La venjança d’en Han Solo (III)

Anterior

3

Han Solo va pujar la veu en explicar la frase final. Una nau enorme de transport de minerals estava aterrant amb el tronar ressonant dels seus motors, que feien vibrar la terra a través del vast espaiport, provocant petites ones en les begudes dels passatgers que es trobaven en el saló principal de la terminal.

El saló principal de l’espaiport Bonadan II Sud-oest era colossal i s'escoltaven les converses de milers de clients humans i no-humans, a més de l'incessant retrunyir dels motors de les naus que arribaven o partien. La cúpula transparent del saló revelava un cel curull de naus de tot tipus, amb les seves rutes controlades pel més avançat sistema de control disponible al mercat. Llançadores interplanetàries que viatjaven regularment per tot el sistema solar, naus de passatgers, les enormes naus de transport de menjar o matèries primeres, naus de la flota de seguretat de l'Autoritat del Sector Corporatiu i gran quantitat de naus de càrrega que exportaven béns manufacturats fora de Bonadan, ho convertien en un dels ports amb més activitat del Sector Corporatiu.

Encara que l'Autoritat del Sector Corporatiu abastava desenes de milers de sistemes estel·lars, no deixava de ser un grup aïllat entre els incomptables sols coneguts per la civilització. Però no s'havien descobert formes de vida natives o intel·ligents en aquesta part de la galàxia; existien diverses teories que explicaven el per què. L'Autoritat havia estat la que havia establert els estatuts per explotar els incalculables recursos d'aquí. Hi havia qui usava paraules com a «pillatge» o «saqueig» per allò que feia l'Autoritat. Mantenia el control absolut sobre les seves províncies i els seus empleats, i protegia gelosament els seus drets.

Inclinant-se cap a Chewbacca, Han va riure entre dents.

—I llavors el prospector va dir... atent, Chewie... El prospector va dir: Bé, com pensava obtenir el paquet?

Havia cronometrat el final de l'acudit perfectament. Chewbacca havia portat una gerra de dos litres de cervesa d’Ebla cap als seus llavis i un espasme de riure li va sobrevenir a meitat d'un llarg glop. Es va ofegar, va esbufegar, i va bramar poderosament dins de la seva gerra. L'escuma blanca de la cervesa va esclatar cap a fora. Encara que els va desagradar la situació, els clients de les taules properes, van mirar al wookiee i veient la seva grandària i el seu feroç semblant, es van abstenir de queixar-se. Han va riure amb satisfacció, mentre es gratava l'espatlla que encara li picava pels efectes regeneratius de la sintecarn.

Chewbacca va pronunciar una acusació gutural.

El pilot va arquejar les seves celles.

—Per descomptat que vaig cronometrar la frase final d'aquesta manera. Bollux em va fer aquesta mateixa broma mentre menjava i em va passar el mateix.

Chewbacca va recordar novament l'acudit i va riure fortament, una cosa a mig camí entre un grunyit i un lladruc.

Durant tot moment i la major part de la matinada de Bonadan, Han havia mantingut un ull en la taula 131. Estava encara buida i la petita llum vermella sobre el seu droide cambrer assenyalava que encara estava reservada. El crono damunt dels seus caps va demostrar que l'hora de la cita amb el pagador havia passat feia estona.

La sala d'espera estava gairebé plena, cosa que havia de ser habitual a qualsevol hora del dia o la nit, a causa del nombre de passatgers, membres de tripulacions de pas i altre personal domiciliat. Era un lloc tranquil, ventilat, i obert, construït amb nivells de terrasses serpentejants on plantes de centenars de mons de l'Autoritat havien estat conreades. Encara que cada taula tenia una vista clara del constant tràfic en el cel, el fullatge tendia a ocultar una terrassa de la següent. Els dos socis havien seleccionat una taula des de la qual podien observar la taula 131 a través de la cortina exuberant d'una enfiladissa pigosa d'orquídies amb una molsa aromàtica d'una agradable olor dolça.

Havia estat el seu pla elemental, observar qui venia a reunir-se amb Zlarb en la taula, seguir-lo i abordar-lo, per aconseguir els seus deu mil crèdits per la força, encara que les amenaces o la intimidació semblaven ser mètodes més apropiats. Però alguna cosa no anava bé; ningú havia vingut.

Han va començar sentir-se incòmode malgrat les seves bromes; però ni ell ni Chewbacca estaven armats. Bonadan era un món altament industrialitzat, densament habitat, i un dels primers mons-fàbrica de l'Autoritat. Amb masses d'humans i altres formes de vida vivint conjuntament com a sardines en llauna, els Agents de Seguretat —Espos, com eren anomenats en argot— portaven les armes de foc a la mà o altres apèndixs per controlar a la gent. Els detectors d'armes i monitors de cerca es trobaven gairebé a tot arreu al voltant del planeta, incloent vies públiques, domicilis socials, botigues, i transport públic. I, a més, mantenien la vigilància en cadascun dels deu espaiports de Bonadan, sent el més gran d'ells l'anomenat II Sud-oest.

Portar un blàster o qualsevol altra arma de foc o un arc d'energia wookiee serien raons suficients per a l'arrest immediat, una cosa que els dos amb prou feines es podien permetre. Si les seves identitats veritables i les seves activitats passades sortien a relluir en algun moment, la pena aplicada per l'Autoritat del Sector Corporatiu seria l'execució immediata. L'únic aspecte positiu d'aquesta situació, o almenys per a Han, era que el contacte de Zlarb molt probablement estaria igualment desarmat.

O hauria d'estar-ho. Començava a semblar que la seva espera havia estat en va.

Chewbacca va pressionar una sèrie de botons en l’androide cambrer de la taula i li va introduir una mica de diners en efectiu, gairebé l'últim que disposaven. Uns panells es van lliscar cap als costats i una nova ronda de begudes va aparèixer en l'obertura. El wookiee va agafar la seva nova gerra amb entusiasme, i per a Han hi havia una altra mitja ampolla d'un fort vi local. Chewbacca va beure profundament de la gerra amb els ulls tancats, després la va baixar i es va netejar les restes d'escuma i cervesa de la seva cara amb el dors d'una de les seves potes. Va tancar novament els ulls i es rellepà fortament els llavis.

En Han es va acostar a la seva ampolla amb menys ansietat. No era perquè no li agradava el vi; era per la naturalesa impertinent d'aquell planeta sobre-civilitzat, que fins i tot es reflectia en el disseny de l'ampolla, cosa que avorria. Va pressionar el precinte de la dura tapa amb el seu polze i aquesta va sortir disparada. Una vegada llevada, era gairebé impossible tornar a segellar-la. Després va arribar la pitjor part, la que Han realment odiava; la bretxa del precinte de la tapa va provocar l'activació d'un petit generador d'energia. Els díodes lluminosos, col·locats en l'ampolla, van començar una representació plena de color. Figures i inscripcions es van moure al voltant de l'ampolla enaltint les virtuts del seu contingut. Els LED’s van centellejar, mostrant els premis que havia guanyat el vi, el raïm, i l'alt grau d'higiene personal de la companyia embotelladora. La informació al consumidor va aparèixer també, però en rètols més petits i menys encegadors.

Han va mirar furiós l'ampolla, refusant tocar-la mentre seguís presumint sobre si mateixa, i va pensar en el que hauria passat si hagués tingut una bona quantitat d'aquelles ampolles a Kamar. Els badlanders probablement haurien ballat al voltant d'elles agafant-se de les mans i cantant lloances.

Després d'un minut de lloances, el petit generador es va esgotar i l'ampolla es va convertir en un envàs inofensiu. L'atenció d’en Han es va desviar cap a una conversa propera a la taula número 131, a alguns metres en la terrassa de baix. Un sots-gerent, nadiu de Pho Ph'eah, de pell blava, i quatre braços estava embardissat en una discussió per una diferència d'opinions amb una femella humana jove i atractiva.

El gerent agitava els quatre braços en l'aire.

—Però la taula està reservada, humana! És que no pot veure la llum vermella indicant-ho?

La humana semblava ser diversos anys menor que Han. Tenia un pèl negre i llis que queia per sota del clatell del seu prim coll. La seva pell era d'un color bru fosc, i els seus ulls gairebé negres, indicaven que provenia d'un món que rebia gran quantitat de radiació solar. Tenia una expressió divertida en la cara que saltava a la vista. Portava posat un mico de treball blau i botes baixes. Va col·locar les mans graciosament en els malucs, i va clavar els ulls en el poc convençut pho ph'eahià.

Després ella va desfigurar la seva cara en una imitació molt bona de la del sots-gerent, agitant els braços i encongint-se d'espatlles de la mateixa forma que feia ell, encara que els seus braços eren una mica més petits i només en tenia dos. Han va riure en veu alta. Ella li va escoltar, va atrapar la seva mirada i li va oferir un somriure conspirador. Després va continuar amb la seva disputa.

 —Però porta reservada des que vaig entrar aquí, no? I ningú l'ha reclamat encara, o sí? No hi ha més taules petites i jo estic cansada d'asseure'm a la barra; vull esperar als meus amics aquí mateix. O hauríem de portar-nos els nostres negocis a un altre lloc? No sembla que ara mateix estigui fent molts diners amb aquesta taula. O sí?

Li havia copejat on més li dolia. Ingressos perduts era una cosa que un bon empleat de l'Autoritat mai podia permetre's. El gerent de pell blava va mirar al voltant, preocupat per si la gent que havia reservat la taula es materialitzava sobtadament com per art de màgia i s'oposaven. Amb un gest dels seus quatre braços ple de resignació, va apagar d'un copet la llum vermella de reservat. La jove dona va prendre seient amb una expressió de satisfacció.

—No es digui més —li va sospirar Han a Chewbacca, qui també havia presenciat l'incident—. No cobrarem avui; el cap de Zlarb és tan esmunyedís com ho era ell.

El wookiee es va queixar com un redoblament de tambors en una caverna profunda. Va afegir un esquerp rugit quan es va aixecar per dirigir-se cap al Falcó Mil·lenari.

—Després que comprovis la nau —va dir Han—, fes-te una passejada pels salons de contractació del gremi i per les oficines del port. Ens trobarem més tard a la zona d'aterratge. Mira a veure si hi ha algú que coneguem en el port, tal vegada puguin dir-nos alguna cosa. Chewie, si no aconseguim diners ràpids, no podrem sortir si més no de Bonadan. Vaig a acabar-me el vi, i després faré algunes parades a veure si veig alguna cara familiar.

El wookiee, gratant-se el seu pit cobert de pèl, va assentir amb un rugit de contrabaix. Quan el seu copilot es marxava, Han va prendre un altre xarrup del seu vi i va esperar l'arribada d'últim moment que li donaria una oportunitat per cobrar els deu mil crèdits que li devien. Però no va veure a ningú interessat en la taula 131. La pena l’amenaçava i sentia el desig de tenir aquests diners i canviar la seva situació financera. Va estar uns minuts més xarrupant el vi i admirant a la jove que s'havia assegut en la taula 131. Ella va tornar a mirar en la seva direcció i va atrapar novament la seva mirada.

—Feliç aterratge —va brindar ella, i Han al seu torn va aixecar el seu got en resposta a la vella salutació espacial. Ella li va mirar tota múrria—. Porta molt temps aquí?

Han va mantenir una cara indiferent, no estava segur del seu sobtat interès.

—No considero cap espaiport com la meva llar, només la meva nau. És més senzill.

Ella havia buidat dràsticament la seva copa.

—Què tal una altra copa?

La seva cara viva i divertida atreia al Han, i no tenia molt sentit mantenir una conversa a través de la cortina de vegetació. Va agafar la seva ampolla i la seva copa i es va reunir amb ella en la taula 131.

—Vostè i el seu amic estaven vigilant aquesta taula —va aventurar quan Han estava omplint novament la seva copa.

Han va deixar de servir. Ella va estirar el dit índex i amablement va inclinar el coll de l'ampolla novament, omplint la copa gairebé fins a la vora.

—Va ser fàcil deduir-ho —va seguir dient ella—. Cada vegada que algú s'acostava en aquesta taula, vostè i el seu company semblaven que anaven a saltar a través del fullatge. Ho sé, sóc molt bona llegint les expressions.

Han buscava al voltant als seus homes de reforç, soldats de suport, còmplices, o qualsevol altra cosa. Ningú en el saló que Han pogués veure prestava una atenció particular: havia previst reconèixer al contacte d'un traficant d'esclaus, algú amb aspecte dur capaç de sobreviure i prosperar en una de les empreses més vils que existien. Aquesta atractiva i ardent dona li havia agafat desprevingut.

Ella va xarrupar el vi.

—Mmm, deliciós. A propòsit, com estan les coses a Lur? —Ara, era ella la que l'estava observant atentament.

Han va mantenir la seva cara buida d'expressions.

—Fred. Excepte l'aire, és més clar que el d'aquí —Agitant l'aire amb la mà—. No amb tant fum, sap el que vull dir? —intentant seguir parlant naturalment, va seguir—. A propòsit, té vostè alguna cosa per a mi, no?

Va arrufar els llavis com si estigués en profunda concentració.

—Des del moment en què va començar a treballar amb nosaltres, tenim un tracte, per descomptat. Però el saló principal és un lloc massa públic, no creu?

—Jo no vaig escollir el lloc. On suggeriria vostè anar, a un carreró fosc? Sota un pont, tal vegada? Per què trobar-nos aquí si no és per ser cautelosos?

—Tal vegada només volia veure-li a la llum —ella va recórrer amb la mirada un crono col·locat damunt dels seus caps—. Però havíem d'estar segurs i ha estat vostè revisat i aprovat. Després que jo hagi sortit, esperi deu minuts i després segueixi'm. —Ella li va allargar una fulla de plastifí doblegada amb una adreça escrita—. Ens veurem en aquest hangar privat. Porti una prova del lliurament i obtindrà els seus diners —li va pujar una cella—. Sap vostè llegir?

Han va agafar el plastifí.

—Sóc millor seguint el meu propi camí. Per què ens movem tan furtivament?

Ella li va mirar amb una expressió irritable.

—Vol dir que per què no vaig arribar fins a on estava vostè i li vaig posar una muntanya de diners en efectiu sobre la taula, i després fer-li signar un rebut? Endevini-ho vostè mateix.

Es va aixecar del seu seient i va sortir de la sala sense mirar cap enrere. Han va gaudir de la vista d'una manera desapassionada; tenia una forma molt bonica de moure's.

El seu primer impuls va ser anar a la recerca de Chewbacca, i potser córrer el risc d'armar-se. Però buscar al wookiee entre els salons de contractació del gremi i les oficines del port podria significar perdre la resta del llarg dia de Bonadan. Han posseïa el que considerava un cert do per a la improvisació, així com una confiança en la seva habilitat per plantar cara. Res del que la dona havia dit sonava bé, i esperar fins que Chewbacca es marxés indicava a Han que estava tractant de pescar-li.

Feia uns minuts havia estat preocupant-se d'on treure el seu proper menjar, i ara que tenia una oportunitat per aconseguir els diners es va sentir bé. Aquesta classe de coses sempre eren suficients per eliminar els dubtes d’en Han Solo.

De totes maneres, no tenia la intenció de seguir les instruccions d'aquesta dona al peu de la lletra. Hi havia fet suficients estafes com per donar-se un avantatge. Després de tot, era de dia i l’espaiport brunzia d'activitat.

Tan aviat com ella va sortir de la vista, Han es va posar dempeus per anar-se’n. Va introduir una mica més de diners en l’androide cambrer i va comprar una altra mitja ampolla, agafant dos gots d'un sol ús del dispensador. Es va dir a si mateix: “Per si ella està encara assedegada. Espero que això compensi el llevar-li els seus diners.”

L’espaiport Bonadan II Sud-oest tenia una extensió més gran que moltes ciutats, no obstant això poc d'ell s'estenia a gran altura o per sota de la superfície del planeta. Hi havia drassanes de construcció, patis de reparacions, grans quantitats de dàrsenes per a les naus de transport i vaixell de càrregues, un centre de comandament de l’Espo, una acadèmia de la Marina Mercant de l'Autoritat, i la caserna general d'oficines del port. Afegint a això les terminals de passatgers, dipòsits de manteniment, instal·lacions de tractament per al transport, magatzems, i llocs d'esbarjo pels milers i milers d'humans i no-humans que vivien allà o que estaven de pas. La seva extensió immensa de terra modelada per fusió estava recolzada per estructures fixes de permacret que donaven millor qualitat i rapidesa al trasllat de passatgers.

Amb les seves credencials de capità d'una nau, encara que eren falsificades, Han no va haver d'esperar la llançadora pública. Va cridar un taxi especial de cortesia, i es va posar de camí amb la convicció que podria creuar l'enorme port abans que la dona, per la qual cosa no importava quants amics pogués tenir allà.

El taxi es va detenir a certa distància de l'hangar del qual li havien donat l'adreça. Aquesta part del port era molt menys activa; els hangars eren estructures de lloguer, econòmiques però amb forrellat, destinades per a naus particulars que no anaven a ser usades per llargs períodes.

Quan es va acostar a la seva destinació, va passar per un dels detectors d'armes que cobrien Bonadan. Li va rastrejar per un moment, com una flor exòtica buscava la llum del sol. No detectant armes de foc en ell, es va retirar sense fer saltar cap alarma.

—Xafarder —va rugir Han, sortint-se del seu camí.

En comptes d'entrar en l'hangar de lloguer per la porta principal, ho va fer per una petita porta posterior. La porta estava sense tancar i va entrar d'amagatotis per escoltar i mirar abans de donar-se a conèixer.

Era un edifici sense finestres que contenia equip de manteniment i sis seients. Un nombre d'eines jeia al voltant dels seients, suggerint que qualsevol que havia estat treballant amb elles havia sortit fora per alguna raó i havia deixat oberta la porta posterior.

Convençut que l'hangar estava desert, va trobar un lloc darrere d'una pila de caixes d'embalatge, des del qual podria observar la porta principal sense ser vist. Recolzant-se en un contenidor metàl·lic aïllat, va col·locar sobre ell les copes, l'ampolla i va esperar. Si la dona apareixia amb reforços, podria retirar-se i seguir-los; si ella arribava sola, Han sabia que aviat comptaria els seus diners. No obstant això, va començar a desitjar que Chewbacca estigués amb ell. Se sentia nu sense el seu blàster, i la força muscular del wookiee hauria estat reconfortant. Encara estava pensant quan les llums es van apagar.

Han es va redreçar ràpidament, girant sobre si mateix lentament en l'absoluta foscor sense atrevir-se a respirar. Va pensar que escoltava sons, i va veure una llum movent-se en alguna part davant d'ell, entre les caixes de fusta, però no semblava que apuntés en la seva direcció. Tenia mans i peus llestos per a la defensa però se sentia inútil i molt vulnerable en la foscor. Va desitjar tenir el sentit de l'olfacte tan agut com el de Chewbacca.

Un pesat cop en la seva esquena i espatlles, el va tirar violentament cap endavant deixant-lo de genolls i sense alè. Llavors va sentir una superfície aspra, freda, i humida que es premia en la seva cara. Semblava una mà enguantada, però això va mancar d'importància quan es va adonar que la humitat estava deixant anar emanacions d'alguna classe. Havia aconseguit recuperar l'alè quan havia caigut i els seus reflexos el van lliurar de respirar massa d'aquelles emanacions, però així i tot el cap li donava voltes.

Tement ser drogat, Han va tractar de girar el cap, però va tenir èxit només a mig fer i el guant li va buscar a les palpentes una altra vegada. Amb un terrorífic esforç va aconseguir continuar contenint l'alè quan va arremetre contra la mà mossegant-la durament. El seu silenciós i invisible assaltant, es va retorçar bojament i va tirar de la mà per escapar.

Han va trontollar sobre els seus peus, encara marejat. Es va moure cegament, tractant de copejar o aferrar al seu invisible adversari, però sense sort. Girant lentament, escoltant el batec del seu cor, va ser agafat per sorpresa una altra vegada com quan va ser copejat per darrere.

Girant ràpidament, va copejar la base del contenidor metàl·lic on s'havia recolzat. Era un envàs de doble paret, però afortunadament estava buit i prou lleuger com per doblegar-se una mica. Encara veia punts de llum donant voltes en els seus ulls. Va arribar a la conclusió que el seu assaltant havia degut prendre les precaucions lògiques de portar unes ulleres protectores i filtres per a la respiració, donant-li un avantatge enorme.

Alguna cosa es va posar sobre l'esquena d’en Han i va rodar pel pis, llavors l'assaltant va estar de nou sobre ell i novament tot el que podia fer era recordar-se d'aguantar la respiració una altra vegada. Han va lluitar bojament per posar-se dempeus, protegint el seu cap amb un braç. Quan ho va fer, les seves manotades van trobar alguna cosa. Sobtadament es va adonar malgrat l'atordiment que el que havia aterrat en la seva esquena un moment abans havia estat l'ampolla de vi, que ara subjectava, en haver copejat el contenidor metàl·lic. Desafortunadament no estava en posició per moure-la, subjectat pel pes de l'assaltant sobre la seva esquena.

Amb una pressió desesperada del seu polze va trencar el segell de l'ampolla. L'anunci comercial de llum i la resplendor van començar a omplir la foscor amb molts colors, eliminant les tenebres.

El pes aclaparador en la seva esquena va desaparèixer, i l'assaltant va fugir. Podria sentir arrossegar uns peus quan el seu assaltant es retirava, confós i repel·lit pel truc inesperat d’en Han. Va tractar d'aixecar-se, pronunciant juraments i insults en quatre idiomes i tractant d'ignorar el dolor de les seves lesions i els efectes del que vulgui que fos el que havia inhalat.

Es va arrossegar, usant el contenidor com a suport. El seu assaltant no estava a la vista. Han va subjectar l'ampolla en alt, però la seva resplendor no es va estendre molt més enllà en la foscor; els LED’s no eren, al cap i a la fi, adequats per a la il·luminació.

Sabia que no disposava de temps per buscar al seu enemic o els controls de les llums. La unitat energètica dels LED’s de l'ampolla duraria poc temps més. Va ensopegar de retorn a la porta posterior de l'hangar, tractant d'estar en guàrdia vigilant totes les direccions, per evitar més atacs. Sota la resplendor del sol de Bonadan, es va recolzar cap enrere contra la paret de l'hangar, va tancar els ulls i va panteixar fins a aclarir el seu cap. L'ampolla perdia intensitat. La va tirar a un costat i aquesta va rebotar, allunyant-se en comptes de trencar-se. Estava feta d'un vidre molt resistent.

El que més li va molestar va ser pensar que el seu assaltant podria haver estat la noia. Pensava que hauria estat més generosa i disposada cap a ell, però els fets semblaven tenir sentit. Ella podria no estar treballant sola, i això volia dir que tots dos, Han i Chewbacca havien estat vigilats a la sala de passatgers.

Si Chewbacca havia estat seguit en sortir del saló, podria estar en problemes.

Han va córrer a tota velocitat, buscant desesperadament un taxi de cortesia, esperant arribar a la seva nau abans que algú la robés.

Següent