Regla de dos (V)

Anterior

5

-Prepareu-vos per a turbulències de reingrés, -els va advertir l'Irtanna des del seient del pilot de la seva llançadora. Amb una tripulació de només cinc, no tenia necessitat d'utilitzar l'intercomunicador de bord. Ella simplement va parlar prou alt perquè tots a bord l'escoltessin.

Tot i que la llançadora de classe Enviat portava només un grapat de passatgers, era capaç de transportar còmodament quatre vegades aquesta quantitat. La nau havia estat absorbida a la flota Jedi durant les últimes setmanes de la campanya de Ruusan, donada per un benefactor anònim de Coruscant que havia estat encantat per la súplica urgent de recursos d'en Farfalla per donar suport als esforços de guerra. Rebatejat amb el Despertar de les Estrelles, era un producte de les Drassanes Tallaan, un navili de transport bàsic capaç tant del vol suborbital com del viatge interestel·lar, gràcies als seus hipermotors de Classe Dotze.

El fet que hagués estat pressionada al servei era prova de com de desesperat s'havia tornat l'Exèrcit de la Llum... les llançadores de classe Enviat eren famoses per ser pràctiques i assequibles, fent-les una elecció preferida de mercants independents i viatgers rics recreacionals. La seva característica més distintiva era un sistema de navegació i de pilot automàtic fàcils d'usar, permetent als usuaris traçar i unir rutes d'hiperconducció a centenars de mons per tota la República amb prémer un botó. Desafortunadament no tenien escuts pesats o armament significatiu, i no eren ni particularment ràpides ni maniobrables.

En Johun hauria preferit una cosa més d'estil militar; dubtava que l'autonavegació servís d'alguna cosa si un Voltor Sith apareixia de sobte a l'horitzó. Lògicament, sabia que això era altament improbable. Cada Voltor de la flota d'en Kaan havia estat registrat: o havien estat disparats, capturats per l'Exèrcit de la Llum, o se'ls havia vist fugint del sistema al final de l'última batalla. Però vintenes de vols plens de perills a través de l'espai aeri controlat per l'enemic en els mesos abans de la seva victòria definitiva havien entrenat la seva ment per estar en constant alerta quan s'aproximaven a la superfície del planeta. Per com Irtanna estrenyia la columna de conducció de la llançadora fins que els seus artells es van posar blancs, sabia que no estava sol en les seves pors irracionals.

Hi va haver la més lleu sacsejada mentre passaven del fred buit de l'espai fins a les capes superiors de l'atmosfera de Ruusan i començaven el seu descens. Irtanna va fer funcionar els controls amb mans confiades, fent subtils ajustos a la seva ruta mentre Johun estudiava els escàners mirant per sobre el terreny sota ells, buscant senyals de vida. Quatre altres navilis eren visibles en els monitors de la nau. Com el Despertar de les Estrelles, cada un estava tripulat per equips de rescat de quatre a sis persones enviats per Farfalla per ajudar a netejar les seqüeles de la guerra.

-Tenim moviment en terra, -va cridar en Johun mentre unes pampallugues sense identificar sorgien en la seva pantalla-. Transmetent coordenades.

-Dóna'm els detalls, -va ordenar l'Irtanna, portant la llançadora al voltant en un ampli arc que els va portar en línia amb la gent en terra.

-Dos caminants a peu -li va informar Johun-. No puc dir si són amistosos o no des d'aquí dalt.

-Anem a baix, -va contestar l'Irtanna.

Localitzar i ajudar els supervivents ferits era la primera prioritat de l'equip; proveir d'informes de reconeixement al Comando de la Flota anava després, i acceptar les tropes enemigues que es rendissin voluntàriament era una tercera distant.

El morro de la llançadora es va enfonsar, i l'acceleració va pressionar a Johun cap enrere contra el seu seient mentre s'enfonsaven per fer un cop d'ull més de prop de les figures. L'Irtanna els va portar avall i ràpid, una maniobra militar que pressionava al navili civil als seus límits.

-Tinc una visual, -va informar en Johun mentre un parell de diminutes formes, indistingibles a terra es tornaven visibles a través del punt de vista de la cabina de comandaments de la llançadora.

Bordon es va alçar del seu seient i es va inclinar cap endavant sobre la part posterior de la cadira d'en Johun per tenir una vista mentre la llançadora es llançava cap a les figures creixent ràpidament. Mentre s'apropava més els detalls van sorgir a la vista: un home i una dona, cadascun portant una armadura lleugera i corrent ràpid.

El rugit dels motors ràpidament descendint va fer que els dos en terra deixessin de córrer i es giressin per mirar-los. Un instant més tard es van llançar de cara a terra mentre la llançadora es balancejava a menys de deu metres des del terra i anava d'un costat cap a l'altre.

Maleint sota el seu alè mentre lluitava amb els controls maldestres, l'Irtanna va virar al voltant de forma abrupta i els va portar a aterrar a menys de cinquanta metres de la seva presa. A través de la finestra en Johun va veure al parell lentament alçar-se altre cop mentre la pilot apagava els motors. La dona va dir alguna cosa a l'home, que va assentir d'acord. Llavors van alçar les seves mans i van començar a marxar lentament cap al navili.

Estaven vestits com a membres de la Germandat d'en Kaan. Però en Johun no sentia la presència del Costat Fosc en ells.

-Esbirros dels Sith-, va dir ell-. Mercenaris, probablement.

-Podria ser un parany, -va advertir en Bordon-. Els kríffids mercenaris no tenen honor.

-No ho crec, -va respondre en Johun. Si hi hagués algun perill aquí, hauria sentit algun tipus de pertorbació en la Força-. Crec que només volen rendir-se.

-Escòria llepabotes, -va escopir en Bordon-. Encén els motors i passa per sobre!

-No! -va exclamar en Johun quan va veure l'Irtanna apropar-se a l'interruptor de encensa-. Necessitem interrogar-los, -li va recordar ell-. Veure el que saben.

-Llavors què? -va exigir ombrívolament en Bordon.

-Llavors els portem a Farfalla i els tanquem amb la resta dels presoners.

En Bordon va colpejar amb la seva mà contra la paret de la cabina de comandaments.

-Aquests engendres d'schutta van venir al meu món, la meva llar, per matar la meva gent buscant treure profit!

-Ells tallarien les nostres goles sense pensar-s'ho dues vegades si tinguessin l'ocasió, -va estar d'acord l'Irtanna.

-No som com ells-, va dir en Johun-. Nosaltres no matem presoners.

-La meva dona va morir lluitant amb cadells de Munk com aquests! -va cridar en Bordon-. Ara voleu mostrar pietat?

-L'odi porta al Costat Fosc, -va respondre en Johun, recitant la saviesa dels Jedi. Però les paraules no tenien poder venint de la boca d'un Padawan de dinou anys, i fins i tot mentre les deia sabia com de buides que sonaven.

En Bordon va llançar amunt les seves mans en frustració, llavors es va deixar caure cap enrere enfadat en el seu seient.

-És per això que ets aquí? -va grunyir en disgust-. Per mantenir-nos a ratlla? Per assegurar-te que no ens sortim dels vostres preciosos camins del Costat Lluminós? És per això que Farfalla et va enviar amb nosaltres?

Ell no em va enviar, vaig venir pel meu compte, va pensar en Johun. Es va girar en el seu seient per mirar de nou a Bordon que mirava atentament a terra, rebutjant trobar la seva mirada. Els seus dos fills, però, van mirar al jove Jedi amb verí en els seus ulls. Ell entenia la seva ràbia. Els Sith havien portat la guerra a Ruusan, una guerra que s'havia emportat tot el que coneixien i el que els importava: les seves llars, el seu pa... i, per descomptat, a la seva mare.

El que en Bordon i els seus fills no veien era que aquests soldats sense nom no podien fer-se responsables per tots els horrors i tragèdies que havien portat el seu món al col·lapse. Fossin quins fossin els seus crims, aquests dos no mereixien ser culpats per les accions d'en Kaan i la seva Germandat. Era als Mestres Sith, els seguidors del Costat Fosc, als quals se'ls havia de culpar de veritat. Tot i així, mentre mirava a les mirades plenes d'odi dels nois, sabia que no hi havia esperança de fer-los-ho entendre. No mentre tot el que havien patit estigués encara fresc en les seves ments.

En Johun havia anat a Ruusan a caçar a qualsevol membre de la Germandat que pogués haver sobreviscut a la bomba mental. Tenia intenció de continuar el treball del General Hoth -el seu Mestre i mentor- i eliminar els Lords dels Sith, acabant amb l'amenaça del Costat Fosc per sempre. Ara, però, reconeixia una missió encara més gran: Havia de salvar Bordon i als seus fills de si mateixos.

Aquests eren gent honesta, decent. Però, dirigits per l'odi i la ràbia, massacrarien als seus indefensos enemics a sang freda si ell no els detenia. Johun sabia que, un cop que el seu odi s'esvaís, el record de la seva venjança sagnant els embruixaria. La culpa i l'odi cap a si mateixos es menjarien a Bordon i als seus nois fins que finalment els destruís. Johun no anava a deixar que això passés.

Tornant la seva atenció a Irtanna, va veure odi en els seus ulls també. No obstant això, la seva era una emoció freda, calculada, un soldat professional referint-se a un enemic. Va reconèixer que ella no mataria presoners per si mateixa, però tampoc faria res per aturar les ordres. I ell sabia el que havia de fer.

-Això no és pel que en Farfalla et va enviar, -li va recordar a la pilot en veu baixa-. Se suposa que has d'ajudar als supervivents.

L'Irtanna el va mirar amb sospita però no va dir res. Johun era poc inclinat a utilitzar la Força per doblegar la seva voluntat davant la seva de nou. Subconscientment ella podia estar més alerta de la seva interferència una segona vegada i era més probable que es resistís. A més, era important que ella realment cregués en el que ell li estava dient. Apel·lar a la seva obediència era una solució temporal, i una que podia fer que ella definitivament tingués ressentiments o desconfiança cap a ell i la resta dels Jedi.

-Deixa'm sortir i prendré als mercenaris en custòdia, -va dir en Johun, oferint un pla-. Contacta amb la flota, i ells enviaran una altra nau per recollir-nos als tres.

Les paraules no eren fàcils de dir per a ell. Hi havia desafiat a Farfalla -un Mestre Jedi- per anar en aquest món. L'última cosa que volia ara era anar-se'n tan aviat de Ruusan després de la seva arribada. Tot i així, estava disposat a fer el sacrifici si podia prevenir que Bordon i els seus fills cedissin a les seves emocions impulsives i imprudents. Era el seu deure com a Jedi protegir les seves vides, fins i tot si significava abandonar la seva pròpia croada personal.

-Tu i els altres hauríeu d'agafar la llançadora i adreçar-vos al sud del camp de batalla -va continuar ell-. Aneu a ajudar els ferits. És pel que sou aquí.

L'Irtanna va vacil·lar, llavors va fer un curt assentiment d'acceptació. En Johun amb prou feines era més que un noi; la llarga trena prima en el seu cabell clarament marcava que encara no havia completat el seu entrenament de Padawan. Però encara era un membre de l'Orde Jedi. Això comptava bastant per a molts entre les tropes de la República. Havia confiat que això l'ajudés a veure la saviesa de les seves paraules.

Confiant que l'Irtanna mantindria a Bordon i als seus fills fora dels problemes, Johun es va aixecar de la cadira i es va obrir pas a la part posterior del Despertar de les Estrelles. Va fer el que va poder per ignorar els ulls acusadors dels dos joves homes enfadats mentre esperava que l'escotilla de sortida de la llançadora s'obrís. Quan finalment ho va fer, va saltar fora i va aterrar àgilment a terra, llavors es va obrir pas ràpidament cap al temps que s'alçava pacientment a prop, les seves mans encara alçades ben alt sobre els seus caps. Una vegada que estava ben lluny de la nau, els motors van rugir en encendre's i la nau es va elevar en l'aire i va marxar... molt per a consternació dels dos mercenaris.

-On van? -va exigir la dona, la seva veu un grall de pànic agut-. No! No poden deixar-nos aquí!

Els seus braços van caure de nou als seus laterals, com ho van fer els del seu company. Per un segon en Johun es va preocupar que poguessin fer un moviment cap a les seves armes, però llavors es va adonar que estaven massa consternats per la sortida del Despertar de les Estrelles per tan sols pensar en atacar-lo.

-No els deixis anar-se'n! -va cridar l'home, girant-se per mirar mentre el navili volava fora de la vista, llavors girant-de tornada per implorar al jove Jedi un cop més-. Fes-los fer mitja volta! Digues-los que tornin! -Hi havia una urgència desesperada en la seva veu que reflectia el to de la seva companya.

-No et preocupis, -els va assegurar el jove Jedi-. Una altra nau està de camí.

-No podem quedar-nos aquí, -va insistir la dona-. No hi ha temps. Ell ens trobarà. Ell ens trobarà!

-Està bé, -va explicar Johun, alçant una mà calmant-. Jo puc protegir-vos. Sóc un Jedi.

La dona va alçar una cella i li va fer una mirada escèptica. El jove prim va ampliar la seva postura, va posar les seves mans en els seus malucs, i va treure el pit, esperant que li fes semblar noble i impressionant. Va tractar de protegir la imatge de confiat i segur de si mateix que sovint admirava en Hoth i en els altres mestres.

L'home va agafar a Johun pel braç, estirant-lo com un nen estirant el davantal de la mare.

-Hem de sortir d'aquest planeta-, va dir ell, les paraules sortint en un xiuxiueig aterrit-. Hem d'anar-nos-en ara!

En Johun es va sacsejar per alliberar-se de l'agafada de l'home amb només una dificultat menor. Hi havia alguna cosa inquietant en tota aquesta trobada. Per la forma en què aquests dos anaven vestits, estava clar que eren soldats a sou experimentats. Sospitava que eren desertors de la recent batalla, esbirros dels Sith que havien fugit en l'instant en què l'Exèrcit de la Llum havia trencat les seves files. Però la seva fugida hauria estat un acte de conservació oportunista més que per por o covardia. Tot i així, aquests veterans de combat, acostumats a enfrontar-se a la mort i al vessament de sang, estaven actuant com vilatans traumatitzats després d'un assalt esclavista.

-Fins i tot si ets un Jedi, no pots salvar-nos, -va murmurar la dona amb un lent capcineig-. No pots protegir-nos d'ell.

-De qui? -Volia saber en Johun-. De qui esteu parlant?

L'home va mirar al voltant ràpidament, com si tingués por que algú pogués estar escoltant.

-Un Lord Fosc dels Sith, -va xiuxiuejar ell.

-Un de la Germandat? -va preguntar en Johun, tot just capaç de contenir la seva ansietat-. Estàs dient que un Mestre Sith va sobreviure a la bomba mental?

L'home va assentir.

-Matà a Lergan i a Hansh. Els va fregir amb raigs dels seus dits.

Ho sabia! Va pensar en Johun triomfalment. Ho sabia!

-Tenia un sabre làser, també, -va afegir la dona-. Va partir a Pad i a Derrin de dalt a baix. -Ella va vacil·lar un moment, estremint-se pel record-. A Rell li va tallar el cap netament.

En Johun anava a preguntar més detalls, però el so d'una nau ràpidament aproximant-se el va distreure momentàniament. Va mirar amunt per veure un transport de tropes Bivouac balancejant-se per aterrar. Segons després de tocar terra, tres soldats de la República van saltar fora, amb les armes preparades. Va reconèixer l'oficial sènior en el trio:

El Comandant Orten Ledes, un dels no Jedi de major rang en la Segona Legió de l'Exèrcit de la Llum.

-Aquests són els presoners? -va preguntar el comandant bruscament, apuntant el seu rifle blàster als mercenaris.

En Johun va assentir. En Ledes va inclinar el cap, i els seus subordinats es van moure ràpidament per posar lligams als soldats enemics. Cap va fer cap intent de resistir-se. Una vegada que els seus canells van estar afiançats, van ser escorcollats i se'ls van treure les armes, llavors van marxar cap al navili. Tota la trobada va ser conduïda amb l'eficiència i la competència que eren el segell de totes les tropes que servien sota el comandament del Comandant Ledes.

-Heu captat el missatge de l'Irtanna? -va preguntar en Johun mentre observava els esbirros Sith allunyant-se.

-Estàvem a l'àrea -va respondre l'oficial-. Farfalla em va enviar a per tu.

Una cosa en el seu to va captar l'atenció del jove Jedi.

-Estic en problemes?

L'oficial va arronsar les espatlles.

-És difícil dir-ho. Vosaltres els Jedi podeu mantenir una estreta corretja sobre les vostres emocions. Però aposto al fet que el general no estava massa feliç quan va descobrir que vas desobeir una ordre directa i et vas escapar aquí baix.

-No es preocupi, -va contestar en Johun confiat-. Canviarà d'humor quan escolti el que aquests presoners han de dir-li.

* * *

En Bane va frenar el motor de la moto Swoop mentre s'aproximaven a la petita clariana que servia com el lloc d'aterratge del Valcyn. Originalment presentat com un regal a Lord Qordis, el navili havia estat comandat per Bane quan va deixar l'Acadèmia de Korriban per buscar la saviesa dels Sith antics. En Qordis mai s'havia atrevit a tractar de recuperar-lo, i la seva covardia simplement havia confirmat la decisió d'en Bane d'abandonar els seus estudis i donar-li l'esquena a la Germandat.

Va portar l'Swoop a aturar-se a vint metres de la nau. La Zannah va alliberar la seva adherència del seu pit i va saltar avall, llavors es va quedar mirant al navili.

En Bane no li estava prestant atenció, els últims deu minuts havia tingut problemes per centrar-se en qualsevol cosa que no fos el dolor en el seu crani. Hi havia esperat que furgar en les profunditats de la terra brillant que havia deixat la bomba mental alleujaria d'alguna forma els seus mals de cap, però, si de cas, s'havien tornat pitjors des de la seva visita a la cova.

Almenys havia estat capaç de confirmar que en Kaan estava realment mort. Això feia més fàcil per a ell rebutjar la forma fantasmal que s'havia materialitzat just llavors a l'altra banda de la clariana. Pàl·lid sota el sol del capvespre, era innegablement la imatge de l'home que havia fundat la Germandat de la Foscor.

En Bane sabia que només era una al·lucinació, tot i així, hi havia alguna cosa convincent a la figura mentre creuava la clariana per aturar-se a un metre o així de distància de la nau. L'esperit es va girar i s'hi va fixar amb una mirada tranquil·la, llavors va estendre una mà perquè s'acostés.

-És bonica, -va sospirar la Zannah. Darth Bane va portar el seu cap al voltant sorprès. Però la seva aprenenta estava mirant captivada al propi Valcyn. Quan Bane va girar la seva atenció de tornada a on Kaan havia estat, l'espectre s'havia esvaït una vegada més.

-Mai vaig pensar que m'aniria de Ruusan en una nau com aquesta, -va dir la Zannah.

-No ho faràs, -va dir en Bane mentre caminava fora de l'Swoop. No hi havia res que pogués fer sobre les al·lucinacions a part d'actuar com si no existissin.

La jove noia es va girar per mirar-lo, confusa.

-No anem a agafar la teva nau?

-Jo sí, -va contestar el seu Mestre-. Però tu has de trobar el teu propi camí fora d'aquest món.

Li va portar uns moments perquè la noia registrés les seves paraules. Quan ho va fer, la seva expressió es va convertir en una de complet xoc.

-Jo... Jo no puc anar amb tu?

L'home gran va capcinejar. Esperonat pel descobriment del fulletó antic per part de la Zannah al campament Sith, havia arribat a un pla. Es dirigiria a Dxun, la lluna descomunal d'Onderon, per buscar la tomba perduda d'en Freedon Nadd. Però tenia altres idees per a la seva aprenenta.

-Però... Per què no? Què he fet? -La noia jove es va ennuegar, clarament a la vora de les llàgrimes-. Per què m'abandones?

-Això és part del teu entrenament, -va explicar-li-. Per entendre el Costat Fosc has de patir a través de l'adversitat i la lluita.

-No has d'abandonar-me per fer-me patir, -contraatacà ella-. Porta'm amb tu.

-La Força del Costat Fosc resideix en el poder de l'individu -li va recordar ell-. La Força ve de dins. Has d'aprendre a esgrimir-la per tu mateixa. Jo no hi seré sempre aquí per ensenyar-te.

-Però vas dir que sempre n'hi hauria dos, -va insistir la Zannah-. Un per encarnar el poder, l'altre per anhelar-lo!

Ella aprenia ràpid, i en Bane estava content de veure que ja havia emmagatzemat tantes de les seves lliçons en la seva memòria. Però recitar les paraules no significava res si ella no entenia la veritat darrere d'elles.

-Per què em segueixes? -va preguntar ell, llançant una pregunta per a portar-la pel camí de la saviesa.

La Zannah va pensar en la seva resposta diversos segons, acuradament considerant tot el que ell ja li havia ensenyat.

-Per a alliberar tot el meu potencial-, va dir ella per fi-, per aprendre els camins del Costat Fosc.

En Bane va assentir.

-I quan jo ja no tingui res a ensenyar-te? Què passarà llavors?

El seu nas es va arrufar en concentració, però aquesta vegada la resposta no sortiria.

-No ho sé, -va admetre finalment.

-Arribarà un moment en què el teu entrenament acabi -va dir ell-. Arribarà un dia en què hagis après totes les lliçons, quan tot el meu coneixement del Costat Fosc serà teu. En aquest dia tu em desafiaràs pel títol de Mestre, i només un de nosaltres sobreviurà a la trobada.

Els ulls de la noia es van obrir com a plats. Llavors es van encongir mentre es concentrava intensament en el que estava dient.

-Tens el potencial per sobrepassar-me, -va continuar ell-. Si aconsegueixes el teu potencial deixaré de ser-te útil. Necessitaràs trobar noves fonts de coneixement. Hauràs de buscar un nou aprenent perquè puguis transmetre-li els secrets de l'Orde Sith a un altre.

»Quan el teu poder eclipsi al meu em tornaré descartable. Aquesta és la Regla de Dos: un Mestre i un aprenent. Quan estiguis preparada per reclamar el mantell de Lord Fosc per tu mateixa, has de fer allò apropiat eliminant-me.

»L'enfrontament és inevitable, -va concloure ell-. És l'única manera en què els Sith poden sobreviure. És el camí del Costat Fosc.

La Zannah no va dir res. Per la seva expressió en Bane va veure que encara estava lluitant per comprendre per què el seu Mestre l'entrenaria sabent que ella finalment li trairia. Però no necessitava entendre-ho. No encara. Ara mateix només necessitava obeir.

-Troba el teu camí cap a Onderon, -li va ordenar en Bane-. Et trobaré allà en deu dies estàndard. -Després de què trobi la tomba d'en Nadd a Dxun.

-Com se suposa que arribaré allà? -va protestar ella.

-Tu ets l'escollida, l'hereva consagrada del llegat del nostr Orde. Trobaràs una forma.

-I si no ho faig?

-Llavors demostraràs que no ets digne de ser la meva successora, i buscaré un altre aprenent.

No hi havia res més a dir. En Bane li va donar l'esquena i es va dirigir a la seva nau. La Zannah tot just el va veure marxar, sense parlar. Mentre s'allunyava caminant, ell podia sentir la seva ràbia augmentant, convertint-se en un infern irat d'odi mentre ell s'enfilava fins a la cabina de comandaments. La calor de la seva fúria li va portar un somriure lúgubre als llavis d'en Bane mentre encenia els motors.

El Valcyn es va enlairar, deixant la Zannah enrere, una diminuta figura a la superfície del planeta mirant la nau, dreta, immòbil com si hagués estat tallada en pedra freda, dura.

Següent