Una xarxa embullada (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La major part de la població de Sath vivia en altes torres d'apartaments, algunes luxoses, unes altres no. L'edifici que Ferus estava buscant se situava en alguna part a la meitat del rang. Estava construït per sobre d'un canal, i una gran plataforma d'aterratge coronava un hangar proper.

—Un lloc decent, però què fem nosaltres aquí? —va preguntar Clive mentre ascendien volant en el turboascensor.

—Tots els vehicles que sol·liciten partir han de registrar una adreça amb la plataforma d'aterratge —va contestar Ferus.

—Així que penses que la persona que usa la identitat de Quintus Farel està aquí?

—No. Crec que qualsevol que li va vendre el creuer està aquí. Crec que va ser capaç d'usar l'adreça de l'anterior amo perquè encara no havia canviat en el sistema.

—Mai em vaig adonar de la ment que tens per als detalls, Ferus.

—És una vella habilitat.

—Va haver de fer-te popular.

—Em va fer avorrit.

Ferus va prémer el timbre de la porta d'un apartament en el pis cinquanta. Va romandre davant de la pantalla de seguretat. Un moment després una veu va clacar per l'altaveu.

—Qui és?

—Estic aquí per fer-li algunes preguntes sobre un creuer estel·lar que va vendre fa diverses setmanes. —va dir Ferus.

—Si hi ha algun problema amb ell, no és assumpte meu —grunyí la veu—. Quan el vaig vendre, estava en perfectes condicions.

—No, no hi ha problemes. Pot obrir la porta? Seria més fàcil parlar cara a cara.

Una vacil·lació, llavors la porta es va obrir. Una dona jove va aparèixer davant d’ells, el seu vestit de nit de brillaseda estava lligat fortament al voltant de la seva cintura. Mirà de dalt a baix a Ferus i a Clive.

—D'acord, aquí està la meva cara. Què passa?

—Tinc algunes preguntes sobre la persona a la qual li va vendre el creuer, Quintus Farel.

—Llavors pregunti. Sembla que tinc tot el dia per a això?

—Va conèixer a Quintus Farel?

—No és de Sath, veritat? Qui coneix a algú en aquesta ciutat? Vaig posar un anunci electrònic, aquest Quintus va contestar, intercanviem detalls, vaig ficar els crèdits en els meus comptes, Quintus va obtenir la nau. La vaig comprar per fer algun viatge espacial romàntic, però el meu nuvi va fotre el camp, aquest dinko. De totes maneres, qui vol viatjar en aquesta galàxia ara? Tropes d'assalt pertot arreu, miris on miris.

—Alguna vegada va parlar directament amb Quintus?

—Una vegada. Vaig aparcar el creuer en el lloc equivocat per error, per la qual cosa no podria trobar-lo. Em vaig oblidar de moure’l. Demandi'm. Així que vaig rebre una trucada de Quintus, crec que tenia por que li estafés. No va ser culpa meva, el meu veí va aparcar en el meu lloc, aquest mico-llangardaix.

De sobte, Ferus va tenir una idea.

—Està segura que Quintus era un home?

Ella es va encongir d'espatlles.

—Veu profunda, i sonava electrònicament alterada. Senyor Secretisme. Tot el que em preocupava era la transferència de crèdits al meu compte.

Ferus no estava aconseguint molta informació de la dona. Clive li va dedicar a Ferus una mirada que deia, deixa que m'ocupi jo. Va posar una mà en el marc de la porta i va somriure a la dona.

—Veig que para esment a les coses. Va esmentar Quintus on s'anava?

La dona va posar els seus ulls en blanc.

—Per què faria això? I per què m'importaria? Aparta aquesta mà de la meva porta.

Clive es va redreçar, deixant d'utilitzar el seu encant.

—Quin rang té la seva nau?

—No té hipermotor, si és això el que pregunta. Però és ràpida. M'agrada anar ràpid. Hem acabat?

Ferus va sospirar.

—Gràcies pel seu temps.

Descoratjats, ell i Clive es van girar i van caminar cap al turboascensor.

—Estic boig o era la dona més rude de la galàxia? —va murmurar Clive.

—No estàs boig.

Llavors la van sentir cridant-los.

—Amics?

Es van girar.

—Acabo de recordar una cosa —va dir la dona—. La trucada va venir de les Torres de la Font.

—Com ho sap?

—Bé, el mecanisme de bloqueig estava encès, així que l'adreça no va aparèixer. Però el complex de les Torres de la Font és nou. Bonic lloc, tant de bo pogués viure allà, però estic atrapada en aquest forat. Envolta la Font dels Set Minerals, en el Districte Tres-cents.

—Però si l'adreça estava bloquejada...

—No he acabat. La Font dels Set Minerals té un rellotge musical: cada mitja hora, toca els tres primers concordes de l'himne samarià. Vaig sentir això. Així és que suposo que Quintus viu a les Torres de la Font. Perquè estava una mica molest amb mi i va dir que hauria de tornar a casa una altra vegada sense la nau.

—Podria besar-la —li va dir Clive a la dona.

—Ni ho intentis —va dir ella tancant la porta.

Ferus va pressionar el sensor del turboascensor.

—Ara què? —Va preguntar Clive—Si aquestes Torres de la Font són com els altres edificis de Sath, tindrà centenars d'apartaments.

—I un hangar al costat, si tenim sort. Un creuer espacial estarà estacionat en un lloc numerat —va dir Ferus—. El tenim.

El turboascensor va descendir com una exhalació, detenint-se alguna que una altra vegada per recollir més passatgers. Mentre baixava fins al vestíbul, i els passatgers desembarcaven, Ferus va posar la seva mà en el braç d’en Clive per detenir-li abans que sortís darrere d'ells.

—Què passa? —va preguntar Clive quan els passatgers van haver-hi sortit.

—Tinc un pressentiment sobre això —va dir Ferus.

—Aquesta Força teva?

Ferus va assentir.

—Ens estan seguint. Estic segur d'això...

—Ens vam desfer del droide cercador —Clive va donar alguns passos en el vestíbul. Les finestres de cristall del sòl al sostre oferien una vista del canal, el carrer i el cel—. Ningú allà fora que pugui veure...

Ferus va caminar cap endavant cautelosament. Llavors es va detenir. Va alçar un peu, després l'altre. Va passar la seva bota al llarg del sòl de pedra i va escoltar un lleu soroll.

—Un sensor adherent —va dir—. Està en la sola de la meva bota.

Clive es va posar a la gatzoneta.

—És llest —es va redreçar—. Però nosaltres som llestíssims.

—Això no és una paraula.

—Segur que ho és. Anem.

Van sortir caminant de l'edifici. Van vacil·lar mirant el tràfic aeri que passava.

—Aquest —va dir Clive, assenyalant cap a un brillant lliscant de crom que estava zigzaguejant per la via espacial, tallant el pas dels altres vehicles quan girava.

—Just el que pensava.

Ferus va donar un salt de Força fins al dosser que penjava per sobre del vestíbul de deu pisos. Va vacil·lar un moment, balancejant-se en la vora. Mentre el lliscant s'acostava, va arrencar el sensor de la seva bota i el va llançar girant. Va connectar amb la part posterior del lliscant. Un moment després, el lliscant havia desaparegut girant una corba.

Ferus va saltar al sòl, fent una pirueta en el descens.

—Què ostentós —va dir Clive.

—Anem —va dir Ferus—. Suposo que disposem d'una hora abans que Bog ho descobreixi. Bé, coneixent a Bog, podríem tenir més que això.

Ràpidament es van dirigir al saltacels i es van enlairar. Van romandre en les vies espacials durant un curt viatge, i Ferus va tenir un altre passeig horripilant. Es va alegrar de veure les Torres de la Font elevant-se contra el paisatge urbà.

Les Torres estaven construïdes en l'extrem de la ciutat, lluny de l'ampla badia color verd mar. Hi havien quatre torres primes, i cadascuna tenia un hangar contigu que era gairebé igual d'alt. Els hangars contenien plataformes d'aterratge a l'aire lliure cada vint pisos. Tres de les torres estaven acabades, i una estava a mig construir, el seu hangar era només un esquelet. Els nivells superiors de l'edifici estaven plens de bastides i bigues exposades.

Van aterrar prop de les fonts, les quals estaven ara seques. Clive va entrar en el primer hangar i va estacionar el saltacels. Van començar el tediós procés de rastrejar els nombres de registre dels vehicles.

Per fi, van trobar el vehicle en el nivell cinquanta-vuit. Ferus va mirar dins de la cabina del pilot.

—Clive, mira això —li va cridar.

Clive va pressionar la seva cara contra de la bombolla de la cabina.

—Uau, un panell de control. Quina sorpresa.

—No, en el seient del passatger.

Clive va mirar de nou.

—És un llaç làser.

—Una joguina —Ferus va arrufar les celles—. No vaig pensar que hi hagués un nen involucrat. —Ferus tenia un mal sabor en la seva boca.

Quelcom no estava bé. No havia estat bé des que havia posat un peu en aquest planeta.

Estava sent manipulat. Estava segur d'això. Però per què? Per què li havia escollit Palpatine per a aquesta missió? Ferus tenia una idea bastant bona de les seves pròpies habilitats, però sabia que no era l'únic ésser de la galàxia que podria ajudar amb aquest problema.

Com més a prop estava de trobar al sabotejador, més inquiet es posava.

—Tal vegada aquesta no és la nau —va dir Clive.

—No, és aquesta —va dir Ferus—. Ho sento. I mira, han fregat fang en els nombres de registre per tractar d'enfosquir-los. És un vell truc, però funciona.

Ferus va contemplar la torre d'apartaments, pensant. Sabia que la Solace contactaria amb ell tan aviat com hagués rescatat a Roan i a Dona. Fins llavors, hauria de continuar, continuar seguint un pas rere l’altre fins que trobés al sabotejador.

Si lliurava al sabotejador als imperials o no, era una altra qüestió...una que esperava no haver de respondre.

Següent