Refugiat (VI)

Anterior

SEGONA PART

Destí

VI

El vaixell de càrrega va aparèixer a l'hiperespai massa a prop de Bakura i es va posar a donar voltes sobre si mateix a l'instant. Els seus impulsors s'activaven i es desactivaven a l'atzar, el que no facilitava la situació del vaixell de càrrega, mentre que el seu subespai no transmetia més que estàtica, que a Jag Fel li sonava a alguna cosa molt semblant al brunzit d'insectes furiosos.

Hi havia dedicat molt temps i treball a aprendre els models i els fabricants de les naus de la República i de les de l'Imperi, però li resultava difícil identificar aquella. El seu disseny asimètric distintiu donava a entendre que procedia de la Corporació Corelliana d'Enginyeria, probablement alguna cosa entre l'YT 1300 i l'YT 2400; encara que no podia saber-ho amb tota certesa. En qualsevol cas, la nau estava en mal estat, i no tenia aspecte d'anar a millorar fàcilment.

L'hauria passat per alt sense més, si no fos perquè el pilot, fos qui fos, s'estava acostant perillosament al lloc on estava destacat l'Orgull de Selònia.

-Grups B i C, preparats -Va dir en Jag, i va passar a un canal comercial-. Vaixell de càrrega no identificat, estàs envaint el nostre espai. Canvia el rumb immediatament o ens veurem forçats a prendre mesures.

No va rebre més resposta que més soroll d'estàtica.

Va apartar el seu Punyent del Selònia per sortir a la trobada de la nau que venia cap a ells. La seva companya de vol li va seguir, obrint amb suavitat els alerons-S del seu Ala-X.

-Control Orbital de Bakura -Va transmetre pels canals locals-, ha donat algú permís en aquest vaixell de càrrega perquè ocupi la nostra òrbita?

-Negatiu, Bessó U -li van respondre a l'instant-. Aquest vol no està autoritzat. Però sí que l'hem vist abans.

-Coneixeu les seves dades de registre?

-És clar que sí. En diuen el Cavaller Alegre, i el seu propietari és un wookiee anomenat Rufarr. La veritat és que m'estranya veure'l de tornada per aquí. Va marxar deixant-me a deure alguns crèdits.

«No és un wookiee corrent, llavors -va pensar en Jag mentre veia com s'acostava el vaixell de càrrega cap a ell, rodolant -. I tampoc és una aproximació corrent».

-Crec que ara mateix té preocupacions més grans -Va transmetre -. Demano permís per desviar-lo a una trajectòria que no sigui perillós.

-Sempre que prometis no ser massa delicat -Va dir amb sorna el Control Orbital.

-Fes el que faci falta, Bessó U -va afegir la capitana Mayn des del Selònia-. Però assegura't que no se'ns acosti.

Va fer un nou intent.

-Cavaller Alegre, tens deu segons per obeir les meves instruccions, o seràs interceptat. Respon, si us plau.

Va seguir sense sentir-se res més que cruixits pel comunicador.

-D'acord, anem allà.

Va aplicar potència als seus reactors i va portar el seu Punyent al costat del vaixell de càrrega que donava tombs.

-Grup B, apropeu-vos i sumeu els vostres escuts al meu. Intentarem empènyer-lo una mica.

Dos Ala-X i un altre Punyent es van unir a Jag i a la seva companya de vol. Amb la meitat de l'Esquadró Sols Bessons treballant en conjunt, el rumb del vaixell de càrrega va començar a canviar gradualment, però havien hagut de dirigir als motors i als escuts de les seves naus tota l'energia disponible. En Jag no perdia de vista al vaixell de càrrega, per si de cas intentava fer alguna cosa.

Va arribar a la conclusió que n'hi hauria prou amb cinc graus. D'aquesta manera, el vaixell de càrrega passaria ben lluny del Selònia i no s'aproparia a l'atmosfera de Bakura...

Va veure de reüll un llamp. En aquell moment mateix es va activar una dotzena d'instruments de la seva consola, i va comprendre que acabava de travessar una pluja de neutrins.

-Algú més ha captat això?

-Afirmatiu, Bessó U -Va dir el líder del Grup B-. Mira els impulsors.

En Jag tornà el cap per abocar-se per la part posterior de la coberta transparent de la seva cabina. Els motors del vaixell de càrrega s'activaven i desactivaven furiosament, variant la seva empenta amb grans oscil·lacions d'energia.

-No m'agrada l'aspecte que té això -va murmurar entre dents.

Tot just havien sortit aquestes paraules dels seus llavis quan els impulsors van emetre una guspira especialment brillant, i després es van apagar per complet.

-Aparteu-vos! -va cridar pel comunicador-. Tots els caces, separeu-vos immediatament!

Ell ja tirava amb força dels comandaments del seu Punyent per ascendir i apartar-se del vaixell de càrrega avariat.

-Tota l'energia als escuts de popa! Poseu tot el que tingueu entre aquesta cosa i nosaltres! Va a...

Es va produir darrere d'ell un raig blanc encegador, i després alguna cosa es va apoderar del seu Punyent i el va fer girar com una baldufa sobre tots els seus eixos. Es va aferrar als costats del seu seient de vol, sense sentir pel comunicador res més que el xiscle de la matèria turmentada.

Va acabar per fi el salt desenfrenat i van tornar a aparèixer les estrelles.

En Jag va frenar les seves rotacions i va comprovar l'estat dels altres quatre caces. Va veure amb alleujament que tots estaven presents, encara que una mica commocionats per l'experiència. Del Cavaller Alegre no quedava res més que un munt irregular de ferralla, que seria probablement una part del xassís estructural de proa. La resta havia quedat desintegrat per l'avaria dels impulsors.

-Control Orbital de Bakura -Va dir pel seu comunicador amb veu solemne-. Crec que et pots acomiadar dels teus crèdits.

-No els donis per perduts encara, Bessó U -Va dir la veu de la capitana Mayn-. Hem registrat un llançament des del Cavaller Alegre just abans de la detonació. Semblava una càpsula de salvament petita d'alguna classe.

Això va sorprendre a Jag.

-Una càpsula de salvament? Estàs segura? Jo no he vist res.

-Totalment segura -va respondre la Mayn-. Va sortir pel costat oposat de la nau a on us trobàveu vosaltres; per això no l'haureu vist.

-Vols dir que anava rumb a Bakura? -malgrat que en Jag seguia una mica desorientat per l'ona expansiva, encara distingia el que era amunt del que era avall. Qualsevol pilot era capaç de distingir-ho en un pou de gravetat-. Té reactors?

-Els té encesos, però no en té prou. L'entrada en l'atmosfera serà massa brusca. Vols anar a per ell, o l'hi deixem al CO de Bakura?

-Negatiu -Va dir el Control Orbital per la línia oberta-. No podríem arribar a temps. Ho sento, Bessó U, però hauràs de ser o tu o ningú.

-Entesos -Va dir en Jag, esperant dintre seu no trobar-se amb noves sorpreses.

Va fer girar el seu Punyent al voltant del núvol creixent de ferralla, amb els seus motors a potència màxima. La càpsula va aparèixer a la pantalla un segon més tard, caient veloçment. La seva velocitat anava en augment, però no podia comparar-se amb la d'un Punyent a tota potència. Va desaccelerar amb cura, posant-se a la seva alçada quan va anar augmentant en les seves pantalles. No s'apreciava a simple vista cap trampa ni disparador; només el parpelleig d'un senyal d'emergència, brillant i repetitiu en els canals subespacials.

En Jag no sabia amb exactitud quin tipus d'equips de comunicació muntava en les seves càpsules de salvament la Corporació Corelliana d'Enginyeria, però va suposar que no serien gran cosa. Abans de posar rumb a la càpsula va escanejar els canals subespacials buscant qualsevol possible transmissió que pogués estar realitzant l'ocupant de la càpsula (si n'hi havia) per un intercomunicador local com el que devia portar. Va recollir diverses transmissions de baixa potència, entre les quals hi havia pràcticament tots els radiofars de navegació en un mes llum a la rodona, fins que va donar per fi amb una veu feble que exclamava amb estridència:

-... Na emergència! Que algú em respongui, si us plau! Necessito ajuda. Em sent algú? Estic...

-Aquí el coronel Jag Fel, trucant a l'ocupant de la càpsula de salvament... -va llegir el número d'identificació, quan la rotació del curt cilindre el va deixar al descobert- un, un, dos, ve baixa. Em sents?

La resposta va ser immediata i carregada d'alleujament.

-Sí! Sí, et sento! Gràcies a l'Equilibri que m'has trobat! Començava a creure que havia aconseguit fugir per a res!

En Jag va ajustar el seu rumb disposant-se a apropar-se. Estava clar que aquella veu no era la del capità wookiee del vaixell de càrrega destruït.

-Vols dir-me què ha passat allà?

-L'impulsor va fallar en ple salt d'hiperespai, i jo no sabia què fer per arreglar-ho. L'ordinador de navegació es va quedar mort amb la pujada d'energia que va seguir a l'avaria del motor. He tingut sort que aquest munt de cargols hagi arribat fins aquí.

-Hi ha més supervivents amb tu?

-Només jo. La tripulació ha mort... i jo me n'alegro d'haver-me-la tret de sobre. Tots eren uns dimonis assassins!

En Jag titubejà.

-Els vas matar tu?

-Només en defensa pròpia.

La veu va adoptar un to més imperiós.

-Escolta, has vingut a salvar-me, o interrogar-me?

-Només vull assabentar-me de a qui estic salvant, això és tot.

«I de quina classe de monstre ets», va afegir per dins.

-Vols saber qui sóc? Doncs sóc el primer ministre Cundertol, i t'ordeno que em recullis ara mateix! Després de tot el que he passat, no consentiré que un pilot novell faci un nyap en rescatar-me. Passa'm amb Control Orbital ara mateix, o paraula que faré que et treguin la llicència en un tres i no...

-Les meves disculpes, primer ministre -el va interrompre Jag, empassant-se la rèplica que li hauria agradat donar-li-. Ara mateix el pujo.

Va apropar més el seu Punyent a la càpsula. Els ganxos magnètics van entrar en acció, i en Jag va activar els seus impulsors amb una miqueta més de brusquedat de la necessària perquè la càpsula de salvament deixés de caure en picat cap a l'atmosfera. El rugit dels impulsors va interrompre les comunicacions entre Jag i aquell remolc inesperat, a més a més del Control Orbital. El primer ministre va haver d'aguantar en silenci la maniobra llarga i calorosa, amb allò que els enginyers corellians haguessin instal·lat a la càpsula de salvament a manera de fixacions per acceleració. Encara que era probable que tingués bons motius per sentir-se impacient, si les paraules que havia dit, com ara fugir i assassins, eren indicatives del que li havia passat, en Jag no estava disposat a deixar-ho així com així.

Et donaré jo «pilot novell».

* * *

-... Eren set, quatre humans, dos rodians i aquest condemnat capità wookiee seu. Jo em vaig resistir, és clar, però em van prendre per sorpresa. Quan em van haver tret d'amagat del complex del Senat bakurà, només van haver de portar-me fins a l'espaiport. Ningú va detenir ni interrogar un grup de comerciants que portaven un calaix de documents, i a ningú se li va ocórrer escanejar el calaix per comprovar que contenia el que ells deien -el primer ministre va negar amb el cap amb aire solemne. Això li costarà el cap a algú, recordeu del que us dic.

El primer ministre Cundertol era un home gran, corpulent, de cabell ros ja una mica esclarissat i amb la pell de color rosada. Portava bé la seva edat, i contrarestava qualsevol mostra de flaquesa a força de fanfarroneria i gestos exagerats. Un cop rescatat de la càpsula de salvament, estava assegut en un banc davant la infermeria de l'Orgull de Selònia.

Estaven amb ell Jag i la capitana Mayn. La capitana, que era tan alta com Cundertol però pesava la meitat que ell, estava asseguda davant seu, amb els seus trets prims paralitzats per la concentració. Només en Jag, que estava a un costat, advertia el tic que li agitava la pell per sota del cuir cabellut afaitat.

-Endavant, Primer ministre -Va dir en Jag, animant-lo a seguir-. Què va passar després?

-Que em van portar a bord de la seva nau i em van deixar inconscient, això va ser el que va passar després!

Saltava a la vista que en Cundertol ho estava passant bé relatant la seva història, tot i el despit que sentia.

-Quan vaig tornar en mi, érem a l'hiperespai. No tenia idea d'on em portaven. M'havien ficat en un celler de popa. Jo els sentia parlar de tant en tant, i no vaig trigar a adonar-me que no estava en qualitat d'ostatge, com havia sospitat en un principi. Del poc que vaig poder treure en net de les frases soltes que vaig sentir, pensaven portar-me a algun lloc per interrogar-me... i, després, treure'm d'enmig. Però, per sort, no m'havien posat bé els lligams, i amb una mica d'esforç vaig aconseguir alliberar-me les mans.

-Van dir els teus segrestadors per a qui treballaven? -va preguntar la Mayn.

-Expressament, no. Sempre que parlaven d'ell, li deien «el cap». Encara que també podia ser «cap», és clar -va afegir obscurament.

-Bé -Va dir la Mayn-, t'alegraràs de saber que els teus han realitzat una detenció durant la teva absència. Ahir van detenir la Malinza Thanas, a la qual han acusat de conspiració i d'alteració de l'ordre públic. Pel que sembla, les forces de l'ordre podran afegir a aquestes acusacions la d'intent d'assassinat, quan et portem a casa teva i puguis explicar la teva història.

-Malinza? -Va dir en Cundertol, perplex per un instant-. Acusada? No. No m'ho crec.

-És cert -Va dir en Jag-. Ho va anunciar el mateix viceprimer ministre Harris.

El primer ministre es va sumir en els seus pensaments, clarament impressionat per la notícia.

-Així que, et vas alliberar -va prosseguir en Jag al cap d'uns moments-. Què va passar després?

-Eh? -va exclamar en Cundertol, sortint sobresaltat dels seus pensaments amb expressió interrogativa. Després, va seguir explicant-. Ah, la meva fugida. Bé, al cap d'una estona, un d'ells va venir a veure com estava jo. El vaig reduir i li vaig treure la pistola làser. El vaig deixar ben lligat amb els lligams que no m'havien posat bé a mi, i em vaig dirigir silenciosament a la proa per fer front als altres. Hi havia tres a la cabina de passatgers. Com et pots figurar, es van sorprendre de veure'm lliure. Els vaig reduir a un racó mentre arribaven altres dos de la cabina de comandament, deixant només al pilot al comandament de la nau. Eren cinc contra un... mala situació, i tot per un que s'ha entrenat amb les Tropes Especials Bakuranes -va comentar en Cundertol, traient pit amb orgull-. Els vaig exigir que em tornessin, però em van dir que no es podia fer res fins que el vaixell de càrrega sortís del salt per l'hiperespai. Jo vaig al·legar que podien cancel·lar el salt i tornar immediatament, però ells van seguir donant excuses ridícules. Saltava a la vista que el que volien era guanyar temps, encara que jo poc podia fer, llevat que matés un perquè els altres veiessin que anava de debò. Però llavors hauria estat tan dolent com ells, no?

Mirà successivament a Jag i a la capitana Mayn, esperant la seva aprovació. Els dos van assentir amb el cap, però sense dir res.

-En qualsevol cas -va prosseguir en Cundertol-, vam passar uns minuts discutint, fins que el wookiee va intentar tirar-se'm a sobre, i vaig haver de disparar. No em quedava una altra opció! Si queia a les seves mans, podia donar-me per mort. Era matar o morir. De manera que els vaig matar.

El primer ministre es va mirar les grans mans, com si no es cregués el que havien fet.

-Va fer el que havia de fer, senyor -Va dir en Jag al cap d'uns moments-. Ningú pot culpar-lo.

Les paraules tranquil·litzadores d'en Jag van ser rebudes amb un gest indefinit del cap, poc convincent.

-Naturalment, no els vaig matar a tots -Va dir en Cundertol-. Només als cinc que em van atacar. El qui havia deixat lligat seguia al celler, i el pilot va estar a la cabina de comandament fins que es va acabar la baralla. En aquest també el vaig lligar quan es va negar a obeir les meves ordres. A partir de llavors, era qüestió de virar la nau i tornar a casa. Tot hauria marxat bé, si no hagués estat perquè en aquell trasto li va donar un atac violent de deteriorament del sistema i se'm va fer trossos a les mans. Quan va arribar el moment d'abandonar la nau, ja havien fallat els sistemes de suport vital en els cellers de popa, matant als dos que tenia lligats; d'una altra manera, me'ls hauria portat per jutjar-los. Al final, van sortir ben parats. La mort era poc càstig per a ells... molt poc.

En Cundertol serrà les dents com en senyal d'impotència. Estava clar que se sentia ressentit, i en Jag va considerar que amb raó. La meditècnica en Cap del Selònia escoltava amb atenció el relat des de l'entrada de la infermeria. Quan va haver quedat clar que el primer ministre havia acabat, es va avançar i va dir:

-Estàs segur que no està ferit, senyor? Veritablement, hauríem d'examinar-lo per veure...

-Estic bé -la va interrompre ell, apartant-la amb un gest irritat-. Fa falta alguna cosa més que una baralla per acabar amb mi.

La meditècnica es va retirar encongint les espatlles ossudes.

-Heu trobat algun indici en les restes? -va preguntar en Cundertol a la Mayn.

-Em temo que no. Va quedar molt poc de la nau.

-És una llàstima -va murmurar-. Perquè vull que qui hagi estat darrere d'això, sigui qui sigui, ho pagui car. Si el meu segrest ha desanimat a Keeramak o, pitjor encara, si la consagració s'ha cancel·lat del tot, no sé on acabarem. No ens podem permetre tensions amb els p'w'eck, ara que els yuuzhan vong s'aproximen per l'altre costat. La nostra flota de defensa ja està bastant apurada de per si sense que hàgim de buscar-nos més enemics.

-Saps on et portaven els teus segrestadors? -va preguntar en Jag-. Perquè, si ho sabéssim, podríem...

-Ho sento, jove -Va dir bruscament el primer ministre-, però has d'adonar-te que en aquests moments tenia coses més importants que preocupar-me, com ara conservar la vida. No em podia permetre el luxe de fer-los asseure per interrogar-los, com sembla que estàs fent amb mi tu ara!

En Jag es va sentir envermellir davant aquesta acusació.

-Senyor, no he pretès de cap manera...

En Cundertol va interrompre la disculpa amb un grunyit.

-Quan arriba aquesta llançadora? -va preguntar, fent una mirada al seu cronòmetre.

-Aviat, Primer ministre -va dir la Mayn amb to amable-. El general Panib ha posat al teu servei una escorta militar completa per evitar que pateixis nous atemptats. Mentrestant, és aquí on estaràs més segur, amb nosaltres.

-Més val prevenir, no? -Va dir el primer ministre amb desgrat mentre contemplava els passadissos estrets de la fragata-. Jo, simplement, m'alegro d'estar viu.

El to amb què va dir Cundertol aquestes paraules va donar a entendre que potser deia tota la veritat per primera vegada des que l'havien rescatat.

* * *

El Falcó Mil·lenari, escortat per la Jaina, havia sortit de l'òrbita tot just una hora abans de l'aparició del Cavaller Alegre, per dirigir-se cap al planeta per tal de mantenir una reunió formal amb el senat. La notícia del rescat d'en Cundertol i de la destrucció del vaixell de càrrega va arribar quan estaven aterrant fora de perill a l'espaiport de Salis D'aar. La Tahiri mirava per sobre de les espatlles d'en Han i de la Leia quan la Jaina va baixar del seu caça per fer una revisió de seguretat abans que desembarqués ningú més.

La Leia va arrufar les celles.

-Estàs dient que va reduir ell sol a una tripulació de set membres? Aquest no és el senador Cundertol que jo recordo.

-Jo també sóc escèptic -Va dir en Jag des d'òrbita-. Però suposo que no és completament impossible. Està en forma, i comptava amb l'element sorpresa. El que sí m'estranya és que ho aconseguís sense emportar-se cap tall ni ferida.

-Estàs segur d'això? -va preguntar la Leia.

-Et dic que jo estava just al seu costat mentre explicava la seva història, i que no tenia ni una rascada. Has vist alguna vegada que algú surti d'una baralla a cops de puny sense tenir tan sols un llavi inflat o una rascada en els artells?

-Té raó -Va dir en Han. La seva postura indicava que estava dedicant almenys tanta atenció als senyals que feia la Jaina a les forces de seguretat de l'exterior com se la dedicava a Jag-. Però teniu alguna dada més? Alguna cosa de pes?

-Res. Es va negar a què li fessin un examen mèdic.

-Però el cap mèdic de la Todra és una duro, oi? I, si no recordo malament, Cundertol és un prohumà de cap a peus, no és així, Leia?

-Té, clarament, un toc d'Imperi, o alguna cosa més -va confirmar la Leia-. És possible que simplement volgués evitar el contacte amb un extraterrestre.

-A pesar de la qual cosa, va signar una aliança amb els p'w'eck?

-Firmaria una aliança amb un arachnor si li semblés útil políticament -Va dir la Leia.

En Jag va guardar silenci un moment, i va afegir després:

-Potser això tampoc signifiqui res, llavors; però en Cundertol es va sorprendre tant com vosaltres quan es va assabentar de la detenció de la Malinza Thanas.

-De que fos ella, o que l'haguessin atrapat?

-No puc saber-ho amb seguretat; però crec que del primer.

-Bé, en Harris semblava veritablement convençut que era culpable.

-Potser m'estigui deixant portar per la meva paranoia i per les meves sospites -va reconèixer en Jag-. Però sí que estic segur d'una cosa. De què en Cundertol és un tipus amb el qual prefereixo tenir el mínim tracte possible. Vaig tenir un gran alleujament deixant-lo amb la capitana Mayn fins que va arribar l'escorta bakurana. Acaben de marxar; de manera que tinc el gust d'informar que serà tot vostre d'aquí a poca estona.

La Jaina, des de fora de la nau, va donar grans mostres d'exasperació, i després va virar i es va dirigir al Falcó, transmetent un discret «tot en ordre» en aproximar-se. La Tahiri va suposar que pretenia mantenir els locals atents.

-D'acord, llavors -Va dir en Han, mentre anava apagant un a un els sistemes de la nau-. Teniu alguna cosa més tangible a afegir, a part que desconfieu del primer ministre?

-Suposo que no.

-I està tot sota control allà dalt ara mateix?

-S'han netejat les restes i el nostre passadís d'òrbita està lliure.

-Bé. Truqueu si sorgeix alguna altra cosa. Crec que per fi ens estan enviant un missatge de salutació.

En Han apagà l'intercomunicador i es va girar cap la seva dona, que negava amb el cap.

-Què passa? -li va preguntar Han, arrufant les celles.

-És que em fa gràcia que una persona que ha navegat tota la seva vida guiant-se pels seus pressentiments pugui criticar de tal manera les d'altres persones.

En Han va fer cara d'indignació.

-Ei! He escoltat el que deia. Només que no m'ha semblat que ens hagi presentat cap dada sòlida, això és tot.

-És aquest l'únic motiu? -La Tahiri no veia l'expressió de la Leia, però es va figurar que la princesa somreia-. O no pot ser que et sentis una mica fastiguejat per la idea que la Jaina té un nuvi dotat d'una intuïció tan aguda com la teva?

En Han es va quedar bocabadat, amb una expressió que a la Tahiri li hauria resultat divertit de contemplar si no hagués estat perquè era molt conscient que estava escoltant una conversa personal aliena.

-Vaig a deixar-vos als dos perquè parleu tranquil·lament -Va dir la Tahiri, baixant del seu seient. Quan sortia de la cabina de comandament va sentir que els dos començaven a parlar de nou. Com de costum, la seva discussió estava lliure de mala intenció. La Tahiri sempre percebia per sota de les paraules el clar afecte que es tenien l'un a l'altre.

Fora del Falcó, l'aire estava carregat d'humitat i de pol·len. L'hora local era cap a mig matí, i la temperatura anava en augment. La Tahiri va sentir al cap d'uns moments que començava a suar, i va recórrer a la seva formació de Jedi per regular la seva temperatura. No tenia el menor desig que qualsevol funcionari que vingués a saludar advertís que tenia els palmells de les mans suades, en sentit literal o metafòric.

Al cap d'uns minuts van sortir també del Falcó en Han i la Leia. Atesa la manera en què la princesa anava per davant del seu espòs, negant amb el cap, la Tahiri va suposar que la seva baralla amistosa no havia conclòs.

-Almenys, ell té bon gust -va sentir que deia en Han a la seva dona quan van arribar a la base de la rampa d'aterratge del vaixell de càrrega. Però la resposta que pogués haver donat la Leia es va quedar en l'aire, ja que en aquell instant va arribar la Jaina a saludar-los.

Van creuar algunes paraules els tres, però la Tahiri no va poder sentir el que deien que doncs estaven lluny i parlaven en veu baixa: encara que va suposar que es tractaria de com veia la Jaina la situació actual. En tot cas, estava clar que no consideraven que l'assumpte fos important per a la Tahiri, de manera que ella va optar per no ficar-se en el debat.

En comptes d'això, va observar l'hangar que els havien assignat. A part del Falcó i l'Ala-X de la Jaina, estava completament buit, tal com havia sol·licitat la princesa; i tenia una sola sortida, per un racó del fons. La Tahiri percebia a través de la porta de transpariacer d'aquesta sortida un petit grup d'autoritats i de guàrdies. Per algun motiu, es va sentir incòmoda de veure'ls en fila amb els seus uniformes de color verd apagat, i va començar a picar-li una de les tres cicatrius que tenia a la templa. Quan va advertir que l'estava rascant, es va contenir immediatament, va baixar la mà, avergonyida, i se la va endur darrere de l'esquena. Seguia sense saber per què li passava allò, però li molestava que li succeís. Li portava records; li recordava somnis...

Va apartar la mirada de les autoritats que estaven darrere de les portes de transpariacer i va advertir que s'acostava al Falcó Mil·lenari un tècnic que portava en una mà un llarg cable negre. Es movia de manera furtiva, per darrere d'on estava la Jaina amb els pares. La Tahiri va suposar que el tècnic era home, però el vestit que portava posat estava dissenyat per protegir-lo d'entorns hostils, i era massa gran i pesat perquè s'apreciés el sexe de l'ésser, o fins i tot la seva espècie.

Però la Tahiri sabia que en Han no havia autoritzat cap treball de manteniment en la seva nau mentre estiguessin a l'hangar, i per tant es va avançar per detenir el tècnic sense donar-li temps a què s'acostés més.

-Ei! -li va dir en veu alta-. No has d'estar aquí!

La figura coberta va titubejar, i va canviar després de direcció per encaminar-se cap a la Tahiri. Aquesta es va quedar immòbil i va estrènyer instintivament l'empunyadura del seu sabre làser.

-Quiet aquí -li va advertir.

-Porto un missatge -Va dir la figura. La veu que sortia de dins del seu casc quedava distorsionada com la d'un soldat d'assalt.

La Tahiri va arrufar les celles amb desconfiança.

-Quina classe de missatge? I per a qui?

-Per a Han Solo -Va dir el tècnic-. He de dir-li que vagi amb compte. Les coses aquí no són com semblen.

-En aquests temps, poques vegades ho són -va replicar ella. Va afluixar una mica la pressió sobre l'empunyadura del sabre làser. La forma precisa de la persona que estava dins del vestit quedava oculta, però el seu instint li ho deia amb claredat.

-Ets un ryn, oi?

La figura va donar lleus mostres de desconcert.

-Com has...?

-Vaig veure a un de vosaltres a Galantos -va explicar ella. Més confiada, va avançar dues passes-. De fet, va ser ell qui ens va recomanar que vinguéssim aquí. Ens va dir que...

Es va interrompre, deixant la frase a mitges, quan la figura va fer un gest de negació movent el casc d'un costat a un altre.

-Ara no és moment -Va dir el ryn, mirant d'un costat a un altre-. Em posaré en contacte amb vosaltres més tard. De moment, fes el favor de transmetre el meu missatge al capità Solo.

La Tahiri fer que sí amb el cap.

-D'acord; però la veritat és que no li estàs dient res de nou. Ell sempre va amb cura, i crec que ja s'ha figurat que aquí passa alguna cosa estranya.

El ryn no va donar mostres d'estar escoltant. Mirà d'un costat a un altre com si tingués por que el veiessin parlar obertament amb ella.

-He de marxar -Va dir-. Se us ha assignat un allotjament, per si voleu quedar-vos més temps que només avui. Us recomano encaridament que l'accepteu. Allà trobareu el que us cal.

El ryn es va tornar sense dir una paraula més i va marxar per on havia vingut. La Tahiri, immòbil, el va veure marxar. Se sentia cada vegada més estranyada pels ryn i per les seves advertències vetllades.

-Algun problema, Tahiri?

Es va sobresaltar en sentir la veu d'en Han tan a prop de la seva espatlla. Va negar amb el cap, conscient que els guàrdies de seguretat els observaven atentament des de la vora del camp d'aterratge.

En Han mirar amb enuig l'esquena del ryn que es retirava.

-Més val que no n'hi hagi -Va dir-. Què t'ha dit, en tot cas?

La Tahiri va abaixar la veu.

-Era el nostre contacte. El ryn. M'ha dit que et digués que les coses aquí no són el que sembla.

En Han va alçar els ulls al cel.

-És que alguna vegada ho són?

-Això mateix li vaig dir jo -va comentar la Tahiri amb un somriure nerviós.

-Alguna cosa més?

La Tahiri va repetir el que li havia dit el ryn sobre que acceptessin l'oferta d'allotjament.

En Han va assentir amb el cap, fent una última mirada al ryn com si estigués temptat d'anar darrere seu.

-D'acord.

Va passar el braç per l'espatlla de la Tahiri i la va guiar fins al grup dels altres, que els esperaven.

-No és res -els hi va dir en veu alta-. Seguirem.

La Jaina va posar en la Tahiri un cop d'ull penetrant de cap a peus quan aquesta es va sumar al grup, però no es va dir res més. Van caminar junts fins al lloc on els esperaven els guàrdies de seguretat. Quan els guàrdies uniformats els van envoltar per escortar-los a través de les portes, la Tahiri es va sentir plena de recels. Feia la impressió que no era la primera vegada que ho feien...

* * *

La intensa blancor del reflex de la llum del sol enganyava sobre el cor fred de Csilla. Una breu observació orbital d'aquell món gelat desvetllava la presència de dotzenes de glaceres al voltant de l'equador, així com de punts blancs de gel sòlid que cobrien vastes regions del planeta. Comparat amb ell, altres mons gelats, com Hoth, semblaven francament temperats.

No obstant això, cosa increïble, estava habitat. Ciutats enormes lliscaven sobre els camps glacials com els lliscants d'aigua de Mon Calamari, arrossegades pel flux del gel, gairebé geològic; altres estaven enterrades molt per sota del fred, en túnels excavats a la roca del subsòl a la recerca de la calor geotèrmica de les profunditats.

-Quin fred -Va dir en Jacen, mirant amb sorpresa callada els eixams de Punyents que van envoltar silenciosament l'Ombra de Jade quan aquest va arribar a l'òrbita. Fins aleshores no havien existit imatges del planeta d'origen dels txiss. En l'última expedició que havien realitzat en Luke i la Mara a l'Espai Txiss, anys enrere, no s'havien aproximat al cor d'aquell imperi alienígena.

-Ho dius pel planeta, o per aquesta recepció? -va preguntar la Danni.

La broma va fer somriure a Jacen.

-Amb tots els mons que tenen a la seva disposició en les Regions Desconegudes, es podria pensar que haurien escollit algun més agradable que aquest. O sigui, per què quedar-se aquí, quan hi ha tants climes més càlids en les proximitats?

-Per pura tossuderia -va respondre la Mara des del seu seient de pilot de l'Ombra de Jade-. Ja has vist com funcionen Jag i els seus pilots. Multiplica-ho per deu, i potser arribis a alguna cosa semblant a un txiss mitjà. Recorda que l'Esquadró Avantguarda representa un cas extrem d'imaginació i d'atreviment. Veient la tossuderia quotidiana que trobaràs a Csilla, fins i tot els hutt et semblarien tolerants.

Una veu brusca va indicar a la delegació de l'Aliança Galàctica l'òrbita que se'ls havia assignat.

-No us desviareu d'aquest vector mentre no se us indiqui - se'ls hi va advertir.

-Entesos -va respondre la Mara, incapaç de dissimular la irritació en el seu to de veu-. Però hi ha algú que pugui...?

-Se us ha assignat com a intermediari a la comandant Iròlia. Us atendrà en aquesta freqüència i respondrà totes les preguntes o dubtes que pugueu tenir ara.

Dit això, la comunicació va cessar.

-Sembla que la nostra amiga la comandant Iròlia ha arribat aquí abans que nosaltres -Va dir la Mara.

-Bé; almenys serà una veu familiar -Va dir en Jacen.

-Pregunta per ella -Va dir en Luke des del seient del navegant-. Digues-li que sol·licitem permís per enviar un grup a la superfície.

-Estàs segur que és bona idea?

-Quina? Baixar a la superfície, o preguntar-li-ho? -Va dir en Luke amb un somriure fugaç. Després, va afegir més de debò-: Escolta, Mara; si ara que tenim als imperials de la nostra part no és segur tractar amb els txiss, em temo que no ho serà mai.

La Mara va accedir sense més comentaris, i en Jacen es va acomodar en el seu seient per escoltar la conversa. Com s'esperava, aquesta va ser breu. Iròlia va respondre a la sol·licitud de la Mara amb una seguretat que donava a entendre que feia dies que l'esperava. Va assignar una finestra i va carregar un passadís d'entrada a les bases de dades de navegació de l'R2-D2. El droide baixet xiulà per indicar que l'havia rebut, i això va ser tot.

-Necessiteu la llançadora? -va preguntar la capitana Yage per la freqüència de comandament.

-Crec que aquesta vegada baixarem amb l'Ombra -Va dir en Luke-. Digueu a la Hegerty que es posi l'equip i...

-De fet, la Soron Hegerty no vindrà en aquesta expedició -va intervenir la Yage-. L'incident de Munlali Mafir ha estat massa per a la doctora. Ha decidit quedar-se a bord aquesta vegada, si et sembla bé.

En Jacen va percebre el disgust del seu oncle. La doctora i el tinent Stalgis havien ajudat al Luke i al seu grup en diverses ocasions des que havien emprès aquella missió. En Luke ho havia agraït, ja que reflectia la cooperació entre l'Imperi i la Federació Galàctica d'Aliances Lliures; i com més freqüent fora aquesta cooperació, més fàcil seria convèncer els escèptics de l'Aliança. No hi havia dubte que la decisió de la doctora de no participar en aquella missió dispararia rumors entre aquells escèptics.

-D'acord -Va dir, assentint amb el cap-. Pots organitzar un grup de desembarcament? La finestra comença dins d'una hora, de manera que hem de donar-nos pressa.

-Estan posant a prova el nostre caràcter -Va dir la Yage, a la qual gairebé se sentia cruixir les dents-. Valem més que aquesta envanida manaire.

En Luke va somriure a la seva esposa quan la Yage va tallar la comunicació.

-Crec que la Iròlia pot haver-se guanyat un enemic.

-No és difícil -va assentir la Mara-. Al cap i a la fi, la comandant no està intentant guanyar amics precisament.

Al Jacen se li va ocórrer llavors una cosa.

-Creieu que ens l'han enviat intencionadament?

-Per veure com reaccionàvem? -Va dir en Luke, girant-se al seu seient. S'ho va pensar un moment-. És possible que algú molt superior a Iròlia ens estigui posant a prova.

-No et preocupis -Va dir la Mara-. Arien té raó. Estem preparats de sobres per veure'ns amb els txiss.

-No tinc cap dubte -Va dir en Luke, tornant a mirar al capdavant-. Però el que em preocupa a mi no són els txiss.

* * *

Següent