Devorats (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

—Devé, pots veure alguna cosa? —li va preguntar Tash—. Utilitza l'infraroig.

—No funciona —va respondre l’androide—. La major part dels meus sistemes estan fora de servei, gràcies als cops que em van donar els enzeen. Però almenys, gràcies al Faedor, em van tirar a la ferralla abans d'acabar el treball!

—Els enzeen? —va preguntar Zak, desconcertat—. Ells et van atacar?

Tash ràpidament li va explicar al seu germà allò del laboratori. El terratrèmol. El poble buit. I que l'oncle Hoole s'hi havia esfumat.

La veu d’en Zak tremolava quan va dir:

—Molt bé. Què fem? Smada està darrere de nosaltres en alguna part. Els enzeen estan tractant de matar-te. Oncle Hoole s'ha anat. I hi ha alguna cosa en aquesta foscor que està darrere de nosaltres!

—Funciona la taula d’skimboard? —va preguntar Tash.

Devé tenia una petita vareta lluminosa localitzada en els seus fotoreceptors, encara en funcionament, que va proporcionar una mica de claredat a Zak. Mitjançant el petit feix de llum, Zak va examinar la taula. Una cicatriu llarga i negra corria per la reixeta de ventilació principal del repulsor. Una forta olor d’ozó surava des del lloc on el tret d’Smada havia copejat.

—No anirà enlloc ara com ara. L'amortidor micro-al·luvial està tocat. Però crec que puc arreglar-ho si em dónes uns minuts per tornar a cablejar-lo.

—Llavors és millor fer una carrera sense ell. Devé, pots córrer?

—No —va dir l’androide amb total naturalitat—. Haureu de deixar-me enrere.

—Aquesta vegada no —va dir Tash. Va posar un braç al voltant de la seva cintura. Zak va assumir una posició similar en l'altre costat de l’androide.

—Quin camí? —va preguntar Zak.

—Cap a l’espaiport. Tal vegada junts puguem volar amb el Missatger de Llum fora d'aquí.

—Jo crec que no —un feix de llum brillant va caure sobre ells. Smada i els seus homes els havien trobat ja.

El hutt estava assegut damunt del seu trineu repulsor, amb sis ganks al seu voltant. Mirà a Zak i a Tash a través d'estretes escletxes.

—Porteu-los aquí.

Un dels ganks es va llançar cap endavant per capturar-los.

Llavors va desaparèixer.

—Aaaahhh! —un crit esquinçador va tallar l'aire—. Ajuda! Ajudeu-me! Això em té! Aaaahhh...! —el crit va parar sobtadament.

Smada va il·luminar amb la seva llanterna el punt on el delinqüent havia estat. Però no hi havia res allà.

Ni tan sols una petjada.

—Què és això? —va exclamar un gank—. Què està passant?

Des de la foscor, Smada va respondre. La seva veu era encara poderosa i dominant, però també hi havia por en ella.

—Alguna cosa camina per aquí —va cridar als seus guàrdies—. Agafeu aquests mocosos i sortim d'aquí!

Cautelosament, un altre gank va fer un pas endavant, mentre que els altres mantenien els seus desintegradors preparats. Aquesta vegada Smada va mantenir la llum de la llanterna en l'esquena del seu esbirro.

I aquesta vegada ho van veure. En un obrir i tancar d'ulls, un forat es va obrir just sota els seus peus i el gank va caure.

—Ajuda! —va cridar el pinxo.

El gank va obrir els braços a l'ample mentre era succionat cap avall, detenint la seva caiguda amb les seves espatlles. Va intentar grimpar pel forat, però es va tancar al seu voltant com si fos el tancament d'una mandíbula. La terra mateixa es va estrènyer al voltant del seu pit i ell grunyí de dolor.

En aquest moment els altres ganks havien arribat fins a ell. Li van aferrar de mans i braços i van tractar de treure’l del forat. Però en canvi alguna cosa molt, molt més forta, el va arrossegar uns centímetres més cap avall.

—Aaaahhh! —va cridar el gank. Va ser aterridor escoltar aquest so provinent del perdonavides amb cicatrius de batalla—. M'està fent mal! M'està fent molt mal! —els seus ulls estaven plens de terror—. M'està menjant viu! Estic sent devorat!

Tash i Zak miraven, paralitzats pel terror.

—Dispareu-li! —va rugir Smada.

—Disparar a què? —van cridar els seus guàrdies—. No hi ha res!

Van veure amb impotència com el cap del gank era aspirat i després la resta del seu cos, fins que l'única cosa que quedava era una mà que sobresortia del terra. Finalment la mà també va desaparèixer. El forat es va tancar, com si mai hagués existit, i la víctima s'havia anat.

Per a la resta dels guardaespatlles, era el súmmum. Smada no pagava prou per a això. Van buscar un lloc segur. Però, quin lloc estava a resguard de la terra mateixa?

El trineu repulsor d’Smada...

Els cinc restants ganks van envair el trineu flotant, tractant d'escapar de la criatura de sota el terra. No hi havia suficient espai en el trineu per a tots, i van començar a barallar-se entre si lluitant per un buit en la plataforma.

—Fora d'aquí, cucs de fems addictes a l'espècia! —va demandar el hutt. Va moure la seva gruixuda cua escombrant als ganks del seu trineu.

Tots menys un van ser llançats cridant al terra. Quan el forat es va segellar, va ser com si mai haguessin existit. En moments, els sequaços d’Smada havien desaparegut.

Zak, Tash i Devé estaven en el terra. El monstre no semblava interessat en Devé. Tash estava protegida, i Zak també, ja que estava agafat de la mà de la seva germana tot el temps. Damunt del trineu repulsor estaven asseguts l'únic assassí gank que havia sobreviscut i Smada el Hutt. El massiu cos d’Smada es va sacsejar amb fúria.

—Què és això?! —el rugit va sorgir d’Smada el Hutt com un tro. El poderós hutt es va alçar en tota la seva envergadura, balancejant-se sobre la punta del seu gruixut cos. Estirat, Smada aconseguia els tres metres sobre la coberta del seu trineu, eclipsant fins i tot al guàrdia gank. Era una vista impressionant, i la seva veu ressonava amb la força suficient com per conjurar a un dimoni.

En el seu lloc, va conjurar als enzeen.

Van sortir de la forest, vint individus, tots portant llums. Van caminar tranquil·lament per la terra, sense por del que fos que acabava d'empassar-se a cinc ganks.

Tash va reconèixer a l’enzeen que liderava al grup.

—Chood —la veu d’Smada era com una daga—. Què està passant aquí?!

Chood va retornar l'ardent mirada d’Smada amb una mirada d'avorrit desdeny.

—La vostra perdició.

—Bah! —Smada es va acomodar de nou en la seva posició prostrada habitual—. Això és algun truc dels teus. Hi ha una bèstia, una criatura que s'amaga en els túnels sota terra. Ataca des de baix.

Chood va somriure.

—La bèstia no s'amaga.

Al costat d’Smada, el gank va donar un cop de puny en la coberta del trineu repulsor.

—Llavors, on està la bèstia? On?!

Tot els enzeen van riure. Com havia fet abans, el somriure d’en Chood es va convertir en un somriure malèfic.

—Després de tot aquest temps encara no ho entens! El secret de D’vouran se t'ha escapat —rigué amb un riure baix i cruel—. Creus que vas a ser devorat per una criatura amagada sota la superfície del planeta. No t'adones que vas a ser devorat pel propi planeta!

Següent