Una xarxa embullada (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Keets i Curran estaven asseguts a la sala de detenció del Senat, on mantenien a aquells que violaven la seguretat. Estaven alleujats per no haver estat enviats immediatament a un centre de detenció imperial.

Zackery estava assegut a una taula, veient un certamen d'un droide gladiador en la seva pantalla, ignorant als presoners. Keets va considerar el fet d’abatre’l, però sabia que hi havia seguretat addicional darrere de la porta tancada. Estaven esperant alguna cosa, i tenia la sensació de saber el què.

Les portes es van obrir amb un xiuxiueig, i va aparèixer Sano Sauro. A pesar que era mitjanit, estava vestit i arreglat impecablement.

Zackery es va aixecar d'un salt.

—Aquí estan, senyor. Els vam agafar in fraganti en la seva oficina.

—Deixa'ns.

—Però podrien ser perillosos...

—Jo crec que no —Sauro va arrencar un tros de fil de la seva màniga negra—. Vés-te’n.

Zackery es va marxar precipitadament, guardant el seu datapad sota el braç.

Sauro es va asseure en la taula i va ajuntar les mans.

—Per a qui treballeu? —va preguntar.

—Per a ningú —va dir Curran.

—No em feu perdre el temps. O m'ho dieu o us lliuraré als interrogadors imperials. Pel que sé, tu —va dir Sauro, tornant-se cap a Keets—, eres un periodista de tercera, i tu —va continuar, tornant-se cap a Curran— eres un ajudant de baix nivell del Senat fins que es va establir l'Imperi, després de la qual cosa es va determinar que tots dos havíeu violat les lleis de l'Imperi, i es van emetre autoritzacions per al vostre arrest.

—De tercera? —va dir Keets tornant a l'anterior—. Pot torturar-me tot el que vulgui, però no hi ha necessitat de dir-me de tercera.

La mirada de Sauro era fosca i neutral.

—Tinc enemics —va dir—. Accepto això com una part inevitable del poder. És necessari que jo conegui qui són. Ara, o m'ho dieu o us veureu forçats a parlar amb un interrogador imperial. Qui us va contractar?

—Bog Divínian —va dir Curran. No pensava que fos possible sorprendre a Sano Sauro, però va veure el centelleig en la seva mirada.

—Menteix —li va desafiar el senador.

Curran no va contestar. Era suficient haver plantat la sospita en la ment de Sauro.

Era millor enfrontar a Bog i a Sauro i que no confiessin l’un en l'altre.

—No tinc temps per a mentides —va dir Sauro aixecant-se elegantment—, així que jo...

La porta es va obrir xiuxiuant darrere d'ell. Sauro no es va girar, però van veure la seva còlera per ser interromput.

—No t'he cridat.

Zackery va fer un pas indecís a l'habitació.

—Comunicació urgent per a vostè, senyor. El Veritable Justícia ha estat segrestat.

—Idiota, digues-m'ho fora! —la cara de Sauro es va posar blanca.

Keets va mantenir la seva cara impassible, però va poder haver aplaudit per la mirada de fúria en la cara de Sauro. El tipus estava aterrit, això estava clar.

I ell no tenia dubte que Solace, Oryon i Trever havien fet l'impossible: Havien alliberat a Roan i a Dona.

—No li diguis això a ningú —va xiuxiuar Sauro a Zackery—. No ha d'arribar a l'Emperador —Es va girar i va mirar a Keets i a Curran amb odi—. M'ocuparé d'ells més tard —va dir.

Després va creuar la porta precipitadament.

Següent