Refugiat (XIX)

Anterior

XIX

En Jag va veure la més propera de les dues llunes de Bakura i va ascendir amb el seu Punyent, dirigint-se cap a ella a tota potència. No li va fer falta mirar enrere per saber que els caces el seguien; les explosions dels seus trets fallits esquitxaven l'espai davant seu. Va descendir en picat amb el Punyent cap a la part nord de la lluna, buscant algun tipus de refugi que li pogués servir per eludir els seus perseguidors. Com més s'aproximava, més difícil li semblava trobar-lo.

Va interrompre el descens gairebé vertical de la seva nau i va avançar veloçment seguint la superfície del satèl·lit natural. El terreny era clar, amb suaus ondulacions, i a Jag li semblava format per una superfície immensa de lava que s'havia refredat feia molt de temps. Però no li oferia cap amagatall... i allò era l'únic que li importava.

Feia viratges i regatejos constants per evitar tant el foc enemic com els raigs de tracció, però sabia que no podria seguir així indefinidament. Va tornar a maleir-se a si mateix: aquella maniobra seva l'havia deixat en pitjor situació que abans!

Sense previ avís, la superfície de la lluna va baixar bruscament davant seu, i el terreny pla que havia estat seguint es va convertir en una cascada immòbil que queia a un gran canó que podia tenir cinquanta quilòmetres d'ample i almenys dos de profunditat. Apuntaven penyals d'entre les ombres, i de les parets del canó sortien grans farallons rocosos com punys de color carmesí. Els caces V'sett el seguien sense esforç, sense intentar-lo enderrocar a trets. Estava clar que el seu propòsit era capturar-lo. Devien haver-se adonat que ho aconseguirien; només havien de tenir paciència.

Va descendir amb el Punyent el més a prop possible del fons del canó, fent girs frenètics per esquivar els dipòsits minerals que hi apuntaven. Tenien deu metres d'ample i almenys el triple d'alt, i semblaven enormes arbres petrificats. I n'hi havia molts, que l'obligaven a posar en joc tota la seva experiència de pilot simplement per sortejar-los. En fregar un amb un dels seus escuts, va descobrir que no importava que els esquivés o no: el «arbre» ​​es va desfer en una pols que es va estavellar en silenci contra la seva pantalla de visualització. A partir de llavors no es va molestar a intentar sortejar aquestes formes sortints d'aspecte estrany; es va limitar a volar en línia recta derrocant-ho tot al seu pas. Va pensar que, amb sort, la pols resultant seria suficient per encegar els seus perseguidors; encara que només li permetés guanyar uns instants, ja seria alguna cosa.

Però el canó es va estrènyer de sobte, i Jag va comprendre que hauria de pujar, més aviat d'hora que tard, ja que altrament acabaria estavellant-se contra una paret. Va fer pujar el seu nau, dirigint-se a un faralló rocós del cingle superior de la paret del canó. Dos dits de pedra apuntaven al cel com si assenyalessin a la batalla que tenia lloc sobre ells. Si era capaç de tornar a la batalla principal, potser poguessin ajudar-lo els seus companys d'esquadró a treure's de la cua aquells caces enemics.

Els caces van comprendre les seves intencions i van tornar a obrir foc. Es van produir explosions en les roques de les parets pròximes del canó; els residus van assotar els seus escuts. Jag va intentar passar entre els dits de roca, però va calcular malament l'espai entre les dues i va fregar un d'ells en passar. Va deixar anar un crit d'alarma quan la nau va sortir girant sense control a l'espai per sobre de la lluna.

Va sortir del gir malmès i gairebé sense control. Els dos V'sett que tenia a la cua van sortejar la pluja de residus i van seguir darrere d'ell. Va agitar el seu Punyent d'un costat a un altre en un intent desesperat d'evitar que l'atrapessin amb els raigs de tracció, però la seva col·lisió amb les roques els hi havia permès guanyar-li terreny. Ja era qüestió de segons que...

Una taca blanca va passar fugaçment davant la seva pantalla de visualització. Els seus sensors amb prou feines van tenir temps de captar l'Ala-Y que li havia passat a pocs metres, disparant amb els llança-torpedes. Els pilots ssi-ruuk enemics no van tenir temps de desactivar els raigs de tracció abans que absorbissin els torpedes de protons. Un esclatà a l'instant; el segon va rebre un impacte que el va fer caure en espirals desenfrenades fins a la superfície del satèl·lit natural, on es va obrir com una flor en una explosió breu i silenciosa.

En Jag tenia clar de nou els visors posteriors, però aquella passejada fins a la lluna de Bakura li havia costat un preu. El seu reactor danyat es queixava, deixant anar tos i grinyols, mentre ell traçava un viratge tancat. L'Ala-Y va retrocedir per posar-se en el mateix vector. La pilot (que era la mateixa a la qual havien rescatat Jag i els seus companys al començament de la batalla) el va saludar a través de la seva coberta. Però el gest tenia poc d'alegre, i en Jag va comprendre el perquè després de realitzar un escanejat ràpid.

La Flota de Defensa Bakurana estava en males condicions. El Sentinella havia rebut un fort bombardeig i havia perdut els escuts. El Defensor es mantenia ferm, però no comptava amb els caces suficients per exercir veritable efecte sobre la batalla. Les forces ssi-ruuk s'apoderaven fàcilment dels caces que llançava el Defensor. Bakura, en inferioritat numèrica i presa per sorpresa, estava indefensa.

Molt diferent era la situació dels dos porta-creuers d'assalt planetaris gegants de la classe Sh'ner, que flotaven sobre el camp de batalla, lluents i inexpugnables. Els seus escuts impenetrables havien rebutjat tot el que se'ls havia llançat. En les seves proximitats s'agrupaven diverses naus capturades, esperant ser processades. Als centenars de pilots que havien quedat atrapats en els seus taüts de duracer se'ls negava la dignitat elemental de la mort en combat, i només els hi quedava esperar la tecnificació.

Una formació triangular de set caces V'sett va accelerar sobre l'horitzó de la petita lluna, dirigint-se veloçment cap a Jag i l'Ala-Y. En Jag va intentar impulsar amb més força el seu Punyent, però aquest ja havia donat de si tot el que podia. Eren set naus ben armades contra la seva avariada, i contra el vell Ala-Y. El resultat no podia dubtar-se.

El bloqueig de comunicacions va afluixar el temps suficient per posar-se en contacte amb l'esquadró.

-Sols Bessons, informeu! -Va dir, mentre esquivava un terrible tret d'energia.

-Aquí, Tres.

-Quatre.

-Sis.

-Vuit -es va produir una breu pausa-. Jag, m'han capturat.

-I a mi -Va dir el Sis.

-Llavors, sembla que no estaré sol -Va dir el Tres-. També m'han capturat a mi.

En Jag va maleir. Ja només quedava un pilot lliure, a part d'ell mateix... i no sabia quant de temps de llibertat li quedava!

Va veure amb desànim que l'Ala-Y intentava esquivar les naus atacants, però quedava atrapada en les urpes de set raigs de tracció combinats. La pilot no va proferir un sol so. O tenia avariat el comunicador, o va voler estalviar-se el disgust.

En Jag es va jurar a si mateix llavors que no compartiria aquesta mateixa sort. Abans faria esclatar els seus motors a consentir que li absorbissin l'ànima per ficar-lo a un droide de combat. Però com fer-ho, quan encara existien possibilitats que poguessin escapar els seus pilots? Mentre hi havia vida, hi havia esperança.

En Jag estava tan frustrat que va sentir ganes de cridar per desfogar-se. Tot just va sentir els raigs de tracció quan van envoltar el seu Punyent, que es debatia, i van començar a arrossegar-lo cap a la captivitat.

* * *

La Jaina vigilava des de la rereguarda de la columna de supervivents que avançaven pels túnels, sota l'estadi, sense més orientació que la brillantor de les llums vermelles d'emergència. Malgrat els murs de ferrociment que els envoltaven, sentia el soroll dels llança-raigs de pala i dels crits que sonaven a dalt. Encara que seguia portant a la cintura el seu sabre làser, tenia constantment una mà a l'arma. No hi havia indicis de problemes immediats, però ella sabia que els perseguidors no anirien molt lluny.

El ryn anava al capdavant, desfent el camí amb rapidesa però amb cura, amb la llitera de la Tahiri sempre a l'abast de la mà. Serpentejaven davant seu fils d'aigua que arrossegaven la pols i els residus cap a les profunditats de l'edifici i deixaven el terra lliscant i traïdor.

-No crec que els meus circuits aguantin un minut més aquesta humitat, mestressa -va anunciar C-3PO després de relliscar per sisena vegada. La queixa anava dirigida a la princesa Leia, però va procurar dir-la en veu prou alta perquè ho sentissin tots.

-Deixa de protestar, Lingot d'Or -Va dir en Han, i va donar a l'androide un copet a l'esquena que va ressonar amb soroll metàl·lic al túnel humit i va estar a punt de fer-lo caure una vegada més-. Has aguantat coses pitjors. Recordes l'incident amb l'uniforme de soldat d'assalt, l'última vegada que vam venir?

La Jaina no dubtava que, si C-3PO hagués estat capaç d'estremir-se, s'hauria estremit des de dalt del seu crani de color bronze fins a la base de les seves soles de metall.

-El recordo massa bé, amo -Va dir, mentre els servomotors li brunzien a cada pas i els ulls fotoreceptors li brillaven amb força entre les tenebres-. La meva memòria no és d'un tipus que em permeti oblidar amb facilitat.

La Jaina va deixar de prestar-li atenció en sentir una commoció més endavant. Tot just havia avançat dos passos entre el corrent de supervivents que anaven per davant d'ella quan ja havia tret el sabre de llum i el tenia encès.

-Princesa Leia! Capità Solo! Què feu aquí?

La Jaina coneixia aquella veu.

-Malinza? -Va dir, avançant entre la gent, que s'apartava en veure la fulla que brillava i brunzia-. Hauries d'haver-te marxat fa molt de temps.

-La sortida estava bloquejada -Va dir la noia. Estava davant el petit grup, sostenint al seu costat la pistola làser. En Vyram estava entre ella i els seus captius: Salkeli, esquerp, i Harris, desafiant. Els dos estaven lligats i emmordassats-. Hi ha ssi-ruuk per tot arreu allà fora!

-Existeix alguna altra manera de sortir d'aquí? -va preguntar la Jaina, dirigint-se a Goure.

-No estic segur -el ryn semblava tranquil i serè, però s'advertia la seva inquietud en l'agitació de la seva cua-. Però podem assabentar-nos-en -va afegir, assenyalant a Harris-. Hem arribat aquí seguint-lo a ell.

Va indicar a la Malinza que li tragués la mordassa.

-I bé?

-I bé, què? -Va dir en Harris, amb els ulls ardents d'ira.

-Hi ha cap altra manera de sortir d'aquí, o no?

-Per què vaig a dir-vos res? Per ajudar-vos? -va riure lleument mentre negava amb el cap-. No et pensis ni per un moment que vaig a fer tal cosa.

-Per si no t'has assabentat, el teu pla ha sortit terriblement malament. Els p'w'eck no eren més que una cortina de fum dels ssi-ruuk. Encara que hagis matat al primer ministre, això no ha impedit la consagració. Un cop completada aquesta, va arribar la força d'invasió.

Harris va empal·lidir apreciablement a la llum tènue del túnel.

-Quina invasió? -li van faltar les paraules, però no per molt temps-. Si Cundertol ha mort, Bakura necessitarà un líder fort. Encara que no us agradin els meus mètodes, jo puc fer la feina. Deixeu-me anar, i...

-Ja és massa tard -Va dir la Jaina-. És poc probable que visquis una hora més; quant menys que arribis a ser primer ministre.

-De manera que ara maneu vosaltres? -Va dir en to de burla-. Així estan les coses, Solo? -es va dirigir a la Malinza i als altres supervivents-. No us sembla oportú que hagi aparegut l'Aliança Galàctica per salvar-nos d'una crisi que no coneixíem si més no? Precisament quan...

-Estalvia-t'ho, Harris -va dir la Jaina-. Ningú et fa cas. Tots ho han vist ben clar. Els ssi-ruuk estan en sòl bakurà, i és en part per culpa teva. Hauries d'haver-te assegurat dels teus nous aliats abans de vendre'ls la teva ànima.

-No va ser ell qui els va vendre l'ànima -Va dir una nova veu entre les ombres, per davant d'ells al passadís.

Va sortir a la llum una figura alta. La Jaina no el va reconèixer al principi. Se li havia cremat els cabells rossos; tenia la pell enfosquida per les contusions i les cremades. Portava posades les restes de la seva túnica de cerimònia, feta parracs, que li ocultaven les mans.

-El mercat de polítics és molt petit, la qual cosa potser no és d'estranyar -Va dir el primer ministre Cundertol.

-Tu? -Va dir la Leia, sense poder dissimular la sorpresa en el seu veu-. Però, si estàs...

-Mort? -Va dir l'homenot, somrient-. No del tot. Per sort, l'explosió només em va deixar atordit una estona. Em vaig despertar aquí baix, desorientat i perdut. Vaig sentir passos i vaig veure la Malinza, però no vaig voler descobrir-me fins a saber què pretenia i què feia exactament amb Blaine. Vaig pensar que els de Llibertat podrien haver-lo segrestat i haver posat la bomba. Però suposo que et vaig jutjar malament, Malinza, i he de demanar-te disculpes per això.

La noia va fer un gest desconfiat d'acceptació.

-Va ser en Harris -Va dir-. Ens va parar una trampa.

-Això és impossible -Va dir l'acusat-. Aquesta bomba era... vull dir, van dir que havies mort!

-Doncs es van equivocar -Va dir en Cundertol, i va treure de sota la túnica la mà dreta, en la que empunyava una pistola làser-. Com em vaig equivocar jo en dipositar en tu la meva confiança, Blaine. Em sembla increïble que siguis responsable de tot el que ens està passant avui.

Tot i que l'arma apuntava només a Harris, la Jaina es va posar tensa instintivament. Va aixecar lleument el sabre làser. Els guardaespatlles noghri de la Leia també es van moure, deixant anar xiulets d'avís mentre s'interposaven entre Cundertol i la princesa. El primer ministre tenia alguna cosa estranya. La Jaina ho percebia, encara que no era capaç de definir-ho. Quan el va explorar a fons per veure si era un espia yuuzhan vong, es va trobar amb una textura estranya. La seva presència era diferent de qualsevol altra que hagués sentit ella fins llavors.

Per si no hagués estat prou el seu instint i el dels guardaespatlles de la seva mare, sentia palpablement la intranquil·litat que irradiava Goure. Estava segura que en Goure sabia alguna cosa però no ho podia dir res estant davant Cundertol. La Jaina va optar per mantenir activat el sabre làser fins assabentar-se exactament del que passava.

-Has de perdonar-nos per estar tan sorpresos, primer ministre -Va dir la Leia-. Però l'última hora ha estat molt confusa, per dir-ho d'alguna manera. Potser t'hagis assabentat ja que el pla de pau dels p'w'eck era una tapadora d'un atac ssi-ruuk...

En Cundertol va fer que sí amb el cap sense perdre de vista a Harris.

-És clar que els flautistes porten planejant això molt de temps. Suposo que no tens cap idea de com podem obligar-los a retirar-se, oi?

La Jaina va torçar el gest en sentir aquell terme racista aplicat als alienígenes. Ja ho havia sentit abans, però sonava especialment groller i ofensiu en llavis del primer ministre.

-No tinc cap dubte que la flota de defensa i el Selònia estan preparant alguna cosa ara mateix -va respondre la Leia-. Malauradament, els canals de comunicació estan bloquejats, i els ssi-ruuk ens trepitgen els talons ara mateix. Hem de sortir d'aquí el més de pressa possible. L'ideal seria que poguéssim arribar al Falcó.

-Un pla raonable -va assentir el primer ministre-. Blaine, crec que anaves a dir-nos si sabies una manera de sortir d'aquí, quan jo et vaig interrompre amb tan mala educació.

-I et diré el que li vaig dir a ella -va respondre el viceprimer ministre, inclinant el cap cap a la Jaina-. Per què vaig a ajudar-vos? Tal com veig les coses, no tinc absolutament res a perdre -va comentar, dirigint una feréstega mirada a Cundertol mentre alçava els braços davant seu i feia sonar les manilles.

-Tens la vida a perdre -es va limitar a dir en Cundertol-. O prefereixes que et tecnifiquen com a tots nosaltres quan ens atrapin per fi els flautistes?

La ràbia de la mirada d'en Harris es va aguditzar.

-Em temo que no us puc ajudar. És que no hi ha sortida. Totes estan bloquejades. La nostra única esperança és amagar-nos en un dels magatzems de materials fins que s'hagin marxat els ssi-ruuk, i després intentar sortir discretament.

-Jo no sóc donat a amagar-me -Va dir en Cundertol, negant amb el cap amb aire de disculpa. La pistola làser que empunyava el primer ministre va disparar, i Harris va caure d'esquena. Ja estava mort quan va arribar a terra-. Ho sento, amic meu. Has respost malament.

La Jaina es va aixecar, sobresaltada, quan la pistola va apuntar cap a una altra banda. Harris havia comès una massacre, però ella no estava disposada a acceptar una execució a sang freda com a càstig, ni havia esperat tal acte per part d'una persona com Cundertol. En Salkeli va caure de genolls, esperant evidentment córrer la mateixa sort. La Jaina es va avançar per impedir un nou acte de justícia mal entesa.

Però a Cundertol no li interessava el rodià. En lloc d'això, va tornar la pistola amb un moviment ràpid fins repenjar-la a la templa de la Malinza.

-Ara, en vista que no hi ha altres opcions disponibles...

La Jaina es va quedar paralitzada. Si va arribar a pensar que res podia sorprendre-li més, no va trigar a descobrir que s'equivocava, ja que el primer ministre va obrir la boca al màxim i es va posar a cridar en la llengua ssi-ruuvi. El crit consistia només en tres notes, però tan fortes que fins i tot el seu ressò li feia mal a les orelles. Va arribar gairebé a l'instant una resposta.

Els pitjors temors de la Jaina s'havien fet realitat. Va deixar anar una maledicció entre dents per haver-se deixat atrapar d'aquella manera. Va avançar un pas, però es va aturar quan Cundertol va prémer amb més força la pistola a la templa de la Malinza.

Cundertol lluïa un somriure triomfal. No li calia moure's ni dir res; sabia perfectament que la Jaina no anava a posar en perill la vida de la Malinza. En tenia prou amb prémer el gallet perquè morís la noia.

La Jaina va baixar el sabre de llum i va provar una altra tàctica.

-Deixa-la anar.

L'ordre mental que acompanyava aquestes paraules hauria fet obeir a l'instant a una persona corrent.

Però el primer ministre es va limitar a negar amb el cap.

-Em sembla que no -Va dir, somrient.

-Què ets? -li va preguntar la Jaina.

El somriure del primer ministre es va eixamplar més, si cap.

-Nou -Va dir-. Però ara no tenim temps per això. Hem d'anar a conèixer als vostres nous amos.

Se sentia arribar passos ràpids pels passadissos, per darrere i per davant d'ells. Entre els dos grups de persecució alienígenes es creuaven forts xiulets, a mesura que anaven convergint a la zona de manteniment. Els supervivents es van apinyar, refugiant-se instintivament en un racó. La Jaina es va situar en actitud protectora entre Cundertol i ells, observant les dues entrades del passadís. Va sentir darrere d'ella que el pare i la mare, en Goure i dos guàrdies de seguretat feien el mateix. Si aconseguien reduir a Cundertol quan tinguessin una oportunitat, va pensar. Si...

Es va obligar a si mateixa a posar fi en aquests pensaments. Com a mínim, eren inútils. Ja hi hauria temps després per a les lamentacions. Si és que hi havia un després, és clar.

-Sabies això dels ssi-ruuk -Va dir la Malinza amb ràbia, mentre ell la subjectava amb força. Tenia la veu carregada de menyspreu-. Has traït Bakura. Ets tan dolent com Harris!

-En aquest sentit t'equivoques, t'ho asseguro -Va dir en Cundertol-. Sóc millor que en Harris en tots els sentits.

La Jaina no va tenir temps de preguntar-se què havia volgut dir. Pel passadís a la seva esquerra van irrompre sis guerrers ssi-ruuk que corrien a llargs passos saltadors i agitant les fortes cues, amb llança-raigs de pala a les seves mans amb esperons. Els ulls i les escates els hi brillaven de color vermellós sota els llums d'emergència. Quan van veure davant seu els fugitius, es van aturar, deixant anar xiulets i grinyols.

El seu cap va dirigir a Cundertol una sèrie de notes penetrants, i ell li va respondre amb fluïdesa en la mateixa llengua.

-3PO? -Va dir en Han entre dents, animant a l'androide a traduir.

-Crec que es tracta d'una fórmula de benvinguda -Va dir C-3PO, mirant alternativament a Cundertol i al ssi-ruu. El saure gegant va assenyalar el cos d'en Harris i va remenar la cua-. Ara està renyant al primer ministre per haver desaprofitat en aquell.

Abans que Cundertol hagués tingut temps de replicar, va arribar el segon grup. L'encapçalava el ssi-ruu més gran que havia vist la Jaina fins llavors. Era una bella guerrera femella de color vermell, amb crestes al morro i al capdamunt del crani. Portava un arnès negre adornat de medalles de plata que dringaven a cada pas, i va dilatar les narius quan la seva mirada va caure sobre la Jaina i els altres.

Venien darrere d'ella cinc guerrers més de mida corrent, protegits per quatre ssi-ruuk daurats de la casa sacerdotal, així com el propi Keeramak, els colors més vius quedaven mitigats en la llum tènue. Tancaven el grup nombrós alguns guerrers p'w'eck que es van dispersar per cobrir totes les sortides.

El Keeramak es va avançar amb elegància musculosa, llançant mossos amb les seves mandíbules immenses com si estigués caçant insectes imaginaris. Els seus servents d'escates daurades observaven amb desconfiança als bakurans, com desafiant-los a què parlessin. Ningú va dir res.

Van sortir llavors unes notes estranyes, melòdiques, de la boca del ssi-ruu mutant.

- «Rendiu-vos ara i us asseguro que m'encarregaré que, quan us tecnifiquen, us dediquin a tasques productives» -traduí C-3PO.

-Ens van dir que ja no necessitàveu la tecnificació -Va dir la Leia, sense molestar-se a amagar la desaprovació en la seva veu-. Suposo que això seria una altra mentida.

El Keeramak va fer una gràcil reverència.

-Una entre moltes, Leia Organa Solo -va respondre a través de la traducció de C-3PO-. Però la veritat és que, de fet, hem perfeccionat el procés de tecnificació. Ara és possible mantenir indefinidament l'energia vital, reduint la necessitat de les reposicions freqüents. Algunes energies, com les vostres, són tan fortes que res pot resistir-se'ls-hi. Ens enriquireu durant segles!

La Leia va prémer els llavis. Va treure el seu propi sabre làser de sota de la seva túnica, cosa que només feia quan havien fracassat tots els intents diplomàtics. El sabre va llançar una llum magenta sobre la cara del Keeramak.

-Mai tindreu la meva energia vital -Va dir amb una determinació amenaçadora.

-Ni la meva -Va dir la Jaina, afegint a la promesa de la seva mare la seva pròpia, a més de la fulla del seu sabre.

El Keeramak va retrocedir, proferint xiulets mentre els guàrdies els envoltaven.

-El Keeramak diu: «com vulgueu» -els va comunicar C-3PO.

-No sigueu idiotes -Va dir en Cundertol-. No enteneu el que us està oferint?

-Massa clar -va grunyir en Han.

-Sentiu les paraules, però no les enteneu! La tecnificació no és el que creieu. No és el final, és el principi! No és una captivitat, és un alliberament!

-No ho creus de veritat -Va dir la Leia.

En Cundertol no li va fer cas i es va dirigir als altres.

-Imagineu que controleu la vostra pròpia nau droide, ser el cor d'un propulsor interestel·lar, supervisors d'una ciutat sencera... Imagineu-vos la llibertat que assolireu quan us hagueu despullat de les cadenes de la carn i l'os. Podreu viure per sempre!

-Llibertat? -va repetir la Jaina-. Serem esclaus!

-Uns esclaus immortals! Què són uns pocs anys de servitud a canvi de l'eternitat? Passaran com a mers instants!

Tot d'una, va quedar molt clar per què havia lliurat Cundertol a Bakura en traïció als ssi-ruuk.

-És això el que t'havien promès? -va preguntar la Leia-. La immortalitat? Has venut al teu planeta i al teu poble a canvi de la promesa d'una vida més llarga?

El somriure d'en Cundertol era àmplia i humorística.

-La veritat, princesa, és que no m'han promès res. Ho vaig pensar jo mateix. No van acudir a mi per negociar; ens vam entendre directament. A partir de llavors, va ser qüestió d'ultimar els detalls.

-És impossible que siguis tan ingenu! -va exclamar la Jaina, negant amb el cap-. Si creus que passarà com...

-Que no passarà? Ja ha passat! Si us negueu a acceptar la veritat, jo no podré ajudar-vos. La vostra sort ja està decidida.

El Keeramak va fer petar les urpes, i la meitat dels p'w'eck es van avançar entre les files de guàrdies ssi-ruuk. Si hi hauria lluita, estava clar que se sacrificaria primer als p'w'eck. La Jaina va sentir un tomb a l'estómac. Amb tot el dolent que era afrontar la captivitat i la tecnificació, li semblava pitjor encara que la seva única esperança de fugida fora haver de lluitar contra esclaus, matant-los potser.

Lwothin, més nerviós encara del que era habitual, encapçalava el contingent. Es va tornar cap al Keeramak i va inclinar el cap, en un gest que la Jaina va considerar que seria de respecte i de submissió. El poderós ssi-ruu va emetre un clapoteig profund i poderós que la Leia va entendre sense que l'hi traduís C-3PO. Va considerar que només podia significar una cosa: que el Keeramak estava ordenant als guàrdies p'w'eck que reduïssin els presoners. En Lwothin fer que sí amb el seu llarg cap de rèptil i es va aixecar tan llarg com era. La Jaina es va posar tensa i va encendre el sabre làser amb una pressió del polze mentre es preparava per a l'atac. Amb un crit que la va sorprendre i la va terroritzar per igual, Lwothin va aixecar el seu llança-raigs de pala i va disparar a boca de canó.

* * *

Els motors del Punyent d'en Jag es reescalfaven. Tot i això, seguia fermament ancorat als caces V'sett que l'havien capturat i l'atreien inexorablement cap a un grup creixent de naus captives bakuranes i de l'Aliança Galàctica. El grup, format per més de cent caces, estava sent absorbit a través d'un orifici reduït dels escuts de l'immens porta-creuers Errinung'ka. Els acompanyaven dues naus guia Fw'Sen que s'encarregaven que no hi hagués cap incident. L'àmplia corba de la proa de la nau planava sobre ell, augmentant la seva poderosa sensació de la insignificança de la seva persona i del seu destí.

Van sonar clics pel comunicador quan es va sumar a la formació de caces capturats. Capturats fermament per poderosos raigs de tracció, els seus companys d'esquadró i ell no podien fer més que intercanviar senyals mentre els arrossegaven a la seva caiguda. Apreciava a prop seu a la pilot de l'Ala-Y en la seva cabina, amb les mans ben visibles sobre els comandaments i una expressió trista a la cara. En Jag va veure clarament amb els ulls amb què el mirava a través de la coberta de la seva cabina que, si tenia ocasió d'això, aquella pilot lluitaria fins a la mort en cas necessari. Veia en aquells ulls la mateixa determinació fosca que sentia ell mateix en el seu cor.

Tampoc anava a donar-se aquesta oportunitat. Quan haguessin passat a l'altre costat d'aquests escuts, hauria acabat tot. Llavors ja no tindrien cap esperança de ser rescatats.

«Ho sento, pare», va pensar, lamentant que no pogués sentir-ho el baró Soontir Fel. I la seva mare. Amb tantes esperances com havien dipositat en ell... S'havia esforçat tota la vida per demostrar que era digne d'ells. S'havia criat en una societat alienígena molt competitiva, en la qual havia madurat a poc a poc, a l'ombra d'en Thrawn i de l'ambició del seu pare. Com podria haver-se figurat que l'esperava una destinació com aquella?

-Aquí la capitana Mayn -Va dir una veu clara per la unitat de comunicació-. Parlo per una freqüència oberta. Han interromput el bloqueig per permetre retransmetre ordres des del planeta. Tots els caces han de lliurar-se; en cas contrari, començarà immediatament un bombardeig planetari. Disposen d'armes paralitzadores capaces d'incapacitar una ciutat sencera. El primer objectiu serà Sales D'aar. Per tant, pel bé de la població civil innocent, demano que cessi tota resistència.

En Jag va escoltar aquelles paraules amb sorpresa creixent. Era possible que estigués dient allò la Todra Mayn? La idea mateixa de rendir-se als ssi-ruuk el deixava gelat.

-Si ens lliurem ara, capitana, estaran igual que morts en tot cas -Va dir en Jag per la mateixa freqüència.

-Els ssi-ruuk ens han assegurat que, una vegada que el planeta estigui sota el control de l'Imperi, ens tractaran amb justícia.

En Jag va sacsejar la palanca de comandament de la seva nau per intentar oposar-se a l'estirada terrible dels raigs de tracció.

-Com als p'w'eck, vols dir? Per criar caces droides?

-Qualsevol cosa és millor que morir.

En Jag comprenia, pels grinyols dels seus motors, que no anaven a aguantar molt més a tota potència. Si anava a fer-los esclatar, per acabar amb tot ràpidament en comptes d'acabar a la gàbia mental d'un caça droide, hauria de fer-ho aviat... mentre li quedessin motors.

-Has de confiar en mi, Jag -Va dir la capitana Mayn, amb veu carregada de tensió-. Tenen la Jaina.

«I què? -va voler cridar-li ell-. És que una sola vida val més que la de tot un planeta?».

Però no podia dir una cosa així. El cor se li estripava de pensar que pogués passar-li alguna cosa a la Jaina. Amb els dits insensibles, va reduir l'acceleració i va deixar que l'escut alienígena passés sobre la seva nau. L'escut en si era invisible, excepte per als seus instruments, però se'l va imaginar com la gola d'una bèstia poderosa que esperava empassar-se'l. Quan l'hagués ingerit, els sucs gàstrics corrosius li traurien l'ànima, i tirarien després el seu cadàver inútil...

Darrere, la barrera es va tancar de cop a la seva esquena. Estaven dins. En la quietud i el silenci incòmode se sentien com en un univers completament diferent. A fora, a l'altre costat de la barrera, encara es lliuraven escaramusses que il·luminaven el fons estrellat, allà on quedaven bosses de resistència contra els invasors ssi-ruuvi. Les naus guia, un cop lliurada la seva càrrega, van tornar a sortir de patrulla per la zona. Dins de l'escut de l'Errinung'ka no hi havia més que quietud. Els captius, atrapats en les xarxes dels caces droides i V'sett, a penes podien fer més que maleir la seva desventura. I esperar.

* * *

Tot es va aturar de sobte quan el Keeramak va caure derrocat sense proferir un sol so de queixa.

Durant una fracció de segon, els ssi-ruuk es van quedar tan atònits pel que havia fet en Lwothin que no van fer res en absolut. Es van limitar a quedar-se mirant bocabadats al Keeramak, que jeia a terra, amb una ferida de llança-raigs de pala de la qual li rajava un fluid gris i viscós. Els p'w'eck es van afanyar a aprofitar la confusió dels ssi-ruuk, i van començar a brillar altres llança-raigs de pala al túnel mal il·luminat. La Jaina va quedar confusa per un instant, però només breument. El que passava va quedar clar: Lwothin i els p'w'eck es rebel·laven contra els seus amos ssi-ruuk!

Però els ssi-ruuk estaven més preparats i millor armats que els p'w'eck, i no van trigar a recuperar l'avantatge, defensant-se amb una feresa espantosa. La Jaina no tenia cap dubte respecte de quin bàndol havia de posar-se, i quan un guerrer ssi-ruuk va apuntar a Lwothin amb el seu llança-raigs, ella li va llançar un ràpid tall amb el seu sabre làser, enderrocant l'arma de la mà de la criatura. Aquesta es va regirar contra ella i la va atacar amb una urpa armada de tres pues, i la Jaina tot just va aconseguir ajupir-se per esquivar el cop dirigit al seu cap. El saure era enorme; però ella ja havia tingut bastants combats d'entrenament amb la Saba Sebatyne per saber el que podia fer una cua en combat. I seguia tenint la Força, que guiava tots els seus moviments i li avivava els instints. Afortunadament, lluitar contra els ssi-ruuk no era com lluitar contra els yuuzhan vong, les intencions d'aquells quedaven sempre ocultes a la vista.

Es va ajupir, va rodar sobre si mateixa i va llançar una puntada de peu adreçada al tòrax del ssi-ruu. Aquest va deixar anar un sospir explosiu i va retrocedir, vacil·lant. Va recobrar l'equilibri ràpidament recolzant-se en la cua i va tornar a abalançar-se sobre ella. Però la Jaina ja s'havia apartat abans que el seu rival pogués llançar-li un cop, i havia tornat a rodar sobre si mateixa escapolint-se dels esperons tallants. Es va incorporar a un costat de la criatura i li va clavar un tall a dues mans al coll. El ssi-ruuk va caure a terra amb un xiscle, rajant sang.

Un altre guerrer va deixar anar un udol i la va intentar travessar amb un tir de la seva llança-raigs. La Jaina no va poder bloquejar el feix de raigs amb el seu sabre amb la mateixa facilitat que si es tractés d'un tret de làser; però va aconseguir desviar-lo una mica perquè anés a donar en una paret sense fer-li mal. Un p'w'eck va saltar sobre l'esquena del guerrer i el va abatre. La Jaina li va arrencar el llança-raigs de les urpes i el va llançar a Vyram, qui el va atrapar hàbilment en l'aire i va apuntar amb ell a la cara d'en Cundertol.

En Vyram clavar una mirada ferma en els ulls del primer ministre.

-No dubtaré en prémer aquest gallet si aquesta pistola làser causa la menor esgarrinxada a la Malinza.

Cap dels dos es va moure, mentre l'escaramussa que tenia lloc al seu voltant concloïa de manera sorprenentment ràpida. Va semblar que la impressió de la mort del seu líder havia minat la confiança inicial dels ssi-ruuk. Quan els últims guerrers supervivents es van deixar reduir, el primer ministre va baixar la seva arma.

-Ho heu fet malbé -Va dir, dirigint una mirada inexpressiva al Keeramak-. Ho heu fet malbé per a tots nosaltres!

-Ah, sí? -Va dir en Han, contemplant com els p'w'eck recollien les armes i les distribuïen entre els bakurans. Els llança-raigs de pala eren difícils de manejar, però era millor tenir una cosa que res per lluitar-. No veig que ningú més es queixi.

El líder avançat del Moviment d'Emancipació P'w'eck va parlar amb la seva veu lírica i en to peremptori.

-Lwothin us demana que us poseu en contacte immediatament amb els nostres caces -traduí C-3PO-. Diu que s'ha interromput el bloqueig de comunicacions perquè pugueu parlar.

-Què he de dir? -va preguntar la Leia.

En Lwothin va tornar a cantar.

-Ai de mi! -Va dir 3PO-. Vol que els diguis que no ofereixin resistència, que es deixin capturar!

La Leia va obrir la boca, però el seu marit es va avançar a dir la seva.

-Ningú no donarà aquesta ordre!

En Lwothin va explicar el seu pla el millor que va poder dins del temps limitat de què disposaven. Quan va haver acabat, la Jaina va veure que la Leia contemplava el cos del Keeramak amb ulls de dubte i de desconfiança.

-Com sé que no m'estàs demanant que enviï aquests caces a un parany?

-No ho saps -va cantar el p'w'eck com a resposta per mitjà de C-3PO-. Però, si no dius res, els pilots estaran pràcticament morts, en qualsevol cas. Aquesta és la seva única esperança -al p'w'eck li brillaven els ulls després del ràpid joc de les seves parpelles triples-. Ja ha passat el temps de les mentides i de les trampes. Ara estem davant vosaltres com aliats i com a iguals. No us trairem.

A la Jaina li demanaven a crits tots els seus instints que creure'l. Li semblava que havien arribat per fi al nucli de totes les conspiracions que envoltaven a Bakura. Estava clar que la Leia sentia el mateix. Assentint ràpidament amb el cap, va activar el seu intercomunicador i va cridar l'Orgull de Selònia.

La conversa va ser breu i directa. El missatge següent que va sentir la Jaina per l'intercomunicador va ser la transmissió general de la capitana Mayn dirigida a tots els caces de l'Aliança Galàctica.

-Aquí la capitana Mayn. Parlo per una freqüència oberta.

Quan va haver acabat de parlar, es va sentir la veu d'en Jag, que deia:

-Si ens lliurem ara, capitana, estaran igual que morts en tot cas.

La Jaina va sentir que alguna cosa se li tranquil·litzava per dins en sentir la seva veu. Quan Lwothin els havia descrit els combats que tenien lloc en òrbita sobre Bakura, el primer que havia pensat havia estat en Jag, preguntant-se si estaria entre els morts. O, el que era pitjor, entre els capturats per ser sotmesos a la tecnificació.

-Els ssi-ruuk ens han assegurat que, una vegada que el planeta estigui sota el control de l'Imperi, ens tractaran amb justícia -Va dir la Mayn, mantenint les aparences d'una rendició.

-Com als p'w'eck, vols dir? Per criar caces droides?

-Qualsevol cosa és millor que morir.

Se sentia per la transmissió un cruixit agut, com el que podia produir un caça sotmès a tensions superiors a les que podia suportar pel seu disseny. La Jaina va esperar la resposta d'en Jag, però no hi va haver cap. Percebia la seva incertesa i la seva desesperació com si tingués al seu costat. La preocupació d'en Jag per ella cremava com una estrella petita però intensa.

Estava clar que la capitana Mayn ho percebia també.

-Has de confiar en mi, Jag -Va dir-. Tenen la Jaina.

Aquella mentida va ferir vivament la Jaina, però aquesta va comprendre a l'instant que era el que havia de dir. Si existia alguna cosa capaç d'obligar a Jag a oposar-se al seu instint, més profund i més arrelat, seria allò. El seu interès per ella era profund... més profund del que ell havia reconegut mai de paraula.

En Jag no va respondre, però la Jaina va saber que havia cedit.

-Suposo que saps el que fas, princesa -va afegir la veu de la capitana Mayn per un canal privat.

La Leia va ajustar l'intercomunicador per respondre pel mateix canal.

-Sí ho sé, Todra -Va dir. Va mirar a Lwothin amb ulls d'amenaça mortal-. Confia en mi per aquesta vegada.

* * *

Següent