Refugiat (VII)

Anterior

VII

L'Ombra de Jade va descendir sobre el braç occidental del que en un planeta de clima més temperat hauria estat un continent en forma de mitja lluna. El radar de profunditat revelava la presència de roca irregular a dos quilòmetres de profunditat, deformada i dividida pel pes del gel que tenia a sobre. Els canals de desglaç i les fissures produïdes per les noves gelades havien creat una xarxa complicadíssima de coves i túnels a través del gel, i en aquells túnels havien construït els txiss la ciutat d'Ac'siel.

Per sobre del banc de gel només era visible un triangle equilàter compost de tres espaiports en forma de cràters, units entre si per línies de torres que podien ser grans antenes d'observació i instal·lacions militars.

«O potser només estiguin posades per fer por», va pensar en Jacen.

El vent udolava com un wampa enamorat, assotant el casc de l'Ombra de Jade mentre la Mara el feia baixar fins a l'espaiport que els havien assignat. Movia les mans hàbilment sobre els controls, guiant la nau amb soltesa.

En Jacen esperava amb la resta del grup de desembarcament a la cabina de passatgers. A l'exterior, les diferències de temperatura aixecaven tempestes furioses que donaven la impressió d'uns processos dinàmics que podien conduir a l'aparició de vida; però el gel sempre acabava per vèncer. On l'aigua es gelava només podien evolucionar els organismes més mesquins, i només sobrevivien els més durs. Estava clar que els txiss pertanyien en aquesta segona categoria, ja que s'aferraven al seu món amb ungles i dents, per molt que aquest intentés congelar-los.

Quan van haver pres terra, la Danni va seguir a Jacen fins a les rescloses d'aire.

-Per mi, quan vulguis -Va dir la Danni quan es van obrir les rescloses amb una xiulada.

Van sortir junts.

Havien esperat trobar-se en una tempesta gelada; però l'aire era càlid i en calma. Havien aterrat en un hangar que estava protegit dels elements per un camp de força intermitent que estava suspès molt per sobre d'ells. La plataforma de ferrociment que trepitjaven estava seca i neta, i descendia en suau pendent cap al lloc on els esperava un petit grup de recepció. Set oficials d'uniformes morats i negres estaven ferms; les seves pells blaves semblaven de marbre sota els llums d'arc. En Jacen no sabia si estava entre ells la comandant Iròlia, però va fer per si de cas un petit gest de reconeixement. No va rebre resposta.

-Res dolent -va transmetre a la Mara i al Luke per l'intercomunicador.

Al cap d'uns moments, es van reunir amb la Danni i amb ell davant l'Ombra de Jade. En Luke venia el primer, seguit del tinent Stalgis i de la Mara. Un segon soldat d'assalt es quedaria davant l'Ombra de Jade, amb la Tekli i la Saba. Les rescloses d'aire es van tancar a l'esquena.

Es va produir una breu pausa en la qual no va passar res. Es van limitar a quedar-se dempeus al costat de les rescloses d'aire, esperant, incòmodes.

-Sabeu? Esperava que els txiss fossin més puntuals -Va dir en Luke.

En Jacen va percebre el gest que va dirigir el seu oncle a la Mara.

-És possible que els hàgim trobat desprevinguts -va comentar.

En aquell moment es va desfer la formació de guàrdies. Dues persones van entrar per la porta que estava darrere d'aquests i van pujar per la rampa fins on s'havia posat l'Ombra de Jade. Un d'ells era la comandant Iròlia, amb una expressió tan dura com negre era el seu pèl. L'altre era un humà, un home fort, musculós, de l'altura aproximada d'en Luke. Era completament calb; tenia els llavis prims, ulls enfonsats i el nas tan gran que podia competir amb la d'un toydarià. Quan va parlar, no va fer la menor al·lusió a una benvinguda.

-Sóc el navegant en Cap Peita Aabe -Va dir amb veu tallant com els plecs del seu uniforme. Es va aturar davant d'ells, dirigint-los successivament la seva mirada freda-. Hem disposat que us reuniu amb les autoritats pertinents.

-No voleu saber qui som? -va preguntar en Luke.

L'Aabe va centrar la seva atenció en el Mestre Jedi amb una expressió que donava a entendre que s'ho estava prenent de la millor manera possible una mala situació.

-Això no és necessari. La comandant Iròlia s'ha encarregat de què disposem de la informació rellevant. Veniu per aquí.

L'Aabe es va tornar per indicar-los el camí a través de l'hangar.

-Espera un moment -Va dir la Mara-. Abans, voldria saber una mica més de tu. Ets humà.

L'Aabe es va tornar sense dissimular el seu enuig.

-I això et molesta?

-No, és clar que no. Només que no sabia que altres s'haguessin unit als txiss, a part de l'almirall Parck i d'en Soontir Fel.

-Molts van voler, però pocs van ser acceptats -Va dir l'Aabe. La seva façana gelada es va dissoldre un moment, deixant traslluir l'orgull que li cremava dins-. Serveixo al síndic assistent Fel durant la seva absència. El meu origen no té importància.

Es va tornar i va seguir baixant per la rampa. Iròlia va esperar per assegurar-se que els seguien, i després va seguir endavant també ella.

«El síndic assistent Fel?», Va pensar en Jacen mentre seguien a l'oficial txiss. Havien d'haver ascendit al baró. Però no era capaç de determinar si allò seria bo o no.

-Què simpàtics són, oi? -va murmurar la Danni mentre caminaven.

-Seran com siguin -va respondre en Jacen-, però sempre preferiria heure-me-les amb ells abans que amb els krizlaw.

Quan van passar per la sortida de la zona de l'hangar, els set guàrdies que hi eren ferms els van seguir en fila.

-On anem? -va preguntar la Mara.

-Ja us ho he dit -Va dir l'Aabe amb aspror.

-Ens has dit que anàvem a veure a les «autoritats pertinents», però no ens has dit qui són aquestes ni on ens porteu perquè ens reunim amb elles.

L'Aabe va caminar alguns passos abans de tornar a parlar.

-Té això veritable importància ara mateix?

La Mara mirà al Luke i va alçar els ulls al cel, clarament molesta per aquelles respostes evasives.

-Digues-m'ho tu: la té?

Inesperadament, va ser la Iròlia qui va respondre a la primera pregunta de la Mara.

-Se us porta a reunir-vos amb representants de les Quatre Famílies i de la Flota de Defensa Expansionista Txiss. -La Mara es va tornar parcialment per mirar la dona mentre caminaven-. Allà debatrem el paper que complirem els txiss en la vostra missió.

-Tu treballes per a la família Nuruodo -Va dir la Mara-. Es dediquen a l'exèrcit i als afers exteriors, oi?

La Iròlia no va respondre. No calia. Tot i que els txiss no donaven cap informació, l'estructura general del seu govern era coneguda. En Jacen sabia que l'administració pública estava dominada per quatre famílies de nom Nuruodo, Csapla, Inrokini i Sabosen. Els Csapla s'encarregaven de la distribució de recursos, de l'agricultura i d'altres assumptes de les colònies; la indústria, la ciència i les comunicacions corresponien als Inrokini; els Sabosen s'ocupaven que es mantingués en les colònies la justícia i els serveis de salut i d'educació.

-Per a quina família treballes tu, navegador en Cap Aabe? -va preguntar en Jacen.

-No treballo per a cap d'elles -va respondre el seu guia estirat sense dirigir tan sols una mirada cap a Jacen-. Estic al servei de l'FDEC. La flota sempre necessita de persones que tinguin experiència fora dels territoris habitats.

-Les incursions de l'Imperi Ssi-ruuvi i dels yuuzhan vong, a més de la nostra experiència amb el gran almirall Thrawn, ens van ensenyar que l'aïllacionisme pot ser una debilitat, a més d'una força -va explicar la Iròlia-. No n'hi ha prou amb ser forts; una cultura ha de ser també flexible per tenir veritable èxit. I, per ser flexibles, hem de mirar més enllà del que considerem familiar; hem d'arribar a conèixer als nostres veïns tan bé com ens coneixem a nosaltres mateixos.

-La majoria dels governs establirien relacions diplomàtiques -Va dir la Mara-. O bé, es limitarien a enviar espies.

-Són mètodes que hem provat, per descomptat, i que encara seguim emprant fins a cert punt. Al cap i a la fi, ara estem parlant amb vosaltres, no? -Va dir ella amb un breu somriure-. No obstant això, de vegades descobrim que el mitjà òptim per aconseguir els nostres objectius és la integració. El vostre antic emperador va acceptar a Thrawn com a aliat perquè aquest era un estrateg brillant, tot i el seu origen no humà; de la mateixa manera, també nosaltres estem disposats a acceptar en el nostre si als que no són txiss.

-Acceptaríeu en el vostre si a un ssi-ruu? O potser a un yuuzhan vong?

La Iròlia va seguir caminant sense perdre el ritme ni per un moment. Mirà al Luke, que li havia plantejat aquell desafiament, sense cap canvi d'expressió.

-Sí, naturalment -Va dir-, si tinguessin un talent i una fidelitat excepcionals.

Aquella resposta va posar incòmode a Jacen, que va percebre que els altres se sentien de la mateixa manera. No era difícil d'entendre. Tots els que l'envoltaven seguien tenint recent en els seus cors i en les seves ments el dolor de la pèrdua. El tinent Stalgis havia perdut a Bastió a molts soldats i amics; la Danni havia vist morir als seus col·legues a Belkadan, al principi mateix de la guerra, i probablement hauria vist més mort i desolació provocada pels yuuzhan vong que cap altre conegut d'en Jacen; la Mara havia estat a punt de perdre a Ben, el seu fill acabat de néixer, a Coruscant; i el mateix Jacen seguia sentint al cor l'absència terrible del seu germà Ànakin...

El seu oncle ocultava amb cura els seus sentiments, i en Jacen es va preguntar què sentiria. Sabia intel·lectualment que en algun moment havia de deixar de banda les pèrdues per deixar lloc a l'esperança. Aferrar-se al passat no servia més que per fer molt més difícil assolir el futur; i només en el futur es trobaria la pau en última instància.

Després que el comentari de la Iròlia tallés, a la pràctica, qualsevol nou debat, el grup va seguir endavant en un trist silenci. A falta de conversa, Jacen va estudiar el seu entorn. L'estranya substància translúcida de la qual estaven fetes les parets li havia despertat la curiositat. Semblava gel; però quan va estendre la mà per tocar-la va sentir que era càlida i seca. En aquella substància, a intervals aproximats d'un metre, s'apreciaven marcs de metall platejat que semblaven definir els corredors quadrangulars. Cada marc tenia una llum verda que s'encenia quan s'aproximaven i s'apagava quan havien passat. No va advertir a primera vista cap raó comprensible de l'existència d'aquells marcs, encara que no li cabia dubte que complien alguna funció. Els txiss no donaven impressió de ser aficionats a la decoració per pur afany estètic.

La Danni va advertir el seu interès.

-Generadors de camp -va murmurar.

En Jacen va arrufar les celles, desconcertat per un moment. Generadors de camp? Per què necessitaven generadors de camp per mantenir l'estabilitat dels passadissos? Sens dubte, la despesa d'energia seria superior a qualsevol benefici de seguretat que s'obtingués.

Després, ho va entendre. Les parets estaven fetes de gel, en efecte. Els generadors de camp proporcionaven un límit entre la bombolla d'aire calent per la qual caminaven i la superfície lliscant que trepitjaven. També servien per contenir el fred i per impedir que es fongués el gel. Els generadors s'encenien quan ells s'acostaven i tornaven a apagar-se quan havien passat, de manera que es reduïa al mínim el consum d'energia de cada unitat. En conjunt, el cost seria molt inferior al de tancar i escalfar fins a l'últim metre cúbic dels túnels, sobretot si es tenia en compte també el cost de fabricar els materials aïllants i de muntar-los al voltant dels túnels. Era una solució elegant per a un problema difícil, sobretot en zones que no es recorrien amb freqüència. Jacen es va quedar impressionat.

Van arribar per fi a una zona que estava aïllada i tancada amb materials més convencionals. Li van brunzir les orelles quan van deixar enrere l'últim generador de camp i es va dissoldre al seu voltant la bombolla escalfada. Li va arribar olor de flors, i es va trobar en un ampli espai disposat a diversos nivells i ple de vegetació. El sostre estava almenys a vint metres d'altura sobre ells, amb un tub lluminós disposat al llarg del mateix que il·luminava aquell recinte. L'atmosfera era tranquil·la i serena, i la primera impressió que va tenir Jacen era que es tractava d'un espai residencial; potser d'un parc públic subterrani. Però no va trigar a descartar aquella idea quan va advertir que no hi havia present ningú més, a part d'ells. De fet, des que va arribar a Ac'siel no havien vist a ningú més que la seva escorta. Tots els passadissos que havien recorregut estaven buits.

Fos quin fos el motiu d'això, no va tenir temps de donar-li voltes. El navegant en Cap Aabe els havia conduït fins a una de tres portes que hi havia al fons d'aquell recinte enjardinat, i els indicava amb impaciència que passessin de pressa. En Jacen i els altres van seguir les seves indicacions i van arribar a una sala circular, relativament petita, que contenia una dotzena de cadires negres disposades al voltant d'una taula igualment rodona. Les parets, el terra i el sostre també eren negres, i uns globus petits que flotaven a la part alta llançaven raigs de llum entre les ombres de la sala per destacar les cadires que envoltaven la taula. Al fons de la sala, al costat oposat d'aquell per on havien entrat, hi havia una altra porta.

Aabe va prendre el seient que tenia més proper i va indicar als altres que s'asseguessin també. Així ho van fer, ocupant un semicercle de cadires davant de l'Aabe; a excepció de l'Stalgis, que va optar per quedar-se al costat de la porta amb la Iròlia. Per vigilar als vigilants, potser, va pensar en Jacen.

La porta que estava a esquena de l'Aabe es va obrir lliscant sense fer cap soroll, i van entrar quatre personatges a la sala. Tenien la cara oculta per unes caputxes i portaven túniques que els cobrien de cap a peus, cadascuna d'un color: bronze, vermell òxid, gris platejat i verd rogenc. Sense dir paraula, van ocupar llocs aparentment a l'atzar al voltant del cercle, disposant-se a banda i banda de l'Aabe.

Es va produir després un silenci incòmode que només es va interrompre quan la Mara va preguntar:

-Llavors, ens anem a assabentar ja amb qui estem parlant?

-No -Va dir la figura amb la túnica de color de bronze; era una dona amb veu sonora de contralt-. Així com les nostres famílies es defineixen per la funció que exerceixen en la societat, de la mateixa manera nosaltres ens definim pel nostre paper com a representants d'aquestes famílies. No estem davant vostre com a persones, sinó com a punts d'origen i final d'un procés de presa de decisions.

-No hi ha noms? -va preguntar la Mara, sense intentar dissimular la seva irritació.

-No hi ha noms -va confirmar la figura de la túnica verda. Aquest era un home, i jove, a jutjar per la seva veu.

-Però vosaltres si sabeu qui som nosaltres.

-És el nostre dret -Va dir Bronze-. Al cap i a la fi, sou vosaltres qui heu acudit a nosaltres a sol·licitar ajuda. No us cal saber qui actua en nom dels txiss. Nosaltres els representem a tots.

-Heu de dir-nos què voleu -Va dir la figura vestida de vermell òxid.

Gris va assentir amb un moviment del cap.

-Així podrem comunicar-nos la vostra decisió -Va dir.

-No prenem decisions a la lleugera -va afegir Verd Rogenc.

-Però la nostra decisió serà definitiva -va concloure Bronze-. Accepteu aquestes condicions?

-I si no les acceptem? -va preguntar la Mara, recolzant-se en el seu seient i creuant els braços sobre el pit amb gest de desafiament.

-Llavors, se us demanarà que marxeu -Va dir l'Aabe. El seu to va deixar clar que allò de se us demanarà que marxeu era un simple eufemisme.

-El que demanem és senzill -Va dir en Luke, avançant-se a una possible protesta per part de la Mara-. Estem buscant Zonama Sekot, el planeta viu. Tenim motius per creure que pot ocultar-se en les que nosaltres anomenem Regions Desconegudes. Vosaltres, com a major potència d'aquestes regions que sou, teniu tot el dret a qüestionar la nostra presència aquí. Jo albergo l'esperança que ens ajudareu, ja sigui passivament, deixant-nos travessar les vostres fronteres sense obstacles, o activament, donant-nos accés a qualsevol informació de què disposeu sobre el tema.

-Això és tot? -va preguntar Gris, sorprès potser per la senzillesa de la petició.

-Això és tot -Va dir en Luke, assentint amb el cap.

-I què heu trobat fins ara en la vostra recerca? -va preguntar Bronze.

En Luke va explicar fins on els havia portat la seva missió, resumint-li els nombrosos sistemes solars que havien explorat en el límit interior de les Regions Desconegudes, les diverses civilitzacions que havien visitat breument, els indicis de Zonama Sekot que havien recollit. Invariablement, les pistes els havien arribat en forma d'un relat transmès pels avis, o d'un vague record. Els seus intents havien quedat frustrats per falta de proves tangibles. Com el planeta tendia a evitar els sistemes en què hi hagués algun tipus de civilització avançada, no existia cap indici físic que demostrés que hagués estat veritablement alguna vegada en algun lloc. Era com si estiguessin perseguint un fantasma que hagués desaparegut dècades enrere.

-Però, malgrat tot això, sembla que confies a trobar-lo -Va dir Verd Rogenc.

-No hauríem emprès ni tan sols la missió si no ho haguéssim cregut realitzable -Va dir en Luke-. I farem tot el que calgui per aconseguir complir-la.

-I per què heu de fer això, exactament? -va preguntar Vermell Òxid, la segona dona d'entre els quatre, amb veu de veritable curiositat-. La comandant Iròlia no ho té clar. Tot i que creu que sou de fiar, el vostre propòsit sembla increïble, i la vostra motivació és fosca. No podeu culpar-nos que siguem prudents al respecte.

-No, no puc -va dir en Luke, deixant anar un sospir-. I jo també desconfiaria si estigués en el vostre lloc. L'únic que puc dir és que estem disposats a donar els passos que demaneu per demostrar la nostra sinceritat en aquesta qüestió.

-Excepte posar fi a la vostra recerca -Va dir Gris.

-Llevat això, en efecte. Seguirem buscant a Zonama Sekot, amb la vostra ajuda o sense.

Es va produir un moment de silenci en què Jacen va percebre que els representants dels txiss conferenciaven entre si darrere de les seves caputxes, però no era capaç de captar exactament el que deien. Resultava molt difícil captar les persones de caràcter tossut, i els txiss eren la raça més tossuda imaginable.

-Què hi ha d'aquesta Aliança nova vostra? -va preguntar Bronze-. Se'ns exigirà que ens afiliem a ella?

-No -Va dir en Luke-. Encara que, en tenir enemics comuns, es podria pensar que pot ser avantatjós que us afilieu algun dia.

-Sí que pot ser-ho, en efecte -Va dir Vermell Òxid, assentint lentament amb el cap.

-Pel que fa a la vostra presència dins de les nostres fronteres, és una qüestió en la qual ens trobem una mica dividits -Va dir Verd Rogenc.

-Dos entre nosaltres estem disposats a atorgar-vos accés lliure als territoris txiss -Va dir Gris-, basant-nos en què aquí trobareu poca cosa que nosaltres no coneguem ja o que pugui fer-nos mal.

-Si Zonama Sekot existís veritablement dins les nostres fronteres, nosaltres ja ho sabríem, sens dubte -va afegir Bronze.

-Per altra banda -Va dir Verd Rogenc-, la vaguetat dels vostres motius posa en dubte el veritable propòsit de la vostra missió. Es podria al·legar que l'assumpte de Zonama Sekot és una tapadora per amagar alguna cosa més sinistre.

-Si bé és cert que de moment no hem vist indicis d'intencions hostils -Va dir Vermell Òxid-, la vostra temeritat presentant-vos aquí sense preguntar abans, és una mostra d'arrogància de primer ordre, i no es pot tolerar.

-De manera que ens trobem en un punt mort -Va dir Bronze.

-Empatats -Va dir Verd Rogenc.

Gris va abaixar el cap.

-Es tracta d'una situació bastant freqüent, donada la diversitat de les nostres necessitats.

-Com fem en aquestes situacions, recorrerem a la Flota de Defensa Expansionista perquè emeti el vot de qualitat -Va dir Vermell Òxid, i es va tornar cap a la seva esquerra-. Navegant en Cap Aabe?

Jacen va deixar anar un gemec dins seu. Aabe no anava a votar a favor de cap manera.

L'ex-imperial va dirigir una mirada de desdeny al Luke i als altres que estaven asseguts davant seu.

-El cas em sembla bastant clar -Va dir-. No podem consentir que uns intrusos viatgin pel nostre territori sense impedir-los-hi, ja que això seria faltar a la confiança que ha dipositat en nosaltres el poble txiss. Darrerament s'han produït múltiples incursions dels yuuzhan vong, i qualsevol relaxament de la seguretat a hores d'ara no serviria res més que perquè passessin desapercebuts aquests problemes. Des del punt de vista de la seguretat interior i exterior, recomanaria que no autoritzem en aquesta expedició a rondar lliurement per l'Espai Txiss.

Tant Luke com la Mara es van moure a la vegada, com si tots dos es disposessin a protestar per aquella decisió.

-No obstant això -va prosseguir Aabe, aixecant una mà per fer callar el que es disposessin a dir-, crec amb un grau raonable de seguretat que les intencions dels Skywalker són honrades, i seria impropi dels txiss acomiadar als qui acudeixen a ells amb veritable necessitat. Per tant, en nom de les bones relacions, i amb l'esperança que pugui sortir alguna cosa en net d'aquesta empresa, voldria proposar una solució de compromís. Els Skywalker estan més necessitats d'informació que de llibertat d'accés. Una sola missió no podria cobrir la totalitat de les Regions Desconegudes en un termini de temps pràctic, ni tan sols comptant amb les dades del Romanent Imperial. Jo proposo que s'atorgui als Skywalker i als seus aliats lliure accés a la Biblioteca Expedicionària que és aquí, a Csilla, perquè puguin realitzar la seva recerca amb seguretat.

La Mara es va enfonsar en el seu seient amb incertesa, mentre que en Luke, al seu costat, no va poder fer res més que alçar les celles amb sorpresa. Jacen havia de conèixer que la proposta de l'Aabe tenia sentit en certa manera, encara que no quedava clar per qui era més «segura». Es referia el navegant en Cap a la seguretat de les tripulacions de l'Ombra de Jade i de l'Enviduadora? O volia donar a entendre que l'Espai Txiss estaria millor sense que rondessin per ell aquelles naus? En qualsevol dels dos casos, Jacen estava tan sorprès com el seu oncle pel fet que l'oficial ex-imperial hagués fet tal proposta.

-Hi ha una condició -Va dir l'Aabe.

«Ah -va pensar en Jacen-. Ara ve la pega».

-No vull que la Federació Galàctica d'Aliances Lliures interpreti malament les nostres intencions -va seguir dient l'Aabe-. Aquesta oferta està oberta durant un període de temps estrictament limitat. Si dins d'aquest termini els Skywalker i els seus companys no han trobat el que necessiten, l'oferta quedarà rescindida i se'ls exigirà que abandonin immediatament l'Espai Txiss.

-Quant de temps consideres que caldrà? -va preguntar Verd Rogenc.

-Hi haurà prou ​​amb dos dies estàndard -va respondre l'Aabe-. Al cap i a la fi, pot ser molt difícil buscar un planeta viu que apareix i desapareix per la galàxia? El nombre de llegendes que es poden seguir és limitat, i la nostra biblioteca no té igual.

Les quatre figures cobertes de túniques van assentir amb el cap simultàniament.

-Ens sembla una solució de compromís acceptable -Va dir Bronze.

-Mestre Skywalker?

En Luke va redreçar les espatlles i es va posar dempeus.

-Accepto els termes de la vostra oferta -Va dir.

En Jacen va percebre que la Mara estava en desacord, però va donar mostres externes d'assentiment.

-Llavors, sou lliures per començar quan vulgueu -Va dir Bronze.

Els quatre representants es van aixecar dels seus seients a l'uníson; però va ser Gris qui va prendre la paraula.

-Es us assignarà un guia de la família Inrokini perquè us ensenyi el maneig de la biblioteca. Si esteu preparats, el navegant en Cap Aabe i la comandant Iròlia us acompanyaran fins allà.

-Gràcies -Va dir en Luke, fent una reverència.

-Així conclou el nostre assumpte -Va dir Vermell Òxid. Sense dir una paraula més, aquesta i els altres es van tornar i van sortir de la sala.

-Això és tot? -Va dir la Mara, veient-los desaparèixer per la porta del fons.

-Què més voleu? -va preguntar l'Aabe-. Hem estat generosos amb el nostre temps, i seguirem sent generosos amb els nostres recursos. No tenim cap obligació d'ajudar-vos a tenir-vos suspesos sobre els nostres caps. Hauríeu d'estar... -es va interrompre i va negar amb el cap-. Anava a dir que hauríeu d'estar agraïts; però no seria correcte. L'agraïment és una reacció emocional que no necessàriament es desprèn del que se us ha ofert. Més aviat hauria de dir que hauríeu de sentir-vos orgullosos.

-Així ens sentim -Va dir en Luke-. I també ens sentim desitjosos de començar la feina el més aviat possible. Podem...? -Va dir, assenyalant la porta.

L'Aabe fer que sí amb el cap mentre es dirigia a la porta, dient:

-M'alegro de veure que almenys un de vosaltres sap apreciar la manera de ser dels txiss.

Es van obrir les portes que donaven al recinte enjardinat, i la Iròlia i l'Aabe van acompanyar al grup pel lloc. Quan tot just van haver recorregut la meitat del gran recinte, va sortir d'un petit cubicle una figura alta que es va plantar davant el grup. Era ample d'espatlles i sòlid com un mur, i es va quedar davant d'ells com reptant-los a passar. Tenia un ull cobert d'un pegat negre, del mateix color que el seu uniforme. Els seus cabells i la seva perilla negres estaven solcades de vetes de color gris acerat.

-Mara Jade -Va dir-. Tornem a trobar-nos.

La Mara va avançar un pas mentre Jacen i els altres s'aturaven.

-Sóc Mara Jade Skywalker, Soontir Fel -va respondre aquesta.

En Fel va assentir amb el cap en això, però no va fer esment de disculpar-se.

-El navegant en Cap Aabe ens havia fet creure que estaves «absent» -va comentar la Mara.

-Salta a la vista que no és així.

-Llavors, ens has estat defugint?

-Sí; he estat defugint el procés de presa de decisions -Va dir en Fel, amb veu aspra però forta. Jacen advertia que en Jagged Fel havia heretat la presència del seu pare, encara que no la seva amplada-. Les meves idees sobre la qüestió no deixen d'estar vetllades per les emocions. Recordo haver-vos ofert una aliança fa algun temps.

La Mara va fer que sí amb el cap.

-A mi tampoc m'ha passat desapercebut el paradoxal de la situació.

-Vosaltres no la vau acceptar llavors, però espereu que nosaltres l'acceptem ara -el cos enorme de l'home que havia estat al seu dia el millor pilot de TIE de l'Imperi va realitzar un lleu moviment. En Jacen va pensar que podia tractar-se d'un gest d'arronsar les espatlles-. Els txiss tenen el costum de retirar-se i deixar la decisió en mans d'un altre quan no es pot ser imparcial -va seguir dient-. Jo vaig confiar en què en Peita veuria amb claredat el que jo no podia veure d'aquesta manera.

La mirada d'en Fel era tan freda i penetrant com una daga de gel. En Jacen no comprenia a què es devia la seva hostilitat. Una cosa era ser antics enemics, però allò no explicava la passió que cremava tan clarament en la mirada de l'home.

En Luke es va posar al costat de la seva dona.

-Crec que hem arribat a una conclusió satisfactòria. En altres circumstàncies, pot ser que fos un plaer, Soontir -Va dir, estenent-li la mà.

En Fel va titubejar, i després li va tornar el gest, prenent la mà d'en Luke en la seva enorme.

-Encara no som aliats, Skywalker.

-Però tampoc som enemics. Sens dubte, això deu valer alguna cosa.

La Mara va consultar significativament el seu cronòmetre.

-Hem de posar-nos en marxa -Va dir-. Aquests dos dies no duraran tota la vida.

-Així és -Va dir en Fel. Va recórrer amb la seva mirada fosca el grup que seguia als Skywalker-. La Biblioteca Expedicionària està a certa distància d'aquí, en un altre enclavament. En comptes de moure la vostra nau, us proposo que em permeteu proporcionar-vos un mitjà de transport. Els recursos que tinc a la meva disposició són més segurs fins i tot que els que solen oferir normalment els txiss.

En Luke va vacil·lar, i en Jacen va percebre que el seu oncle consultava amb la Mara. Estava segur que les inquietuds d'en Luke coincidien amb les reserves que albergava ell mateix. La decisió de l'Aabe de concedir-los accés a la biblioteca li havia sorprès; però Jacen s'adonava que podia ser un parany per a separar-los de la nau. I sabia que la Mara no voldria apartar-se de l'Ombra de Jade més del que fos estrictament necessari.

Però s'arriscarien a ofendre'l rebutjant la seva proposta? O podien permetre's el retard que els causaria haver de moure la seva nau, disposant d'una alternativa pràctica? Al cap i a la fi, com havia dit la Mara, dos dies no donaven per a molt.

-Gràcies -Va dir en Luke per fi-. La teva proposta ens estalviarà una mica de temps, certament.

-Però si intentes alguna cosa, Soontir... -La Mara no va dir amb paraules el que passaria en aquest cas, però el seu to de veu i els seus gestos ho van deixar ben clar.

En Fel gairebé va somriure.

-Podeu creure'm: si hagués volgut intentar alguna cosa, ja ho hauria fet fa molt -es va girar-. El temps corre. No ens podem permetre quedar-nos aquí aturats xerrant com ximples. Si aneu a venir amb mi, us recomano que vingueu ja. Perquè el termini no es prorrogarà.

-Ja t'encarregaràs tu d'això, oi? -va preguntar la Mara.

El li va clavar una altra mirada acerada.

-Pots comptar amb això, Mara Jade Skywalker.

* * *

Quan van tornar als seus allotjaments, després del primer dia a Bakura, la Jaina estava esgotada. La reunió amb el senat s'havia posposat perquè pogués assistir el primer ministre Cundertol, i ells havien hagut d'entendre's amb funcionaris de poc rang i ordenances inquiets. Quan va arribar per fi el moment, la presència de la delegació de l'Aliança Galàctica va quedar completament enfosquida per l'aparició triomfal d'en Cundertol i el banquet que va tenir lloc a continuació. El discurs d'en Cundertol, llarg, una mica confús i bastant jactanciós, va ser rebut amb aclamacions per part del Senat i des de la tribuna de la premsa, però a la Jaina li va confirmar la impressió d'en Jag: el primer ministre de Bakura era una figura pública de bon aspecte, però estava massa obsessionat pels seus propis interessos per ser un bon home d'Estat.

Malgrat tot, el banquet no havia estat massa dolent. El servei havia estat a càrrec d'atents homes i dones amb vestimentes formals, en comptes de droides, que havien fet que la Jaina se sentís molt fora de lloc amb el seu uniforme d'expedicionària. El menjar havia estat excel·lent, i la Jaina havia tingut ocasió de provar el nèctar de namana del qual tant havia sentit parlar, un licor del qual els bakurans estaven especialment orgullosos. I haver de reconèixer que amb raó. Era de color ataronjat, i acariciava les seves papil·les gustatives com un raig de llum solar que cremés a poc a poc. Però només havia pres un glop; no volia que se li esberlessin els reflexos. A jutjar per l'efecte que exercia en els que l'envoltaven, la seva decisió havia estat prudent.

Dues persones que s'havien mantingut acuradament sòbries eren Cundertol i el seu segon, Blaine Harris. La Jaina es va preguntar si allò explicaria la impressió que tenia ella que, tot i el tracte aparentment amistós i cortès que mantenien els dos, bullia sota la superfície una tensió potent. Potser es tractés que es caiguessin malament l'un a l'altre; però la Jaina no entenia bé a què podia ser degut allò exactament. Al cap i a la fi, eren companys de grup polític. Potser no fos més que el fet que tots dos eren homes dominants amb personalitats fortes. No hi havia dubte que acabarien xocant en treballar junts en càrrecs tan pròxims, encara que clarament delimitats.

Amb tot, li despertava la curiositat. Es preguntava el que havia sentit Harris en rebre la notícia del rapte d'en Cundertol. Es va figurar que en part s'havia sentit alleujat secretament d'haver-se lliurat d'ell. Si el primer ministre moria o desapareixia, el seu segon era el seu successor nat. Per això, caldria plantejar-se la qüestió de si en Harris havia tingut alguna cosa a veure amb el segrest. I, si era així, llavors la detenció de la Malinza Thanas hauria estat poc més que un intent deliberat de trobar un boc expiatori per part d'en Harris.

Però en realitat la Jaina no trobava res tangible que pogués justificar les sospites vagues d'en Jag, ni les d'ella mateixa. La presència d'en Cundertol en la Força era forta i clara: era qui deia ser, i pensava per si mateix.

El mateix Lwothin, líder avançat p'w'eck, semblava veritablement content del retorn d'en Cundertol. Una mica alleujat potser; però allò era comprensible, tenint en compte que la consagració de Bakura havia de tenir lloc l'endemà. Ara que Cundertol havia tornat i que la capitost de la resistència estava en un calabós, no hi havia cap motiu perquè el Keeramak seguís retardant la seva arribada. El saure d'escates de color marró mat no havia provat els plats refinats locals i havia preferit menjar un plat de fft, un llangardaix de moltes potes que s'havia importat de Lwhekk especialment per a l'ocasió. Durant el banquet, semblava que observava acuradament les persones i els moviments al seu voltant, i encara que va creuar diverses vegades la mirada amb la de la Jaina, aquesta no va ser capaç de llegir res en els seus ulls daurats.

-A vosaltres no us sembla que estem fora de lloc? -va preguntar en Han, deixant-se caure en una butaca flotant. Les seves habitacions no eren tan luxoses com les que havien tingut a Galantos, però allò ja li semblava molt bé a la Jaina. Un excés d'hospitalitat no servia res més que perquè se sentís incòmoda.

-Estan immersos en els seus propis assumptes.

Com succeïa en moltes ocasions, l'opinió de la Leia s'oposava a la del seu espòs; però es va asseure al sofà al costat d'en Han i li va prendre la mà per demostrar-li que no estava amb ànim de discutir. No pretenia portar-li la contrària; només volia cobrir bé totes les situacions des de tots els punts de vista. La Jaina havia trigat molt de temps a entendre com funcionava la ment de la seva mare; pel que sembla, el seu germà bessó ho havia captat de manera instintiva feia molt de temps.

-Ja ens prestaran atenció quan tinguin motius.

-Potser haguéssim de recordar aquests motius -Va dir la Jaina, tornant el cap per parlar mentre muntava el mateix equip antiescoltes que havien utilitzat a Galantos-. Tenen uns problemes que no es resoldran amb un simple tractat, perquè si aquesta transmissió il·legal que vàrem rebre és indicativa d'alguna cosa, és que els infiltrats de la resistència arriben fins a nivells alts de la cadena de comandament. Això no s'arreglarà per art de màgia amb tancar la Malinza Thanas. De fet, pot empitjorar-lo.

Va observar de reüll que la Tahiri es movia inquieta per les sales, com si busqués alguna cosa, i es va preguntar què feia la Jedi més jove.

-Depèn del que vulguin -deia la Leia-. Sembla que un grup està a favor d'una aliança amb els p'w'eck, en comptes d'una aliança amb nosaltres. Un altre grup no vol tenir res a veure amb els p'w'eck -es va encongir d'espatlles-. Si la nostra presència aquí posa de manifest les fissures del moviment clandestí, això pot ser bo. En comptes de llançar un atac concentrat sobre el govern local, els seus objectius es poden fragmentar, dividint-se en una sèrie d'atacs petits i relativament ineficients.

-El foc dispers pot ser imprecís, però sol donar a una cosa -Va dir en Han, jugant distretament amb els dits de la Leia, que sostenia amb la seva mà-. Jo, personalment, prefereixo ser blanc d'un sol franctirador que d'una dotzena de persones que deixen anar una pluja de trets a l'atzar. Almenys, en el cas d'un franctirador saps quan l'amenaça... és va interrompre a mitja frase, sorprès també per la conducta estranya de la Tahiri. Aquesta examinava ara la part inferior d'un moble bar antic.

-Tahiri? -Va dir la Leia-. Què estàs...?

-Justa la fusta! -va exclamar la Tahiri incorporant-se bruscament i mostrant un objecte petit que tenia a la mà-. Aquí està!

La Jaina i els seus pares van intercanviar mirades d'estranyesa.

-Aquí està què? -va preguntar la Jaina. La Tahiri acostà l'objecte als altres perquè el veiessin. La Jaina es va inclinar per examinar-lo i va veure que era una càpsula metàl·lica no més gran que una dent d'un nen de pit.

-El ryn va dir que trobaríem aquí el que ens feia falta -Va dir la Tahiri-. Ha de ser això.

-El ryn? -va repetir la Leia.

En Han esbossà ràpidament el que sabia de la trobada que havia tingut la Tahiri amb el ryn al camp d'aterratge.

-Va dir quelcom més? -va preguntar-li la Leia.

-Només que creia que havíeu d'anar amb compte -li va explicar la Tahiri- Però allà no podia parlar com cal, i va dir que es posaria en contacte amb nosaltres més tard. Pot ser que es tracti d'això, d'un missatge d'algun tipus.

Va jugar amb la càpsula, donant-li voltes a les mans i intentant obrir-la per una esquerda que tenia pel centre. No va passar res fins que la va estrènyer entre dos dits; llavors, un dels dos extrems va fer clic i es va produir una espurna de llum breu però intensa.

La Jaina va parpellejar amb sorpresa, esperant que passés alguna cosa més. Però no va passar res. La càpsula tornava a estar inert, i per molt que l'estrenyia la Tahiri, no aconseguia que tornés a repetir el centelleig de llum.

-Això no pot estar bé -va murmurar la jove Jedi-. S'hauria d'haver assegurat que funcionava bé abans de deixar-nos-la.

-Perdoni, mestressa Leia, però... -Va dir C-3PO.

En Han aixecà una mà per imposar silenci.

-Un moment, Lingot d'Or. Ara estem ocupats intentant descobrir com funciona aquesta cosa.

-Però, amo -Va dir l'androide-, jo ja sé com funciona.

Els quatre van deixar el que feien i es van tornar cap a C-3PO.

-I bé? -va preguntar en Han després d'un silenci de gairebé quinze segons-. Deixa-ho anar!

-Sembla, amo -Va dir C-3PO-, que el centelleig de llum contenia un missatge comprimit; una pàgina hologràfica escrita, per a ser exactes. Els meus fotoreceptors han pogut captar les dades i guardar-les en els meus bancs de memòria.

-Una nota? -va preguntar la Tahiri, emocionada-. Què diu?

-Sembla que està escrit en un fosc codi givin.

-Però ho pots traduir?

La idea mateixa que pogués no ser capaç de traduir-ho va incomodar a l'androide.

-Per descomptat. El missatge diu així: «Malinza Thanas té una informació que us farà falta. Està a la cel·la 12-17 de la penitenciaria de Salis D'aar. Podeu accedir per l'entrada posterior 23, avui a mitjanit. La contrasenya és habitant marginal. Intentaré posar-me en contacte amb vosaltres com cal demà».

La Jaina va memoritzar tots els detalls.

-Això és tot?

-Em temo que sí, senyoreta Jaina.

-No és gran cosa, oi? -va comentar la Tahiri, desil·lusionada.

-N'hi haurà prou de moment -Va dir la Leia-. Aniré a assabentar-me de què diu la Malinza quant arribi l'hora.

La Jaina va negar amb el cap.

-Deixa que hi vagi jo -Va dir-. A tu et trobaran a faltar. Esperaran que et quedis a investigar la situació amb els p'w'eck. Si m'envies a mi o al pare al teu lloc, els estranyarà.

-Però t'escoltarà la Malinza a tu? -va preguntar la Leia-. Ara mateix no té més motius per fiar-se de tu que nosaltres per a fiar-nos d'ella.

-Suposo que hauré de posar en joc el meu do de gents. A més, tampoc trobarà a la presó a molta gent disposada a escoltar-la. Potser aquesta sigui l'última oportunitat que tingui.

-Està bé -Va dir la Leia, posant-se dempeus i recolzant una mà a l'espatlla de la seva filla-. Però vés amb compte, d'acord?

La Jaina va somriure, traient importància a la inquietud de la seva mare (fins i tot reconeixent la seva bona intenció), i va anar a la seva habitació a preparar-se.

* * *

Següent