Una xarxa embullada (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Samària era un petit planeta en el diminut sistema de Leemurtoo, en un àrea estratègica dels Mons del Nucli. Després de rebre permís per aterrar, Ferus va sobrevolar la ciutat de Sath per tenir una vista aèria.

Els samarians havien confeccionat una badia enorme que es canalitzava en grans vies que corrien a través de la ciutat. Al llarg de les vores de la badia, els enginyers havien construït dits de sorra blanca que s'estenien cap a l'aigua color verd mar, formant dissenys florals. En aquests dits es trobaven els edificis més exclusius, principalment residències i oficines per a rics. Els edificis estaven coronats per cúpules que competien per aconseguir l'atenció, cadascun amb els seus propis colors rics i incrustacions metàl·liques.

El complex d'edificis que comprenien el tribunal real de Samària ocupava tota una flor, formada per deu llargs pètals amb brillants edificis blancs construïts amb sintopedra.

Ferus va decidir ignorar les seves instruccions d'aterrar en la plataforma privada del primer ministre de Samària. En lloc d'això es va dirigir cap a l’espaiport principal de Sath. Sempre podria fingir ignorància, i volia aconseguir una sensació de la ciutat per si mateix, abans que li donés un breu informe algun funcionari imperial o del govern.

“Arrencada lògica”, ho havia anomenat la seva Mestra, Siri Tachi. Significava posar els peus en el terra, mirar al teu voltant, i obtenir una sensació per tu mateix, en lloc de confiar en les dades que et donaven.

Després d'aterrar, va activar la rampa i va rebre una onada de calor de l'aire sec. Va anar a registrar-se amb el cap d'atracada, un samarià que el va acomiadar amb un gest.

—Ja ha estat autoritzat. L’espaiport està tancat per a tots els vehicles excepte els que tenen registre imperial —va dir ell. Es va girar cap al munt de registres de duralàmina en el seu escriptori—, no puc creure que hagi de fer això sense un ordinador —va remugar.

—Per què simplement no espereu fins que les dades estiguin llestes i funcionant de nou? —va preguntar Ferus.

El samarià va alçar la mirada i pestanyejà amb els seus humils ulls blaus.

—Però llavors estaria retardat.

—Cert —va dir Ferus. Reconeixia a un buròcrata dedicat quan en veia a un.

—Baixi en el turboascensor fins als nivells de la ciutat. Si agafa un aerotaxi, posarà la seva vida a les seves mans. Les vies espacials són ara un tots contra tots. No hi ha controls en absolut.

Ferus va assentir i va caminar cap al turboascensor. Va descendir fins al nivell principal de Sath. Era una ciutat de tres nivells, amb edificis de diverses grandàries que perforaven a través dels nivells del carrer principal. Disposada en quadrícula, tenia nombroses vies perquè els vianants naveguessin amb turboascensors, rampes mòbils, i transportadors que podien portar fins a quaranta persones alhora. Tots els passadissos tenien sistemes de refrigeració i estaven enfosquits per protegir-los de l'ardent sol. Molts edificis estaven connectats per passadissos coberts en diversos nivells. Era possible recórrer caminant tota la ciutat sense sortir fora. Les fonts havien estat dissenyades per refrescar l'aire però ara estaven apagades, sens dubte a causa de la fallada del sistema de la ciutat.

Ferus va anar caminant i muntant en un transportador repulsor alternativament. Va veure desordre a tot arreu. Òbviament la fallada del sistema ho havia afectat tot. La gent estava angoixada, arremolinant-se, mantenint converses afligides i esperant desesperadament en llargues files. Considerat altament avançat, el sistema de Sath no usava crèdits físics, confiant en ordinadors per registrar cada transacció, des d'una tassa de te fins a la compra d'un lliscant. Ara hi havia llargues cues en bancs, clíniques, i tendes d'alimentació. Sathans frustrats omplien els carrers, confiant en la barata per obtenir el que necessitaven.

Els sistemes d'enllumenat funcionaven a mitja potència. Enormes videopantalles que una vegada havien difós notícies i informació estaven en blanc. Les rutes aèries estaven embullades amb tràfic.

Podia sentir el pànic en l'aire. Aquesta era una societat que era a punt de sortir girant fora de control.

Ferus va acabar el seu viatge a l'espai d'una badia verd-blavosa. Va saltar a un transbordador repulsor per arribar fins a l'enorme interval amb forma de flor, on es trobaven les residències del govern. La calor era com el tret d'un llançaflames mentre baixava pel buit bulevard.

Va arribar a la porta del palau i va romandre davant la videopantalla, llavors s’adonà que no funcionava. Mirà al seu voltant buscant un botó que prémer o un dispositiu de comunicació que activar, però només va trobar el llis mur de pedra de la porta.

Llavors es va obrir lliscant-se i ell es va quedar mirant el canó d'un rifle làser. El soldat estava vestit amb un uniforme color sorra.

—Exposi els seus assumptes.

—Ferus Olin. M'estan esperant.

El soldat va comprovar una duralàmina.

—Per aquí.

Ferus li va seguir cap a l'entrada del palau. Era una enorme estructura blanca i escampada, amb set cúpules incrustades amb pedra del color del mar. S’havien tallat planxes enormes de pedra i s'havien col·locat en un cridaner patró en el terra de l'entrada. Les llums estaven col·locades en preciosos globus de cristall blau.

Ferus va seguir al soldat fins a un àrea de recepció en la qual hi havia llargs i baixos seients amb coixins entapissats. Ell va romandre a peu dret al centre del sòl enllosat, un mosaic d'un mapa de Sath. Mirà cap avall i va reflexionar sobre com de fràgil que podria ser una ciutat poderosa.

Va esperar durant quinze minuts, fins que s’adonà que li estaven fent esperar deliberadament. Estranya manera de tractar a un emissari de l'Emperador. Fa molt temps havia après, no de la Siri, la qual podia ser molt impacient, sinó d’Obi-Wan, que part de la diplomàcia era no irritar-se si et feien esperar, sinó usar-ho en el teu benefici. Així que va utilitzar el temps per estudiar el mapa de Sath i memoritzar els districtes i bulevards principals.

Per fi les portes es van obrir i un home alt amb pèl gris va entrar. Estava vestit modestament amb una túnica fosca i uns pantalons, i Ferus es va sorprendre quan es va presentar com a primer ministre de Samària, Aaren Larker. Havia esperat a algú vestit amb riques vestidures, algú que encaixaria amb aquests opulents voltants.

—Lamento haver-li fet esperar —va dir Larker—. Estava en una conferència amb el conseller imperial. Arribarà en un moment. Assumeixo que va ser informat a Coruscant.

—Vaig ser informat pel propi Emperador —va revelar Ferus.

—El Conseller Imperial Divínian està aquí per supervisar la cerca del sabotejador —va dir Larker—. Ha de treballar estretament amb ell.

Ferus va inclinar el cap. No tenia intenció de treballar estretament amb ningú.

—Divínian —va dir ell—. És Bog Divínian, l'antic senador de Nuralee?

Larker va assentir.

Ferus estava sorprès. Havia conegut a Bog Divínian abans de les Guerres Clon, quan ell encara era un padawan. Bog s'havia casat amb una amiga d’Obi-Wan, Astri Oddo, però Ferus havia perdut el rastre de tots dos quan havia deixat l'Orde Jedi. Bog havia caigut en desgràcia després que hagués conspirat per arrabassar el control del Senat al Canceller Palpatine. Havia estat expulsat de la seva oficina i menyspreat per la seva pròpia gent. Què estrany que l'Emperador li permetés aconseguir un títol tan alt, quan Bog havia conspirat una vegada per enderrocar-li.

Les portes es van obrir de nou. Ara Ferus es va adonar per complet per què li havien fet esperar. Bog volia assegurar-se que Ferus sabia que si bé ell havia estat enviat per l'Emperador, era Bog el que estava al comandament.

—Ah —va dir Bog, com una salutació. Va tendir una mà però no es va moure. Ferus va haver de fer un pas cap endavant per saludar-li. Bog vestia la túnica grisa que portaven la majoria dels funcionaris imperials per fer joc amb els vestits de soldat. Sobre això, s'havia posat una capa blava marí brodada amb fil d'or. Havia envellit des que Ferus li va veure per última vegada, feia ja deu anys, en els Jocs Galàctics. El seu pèl estava tenyit de negre, i la seva cara florida ara era més ampla. El seu abdomen s'havia engrossit i el seu pèl se li havia clarejat.

—Ferus Olin —va dir—. Benvingut a Samària. Confio que va trobar a l'Emperador amb bona salut.

Ferus no creia que "bona salut" descrivís a l'Emperador sota cap circumstància, però va assentir de totes maneres.

—El govern de Samària va demanar la nostra ajuda —va dir Bog, replegant les seves mans i adoptant una expressió greu—. Naturalment l'Imperi es va donar pressa a estendre una mà. Jo sóc aquesta mà —va dir pomposament.

El que suposo que em converteix en un dit, va pensar Ferus. Però va mantenir la boca tancada. Era important tenir a Bog al seu favor, almenys ara com ara.

—Aquí el primer ministre sembla haver perdut el control del seu planeta —va continuar Bog en un to jovial—. No és així, vell amic?

Ferus va veure el rubor de la molèstia en la cara de l'al·ludit. El menyspreu en el to d’en Bog va deixar clar una altra vegada qui estava al comandament allà.

—Què amable per la seva banda elevar-me a la categoria de vell amic quan ens hem conegut fa tan poc temps —va dir Larker en un to educat. Ferus es va esforçar per sentir el sarcasme en ell però no en va poder trobar cap. No obstant això sabia que estava allà.

—Un amic en la necessitat, certament —va continuar Bog. Es va girar i li va dirigir la paraula a Ferus—. Se suposava que aterraria en el palau —va dir.

—No era conscient que seguia ordres —va contestar Ferus.

Bog va clavar els ulls en ell de forma inexpressiva per un moment, després va deixar escapar un riure creixent.

—Ni més ni menys! No està en l'exèrcit imperial! Així que suposo que té sentit rebutjar el consell dels qui saben més. Les vies espacials són perilloses a Sath.

—Vaig caminar —va dir Ferus.

Això va provocar una mirada incrèdula d’en Bog.

—Amb aquesta calor? Suposo que no és conscient que Samària és un planeta desèrtic, ha-ha!

Ferus s'estava avorrint amb els intents de Bog de posar-lo en el seu lloc. Es va tornar cap a Larker.

—Ha tingut molts problemes amb l'incompliment de la llei?

Alleujat per què es consultava la seva experiència, Larker va sacsejar el cap.

—Encara no, però per descomptat això ens preocupa. Fins ara els sathans estan fent tot el que poden en tan dura situació.

—Sí, veig que estan establint un sistema de barata —va dir Ferus.

—Estem treballant per establir valors aprovats pel govern —va dir Larker—. D'aquesta manera, tot estarà clar, i la gent serà capaç entendre com aconseguir menjar i combustible. Aquest és el nostre treball més important de moment. El sabotejador no ha deixat petjada en el sistema. Cada vegada que entrem per intentar arreglar-ho, quelcom més funciona malament. Un dia tindrem funcionant el nostre transport, o les nostres vies espacials monitorades, i llavors al següent estaran desconnectats de nou.

Ferus va assentir.

—He vist aquest tipus de problema abans. Si el sabotejador és prou llest, pot ser extraordinàriament difícil arreglar-ho.

—Estic segur que podrem descobrir-ho —va dir Bog, òbviament molest per haver estat apartat de la conversa—. Llavors posarem tot sota control.

Tot sota el seu control, es va adonar Ferus. Aquesta seria una prova per a Bog. Ferus arreglaria el problema, Bog s’emportaria el mèrit, ascendint en la jerarquia imperial, i seria l'autèntic poder del planeta. Era un pla transparent, i el més divertit era que encara que Ferus era conscient d'això i Larker indubtablement també, Bog seguia pensant que el seu pla estava embolicat en misteri. No hi havia res pitjor, va pensar Ferus, que un home ximple que estava convençut del seu enginy.

Però no podia subestimar a Bog. Sabia per experiència que la combinació d'agressivitat i ambició podia crear un ésser perillós. Especialment amb tot el poder de l'Imperi darrere d'ell.

Ara Ferus s’adonà de per què li havien enviat allà. No es tractava d'ajudar a un planeta, no és que hagués cregut això en primer lloc. La presència de Bog allà i la forma en la qual tractava a Larker ho deixaven clar: Es tractava de prendre el control de Samària. Si Ferus arreglava el seu sistema informàtic central, estaria donant-los als imperials el mètode per controlar el planeta al complet.

Següent