Una xarxa embullada (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Fins i tot a la meitat de la nit, el Senat mai s'apagava completament. Mentre Keets i Curran s'obrien pas pels silenciosos vestíbuls, van passar al costat d'empleats de neteja que no els hi van dedicar ni una mirada, ajudants senatorials amb els ulls inflats encorbats sobre les seves tasses de te fort, i senadors, resplendents amb les seves capes d'òpera, passant per allà després d'una tarda fora per recollir enregistraments per l'endemà.

Però l'oficina de Sano Sauro estava fosca.

Keets va usar un enginyós dispositiu que li havia prestat Dex. Cabia en el palmell de la seva mà, fent-lo imperceptible mentre el pressionava contra el panell del sensor. Amb algunes xiuletades, el dispositiu va desxifrar el codi, i la porta es va obrir lliscant-se.

—Tant de bo hagués tingut això quan el meu propietari em deixava fora del meu apartament. —va dir Keets mentre se’l ficava en la butxaca.

—Per què va fer això?

Keets va fer un pas a través de l'entrada.

—Oh, una petita cosa anomenada falta de pagament del lloguer. Els propietaris són criatures susceptibles.

Es van esmunyir com ombres en l'oficina interna de Sauro.

—És un tipus ordenat —va dir Keets, mirant al seu voltant—. No confio en ningú així de net.

—No m'interessa el seu caràcter de moment —va dir Curran, acostant-se a l'escriptori —. Només els seus arxius.

Keets li va seguir a un pas més pausat, mentre revisava la col·lecció d'objectes de Sauro, les banyes corbades del color de la sang, elevant-se de les vores del seu escriptori.

—Un vell costum, amic meu. Periodista investigador. Algunes vegades he descobert més informació del que hi havia en l'oficina d'algú que del que hi havia en els seus arxius. Com això, —Keets es va detenir davant el que semblava una escultura, l'únic objecte decoratiu de l'habitació. Era un objecte de metall amb una esquerda descendint des del centre, suspès per un petit motor repulsor en un cub clar de transpariacer.

—Què és això? —va preguntar Curran mentre buscava del botó d'alliberament del port de dades.

—Una empunyadura de sabre làser —Keets el va envoltar lentament—. Odia als Jedi. Guarda el símbol de la seva derrota en la seva oficina, just davant dels seus ulls, perquè ho pugui veure cada dia.

Curran va trobar el botó. Una pantalla es va elevar des del centre de l'escriptori.

Ràpidament va avançar a través dels arxius.

—Codificats.

—Naturalment. Permet-me —Keets va lliscar a la cadira i va teclejar en el teclat—. Estic dins.

—Això va ser ràpid.

—Està tot en el canell —Keets va teclejar una frase expertament—. Vaig a buscar qualsevol arxiu que s'hagi obert recentment... Uau, què és això?

—Què és què?

—Un memoràndum que Sauro li va enviar a Palpatine. Bla, bla, bla, la seva excel·lència, la seva imperialitat, el normal... però aquí... Promet resultats a Samària. “Personalment responsable dels resultats” diu... bla, bla, més palla, i... espera. Aquí. Diu, “i hi haurà notícies de gran interès per a vostè que durant molt temps ha coincidit amb el meu”. Què pot significar això?

—No ho sé —va dir Curran—. Però concentrem-nos en el Veritable Justícia.

Keets va tornar a la recerca a través dels arxius.

—Allà anem. —Va convertir un arxiu en forma hològrafa i el va enviar a l'aire.

Junts, es van inclinar més a prop per examinar-lo. Era un registre complet del Veritable Justícia, complet amb esquemes.

—Necessitem un diari de bord per aconseguir coordenades —va dir Curran ansiosament.

—No hi ha problema, el trobarem —va remugar Keets—. Un moment. Quelcom va malament. He topat amb una cosa.

—Què?

—Un codi de seguretat. Aquí, veus aquesta lluentor en la llum del senyalitzador? Alguns models d'aquest port de dades mostren això, sí hi ha posat un parany. Se suposa que és una alarma silenciosa, però si saps on mirar... —Keets va alçar la vista cap a Curran—. Ens van a atrapar.

—Sí.

Van intercanviar una ràpida mirada que confirmava el que tots dos havien decidit. Aquesta informació era vital. Si anaven a atrapar-los, que així fos.

Keets va continuar fullejant l'arxiu, movent-se ara encara més ràpid.

—Aquí està.

Curran es va moure fins a la porta.

—Els sento.

—Li transmetré a Solace l'arxiu sencer —Keets va teclejar les coordenades—. Primer haig de copiar-lo. Si ho envio des de l'ordinador de Sauro, podran rastrejar-la.

—Estan a prop.

—Gairebé fet.

Keets va observar l'arxiu copiant-se. Cada segon comptava.

—Estan a l'oficina exterior!

Keets va veure parpellejant ARXIU COPIAT.

La porta es va obrir i la seguretat del Senat va entrar a dolls, guàrdies imperials dirigits per un home petit i corpulent.

—Vaja, hola, Zackery. Molt temps sense...

—Keets —l'home li va apuntar amb un blàster—. Colant-te en l'oficina d'un senador una altra vegada, veritat?

—Els manté honests —Darrere de la seva esquena, els dits d’en Keets treballaven frenèticament, teclejant l'accés al comunicador de la Solace. Va pressionar el comunicador i va enviar l'arxiu.

—Vaig a gaudir lliurant-te a l'Imperi.

—Qualsevol cosa que et faci feliç —va dir Keets. Va contemplar a Curran, donant-li una mirada que li deia que la transferència havia tingut èxit. No importava el que els ocorregués ara. Havien guanyat aquesta ronda.

Següent