estendre amb la Força i va
tocar la ment del drexl, intentant dominar la voluntat de la bèstia amb la seva
pròpia. Hi havia fet això abans, a un rancor en el món moribund de Lehon. Però
la ment del drexl era més forta del que havia anticipat, i la bèstia va lluitar
contra els seus esforços mentre deixava anar un grinyol que gelava la sang i li
donava cops.
Un dels peus del drexl es va llançar cap endavant per
empalar-lo amb les seves enormes urpes, només per ser reflectits per la closca
impenetrable de l'orbalisk en el seu pit. En lloc de ser enfilat i portat
lluny, Bane va ser enviat volant cap enrere per l'impuls d'immersió de la
criatura. Va colpejar el sòl i va rodar diverses vegades abans de saltar de nou
als seus peus, sense ferides gràcies a les seves acabades de descobrir proeses
físiques. Va veure al drexl volar enrere cap al cel, preparant-se per un segon
intent de submergir-se i agafar la seva presa. En Bane es va estendre per tocar
la seva ment una altra vegada, fent caure la seva voluntat amb la força
aclaparadora del martell hidràulic que havia utilitzat per minar els túnels d'Àpatros.
El cos del drexl es va estremir sota l'impacte del seu
assalt mental, i va cridar un lament perforador de protesta que va dividir el
cel i va reverberar sobre les copes dels arbres. Aquest cop, però, en Bane va
tenir èxit en els seus esforços per subjugar els pensaments de la bèstia als
seus propis.
Va donar la volta dues vegades més abans d'arribar per
aterrar al seu costat. A una ordre silenciosa del seu nou Mestre, es va ajupir
i li va permetre enfilar-se a sobre de la seva esquena. Un instant més tard va
desplegar les seves ales i es va enlairar, pujant més i més amunt.
En Bane va pressionar la seva muntura, urgint-la cap
als límits superiors de l'atmosfera respirable. Sobre ells, el món proper d'Onderon
creixia en grandària fins que completament omplia l'horitzó. Només un parell de
quilòmetres separaven Dxun del seu veí, una làmina insignificant de distància
en l'escala de mons i sistemes solars. Ja podia sentir el lleu estirada gravitacional
d'Onderon tractant d'atraure'ls, la massa del planeta més gran lluitant per
dominar amb la del seu satèl·lit lleugerament més petit. Dirigit per la
voluntat implacable d'en Bane, el drexl va sacsejar les seves ales amb fúria,
guanyant velocitat i elevació amb cada cop.
En Bane va començar a invocar la Força, deixant-la créixer
fins a l'últim moment possible. Llavors, reunint el Costat Fosc al seu voltant
i al voltant de la seva muntura com una capa protectora, va esperonar el drexl
cap endavant, i un segon més tard es van alliberar de l'atmosfera de Dxun i es
van llançar al buit gelat d'espai que el separava d'Onderon i de la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada