Dinastia del mal (III)

Anterior

3

La cantina estava gairebé buida en aquesta hora del dia; les multituds no començarien a arribar fins al vespre. El que era exactament pel que en Darth Bane havia organitzat aquesta trobada a primera hora de la tarda.

El seu contacte -un home lleugerament desmesurat, en procés de quedar-se calb, d'uns cinquanta, anomenat Argel Tenn- ja hi era, assegut en un lloc privat a la part posterior de l'establiment. Ningú li va prestar cap atenció especial al Lord Fosc mentre creuava l'habitació; tothom aquí, incloent l'Argel, el coneixia només com Sepp Omek, un dels molts mercaders rics que vivien en Ciutric.

En Bane va seure al seient al costat de la taula de l'altre home i va cridar a una cambrera amb un gest discret de la seva mà. Ella va venir i va prendre la seva comanda, llavors va esmunyir-se per deixar-los amb els seus assumptes. A Ciutric era comú que els mercaders fessin tractes en les parts posteriors dels bars i clubs, i el personal servent sabia com respectar la confidencialitat dels seus clients habituals.

-Per què no ens reunim en el teu estat? -Va dir l'Argel a manera de salutació-. He sentit que tens un dels cellers de vi més ben assortits del planeta.

-Prefereixo que la meva germana no sàpiga de les nostres transaccions, -va respondre en Bane.

L'Argel va riure entre dents lleugerament.

-Ho entenc del tot.

Ell va deixar de parlar mentre la cambrera tornava i posava les seves begudes a taula, llavors va continuar en una veu més silenciosa una vegada que va marxar.

-Molts dels meus clients són reticents a deixar que els amics i la família sàpiguen dels seus interessos en el Costat Fosc.

Tractar amb l'Argel sempre li deixava un regust amarg a la boca a Bane, però de moment no hi havia ningú més a qui pogués acudir. El gros traficant era procurador líder en el sector de manuscrits prohibits Sith; havia aconseguit una petita fortuna buscant-los discretament, comprant-los, i lliurant-los en persona als seus clients mentre es guardava els seus noms perquè sempre se li enllacés per a la transacció.

Per descomptat, la majoria dels seus clients no eren més que col·leccionistes o fetitxistes Sith que simplement anhelaven tenir un treball que havia estat oficialment prohibit pel Consell Jedi. No tenien un enteniment real del Costat Fosc o del seu poder. Compraven i venien els manuscrits amb una ignorància joiosa, sense adonar-se amb què estaven tractant.

Això, més que una altra cosa, era el que portava la bilis a la gola d'en Bane cada vegada que es reunia amb l'Argel. L'home es retratava a si mateix com un expert en el Costat Fosc. Regatejava i intercanviava els secrets dels antics Sith com catifes barates en un basar a l'aire lliure. A Bane li irritava pensar en quins tresors havien passat a través de les seves mans en possessió d'aquells massa febles i comuns com per fer mai ús d'ells.

Hi havia ocasionalment fantasiejat amb revelar la seva autèntica identitat a l'Argel, només per veure la seva reacció aterrida. En Bane volia veure-li arrossegar-se, pregant pietat als peus d'un veritable Sith. Però una venjança insignificant contra una insignificant mota d'humà estava per sota d'ell. L'Argel era útil, i per tant en Bane continuaria jugant la part d'un mercader obsessionat amb els Sith.

-Espero que fossis capaç de trobar el que estava buscant, -va murmurar ell-. Els detalls que em vas donar eren força vagues.

-Et prometo això, Sepp, -va respondre l'altre home amb un somriure astut-. No estaràs decebut.

-Però no tens ni idea de com de difícil que va ser, -va afegir l'Argel, llançant un sospir exagerat-. Darrere del que hi vas és il·legal. Prohibit pel Consell Jedi.

-Tot amb el que trafiques està prohibit pel Consell Jedi.

-Això era diferent. Mai abans vaig escoltar el nom de Darth Andeddu. Cap dels meus proveïdors ho havia fet. Vaig haver de sortir-me dels canals habituals. Però ho vaig aconseguir, com sempre ho faig al final.

En Bane va arrufar les celles.

-Confio que vas ser curós. No vull que ni una paraula d'això vagi de camí cap als Jedi.

L'Argel va riure.

-Quin és el problema, Sepp? Algunes de les pràctiques del teu negoci no són prou honrades? Tems que el Consell vagi darrere teu per enganyar en els teus impostos?

-Alguna cosa així.

-No et preocupis, ningú sabrà mai que vas estar involucrat. Només he tret el tema perquè vaig a haver de renegociar el nostre preu original.

-Teníem un tracte.

-Ara, ara... saps que la meva quota inicial és només una estimació, -li va recordar l'Argel -. Vaig haver de gastar tres vegades les meves despeses habituals per rastrejar aquest objecte en particular.

»Però estic disposat a donar-te una ganga i només carregar-te el doble de la meva oferta original.

En Bane va estrènyer les seves dents, sabent que les seves esperances per a un ràpid final de la seva conversa quedarien incompletes. Tenia els recursos per simplement pagar, és clar. Però això aixecaria sospites. Tenia un paper que jugar: el d'un mercader espavilat. Si no negociava fins a l'últim crèdit, semblaria estrany.

-Et donaré un bonus del deu per cent. Res més.

Durant els següents vint minuts van regatejar cap enrere i endavant per finalment fixar un 40 per cent per sobre del preu inicial.

-Un plaer fer negocis amb tu, com sempre-, va dir l'Argel una vegada que el pagament va ser acordat.

Des de dins de la seva armilla va treure un tub fi de tot just trenta centímetres de llarg. El tub estava segellat per un extrem, i l'altre estava tapat per un tap de rosca.

-Si l'objecte demostra no ser satisfactori, -va assenyalar ell mentre l'entregava-, estaré encantat de recuperar-lo i retornar-te els diners... menys una raonable comissió és clar.

-Dubto bastant que això hagi de ser necessari, -va respondre en Bane mentre embolicava els seus dits fermament al voltant del tub.

Amb la transacció completa no tenia sentit quedar-se a la cantina. En Bane estava ansiós per obrir el seu premi, però es va resistir fins que va estar de tornada dins de la privadesa de l'annex de la biblioteca en el seu estat personal. Aquí, sota la pàl·lida brillantor de l'única llum superior, acuradament desenroscà la tapa. Va colpejar el tub, permetent que l'única làmina de paper rodés dins fins a lliscar.

Les seves ordres per a l'Argel havien estat simples: vés a la recerca de qualsevol llibre, volum, tom, manuscrit, o pergamí que faci esment a un Lord Sith anomenat Darth Andeddu. No podia dir res més que això per por a aixecar sospites o preguntes estranyes, però havia esperat que fos suficient.

Durant dos mesos el seu distribuïdor no havia trobat res. Però llavors, just quan Bane estava començant a témer que els Jedi haguessin enterrat amb èxit tot rastre d'Andeddu i els seus secrets, l'Argel li havia fet el lliurament.

El pergamí estava groc pels anys, i en Bane àgilment va desplegar la pàgina seca, esquerdada. Mentre ho feia, es va meravellar davant la llarga i irrastrejable cadena d'esdeveniments que havia permès al pergamí no només sobreviure durant mil·lennis, sinó finalment trobar el seu camí fins a les seves mans. Hi havia triat buscar el pergamí, tot i així, en cert nivell va sentir que les seves oportunitats havien estat previstes. El pergamí era part del llegat Sith; un llegat que per tots els drets ara pertanyia a Bane. Era gairebé com si hagués estat destinat a trobar-lo. Era inevitable com el triomf final del Costat Fosc sobre la llum.

La pàgina havia estat dissenyada amb la pell adobada d'un animal que no podia identificar. D'una banda era aspra i coberta de taques fosques. Per l'altre costat hi havia estat blanquejada i suavitzada abans de ser coberta amb línies escrites a mà en una llengua que en Bane immediatament va reconèixer.

Les lletres eren agudes i angulars, agressives i feres en el seu disseny; l'alfabet dels Sith originals, una espècie feia temps extinta que va governar Korriban prop de feia cent mil anys.

Això no significava que el document fos així de vell, és clar. Només volia dir que qui fos que el va escriure reverenciava i respectava la cultura Sith prou com per adaptar la seva llengua com la seva pròpia.

En Bane va començar a llegir les paraules, lluitant amb la llengua arcaica. Com l'Argel havia promès, no va estar decebut amb els continguts. El pergamí era una proclamació religiosa declarant a Darth Andeddu el Rei Immortal i Etern de tot el món de Prakith. Per commemorar l'esdeveniment transcendental, la proclamació continuava, un gran temple es construiria en el seu honor. Satisfet, en Bane acuradament enrotllà el pergamí i el va deixar anar de tornada al tub protector. Malgrat ser només un parell de paràgrafs gargotejats en una única làmina de pergamí, li havia donat el que necessitava.

Els seguidors d'Andeddu havien construït un temple en el seu honor en el món del Nucli Profund de Prakith. No hi havia dubte en la ment d'en Bane que seria aquí on hi hauria l'holocró del Lord Fosc. Desafortunadament, havia de pensar en una forma d'adquirir-lo que no aixequés les sospites de la Zannah.

L'holocró de l'Andeddu oferia la promesa de la immortalitat; amb ella podria viure prou com per trobar i entrenar un nou successor. Era improbable que la seva actual aprenenta sabés la importància de l'holocró, però no estava disposat a córrer aquest risc. Encara que era mandrosa per desafiar-lo directament, si sabia que planejava reemplaçar-la, en Bane no tenia dubtes que ella faria tot el que estigués en el seu poder per detenir-lo.

No podia permetre que la por de ser reemplaçada es convertís en el catalitzador que empenyés a la Zannah a desafiar-lo finalment. Lluitar simplement perquè sabia que anava a ser deixada de costat no era res excepte un instint comú de supervivència. Els seus successors necessitarien fer més que només sobreviure si els Sith anaven a tornar-se alguna vegada prou poderosos com per destruir els Jedi. El desafiament de la Zannah havia d'arribar de la seva pròpia iniciativa, no com a reacció a alguna cosa que ell fes. Altrament, era inútil.

Aquesta era la complexa paradoxa de la relació Mestre-aprenent, i havia posat a Bane en una posició insostenible. No podia enviar a la Zannah darrere de l'holocró, i si ell anava darrere seu en persona, ella amb seguretat sospitaria alguna cosa. Rarament viatjava fora del món ja; qualsevol viatge la posaria immediatament en guàrdia. Ella podria tractar de seguir-lo, o preparar algun tipus de trampa perquè saltés al seu retorn.

Malgrat que l'havia decebut en no desafiar-lo, la Zannah encara era una oponent perillosa i formidable. Era possible que ella pogués derrotar-li, deixant als Sith amb una líder que no tenia l'impuls i l'ambició necessàries. La seva complaença infectaria l'Orde; finalment es marciria i moriria.

No podia permetre que això passés. La qual cosa significava que havia de trobar alguna cosa per ocupar l'atenció de la Zannah mentre feia el llarg i ardu viatge cap al Nucli Profund.

Afortunadament, ja tenia alguna cosa en ment.

* * *

L'estudi personal d'en Bane -al contrari que la biblioteca privada aïllada en l'altra cantonada de l'estat- era una bresca brunzint d'activitat electrònica interminable. Fins i tot quan no estava ocupada, l'habitació estava il·luminada per les imatges parpellejants de les imatges dels informes de notícies de l'HoloRed, la brillantor de les pantalles de dades mostrant teletips d'estoc d'una dotzena d'intercanvis planetaris diferents, o lectures parpellejants en els monitors indicant comunicacions privades filtrant-se des de la xarxa d'informadors que ell i la Zannah havien reunit amb els anys.

Malgrat tota l'opulència i extravagància de la mansió, s'havien gastat més crèdits en aquesta habitació que en qualsevol altra. Amb tots els terminals, holoprojectors, i pantalles, semblava més el centre de comunicacions d'un port estel·lar atrafegat que una sala d'estar en una residència privada. Tot i així, l'estudi no era un grandiós desplegament de riqueses; en el seu lloc, era un testament a l'eficiència i al pragmatisme. Cada peça de l'equip havia estat escollida amb cura per gestionar l'impactant volum de dades que passava per l'habitació: milers d'unitats de dades cada hora, totes registrades i emmagatzemades per a una posterior revisió i anàlisi.

L'estudi ajudava a reforçar la il·lusió que ell i la Zannah eren empresaris rics obsessivament sondejant notícies de les extensions més allunyades de la galàxia a la recerca d'empreses de negocis de profit. En cert grau, això fins i tot era cert. Cada crèdit gastat en l'estudi era una inversió que finalment multiplicaria per cent dels beneficis. Durant l'última dècada, en Bane havia utilitzat la informació que havia reunit per augmentar la seva riquesa de forma significant... encara que per al Lord Fosc les riqueses materials només eren un mitjà per a una fi.

Entenia que el poder arribava del coneixement, i la seva vasta fortuna li havia permès reunir la col·lecció inavaluable d'ensenyaments antics Sith que mantenia segurs a la seva biblioteca privada. Tot i així, estava més interessat només en els secrets oblidats del Costat Fosc. Des dels passadissos del Senat de la República fins als consells tribals dels planetes més recòndits de la Vora Exterior, l'ànima del govern era la informació. A la història li donaven forma els individus que entenien que la informació, apropiadament explotada i controlada, podia derrotar qualsevol exèrcit.

En Bane havia tingut proves d'això de primera mà. La Germandat de la Foscor va ser destruïda no pels Jedi i el seu Exèrcit de la Llum, sinó pels plans acuradament traçats d'un únic home. Els pergamins i manuscrits antics podien alliberar els secrets del Costat Fosc, però per fer caure als Jedi i a la República, en Bane primer havia de saber-ho tot dels seus enemics. La xarxa d'agents i intermediaris que havia reunit amb els anys, eren una part clau del seu pla, però no eren suficients. Els individus podien fallar, els seus informes eren parcials o incomplets.

Quan fos possible, en Bane preferia confiar en les purs dades que sortien de la xarxa d'informació que es filava a través de cada planeta de la República. Necessitava estar al corrent de cada detall de cada pla posat en marxa pel Senat i el Consell Jedi. Si alguna vegada esperava donar forma i manipular els esdeveniments galàctics per arribar a la caiguda de la República, havia de conèixer què estaven fent ara i anticipar-se al que farien després.

La complexitat de les seves maquinacions requeria constant atenció. Havia de reaccionar a canvis inesperats mentre ocorrien, alterant els seus plans a llarg termini per mantenir-los en curs. Més important, necessitava agafar les oportunitats inesperades mentre s'alçaven, utilitzant-les pel seu complet avantatge. Com la situació a Doan.

En Bane mai havia prestat en aquest petit món miner de la Vora Exterior molta atenció abans. Això havia canviat feia tres dies quan es va adonar d'una declaració emesa al Senat per a l'aprovació per part d'un representant d'actuar en nom de la família reial de Doan.

No era inusual per a Bane revisar els informes del Senat. Per llei, tota la documentació financera arxivada a través dels canals oficials de la República estava disponible per a la vista pública... per un preu, és clar. El cost era alt, i típicament tot resultava en una onerosa llista de regulacions de béns, impostos equilibrats d'acord amb els tractats econòmics, o sol·licituds de fons per a diversos projectes i grups d'interès especial. Ocasionalment, però, alguna cosa de veritable significança es filtraria a través de l'embolic. En aquest cas, era una petició d'una línia per al reemborsament dels costos incorreguts per la família reial de Doan per transportar el cos d'un Jedi cerean anomenat Medd Tandar de tornada a Coruscant.

No hi havia més detalls; els informes de pressupostos rarament s'interessaven en el per què. Bane, però, estava molt interessat. Què estava fent un Cavaller Jedi a Doan? Més important, com havia mort?

Des que va veure per primera vegada l'informe, en Bane havia estat sondejant les seves fonts per tractar de trobar les respostes. Havia d'avançar amb cura perquè els Jedi no s'assabentessin; perquè els Sith sobrevisquessin havien de romandre ocults en les ombres. Però a través d'una llarga cadena de buròcrates, servents de la llar, i informadors pagats, havia reunit prou fets per adonar-se que la situació era digna d'una investigació més conscienciosa.

I per això havia d'enviar la Zannah.

Assegut darrere de l'escriptori en el centre de les pantalles i holoprojectors, podia escoltar-la baixar el passadís, els forts talons de les seves botes picant a terra amb cada pas. Descansant a la banda esquerra de l'escriptori hi havia un disc de dades que contenia tota la informació que havia recopilat sobre Medd Tandar i la seva visita a Doan. Va estendre el braç cap a ell sense pensar-ho i es va quedar gelat. Per un breu instant la seva mà va surar en l'aire, tremolant involuntàriament. Llavors ràpidament la va retirar, ocultant-la sota la vora de l'escriptori just mentre la Zannah entrava a l'habitació.

-Envià a buscar-me, Lord Bane?

Ella no va fer cap senyal sobre la tremolor, tot i així, en Bane estava segur que no li havia passat desapercebut. Li estava prenent per ximple? Pretenent no veure la seva debilitat amb l'esperança que es tornés despreocupat i baixés la guàrdia? O estava delectant-se mentre comprava temps, esperant que el Costat Fosc simplement podrís el seu cos?

La Zannah només era deu anys més jove que en Bane, però si el Costat Fosc estava extraient un preu físic similar sobre ella encara havia de reflectir-se. Al contrari que el seu Mestre, ella mai havia estat infestada amb els orbaliskos. Passarien encara moltes dècades abans que la corrupció del Costat Fosc fes que el seu cos es marcís.

El seu pèl daurat ondulat encara era llarg i lluent, la seva pell encara suau i perfecta. D'una altura normal, tenia la figura d'una gimnasta: prima, lleugera, i forta. Portava uns pantalons negres ajustats i una armilla sense mànigues vermella brodada de plata, un vestit que era tant de l'estil dels Estàndards actuals de Ciutric com pràctic, en això no li impediria el moviment.

L'empunyadura del seu sabre làser de doble fulla penjava dels seus malucs; durant els passats anys ella mai havia anat en presència del seu Mestre sense ell. L'empunyadura corbada de la pròpia arma d'en Bane estava enganxada al cinturó dels seus pantalons... hauria estat un imbècil d'haver-se quedat desarmat i vulnerable davant l'aprenenta que havia jurat matar algun dia.

Encara estic esperant aquest dia, va pensar Bane. En veu alta va dir:

-Necessito que facis un viatge a la Vora Exterior. Un planeta anomenat Doan, on un Jedi va ser assassinat fa tres dies Estàndard.

-Qualsevol prou ​​poderós com per matar un Jedi mereix la nostra atenció, -va admetre la Zannah-. Sabem qui és el responsable?

-Això és el que necessites esbrinar.

La Zannah va assentir, els seus ulls encongint-se mentre processava la informació.

-Què estava fent un Jedi en un planeta insignificant de la Vora Exterior?

-Això és una cosa que necessites esbrinar.

-Els Jedi enviaran a un dels seus a investigar, -va assenyalar ella.

-No de seguida, -li va assegurar en Bane-. La família reial de Doan està demanant favors polítics per retardar la investigació. Han enviat a una representant perquè es reuneixi amb el Consell Jedi a Coruscant en el seu lloc.

-La família reial ha de ser rica; aquest tipus de favors no surten barats. Un món petit, però encara no prou conegut amb una reialesa rica. Recursos valuosos? Mineria? -suposà ella.

La Zannah sempre havia estat capaç de raspar trossos d'informació i reunir-los en alguna cosa amb sentit. Podria haver estat una successora digna, si tan sols posseís l'ambició d'agafar el tron ​​Sith.

-El planeta ha estat excavat gairebé fins al nucli. Només queden un parell de quilòmetres habitables de terra a la superfície; tot el menjar ha de ser enviat. La majoria de la població viu i treballa a les franges de les mines.

-Sona encantador-, murmurà ella, abans d'afegir-. Marxaré aquesta nit.

En Bane va assentir, despatxant-la. Només després que se n'anés es va atrevir a col·locar la seva mà encara tremolant de tornada a la part superior de l'escriptori.

La mort d'un Jedi sempre li era d'interès, però en realitat es preocupava per trobar l'holocró de l'Andeddu molt més que del que ho feia pel resultat de la missió de la Zannah.

Afortunadament, l'incident a Doan li oferia la perfecta distracció. Investigar el món de la Vora Exterior mantindria la seva aprenenta ocupada mentre ell es llançava per les perilloses rutes hiperespacials cap al Nucli per recuperar l'holocró. Si les coses anaven com s'esperava, estaria de tornada molt abans que ella tornés per donar-li el seu informe, sense que la Zannah s'assabentés de res.

Confiant en el seu pla, Bane va centrar tota la seva concentració a calmar la tremolor que encara agafava la seva mà. Però malgrat tot el seu poder, malgrat tota la seva disciplina mental, els músculs continuaven contraient-se involuntàriament. En frustració, va tancar el seu puny i el va copejar un cop contra la superfície de l'escriptori, deixant una lleu impressió a la suau fusta.

Següent