Una xarxa embullada (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

La sala del tribunal era una petita sala de conferències sense cadires per a espectadors.

Per què hauria de tenir-les? Els judicis estaven dissenyats per dur-se a terme en secret, amb els presoners escortats tan ràpid com fos possible fins a presó. Tropes d'assalt i droides de seguretat estaven alineats contra una paret, sens dubte per evitar que qualsevol possible agitació es convertís en violència.

Solace es va asseure en la cadira del jutge, en una plataforma lleugerament elevada a un extrem de la sala. Ràpidament es va familiaritzar amb els controls.

—Tinc la capacitat per activar els droides —va murmurar ella als altres—. Això hauria de ser-nos útil.

Dues taules confrontaven al jutge, i Trever i Oryon es van col·locar en una d'elles.

El Capità Tran i el Primer Oficial Dicken es van apressar a entrar, seguits per un androide legislatiu, el qual es va col·locar en l'altra taula.

El capità i el primer oficial es van quedar al fons. Òbviament no pensaven que això durés molt.

—Donem-nos pressa —va dir el capità—. Hem d'acabar amb això i arribar al sistema Nunce per recollir una càrrega de presoners. El meu treball és omplir la nau, i al més aviat possible ho faci, aconseguiré un càrrec millor.

Roan i Dona van ser introduïts a la sala del tribunal per droides guàrdia. Trever els va mirar acuradament buscant signes de maltractament. Dona semblava prima i cansada, però Roan va entrar caminant, amb el cap alt. Va veure a Trever i va tenir un petit sobresalt, no visible per als oficials. Llavors la seva cara es va posar impassible de nou.

—S'obre la sessió —va dir la Solace, copejant un mall electrònic que va emetre un suau bong.

Roan i Dona es van asseure en la taula amb l’androide legislatiu.

—Roan Lands i Dona Telamark, han estat acusats de conspiració contra del govern de Bellassa i planejar l'assassinat del conseller imperial del govern de Bellassa. Com es declaren?

—Culpables —va dir l’androide.

—Espera un moment —va dir Roan—. Aquest tros de ferralla no parla en el nostre nom. Sol·licitem un advocat.

—Sóc un advocat triat per la cort, senyor —va dir l’androide legislatiu girant el cap.

—Això és un ultratge. Sota les lleis del Senat Galàctic, tenim el dret d'escollir al nostre propi assessor.

—Haig de corregir-li, senyor —va dir l’androide—. L'Emperador ha suspès aquest dret en l'Acta del Senat tres-dos-un, punt set, pel que fa a traïdors a l'Imperi Galàctic.

—Però jo encara no he estat declarat traïdor a l'Imperi —va assenyalar Roan.

—Sí, però tenim el dret de jutjar-li com si ho fos.

—Si ets, certament, el meu advocat, llavors tinc el dret d'acomiadar-te —va dir Roan—. Jo portaré el nostre cas.

El cap de l’androide va girar més ràpid, els seus sensors parpellejaven.

—No existeix precedent. Haig de fer una cerca més extensiva dels meus bancs de memòria.

—No es molesti —va dir la Solace—. L'acusat té raó. Reconec el seu dret d’acomiadar-li.

Els sensors de l’androide legislatiu van parpellejar frenèticament.

—Protesto!

—En què es basa?

—En què això viola el microxip procedimental!

—Denegada. Continuem.

—Què passa aquí? —va preguntar el Capità Tran.

—Ho sento, Capità, vostè és un testimoni d'aquest procediment, no un participant —va dir la Solace—. Accepto a Roan Lands com a advocat. Com es declara?

—No culpable.

—Portem aquesta funció a les vies espacials —va remugar el Capità—. Haig  de fer unes coses.

Solace va assentir cap a Roan.

—Procedeixi amb l'acusació.

Roan es va posar de peu dret.

—Abans que comencem, sol·licito que desestimi el cas, la seva senyoria. Aquest cas està basat en vigilància il·legal. Sota les regles del Senat Bellassà, ha d'obtenir-se una ordre d'un jutge del tribunal de seguretat. Això mai es va fer.

Els sensors de l’androide van parpellejar.

—Protesto! L'Emperador ha suspès la necessitat d'obtenir una ordre per col·locar vigilància a qualsevol ciutadà de qualsevol món de la galàxia per qualsevol raó.

—Cert —va dir la Solace—. Però el Senat Galàctic no ha ratificat la decisió.

—Però no se li ha demanat que ho faci —va protestar l’androide—. L'Emperador no necessita permís.

—No obstant això, crec que és un àrea grisa —va contestar la Solace.

—Això és contrari a la informació als meus bancs de memòria procedimental —va dir l’androide—. Altament irregular... circuits reescalfats. Haig de ser reparat immediatament! —va sortir ràpidament de la sala.

El Capità Tran va copejar el sòl amb el peu.

—Àrea grisa! —va exclamar, exasperat—. No hi ha àrees grises en l'Imperi Galàctic! L'Emperador s'ha desfet d'àrees grises! Aquest va ser el problema amb la República!

—Puc recordar-li que es calmi, Capità? —va preguntar la Solace—. Els discursos polítics no tenen lloc a la sala del tribunal.

Oryon es va posar dempeus.

—Reconeixem la qüestió legal del presoner. Després d'una revisió meticulosa del cas, sa senyoria, demano respectuosament que els càrrecs contra l'acusat siguin desestimats.

—Això és un escàndol! —va rugir el Capità.

—Jo sóc el jutge —va dir la Solace. Va copejar el mall—. Cas desestimat! A més, li acuso a vostè, Capità Tran, i al seu Primer Oficial Dicken d'obstrucció a la justícia i amotinament.

—Amotinament!

—Amotinament, senyor, per interferir amb un cas del tribunal imperial —Solace va prémer el botó del droide de seguretat. Va assenyalar cap als soldats d'assalt—. Tanquin-los.

El capità va ananr a agafar el seu blàster, però Oryon va estar allà en menys d'un segon.

Va pressionar el seu propi blàster contra la templa del capità.

—Jo pensaria una altra vegada el que està a punt de fer.

—Però no tenen dret!

—Quan vam pujar a bord, vam obtenir aquest dret. Representem la justícia en l'Imperi —va respondre la Solace—. Lliurin les seves armes.

El Capità Tran i el Primer Oficial Dicken li van lliurar els seus blàsters a Oryon.

Els droides de seguretat i les tropes d'assalt van començar a sortir de la sala del tribunal.

—Us recordareu d'això —va dir el capità a la Solace i al grup—. Acabareu tots en una presó imperial!

—Sembla que aquí és on es dirigeix! —va contestar Trever.

Tan aviat com van estar fora de la sala, Dona es va deixar caure sobre en la taula amb alleujament, però Roan va riure.

—Gràcies per salvar-nos.

—Encara no estem fora de perill —va dir la Solace, posant-se dempeus i traient-se la túnica judicial—. Haurem de prendre la nau.

—Vinga —va dir Roan—. Algú té un blàster? —Oryon li va llançar un dels tres blàsters. Dona es va posar dempeus. El color havia tornat a la seva cara, retornant-li la seva força i la seva vitalitat—. Qui sou vosaltres?

—Espera, deixa'm endevinar. Amics d’en Ferus? —va preguntar Roan.

—Bons amics —va dir Oryon—. Sóc Oryon, i aquesta és Solace. Ja coneixes a Trever. Ferus està fora de perill, però et parlarem d'ell més tard.

—Estic desitjant prendre el control d'un creuer imperial —va dir Roan—. No hi ha problema. Però no som a punt de trobar-nos amb un munt de droides enfuriats? I només som cinc?

—I un de nosaltres té mala punteria —va afegir Dona.

—Vam aconseguir els esquemes de la nau —va dir la Solace.

—Viatja amb una tripulació lleugera. La major part dels droides es mantenen en el compartiment de càrrega. Només estan allà en cas d'un atac. Si podem prendre el control de la cabina, podem tancar el compartiment de càrrega.

—Quants hi haurà a la cabina?

—Al voltant de tres oficials i vint droides —va dir la Solace—. No serà un problema.

—Acaba de dir que no és un problema? —Roan es va tornar cap a Oryon.

—Confia en mi —va dir la Solace.

Van sortir al passadís. Solace va prendre la davantera.

No havien anat molt llunyans abans que un androide de protocol es trobés amb ells.

—La tripulació espera les ordres del capità —va dir.

—El capità ha estat arrestat —va dir la Solace—. Jo estic al comandament.

—Aquesta és una violació d'autoritat —va dir l’androide—. Hauré de cridar...

En un instant, Solace va avançar, sabre làser en mà, i va llescar el seu cap.

—Oh, estrelles! —va dir el cap sense cos.

Amb una experta espasada, Solace va desactivar el seu panell de control fins i tot mentre continuava corrent passadís avall.

—Ah, ara ho entenc —va dir Roan—. Ferus va trobar al seu Jedi.

Van córrer pel passadís, seguint la Solace fins a la cabina. Trever va quedar impressionat per com de ràpid que Roan es va integrar en el grup. Es movia a la dreta de la Solace, deixant que Oryon cobrís l'esquerra. Dona estava enrere amb Trever. Ells cinc no eren exactament un grup d'atac d'elit, però Trever no tenia dubte que guanyarien.

Solace va activar les portes de la cabina i va entrar a la càrrega dins, sabre làser en mà.

Els nous droides de seguretat van començar a disparar els seus canons làser, alçant els seus avantbraços. El foc brunzí a través de la cabina en rajos d'energia. Trever es va tirar al sòl i va rodar.

En menys d'un minut, Solace havia partit tres droides i havia donat un salt mortal en l'aire per derrocar a un altre abans d'enterrar el seu sabre làser en el seu panell de control.

Llavors es va girar per desfer-se de quatre droides posats en guàrdia. Oryon i Roan es van ocupar de la resta.

La cabina es va omplir de droides fumejants i metall fos, i Solace va apuntar el seu sabre làser al pit de l'oficial al comandament.

—No em vol empènyer, veritat? —va preguntar ella. Ni tan sols respirava amb força.

—Què voleu? —va preguntar ell.

—Us donarem passatge segur per a un espaiport. Tota la tripulació ha de partir. Us deixarem amb les vostres vides si ens deixeu la nau.

L'oficial va compartir una mirada amb la seva tripulació.

—No vaig a morir per aquesta nau.

—Estic d'acord.

Oryon va botar cap als controls. Roan va mantenir el seu blàster apuntat cap als tres oficials imperials mentre s'asseia en una cadira i creuava les cames.

—Vaig a gaudir d'aquest viatge —va dir.

 Següent