Una xarxa embullada (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

En una oficina en el complex del Senat de Coruscant, un home prim vestit de negre va prémer el control del seu datapad. Aquest es va elevar des del centre del seu polit escriptori i ell va inclinar la pantalla en l'angle precís per mirar.

El senador Sano Sauro estava impacient, però qualsevol que hagués mirat en la seva oficina mai ho hauria sabut. Es va asseure assossegadament en el seu escriptori, amb les mans tensament unides davant d'ell. Odiava que li fessin esperar, i Bog Divínian li estava fent esperar. Era esgotador tenir un soci tan maldestre, però Bog tenia els seus usos.

Es va girar i va mirar l'artefacte que penjava suspès en un cub de transpariacer. Es va permetre sentir una onada de satisfacció per l'objecte espatllat, una empunyadura trencada de sabre làser d'un Jedi caigut. El durosià que l'hi va vendre li va dir que havia pertangut al mateix Mace Windu, però Sauro no tenia manera de verificar-ho.

Simplement li complaïa imaginar-s’ho.

Havia odiat als Jedi tota la seva vida. Els seus privilegis, la seva arrogància. Havia portat a judici a un d'ells, aquest odiós nen, Obi-Wan Kenobi, el qual s'havia convertit més tard en un general tan important. Ara també estava mort.

I Sauro estava viu. Més vell, però encara en excel·lent forma, gràcies a l'acurada atenció de la seva dieta i les seves visites als spas cada sis mesos. No era per a ell acceptar la decrepitud de la vella edat humana.

Ara era un dels senadors més poderosos en el cercle intern de l'Emperador, un confident i un conseller. Havien forjat la seva aliança anys enrere, després del seu intent frustrat d'apoderar-se de la posició de Canceller. Palpatine li havia cridat a la seva oficina després del desastre, quan tants senadors havien estat assassinats. Sauro havia planejat simplement com lliurar-se de la responsabilitat. Havia culpat de l'intent d'assassinat a Granta Omega, per descomptat, un conspirador que havia anat molt més allà del que admetia haver sabut. Havia esperat censura per part del Canceller, potser un arrest, encara que no hi hagués evidències sòlides. En lloc d'això, a Sauro li havien ofert un lloc de delegat.

Estava clar, havia dit Palpatine, que Sauro coneixia els usos de poder. Li donaria una plataforma per exercitar aquest do.

I ell la va tenir.

Entre bastidors, havia subornat, castigat, adulat, i manipulat. Ara era el poder ocult darrere d’en Palpatine. L'Emperador havia rebut odioses cicatrius després de l'intent d'assassinat del Jedi Mace Windu, però Sauro no li subestimava. El seu poder personal no havia disminuït.

El problema era el seu nou executor.

Darth Vader havia sortit d’enlloc.

Sauro el sentia com una electrojavelina en un costat. Vader romania entre ell i l'Emperador, i no podia acceptar això.

Vader estava consolidant el seu poder, planeta a planeta, sistema a sistema. Estava posant als governs en ordre. El seu nom ja es pronunciava amb temor.

Sauro no sabia d'on havia sortit Vader, però sabia que no era un polític. No sabia com maniobrar a través de poderosos blocs i aliances estratègiques. Al final, això li faria caure. Era simplement un pinxo.

Palpatine necessitava a algú amb elegància i subtilesa. Algú com ell.

Sauro creia en la planificació meticulosa. No actuava de pressa. Necessitava sobrepassar a Vader, però això portaria temps. Podria portar anys. Esperaria. Si Vader resultava ser l'executor de l'Emperador, Sauro seria l'estrateg de l'Emperador. Finalment li demostraria a Palpatine que ell hauria de ser el seu segon al comandament, no Vader.

El truc era descobrir el que necessitava fer per impressionar a Palpatine. Havia d'anar molt més enllà del que havia fet en el passat. Havia d'anticipar-se. No respondre a les necessitats d'ahir, sinó a les necessitats de demà.

Era bo en això.

El seu comunicador va sonar per fi. L'holograma en miniatura d’en Bog va aparèixer damunt del seu escriptori.

Bog va fer una reverència.

—Tot va d'acord al pla, bon amic.

—I què significa això? —va preguntar Sauro. Bog era sempre vague. Semblava pensar que si no era arraconat, podria veure's com algú meravellosament eficient.

—El Jedi està sota vigilància. El sensor es va adherir a la seva bota quan va fer un pas per saludar-me, tal com havia planejat. Desafortunadament un droide cercador que li rastrejava, perquè crec en el suport, va sofrir un accident: es va estavellar amb un edifici. El tràfic en les vies espacials està incontrolat per aquesta situació.

—Idiota, es va estavellar contra un edifici perquè el Jedi ho va voler —va dir Sauro—. No va ser un accident. Si has col·locat un sensor en la seva bota, per a què necessites un cercador? Ho descobrirà faci el que faci. Rastreja’l només amb el sensor. On està?

—En el Districte Cent Set. Està a l'àrea nord-oest de la ciutat.

—No m'importa on està, només vull saber si ha trobat alguna cosa!

—És difícil de saber —va dir Bog.

—El teu treball és saber-ho —va dir Sauro irritat—. Descobreix-ho.

Va tallar la comunicació abruptament. Hauria de vigilar a Bog més estretament.

El propi Sauro no havia arribat on estava avui per subestimar a un Jedi, ni tan sols a un Jedi fallit com Ferus Olin.

Va col·locar el seu datapad més a prop. Va prémer les tecles. Ell no corria riscos. Dubtava que Ferus Olin estigués seguint les ordres de l'Emperador sense un pla propi.

Sauro va col·locar un codi secret en els seus arxius. Un parany senzill. Si algú intentava accedir sense autorització, ell ho sabria immediatament.

Ningú havia d'interferir amb els seus plans.

Següent