La Ciutat dels Morts
La
Galàxia de la Por 2
John Whitman
Benvingut
a la ciutat dels morts...
Quan
Hoole, Tash, i Zak es detenen a Necròpolis per buscar una nau nova, Zak es fa
immediatament amic dels nois locals. I està disposat a fer una barrabassada
boja —com anar a un cementiri necropolità a mitjanit— només per provar que és
tan dur com ells.
El
cementiri és silenciós com la mort i està ple de blancs cucs dels ossos que es
retorcen. I tal vegada Zak s’ho hauria d'haver pensat dues vegades abans
d'acceptar aquest repte. Només perquè els cossos estan enterrats no significa
que estiguin morts.
PRÒLEG
En
la seva fortalesa oculta, el científic es va dirigir cap a una porta de
seguretat pesada. Al costat de la porta, un massiu droide guardià GK-600 va
elevar un blàster pesat i va exigir:
—Reconeixement
de veu i contrasenya.
El
científic va parlar amb calma:
—Projecte
Crit-estel·lar.
—Contrasenya
verificada —el droide guardià va baixar la seva arma i va obrir la porta de
seguretat.
El
científic va fer un pas dins del seu mòdul de control. Des d'aquest centre de
comandament, monitorava una xarxa galàctica d'ordinadors i agents vius, tots
ells treballant en diversos aspectes del Projecte Crit-estel·lar. No obstant
això, només l'Emperador, Darth Vader, i ell, el científic, sabien l'objectiu
final del Projecte Crit-estel·lar.
—Molt
aviat —es va dir el científic a si mateix amb malèvola gaubança—, molt aviat el
meu poder sobre la vida i la mort serà complet. Segur que el Projecte Crit-estel·lar
complaurà a l'Emperador, i començarà llavors el meu control sobre la galàxia. Res
podrà detenir-me.
Una
alarma va sonar.
El
científic es va asseure enfront del seu mòdul de control. Per sobre del panell
de controls hi havia cinc pantalles que permetien al científic veure les cinc
etapes del seu gran experiment.
Una
de les pantalles acabava de posar-se en blanc. Arrufant les celles, el
científic va prémer un botó de control. A l'instant, fluxos d'informació van
passar veloçment a través de la pantalla d'ordinador. Mentre el científic
llegia, el seu arrufament es va pronunciar més.
El
seu primer experiment, al planeta D’vouran, havia estat abandonat. D’vouran era
un planeta viu, un planeta que havia creat com a primera part del Projecte Crit-estel·lar.
Alguna cosa o algú havia causat que D’vouran s'alliberés. Ara, el planeta
vivent donava voltes per la galàxia, fora de control.
Transmissors
ocults al planeta havien capturat imatges dels intrusos abans que D’vouran
embogís. El científic va veure les imatges de dos nens humans, un androide, i...
...
ell.
El
científic va deixar escapar un grunyit d'odi. No pot ser una coincidència que
ell hagi estat a D’vouran, veritat?
Per
un moment, la ira va embolicar al científic. Es va moure cap a un botó de la
seva consola de control. Amb una sola ordre el científic podria ordenar la
destrucció d’en Hoole i els seus companys.
Però
no ho va fer. El seu enemic era ben conegut a la galàxia. El seu assassinat
podria atreure atenció no desitjada. I si els rebels s'assabentessin d'aquests
experiments, podrien tractar de detenir-los tal com havien detingut l'Estrella de la Mort feia sis mesos.
En
canvi, va prémer un botó diferent. Una altra de les pantalles visores es va
il·luminar, i el científic es va tirar cap enrere en les ombres perquè el seu
rostre no pogués ser vist. En la pantalla va aparèixer la imatge d'un home
horriblement marcat per cicatrius.
—Evazan
—va demanar el científic—, dóna'm un informe de progrés.
L'home
de la pantalla, Evazan, es va burlar.
—Te’l
donaré. Però primer és hora que prescindeixis del misteri. Estic cansat de
treballar per a un home sense rostre.
Des
de les ombres, el científic va advertir:
—Et
diuen el que necessites saber. I se't paga bé.
—No
tan bé —va respondre l'home anomenat Evazan—. Segueixes donant a entendre que
ets algú poderós en el cercle intern de l'Emperador. Però pel que jo sé, ets un
boig que em porta a una caça de mynocks salvatges —Evazan va mirar a la
pantalla—. Així que, o em dius qui ets, o venc els meus experiments al millor
postor.
—Això
no seria savi.
—Qui
ho diu?
—Jo
—el científic es va inclinar cap endavant, sortint de les ombres, per fi
revelant el seu rostre al seu sequaç de pagament.
Els
ulls d’Evazan es van obrir amb sorpresa.
—Tu!
—És
correcte —va dir el científic—. Ara escolta'm bé, o et donaré de menjar als
meus gossos de batalla cyborreans. Has de finalitzar els teus experiments
immediatament. Tinc motius per creure que un vell enemic meu ha descobert el
meu treball i seguirà el rastre fins a tu.
Evazan
es mofà.
—Si
qualsevol intrús apareix per aquí, jo m'encarregaré d'ell.
—Fes-ho
en silenci —va advertir-li el científic—. I ràpidament. L'ésser que pot tractar
d'interferir és més poderós del que suposes. L’has de destruir sense aixecar
sospites.
Evazan
va assentir.
—Tinc
els mitjans necessaris. Hi ha una vella superstició en aquest planeta que
proporcionarà una cobertura perfecta. Només digues-me qui és l'objectiu.
—El
seu nom —va dir el científic—, és Hoole.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada