L'ull de la ment (X)

Anterior

CAPÍTOL X

La caverna desembocava en un enorme amfiteatre circular, de la grandària del llac negre però sense aigua. A la part alta del costat més llunyà de la caverna apareixien diverses estructures petites i d'una sola planta.

Corresponien al mateix tipus de construcció de la ciutat que havien deixat a les seves esquenes i potser fossin una espècie d'edificis destinats a complir la funció de pòrtic. Però aquests no estaven tan deteriorats com les estructures del centre de la ciutat. Algú els havia mantingut relativament intactes. El terreny que els envoltava estava net d'enderrocs i les parets i les teulades havien estat separats, encara que toscament. Tot indicava que estaven habitats.

Sota van veure al nadiu que la princesa havia ferit amb el destral. Se sostenia l'espatlla mentre corria cap a una multitud d'éssers peluts que s'apinyaven al centre de la caverna. Aquesta multitud envoltava una modesta tolla, depressió que les filtracions del sostre mantenien plena. Una veritable fogata cremava a l'esquerra de la tolla, alimentada per diverses substàncies de color groc i marró que no eren realment fusta però cremaven amb plena eficàcia.

Emmarcades per la tolla i la fogata van veure tres enormes estalagmites a les quals estaven lligats dos yuzzem rondinaires i una anciana. Halla estava subjectada per diverses cordes semblants a enfiladisses, en tant Hin i Kee es trobaven pràcticament momificats per moltes més cordes. Prop d'allà, C3PO i R2D2 apareixien embolicats en cordes-enfiladisses.

Un mínim de dos-cents coway, inclosos dones i nens armats, envoltaven la tolla, la fogata i als presoners. El coway ferit que corria cap a ells cridava ara a ple pulmó.

Luke va començar a girar. La princesa li va agafar del braç i li va mirar fixament:

─Luke, on fugiríem? En només uns segons es llançarien en la nostra persecució i tenen l'avantatge de conèixer els passadissos. Si hem de lluitar i morir prefereixo que ocorri a l'aire lliure... i no en el llac ─va recollir el destral caiguda.

─Leia, nosaltres...

Però ella havia començat a lliscar-hi pels còdols en direcció a la caverna.

El coway ferit s'havia unit a la multitud i xampurrejava agitat amb diversos homes voluminosos que portaven inequívoques toques de pedra, os i altres materials. Els reunits, a mesura que s'agitaven, tornaven el cap i llançaven crits. Totes les seves mirades es van dirigir cap als dos éssers que avançaven lentament cap a ells.

Luke sostenia el sabre de llum amb el braç estès. El nadiu al que la Leia havia ferit va assenyalar l'arma resplendent i va murmurar alguna cosa, nerviós.

Mentre s'acostava a la multitud de troglodites, Luke va fer amb el sabre un moviment, que esperava fos positiu i en el qual poder confiar. La multitud va llançar un insegur murmuri i es va separar. Interiorment agitats, Luke i la princesa van avançar, entre les files de natius expectants, cap als tres captius.

Encara que respectaven el poder del sabre de llum, Luke va tenir la clara impressió de que no els espantava gens ni mica.

─No saben què fer ─va murmurar la princesa, confirmant els pensaments d’en Luke─. Semblen admirar el teu sabre, però no per això t'elevaran a la categoria d'un déu.

─L’admiraran més si intenten detenir-nos ─va agregar Luke torbament, amb confiança creixent. Va assenyalar decidit al grup de coways que estava més a prop.

─Luke! ─va cridar Halla mentre ell i la princesa s'aproximaven als captius.

Tots dos yuzzem xerraven alegrement amb Luke i entre si.

─Bé, ens va trobar ─va comentar Luke irònicament mentre estudiava els lligams─. Halla, també tenia raó respecte a això.

─No era el que em proposava, noi ─va cridar alguna cosa als tres nadius magníficament vestits als quals el ferit s'havia acostat i després va seguir parlant en veu baixa amb Luke─. T'adones que no tenim moltes possibilitats de sortir d'aquí?

─Halla té raó, senyor ─va afirmar C3PO─. Intentin salvar-se vostès.

─No vaig caminar ni vaig remar fins aquí per acabar sacrificat en nom d'alguna deïtat subterrània ─va replicar Luke amb feresa. Bruscament va comprendre el que acabava d'ocórrer─. Halla, pot parlar amb ells ─va afirmar sorprès.

─Una mica. La seva llengua és una variant de la qual empren els greenies. No és fàcil... és com parlar sota l'aigua. Però he assolit que els caps em comprenguin.

─Els caps?

─Sembla que les tribus coway es regeixen per un triumvirat ─va explicar─. Aquests tres nois somrients amb toca. Acabo de fer-los una proposta. Si són tan nobles o cavallerescos com suposo, potser tinguem una possibilitat.

─Proposta? Quina proposta? ─Va preguntar la princesa amb desconfiança.

─De seguida m'explicaré ─va respondre Halla evasivament─. Havíem localitzat el camí de descens i estàvem per reunir-nos amb vosaltres quan ens van tendir una emboscada. Ens trobàvem en un passadís estret i ells eren massa. Noi, van utilitzar xarxes amb els teus yuzzem i els teus amics androides. No vam tenir la més mínima possibilitat.

─Podríem tenir-la si ara els alliberéssim ─va sostenir Luke─. On estan les seves armes?

─Pren-t’ho amb calma, Luke ─li va reprendre. Decantà el cap en direcció al grup d'edificis baixos situats a la dreta de la caverna─. Mai arribaries fins allà. A més, no vaig veure en quina casa les van dipositar. Encara que ho sabés exactament, mai podries alliberar-nos, recuperar-les i tornar a temps. Suposo que ets bastant hàbil amb el sabre de llum, però no crec que puguis lluitar contra cent llances que volen al mateix temps cap a tu des de diverses direccions. Tret que ─l'esperança la va estimular─ aquesta joguina generi una pantalla a més d'una fulla.

─No ─va admetre Luke─, només genera la fulla. Quant temps porta lligada?

─Prop de mig dia i la bufeta m'està matant ─li va informar─. S'han dedicat a discutir com ens mataran. No ens guarden rancor personal... Simplement els disgusten els humans en general. Això no em sorprèn si han pogut observar la forma com els miners tracten als greenies. No crec que els nostres amics coway es preocupessin massa si sobtadament tots els humans de Mimban recollissin els seus farcells i fotessin el camp.

─Expliqui'ls que no som com els humans locals ─va insistir Luke i va observar el cercle de rostres hostils─. Digui'ls que nosaltres tampoc volem tenir res a veure amb la gent d'aquí.

─Noi Luke, aquesta no és una tribu de filòsofs ─va aclarir Halla pacientment─. El seu concepte del govern és endimoniadament senzill. No pots explicar als coway una cosa com la rebel·lió. Però crec que ens concediran una oportunitat ─va agregar i va mirar als tres caps que encara sostenien una acalorada discussió.

─No ho crec ─va intervenir la princesa i va mirar enfadada a l'anciana─. Per ventura donaríem nosaltres una segona oportunitat a l'enemic que ja ha matat a quatre dels nostres?

─Segons el que va dir el tipus ferit en l'espatlla que va arribar abans que vosaltres ─va continuar Halla─, només vau matar a dos. Els altres estan ferits. Evidentment, els coway consideren la mort com un fet quotidià i inevitable. Recordeu que es tracta d'una societat primitiva. Segons la seva manera de pensar, els dos que vau matar simplement van morir una mica abans de l'hagut. Un dels caps va censurar fins i tot als morts per prendre una decisió errònia. Diu que van haver d'esperar reforços. Sosté que la culpa no és vostra, sinó dels morts per comportar-se estúpidament quan havien d'haver fet una altra cosa.

─Quina barbaritat! ─va murmurar la princesa.

Halla va posar una expressió presumptuosa:

─No és això el que estava dient? De totes maneres, Luke, aquell al que vas ferir en l'espatlla està dient...

─No va ser ell ─va objectar la princesa─, sinó jo.

─Com dius? ─El concepte que Halla tenia de la princesa va augmentar un punt─. Bé, no ha deixat de dir que Luke és un gran lluitador.

Luke semblava contristat davant el fet que admiressin una acció que ell menyspreava.

─Un sabre de llum contra llances i destrals no és, certament, un combat molt just.

Halla va assentir afablement.

─Per això discuteixen ara.

─Crec que no l'entenc, Halla.

─Luke, noi, vaig intentar dir-los tot ─va explicar─ mentre la noia i tu us lliscàveu per aquest costat del pendent rocós. Vaig intentar convèncer-los no només que som estranys en aquest planeta i d'una varietat diferent a la dels miners, sinó que vosaltres dos combatíeu als humans de la superfície i que si guanyàvem els expulsaríeu de Mimban. Llavors els coway podrien tornar a recórrer la superfície sempre que volguessin. Un dels caps està a favor, el segon opina que sóc la major impostora de la història de la seva raça i el tercer està indecís. Per això hi ha tant xivarri: el primer i el segon intenten convèncer al tercer que adopti les seves respectives posicions.

─I la proposta? ─va inquirir la princesa.

─Ah, això! ─Halla va fingir sentir-se incòmoda─. Vaig suggerir que si no eren capaços de dilucidar la veritat, podien deixar que Canu decideixi. Pel que vaig deduir, Canu és el déu local encarregat de prendre les decisions. L'única cosa que el nostre més grandiós guerrer ha de fer per persuadir a Canu que diem la veritat és derrotar a un dels campions tribals.

Luke va parpellejar.

─Halla, de nou amb el mateix?

─No et preocupis ─li va assegurar Halla─. La força està del teu costat, recordes?

─La força? Preferiria tenir el sabre.

Va bellugar el cap demanant disculpes.

─Ho sento, Luke, noi, tu mateix ho vas dir: destrals i llances contra un sabre no és just.

Luke va apartar la mirada i es va mostrar descoratjat.

─Halla, no sóc un lluitador i vostè sobreestima la utilitat de la Força.

─Luke, aquests éssers no són gegants.

─Tampoc són nans. Què ocorrerà si acceptem la contesa i perdo?

Halla va respondre amb el seu aplom acostumat:

─Llavors és probable que ens tallin el coll d'una manera singularment primitiva ─donà una puntada de peu furiosa al terra─. Si us plau, Luke. Vaig fer tot el que podia fer. És la nostra única possibilitat. No acceptaran lluitar amb un dels yuzzem, no els consideren intel·ligents.

─O no els consideren intel·ligents o no són tan primitius com vostè suposa ─va declarar la princesa.

─Nena, no es deu tant a això com al fet que són humans com nosaltres els que exploten la superfície. Per això som nosaltres els que hem de posar-nos a prova davant Canu.

La discussió es va interrompre quan els tres caps van concloure bruscament el seu col·loqui. Un d'ells ─Luke no aconseguia distingir-ho─ va girar i va cridar alguna cosa a Halla. Aquesta va escoltar atentament i després va somriure.

─Han arribat a una conclusió. Estan disposats a atenir-se a la decisió de Canu ─va dirigir una mirada preocupada a Luke─. Noi, sóc una vella però, com ja t'he dit, penso viure molt més. No em defraudis.

─Luke, has de vèncer ─va assegurar la princesa─. Si no assisteixo a la reunió amb els conspiradors de Circarpo, probablement la nostra absència impedirà que pensin a unir-se a l'Aliança.

La mirada d’en Luke va saltar de Halla a la Leia.

─L'Aliança? I jo? Que no us defraudi. Escoltin-me ambdues ─es va copejar el pit i va observar a la Leia─. A la llarga, per a mi és més important seguir amb vida que fer algun fosc sacrifici patriòtic. O ─va continuar al mateix temps que mirava la Halla─ que l'alliberi d'un destret que va haver d'evitar. Vostè és la que té experiència a Mimban.

─Luke, noi... ─va començar Halla a discutir.

La va fer callar amb un moviment de la mà.

─Ara, no, ja no té importància ─va lliurar el sabre de llum a la princesa─. D'acord... quines són les regles? Amb qui lluitaré? Posem fi a això... com sigui.

─Has de lluitar fins que un de vosaltres abandoni o mori ─Halla va traduir dificultosament les paraules del cap─. La paraula que significa abandó és saen. Però no importa, perquè no guanyaràs gens si la pronuncies.

Luke es va limitar a grunyir i va avançar en direcció als caps. Tota la multitud xerrotejava, evidentment a l'espera de l'imminent combat. Luke va descobrir que, malgrat el fred, començava a suar.

La multitud es va obrir i Luke va veure per primera vegada al coway amb el qual probablement lluitaria. Va perdre part de la tensió que li assetjava. Encara que més ample que Luke, el coway tenia la seva mateixa altura. Tampoc semblava massa feroç. Entre els reunits els hi havia més corpulents i d'aspecte més temible. Però aquest exemplar d'aspecte modest era el campió triat. Havia d'existir algun motiu, que segurament descobriria abans del que desitjava. Va estudiar cautelosament al seu rival. Per la seva banda, el coway li va mirar, li va dedicar una profunda reverència i va realitzar un moviment complex amb tots dos braços.

Incapaç de repetir el complicat ritual, Luke va fer la salutació de l'Aliança. La multitud va emetre una cosa que va semblar un murmuri d'aprovació. També podria haver estat la seva manera d'afirmar que es convertiria en múltiples fragments, però va preferir creure el contrari.

El coway va passar al costat d'ell i es va detenir a l'altre costat de la tolla.

─I ara què faig? ─va preguntar Luke a Halla.

─Avança fins aquest costat de la tolla i situa't enfront d'ell ─li va respondre─. Quan el segon cap, el que està en el mig i té en el coll espines blaves, deixi caure el braç dret, us ataqueu ─la seva veu mancava de bon humor.

─Haurem de lluitar en l'aigua? ─va preguntar preocupat.

─Ningú ho ha determinat.

─Està bé.

La multitud va llançar un udol esgarrifós. Es va produir un silenci mortal. El cap de les espines blaves va aixecar el braç i el va deixar caure de cop. Immediatament el coway va començar a creuar la tolla en direcció al Luke.

Luke va envoltar la riba de la tolla i va intentar decidir què faria. Havia de copejar-lo en el coll o en el cap? Era impossible detectar un punt evidentment vulnerable sota aquesta catifa de pell grisa. Els crits del públic tronaven en les parets de la caverna.

─Per a què es va molestar a ensenyar-li la paraula que significa abandó si amb dir-la no guanyarà res? ─Va preguntar en veu baixa la princesa a Halla.

─Perquè espero que si es fica en un destret la utilitzi com a últim recurs ─va replicar Halla.

─Però, quin sentit tindria?

─En coway no significa abandonar, és una maledicció local. Crec que té alguna cosa que veure amb les relacions de parentiu.

La princesa es va girar i la va mirar sorpresa.

─En nom de l'Aliança, per què va fer això, àvia?

─Vaig pensar que si Luke crida alguna cosa desafiadora mentre aquesta bèstia li està liquidant, potser serveixi d'alguna cosa. No perdrem gens amb això. Luke tampoc. Els coway admiren el coratge.

La princesa estava massa sorpresa i enfadada per respondre. Els seus sentiments no van exercir el menor efecte en la Halla. L'anciana no mirava a la princesa sinó a la tolla.

─Si tenim sort, mai haurà de pronunciar-la ─va agregar alegrement─. De totes maneres, ja no podem fer gens en aquest sentit.

Luke va saltar en la riba i va intentar avaluar l'agilitat del seu rival. O el seu contrincant era massa intel·ligent per respondre o, probablement, no li importava.

El coway va avançar en una implacable línia recta cap al Luke, va xipollejar i va esquitxar aigua en una excel·lent prova d'indiferència davant de tot el que Luke feia.

Quant a Luke, el coway estava massa entusiasmat amb la contesa. Les seves accions mostraven una seguretat que Luke ni tan sols podia imaginar-se capaç de compartir.

Si romania on estava, va reflexionar Luke frenèticament, el coway hauria de sortir de l'aigua i pujar a buscar-lo. Això donaria al preocupat jove un lleuger avantatge tècnic. Per això va deixar de moure's, va recolzar fermament els peus i va esperar.

El coway va arremetre amb els braços oberts per a una abraçada mancada d'afecte.

Luke va respondre al cop directe amb un altre cop directe. Quan el nadiu va estar a prop, va donar el seu millor cop de puny a la mandíbula envestidora. Potser el mentó del coway era de vidre. En vista dels resultats, la metàfora era inadequada. La mandíbula inferior del coway era de granit sòlid, no de vidre. Malgrat això, la potència del cop de Luke li va detenir. Per un segon.

Quan el va tornar a atacar, Luke li va assestar un altre cop de puny a l'altura del plexe solar d'un humà. Això ni tan sols va frenar al coway. Luke va intentar esquivar i passar per sota d'un braç estès, però l'aborigen era sorprenentment veloç. Va agafar-li de l'espatlla i li va obligar a girar.

Desesperat, Luke va intentar oposar-se i es va trobar en l'aigua. El fons de la tolla era relliscós, va ensopegar cap enrere i va caure amb un clapoteig. Mentre el coway es llançava sobre ell, Luke va girar espantat i es va trobar damunt del seu contrincant.

Amb ambdues mans va intentar enfonsar el cap pelut. Aquest no es va moure.

Luke va comprendre ràpidament per què els coway havien triat aquella versió lleugerament reduïda de si mateixos com a representant davant la cort de Canu. Era un ésser esvelt, àgil i sota tota la pelussa enganyosament suau hi havia un enorme tros de múscul.

No hi havia altres regles, va recordar. Va lliscar esperançat una mà pel fons llis de la tolla a la recerca d'una pedra, de qualsevol cosa sòlida i més petita que el seu puny. Només va trobar sorra i el tempteig el va desequilibrar. El coway el va tirar i va caure sobre el seu pit. A diferència del nadiu, Luke va descobrir que el seu propi cap s'enfonsava fàcilment en l'aigua.

Uns pocs centímetres d'aigua van aconseguir convertir els rugits de la multitud en un ressò somort.

Mirà cap amunt. Distorsionat per l'aigua, el rostre de batraci del coway li observava amb fúria. Una pressió inexorable el mantenia enfonsat amb una mà mentre el nadiu s'equilibrava amb l'altra.

Luke va girar desesperadament cap a la dreta. La seva boca va xocar contra alguna cosa tèbia i va mossegar amb força. El coway es va sacsejar i va retirar el membre mossegat.

Luke va apuntar el cap de l'aigua i va respirar joiós. Com un altre adversari, els estrèpits de la multitud el van tornar a atacar. Enmig d'ells va sentir que Halla, Leia i C3PO li encoratjaven frenèticament. Els dos yuzzem udolaven de manera ensordidora mentre R2D2 llançava bips i xiulades prou fortes per anul·lar a la meitat dels coway.

Si Hin estigués en el seu lloc! El coway que tenia damunt no somriuria amb tanta facilitat. Mentre la mà a la qual havia mossegat tornava i intentava subjectar novament el seu crani, Luke va girar violentament i va temptejar amb ambdues mans. Els dits van buscar els flancs de l'ésser, qualsevol punt sensible. No obstant això, la major part de les regions que Luke buscava estaven fora del seu abast.

Impacient, el coway va baixar l'altra mà per sostenir el cap d’en Luke a fi d'agafar-lo fermament amb la dreta. Equilibrat d'aquesta manera, Luke va descobrir que l'aigua treballava al seu favor. Es dreçà i va girar.

El nadiu oscil·lant va caure de costat en la tolla.

Totalment xopat i mig ofegat, Luke es va trontollar fins a posar-se dempeus. Va observar al coway mentre s'aixecava i va intentar pensar com li atacaria. En l’interval, el nadiu va enfonsar les espatlles i va arremetre.

En aquesta ocasió, Luke va utilitzar la cama dreta. Mentre el jove consagrava totes les forces que li quedaven en el moviment, i el seu peu pràcticament va esclatar fora de l'aigua. Va aconseguir colpejar al coway al centre, aproximadament on es trobaria l'estómac d'un humà. Fora per la poderosa força de la puntada o pel fet que havia copejat una zona vulnerable, el coway va llançar un ai de sorpresa i va caure violentament assegut en l'aigua.

Luke es va trontollar cap a ell, va aixecar la cama i va tornar a colpejar. El coway no estava tan encantat i va aixecar un braç per bloquejar la puntada. Va aferrar simultàniament la cama alçada i va caure a través d'ella. Luke va intentar girar mentre el coway encara assegut li empenyia cap a ell per mitjà de la cama que s'agitava. Luke va comprendre que si l’ésser aconseguia agafar-lo a temps, tot acabaria. Estava de cap per avall sobre la sorra, no podria fer res.

En arrossegar les mans va trobar alguna cosa rectangular i inflexible. Era una pedra, però massa gran per cobrir-la amb la mà. Necessitaria ambdues mans per aixecar una cosa tan sòlida i molta més força de la qual en aquest moment posseïa.

La mà a la qual temia es va recolzar en el seu clatell. Va empènyer cap avall amb força brutal; tan fortament que la cara d’en Luke va xocar contra el fons sorrenc de la tolla. Va sentir que els petits grans s'acumulaven en el seu nas. Criat en un món erm, era a punt de trobar una mort més humida del que havia imaginat.

Les seves idees van ser confuses quan la seva sang va absorbir les últimes restes d'oxigen dels seus pulmons. Una veu va cantar meravellosament en el més profund de la seva ment. Li exhortava al fet que es distengués. Bé, era bastant senzill, va reflexionar amb plaer. Naturalment que es relaxaria. Ara estava cansat, molt cansat.

El coway ho va considerar un ardit i no va deixar anar el clatell d’en Luke. En tot cas, va estrènyer amb més força en pressentir la victòria. Després, miraculosament, la pressió va desaparèixer del coll d’en Luke. Incapaç de pensar a tornar-se per defensar-se o atacar, Luke va sortir disparat cap a la superfície.

Aire! El més deliciós dels gasos va omplir els seus ansiosos pulmons, aquestes manxes afeblides que bombaven amb més força després de cada glopada. Va escopir aigua i va romandre de genolls, delirant de plaer per ser capaç de tornar a respirar. Només quan els aterrits demanats d'oxigen del seu sistema van desaparèixer, se li va ocórrer tornar-se i buscar al seu contrincant.

La sang rajava del costat del cap del coway i queia en les aigües transparents de la tolla. Jeia de cap per amunt, a les clares inconscient, potser mort.

Un Luke totalment atordit i una mica desconcertat reptà de quatre grapes fins al coway immòbil. Va tocar amb una mà la cara de l'altre i va passar un puny per damunt. Però no va haver-hi resposta. L'esgotament del coway era autèntic, no es tractava del joc del gat i el ratolí. No s’aixecà per atacar.

Sobtadament hi havia un altre cos a l'aigua, al seu costat.

─Vas guanyar, Luke, el vas derrotar! ─Li cridava la princesa a cau d'orella. Li abraçava fortament amb tots dos braços i la pressió va fer que els dos fossin a punt de caure a l'aigua─. No comprens? ─va preguntar alegrement─. Vas guanyar. Ara estem lliures i podem marxar-nos. És a dir ─va prosseguir en veu més baixa al mateix temps que mirava a la multitud silenciosa i intentava no denotar por─, podrem fer-ho si aquests éssers tenen honor.

─Jo no em preocuparia massa per això, Leia ─li va aconsellar i es va eixugar l'aigua de la cara─. Canu ha jutjat, no ho recorda? A més, es necessiten molts anys de desenvolupament tecnològic avançat perquè una societat redueixi l'honor a un tòpic moral abstracte i mancat de veritable significat. Si estiguéssim en una sorra imperial, em preocuparia ─va mirar als nadius que observaven─. Crec que els coway mantenen la seva paraula.

─Aviat ho sabrem ─va agregar la princesa i va desitjar poder compartir la seva manera de sentir.

Luke va passar el braç esquerre per les espatlles de la princesa i aquesta li va ajudar a aixecar-se. Mentre deixaven la tolla, Luke va sentir alguna cosa que barbotejava i bufava com un porc en zel. Una mirada cap a l'esquerra li va permetre veure el cos removent-se del seu contrincant. Es va alegrar: el coway no estava mort.

Quan això va resultar evident, diversos coway es van separar dels reunits i es van acostar al seu parent ferit. Durant un segon, Luke es va sentir preocupat. Havia sentit parlar de societats primitives en les quals el representant vençut o deshonrat d'una tribu era condemnat a mort pel seu fracàs.

Els coway semblaven més madurs. Van fer asseure al campió derrotat i van col·locar cert tipus de planta ardent sota la seva cara. Luke la va olorar i això li va ajudar a recuperar les forces. Va intentar allunyar-se ràpidament.

Va pensar, només a mitges de broma, que encara que el coway estigués mort, una glopada d'aquesta substància ardent i increïblement acre li hauria ressuscitat.

Alguna cosa va cridar la seva atenció, es va detenir i ho va observar abstret. No es tractava dels mètodes de curació dels coway ni de les reaccions convulses del guerrer derrotat, sinó d'una gran pedra. De la grandària del cap d'un home, es trobava en l'aigua al costat del cap del coway.

Les puntes dels seus dits conservaven el record d'aquesta pedra. Era la que havia trobat abans de desmaiar-se. S'havia desmaiat? Semblava que alguna cosa, des del més profund del seu interior, algun recurs del que no tenia consciència, havia reaccionat a la vora de l'asfíxia per ajudar-lo a aixecar la pedra, girar i llançar-la al seu adversari.

Però no recordava haver recolzat ambdues mans en ella, per no parlar d'aixecar-la de l'aigua i llançar-la.

─Com ho vaig fer? ─va preguntar a la princesa.

La Leia ho va mirar desconcertada.

─Fer? Fer què?

─Derrotar-lo... ─va agregar esgotat i va assenyalar al lluitador coway.

La mirada de la princesa va passar del nadiu a Luke i es va donar el luxe d’arrufar el nas.

─Vols dir que no ho recordes? ─Luke va negar amb el cap─. Vaig pensar que tot estava perdut quan et va enfonsar per segona vegada, Luke. Suposo que em preocupava innecessàriament, però el fet que romanguessis submergit durant tant temps ens va enganyar a tots.

No era un engany, va pensar Luke dintre seu.

Ara la princesa somreia.

─Després vas llançar aquesta pedra enorme. Li vas donar en la templa. El nadiu no s’ho esperava. Ni tan sols va intentar esquivar-la. No sabia que eres un lluitador tan àgil cos a cos, Luke.

Luke podria haver posat objeccions, esmentant que ell tampoc ho esperava. Però l'evident admiració que brillava en els ulls de la princesa li va instar a guardar silenci. Discutirien tot això més tard, es va dir a si mateix.

Però hi havia un fet indiscutible: d'alguna manera, havia llançat la pedra. Mitjançant un mètode o un altre, l'havia llançat. Això era l'important. Ara importava esbrinar si la seva avaluació dels coway faria que el seu misteriós esforç valgués la pena.

Es van reunir amb la Halla i els altres. Tots intentaven felicitar-li alhora. Luke no va respondre. Va recuperar el seu sabre de mans de la princesa i el va utilitzar amb el mínim d'energia per tallar les enfiladisses que subjectaven a la vella Halla a les estalactites. L'anciana va estar a punt de caure, momentàniament incapacitada per la falta de circulació sanguínia en les cames lligades. Però la princesa estava allà per sostenir-la.

─Moltes gràcies, noieta ─Halla es va ajupir i es va fregar les cuixes.

Luke va començar a alliberar als yuzzem i als androides. En fer-ho, un dels caps ─el que havia donat el senyal per iniciar el combat─ es va interposar entre Luke i Hin. Durant un terrible moment Luke va creure que havia jutjat d'una manera totalment errònia als coway, que s'havia format una opinió romàntica en lloc de realista. Hauria de lluitar una altra vegada? O potser els yuzzem, que no eren humans, haurien de realitzar alguna gesta difícil a fi de guanyar la seva llibertat? A quina faceta inimaginable de la llei subterrània haurien d'enfrontar-se ara?

No era necessari que s'inquietés. El cap només desitjava mostrar la decisió de Canu d'una manera comprensible per a tots. Luke va observar, en guàrdia, mentre el nadiu agafava entre les seves peces un ganivet de pedra volcànica d'esmolada fulla i es va relaxar quan va veure que l’utilitzava per tallar els lligams dels yuzzem i després les dels androides.

El seu alleujament va desaparèixer quan va sentir un murmuri i en girar-se va veure que diversos coway s’acostaven a l'ésser amb el qual havia lluitat. Sostenien pels braços al nadiu embenat. El campió es va llevar de damunt al parell d'ajudants mentre se li aproximava.

Amb els músculs tibants, Luke va agafar fermament el sabre de llum i va esperar. Kee xerrotejà amenaçador però Luke va aixecar una mà per asserenar al yuzzem.

El guerrer coway va estirar tots dos braços, va agafar al Luke de les espatlles i va tirar. Luke va pensar que, després de tot, hauria d'usar el sabre, però el nadiu el va apartar suaument. Després li va colpejar en la galta.

Luke va parpellejar. El cop havia estat tan potent que va estar a punt de derrocar-lo. El coway va murmurar alguna cosa, però no semblava un desafiament.

─No et quedis quiet ─li va instruir Halla, divertida─, retorna-li el cop.

─Què? ─Luke estava desconcertat i no es va avergonyir de demostrar-ho─. Vaig creure que la baralla havia acabat.

─Així és ─va agregar Halla─. Aquesta és la forma en què reconeixen que ets el més fort. Au, retorna-li el cop.

─Bé...

Luke va avançar la mà dreta i va copejar al coway quiet amb suficient força perquè al nadiu li carrisquegessin les dents. Malgrat les afirmacions de la Halla, es va preparar per a algun tipus de resposta violenta. Però el nadiu va mostrar expressió de satisfacció i va caure de genolls davant Luke mentre la multitud udolava en senyal d'aprovació.

Quan el guerrer es va apartar cap a un costat, el segon cap es va acostar. Va parlar solemnement i va dirigir les paraules al Luke.

─Pel que he entès ─va traduir Halla suaument─, ens conviden al fet que ens quedem per al festí d'aquesta nit.

─Com poden distingir la nit del dia? ─va intervenir la princesa.

─Probablement col·loquen observadors en les sortides a la superfície ─conjecturà l'anciana─. Si no han estat sempre habitants subterranis, el més probable és que conservin els mètodes de superfície per mesurar el temps.

─No pot rebutjar la invitació en nom de tots? ─va preguntar Luke esperançat─. Expliqui'ls que tenim summa urgència a tornar al món de dalt.

Halla va murmurar alguna cosa en direcció al cap, que va respondre immediatament:

─Luke, no es tracta exactament d'una invitació. Sembla que si no acceptem compartir el festí, no només ofenem el seu sentit de l'hospitalitat sinó també el de Canu. Per descomptat, ens queda una possibilitat. Si seguim rebutjant la invitació, n'hi ha prou que escollim un dels nostres campions perquè lluiti amb un dels d'ells i llavors...

Luke la va interrompre per dir:

─Acabo d'adonar-me que estic famèlic...

 Següent