Devorats (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Zak es va posar a peu dret. Però ja estava envoltat per cinc ganks. Smada el Hutt estava assegut en el seu trineu repulsor enmig de plecs de greix. La somrient bavosa va ficar una mà en un bol gran de vidre ple d'anguiles vives. Va deixar caure una de les anguiles retorçant-se en la seva boca i es va llepar els llavis.

—Deliciós. Ara, on estava? —va retrunyir el hutt—. Oh, sí. Nois.

Els ganks van aixecar les seves armes.

—Espera! —va suplicar Zak—. Per què estàs fent això?

—La culpa és del teu oncle —va dir el senyor del crim amb total naturalitat—. No vol cooperar, així que he decidit convèncer-li que treballi per a mi. Vaig a segrestar a la teva germana, i et mataré com a advertiment que parlo de debò.

—La gent s'aixeca aviat, cap —grunyí un dels ganks—. Un munt de testimonis.

—Tens raó. Mateu al nen i llanceu el seu cos en el llindar. Després, anirem a trobar a la noia.

—Condemnats! —va cridar algú en veu tan alta que fins als assassins gank van saltar cap enrere—. Condemnats! —va tornar a cridar la veu.

Bebo va aparèixer per una cantonada, arrossegant els peus pel centre del poble. Es va balancejar d'un costat a un altre i va cridar amb totes les seves forces.

—Estem tots condemnats!

—Aquest boig ja no em diverteix —va bramar Smada—. Convertiu-lo en carn de nerf.

Un dels ganks va apuntar la seva arma i va disparar a Bebo. El tret de blàster va travessar l'aire directament cap a Bebo. Però després es va perdre. Zak va parpellejar. Haig d'haver-me colpejat el cap més fort del que pensava. Juraria que el tret s'ha desviat en l'últim minut.

—Has fallat! —es rigué un dels altres ganks—. Però jo no fallaré.

Va disparar un tret. A continuació, un segon. Tots dos llançaments van fallar i van destrossar la façana d'un edifici molt avall del carrer. Bebo, commocionat però il·lès, va córrer a amagar-se.

Tots els ganks van perdre els estreps. Cinc pistoles van disparar alhora, i l'aire es va omplir amb els gemecs dels rajos d'energia. Bebo es va perdre darrere d'un núvol de pols i fum.

Quan es va aclarir, Bebo jeia arraulit en el terra. Però no havia estat ferit.

—Maleït vell boig! —va rugir Smada—. Et vaig a matar jo mateix!

—No vas a matar a ningú, Smada —era la veu d’en Hoole.

Smada i els seus guardaespatlles es van tornar. Darrere d'ells, Hoole estava al capdavant de dues dotzenes de vilatans, malhumorats per la falta de son i tots armats amb pistoles. Tash i Devé estaven darrere del shi’ido.

Smada rigué. Va portar una rabassuda mà al plat d'anguiles i va menjar una altra.

—Hoole, ets un ximple. Creus que uns pocs colons estan a l'altura dels meus ganks?

La veu d’en Hoole era com l'acer.

—Vols matar aquest home tant que estaries disposat a esbrinar-ho?

—Sóc Smada el Hutt! Mato a qui vull, quan vull.

—Avui no.

Hoole va esperar.

Molt a poc a poc, un enutjat grunyit baix va retrunyir des de les profunditats del ventre cavernós d’Smada. Era un hutt. Això significava que no tenia por d'uns vilatans. Però també significava que era prou intel·ligent com per saber quan minimitzar les seves pèrdues. Guanyar aquest enfrontament no valia el fet de posar en risc la seva pròpia pell.

—És la segona vegada que m'has frustrat, Hoole —va dir Smada—. Però al final, hauràs de treballar per a mi —el hutt va llançar una mirada amenaçadora a Bebo—. I tu estaràs mort abans que un altre dia hagi acabat.

Un dels ganks va saltar a bord del trineu repulsor i el va portar carrer avall amb la resta dels esbirros seguint-lo. Ningú es va atrevir a detenir-los. Només quan el senyor del crim es va perdre de vista, els colons i Hoole es van relaxar.

—Zak, estàs bé? —va preguntar la Tash.

—Crec que sí —va dir el seu germà—. Gràcies principalment a ell —va assenyalar a Bebo.

—Si us plau —va cridar Bebo a la multitud reunida—. Heu d'escoltar-me. He trobat una cosa!

No obstant això, els colons havien tingut suficient emoció per a un matí. Amb uns breus agraïments de part d’en Hoole, van donar mitja volta i van tornar a les seves cases.

—Esteu tots condemnats! —va cridar Bebo darrere d'ells.

—Què ha passat? —va preguntar Tash a Zak.

Zak es va encongir d'espatlles.

—No ho sé, però em va salvar la vida. Va ser increïble. Aquests ganks disparaven sense parar contra ell, però cada tret fallava, i ell es quedava aquí. És molt valent.

—O neci —va afegir Devé.

—Uhm, Tash, crec que pot ser que tinguessis raó —Zak va enrogir una mica—. Almenys en allò dels esbirros d’Smada anant darrere de nosaltres. Anaven a per mi aquest matí.

—T'ho vaig dir! —gairebé li va cridar.

—Però no sé res dels ganks desapareixent —va agregar.

—Desapareixent! —Bebo es va abalançar sobre la paraula—. Sí, sí! Desapareixent!

Hoole va interrompre.

—Zak, Tash, si us plau. És massa d’hora per això.

Però Tash per fi havia trobat a algú que la creia, fins i tot si ell era un boig.

—Oncle Hoole, m'agradaria quedar-me i parlar amb ell un moment.

Hoole va mirar al seu voltant. El hutt havia desaparegut, però, per quant temps?

—No crec que sigui segur, Tash.

—Bé, llavors et pots quedar amb mi. O Zak.

El shi’ido va negar amb el cap.

—Me n'haig d'anar —va dir.

—On?

—Haig d’atendre altres negocis—va dir el shi’ido misteriosament. Una vegada més Tash es va recordar del que Smada li havia dit el dia anterior en la cantina. Què es portava l'oncle Hoole entre mans?

—I jo no he tingut molta oportunitat de practicar amb la meva skimboard —va explicar el seu germà.

—Només uns minuts, oncle Hoole. Si us plau —va suplicar ella.

Hoole va cedir.

—Molt bé. Devé es quedarà amb tu. Ens trobarem de nou a la casa d’en Chood. No vagis molt lluny.

—Genial —va murmurar Tash mentre el seu germà i el seu oncle se n'anaven—. L’androide més trist mai dissenyat serà una gran companyia.

—No puc dir que estigui més feliç que tu —va entonar Devé—. Preferiria més comptar les puces de sorra d'un nerf. A pesar que probablement podria trobar un munt en el teu nou amic.

Bebo es va posar a la gatzoneta en la pols. S'inclinava cap enrere i cap endavant, murmurant per a si. Quan Tash se li va acostar i li va posar una mà en la seva espatlla, ell no va respondre.

—Bebo? Aquest és el teu nom, veritat? —no va haver-hi resposta—. Estàs bé? —no va haver-hi resposta—. Què saps de les desaparicions?

—Desaparicions! —la paraula va portar a Bebo a la vida—. Sí, les desaparicions! Ho saps.

—Què em pots dir?

—Et vaig a ensenyar el que he trobat —es va aixecar d'un salt i va aferrar la mà de la Tash—. Vinga! Dóna't pressa!

Ell va sortir corrent, tirant de Tash amb ell.

—Això comença a semblar-se a una aventura —grunyí Devé mentre corria darrere d'ells—. Detesto les aventures.

Zak va decidir que la seva taula d’skimboard era una mica massa potent. Va tornar a l’espaiport, on podria utilitzar les eines del Missatger de Llum. Havia vist el treball d’en Chewbacca, i estava segur que sabia el que estava fent.

Utilitzant un dels ancoratges d'aterratge del Missatger de Llum com un seient, va obrir un panell en la seva taula d’skimboard. Va reduir la potència el just perquè encara tingués un vol veloç, però sense tanta altura.

Era a punt de fer l'ajust quan una ombra va caure sobre ell.

Un moment després, Zak s'havia anat.

Bebo va portar-la lluny de la ciutat, als boscos dels voltants. Era un bosc fosc, on els arbres creixien gruixuts i molt junts. Els seus troncs eren nuosos, amb grans arrels que sobresortien de la terra. A Tash li recordaven uns tentacles.

—Uhm, de debò hem d'estar aquí? —li va preguntar. Mirà cap enrere, però Devé havia quedat molt lluny.

Bebo no va respondre. En el seu lloc, la va portar encara més endins en el bosc, fins que van arribar a la base d'un enorme arbre. Arrels gegantines s'alçaven tan altes com el seu cap, i les branques eren tan espesses que no podia veure el sol. Sota l'arbre, hi havia tanta foscor com en la nit. A l'ombra d'una de les grans arrels, Tash va poder distingir una obertura en el terra.

—Allà a baix —va dir Bebo, assenyalant cap al forat—. Endavant.

—Aquí a baix? —li va preguntar—. Saps si és segur?

—Segur? Segur! He, he, he! —rigué Bebo—. Si vols estar segura, no hauries d'haver vingut a D’vouran!

I la va empènyer cap al forat.

Següent