La venjança d’en Han Solo (V)

Anterior

5

Chewbacca, encara bastant lluny del Falcó Mil·lenari, va percebre una olor estranya i va saber que alguna cosa anava malament. Les seves negres fosses nasals es van dilatar en un esforç subtil d'identificar l'olor, acostant-se a la nau tan silenciosament com va poder. Malgrat la seva gran grandària i pes, el wookiee, un caçador veterà, es va moure amb total sigil.

Després de deixar el saló, Chewbacca havia realitzat només una revisió mecànica superficial del Falcó, escodrinyant-lo fixament per assegurar-se que ningú, i sobretot els equips d'àrea, haguessin tractat de moure el vaixell de càrrega o bloquejar-lo. Després havia començat un cicle de preguntes en les oficines de la caserna general del port i les agències de contractació del gremi. Però el segon oficial del Falcó no havia aconseguit res.

El seu encàrrec havia fet que es perdés l'intent infructuós de forçar l'entrada del Falcó, l'aparició d’en Han i la seva posterior partida. Però ara havia descobert una altra nova amenaça per al vaixell de càrrega. Silenciosament es va acostar al peu de la rampa. Va veure que una forma poc familiar s'encorbava al capdamunt i treballava activament en el forrellat principal de l’escotilla del vaixell de càrrega. Al costat de la figura hi havia una bossa d'eines oberta que contenia un tallador de fusió, algunes sondes, un trepant, i altres instruments per forçar entrades. Tenia posats uns audiòfons connectats a la nau.

Chewbacca va pujar per la rampa com un fantasma, va estendre la mà, i va agafar amb el seu ample puny el coll de l'intrús, aixecant-lo. Els audiòfons van tremolar i van caure pel coll de la criatura, quedant penjant. Aparentment era un dispositiu d'escolta per a l'obertura de forrellats.

—EEE-EE!

La figura es regirà i remoure amb tal força que el wookiee va perdre la presa sobre ell. Però quan l'aspirant a lladre va intentar esquivar i fugir de Chewbacca aquest va estendre els braços als costats, barrant-li el pas. Atrapat, el lladre es va tirar cap enrere contra l’escotilla principal del Falcó, panteixant i tremolant.

L’ésser era petit, potser un cap d'altura menys que Han Solo estant recte. Tenia la pell brillant i setinada d'un mamífer aquàtic, i un color negre profund en els ulls. Era un bípede amb dits petits en mans i peus; entre els seus dits, tenia una pell membranosa de color gris amb un toc lleugerament rosat. Tenia una gruixuda cua que va aixecar fins a l'altura de les seves orelles i la va agitar ràpidament en totes direccions, apuntant primer sobre el wookiee, després cap als costats. El seu musell humit i llarg, s'estremia nerviosament. Dins d'aquell musell barbut, s'albirava una llarga filera d'ullals. Estava clar que el fet d'entretancar els ulls determinava que no tenia una vista molt aguda. L’ésser semblava obtenir la major part de la informació per les seves orelles; Chewbacca va suposar que va ser pels audiòfons que tenia posats pel que no s'havia adonat de la seva arribada.

L'intrús es va recollir cap enrere i es dreçà en tota la seva alçada (la qual no era molt imponent comparada amb la de Chewbacca), el nas estremint-se i la cua vibrant en clar signe d'indignació. Desafortunadament la seva veu, quan va parlar, era quelcom semblat a un grinyol tremolós amb un lleu zetacisme, reduint l'efecte, per la qual cosa va perdre convicció.

—A què es deu aquesta agressió, tros de wookiee tal·lós? Com creu que jo podria desafiar-li a vostè? Li faig saber que sóc un rastrejador de naus autoritzat. Aquesta nau apareix en la «Llista Vermella»!

Va treure una targeta de la seva bossa oberta i la va presentar amb un posat formal de la seva palmejada mà. Era un document d'identificació i autorització per a algú anomenat Spray, del planeta Tynna, per actuar sota els interessos i en el patrocini de Rastrejadors Interestel·lars Limitada, de conformitat amb el cobrament de deutes, l'embargament i els procediments de recuperació i qualsevol activitat connectada amb això.

Chewbacca, satisfet que el document fos real, va mirar cap amunt amb un grunyit de desgrat dirigit cap a tots els rastrejadors en general i cap a Spray en particular. De la mateixa manera que Han, els detestava sincerament.

El fet de saldar un deute rares vegades era un problema per a les institucions d'aplicació de la llei; aquesta pràctica era comuna entre membres de la societat com els pilots independents però els agents de l'ordre en la galàxia no podien perdre el seu temps a vigilar, buscar, detenir i ajusticiar aquestes persones, ja que provocaria la paralització de qualsevol altra activitat. Així que els Espos, forces Imperials, i altres autoritats jurídiques tendien a ignorar el problema, deixant el cobrament de deutes i/o la requisa de les naus espacials, als rastrejadors d'agències com Spray que vagava per la galàxia amb la infame i voluminosa «Llista Vermella».

Spray es va fer a un costat davant el rugit del wookiee. Havent-se identificat, tornava a ser un empleat lleial. El tynnà va treure, d'algun lloc, un petit quadern d'anotacions increïblement gruixut, i el va estudiar, entretancant els ulls i amb el seu humit nas gairebé tocant la pàgina.

Va balbucejar alguna cosa mentre llegia.

—Ah, aquí, sí —va dir finalment—. És vostè per casualitat el capità, humm, Solo?

Chewbacca va cridar una negativa irritada i va sacsejar amb força un polze en direcció cap a l’espaiport, indicant la posició actual d’en Han tan bé com podia. Després va apartar grollerament a Spray del seu lloc i es va ajupir per veure que li havia fet al pany. Quan va descobrir el mateix dany que Han havia vist abans que ell, va deixar escapar un udol horrible i es va tornar cap al rastrejador amb un caos total en la seva ment.

Però el tynnà, ja ho havia vist abans mentre treballava; estava més indignat que intimidat.

Va bleixar.

—Tingui tota la seguretat que no sóc responsable d'aquest dany! Em pren vostè per un sapastre o un gàngster? Un home primitiu i insensat poc familiaritzat amb la tecnologia moderna? Sóc un agent ensinistrat en rastreig i embargaments, el meu benvolgut wookiee, equipat amb les últimes eines de la meva professió; evito fer qualsevol dany innecessari a la propietat embargada. No tinc ni idea de qui manipulava indegudament el forrellat de l’escotilla abans de la meva arribada, però pot estar segur que aquesta persona no era jo! Simplement vaig desactivar el sistema de vigilància i era a punt de neutralitzar el pany sense danyar-la, sí, puc dir que així era quan vostè em va abordar violentament. Ara que vostè està aquí, no obstant això, aquesta necessitat ja no existeix.

Spray va arraulir el quadern d'anotacions una altra vegada i va rondinar, insinuant-li al wookiee que obrís l’escotilla principal del Falcó. Chewbacca es va trobar donant gambades; la seva fúria i amenaça havien estat algunes vegades sacsejades per la por, algunes vegades per l'hostilitat, i ocasionalment pel combat, però mai s'havia trobat tan preocupat, per la qual cosa no li prestava cap atenció.

—Ah, aquí està —va seguir dient Spray, després d'haver obert novament el quadern i trobat la pàgina correcta—. El seu capità ha deixat deguda una quantitat de dues mil cinc-cents Crèdits Estàndard a Vinda i D'rag, Starshipwrights i Enginyers Aeroespacials Incorporated, d’Oslumpex V. El seu capità Solo ha ignorat set; no, vuit avisos de venciment.

Mirà furiosament al wookiee.

—Vuit, senyor. Vinda i D'rag han notificat l'incompliment per part del seu capità i li han referit el cas als meus caps. Ara, si vostè fos tan bondadós d'obrir l’escotilla, puc continuar el procés d'embargament. Per descomptat, vostè té llibertat per treure tots els efectes personals.

Chewbacca havia estat fent reverberar la seva gola fins aquest moment, cosa que algú més familiaritzat amb ell hauria pres com un senyal de perill. El seu empipament va explotar amb un rugit que va fer retrocedir a Spray un pas enrere igual que si li hagués copejat físicament, arrugant el pelatge del nas del petit rastrejador i doblegant els pèls de la seva barba.

Però Spray es mantenia a peu dret esperant pacientment, amb els ulls tancats contra el vendaval bucal del wookiee, i els horribles juraments que Chewbacca escopia sobre ell. El tynnà se sobresaltava de tant en tant, sobretot en els augments de volum, bressolant les seves orelles protectorament, però es va mantenir resoltament ferm. El segon oficial del Falcó interrompia periòdicament el seu vociferar tancant el seu enorme puny i descarregant-lo contra el casc de la nau, provocant profundes vibracions en la seva armadura.

Quan finalment va callar, Spray va començar de nou amb el més temperat dels tons.

—Ara bé, com deia: tinc un document aquí facultant-me a prendre possessió de...

Chewbacca va agafar ràpidament els papers de les mans de l’Spray. Era un gruixut document legal de diverses pàgines; el wookiee el va aixafar en una bola comprimida amb les seves fortes mans i se’l va ficar en la boca. Burlant-se del rastrejador, va mossegar sorollosament el document diverses vegades, esmicolant-lo hàbilment i empassant-se’l després.

Però fer-ho no va alleujar la seva frustració amb Spray. Aquesta era la primera vegada que Chewbacca recordés, que una criatura que pesava tres vegades menys que ell li hagués donat tants problemes. Començava a sentir-se avergonyit; l'escena ja havia atret l'atenció de diversos dròpols locals i d'un nombre de passejants i autòmats. La simple idea de demolir al tynnà estava ara totalment fora de consideració.

—Això no li farà cap bé, el meu benvolgut wookiee —Spray es va apressar a dir-li—. Tinc molts duplicats. Ara, tret que el seu capità estigui preparat per fer un pagament immediat i per la suma total del seu deute, sento molt exigir-li que obri l’escotilla o em permeti fer-ho a mi.

Chewbacca es va rendir per fi grunyint i indicant a Spray que li seguís rampa a baix. Portaria al rastrejador a parlar amb el seu soci; no veia cap opció excepte perdre la nau o cometre un assassinat premeditat en un lloc públic.

Però Spray estava negant amb el cap enèrgicament, els seus bigotis estremint-se.

—Crec que no, el meu bon amic. És molt tard per començar a negociar; les seves úniques opcions són el pagament immediat o l'embargament.

En el transcurs de la llarga vida de Chewbacca, va aprendre que el rugit més bel·licós era insuficient. Va subjectar amb la seva enorme pota les espatlles d’Spray i sense esforç algun va aixecar al rastrejador, fins que les seves mirades van estar a la mateixa altura. El musell pelut d’Spray estava suspès enfront del musell dentat de Chewbacca; els seus palmejats peus estaven penjant en alguna part per sobre dels genolls del wookiee, el tynnà va observar quan el segon de bord del Falcó Mil·lenari va desplegar silenciosament els seus llavis, mostrant-li dues fileres de feroces dents.

—No obstant això... —l'agent d'embargaments va tornar a la càrrega precipitadament—... potser podríem realitzar alguna classe d'acord i estalviar el cost i les molèsties de la subhasta pública als meus caps. Ben vist, senyor. On puc trobar al seu capità?

Chewbacca acuradament va col·locar a Spray en el terra davant de les seves potes i va gesticular cap al sistema de vigilància del forrellat, donant un sever grunyit. Captant el seu significat clarament, Spray va treure algunes eines de la seva bossa i ràpidament va reactivar el dispositiu.

La veu de Max Blau va sonar en un instant per l’intèrfon.

—Qui està aquí? Per què va ser desactivat aquest instrument? Respongui immediatament o l'hi faré saber a la seguretat portuària!

Chewbacca va bordar una vegada en l'intercomunicador.

—Oh, segon de bord Chewbacca, senyor —va respondre Max amb felicitat—. Vaig pensar que la nau estava sent novament robada. Va haver-hi un intent abans. El capità Solo s'ha marxat per fer alguns esbrinaments. Va enviar a Bollux a la Zona d'Aterratge amb l'encàrrec de buscar-lo, i va dir que els trobaria allà. Va a pujar a bord, senyor?

El wookiee va bordar amb irritació quan es va marxar baixant la rampa. El tynnà va haver de trotar per igualar les llargues gambades de Chewbacca.

Max Blau li va cridar.

—Però... quines són les meves instruccions?

Com el wookiee se’l va emportar per la força, el rastrejador va cridar cap enrere.

—En nom de Rastrejadors Interestel·lars Limitada, asseguri's que la nau no sofreixi cap dany!

**

—Per cert... Quin és el seu nom? —La dona va preguntar quan van travessar l'entrada de la Zona d'Aterratge—. Això és una recerca. Quan hagi reunit tota la informació, vaig a deixar-la caure damunt de la taula de la Junta Directiva —va somriure intensament—. Amb això vaig a guanyar-me l'ascens i l'augment de sou més sucós que hagi pogut veure abans. Jo sóc Fiolla del planeta Lorrd. I vostè?

Han va unir les seves mans.

—Faig contractes de lloguer. Em vaig reunir amb Zlarb sense saber que el treball era traslladar un carregament d'esclaus. No estàvem d'acord i Zlarb es va quedar amb aquell qui el va matar. I no m'importa qui estigui fent què per a qui; em deuen deu mil crèdits en efectiu i els vull. Zlarb tenia un missatge de cinta on deia que havia de trobar-se aquí amb algú per cobrar, així és que vaig esperar a la seva cita. Com és que va acabar vostè en el saló?

—Era part de la informació que vaig trobar. Li va dir Zlarb alguna una altra cosa?

—Zlarb va fer el «Salt Final» poc després de ser cremat amb un disruptor, però tenia un registre de matrícules de naus i permisos locals. La major part d'ells eren una estratagema emesa per una agència d’Ammuud —ella escoltava distretament, però Han va seguir—. Li molestaria dir-me per què sóc ara de la seva confiança? No és que em commogui profundament, per descomptat.

—Simple; això és més gran del que havia pensat. Necessito alguna ajuda addicional i no puc acudir als Espos. Vostè sembla saber el que està fent, encara que no de forma subtil. I estic definitivament segura que no forma part de l'anell d'esclavitud tret que l'assassinat sigui un pagament inicial d'aquests deu mil que li deuen.

—Se sorprendria. No es faci idees equivocades; no sóc una bona persona. Com va acabar vostè avui allà?

—El meu assistent, Magg, va col·locar a les meves mans un missatge que la Gerència es reuniria amb Zlarb, allà en el saló. Quan vaig decidir que vostè no anava a dir-me molt li vaig enviar a perseguir-me i...

Han es va inclinar cap endavant amb una cara que va provocar que Bollux temés per la seguretat de Fiolla.

—I Magg em va seguir fins a l'hangar i va ser ell qui va apagar les llums?

Fiolla semblava sincerament escandalitzada.

—Està vostè dient que algú li va atacar?

—Algú va fer de tot excepte homenatjar-me.

Ella va inspirar profundament.

—Li vaig donar el nombre de l'hangar del dipòsit de l'Autoritat. Sabia que no estava en producció a l'espera de components i que no hi hauria ningú. Però escolti, Magg va seguir al seu amic pelut quan va sortir del saló i així va ser com ens vam assabentar de quina era la seva nau. Quan no vam poder pujar a bord per inspeccionar-la, em vaig marxar a la cita de Zlarb amb aquell home amb les instruccions que em van donar i un patí repulsor llogat. Vaig enviar a Magg a veure el que podia esbrinar sobre vostè.

Han estava tan ocupat a desembolicar tot el que li estava explicant que s'havia oblidat del seu empipament. Va quedar impressionat amb la inventiva d'ella, enfadant-se una mica per la seva confiança en si mateixa, i sorprès per la seva ingenuïtat.

El cambrer sljee havia tornat: dos tentacles van aixecar ràpidament els dos gots de la taula cap a la safata col·locada en la seva esquena mentre dos gots nous de flameouts eren col·locats davant Han i Fiolla.

—Aquí estan —va dir el sljee alegrement—. Farà el pagament ara, o ho poso en un compte? —va preguntar esperançadorament. Ja havia estat estafat dues vegades aquest dia per clients sense escrúpols que s'havien aprofitat de la dificultat per diferenciar la individualitat del sljee.

—Posi'ls en un compte —va dir Han immediatament. El sljee es va retirar decebut, fent el seu millor intent per aprendre's de memòria l'olor d’en Han sense molta confiança.

Els flameouts estaven perfectes, cremant les seves llengües i congelant les seves goles, fent-los panteixar una mica.

—No va pensar que era estúpid anar a aquesta cita vostè sola? —va preguntar Han.

—Tenia una arma —va respondre—. Una especial, que no es registra en els escàners. Molts executius les porten. Com podia saber que aquell objecte insignificant em decebria?

—On està el seu assistent ara?

—Després que Magg esbrini alguna cosa sobre vostè anirà al nostre hotel i es prepararà per partir. Se'm va ocórrer que podríem haver d'abandonar el planeta ràpidament...

—Probablement —va dir Han. Un pensament sobtat li va copejar i es va posar seriós novament—. Li dec a Magg els danys en la meva nau?

—Li vaig ordenar que tractés d'entrar per la força, i veure si hi havia qualsevol informació a bord; vaig pensar que vostè podria estar jugant amb nosaltres. Si vol rescabalar-se, em pot portar de batuda en alguna altra ocasió. A propòsit, quina classe de sistema de seguretat té vostè instal·lat? Magg estava segur que podria obrir un vaixell de càrrega sense trencar el pany, però aquest bloqueig seu el va deixar fred. Va dir que necessitaria una tenda d'eines completa.

—M'agrada la meva intimitat —va explicar Han de manera senzilla, evitant l'esment que es dedicava al contraban.

—Magg va dir que era com tractar d'obrir la Reserva Imperial de Moneda Circulant.

—Això sona com si fos un tipus experimentat —va replicar.

—Oh, és molt versàtil, sí. Li vaig seleccionar acuradament perquè tenia, ah, un rang d'habilitats molt ampli. Penso que vostès dos es trobaran l'un a l'un altre molt...

En aquest moment Chewbacca va arribar amb Spray. El wookiee va asseure per la força la petita pelussa tynnana amb la pressió d'una pota gegantina i després va prendre seient, deixant-se caure al seu costat.

—Vaig conèixer a Fiolla aquí i gairebé fa que em matin —li va dir Han al seu amic agradablement—. Com ha anat la teva tarda?

Chewbacca va estudiar a la dona amb els seus grans i lúcids ulls blaus, ella li va retornar l'escrutini. Després el wookiee va assenyalar a Spray i, en el seu idioma de grunyits i lladrucs, va explicar a Han el que havia succeït amb el rastrejador entretancant-se els ulls mútuament.

—Odio als rastrejadors —va anunciar Han.

—En aquest cas penso que faré un tomb per... —Spray va començar a aixecar-se. Chewbacca va copejar sorollosament amb una pota la seva espatlla i li va empènyer novament cap avall. El cap d’en Han donava voltes per com es desenvolupaven les coses, i va desitjar poder processar la informació tan ràpidament com ho feia Max Blau. Teòricament, Spray podria utilitzar l'ajuda dels Espos per prendre possessió del Falcó: novament Han es va preguntar quan acabaria la seva pèssima sort.

Just llavors el cambrer sljee va aparèixer una altra vegada, havent percebut la presència de Chewbacca i d’Spray. Va posar obstinació a parlar en els seus tons més hospitalaris, encara conscient de la seva cagada prèvia.

—Sí, senyor? —Va murmurar el sljee al wookiee—. Què li puc portar a vostè i el seu petit germà?

Chewbacca va bordar furiosament al sljee. Spray, visiblement pertorbat, va explotar.

—No som de la mateixa espècie!

—Què t'he dit? —Han li va preguntar al sljee amenaçadorament.

—Mil perdons —va gemegar el sljee, girant i movent-se d'un costat a un altre, entrellaçant els seus tentacles suplicant.

—Què dimonis està passant? —va voler saber Fiolla, no havent entès res del que Chewbacca havia dit.

Spray va mantenir en alt les seves potes, amb els dits palmejats fosos entre si, fins que els altres es van tranquil·litzar, inclòs el sljee.

—Abans de res, no tenim necessitat de qualsevol refrigeri, gràcies —va dir el tynnà al cambrer.

El sljee es va retirar agraït.

—Ara —va continuar Spray—, el tema principal. Capità Solo, si us plau, deixi de fer-me callar, senyor. M'escoltarà! L'assumpte són els dos mil cinc-cents crèdits que deu a Vinda i D'rag, Starshipwrights i Enginyers Aeroespacials Incorporated, d’Oslumpex V. Tret que vostè estigui preparat per realitzar el pagament, tinc plens poders per embargar i prendre possessió de la seva nau, la qual, a propòsit, sembla haver estat modificada de manera il·legal.

Han va estrènyer els seus ulls i va mirar furiós a Spray.

—Estic pensant ara mateix —va dir— en com cert nan morrut de color cisell aconseguirà merescudament cobrar.

—Hi ha una mica de públic per fer amenaces, no, Solo? —va preguntar Fiolla.

—Mantingui's fora d'això! Que jo sàpiga, vostès dos treballen més o menys per a la mateixa gent.

—La fanfarroneria no li farà cap bé, capità —va bordar Spray amb la seva insistent veu grinyolant—. O procedeix al pagament del deute ara mateix, o em veuré forçat a acudir a les oficines del port i l'Agència de Seguretat.

Han estava amb la seva boca oberta, dubtant entre mentir-li o simplement dir-li a Chewbacca que deixés al rastrejador inconscient. Llavors, va escoltar a Fiolla dir:

—Pagaré per ell.

La boca d’en Han encara romania oberta quan es va girar cap a ella.

—Serà millor que la tanqui —va advertir-lo Fiolla—, abans que se li cremi la llengua amb el sol. Miri, aquest problema meu és bastant més complicat del que havia pensat. Necessitarà més recerca abans que estigui llesta per anar amb ell a la Junta Directiva. Necessito una forma de moure'm ràpid, i no sóc particularment entusiasta del transport públic. I l'últim que vull és agafar una nau del dipòsit de l'Autoritat. Solo, vostè ha d'estar desitjant marxar-se també, abans que la recerca dels Espos sobre els patins repulsors llogats i els seus dos pilots els portin cap a nosaltres. Si vostè em treu d'aquí, cobriré el seu deute. A més, no vol vostè els seus deu mil crèdits? La seva millor oportunitat d'aconseguir-los és ajudant-me.

Es va dirigir a Spray.

—Com ho vol?

El tynnà es va gratar nerviosament el pelatge del cap, parpellejant i retorçant el seu nas en signe de consternació.

—Diners en efectiu? —va preguntar per fi.

—Un val d'efectiu de l'Autoritat —va respondre la Fiolla—. La meitat ara i la resta quan hàgim acabat. És tan bo com tenir els diners en una volta de seguretat.

—Rastrejadors Interestel·lars Limitada prefereix el pagament als procediments d'embargament —va admetre el rastrejador—. Però em temo que no podré perdre'ls de vista fins que el pagament hagi estat completat.

—Un moment —Han va donar un grunyit cap a la Fiolla—. No vaig a portar a aquest petit paràsit social a tots costats.

Spray es va posar inesperadament ferm.

—Capità Solo, la seva proposta és l'única alternativa a l'embargament de la seva nau.

—Sempre queda el famós truc de fer desaparèixer al rastrejador —va suggerir Han misteriosament.

—Sigui civilitzat —va renyar-lo Fiolla—. No trigarem molt, Solo. I si vostè no m'ajuda, tal vegada hauré de posar el seu nom en el meu informe. Però si em porta per revisar aquestes llistes d’Ammuud, que va esmentar, m'oblidaré de vostè completament.

Han esperava que l'oblit fos mutu. Es va beure d'un sol glop la meitat del flameout. Es va sentir corrosiu però no li va ajudar en res més. Mirà cap al seu segon oficial, qui li va retornar la mirada, sense dir res, estant disposat a seguir-lo sense importar la decisió que prengués.

Va posar la barbeta sobre el seu puny.

—Chewie, agafa a Bollux i marxeu-vos de retorn a la nau. Aniré amb el nostre nou patró i recollirem al seu assistent. Obtingues l'autorització d'enlairament i prepara les coordenades per a un salt cap a Ammuud.

Fiolla va fer un gargot sobre un PAD i va pressionar la seva empremta digital sobre el quadrat d'autorització. Li va presentar el comprovant a Spray. Han es va adonar que tenia un compte de despeses il·limitat i que la seva posició envers L'Autoritat havia de ser molt important.

El wookiee s'havia aixecat i s'havia acostat a Spray amb una precaució total, amb Bollux caminant darrere d'ells. El tynnà només va fer una educada reverència de comiat cap a Fiolla.

—Gràcies per romandre raonable en aquest assumpte —va dir.

Es va posar de camí novament cap a la porta. Chewbacca va expressar amb un grunyit un adéu cap a Han, i després un altre cap a la Fiolla. Ella li va retornar, no entenent ben bé els sons vocals de Chewbacca però desfigurant la cara en una imitació molt bona, fent pujar les dues vores del seu llavi superior i deixant al descobert les seves dents inferiors juntament amb els superiors com ho feia un veritable wookiee. Chewbacca es va sorprendre, i va emetre un lladruc agut de riure. Després se’n va anar ràpidament, amb Bollux al seu costat, atrapant a Spray que ja sortia del local.

—És una imitadora bastant bona —va comentar Han, recordant la seva imitació del gerent de quatre braços en el saló de la terminal.

—Li vaig dir que era de Lorrd —li va recordar, i llavors ho va entendre. Els lorrdians, durant moltes generacions, havien estat esclaus durant els desconcerts de Kanz. Els seus amos els havien prohibit parlar, cantar i qualsevol altra forma de comunicació amb els altres en el seu treball. Els lorrdians havien desenvolupat un idioma complicat amb les mans, amb subtils moviments facials i senyals corporals, convertint-se en els amos de la comunicació Kinesic. Encara que havien passat generacions des que l'esclavitud de la seva espècie havia estat eliminada pels Cavallers Jedi i les forces de l'Antiga República, els lorrdians seguien estant entre els millors mímics de la galàxia.

—Així és com va saber que Chewie i jo observàvem avui la taula 131?

—Vaig veure que estava esperant a algú; ho indicava cada vegada que algú feia un pas cap a la taula.

Han va pensar que les habilitats lorrdianes de la Fiolla la convertien en una persona molt interessant després del seu alliberament de l'esclavitud. Encara, era estrany trobar a un lorrdià treballant fora del seu planeta, i especialment per a l'Autoritat del Sector Corporatiu.

A punt d'acabar el seu glameout, Han va assenyalar la PAD de crèdit il·limitat.

—Pot obtenir més amb un blàster que amb una d'aquestes. Si jo en tingués una, em compraria un petit i bonic planeta i em retiraria.

—Mai tindria una d'aquestes —li va assegurar, aixecant-se i seguint-li fora de la taula—. Aquest negoci sobre l'esclavitud serà el meu gran salt; res m'impedirà ara asseure'm en una de les cadires de la Junta Directiva.

El cambrer sljee va tornar, les seves tiges olfactòries inclinant-se i onejant quan s’adonà que la taula estava buida. Després va veure a Han i Fiolla i es va acostar a ells temptatiu, el compte estès davant Han, estava en una safata de metall.

—Ah, crec que aquest és el seu compte, éssers humans —va aventurar el sljee.

—Nostre? —Han estava pelat, i va plorar teatralment—. Acabem d'arribar, i per a la seva informació hem estat esperant per ser acomodats fa ja una bona estona. I vostè està tractant de clavar-nos el compte d'algú quan ni tan sols hem begut res? On està el gerent?

El sljee donava voltes, embullant els seus tentacles en total consternació. El seu equip sensorial era realment excel·lent en distincions fines pel que fa a un altre sljee, però va descobrir que les espècies humanoides eren horriblement anònimes.

—Està vostè segur? —el sljee va gemegar humilment—. Ho sento; jo, suposo que els vaig confondre amb altres dos —va estudiar la taula buida, retorçant els seus tentacles en senyal de sofriment—. No els va veure vostè sortir? Si he tornat a ser estafat em costarà el meu treball.

Incapaç de resistir més, Fiolla va treure un generós grapat de diners en efectiu de la seva bosseta de la cuixa i els va llançar a la safata.

—Solo, és vostè impossible.

El sljee es va retirar, cobrint-la de la seva gratitud. Fiolla es va dirigir cap a la porta.

Si totes les formes de vida fossin com ella... va opinar Han per a si mateix.

Següent