La venjança d’en Han Solo (IV)

Anterior

4

No hi havia cap taxi de cortesia al que pogués enganyar en aquella zona privada dels hangars de l’espaiport. Han va perdre molt temps en una carrera desesperada per localitzar-ne un. La idea de saber que el seu amic pogués estar en problemes, i un possible robatori del seu ben estimat Falcó, l’havien mantingut tot el camí inquiet i malhumorat. Va quedar lleugerament alleujat quan va veure el vaixell de càrrega modificat aterrat, i aparentment il·lès on ell l’havia deixat.

Com anaven escassos de fons, els socis s'havien vist forçats a deixar la seva nau estacionada en una zona d'aterratge pública en comptes d'en una badia llogada d'atracada com era la seva preferència. Han va pujar la rampa en dos llargs salts. Abans d'arribar a l’escotilla principal hi havia posat especial cura i revisat meticulosament cada detall al voltant de la seva nau, una col·lecció variada d'eines antigues i les zones descolorides per l'ús de les mateixes. Va cobrir el forrellat amb el seu palmell, llest per carregar a través de l’escotilla al mateix moment en què s'obrís, oblidant-se que no estava armat. Només sentia ansietat per la possible situació de Chewbacca i temia les atrocitats que els desconeguts poguessin estar realitzant en la seva font de manutenció i llibertat, el Falcó Mil·lenari.

Quan l’escotilla es va obrir estava llest per saltar al fatal combat, trobant-se de cara amb Bollux. La brillant cara de l’androide no mostrava molta emoció, però Han podria haver jurat que va haver-hi una nota d'alleujament en la seva veu.

—Capità Solo! Max i jo estem encantats de veure’l, senyor!

Han el va fregar en passar.

—On està Chewie? Està bé? Està bé la nau? Què ha passat? Qui estava aquí?

—A part del dany menor en el forrellat principal de l’escotilla, tot està en ordre. El segon de bord Chewbacca va fer una breu inspecció visual i llavors va partir. Després els sistemes de vigilància ens van alertar a Max i a mi que algú tractava de forçar l'entrada. Evidentment l'equip que van portar no era suficient per comprometre la seguretat de la nau.

Això tenia bastant sentit per a ell. El Falcó no era una nau comuna, i havia estat modificada per resistir l'abordatge o els esforços de forçar les entrades. Entre altres coses, el forrellat relativament poc sofisticat i les altres mesures de seguretat havien estat reemplaçades amb el millor que Han havia pogut dissenyar, comprar o robar. Les eines i l'equip que podien obrir un vaixell de càrrega normal en qüestió de minuts no posaven si més no nerviós al Falcó.

Bollux va continuar la seva narració.

—Els vaig advertir que alertaria a les forces dels Espos si no desistien i s'anaven immediatament. Ho van fer, encara que d'acord amb els seus reglaments vigents, hauria estat molt poc inclinat a involucrar a qualsevol agència de la llei.

Han estava de nou en la rampa, comprovant el pany. El plat manual mostrava osques i esgarrapades on un decodificador havia estat subjectat a ell en un intent fútil d'obrir-lo. El plat blindat de l’escotilla havia estat cremat amb un bufador de plasma o trets de blàster. El plat de la coberta no havia estat tocat i probablement podria haver resistit l'entrada dels lladres de quinze a vint minuts més. Hauria estat necessari un canó lleuger per cremar ràpidament les plaques fins al final. Però el dany produït a la seva nau va deixar a Han bastant indignat.

L’androide va seguir relatant.

—Vaig anar cap a la cabina del pilot i vaig observar com fugien.

—Estúpida pila de productes defectuosos! Hauries d'haver fet descendir la torreta artillera del Falcó i haver-los esborrat del mapa! —Han estava tan enutjat que amb prou feines podria veure res.

El lent discurs de l’androide li va fer semblar impertorbable.

—Això és una cosa que no podria fer. Ho sento, capità; vostè coneix les restriccions incorporades als droides que ens impedeixen fer mal o atacar les formes de vida intel·ligents.

Han encara meditava sobre l'afront al seu orgull, murmurant.

—Sí, un dia d'aquests quan tingui temps hauré d'ocupar-me d'això.

Alarmat en pensar en alteracions fonamentals de la personalitat realitzada per Han Solo, Bollux ràpidament va canviar el tema.

—Senyor, vaig aconseguir una identificació visual dels individus que van tractar d'entrar per la força. Tots dos eren humans i portaven posats micos blaus estàndard. Un era un home, però tenia posat un barret i no vaig poder percebre-li molt bé des de l'altura de la cabina del pilot. L'altra era una femella de pèl curt i negre.

—L'he conegut —va tallar-lo Han, amb un sobtat augment de color en la seva cara. Estava tractant de fer càlculs per distància i determinar si va poder haver estat ella o el seu company el que havia saltat sobre ell a l'hangar. Si com ell sospitava tenien un transport privat, que fàcilment podia ser així, per on s'haurien anat?

—En realitat, Max Blau va suggerir seguir la seva partida amb els macrobinoculars que vostè guarda en la cabina del pilot. Van partir i l'home va anar directament cap a la terminal de passatgers, però la dona va abordar un patí repulsor, un de verd dels models de les agències de lloguer. A més del seu casc protector, vaig notar que portava una unitat buscadora. Max Blau va activar el sistema de contramesures electròniques de la nau i el va mantenir encès; mentrestant jo vaig obtenir una lectura de la seva unitat. Després ella va emprendre el vol en un curs aproximadament de cinquanta-tres graus al nord-oest planetari, capità.

Han estava mirant a Bollux amb sorpresa.

—Sabeu, els dos em teniu francament sorprès.

—És vostè molt amable, senyor —va haver-hi un grinyol breu de comunicació electrònica dins de la cavitat toràcica de l’androide. —Max Blau l'hi agraeix, també.

—Un plaer —Han va pensar el seu següent moviment. El curs de la dona la portava cap a una zona deserta d'aquella part de Bonadan. Ell no podria anar darrere d'ella en el Falcó; les estrictes regles de l'espai aeri prohibien a les naus espacials sortir fora dels corredors de sortida o acostament. L'alternativa restant era llogar un patí repulsor i tractar de localitzar-la d'aquesta manera. Però això també significava que hauria de passar més d'aquests omnipresents escàners d'armes i deixar el seu blàster en la nau: Portar amb si a Chewbacca seria una precaució lògica, però esperar el retorn del wookiee disminuiria les seves oportunitats d'atrapar a la dona. Han encara bullia per haver estat assaltat a l'hangar, i estava més enutjat encara pel dany causat al Falcó Mil·lenari. En aquest estat d'ànims, Han rares vegades raonava.

—Serà un problema contactar amb Chewbacca. Bollux, vull que deixis a Max aquí, connectat al sistema de vigilància de la nau per si algú torna a tractar de forçar el Falcó, així podrà fer el mateix que tu; i si es veu en un compromís, pot fer venir als Espos. Després vull que tu busquis a Chewie. El trobaràs pels salons de contractació del gremi, les oficines del port o esperant-me en el lloc designat al voltant de la zona d'aterratge de l’espaiport. Ens trobarem allà tan aviat com pugui. Si trigo més d'una o dues hores, ens trobarem de retorn aquí. Explica-li el que ha ocorregut.

El patí repulsor era el més ràpid que l'agència de lloguer tenia disponible, encara que era d'una marca normal. Han va accelerar el patí fins al màxim, amb el seu diminut motor sonant com si tingués una malaltia pulmonar, i explorant l'horitzó amb els macrobinoculars que havia recollit del Falcó.

Va establir un rumb similar al que Bollux li havia dit que havia pres la dona. Ell també havia portat una unitat buscadora, ajustat a la ressonància que tenia el d'ella.

La ciutat era un mosaic lúgubre de fàbriques, refineries, oficines, dormitoris d'estudiants, residències de treballadors, magatzems, i centres d'embarcament amb gent entrant i sortint sense parar. Pilotava, com exigien les lleis, a través dels nivells més baixos de trànsit aeri. Al voltant d'ell, lliscants de superfície, motojets, i altres patins passaven i fluïen segons les direccions de regulació del tràfic. Transports eruga situats a sota movien les seves rodes a través de les avingudes i camins secundaris, per sobre de les carreteres cobertes de boira tòxica utilitzades pels grans transports auto-conduïts de llarga distància. Els vehicles de la patrulla Espo nedaven entre els fluxos de circulació de tots els nivells com peixos de rapinya.

Fortuïtament va deixar enrere la ciutat, després de la qual cosa la Regulació del Tràfic li va notificar que la direcció de navegació del seu petit vehicle li portaria fora de la ciutat. El patí repulsor era poc més que una petita cadira amb un tauler de comandaments adjunt, un vehicle barat, simple, de fàcil maneig i trobat a qualsevol món. Havia penjat el casc de seguretat que havia rebut de l'agència de lloguer en el seu ganxo; volia tenir tot el camp de visió que pogués. El fet que portar el casc posat era obligatori no li importava.

Una vegada acabades les restriccions metropolitanes, Han va imprimir més velocitat al motor del patí de la qual era aconsellable. Ajupint-se darrere del petit parabrisa, va ignorar els sorolls ominosos que arribaven del sistema de propulsió situat sota el seu seient.

Sota ell la superfície de Bonadan es veia àrida, deshidratada, erosionada, i desproveïda de la seva capa cultivable, ja que la vida vegetal havia estat destruïda per la mineria a gran escala i el poc interès de la gerència de l'Autoritat. La superfície tenia un predominant color groc, amb tires furioses de vermell òxid en les fondalades i els esquerdats monticles. L'Autoritat del Sector Corporatiu no es preocupava per l'efecte a llarg termini de les seves activitats als mons que regia. Quan Bonadan estigués esgotat i inhabitable, l'Autoritat simplement canviaria les seves activitats i operacions al següent món que li convingués.

El paisatge va cedir terreny gradualment a penyals i cims més pronunciats. Aquestes muntanyes havien d'haver tingut poca riquesa mineral o cap valor industrial doncs estaven relativament intactes. La incursió feta aquí per la tecnologia de la cobejosa Autoritat era una estació automatitzada de control de clima, un colossal cilindre col·locat al llarg en un aparell gegant de sistemes d'adquisició de blancs, ara apuntant cap al mar, sens dubte per dissipar un centre turmentós que l'Autoritat del Sector Corporatiu trobava inconvenient. A l'infern amb els patrons naturals del clima de Bonadan; si seguien considerant l'oceà com una pedrera, els mars de Bonadan moririen.

La unitat buscadora va començar a desviar-se. Han va canviar da direcció cap al curs que indicava, superant el cim en el qual s'aixecava l'estació meteorològica. Va passar sobre els pujols inferiors propers, i va agafar els macrobinoculars, comprovant el temps d'enregistrament de la unitat.

Un moviment a baix va atreure la seva atenció. Han va impulsar el patí per sobrevolar els pujols mentre enfocava l'atenció en allò més clarament. Un altre petit vehicle aeri, una mica més ràpid que un patí, lliscava cap a un altiplà pla de terra. Havia tingut èxit, una figura diminuta estava esperant al costat amb un patí de lloguer de color verd.

Va imprimir velocitat una altra vegada. En un altre moment podria haver esperat i mantenir-se allunyat mentre estudiava la situació, però Chewbacca i ell havien caigut en un parany, els hi devien deu mil crèdits en efectiu i gairebé els maten, per la qual cosa tots dos volien venjança des de llavors.

Després algú li havia copejat i havien intentat robar-li la seva nau. Tenint en compte les condicions a Bonadan, el fet que ningú tenia possibilitat de portar un arma de foc damunt comptava en la seva decisió. Quan es capbussà cap avall, la seva ràbia era una cosa que estava més prop d'un atac d'adrenalina que del valor. Va copejar els pedals de frenat d'emergència en l'últim instant, convertint el que hauria estat un xoc prodigiós en un aterratge de precisió impressionantment controlat.

Abaixant-se del patí, Han va ser saludat per una mirada fixa i atònita de la dona i la fera sospita de l'home que acabava d'arribar al costat d'ella. L'home era una mica més alt que Han, però molt prim, amb ulls enfonsats i galtes demacrades. Ell, també, portava un mico estàndard de treballador. El vehicle que pilotava, no obstant això, estava totalment fora del comú.

Era el que usualment es deia una beina de motors bessons controlats per uns manillars. Estaven parlant descansant sobre els seus patins d'aterratge, i els seus motors vibrant suaument.

El pilot de la beina va mirar a la dona amb un estrany somriure.

—Vaig pensar que havia dit que Zlarb l'enviava sola —després va clavar els ulls en Han—. Té un sentit fatal per als horaris, amic —la seva mà es va submergir en la bosseta d'eines del seu cinturó. Quan va sorgir de nou subjectava una cosa que va omplir l'aire d'un brunzit insistent.

Han va identificar l'arma com alguna classe de vibrofulla, potser una eina de carnisseria o l'instrument d'un cirurgià que els escàners d'armes registraven com una eina industrial. Havia estat modificat per incloure una gran fulla, i el seu mànec estava alimentat amb una font més voluminosa. La fulla, gairebé tan llarga com l'avantbraç d’en Han, es va moure encegadora, vibrant d'una forma increïble. Travessaria carn, os, i qualsevol material amb poca o cap resistència.

Han va saltar enrere quan la vibrofulla va tallar en l'aire justament on hi havia estat feia només un instant.

La veu de la dona va cridar fermament.

—Detinguin-se ara mateix.

Tots dos homes van veure que ella havia tret una petita pistola, i els estava assenyalant amb la seva arma, l'home amb la vibrofulla es va detenir i va esperar. El desafiament del rostre d’en Han va provocar un dubte en la seva cara, però va seguir apuntant-los directament amb l'arma.

—Deixi d'apuntar i dispari-li! —va cridar Han. Va veure com el dit d'ella premia el gallet.

No va passar res. Ella va mirar la pistola sorpresa i va tractar de disparar novament sense èxit. La vibrofulla va començar a moure's novament cap al Han, fent talls ràpids i explorant les defenses d’en Han, que, en resum, constaven de retirades i evitacions. Contra una fulla normal Han podria haver tractat de bloquejar-la o esquivar-la; una laceració simple, o profunda, era fàcil de guarir amb el contingut de qualsevol mediunitat i hauria estat un preu que hauria acceptat pagar gustós per acabar el combat. Però una vibrofulla podia fer una mica més que una simple esgarrapada, podria arribar tallant-te en trossets molt lentament.

Qualsevol qui fos, l'home de la vibrofulla era bo. Han es va penedir tardanament d'haver descendit cap a ells. L'home se li va acostar de forma amenaçadora amb més seguretat en si mateix, teixint amb la seva fulla l'aire, conduint-lo pas a pas cap enrere, llest per saltar cap a ell en un instant si el pilot girava per retirar-se.

En Han va albirar el seu patí de cua d’ull. Va eludir la fulla del seu adversari movent-se cap a on estava estacionat. L'home va girar ràpidament tallant l'aire on Han estava en aquest moment, pensant que volia escapar.

Però Han es va detenir i es va girar lateralment a l'últim moment, agafant el seu casc de seguretat del ganxo on l'havia deixat. Enfuriat per haver estat enganyat, l'home va apurar un cop maldestre de revés. Han va aixecar el casc i amb tota la força del seu braç va copejar a l'home en la seva espatlla i de rebot al cap. El material lleuger del que estava fet el casc no va ser suficient per derrocar-li.

L'home de la vibrofulla va fer un moviment encegador amb la seva arma en un moviment que hauria obert a Han en canal, però ja s'havia col·locat fora del seu abast. Van caminar novament arrossegant els peus en silenci, amb Han retirant-se.

La baralla havia canviat subtilment. Han va moure el casc, apuntant a la mà que subjectava l'arma. Tot i que encara es trobava en gran desavantatge, va intentar copejar-li, trencant la guàrdia de l'home. Llavors podria enfrontar-se a cops amb l'home immobilitzant el seu canell, era l'única oportunitat que necessitava.

Però el seu adversari sabia això tan bé com Han. El seu avanç era encara implacable, però anava amb compte de rebre un impacte del casc. Llavors l'home, va atrapar el casc protector amb una ganivetada; un gran tros de plastidur amputat va sortir volant. En vista de què el casc era massa lent i tosc, Han va fer girar el que quedava d'ell cap a l'esquerra i el va llançar cap a la cara del seu adversari.

L'home ho va evitar, ràpid com una bala, però en aquesta fracció de segon Han ja estava dins de la seva guàrdia, amb la seva mà esquerra subjectant el canell que empunyava l'arma. Les seves mans lliures van copejar, travant-se entre si. L'home era més fort del que semblava; va forçar la mà amb la qual empunyava la seva vibrofulla acostant-lo. Han va escoltar el molest so del camp de l'arma a la seva orella esquerra; distret per això, va ser víctima d'una hàbil puntada en la cama. Va caure d'esquena i l'home de la vibrofulla va caure amb ell, agafats en una clau.

Han va aconseguir donar-se la volta, guanyant la posició dominant, però el seu antagonista va usar el moment per forçar una altra nova rebolcada, recobrant la posició i atrapant-lo com un pes invisible. L'home va pressionar una mica, usant el seu pes, i esforçant-se a fer baixar la fulla. El seu soroll va omplir les orelles d’en Han quan el duel es va convertir en un concurs de força sobre els pocs centímetres que separaven la fulla del coll d’en Han.

Sobtadament l'atmosfera de Bonadan va semblar omplir-se d'un baluern tremend, una inundació de sons. La vibrofulla va ser arrencada tan ràpidament que Han gairebé va ser arrossegat amb ella. Quan va passar això, va empènyer al seu adversari, gairebé torçant la seva espatlla i trencant la seva agafada.

Han es va posar dempeus, confós. Mirant en una direcció va veure a l'home de la vibrofulla a uns metres, immòbil, però respirant. Girant lentament el cap, i sacsejant-lo una mica per aclarir-se, va veure a la dona, a certa distància en l'altra direcció. Havia fet una volta lenta.

Pilotant el vehicle amb una gran falta d'experiència, va acabar per localitzar el pedal de frenat i va apagar la beina.

Una vegada detinguda, es baixà i va seguir la resta del camí a peu. Per llavors Han s'havia aixecat i sacsejat tota aquella pols que tenia damunt.

Ella li va estudiar, amb la mà esquerra en el maluc.

—No va ser un mal moviment, ones d'impacte dels motors —va admetre.

—Alguna vegada para esment a algú? —va renyar-lo ella durament—. Vaig estar cridant, aparti's!, vigili! Anava a tirar-li a ell una pedra, però vostè l'única cosa que feia era posar-se al mig. No sé el que hauria fet si no haguessin estat darrere dels motors de la beina, i si ell hagués arribat més lluny...? Ei!

Han havia fet un pas endavant, va agafar les seves mans i aixecant amb prou feines els seus palmells, va inspirar profundament. No va detectar cap olor de l'anestèsic que hi havia en els guants del seu assaltant a l’espaiport o qualsevol dissolvent que hagués usat per treure-se’l. Però el seu company podria haver executat l'emboscada de l'hangar, o també era possible que la substància dels guants no hagués entrat en contacte amb la seva pell. Això no provava que ella fos innocent; només va deixar de provar que era culpable.

La deixà anar. Ella li observava amb un entremaliat interès.

—Hauria d’ensumar-li jo a vostè, posar-li novament les meves mans en el seu nas o què? És vostè realment estrany, Zlarb.

—Hauria d'explicar-li algunes coses. El meu nom no és Zlarb. Zlarb està mort, i qualsevol que li va contractar em deu deu mil crèdits.

Ella li va mirar fixament.

—Això concorda, sempre que estigui dient la veritat. Però vostè es trobava on suposadament estaria Zlarb, fent més o menys el que se suposava que faria.

Han va assenyalar amb un polze el cos de l'home.

—Qui era aquest?

—Oh, ell. Aquest és amb qui Zlarb s'anava a trobar en el saló. Estava jugant en els dos bàndols, el de Zlarb i el dels qui donaven les ordres. O pensava que era jo?

Han va començar a realitzar una sessió d'interrogatori quan ella li va interrompre.

—M'agradaria xerrar d'això tranquil·lament, però, no hauríem de marxar-nos d'aquí abans que arribin?

Mirà cap amunt i va veure el que volia dir. Va veure que s'acostaven quatre aerolliscants per a una batuda.

—Els patins són massa lents. Anem.

Va agafar els macrobinoculars del seu patí repulsor i va córrer cap a la beina de l'home. Muntant-se en ella, va tornar a donar-li vida als motors. La dona estava ajupida sobre el cos de l'home de la vibrofulla.

Fent treballar l'accelerador del manillar, va girar la beina en una urgent volta, ajudat del seu peu. Un impuls sobtat li va portar al costat d'ella en un moment.

Va donar una frenada.

—Véns o et quedes? —li va preguntar col·locant les seves cames sota els controls auxiliars. Ella va col·locar les seves botes en el suport auxiliar i es va col·locar en la cadira darrere d'ell, mostrant-li la vibrofulla que ella s'havia detingut a recollir.

—Molt bé —va concedir—. Ara posi's el cinturó i agafi's.

Han va fer el mateix, estrenyent-se el cinturó de seguretat; cadascun es va posar un parell d'ulleres de vol que estaven penjades d'un ganxo a un costat de la beina. Girà l'accelerador fortament i van sortir volant a través de l'aire, el vent cridant entre ells sobre el carenat de la beina. Ella va passar els seus braços al voltant de la cintura d’en Han i tots dos es van ajupir per evitar el vent provocat per l'hèlix del carenat.

Els aerolliscants que s'acostaven eren a punt d'arribar des de la ciutat. Han va conduir molt a prop del terra. En la vora d'un altiplà de terra va realitzar una capbussada sobtada sobre la vora, i a plom: la terra es va abalançar sobre ells.

Va inclinar el seu pes sobre els manillars i es va recolzar fortament contra els controls auxiliars del timó. La beina va girar tan ràpidament que la força centrífuga li va apartar dels manillars i la dona també va perdre la seva agafada. La part posterior de la beina on estava el motor va raspallar el terra, fent-los saltar i cridar. Han va evitar el xoc, i va fer virar la beina dirigint-la zigzaguejant cap a l'abisme.

Va calcular que, a causa de la naturalesa brusca i tortuosa dels barrancs i els canons a l'àrea, els seus perseguidors simplement no podrien apartar-se d'una bona altitud en anar en la seva cerca, ja que podrien escapar a través d'un canó lateral o simplement amagar-se sota una cornisa sobresortint fora de l'abast d'ells. D'altra banda, si vinguessin directament en la seva recerca; havien de ficar les seves aeronaus en aquella fondalada que semblava una pista d'obstacles.

Han no havia estat en una batuda des de feia molts anys, però sempre havia estat millor que ells, un corredor i un genet magnífic. Estava disposat a arriscar-se contra els quatre vehicles perseguidors. L'única cosa que li preocupava d'això era la possibilitat que ells es dividissin col·locant-se dos d'ells amunt i els altres dos enganxats al seu cul.

—De totes maneres, per què es preocupa? —Va cridar el seu passatger sobre l'udol del motor i l’ulular del vent—. Ells no tenen armes o coses per l'estil, no?

—Això no vol dir que no puguin atacar-nos —va respondre per sobre de la seva espatlla, tractant de no distreure's en les voltes eixelebrades i muntanyes russes del laberint.

Han va suposar que ella no tenia experiència en batudes. Va fer algun comentari que Han no va captar, i va assentir com si ho entengués, però estava massa ocupat aprenent-se de memòria els controls de l'aeronau com per contestar.

Llavors es va trobar amb el que més li havia estat preocupant. Sortint d'una corba especialment abrupta, gairebé va perdre el control de l'aeronau i va haver de tocar els seus propulsors de frenat amb un jurament.

Va salvar la vida de tots dos. Una ràfega sobtada d'aire va fer erupció a la seva dreta, provocant que la força els llancés massa a prop de la paret de roques de l'esquerra. Amb esforços desesperats Han va aconseguir tentinejar l'aeronau, després es va redreçar i va volar cap endavant novament.

Les aeronaus de la batuda se situaven damunt dels seus caps cap a la dreta; el pilot d'una d'elles havia descendit en una capbussada pronunciada i havia fet espetegar els dits en passar, prement el seu accelerador al final de la capbussada en un esforç per propinar un cop al vehicle d’en Han i treure’l de l'aire o tractar de fer-los caure mitjançant la força d'una explosió de motor. Aquestes accions, van fallar per poc i els esglais, eren la classe de jocs que Han havia conegut amb detall en la seva joventut; jugant de debò, era una eficient forma d'assassinar.

Sabia que hi hauria almenys un home de suport; no sortirien de batuda sols. Es va acostar a una bifurcació del laberint, i va prendre una decisió en un obrir i tancar d'ulls anant cap a l'angle del sol, girant cap al canó que havia triat. La dona li estava copejant el dors, exigint-li saber per què havia pres aquesta decisió espontàniament.

Hi havia un llarg sortint recorrent un costat del canó davant d'ells, però Han es va enganxar a l'altre costat, dividint el seu temps entre la ràpida presa de decisions del camí a seguir i el robatori dels microsegons als seus perseguidors. Han es va oposar al desig que li impulsava al fet de detenir-se i allunyar-se del tortuós curs ple d'obstacles; amb el pes doble, la seva aeronau no agafaria impuls, i no podria sortir volant cap al cel fora de la depressió.

Un centelleig d'advertiment va ser tot el que va obtenir. Els rajos que queien en sentit oblic des del sol li van mostrar l'ombra en el pis del canó d'una altra aeronau acostant-se. La seva frenada instantània i acceleració posterior estaven basades més en la intuïció que en el càlcul d'angles i velocitats. Però va servir per al seu propòsit; l'aeronau de batuda que els seguia de prop els va passar per damunt, lliurant-se del seu pilot gràcies a la maniobra d’en Han. El pilot va avortar el seu descens, però per llavors Han s'havia col·locat en una posició d’intercepció quan va portar l'aeronau de batuda en una corba ascendent. Quan es va elevar, el pilot de l'aeronau es va trobar de front amb la part posterior del motor de la beina d’en Han.

No podia evitar-li. L'aeronau es va moure eixelebradament tractant d'elevar-se del sòl del canó, va tremolar en l'aire per un moment, i després es va estavellar contra el terra. Han no es va parar a veure si el pilot havia sobreviscut a l'accident o no; va accelerar i va posar la beina a tota la velocitat sense perill de moment; va accelerar encara més. Depassar, descendir i lliscar-hi lateralment, era tot el que podia fer per evitar una col·lisió.

Van sofrir una sacsejada quan van sortir d'un tram especialment estret que mantenia la part inferior de la beina a només uns centímetres d'una de les parets verticals del canó, Han i el seu passatger van sortir sobtadament a la clariana, deixant enrere els pujols. Inesperadament, els altres tres perseguidors, que havien perdut el rastre d’en Han en el laberint, van arribar volant en un curs directe d'intersecció.

Han va veure per un moment les seves cares sorpreses; un humà i dos humanoides, les pells dels quals de color or van brillar a la llum del sol nebulós de la llarga tarda de Bonadan. Van girar les seves aeronaus per reprendre la persecució quan Han va accelerar.

Fins i tot quan ho va fer, Han va saber que una carrera en la plana seria inútil. Amb la dona i ell a bord els atraparien abans que poguessin arribar a la seguretat dels patrons de tràfic de la ciutat. El que necessitaven era alguna cosa amb el que suspendre la persecució el més aviat possible.

Una cosa que sobresortia a la seva esquerra va atreure la seva atenció. Era l'enorme cilindre de l'estació automatitzada de control de clima que justament començava a realitzar un descens lent amb els seus instruments d'obtenció de blancs, realineant-se per a una nova assignació. Han va tirar dels manillars i es va dirigir cap al seu nou objectiu.

El seu passatger va cridar.

—Què està fent? Ens atraparan!

No podia perdre el temps a dir-li que els atraparien de totes maneres. En acostar-se ràpidament al suport de l'estació, va haver de desaccelerar. Una vista ràpida li va corroborar que la batuda dels seus perseguidors estava en un punt mort. Han va desaccelerar encara més quan la base del suport va sorgir amenaçadorament directament davant seu.

De moment els seus perseguidors es van contenir, no estant segurs de per què anava en direcció cap a aquesta enorme construcció. No tenien gens de ganes de participar en un accident mortal.

En l'últim segon va reduir gairebé tota la seva velocitat i es va obrir pas entre els suports de l'estructura. No era una maniobra especialment complicada; les gruixudes bigues estaven prou espaiades unes d'unes altres, i la seva velocitat era, en aquest moment, relativament baixa. Els perseguidors es van agrupar darrere d'ell, decidint definitivament seguir-li en comptes de desviar-se per envoltar la torre del suport. Estaven determinats a no perdre’l una vegada sortís per l'altre costat. No obstant això, aquest no era el pla d’en Han.

Han va tirar dels comandaments i va realitzar una pujada vertical, directament cap al pou central del suport de la torre, esperant que l'estació fora de disseny estàndard.

Ho era; va sortir disparat entre dues passarel·les i directament cap al cavernós cilindre d'emissió de gasos, un enreixat format per quadrats d'aproximadament metre i mig de costat cadascun. El cilindre d'emissió era d'uns 150 metres de llarg, i almenys un terç d'això de diàmetre. Es va bressolar cap avall per un extrem del cilindre que girava lentament, orientant-se a si mateix i sobre el seu eix central. Va tornar per veure que els tres perseguidors remuntaven el cilindre amb determinació en la seva persecució. S'estaven movent més lents que ell; mai havien jugat a això.

—Subjecta’t ben fort —va cridar sobre la seva espatlla i es va dirigir de retorn cap a ells.

El cilindre era prou espaiós perquè poguessin dispersar-se i evitar-li, pensant que estava tractant de passar-los per damunt. Llavors, van tornar a enganxar-se a la seva cua seguint-lo cap a l'extrem més allunyat del cilindre on, estaven segurs, podrien atrapar-li.

Quan va accelerar novament, el motor de la beina va vociferar el seu poder. L'extrem més allunyat del cilindre d'emissió encara girava i Han va haver de compensar acuradament el seu moviment. Han es va ajupir cap endavant, albirant acuradament a través del carenat la situació de les aeronaus de batuda. Les obertures en l'enreixat eren petites.

La dona va veure el que era a punt de fer i va arraulir el seu cap en la seva esquena. L'obertura que ell havia seleccionat s'expandia davant seu. Va haver-hi un moment de terrible dubte, però ja era massa tard.

Va passar l'enreixat com un raig. Estaven novament en el descampat, apuntant més o menys cap a la ciutat. El motor de les aeronaus s'escoltava a prop. Va fer un cop d'ull ràpid cap enrere. Trossos de restes plovien lentament cap a ell; un dels seus perseguidors havia tractat d'emular-li i havia fallat.

La cara de la dona estava pàl·lida.

—Estàs bé? —va preguntar Han.

—Faci volar aquesta cosa, psicòpata! —va respondre a crits.

Va tornar a accelerar cap a la ciutat amb un somriure arrogant i satisfet.

—Mans hàbils i un cor pur sempre triomfen! Mai havies estat en una situació... —va empassar saliva quan va veure que la vora del carenat havia estat polidament tallat. Havien aconseguit passar per mil·límetres—... de perill —va acabar Han amb una veu més tènue.

Següent