Regla de dos (XXI)

Anterior

21

El Creuer Justícia, la nau de la Mestra Raskta, era fàcilment el navili més ràpid en què Johun havia estat mai. Un petit creuer d'atac personal, requeria una tripulació de quatre. Afortunadament per a Johun, hi havia quatre més amb ell a bord, tots ells vestits amb les túniques marrons senzilles que els marcaven com a membres de l'Orde Jedi.

La Mestra Raskta Lsu, una echani, s'asseia en els controls de la seva nau. Tenia la pell d'alabastre, pèl blanc pur, i els ulls de plata comuns a tota la seva espècie. Era gairebé tan alta com Johun, amb els músculs i el físic que un espera en una espècie que valorava el combat físic com la forma més elevada de l'art i l'expressió personal. Nomenada en honor de la llegendària guerrera Raskta Fenny, aclamada per molts com la millor duelista del seu temps, la Mestra Raskta havia passat la seva vida cultivant les seves habilitats marcials per poder un dia igualar, i fins i tot sobrepassar, a la seva homònima.

Havia aconseguit el rar i prestigiós rang de Mestra d'Armes Jedi. Defugint de tots els altres camps d'estudi i abandonant el desenvolupament dels seus altres talents en la Força per centrar-se exclusivament en el sabre làser i el combat, s'havia transformat en una arma vivent.

Ara encarregada d'entrenar aprenents en les formes de combat del sabre làser, la Raskta havia estat part de la campanya a Ruusan. Portant un sabre làser de fulla blava a cada mà, i evitant qualsevol forma d'armadura, era una figura aterridora per enfrontar-se al camp de batalla. En Johun recordava vívidament els seus grans talls perforadors de destrucció a través del cor de les files enemigues, deixant un rastre de cossos al seu pas. Es deia que, al final de la guerra, havien caigut tants Lords Sith sota les seves espases bessones com havien mort per la bomba mental.

A la cadira del canoner al costat de la del pilot estava Sarro Xaj, l'humà que servia com a Padawan de Raskta en Ruusan. Un any més gran que en Johun, Sarro tenia la pell color marró oliva, i un simple monyo de pèl negre. També era l'humà més gran que Johun s'hagués trobat mai. Prop de dos metres d'alt i 150 quilos de pur múscul, podia ser fàcilment confós amb un wookiee sense pèl més que per un home. Encara malgrat la seva massa, encara era prou ràpid per atrapar una mosca zess en l'aire. Elevat al rang de Cavaller Jedi set anys abans, Sarro havia escollit seguir el camí de la seva Mestra, centrant-se a dominar un enorme sabre làser de doble fulla que feia gairebé tres metres de longitud. En Johun imaginava que hi havia pocs éssers en la galàxia que poguessin aguantar sota el ferotge assalt de les fulles blaves de la seva arma.

Manejant la navegació en la part posterior de la nau estava el Mestre Worror, un ithorià. El seu coll llarg, pla corbat cap endavant i cap amunt fins formar un cap amb la forma de la lletra T, amb els seus grans ulls bulbosos a cada costat de l'encreuament. La seva estranya aparença havia portat a què les seves espècies fossin comunament anomenades caps de martell pels ignorants i insensibles.

El cognom del Mestre Worror només podia ser pronunciat per éssers que posseïssin les dues boques i les quatre goles úniques de l'anatomia ithoriana. En Johun havia escoltat relats de Jedi ithorians que canalitzaven la Força per transformar les seves veus múltiples en una devastadora arma sònica.

El Mestre Worror, però, era un sanador per l'entrenament, i el seu poder requeia en aquesta direcció.

Havia estat un dels consellers del General Hoth a Ruusan, i una clau per a la victòria en moltes batalles, fins i tot encara que ni tan sols portava un sabre làser. El paper de l'ithorià no era enfrontar-se a l'enemic sinó proveir suport a través tant de les seves habilitats guaridores com en el rar art de la meditació de batalla. Encara que el seu talent no era prou fort per alterar fàcilment el resultat d'un conflicte a gran escala, a curt termini en Worror podia recórrer a la Força per donar força als cossos, ments, i esperits d'aquells al seu voltant, millorant les habilitats i talents dels seus aliats.

Localitzat al costat del navegador a la part posterior de la nau, el quart membre de la tripulació, el Mestre Farfalla, proveïa de suport al pilot, al canoner, i al navegador. Recordava cartes d'astronavegació, lectures de motors, estats d'armes, informes d'escàner, i qualsevol altra cosa que els altres necessitessin per fer els seus treballs.

En Johun estava assegut al capdavant de la cabina de comandaments amb la Raskta i en Sarro, ocupant el seient de passatgers darrere del pilot. Fins que arribessin a Tython, el seu únic treball era mantenir-se fora del camí de tots els altres.

Utilitzant la ruta hiperespacial fa temps abandonada indicada a la targeta de dades que havien descobert en els Arxius, el Creuer Justícia havia penetrat en el Nucli Profund. La Mestra Raskta havia expressat la seva preocupació al principi del viatge: D'acord als registres actuals, les carreteres hiperespacials per les que estaven viatjant eren famoses per col·lapsar-se momentàniament sense advertència. Una nau viatjant a qualsevol part per un passadís hiperespacial durant el nanosegon abans que es reformés es perdria per sempre. Combinat amb els altres perills del Nucli Profund -incloent els forats negres errants que destrossarien un navili, fins i tot a l'hiperespai- la inestabilitat de la ruta l'havia portat a caure en desús i finalment sent oblidada per bé durant mil anys.

En Worror havia calculat el risc d'un col·lapse hiperespacial durant el seu viatge en just sobre el dos per cent, més que prou alt per fer que en Johun deixés sortir un sospir d'alleujament quan van emergir sense una rascada a un parell de milers de quilòmetres del seu destí.

-Armes en el seu punt òptim i preparades-, va dir la veu d'en Sarro a tothom per l'intercomunicador-. Algun amic del que hàgim de preocupar-nos?

-Res En òrbita, -va informar en Farfalla-. Sembla que està clar.

-Vaig a portar-nos dins, -els hi va dir la Raskta-. Vegem si podeu trobar alguna cosa.

-Captant un rastre d'ions, -va dir en Farfalla mentre s'acostaven a l'atmosfera del planeta-. Sembla que estem just darrere d'ells.

-Fixant el rastre d'ions... fixat. -Fins i tot sobre el sotragueig de l'intercomunicador la veu profunda d'en Worror ressonava a través de la nau.

-Connectant el pilot automàtic -va dir la Raskta-. Vegem on ens porta. Sarro, mantingues el dit del gallet preparat.

El pilot automàtic els deixà en l'atmosfera de Tython, i durant diversos segons l'única cosa que en Johun podia veure a través del monitor de vistes de la cabina de comandaments era un mur de núvols grisos. Quan es van alliberar, el seu destí era immediatament obvi.

-Crec que sé on es dirigien, -va murmurar en Sarro.

Sota ells hi havia un camp pla, buit, virtualment mancat de vida. Una fortalesa fosca era visible a l'horitzó, l'única estructura significant a la vista.

-Captant dos petits navilis en terra -els hi va dir en Farfalla mentre s'acostaven-. Ningú fora, tot i així.

Estaven tan a prop ara que Johun podia distingir dues torres foses alçant-se a cada costat de la façana de la fortalesa.

-Captant formes de vida dins de l'edifici, -va assenyalar en Farfalla-. Semblen... tres.

-Només tres? -va murmurar en Sarro, sonant decebut-. Això podria ser massa fàcil.

-No comptis amb això, -li va advertir en Farfalla mentre la Raskta portava al Creuer Justícia per a un aterratge.

* * *

La Zannah estava tractant de concentrar-se, reunint les seves energies mentals per a la batalla que s'aproximava. Estava distreta, però, pels propis preparatius del seu Mestre.

Darth Bane estava rondant cap enrere i cap endavant com un rancor enfadat, el seu sabre làser ja desembeinat. Ella podia sentir el Costat Fosc construint-se en el seu interior, alimentat per la seva ira, el seu odi inacabable cap als Jedi; el seu ressentiment cap a Darovit per exposar-los; la seva ràbia cap a ella per portar als Jedi aquí a Tython. En qualsevol moment ella esperava veure l'ànsia de sang dels orbaliskos deslligat, però en Bane va mantenir la seva fúria a ratlla, reservant-se per a la batalla que s'aproximava.

El seu Mestre els havia portat enrere, dins de la fortalesa, a una habitació gran, oberta amb una sortida a cada extrem. Una única porta hauria estat més fàcil de defensar, però estava alerta pel fet de ser atrapat. Si els Jedi els arraconaven, s'assentarien en un llarg setge i esperarien a què arribessin reforços. Com els dos últims Sith supervivents, la Zannah i el seu Mestre no tenien el mateix luxe, així que era important que mantinguessin rutes d'escapament alternatives obertes.

L'habitació estava buida, completament mancada de qualsevol moble. Basant-se en aquest fet i en la seva gran mida -quaranta per trenta metres- ella suposava que s'havia construït com algun tipus de recinte de pràctiques o centre d'entrenament. A més de les sortides a cada extrem, hi havia una petita porta en una de les parets laterals que portava a una diminuta habitació tancada. Probablement servia en el seu temps com armari d'emmagatzematge per a armes, objectius, i altres implements utilitzats en les pràctiques o entrenaments.

A les ordres d'en Bane, ella va ficar la targeta de dades dels Arxius dins de l'armari, i el seu Mestre havia fet el mateix amb l'holocró de la Bèlia Darzu. Al seu suggeriment, Darovit s'estava amagant allà també. Estava desarmat, i no seria de cap ajuda per a cap bàndol.

-No surtis fins que la lluita hagi acabat -li va advertir ella, atraient una mirada amarga, desaprovadora del seu Mestre-. Ell només es ficarà en el nostre camí -va explicar-se mentre en Darovit es tancava.

Ara no hi havia res a fer llevat esperar que l'enemic hi arribés. Afortunadament -o desafortunadament- no van haver d'esperar molt.

Les portes a cada extrem de l'habitació van esclatar en obrir-se simultàniament, els Jedi dividint els seus números en dos per coordinar millor l'atac. El primer grup -una dona echani que portava un sabre làser blau a cada mà i un Mestre Jedi en robes estridents amb una espasa daurada- van carregar directe cap a Bane. Els altres dos -un Jedi esvelt, de mirada eixerida armat amb un sabre làser verd i una muntanya gegant d'home fent girar una enorme arma de doble fulla -van anar cap a ella.

La Zannah va encendre el seu propi sabre làser de doble fulla i va alçar un mur giratori de defensa, encara que la seva arma semblava diminuta i insignificant contra el monstre blau brandat pel més gran dels seus dos oponents. Abans que poguessin enfrontar-se a ella, va retrocedir cap a una de les cantonades, aturant-se a diversos metres de la intersecció de les dues parets. Això li va permetre protegir els seus flancs, però encara deixava espai suficient perquè ajupir-se, esquivar, i evadir les armes dels seus enemics.

Per la vora del seu ull, va veure a Bane prendre una aproximació completament diferent. Protegit per la seva armadura d'orbaliskos, va carregar cap endavant per enfrontar als dos Mestres Jedi que s'enfrontaven a ell de ple.

I llavors els seus enemics van caure sobre ella. Li va portar només segons adonar-se que l'home més gran era de lluny l'oponent més perillós. En el temps que li va portar a l'home més petit colpejar-la dues vegades amb la seva fulla verda, ella havia batut a un costat mitja dotzena d'atacs de l'altre. Hi havia una diferència marcada en l'estil i eficiència dels seus cops també. Les habilitats del Jedi amb el sabre làser verd eren crues i bàsiques. Quan colpejava, era o amb força o amb velocitat, però no les dues alhora. La seva espasa arribava o en alt o en baix, però mai alterava el seu pla durant l'atac. En contrast, l'home gran l'atacava des d'angles creatius i inesperats, les enormes fulles blaves canviant de ruta a meitat de cop. Cada ofensiva era un model d'eficiència letal, ràpids i poderosos cops i contracops que mantenien a un oponent calculant.

Fins i tot mentre la Zannah mantenia la seva espasa girant per conservar el seu impuls, era capaç de protegir tots dos dels seus atacs fàcilment utilitzant bloquejos giratoris, en gran part perquè el Jedi amb el sabre làser verd estava inadvertidament treballant en propòsits enfrontats amb el seu company. Estava intentant alternar les seves incursions amb aquelles de l'home més gran, esperant que prenguessin torns per pressionar cap endavant, llavors retrocedir, sempre mantenint a la Zannah a la defensiva. Però l'increïble abast de l'arma de l'home més gran li feia difícil deslligar una onada sostinguda sense por de ferir o fins i tot matar al seu company quan l'altre home es movia per unir-se a la topada. Com a resultat, l'home més gran constantment havia de quedar-se enrere, aturar-se, o cessar els seus atacs. Estava forçat a un ritme estrany d'avanç i retirada, el seu temps i estratègies dictats tant pel seu aliat com per la seva oponent.

La Zannah va notar tot això des de darrere del mur impenetrable de les seves fulles bessones giratòries, contenta de jugar un paper completament passiu en la trobada. Si no fos per la brillantor de l'home gran, ella hauria canviat ràpidament a una seqüència agressiva i hauria despatxat fàcilment a l'home més petit. Però si no fos per la mediocritat de l'home més petit, els seus talents defensius haurien estat portats als límits pel seu oponent més hàbil. L'enfrontament li encaixava bé a la Zannah, permetent-li fer-los anar l'un contra l'altre. Ella no necessitava matar-los; ella només necessitava contenir-les a ratlla fins que en Bane, protegit per les invulnerables closques dels orbaliskos, matés els seus dos oponents i arribés a la seva ajuda.

Ella va esperar fins que va ser hora per a l'home més petit d'atacar de nou, llavors va calibrar el seu dolorosament predictible cop. Sabent exactament on acabaria en observar on havia començat, era capaç de distreure momentàniament la seva atenció del combat per veure com ho estava fent el seu Mestre.

Per a la seva sorpresa, tots dos oponents d'en Bane encara estaven dempeus; prova que eren combatents excepcionalment hàbils. Ella també s'havia adonat que un cinquè Jedi havia entrat a l'habitació: un ithorià que es va quedar apartat de la batalla, els seus ulls tancats com si estigués meditant. I llavors ella va tornar la seva concentració de tornada cap a la seva pròpia melé, just a temps d'evitar una mort segura.

La mirada en direcció al seu Mestre havia durat només una fracció de segon, però en el breu interval de la seva distracció l'home més gran havia saltat cap endavant, llançant la punta d'una de les seves fulles cap al seu ull com una llança. La Zannah va moure el seu cap al costat en l'últim instant possible, escoltant el xiuxiueig mentre l'espasa tallava un bucle del seu pèl. El moviment sobtat li va fer perdre el seu moment i l'equilibri, i el seu sabre làser girant va colpejar el cop que havia anticipat abans de la fulla verda de l'home més petit, va perdre el seu impuls centrípet i va flaquejar.

Al mig segon que li va portar fer rodar els seus canells i començar els intricats patrons giratoris de les seves espases de nou, ella era vulnerable. L'home gran va tallar alt cap al seu cap, forçant-la a ajupir-se, llavors va colpejar en baix cap als seus peus en el retrocés, fent-la saltar abans que pogués preparar-se apropiadament. Ella va evitar l'escombrat, però va aterrar feixugament sobre els seus peus. Un altre cop li va ploure a sobre. Amb el seu cos fora de posició, va estar forçada a bloquejar el seu camí en comptes de reflectir-lo cap al costat. El poder de l'impacte la va enviar retrocedint i ella va caure a terra.

L'home amb el sabre làser verd la va salvar. Ell va saltar per acabar amb ella, bloquejant al seu company de fer el mateix. Contra el seu assalt ordinari va ser capaç de recuperar el seu peu i passar a la seqüència de moviments que eren el fonament del seu estil virtualment impenetrable.

Hi va haver un breu instant en què va veure una obertura, però en lloc de triar matar l'home amb el sabre làser verd ella el va deixar viure, sabent que era més un gran destorb per als seus aliats del que ho era per a ella.

Des de l'altre costat de l'habitació un dels altres Jedi va cridar:

-Johun! Sarro! Necessitem reforços!

-Vés, -va cridar l'home gran-. Jo puc manejar en aquesta.

I de sobte l'home amb el sabre làser verd se'n va anar.

El gegant amb pell oliva es va alçar en tota la seva alçada; la Zannah es va adonar que era fins i tot més alt i més fortament musculat que en Bane. L'aire xiuxiuejava mentre el seu llarg sabre làser gravava una elaborada floritura al voltant del seu cos, llavors una altra sobre el seu cap. Ell li va somriure cap avall a propòsit.

Llavors va saltar cap endavant i la veritable batalla va començar.

* * *

Havien passat molts anys des que en Farfalla havia lluitat mentre era enfortit per la meditació de batalla d'en Worror. Havia oblidat com més ràpid i fort li feia sentir el sorprenent talent de l'ithorià. La Força fluïa a través d'ell amb un major poder, omplint-lo amb el seu poder. Tot i així, fins i tot amb les seves habilitats millorades, es preguntava si sobreviuria a la batalla que s'aproximava.

Mentre va irrompre a l'habitació, un home que només podria haver estat Darth Bane va carregar temeràriament cap a ells. En qualsevol altra instància el moviment hauria posat una ràpida fi a la trobada, mentre la Raskta corria davant d'en Farfalla per a fer trossos al Sith.

Les fulles blaves de la Raskta parpellejaven massa ràpidament perquè el veiessin els seus ulls, neutralitzant l'atac inicial i salvatge del seu enemic i llavors aterrant mitja dotzena de cops letals sobre el seu pit i abdomen. Però en lloc de caure, l'home gran seguia anant, ni tan sols trencant el pas. Hi hauria carregat contra la Raskta, trepitjant-la sota les seves pesades botes, si ella no hagués rodat cap a un costat en l'últim instant possible.

En Bane mai es va aturar, el seu impuls portant-lo directament cap a Farfalla. El Mestre Jedi va tenir un moment per registrar l'estranya capa d'armadura de closques dures, brillants, que portava sota les seves robes. Llavors ell, també, va saltar a un costat per evitar ser aixafat, sobrevivint només perquè els seus reflexos estaven augmentats pel poder d'en Worror.

La Raskta ja estava de nou dreta i volant per l'aire cap a ell. En Bane va girar i va llançar una onada de poder invisible del Costat Fosc cap a ella. Una Mestra d'Armes no era hàbil a defensar-se contra els atacs de Força enemics. L'impacte de l'onada l'hauria llançat contra la paret i l'hauria aixafat si en Farfalla no hagués alçat un escut per protegir l'echani. Fins i tot així, el seu cos musculat va ser llançat a l'aire i es va precipitar cap a enrere, tot i que va girar i rodar per aterrar dempeus.

En Farfalla va veure al Lord Sith girar-se cap a ell, percebent la intervenció que havia salvat la vida de la Raskta. Bane va descarregar una barrera de raigs Sith, reunint i alliberant el seu poder a la velocitat del pensament. El Jedi va alçar una barrera de Força per escudar-se, però l'electricitat va perforar a través d'ella i es va arquejar cap a ell. Llavors de sobte la Raskta hi era per salvar-li la vida, saldant un deute que només tenia un parell de segons mentre es llançava davant d'ell. Alimentada per la meditació de batalla d'en Worror, ella canviava d'estils constantment, i els seus braços i espases es van convertir en una taca mentre gravaven figures en forma de vuit en l'aire per captar i absorbir els rajos d'energia del Costat Fosc.

El seu enemic va caure sobre ells de nou, seguint el llamp amb pura agressió. La Raskta es va precipitar davant d'en Farfalla per trobar la seva segona càrrega. Ella es va ajupir cap a baix, violentament tallant cap a les cuixes i panxells, intentant deixar al seu oponent reptant sense cames a terra. Les seves espases van perforar a través de les seves botes i van tallar àmplies franges en els seus pantalons, només per revelar més de les closques quitinoses.

En Bane va portar el seu sabre làser baix cap a l'echani, que va creuar les seves espases en una X, intentant bloquejar i atrapar l'arma del seu oponent en el punt d'intersecció. Però el moviment del Sith era només una finta per distreure-la, i en l'últim instant ell va dur la seva arma enrere i va llançar un cop de colze per donar-li a les costelles. El contacte la va elevar sobre els seus peus i la va enviar tombada. Llavors ell va passar al costat d'ella, i va caure sobre en Farfalla.

El Mestre Jedi va caure en una elegant postura defensiva per enfrontar la càrrega.

-L'empunyadura! -va panteixar la Raskta mentre reptava per posar-se dempeus.

L'advertència va fer que en Farfalla s'adonés del sabre làser amb empunyadura corbada del seu enemic, i l'adherència inusual que requeria. Això podria alterar la naturalesa dels seus atacs, fent-los arribar des d'angles rars i poc familiars. Al món regimentat i hiperprecís dels duels de sabre làser Jedi-Sith, transformava el seu estil en una cosa única i inesperada.

En Valenthyne va reconèixer, va processar, i va reaccionar davant aquesta informació en una fracció de segon, permetent ajustar la ruta de la seva pròpia arma just el suficient per bloquejar un cop que d'altra manera se li hauria lliscat per la vora de la seva fulla i li hauria tallat el braç a l'altura del colze. Fins i tot així, la força darrere de l'atac va treure l'espasa daurada d'en Farfalla de la seva adherència, enviant el seu sabre làser patinant per terra. Desarmat i indefens davant el seu enemic, va ser salvat per la Raskta.

Sabent que els seus sabres làser no podrien penetrar l'armadura d'en Bane, ella va lliscar des de darrere i va fotre una puntada de peu en tisora ​​a les cames d'ell. En bane va caure d'esquena, convertint la seva caiguda en una tombarella que va acabar amb ell de tornada sobre els seus peus. No obstant això, la distracció va permetre a Farfalla buscar i estendre's amb la Força, cridant a la seva arma de nou a la seva mà.

Ell va girar de tornada a la batalla per veure que la Mestra d'Armes echani havia pres l'ofensiva, enviant ràpids cops de les seves fulles blaves cap a la cara desprotegida d'en Bane, l'únic punt del seu cos aparentment no cobert per les closques impenetrables. Destacadament, en Bane estava cedint terreny.

-Queda't enrere! -va cridar ella a Farfalla-. Només et ficaràs en el meu camí.

En Farfalla va fer el que li va dir, reunint les energies del Costat Lluminós per alçar una altra barrera de Força protectora per si en Bane tractava de deslligar els seus poders del Costat Fosc contra l'echani.

Ella semblava estar a tot arreu alhora, al seu costat, darrere d'ell, envoltant-li pel cap baix, saltant per arribar per amunt, reflectint la seva espasa amb una de les seves i llavors apunyalant tres vegades ràpides en successió cap als seus ulls. El cap de l'home gran es va ajupir i trontollar, girant i retorçant per evitar els seus cops mentre tractava de muntar una contra.

El mestratge de la Raskta de les seves espases era sense igual, però fins i tot amb els seus talents augmentats per la meditació de batalla d'en Worror no era capaç d'aterrar un cop encertat en un objectiu tan petit a través de les defenses d'en Bane. Tot i així, la ferocitat de la seva nova estratègia havia canviat l'impuls al seu favor... o això pensava en Farfalla.

En Bane va continuar la seva retirada, envoltant lluny de les fulles de la Raskta, llavors de cop i volta es va girar i va córrer directament cap a l'ithorià desarmat que estava just dins de la porta de l'habitació.

La meditació de batalla requeria la concentració completa del Mestre Worror; no hi havia oportunitat perquè ell muntés alguna mena de defensa. Si Bane el tallava, els altres perdrien l'únic avantatge que els donava qualsevol oportunitat de sobreviure a la trobada.

En Farfalla va alliberar el poder que havia estat reunint en una simple i concentrada explosió. En Bane va ser de sobte tancat en un camp d'estasi brillant d'energia del Costat Lluminós, congelant-lo on era. Però el seu comandament del Costat Fosc era massa poderós perquè li contingués més de mig segon. El camp brillant va explotar en fragments mentre el Lord Fosc s'alliberava, encara que el retard momentani havia permès a l'echani posar-se entre l'ithorià i el Sith.

Les espases de la Raskta van brunzir i van cantar mentre ella s'enfrontava a ell de nou, determinada a mantenir-ho lluny del Mestre Worror a tota costa.

Ell és massa fort, es va adonar en Farfalla, fins i tot mentre corria per ajudar-la. Tant físicament com en el poder del Costat Fosc. És com tractar de lluitar contra una força de la natura.

-Johun! Sarro! Necessitem reforços!

* * *

En Johun girà el seu cap davant el so de la veu d'en Farfalla.

-Vés, -li va cridar en Sarro-. Jo puc manejar en aquesta.

El jove Jedi va mirar a l'altre extrem de l'habitació i instantàniament va reconèixer què estava passant. El Mestre Worror estava en perill; havia de ser protegit o la seva meditació de batalla -i qualsevol esperança de victòria- es perdria.

Va saltar per l'habitació, utilitzant la Força per impulsar-se a través de l'aire de manera que va aterrar a només un parell de metres d'on Raskta estava en duel amb Darth Bane, desesperadament tractant de portar-lo enrere i lluny d'on el Mestre Worror estava a tan sols un metre o dos darrere d'ella. Ell va vacil·lar abans d'atacar, adonant-se que la pell del Lord Sith estava coberta amb un estrany creixement crustaci.

-Vés a per la cara! -va cridar en Farfalla, arribant a l'escena i llançant-se a la batalla mentre Johun feia el mateix.

Junts els tres van mantenir al Lord Sith a ratlla: Farfalla al flanc esquerre, Johun en el dret, i Raskta al centre. Entre bloquejos i retalls tallaven i apunyalaven cap a la seva cara, els seus esforços combinats finalment forçant al seu enemic en una postura defensiva.

El jove Jedi es meravellava davant la velocitat i salvatgisme de les espases de la Raskta. I mentre els propis esforços maldestres d'en Johun realment semblaven impedir als d'en Sarro quan lluitaven banda a banda, Raskta semblava progressar en la seva presència. Quan ell anava per la part alta, ella anava per sota. Si ell arribava des de l'esquerra, ella venia des de la dreta. Era parcialment una funció de la seva elecció d'armes: individualment cadascun dels seus sabres làser era més precís i exacte que les fulles dobles gegants d'en Sarro. Però era més que això. Les seves reaccions eren tan ràpides, els seus instints de combat tan purs, que era capaç de percebre i anticipar el que ell anava a fer fins i tot mentre passava, llavors va utilitzar els seus atacs per al seu propi avantatge.

D'altra banda en Farfalla colpejava amb cops nets, elegants, la seva forma perfecta mentre ell atabalava en el flanc dret d'en Bane. Encara que van ser capaços de mantenir el terreny, no podien portar-lo enrere o derrotar-lo.

Estaven en un punt mort, cap dels seus atacs capaç de connectar amb l'única part vulnerable de l'anatomia d'en Bane. Llavors en Johun va captar un cop d'ull de carn blanca sortint de la junta entre els guants amb armadura del Sith i les estranyes closques del seu avantbraç. El buit era prim, però era prou gran com perquè una espasa ben dirigida el penetrés.

Ell va tallar cap al seu nou objectiu. Amplificada pel poder d'en Worror, la Força fluïa a través d'ell i guiava la seva espasa. El contacte no va ser perfecte; el seu sabre làser va fregar la vora de les closques d'armadura de manera que només va fer un contacte superficial amb la carn de sota. En lloc de tallar la mà, merament tallà prou profund com per seccionar nervis i tendons.

En Bane va rugir d'ira mentre la seva arma lliscava de la seva adherència, la ferida deixant els seus dits morts i sense poder. Però abans que en Johun o qualsevol dels altres tingués una ocasió d'acabar amb el seu oponent desarmat, van ser llançats cap enrere per una explosió d'energia del Costat Fosc, el poder del seu enemic alimentat pel dolor sobtat i agut de la seva ferida.

Estirat a terra a deu metres de distància, en Johun va observar amb horror indefens mentre el sabre làser del Lord Fosc saltava del sòl i volava de tornada a la seva mà. Sorprenentment, els seus dits es van embolicar al voltant de l'empunyadura i van reencendre l'espasa carmesina, les seves ferides d'alguna manera sanades gairebé a l'instant.

Ja no hi havia ningú entre en Bane i l'ithorià; de la mateixa manera que en Johun, Farfalla i Raskta havien estat ambdós llançats lluny. El Lord Sith va alçar la seva espasa per acabar amb la vida d'en Worror, i Johun va empènyer amb la Força.

Sabia que no era prou fort com per penetrar les defenses d'en Bane, però l'home gran no era el seu objectiu. En el seu lloc, la poderosa empenta va colpejar a Worror, llançant-li cap a la cantonada mentre el cop de sabre làser que li hauria partit en dos xiulava sense fer danys a través de l'aire.

En Johun va sentir la seva força i energia caure, una onada de cansament i fatiga el va aclaparar, els efectes beneficiosos de la meditació de batalla esvaint-se mentre la concentració d'en Worror es trencava. Però el Mestre Jedi encara era viu, i Farfalla i Raskta estaven de nou drets. Si podien contenir a Bane just un parell de segons, l'ithorià podria continuar les seves meditacions i restaurar el seu avantatge.

* * *

La Zannah va lliscar a un costat, la seva arma giratòria redirigint la fulla del seu enemic lluny de la seva gola i sense fer danys cap amunt sobre la seva espatlla. La seva bessona va arribar ràpidament des de l'altre costat cap al seu maluc, i ella es va llançar en una tombarella cap enrere per evitar-la, aterrant àgilment dempeus. Greument, es va adonar que mai havia entès el veritable significat del terme arts marcials fins ara.

El guerrer, assaltant-la , havia elevat l'acte del combat fins a la seva forma més alta i pura. Es movia amb la gràcia fluïda d'un ballarí, la seva monstruosa espasa cantant la cançó mortal de la batalla. Ell va executar els seus moviments amb una elegància perfecta nascuda de l'obsessió. La Zannah sabia que el deixava vulnerable a altres formes d'atac, però ell li pressionava tan implacablement que ella mai va tenir una oportunitat de reunir el seu poder eficientment.

Si hagués gaudit el Jedi dels mateixos avantatges que l'armadura d'orbaliskos d'en Bane proveïa, la seva trobada hauria acabat fa molt. En Bane podia lliurar-se de cops d'una altra manera letals, oblidant tot sentit de seguretat personal en un assalt temerari de pura ofensiva per aclaparar les seves defenses. En contrast, l'home davant seu, enorme com era, encara moriria si les fulles li agafaven. Ell havia de protegir-se dels seus contraatacs, el seu estil menys agressiu per no quedar vulnerable. Fins i tot encara que la seva tècnica era més refinada que la del seu Mestre, ella havia estat capaç d'aguantar el seu assalt... fins al moment.

Ell va arribar cap a ella de nou, la seva espasa canviant de direcció tan ràpidament a meitat del cop que semblava doblegar-se i corbar-se. La Zannah va repel·lir l'assalt amb una ràfega furiosa defensiva, respirant amb força. El seu estil estava pensat per perllongar el combat, cansant als seus oponents mentre intentaven penetrar les seves defenses. Però cada vegada que ella xocava contra el gegant de pell oliva, era la que era forçada a gastar energia desesperada, frenètica. Lentament, ell l'estava desgastant.

Era més que només el seu talent i entrenament. La Zannah va percebre algun tipus de poder més gran en funcionament: la Força fluïa a través d'ell com si estigués sent canalitzada per un altre, donant fins i tot major força al seu oponent.

Un altre intercanvi la va portar cap enrere; l'home estava escurçant l'espai, dirigint-la estretament cap a la cantonada per limitar el seu moviment. Ell li estava traient la seva agilitat, sabent que ella no era rival per a la seva força. I no hi havia res que pogués fer sobre això. Donant un altre pas enrere, va sentir els seus malucs xocar contra la vora de la paret. No quedava lloc on anar; el final estava a prop.

A l'altre extrem de l'habitació va escoltar a Bane rugir d'ira, i ella es va preparar per a un últim enfrontament que sabia que no podria sobreviure. El seu oponent va girar el llarg sabre làser de doble fulla al voltant del seu propi cos, reunint impuls per al seu següent atac. I llavors, de cop i volta, el poder darrere d'ell -la Força que estava sent canalitzada a través d'ell per un altre- va marxar. La Zannah la va sentir desaparèixer, expirant com una espelma en un buf de vent.

L'home gran va vacil·lar, fent una ràpida mirada per sobre cap als altres per veure què havia passat. Aprofitant l'oportunitat, els dits de la Zannah van oscil·lar en patrons estranys mentre ella desfermava la seva bruixeria Sith sobre el seu enemic.

Els seus ulls es van obrir com a plats i ell va trontollar lluny d'ella, el seu sabre làser gronxant salvatgement en l'aire al seu voltant com si estigués acorralat per tot arreu per dimonis imaginaris. Sacsejant-se en el terror mig boig davant els monstres invisibles, va ignorar la Zannah mentre ella baixava en picat i acabava amb la seva vida amb un cop llarg, diagonal, pel seu musculat pit.

Mentre queia a terra, la Zannah tornà la seva atenció a Bane a l'altre extrem de l'habitació. Estava lluitant amb els tres Jedi fàcilment, lentament pressionant-los cap enrere cap on l'ithorià jeia desplomat en una cantonada.

Reunint el Costat Fosc al seu voltant, la Zannah va crear una capa ocultadora per emmascarar el seu poder com havia fet en el Temple Jedi. Mentre ho feia, va veure l'ithorià lentament posar-se dret i tancar els ulls en concentració. Ella va sentir la rauxa d'energia del Costat Lluminós rodant per l'habitació, com ho feien els oponents d'en Bane. Tot d'una envigorits, van posar al seu Mestre de nou contra una paret, concentrant els seus atacs a la cara i les juntes del seu canell on els orbaliskos havien deixat diminuts forats en la seva armadura.

La Zannah va córrer en ajuda del seu Mestre, arribant silenciosament darrere dels Jedi. La seva presència oculta pel seu encanteri d'ocultació, mai la van percebre arribar. Ella va colpejar a l'echani primer, llançant la seva espasa cap endavant de manera que perforés l'esquena de la Jedi i corregués a través d'ella. L'echani va cridar i va caure cap endavant, caient als peus de la Zannah. Els homes a banda i banda mig es van girar cap a ella, momentàniament oblidant l'oponent que estava directament davant d'ells. En Bane va prendre l'oportunitat per tallar la mà de l'arma de l'home amb el sabre làser verd. Ell va cridar i va caure de genolls, agafant el seu monyó cauteritzat. La imatge va portar a la Zannah de tornada a la caverna de Ruusan on havia pres la mà del seu cosí.

Amb un capcineig, ella va rebutjar el record. La seva distracció li va donar al jove Jedi una oportunitat de rodar lluny de la batalla. La Zannah va vacil·lar, insegura de si acabar amb ell o ajudar al seu Mestre amb l'home contra el qual estava encara lluitant. La pregunta es va convertir en discutible un moment darrere quan Bane va apartar el sabre làser daurat del Jedi a un costat amb el seu avantbraç incrustat d'orbaliskos, llavors va tallar el cap del seu enemic del seu cos amb el seu sabre làser.

A la cantonada l'ithorià va trencar el seu tràngol meditatiu, percebent que els seus companys havien caigut. Però abans que pogués actuar, en Bane va saltar per l'aire i va aterrar davant d'ell, tallant les seves quatre goles simultàniament. L'ithorià es va desplomar contra el terra, i en Bane es va girar per acabar amb el Jedi d'una mà.

La Zannah va percebre el poder del Costat Fosc reunint-se en el seu Mestre, però en l'instant abans que desencadenés la tempesta de raigs mortals morats, l'ithorià s'aixecà de terra i el va agafar pel turmell. Un globus blau brillant va sortir d'ell, va embolicar a tots dos mentre el Jedi mortalment ferit alliberava el seu propi poder en el seu acte final, moribund.

En lloc d'arquejar-se per l'habitació per destruir al Jedi amb un braç, el raig que va volar des dels dits d'en Bane es va reflectir en l'interior del globus blau brillant que li tancava. Els raigs van rebotar salvatgement a l'interior del globus, creant una tempesta d'energia tan intensa que la Zannah haver de protegir els seus ulls i apartar la mirada. Va escoltar els crits d'en Bane alçant-se sobre l'agut crepitar de l'electricitat, i quan va tornar a mirar, va veure al globus esvair-se i al seu Mestre caure a terra en una muntanya carbonitzada i fumejant.

Ella va començar a córrer cap a ell, llavors va veure que l'únic Jedi supervivent estava reptant cap endavant on el seu sabre làser havia caigut a terra, determinat a continuar lluitant malgrat la pèrdua de la seva mà.

La seva cara congelada en una màscara d'ira i odi, ella va caminar cap endavant i va fer girar el sabre làser sobre el seu cap. Ell la va mirar amb ulls suplicants, però la seva única resposta va ser portar la seva espasa cap avall, acabant amb la seva vida.

 Següent