Una xarxa embullada (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Ferus ja portava hores al centre de sistemes informàtics de la ciutat. La sala brunzia amb les pantalles i els intricats panells, tots controlats per un droide gegant conegut com a Plataforma-7. Era una variant d'un droide computadora BRT, gran com una habitació, construït especialment per dirigir Sath. Allà es monitorava tot el que tenia a veure amb les funcions de la ciutat: vies espacials, il·luminació, parcs i fonts públiques, l'estesa elèctrica i els sistemes de crèdit de tots els negocis. Quan el centre funcionava adequadament, era fàcil viure i treballar a Sath. Ara que funcionava malament, era gairebé impossible endevinar on estava la fallada i com s'havia produït.

Bog s'havia quedat poc temps, ansiós per què Ferus solucionés el problema.

S'havia avorrit ràpidament i s'havia marxat, amb l'ordre cordial que contactés amb ell tan aviat com hagués trobat el problema.

Ferus no estava més a prop ara de trobar on s'havia originat el cuc del que havia estat quan va arribar. Mirà fixament les pantalles plenes del flux de codi, els seus ulls cremaven. Havia esperat un gran enginy, però allò era diabòlic.

Normalment, els lladres informàtics no podien evitar deixar petjades, petites excentricitats de codi que podies seguir si sabies el que buscar. Alguna conduïa cap a atzucacs, però al final era capaç de seguir el codi fins a la font. Aquesta vegada no.

Ferus es va apartar de la consola i va tancar els ulls. Aquesta era una qüestió en la qual la Força no podria ajudar-li. Tenia la sensació de què estava manejant això de forma equivocada. No podria usar cap dels seus vells mètodes. Havia de pensar en una nova manera.

El motiu. Per què desbarataria ningú tota una ciutat?

El primer que va pensar va ser que intentarien robar una gran quantitat de crèdits del Banc de la Ciutat, on es registraven totes les transaccions i es dipositava tota la riquesa. Però aquesta àrea estava bé. No s'havia fet cap intent. Es va preguntar si algun ciutadà hauria intentat evitar pagar els pesats impostos que la majoria de sathans pagaven per viure en una societat que funcionava tan perfectament, on se satisfeien totes les seves necessitats. Però si aquest fos el cas, no hi havia manera de rastrejar-lo. Juntament amb els registres de naixements i morts, els registres d'impostos eren un caos.

Tal vegada els culpables tractaven d'ocultar alguna cosa. Tal vegada era venjança. Ferus va donar voltes en la seva cadira, intentant pensar. Sense el coneixement detallat de la societat sathana, no podria començar a desxifrar motius emocionals. Era reticent a prendre aquesta ruta fins que hagués de fer-ho. Abordaria el problema en la seva font.

De sobte una idea li va fer posar-se recte.

Ferus ho va pensar un moment, llavors va escriure un interval de dates, demanant registres de la ciutat per a compra de vehicles.

COMPROVANT, va contestar la computadora.

El motiu no tenia importància. Qualsevol que va fer això va haver de sortir del planeta.

Ferus tenia un pressentiment. L'Imperi havia tancat l’espaiport en un temps rècord.

I si el sabotejador havia intentat marxar-se però estava atrapat a Sath?

Si la seva sort estava amb ell, els noms d'inscripció apareixerien. La naturalesa aleatòria del problema significava que alguns sistemes encara funcionaven, mentre ningú els comprovés. Tindria uns segons, això és tot.

En pocs minuts, va aparèixer una llarga llista de noms en la pantalla.

Ferus va prémer els botons per imprimir-la, però en resposta la seva pantalla va escriure: HO SENTO, NO ÉS POSSIBLE.

Era la mateixa resposta que havia estat obtenint tot el matí. En aquest moment, estava imaginant que sentia penediment en el to tou i agradable de l'ordinador.

Hauria de memoritzar els noms, i ràpid.

Bog va apuntar el cap per la porta.

—Algun progrés?

—No —va contestar Ferus breument. Es va moure a través dels noms, intentant memoritzar-los. Era similar a un exercici del Temple de quan era un padawan. Però temia que la seva ment havia estat més esmolada quan era un nen. Distret, es va moure a través de la llista una altra vegada.

Bog va entrar i va llegir per sobre de la seva espatlla.

—Els Registres de Petició de Compra de Vehicles? Què té a veure això amb la resta?

Els noms van començar a reptar i a lliscar-hi fora de la pantalla, un signe clar que si bé havia pogut accedir a ells, una altra part del sistema estava enfonsant-se ara.

—Res, i tot —li va contestar—. Haig de comprovar cada component dels registres de la ciutat per veure si puc trobar el problema ocult. —Els noms van desaparèixer de sobte i la pantalla es va posar negra. Ferus va prémer algunes tecles.

SISTEMA DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES FORA DE SERVEI, va advertir la pantalla.

La cara d’en Bog es va posar vermella.

—Se suposa que està arreglant el sistema, no empitjorant-ho!

Ferus es va encongir d'espatlles. Bog va marxar. Ferus li va donar l'esquena al caos codificat en la seva pantalla. Tenia els noms en el seu cap. Ara tot el que havia de fer era comprovar-los amb altres referències. Però no podria fer-ho allà.

Va saltar del seu seient i es va dirigir cap a la porta, onejant la seva mà sobre el sensor mentre es movia de tal manera que va saltar a través de les xiuxiuejants portes mentre s'obrien, sorprenent a un soldat d'assalt a l'exterior.

El soldat d'assalt va dir bruscament,

—Contactaré amb Bog Divínian per vostè, senyor. Acaba de sortir. Puc...

—No és necessari —va dir Ferus—. Tornaré.

Va deixar l'enorme Complex Administratiu de Sath i es va submergir en un dels bulevards principals. Encara que Sath era una ciutat immensa, ja estava familiaritzat amb el seu disseny. La plataforma principal d'aterratge estava a menys d'un quart de quilòmetre.

Podia sentir un droide cercador darrere d'ell, sens dubte rastrejant-li, però no li importava.

Hi hauria un moment en el qual es desfaria de la seva vigilància, però encara no havia arribat.

Es va ficar d'un salt en un turboascensor i va estrènyer el botó de la plataforma d'aterratge. Va sortir i va trobar al mateix oficial sathà en l'Oficina del Cap d'atracada.

Estava copiant noms de les duralàmines apilades en el seu escriptori.

—Marxa ja? No li culpo.

—Necessito informació. El dia que el sabotejador va aparèixer —va dir Ferus—. Quan els imperials van tancar l’espaiport, quants vols tenien programada la partida?

—Tres-cents vint-i-set —va dir, sense buscar-ho.

—Quants van demanar un reemborsament de l'impost de sortida? Ho ha tabulat?

—Gairebé tot.

—Ho puc veure?

L'oficial va buscar entre els papers i li va tendir uns quants a Ferus. Ell els va fullejar ràpidament. Immediatament va descobrir els noms d'aquells que no van sol·licitar un reemborsament del considerable impost de sortida.

El reintegrament era una quantitat considerable de crèdits. No molts rebutjarien l'oportunitat de rebre’l.

Va memoritzar els cinc noms. Un pas més i estaria segur.

Donant-li les gràcies a l'oficial, va tornar ràpidament al turboascensor. Va descendir fins al nivell principal. Allà va pujar a bord d'una rampa en moviment que li va llançar cap endavant. Podia sentir la presència del droide cercador darrere d'ell.

Ferus va seguir en la rampa fins al mateix centre de la ciutat. Va sortir i va girar a la dreta, on una enlluernadora estructura blanca va sorgir amenaçadorament, llarga i baixa. Aquest era el lloc on els sathans ploraven als seus morts. Va entrar caminant.

Els llums eren vermells i la seva potència s'havia disminuït lleument, l'aire feia olor d'herbes. El mausoleu no estava proveït de personal, però confiava en enormes pantalles per a aquells que entraven buscant el nom dels seus éssers estimats en les corbades parets, intricadament esculpides. Pressionant en el nom, apareixia la informació sobre l’ésser estimat i podien deixar-se missatges.

Les pantalles de dades no funcionaven. Però els noms estaven ordenats alfabèticament, així que Ferus va poder recórrer les corbes parets, buscant una coincidència amb qualsevol dels cinc noms que havia memoritzat. Ho va trobar en la F. Allà estava, Quintus Farel, tal com havia pensat.

Quintus Farel havia aparegut en dos llocs: en la llista dels quals havien demanat una Sol·licitud de Registre de Compra d'un Vehicle i en la llista d'aquells que mai van sol·licitar un reintegrament de l'impost de sortida. Si Quintus havia comprat un creuer estel·lar i havia planejat marxar-se, els seus plans havien estat frustrats. Però no s'havia molestat d’aconseguir el reintegrament.

Tot això no era molt interessant, excepte per què Quintus Farel estava mort.

Havia mort vint-i-cinc anys enrere, quan en tenia dos. Un terrible accident de lliscant. Els seus pares també havien mort. Els seus noms estaven al costat del seu, allà en el mausoleu.

Algú havia robat el seu nom i la seva informació d'identificació.

Va ser una forma comuna d'obtenir un àlies. Troba un nom que ja hagués estat registrat i era més fàcil crear documents d'identificació. Ja s'hauria emès un nombre de seguretat.

El sabotejador havia atacat els registres personals primer, els registres de naixement i mort. Havien pensat que les seves petjades quedarien cobertes pel caos que originaria.

Però mitjançant les referències creuades dels registres de la plataforma d'aterratge, els quals havia mantingut minuciosament en duralàmines un buròcrata excessivament entusiasta, desconegut pel sabotejador, amb els registres del mausoleu que es mantenien gravats en sintopedra, Ferus havia trobat la seva primera pista.

—T’he enxampat —va murmurar.

Abans de sortir, va fer una pausa. Com més deixés que el droide cercador li rastregés, més informació li estaria donant a Bog i a l'Imperi. Volia trobar al sabotejador per si mateix, i després decidir el que fer. Necessitava assegurar-se que no lliurava el planeta al control imperial. Havia d'esperar que la Solace i Oryon poguessin trobar a Roan i a Dona i alliberar-los abans que hagués de prendre una decisió.

Va sortir de nou al carrer. Va sentir al cercador aguaitant sota la teulada corbada de l'edifici.

Sobtadament un saltacels tronà descendint davant d'ell.

—Aerotaxi, senyor?

Era Clive. Ferus va entrar en el vehicle.

—Haig de perdre un droide cercador —va dir.

—Vaig per davant teu, company. Has estat sota la vigilància del droide des que vas deixar aquest palau de bojos. Perdem el llast.

Clive va forçar els motors. Ferus va sentir que el seu estómac anava d'un costat a un altre mentre ell ascendia cap al tràfic de la via espacial.

—Hem de deixar enrere aquests ponts del canal, llavors podrem pujar —va dir Clive, virant per evitar un aerolliscador que esquivava un aerotaxi.

La via espacial estava embussada amb tràfic. Sense senyals, era un tots contra tots.

Desafortunadament, els ciutadans de Sath no creien a reduir la velocitat.

Ferus va ser aixafat contra el seient.

—Això és de bojos.

Clive va riure.

—No és genial?

El cercador seguia darrere. Clive virà sobtadament a l'esquerra, xocant gairebé amb un gran aerolliscador.

—Ui, segueixo oblidant la meva falta de visibilitat d'estribord —va copejar la pantalla de navegació amb un dit—. Això continua encenent-se i apagant-se.

—Genial.

—Vigila estribord, d'acord?

Ferus va mirar per sobre de la seva espatlla.

—Hi ha un aerobús.

Clive va empènyer el saltacels violentament a la dreta, passant sota l’aerobús per centímetres.

—L’he vist! —va dir a la defensiva quan Ferus li va dirigir una mirada incrèdula.

—Vigila el...

—El tinc —va dir Clive, capbussant-se gairebé fins a la superfície—. Uau, això és divertit!

—El cercador...

—Oh, cert —Clive va tirar bruscament dels controls i baixà brunzint per un carreró. Mirà cap amunt—. Tenim una mica d'espai sobre nosaltres.

—No hi ha espai suficient! —Ferus només veia un diminut tros de cel entre un grup de torres sobre ells.

Clive va alimentar els motors, i el saltacels va pujar volant diversos quilòmetres en un instant. Van travessar l'espai entre els edificis, tan a prop que el saltacels va passar fregant l'edifici. El vehicle es va estremir, però Clive només va anar més de pressa. Van semblar sortir disparats de l'espai com un suro. Ferus va poder jurar que va veure la pintura pelar-se del casc del saltacels.

Sota ells, el cercador va xocar contra el lateral d'una de les torres. Va esclatar i va caure.

—Et vaig dir que hi havia espai! —Clive va riure amb satisfacció.

Va pujar encara més alt, fins que van estar en l'atmosfera superior.

—A on, senyor? —va preguntar.

—Al Districte Cent Set —va respondre Ferus—. I acceleri.

—Música per a les meves oïdes —va dir Clive.

 Següent