EPÍLEG
Li va portar a la Zannah tres dies fer les reparacions
del Loranda. Hi havia carregat a Bane
a la nau i l'havia ancorat a la bomba de bacta perquè pogués continuar
recuperant-se mentre treballava, sedant-lo per accelerar el procés curatiu. Ara
que el seu navili estava preparat per deixar Àmbria, ella va anar a comprovar
al seu Mestre una última vegada.
Ell encara estava inconscient, estirat sobre la seva
esquena en la llitera com l'havia deixat. Va caminar cap endavant per comprovar
les seves constants vitals i els seus ulls es van obrir, cremant amb ira. La
seva mà va saltar i va agafar el seu canell, prement-la amb la força com una urpa
de ferro.
-On són els Jedi? -va preguntar en un xiuxiueig
ferotge, fixant-la amb una mirada de pur odi mentre s'alçava sobre un colze. La
seva adherència sobre el canell es va estrènyer, fent-la doblegar del dolor.
-S'han anat -va dir ella, tractant de romandre en
calma-. Han tornat a Coruscant.
Ella podia sentir el poder d'en Bane -complet un cop
més- fluint per les seves venes. Podia sentir la calor de la seva ràbia, i
sabia que una paraula errònia i ell li partiria el coll en dos amb la Força.
-Per què? -va grunyir ell.
-Creuen que han matat al Lord Fosc a Àmbria, -va
respondre ella-. Creuen que els Sith estan extints.
En Bane va inclinar el seu cap a un costat, curiós.
-Caleb?
-Jo el vaig matar.
-El teu cosí?
-Mort. Assassinat pels Jedi.
Una visió involuntària de la lamentable criatura a la
que havia convertit a Darovit se li va passar per la ment. Ella el recordava
ajupit en una cantonada, estremint-se de terror. Ell va agafar l'empunyadura
d'un sabre làser contra el seu pit, la seva única defensa contra els horrors i
malsons que veia reptant cap a ell des de cada cantonada. Ella va apartar el
record amb una ràpida remenada de cap.
En Bane va alliberar la seva adherència i es va
recolzar en el seu llit, la seva ràbia esvaint-se.
-Ho has fet bé, Zannah -va dir ell, la seva ment astuta
omplint els espais prou per suposar el que havia fet.
Ella va somriure davant el compliment.
-Et sobreestimo, -va continuar ell-. Si hagués sabut
els teus plans, mai t'hauria demanat que em matessis.
-Encara té molt a ensenyar-me, -li va recordar -.
Continuaré estudiant als seus peus, Mestre. Aprendré de la seva saviesa.
Descobriré els seus secrets, desbloquejant-los un a un fins que tot el que sap;
tot el seu coneixement i tot el seu poder; sigui meu. I una vegada que no em
sigui de més utilitat, el destruiré.
En Bane va alçar una cella davant les seves paraules, i
ella podia dir que ell les aprovava. La seva ambició era bona; li donaria
poder. Els seus talents i habilitats continuarien creixent. En el seu moment,
ella desafiaria al seu Mestre pel dret a governar, i només el més fort
sobreviuria. Era inevitable. Era el camí dels Sith.
-Un dia li superaré, -li va advertir -. I en aquest dia
el mataré, Lord Bane. Però aquest dia no és avui.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada