EpI
Quan la Leia va entrar a la infermeria
bakurana, no va poder evitar sentir que ja havia passat per tot allò. Ja havia
estat en prous unitats mèdiques en la seva vida per saber que totes tenien més
o menys el mateix aspecte, i aquella no era cap excepció. Però la seva
impressió de déjà vu no es devia a allò. El que atorgava en aquell moment un
sentit de familiaritat tan fort era el pacient.
La Tahiri jeia inconscient en l'únic llit
de l'habitació, com ho havia estat a Mon Calamari. L'única diferència eren els
seus ulls. Aquesta vegada els tenia molt oberts, però sense veure res. Podria
haver-se cregut que descansava pacíficament, si no fos pel fort ardor de les
seves cicatrius. Semblava que les marques que li havia deixat al front el
mestre cuidador yuuzhan vong s'encenien com a reacció a les seves agitacions
psicològiques. Els meditècnics de Salis D'aar no havien trobat cap mitjà
d'alleujar el seu sofriment interior. La noia no produïa cap impressió a la
Força, de manera que a la Leia no li quedava res amb què treballar. Només podia
imaginar el que passava per dins de la ment i del cos de la jove.
La Jaina
i en Jag van aixecar la vista des dels seus llocs al costat del llit. Se
suposava que la Jaina no havia d'aixecar-se de la cadira flotant que li havia
assignat el droide metge; però, amb la independència que la caracteritzava, l'havia
deixat als pocs minuts d'aixecar-se del llit. En Jag no s'havia apartat del seu
costat des que s'havia despertat, tot i que ell mateix devia estar tan esgotat
com ella. S'agafaven fortament de la mà sempre que estaven prou a prop, com si
estiguessin terroritzats de deixar-se anar per por de perdre's l'un a l'altre
de nou.
A la Leia li produïa tendresa pensar-ho.
Ella mateixa havia sentit el mateix moltes vegades i ho entenia molt bé. El que
li agradava més que qualsevol altra cosa era que Jag anava abandonant a poc a
poc les seves reserves sobre les manifestacions d'afecte en públic. Semblava
com si estant tant a prop com havia estat de patir la tecnificació li hagués
fet adonar-se que la vida és massa curta per malbaratar-la en preocupar-se del
que pensarà la gent.
-Com està? -va preguntar la Leia.
-Igual -Va dir la Jaina, tornant a dirigir
la seva atenció a la Tahiri-. No respon a cap tractament, i jo no puc comunicar-me
amb ella. Potser la Mestra Cilghal pogués fer alguna cosa, però... És com si no
hi fos aquí -va concloure la Jaina, encongint-se d'espatlles amb impotència.
Van passar un llarg moment mirant la noia
lesionada. L'habitació s'omplia del pessimisme dels seus pensaments. Després,
la Jaina va fer un clar intent de canviar l'ànim regnant, alçant-se i estirant
els braços.
-Llavors, s'ha ratificat ja el nou acord?
-Està signat i segellat -Va dir la Leia,
agraint el canvi de tema-. El Moviment d'Emancipació P'w'eck s'ha aliat formalment
amb Bakura. Lwothin i Panib han signat els documents fa mitja hora. Han acordat
celebrar eleccions abans d'un mes, repartir tots els béns dels ssi-ruuvi
guanyats en la batalla, i posar en marxa un programa d'alliberament per als
p'w'eck que es van quedar allà. Jo suposo que, quan corri la veu, començaran a
rebre refugiats de l'Imperi al cap d'uns mesos, i algun tipus de represàlies en
qüestió d'un any. Espero que, per llavors, Bakura estigui prou fort per
defensar-se sol. Almenys, ho estaran esperant i podran preparar-se.
-I el Keeramak? -va preguntar en Jag.
-El cos ja viatja de tornada cap a Lwhekk.
Suposen que tornar el cos del seu gran shreeftut servirà per apaivagar
temporalment al Conclave Ssi-ruuvi, encara que provoqui al Consell d'Ancians. Almenys,
el conflicte resultant dels tindrà entretinguts algun temps.
La Leia seguia sorpresa davant la
complexitat i l'audàcia del pla del Keeramak. Després d'haver pujat al poder
deu anys després que l'Imperi quedés delmat a mans de la Nova República, s'havia
servit del seu estatus singular per formular una represàlia que havia estat a
punt de donar resultat. No hi havia resultat difícil fingir una rebel·lió dels
p'w'eck; els mons de la Nova República comprenien molt bé la idea d'una
rebel·lió, de manera que la història no havia semblat inversemblant als locals.
El temor perdurable que els p'w'eck fossin tan dolents com els seus antics amos
només es podia apaivagar a força de garanties des de la cúspide mateixa del
govern bakurà, i el Keeramak havia trobat una manera hàbil de resoldre el
problema.
-Els tècnics en droides han acabat
d'analitzar el braç d'en Cundertol -Va dir la Leia.
La Jaina va endurir el rostre.
-I...?
-És el que creies tu. Era un androide de
rèplica humana.
La Jaina es va estremir, i en Jag la va
abraçar suaument per les espatlles.
-Semblava tan real...
La Leia va assentir amb el cap, comprenent
la repugnància de la seva filla.
-Les especificacions tècniques del seu
canell i de la seva mà coincideixen amb les dels droides que fabricava Simonelle
l'ingoian fa més de trenta anys. Els ossos són de polialiatge; els músculs i
altres òrgans estan fets de biofibra; la pell es va conrear en una cisterna de
clonació, i tota la resta no és més que sintecarn. És abominable, però la
veritat és que és una feina increïble.
-No m'estranya que no volgués que l'examinessin
al Selònia -Va dir la Jaina.
-Jo no creia que fossin possibles aquestes
coses -Va dir en Jag a la Leia-. Els serveis d'intel·ligència imperials van
informar que el Projecte Esquer havia fracassat.
-I va fracassar. Mai vam aconseguir fer
funcionar els cervells droides; encara que en Simonelle sí que ho va
aconseguir, modificant un verbcervell AA-1. Poden resultar útils en
determinades circumstàncies, encara que en general tendeixen a ser maldestres i
poc convincents.
-Cundertol no tenia res d'això -Va dir la
Jaina fregant-se l'estèrnum, que evidentment li seguia fent mal pel cop rebut
del primer ministre.
-Algú que es mou en el mercat negre ha
hagut de fer progressos en els últims vint anys. I també hi havia algú disposat
a remunerar la seva feina. Molt abans que nasquessis tu, Jaina, els DRH[1] costaven més de deu
milions de crèdits. Amb prou feines em puc imaginar el que costaria un avui
dia.
-Estic segura que ja ens assabentarem, quan
Vyram i Malinza hagin acabat de localitzar els crèdits desapareguts.
El govern havia proposat als dos ex-activistes
un programa de «rehabilitació», dins el qual haurien de demostrar, entre altres
coses, que la informació que havien descobert abans era autèntica. Encara que
se'ls havia absolt de l'acusació de segrest, Llibertat havia estat un moviment
clandestí, i alguns elements del govern provisional volien garanties que ja no
portessin a terme activitats il·legals.
En Salkeli, per la seva banda, havia estat
condemnat per múltiples delictes. El rodià anava a passar molt de temps sense
tornar a veure la llum del sol.
-A veure si ho he entès, llavors -Va dir en
Jag, arrufant el gest-. Cundertol paga clandestinament a algú milions de
crèdits perquè li construeixi una rèplica d'ell mateix. No és així?
La Jaina va assentir.
-I contracta al Cavaller Alegre perquè recullin el droide del fabricant i el
lliurin en algun lloc, aquí a prop -va seguir explicant la Jaina-. Encara no
sabem on; pot ser que fos en una base abandonada o en una estació temporal. En
realitat, no importava on, amb la condició que fos un lloc discret.
-Després, fingeix el seu propi segrest -va
prosseguir la Leia-. Això és el més difícil. Ha de sortir del planeta i tornar
sense despertar sospites. No es pot dur als seus guardaespatlles ni als seus
assessors. Ha d'estar completament sol durant el procés.
-I aquest procés era la tecnificació -Va
dir en Jag, empal·lidint només de pensar-ho -. Em sembla increïble que s'hagi
lliurat voluntàriament als ssi-ruuk perquè li poguessin absorbir l'ànima.
-Bé, devia estar ben segur que no el
ficarien sense més en una nau droide fins consumir-lo. Al cap i a la fi, ell era
per a ells la clau de Bakura. Mentre ells li donessin el que volia, ell
compliria al seu torn.
-En realitat, són dignes d'admiració -Va
dir la Jaina-. El pla era veritablement brillant. Anaven a aconseguir un món
sencer, a canvi de donar la immortalitat a Cundertol. I gairebé va donar
resultat.
-Però hauria donat resultat? -va preguntar en
Jag-. Jo creia que la tecnificació no era permanent... que l'energia vital del
subjecte anava decaient gradualment.
La Jaina va assentir.
-Quan vam conèixer a Lwothin, ens va
explicar que havien realitzat avenços significatius en la ciència de la
tecnificació. Això, almenys, era cert.
-Hi va haver un estudiant Jedi anomenat Nichos
Marr a qui li van realitzar un procés similar per motius mèdics -va explicar la
Leia-. Va morir a l'Ull de Palpatine;
per això, no sabem quant hauria durat.
-Però en Cundertol no era un droide
maldestre, com ho era en Nichos -va dir la Jaina-. Semblava tan veritable com
tu o com jo... fins i tot tenia veritable olor; en cas contrari, no hauria
enganyat la Meewalh i en Cakhmaim. Quan els ssi-ruuk l'haguessin ficat al DRH i
l'haguessin enviat de tornada, l'únic que havia de fer ell era evitar la
invasió i marxar. Ja podria resoldre els problemes més tard, i ningú s'hauria
assabentat de res.
-La tripulació del Cavaller Alegre em fa llàstima. En Cundertol els va sacrificar a
tots perquè ningú pogués contradir la seva història.
-És la marca d'una ment mestra malvada -Va
dir la Leia, recordant el seu viatge anterior a Bakura i la seva primera
trobada amb l'esperit del seu pare-. Estar disposat a pagar qualsevol preu per
garantir la seva pròpia supervivència.
La Jaina va abaixar els ulls cap a la Tahiri.
La noia havia passat tota la conversa immòbil. Tenia els ulls clavats al
sostre, sense més moviment que un parpelleig ocasional de regularitat
cronomètrica. Això, i el lleu ascens i descens del seu pit, eren les úniques
senyals de vida que donava.
-No heu trobat el seu cos -Va dir la Jaina.
No era una pregunta, però la Leia va
respondre.
-No.
Hi va haver moviment a la porta. La Leia,
creient que es tractaria d'un meditècnic que venia a examinar la Tahiri, es va
apartar per deixar-lo passar. Però eren Goure, el ryn que s'havia fet amic de
la Tahiri, i un nadiu de Bakura, un kurtzen vestit amb una túnica grisa de
color de sorra, sense mànigues i cenyida amb un ample cinturó. Penjaven del
cinturó nombroses bosses que sonaven quan caminava.
-Perdó -Va dir el ryn, avergonyit-. No
volia molestar.
-No, si us plau, endavant -Va dir la Leia. La
Jaina li havia relatat el poc que la Tahiri havia explicat del ryn-. En Han
arribarà més tard. Sé que voldrà parlar amb tu.
-Ah -Va dir en Goure, amb aparent
incertesa.
-Té un amic del qual no ha sentit parlar fa
temps, i li sembla que tu el pots conèixer. És un ryn anomenat Droma.
-Droma? -En Goure va reflexionar un
moment-. Em temo que no em sona. Segurament podria trobar-te'l si vols. És molt
probable que algun dels meus col·legues el conegui.
-Deixa-ho estar -Va dir la Leia-. No té
importància. Estic segur que li va bé, sigui on sigui. En Han tenia curiositat,
això és tot -En Goure es comportava amb amabilitat i tranquil·litat, molt
agradable-. Té el mateix do que el meu marit.
En Goure va arrufar el front de color
fumat.
-Quin do?
-El de saber sobreviure, és clar -Va dir la
Leia, esbossant un somriure tan ampli com la d'en Goure. Després, va apartar la
vista. El kurtzen estava dret a un costat, esperant amb paciència. El cap
cobert de solcs li relluïa amb la llum forta de l'hospital.
-Et presento a l'Arrizza -Va dir en Goure,
seguint la mirada de la Leia-. Li he demanat jo que vingués.
-És un plaer -Va dir la Leia, apropant-se
al kurtzen i inclinant el cap en una lleu reverència de salutació-. Et presento
la meva filla, la tinent coronel Jaina Solo, i al coronel Jagged Fel -tots dos
van saludar amb el cap, i l'Arrizza va fer una reverència al seu torn-. Però
suposo que has vingut a veure la Tahiri i no a nosaltres -va afegir la Leia
quan van haver conclòs les presentacions.
-Hem vingut a ajudar-la, sí -Va dir el
kurtzen, intercanviant una mirada amb Goure.
-Ajudar-la, en quin sentit? -va preguntar la
Jaina-. Els meditècnics i els guaridors no han estat capaços de fer res per
ella. Per què creieu que podeu ajudar-la vosaltres?
-No han pogut ajudar-la perquè no saben el
que li passa -la va interrompre en Goure-. Estan buscant una malaltia física.
No la trobaran, perquè la Tahiri no està lluitant contra una malaltia. Està
lluitant contra si mateixa.
La Jaina mirà la Leia i va tornar la vista
de nou a Goure.
-Et va parlar del seu problema?
-Jo vaig veure prou per confirmar el que ja
havia sentit explicar. Tots els de la família ryn coneixem la història de la
Jedi-que-va ser-conformada. Sabem que els Avergonyits yuuzhan vong s'ho expliquen
els uns als altres com una epístola d'esperança. També sabem que es procura
amagar fora de determinats cercles de l'Aliança Galàctica. Si corregués la veu
que els cuidadors yuuzhan vong havien corromput una Jedi, que tal cosa és
possible tan sols, podria deteriorar espectacularment el suport creixent que
s'estan guanyant els Jedi.
Era inútil negar res del que deia en Goure.
-És veritat -va reconèixer la Leia-. Mezhan
Kwaad va intentar convertir la Tahiri en guerrera yuuzhan vong donant-li una
nova personalitat, la d'una guerrera yuuzhan vong anomenada Riina. El meu fill Ànakin
la va rescatar i va aconseguir trencar la seva programació. Crèiem que la
personalitat nova s'havia esborrat, però ara sembla més probable que la Tahiri
es limités a deixar enterrat allò.
-No es tracta d'enterrar «allò» -Va dir en
Goure-, sinó d'enterrar-la «a ella». Riina, de Domini Kwaad, no vol que
l'enterrin. Com tot ésser intel·ligent, vol viure. Mentre no se li permeti, no
serà fàcil fer que quedi en repòs.
-És real? -va preguntar en Jag-. No és un
simple fruit de la imaginació de la Tahiri?
El ryn negà amb el cap.
-En certa manera, la Riina és tan real com
la mateixa Tahiri. Veuràs, no es van limitar a rentar el cervell a la Tahiri
perquè pensés i obrés com una yuuzhan vong. La Mezan Kwaad dissenyà la Riina
com a persona per dret propi, amb tot el que això suposa. La Tahiri, al seu
torn, tenia en el seu cap alguna cosa més que el coneixement de la llengua i
els costums dels yuuzhan vong; tenia amb si els elements d'una personalitat
nova que volia controlar el seu cos.
-Però la Tahiri es va restablir -Va dir en
Jag-. Estava bé.
-Només fins a la mort de l'Ànakin -va
observar la Leia-. Des de llavors ha estat debatent.
-Però aquesta Riina no pot haver tornat a
aparèixer sense més -va adduir en Jag-. Hi deu haver passat una cosa que
desencadenés la seva aparició.
-Hi estic d'acord -Va dir en Goure-. I crec
que el factor desencadenant va ser que l'Aliança Galàctica comencés a fer
progressos recentment en la seva guerra contra els yuuzhan vong. No oblideu que
quan la Riina va cobrar ser, la seva gent estava en ascens. Potser ella hagués
caigut, però també havia caigut Coruscant, també havia caigut el Senat. La seva
pèrdua personal estava més que contrarestada per les victòries dels seus
compatriotes. En darrer extrem, no crec que arribés mai a creure en una derrota
dels yuuzhan vong, el que ara sembla molt possible. Davant la derrota,
l'esperit yuuzhan vong contraataca. Per desgràcia per a la Tahiri, aquest
contraatac té lloc dins d'ella mateixa, en comptes de fora, com ens passa als
altres.
-Llavors, com ens lliurarem d'ella? -va
preguntar la Jaina, amb ulls brillants de llàgrimes. La Leia sabia que la Jaina
se sentia responsable de l'enfonsament i les lesions que havia patit la Tahiri a
Bakura. Ja havia sospitat la presència de la Riina a Galantos, però llavors no
hi havia sabut què fer.
-Només hi ha una manera segura
d'aconseguir-ho -Va dir en Goure.
-Quina és? -va insistir la Jaina.
El ryn li va clavar una mirada fixa i
calculadora.
-Matar la Tahiri, naturalment.
-Què? -va exclamar la Jaina amb veu freda i
airada-. No pensis tan sols en fer bromes amb una cosa així...
-T'asseguro que no és cap broma -Va dir el
ryn. L'energia reprimida li feia tremolar la cua-. L'error fonamental que esteu
cometent tots els presents és suposar que la Riina és una cosa que es pot
amputar de la Tahiri sense més. Però la Riina no és una espècie de tumor; forma
part de la Tahiri com la pròpia Tahiri.
-No ho entenc -Va dir en Jag, negant amb el
cap.
-Jo tampoc estic completament segur
d'entendre-ho, per ser sincer -Va dir el ryn, com disculpant-se-. Encara que
suposo que els de la meva espècie tenim més afinitat amb els desarrelats i els
refugiats que altres pobles, ja que hem passat la major part de la nostra
història sent una cosa o una altra, o les dues alhora. Des de Yavin IV, la Tahiri
ha quedat distanciada de tots els altres, per la seva experiència i el seu
coneixement de l'enemic. L'Ànakin la va acceptar, però després va morir i la va
deixar sola. Sabem que els llaços de família són molt forts entre els yuuzhan
vong, pel que potser hagi intentat apegar-se a tu, que ets família de l'Ànakin.
Però en última instància no hauria estat suficient per mantenir la seva
estabilitat. El que ella necessitava no li ho podia donar ningú, excepte ella
mateixa.
El ryn es va acostar al llit de la Tahiri i
li va posar una mà al front. Ella no va donar mostres de percebre la seva
presència.
-Els cuidadors saben el que es fan. Es van
proposar convertir la Tahiri en guerrera yuuzhan vong, i ho van aconseguir.
-Però no van aconseguir alliberar-se de la
Tahiri -Va dir la Leia.
En Goure va assentir.
-Va poder tornar gràcies a l'Ànakin, però
llavors va descobrir que la seva ment estava habitada per una altra. I que
aquesta altra tampoc tenia intenció de marxar sense més. Des del punt de vista
de la Riina, la intrusa és la Tahiri. Des que es va tornar a despertar la Tahiri,
aquesta ha fet poc més que resistir-se a la Riina. Per desgràcia, és una
batalla sense victòria possible, que li està causant un desgast mental
terrible.
-Si no té victòria possible, què proposes
que fem amb ella? -va preguntar la Jaina.
-És senzill -Va dir el ryn girant-se cap a ella-.
Hem d'ajudar-les a què aprenguin a viure juntes. Hem d'ensenyar-les a ser una.
La Jaina va deixar anar un riure
d'incredulitat que va sonar com un udol curt i agut de desafiament, mentre es
posava dempeus.
-D'això, res.
La Leia es va avançar per fer callar la ira
de la seva filla.
-Jaina...
-No, mare -va respondre ella
immediatament-. Que ensenyem a la Tahiri a què accepti a la yuuzhan vong que hi
ha en ella? Després del que li van fer? I després del que van fer a l'Ànakin!
No ho consentiré -Va dir, negant fermament amb el cap-. Hi ha d'haver una altra
manera d'eliminar la Riina sense fer mal a la Tahiri. Ha d'haver-la.
En Goure no va titubejar davant la ira de
la Jaina.
-No n'hi ha -Va dir, senzillament, quan va
haver passat el rampell d'ella-. De la mateixa manera que els bakurans no poden
integrar-se amb els p'w'eck mantenint-se iguals que eren abans, el mateix
succeeix amb la Tahiri i la Riina. A més, la urgència és semblant. Els p'w'eck
i els bakurans van haver de treballar junts per salvar el planeta dels
ssi-ruuk; ara, la Tahiri ha de treballar amb la personalitat de la Riina Kwaad
per salvar-se a si mateixa de la bogeria.
La Jaina va obrir la boca amb intenció de
protestar, però la va tancar de nou quan la seva mare la va tocar al braç. La
Leia podia comprendre la postura de la seva filla. La idea que no era possible
curar la Tahiri del tractament a què l'havien sotmès els yuuzhan vong era
intolerable; però també sabia que tot el que havien intentat fins llavors havia
fracassat miserablement.
-D'acord -Va dir en Jag-. Suposant que no
hi hagi més que una opció, com la portem a la pràctica, exactament?
Llavors es va avançar el kurtzen.
-Els del meu poble, igual que la Riina, hem
estat expulsats i exiliats del lloc que consideràvem nostre. Allò va estar a
punt de matar-nos; però, com han fet molts altres en situacions semblants,
nosaltres vam trobar la nostra pròpia manera de sobreviure. Creiem que el poder
de la vida se centra en els objectes que ens envoltem. Ja sigui de manera
intencional o inadvertida, les coses que vam reunir reforcen la nostra
personalitat, tornant-nos més forts o, de vegades, debilitant-nos. En una vida
equilibrada, el món interior i l'exterior es reflecteixen perfectament. Quan la
vida està desequilibrada, s'han d'ajustar en conseqüència els aspectes
interiors i exteriors.
-Tot això està molt bé -Va dir en Jag-.
Però he de preguntar de nou: què hem de fer per ajudar la Tahiri?
El nadiu kurtzen va obrir una de les bosses
que portava a la cintura. Va treure d'ella un petit tòtem de fusta, la
superfície tallada estava desgastada pel temps.
-Nosaltres, els kurtzen, enfoquem aspectes
de l'energia de les nostres vides en objectes com aquest. Quan al nostre jo
interior li cal un aspecte determinat, ens servim d'ells per recuperar
l'equilibri. En Goure diu que la Tahiri posseïa un objecte d'aquesta classe. Un
tòtem de plata que va treure en un moment de crisi.
La Leia va buscar entre la seva túnica i va
treure el penjoll que havia pres la Tahiri del dormitori d'en Han i ella
aquella nit, abans de la seva fugida.
-És això el que busques? -Va dir, posant a
la mà encallides de l'Arrizza el penjoll de plata. La petita figura de
Yun-Yammka la mirava amb ràbia, com jurant venjança-. La Tahiri va perdre el
sentit quan l'hi vaig ensenyar l'altra nit, a la nostra cambra. També el tenia
a la mà quan la van portar a la infermeria.
-Això és -Va dir l'Arrizza. Va tancar la mà
sobre el penjoll, i va tancar també els ulls.
Va semblar llavors com si es replegués en
si mateix per un instant. La seva impressió per mitjà de la Força canvià d'una
manera que la Leia no havia vist mai fins llavors. Aquesta va poder menys de
preguntar-se què feia o què estava percebent. El penjoll pertanyia als yuuzhan
vong, i aquests eren invisibles per a la Força, per la qual cosa no podien
haver deixat cap impressió a la figureta.
A menys, és clar, que el «poder de la vida»
de què havia parlat el kurtzen fos una altra cosa completament diferent.
Mentre tots els presents l'observaven
atentament, l'Arrizza es va quedar dret en silenci, com en trànsit. Murmurava
entre dents coses inintel·ligibles, i estrenyia amb força el penjoll. La Leia
havia conegut moltes tradicions estranyes de molts mons al llarg de la seva
vida. Els actes del kurtzen no li semblaven sorprenents ni desgavellats, i
estaven fets amb bona intenció, però ella no tenia el valor de dir-li que no
era probable que servissin de res.
Però el que estava clar era que la Jaina no
estava disposada a acceptar aquell favor amb la bona voluntat amb què l'hi
estaven oferint. Mirava fixament la Tahiri mentre negava amb el cap. Com si li
estigués llegint el pensament, en Goure s'hi va acostar i li va posar una mà
tranquil·litzadora a l'espatlla.
-Ja sé com et deus sentir amb tot això-, li
va dir-. Però, recorda: si bé la personalitat de la Riina és inqüestionablement
yuuzhan vong, ella no és representativa de tot el que han fet els yuuzhan vong
en aquests últims anys. Si se li pot acusar d'alguna cosa, només és d'intentar
sobreviure.
-M'és igual -Va dir la Jaina-. Segueix sent
una yuuzhan vong.
-Però ella és una víctima en tot això -Va
dir en Goure-. Ni més ni menys que la Tahiri.
La Jaina va fer gest de disposar-se a
discutit, però el ryn la va interrompre.
-Digues, era la Tahiri ella mateixa quan va
esclatar la bomba?
-Què? No; en aquells dies, la Riina ja
s'havia apoderat d'ella. Per què?
-De manera que va ser la Riina qui va crear
la bombolla de Força. Va ser la Riina qui va salvar la vida dels que eren a la
tribuna, per sobre, quedant-se prop de la bomba, on sabia que l'efecte seria
màxim -el ryn li dirigia una mirada penetrant, i la Leia va veure que la Jaina
anava afluixant una mica en seva postura-. Són aquests els actes d'una persona
que mereix el nostre menyspreu? D'una persona que mereix que l'eliminin?
La Jaina va apartar la vista d'en Goure per
tornar a mirar el cos immòbil de la Tahiri.
-Llavors, què hem de fer? Asseure'ns a
esperar que la Riina s'apoderi d'ella?
-Hem de triar entre ajudar a les dues, o
veure-les morir a les dues.
La Leia va sentir com un greu pes sobre les
seves espatlles la responsabilitat que els atribuïa en Goure. Els estava
demanant que fessin alguna cosa que podia ser molt perillosa. Coneixia la visió
que havia tingut l'Ànakin de la Riina com una força fosca que escombrava tota
la galàxia; i sabia també que la visió bé podia fer-se realitat si la Riina
s'alliberava i comptava amb tots els coneixements de la Tahiri sobre els Jedi. La
Cilghal havia dit una vegada d'una altra creació híbrida dels yuuzhan vong (els
voxyn) que eren «en part d'aquesta galàxia, i en part de la dels yuuzhan vong».
Si en Goure tenia raó, la Tahiri hauria d'aconseguir ser aquest mateix estat
per poder sobreviure, i no hi havia cap garantia que no acabés sent tan
assassina i malvada com les altres criatures.
Però, al final, la Leia va tenir fe en la
força de la Tahiri i la decisió de no consentir que la visió de l'Ànakin es fes
realitat.
Els murmuris callats de l'Arrizza van
cessar, i aquest va obrir els ulls. En Goure es va apartar-se mentre el kurtzen
s'acostava al llit de la Tahiri. Ningú va dir paraula, mentre l'Arrizza
sostenia el penjoll de plata amb una mà i recolzava l'altra al front de la
Tahiri. Movia els llavis sense proferir cap so. No hi va haver cap resposta per
part de la Tahiri quan el kurtzen li va posar suaument el penjoll al pit.
-Estàs segur que hem de deixar això allà?
-va preguntar la Jaina amb certa inquietud. L'Arrizza fer que sí amb el cap.
-És tradicional. L'ajudarà a netejar-se
espiritualment.
Dit això, l'Arrizza es va inclinar sobre
ella amb reverència, prenent aire i contenint la respiració per mantenir el
moment, fins que per fi espirà i es va apartar.
El soroll d'unes botes pesades al passadís
va trencar el silenci sobtat de l'habitació. La Leia es va girar i va veure
entrar al Han, que tenia certa expressió de pressa.
-Acabem de rebre notícies d'en Luke -Va dir,
acostant-se a la Leia sense saludar a cap més dels presents-. Diu...
En Han es va interrompre, va tornar la
vista per l'habitació i va observar per primera vegada als reunits al costat
del llit de la Tahiri.
-Què passa?
La Leia es va disposar a explicar la
cerimònia de curació que intentava realitzar l'Arrizza, però va desistir. No
tenia ganes de sentir els comentaris cínics del seu espòs, tipus a-mi-em-sembla-un-munt-de-ximpleries.
-Ja t'ho explicaré més tard -optà per
dir-li, més aviat, agafant-lo de la mà.
En Han ho va acceptar amb un gest del cap.
-Em van dir que era aquí el ryn. On s'ha
ficat?
-Està aquí... -va ser llavors la Leia qui
va haver de deixar la frase a mig fer-. Bé, hi era.
-El meu amic no tenia intenció de quedar-se
més temps del necessari -Va dir l'Arrizza, avançant-se-. Però abans que hi arribéssim,
em va demanar que et donés això.
El kurtzen va lliurar a la Leia un full de
plastifí. Ella el va desplegar i va llegir, mentre el seu marit llegia també
per sobre de la seva espatlla.
Demano disculpes per haver marxat de
manera tan sobtada. Aquest matí em van comunicar que em necessitaven en una
altra part. Entre les meves instruccions, em van dir que us recomanés que viatgéssiu
a Onadax quant us fos possible. Us esperaran allà.
Quan la Tahiri es desperti, us prego
que li doneu el meu agraïment de cor per tot el que ha fet aquí.
Molt agraït,
Goure.
-Ho sento -Va dir el kurtzen.
-No ho sentis -Va dir en Han-. No és culpa
teva. Només volia haver-li preguntat per Droma -va agafar la nota de la Leia i
la va rellegir de nou-. Ens esperaran allà -cità-. Vol dir que ens esperarà un
altre ryin, o el cap de la família, o una altra persona diferent?
-La veritat és que no queda clar -Va dir la
Leia. Tot i allò... o potser a causa d'allò mateix, s'havia despertat clarament
el seu interès.
-No està Onadax en el Cúmul de Minos? -va
preguntar la Jaina.
La Leia va assentir amb el cap.
-No està molt lluny de Bakura.
En Han semblava preocupat.
-Què passa, pare?
-Bé, és que no és exactament el lloc ideal
per fer una visita. És un lloc dur, ple de gent de mal viure de tot tipus. No
vull que us feu cap il·lusió que aquest viatge serà una espècie de vacances
romàntiques o alguna cosa així.
-Han, tu i jo ens vam donar el primer petó
al ventre d'un llimac espacial -Va dir la Leia-. Pots creure si et dic que no
tinc grans expectatives de fer amb tu res que sigui romàntic ni pel més remot.
Va somriure al seu espòs, i es va alegrar
de veure que aquest perdia l'aire ombrívol i li tornava el somriure. Després, en
Han li va passar un braç per l'espatlla i va fer el gest d'anar-se'n amb ella.
-Anem, Altesa -Va dir amb humor-. Has de
parlar amb Luke abans que marxi a trucar al Ben.
-Espera -Va dir ella, i es va girar cap a
l'Arrizza-. Què hi ha de la Tahiri?
El kurtzen va tornar a encongir-se
d'espatlles.
-No sé quant trigarà a sanar-se. Pot trigar
una hora; pot trigar un any. Potser no es curi mai. Lamento no poder-te donar
una resposta concreta. Només podeu esperar i veure els resultats.
La Leia va mirar una vegada més a la noia
que estava estesa al llit. No s'havia mogut en absolut en tot el temps que
portaven a la cambra. Però, no... La Leia va advertir que allò no era exacte.
Sí que havia canviat: la jove Jedi tenia ara els ulls tancats, com si dormís.
La Leia no sabia què volia dir exactament allò, però esperava que fos, almenys,
un senyal positiu.
«Dorm bé, Tahiri -Va transmetre a la foscor
callada que era la ment de la Tahiri-. Dorm bé, i torna forta».
* *
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada