La Ciutat dels Morts (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

Tap. Tap. Tap.

Zak es va asseure en el llit. Què és aquest soroll?

Alguna cosa anava malament. Estava a la seva habitació, a la seva pròpia casa al planeta Alderaan. Però això era impossible.

No puc estar aquí. Alderaan va ser destruït per l'Imperi.

Zak i la seva germana, Tash, havien perdut a la seva família, als seus amics i la seva casa. Havien passat els últims sis mesos a càrrec del seu únic parent viu, un oncle anomenat Hoole.

Per això sabia Zak que no podia estar a casa, però tot al seu voltant es veia i se sentia tan real...

Tal vegada només ha estat un malson! Tal vegada Alderaan no va ser destruït. Tal vegada la mama i el papa estan vius!

Per a Zak un malson explicaria moltes coses. Això explicaria per què la seva mare i el seu pare, i tot el seu món, podrien haver desaparegut en una explosió de foc làser imperial. Això explicaria per què ell i la seva germana havien estat posats a custòdia del seu misteriós oncle Hoole, un científic canviaformes alienígena. I això explicaria per què havien escapat pels pèls d'un planeta monstruós que gairebé els havia devorat vius.

—Això ho explicaria —va dir Zak en veu alta—, tot ha estat un somni. Mai ha ocorregut. I això significa que estic a casa!

Va saltar del llit.

Tap. Tap. Tap.

Aquest soroll li havia despertat. Ara es repetia.

Tap. Tap. Tap.

El soroll venia de fora de la seva finestra del dormitori. Zak es va aixecar del llit. Sentia els seus peus pesats, i la seva visió era borrosa. Va buscar a les palpentes el camí fins a la finestra de transpariacer. Era a punt de prémer el botó de «obrir», però de sobte es va detenir.

EAn l'altre costat de la finestra, va veure el buit de l'espai profund.

L'espai profund? Com pot el meu dormitori viatjar a través de l'espai profund?

Però així era. En la foscor, Zak podia veure estels i llunyans sistemes solars cremant com petits punts de llum.

Es va fregar els seus somnolents ulls, però la visió no va canviar.

Tap. Tap. Tap.

El so provenia de fora i sota la seva finestra. Zak va resistir a la temptació d'obrir-la. Si ho fes, el buit de l'espai el xuclaria. Va prémer la cara contra el vidre, tractant de veure el que hi havia allà.

Tap. Tap. Tap.

L'objecte va començar a desplaçar-se cap amunt, entrant en el rang de visió d’en Zak. Zak es va quedar sense alè i es va trontollar cap enrere des de la finestra.

Una mà morta, grisa, ascendia fins a la seva panoràmica...

Va ser seguida per un braç de color blanc pàl·lid, i després flocs de cabell ennegrit. Finalment el rostre de la figura va surar a la vista. Era blanc, amb conques buides per ulls, però va reconèixer la cara de totes maneres.

La seva mare.

Mentre mirava amb horror, la boca es va moure, i Zak va sentir la veu de la seva mare gemegar.

—Zak, per què ens vas deixar enrere?

Zak va cridar.

Va obrir els ulls.

I es va trobar a si mateix assegut en una llitera a bord de la nau coneguda com el Falcó Mil·lenari. El seu dormitori d’Alderaan havia desaparegut. El cadàver havia desaparegut. Tash estava asseguda molt alçada en un llit proper.

—Zak! Què et passa? —va exclamar la seva germana gran.

Zak va tractar de recuperar l'alè.

—Jo... suposo que estava somiant —va dir finalment—. Somiava que estava a la meva habitació... però la meva habitació estava surant a l'espai. I llavors vaig veure la mama, però ella també estava surant a l'espai. Morta —va entretancar els ulls per contenir una llàgrima. No podia dir res més.

Tash es va acostar al seu germà i li va posar un reconfortant braç al voltant de la seva espatlla. Abans que pogués parlar, la porta de la seva petita cabina es va obrir i la peluda cara del wookiee Chewbacca va aparèixer. Tenia a la mà una ballesta d'aspecte sinistre, i el seu enorme cos omplia la major part de l'entrada. Darrere d'ell, Tash i Zak només podien veure l'estructura platejada de l’androide humanoide, D-V9.

Chewbacca bramà una pregunta.

—Crec que el wookiee vol saber el que està passant —va dir D-V9—. I jo també.

D-V9, o Devé per abreujar, decantà el cap mecànic de costat amb impaciència. L’androide havia estat assistent de recerca de l'oncle Hoole durant anys, fins que Zak i Tash van arribar i Hoole havia nomenat a Devé el seu cuidador. Devé no sempre apreciava el seu nou rol, especialment quan una de les seves càrregues causava caos enmig de la nit.

—No és res, Devé —va dir Zak—. Acabo de tenir un malson.

—Ei, què és tot aquest escàndol? —va exigir Han Solo, apareixent pel llindar i estrenyent-se al costat del seu company wookiee.

—Res —va respondre Tash pel seu germà—. Ho sento si t'hem despertat.

—No hi ha problema —va dir el pilot estel·lar—. De totes maneres l'ordinador de navegació diu que estem arribant a la nostra destinació. El teu oncle està en el saló amb Luke i la Leia. Potser sigui millor que us aixequeu.

A Zak i Tash no els va costar molt temps preparar-se. Ho havien perdut tot quan es van quedar orfes sis mesos enrere. Tot el que havien adquirit des de llavors ho havien perdut de nou només uns dies abans, quan el planeta D’vouran va destruir la seva nau i gairebé se’ls emporta per davant amb ell. Finalment havien estat salvats pel Falcó Mil·lenari i la seva tripulació.

Uns moments més tard, Zak i Tash van entrar a l'àrea comuna del Falcó Mil·lenari, on l'oncle Hoole els esperava.

Zak estava fascinat amb l'aparença del seu oncle. A primera vista, Hoole semblava un ésser humà alt i prim, fins que notaves que la seva pell era d'un color gris clar, i els seus dits eren increïblement llargs. Hoole, que era només el seu oncle polític, era un membre de l'espècie shi’ido. Encara que Zak sabia que la majoria dels shi’ido eren tranquils i reservats, mai podria acostumar-se a l'ombrívola i malenconiosa personalitat del seu oncle.

Hi havia una altra cosa sobre Hoole a la qual Zak no podria acostumar-se. El seu oncle era un canvia-forma. Com tots els shi’ido, Hoole podia transformar-se en gairebé qualsevol criatura vivent. Zak ho havia vist més d'una vegada. El record li va fer estremir-se.

—Bé. Us heu aixecat —va dir Hoole—. Anem a aterrar en un moment.

—Aterrar? —va preguntar Tash.

Hoole va assentir.

—Hem de comprar una nova nau. Aquest és el planeta habitat més proper.

—Com es diu? —va preguntar Tash.

—Necròpoli.

—Necròpoli? —va dir Zak—. Quin nom tan estrany. Què vol dir?

—Significa —va dir Hoole mentre sentien com el Falcó Mil·lenari descendia en la gravetat—, Ciutat dels Morts.

El Falcó Mil·lenari va descendir a través d'una arremolinada boira i va aterrar en una plataforma fosca. Amb un gemec, l’escotilla de la nau es va obrir, omplint de llum pàl·lida el terra. La pista d'aterratge estava construïda amb blocs de pedra antics. Al lluny, entre la boira, Tash i Zak podien veure els contorns foscos d'edificis de pedra alts amuntegats com fileres de làpides.

Al costat de Zak i Tash estaven Han Solo, Chewbacca i els seus companys droides C-3PO i R2-D2, juntament amb els altres amics que havien fet: la Princesa Leia, que era del planeta natal de Zak i Tash, Alderaan, i un jove anomenat Luke Skywalker.

—Noi, segur que pots captar-ho —va dir Han—. Mira aquest lloc.

Era ombrívol i depriment. La boira penjava pesadament en l'aire, i la foscor donava pas a la llum a contracor fins al tren d'aterratge del Falcó.

—Necròpoli és una civilització molt antiga —va explicar Hoole—. Té tradicions de milers d'anys d'antiguitat.

—Sí —va dir Zak—, i sembla que els edificis són igual d'antics.

—Mira, odio dir-ho, però això és el més lluny que us podem portar —va dir Han Solo, donant palmelladetes en l'espatlla d’en Zak.

La Princesa Leia va arrufar les celles.

—En Han té raó. Ens hem retardat massa temps.

—Ho entenem —va dir la Tash. Ella i Zak sospitaven que la tripulació del Falcó Mil·lenari era part de l'Aliança Rebel. De fet, Zak fins i tot els havia preguntat si ho eren. Cap d'ells ho havia admès, però la forma en què havien actuat i el fet que la Leia fos d’Alderaan va fer que Tash i Zak estiguessin bastant segurs que els seus nous amics eren rebels.

—Esteu segurs que aneu a estar bé? —va preguntar Luke Skywalker—. No volem acabar abandonant-vos aquí.

L'oncle Hoole va contestar.

—Estarem bé. Anem a comprar una nau aquí i continuarem el nostre camí.

Comiats i agraïments es van formular al seu voltant. El droide R2 va xiular amb tristesa.

—Tens tota la raó, R2 —va respondre el seu homòleg daurat, Trespeó—. És un moment sentimental.

—Commovedor —va dir Devé secament—. Els meus circuits estan sobrecarregats de l'emoció.

Luke es va reservar un comiat especial per a la Tash. Estava fascinada pels antics guerrers coneguts com a Cavallers Jedi, i li havia agradat Luke des del moment en què havia vist el seu sabre de llum Jedi.

Ell li va oferir la mà amb respecte.

—Bona sort, Tash. Que la Força t'acompanyi —llavors ell i els seus amics van tornar cap a la seva nau.

Zak, Tash, Devé i l'oncle Hoole van veure com l’escotilla del Falcó es tancava. Després, amb un rugit dels seus poderosos motors, el Falcó es va elevar en l'atmosfera i es va esvair.

—Un estrany grup —va dir Zak—. Agradable, però estrany. Em pregunto si alguna vegada els veurem de nou.

Tash va assentir.

—Els veurem de nou.

—Com ho saps? —li va demanar el seu germà. Però Tash es va encongir d'espatlles.

—Ho sé.

Zak va negar amb el cap.

—Ets estranya, també.

Ell i Tash van seguir a l'oncle Hoole cap a un dels carrerons foscos que portaven lluny de la pista d'aterratge. Les llambordes sota els seus peus eren velles i relliscoses per la humitat. El carreró era estret i estava ple del que semblaven altes i estretes caixes. Però quan van entrar en el carreró, Zak va veure que no eren caixes. Eren taüts molt antics, oberts i dempeus en els seus extrems.

I estaven plens.

Dins de cada taüt Zak va veure una figura humana embolicada en un sudari gris.

—Ugh! —Zak va arrufar el nas—. Són... mòmies?

—Ximpleries —va respondre Hoole—. Necròpoli té una civilització antiga i respectada. Hauries d'aprendre a apreciar cultures alienes.

Zak no ho va sentir. Estava massa ocupat mirant els misteriosos taüts.

Les figures embolicades en tela es van agitar. Zak es va congelar en sec. Una de les mòmies havia obert els seus ulls.

Següent