Una xarxa embullada (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Atrapat.

S'havia ficat directament en el parany.

Hauria d'acceptar la petició de Palpatine. No tenia alternativa.

Furiós, va avançar a gambades pel passadís que connectava amb l'edifici principal del Senat. No podia creure que simplement hagués estat d'acord a treballar per a un Sith.

Se sentia disgustat amb si mateix, però no veia una altra sortida, no si les vides de Roan i de Dona estaven en joc. Ara es dirigia a la plataforma d'aterratge del Senat, on Palpatine havia disposat una nau per a ell.

La multitud habitual d'ajudants senatorials, assistents, droides, i Senadors s'arremolinaven al seu voltant. Els droides de luxe BD-3000 voletejaven prop dels Senadors, introduint complerts en les oïdes i amollint capes. Era una visió que recordava bé dels seus anys a Coruscant.

Però no tenia la mateixa sensació de discòrdia atrafegada que recordava de vegades anteriors. Una vegada, allà hi havia hagut brunzits de converses i discussions. Ara hi havia blocs de Senadors caminant amb passos curts, les seves riques vestidures eren de colors brillants. Els seus colls, com més llargs millor, estaven fets de pelatge o seda tesa i emmarcaven les seves cares llustroses i ben alimentades. Els seguia un deixant d'assistents, vestits només amb un to menys extravagant que els seus caps. Ferus va veure més desplegaments de riquesa, i menys desplegaments de deferència. No semblava haver-hi rum-rums atrafegats de treball important sent debatut.

El Senat havia canviat, i ell no volia tenir part en això.

Una nova addició pel Senat era la constant presència de droides cercadors Rondadors 1000. Podien ser assignats per rastrejar qualsevol individu. Tenia la seguretat que des del moment que va posar un peu fora de l'oficina de Palpatine, els seus moviments estaven sent observats.

Ara no tindria l'oportunitat d'arribar a l'amagatall d’en Dex. Ni tan sols podria arriscar-se a usar el seu comunicador. Havia d'assumir que les transmissions eren monitorades. D'alguna manera hauria de trobar una manera una vegada que estigués a Samària. Tampoc podria confiar en la unitat de comunicacions de la nau.

Atrapat.

Davant va veure a un treballador fregant el passadís. Vestit amb un mico groc brillant, l'home es va inclinar sobre la vibrofregona, posant tan poca energia en la tasca com li era possible. El seu pèl fosc estava cobert per un drap que havia nuat en les quatre cantonades, i portava una màscara, sens dubte per protegir els seus pulmons de la respiració constant dels forts productes de neteja. Va moure la vibrofregona a l'ample, i Ferus va haver d'apartar-se per no ensopegar-se amb ella.

—Ho sento, company —va dir el treballador, i Ferus s’adonà amb una agradable sacsejada que era en Clive.

—Veig que per fi has trobat la teva vocació —va murmurar Ferus. Es va inclinar per fingir examinar un esprai netejador que havia caigut en els seus pantalons—. Han arrestat a Roan i a Dona.

El Rondador brunzí al capdamunt, i ell va seguir endavant. A pocs passos va veure un tapcaf, una de les moltes àrees de menjar distribuïdes sota els sortints en els passadissos principals del Senat. Un cambrer estava netejant una taula, vestit amb la túnica grisa que portaven els servents. Ara que estava alerta, Ferus va reconèixer a Keets immediatament.

Es va detenir en el mostrador i va demanar una tassa petita de suc. Va romandre dempeus, xarrupant-la, mentre la fila avançava, escudant-li momentàniament del Rondador.

Keets es va acostar per escórrer l'esponja en l'aigüera prop d’en Ferus.

—Em dirigeixo directament a Samària —va dir Ferus mentre es marxava donant mitja volta. Va caminar passadís avall, va girar la cantonada, i va veure a un jovenet venent el Sumari d'Arxius Senatorials. Encara que els droides càmera del Senat enviaven transcripcions oficials directament als ordinadors dels Senadors, molts d'ells encara preferien recollir còpies de duralàmina del sumari, el qual resumia els esdeveniments d'un dia, hora per hora.

Aquesta vegada, el noi del periòdic era Trever, el seu pèl blavós estava cobert per una gorra amb una visera que li tapava la cara.

Ferus va estendre una mà per agafar el diari.

—Fet xantatge per fer el treball —va dir, llançant-li un crèdit a Trever.

Va fingir examinar l'Arxiu mentre caminava, llavors el va llançar en una paperera al costat d'uns sanitaris. Va passar la seva mà sobre el sensor per entrar. El Rondador li va seguir endins. Era tan impossible treure’s de sobre el droide com les baves d'un bantha.

Es va detenir per rentar-se les mans. Un assistent li va passar una tovallola. Era Oryon, el seu amic bothan. Oryon havia embolicat la seva poderosa constitució amb un mico de treball i la seva exuberant cabellera amb una gorra ajustada.

Es va assecar les mans.

—Els sistemes informàtics fallen a Samària —va murmurar.

Va sortir caminant. Sabia que es passarien cada tros d'informació fins que tinguessin una idea global del seu dilema. Malgrat la seva dificultat, el seu cor estava curull. Estava envoltat d'amics. L'Imperi buscava a cadascun d'ells. Cadascun d'ells estava en perill per trobar-se allà.

Però estaven allà.

Ferus va aconseguir arribar a la plataforma d'aterratge. Va veure a un pilot bevent una tassa de te al costat dels opulents transports personals dels Senadors. Era un svivreni prim vestit amb l'uniforme de pilot. Era Curran Calàdian, la seva peluda cara estava polidament pentinada, els seus ulls brillants coberts per la visera del seu casc. Ferus va passar pel seu costat, fingint admirar un lluent iot Nubian amb un casc de cròmium.

Acostant-se més va dir:

—Aniré a la ciutat de Sath. Em presentaré davant un conseller imperial.

Va seguir avançant. L'única de la seva tripulació que no havia vist era la Solace, però no l'esperava. De tots els seus amics, era la més buscada per l'Imperi. Tot l'exèrcit imperial i les forces de seguretat, així com la policia de Coruscant, estaven sobre avís per ella.

Havia lliurat una batalla en el submón de Coruscant, intentant protegir al grup que havia recollit en les cavernes dels oceans subterranis. Ella personalment havia acabat amb unes brigades de soldats d'assalt. Veritablement era massa perillós per a ella estar allà.

Un oficial imperial es va trobar amb ell en la nau i li va dir que les coordenades ja estaven introduïdes en l'ordinador de navegació. La nau no necessitaria proveir-se. No anava a detenir-se en cap estació espacial. Li esperaven a Sath. Anava a aterrar directament en la plataforma d'aterratge del primer ministre.

L'oficial es va marxar mentre Ferus es dirigia cap a la rampa. De sobte un altre pilot es va acostar.

—No creguis que vas a saltar-te la línia de proveïment, col·lega —li va dir ella en un to anodí—. Porto esperant vint minuts.

Era Solace. S'havia camuflat tan bé que no creia que l'hagués pogut reconèixer si ella no hagués dit alguna cosa. Semblava més alta i més ampla. Portava posats un casc negre i uns guants fins als seus colzes, i botes altes.

—Tinc tota la informació —li va dir ràpidament—. Portaré a Trever i a Oryon a Bellassa per rastrejar a Roan i a Dona. Trever està al corrent del que passa allà. Keets i Curran es quedaran a Coruscant i buscaran informació. Clive et seguirà fins a Samària.

Els seus tranquils ulls foscos van trobar els seus per un moment.

—Trobaré a Roan i a Dona. Els posaré fora de perill —Era una promesa, d'un Jedi a un altre Jedi. No ho van dir, però les seves mirades van enviar el missatge: Que la Força t'acompanyi.

Ferus es va girar i va pujar per la rampa. Moments després, la nau va sortir disparada cap a les vies espacials. Es va dirigir cap a l'anell d’hiperimpuls, i va desaparèixer.

Següent